Bon dia, Jordi, benvingut.
Bon dia, bona hora.
Home, els oients i jo mateixa, jo no tant, perquè m'ho ha xiulat,
quan penses en passió, festa, passió i seguretat,
sembla que siguin termes d'antagònics, en principi, no?
Ho són.
Ho són. Per tant, no ho sembla, sinó que ho són.
Parlem d'aquelles mesures, d'allò que s'ha de contemplar
quan s'organitza una festa, les ciutats han crescut,
les festes cada cop són més multitudinàries,
cada cop són més complexes, en unes ciutats també més complexes,
i, clar, tot això s'ha de donar un toc de seguretat.
No és com que fa aquelles festes que a vegades ens expliques
de l'edat mitjana, gringa, es tractava de sortir a la plaça del poble
i començava a caigar.
Hi havia problemes també, eh?
Home, però diferents, hi eren quatre i ara som 400.000, no?
No pensis, no pensis. N'hi havia uns quants, també.
Bé, en tot cas, això ve una mica en relació amb una jornada,
aquí en un programa aquest de Cultura Popular,
sempre intentem, amb l'espai, intentar reflectir el que passa, no?
A vegades és el calendari, el sant del dia,
alguna cultura més o menys propera, a vegades més o menys unyana.
Avui intentem anar amb una realitat que passarà aquí a Tarragona
la setmana vinent, que és una jornada que organitza
la Diputació de Tarragona sobre seguretat civil
en grans esdeveniments multitudinaris,
amb presència d'un dels equips, diguéssim, més experts en aquest tractament,
que és l'equip de Bilbao.
Bilbao és una ciutat que, com bé saben els oients, ha crescut.
I ha crescut bé, a més a més.
Sí, ha crescut culturalment.
Anem a dir, ha crescut demogràficament,
però també culturalment.
Arquitectònicament, des de tots els punts de vista, sí.
I és una ciutat que compagina, a mi sempre m'agrada molt
aquella frase de dir, bueno, compagina
el Chakoliem amb el Guggenheim, no?
És a dir...
I pots caminar així, no se t'acaba, tampoc.
S'ha fet una reforma, s'ha fet una ciutat industrial,
una ciutat molt basada també en aspectes turístics i de serveis,
i per tant sempre és una ciutat de referència, no?
En aquest cas, la jornada intenta posar damunt de la taula
aquesta diferència entre la passió que comporten els festes
i la seguretat que tots volem tenir
quan participem en un acte d'aquest tipus, no?
I també ve una mica al voltant d'això
amb una més o menys afortunada tramitació
d'una nova llei de policia d'espectacles
que s'està fent quan es parla de policia d'espectacles
el nom ja explica una mica a què ens referim.
Això que dius és un avantprojecte, no?
Que es va presentar, a més a més?
És un avantprojecte presentat durant la Setmana Santa
pel conseller Saura
i que en aquest moment està perdut
en algun dels despatxos del Departament d'Interior
i Participació Ciutadana.
Sí, perquè quan vas comentar que parlaríem d'aquest tema
i dir, calla, que a mi em sona
que es va presentar un avantprojecte pels vols de Setmana Santa
vaig a trucar a veure si ens poden dir alguna cosa
i es veu que no, que encara està la cosa bastant...
Sí, sí, sí, està al forn
que no es pot donar a conèixer l'assumpte.
Sí, sí, està fent un arròs
però no un arròs d'aquestos que s'ha de coar molt...
No, un estofat.
Un estofat que ha de coar lenta, lenta, lentament
s'ha d'estofar l'avantprojecte
perquè després sorti una llei magnífica
que no sé si substituirà
o modificarà aspectes amb els quals
la gent que esteu al camp de la cultura
dels grans esdeveniments hi haurà canvis significatius.
Quan nosaltres parlem de passió,
de l'apartat de passió,
doncs passió pot ser de molts tipus, no?
La festa és passió.
Pot ser la passió de la Setmana Santa, per exemple.
És una festa.
Que això també contempla la llei.
I també, mira, això, per molt diví i espiritual que sigui el tema,
també implica grans concentracions de gent.
Sí, una de les grans incidències que hi ha hagut
els darrers anys a l'estat espanyol
va ser uns aldarulls molt importants a la Sevilla,
a la Setmana Santa de Sevilla,
que han estat el model de reflexió
per a molta gent especialista.
Què va passar?
Passar no va passar res.
Va haver-hi un pànic psicològic.
Podem dir...
Pànic sempre és una cosa que se genera
per a alguna situació que comença.
Sí, anormal, anormal.
I que pot tenir efectes multiplicadors
en petits grups,
però si estem en una massa
en pot tenir molt complicats.
si això ho ajuntem amb l'època de les noves tecnologies,
com pot ser els mòbils, per exemple,
es pot convertir en un espiral de pànic.
I realment va haver uns aldarulls,
unes corredisses, uns nervis
d'una gran massa humana,
per no res, encara.
Acabada la investigació, no va passar res.
Però en tot cas...
Algú va començar a llançar un rumor,
o dir una bajanada,
i la cosa es va complicar.
Sí, era una situació de pànic.
És fàcil realment,
on hi ha grans multituds
que algú comenci a fer córrer
algun tipus de rumor?
Sí, imagineu-vos si això passa
en una, podem dir,
en una més o menys multitudinària
de la Setmana Santa,
doncs la passió també té altres moments
en què es barreja també
amb altres components de més risc,
segurament, que els de la Setmana Santa,
com poden ser el foc,
com pot ser la beguda,
com pot ser...
La setmana passada fem una de begudes, no?
Ah, sí, és veritat.
Es pot barrejar amb altres elements
i, per tant, tot això, doncs,
junt, pot fer un coèctel
més o menys explosiu, no?
Per tant, la llei el que preveu
és que sempre s'intenti conciliar
la passió amb la seguretat.
Tu fa molts anys que dediques a aquest ofici,
tens la sensació que s'ha modificat molt
la legislatura,
és a dir, que ha anat una mica
en sintonia amb els canvis també,
que ha experimentat el concepte de festa,
la participació cada cop
més multitudinària de persones,
no participen en actes com Santa Tegla,
el nombre de persones
que participen avui
dels que podien participar fa 20 anys, no?
No hi havia d'entrada tanta oferta.
No, no.
Ha canviat molt el que és la legislació?
S'ha sabut adaptar?
O com totes les lleis,
generalment, sempre va darrere, no?
No, a Catalunya no s'ha sabut adaptar.
No hi ha matisos.
La legislació no s'ha sabut adaptar
i la previsió és que la nova llei
que hi hagi, doncs, de moment,
massa bon camí no porta,
perquè, doncs, per exemple,
la legislació és una idea dels oients,
la Federació de Municipis,
l'Associació Catalana de Municipis,
que són entitats que aglutinen
a tots els ajuntaments,
tots els ajuntaments,
com a mínim,
tenen la seva festa major,
més o més multitudinària,
en tot cas, tenen una veu,
a dir, no?
D'on estan consultats, per exemple,
o les diferents associacions
de professionals artistes,
per exemple,
els hi posaré els del circ,
o, per exemple,
dels gestors culturals,
per posar dos diferents...
Com a col·lectiu, eh?
Sí, com a col·legis professionals,
podríem dir.
És a dir, que no són individualitats,
són col·lectius.
No han estat consultades,
per tant, la cosa...
Jo no sé si és que hi ha
alguns savis amagats
en algun lloc
que en saben en aquest país,
però, en tot cas,
el que sí que és cert
és que aquest país
va molt endarrerit
en aquesta situació, no?
Bé, i això que no els consulten,
també es queixen els mestres,
els sanitaris,
quan fan lleis
que tenen a veure
amb el seu àmbit, eh?
Sí, no, no, segurament,
segurament,
però és que les lleis
s'han de consensuar,
perquè si no se consensuen,
les lleis són inaplicables.
Aleshores,
quines eines teniu,
la gent que us dediqueu
a tot aquest tipus
d'esdeveniments multitudinaris?
D'entrada,
si fem una repassada
de les principals...
Bé, algunes coses,
no les diem totes,
algunes coses,
si ens agafem
a el que és la seguretat,
hi ha moltes coses
que no amb una nova llei,
sinó ara,
la passió no podria existir.
És a dir,
perquè es fa ser una idea,
doncs,
hi ha moltes celebracions
que poden trobar
més o menys normals,
però que no es podrien fer.
És a dir,
per exemple,
una rua de Carnaval
o una cavalcada de reis,
que vostès poden trobar
una cosa molt normal,
han vist tota la vida.
Sí, molt pacífica,
molt tranquil·la.
No sé,
la cavalcada de reis
és una cosa
que ha d'existir
en totes les ciutats
i pobles d'aquest país.
Doncs,
en aquests llocs
que es van motoritzar
les cavalcades,
aquí Tarragona
és als anys 60,
doncs,
això,
en aquest moment,
seria il·legal,
perquè realment
tots aquests vehicles
no compleixen
amb la normativa
de circulació.
L'actual normativa
no permet
que en una cavalcada de reis
com era la nostra
circulin vehicles amb motor.
No permet
que circulin vehicles
no autoritzats
per circular.
No autoritzats.
És a dir,
permet que circuli
un autobús
i que la gent
vagi sentada
amb uns seients,
però no que hi hagi
100 o 200 nens
damunt d'una plataforma
amb un estel de Nadal.
Això no ho permet.
La llei no es contempla.
És clar que ja.
No, no,
amb la llei a la mà
estem parlant,
com dir que amb la llei a la mà...
Poso un altre exemple.
Mirin quants xòfers
porten el cinturó
de seguretat
amb aquestes rues
o cavalcades,
no n'hi ha cap.
És a dir,
això és la llei a la mà.
És a dir,
què hi ha a partir d'aquí?
Doncs hi ha la voluntat
de les institucions públiques
de conciliar
la passió
per recollir els caramels
per mantenir
aquesta tradició
amb la seguretat.
Llavors,
a partir d'aquí
s'adopta una cosa
que se'n diu
una clàusula especial
i s'habilita
un convoi especial.
Un convoi especial,
l'únic que preveu
és que tot segueixi
sent normal
amb cinturons de seguretat,
amb autobusos,
amb seients,
perquè aquí es fa
una adaptació
i llavors es fa
una gran mentida
que és que fem
una cavalcada de reis.
Doncs,
què és això?
És una nit màgica
que per sort
pot defugir
de la legislació.
Realment,
si es vol regular tot,
no es podria regular.
És a dir,
tot això...
Hi ha coses
que més no es poden regular.
Els reis macs,
vostès els imaginen
amb un cinturó de seguretat
anar al seu tron?
No.
Doncs jo tampoc.
Ni amb casc,
perquè els aixafaria la corona
i la perruca.
Cas no tocaria,
cas no tocaria.
Cas no,
que no venen amb moto.
Però un cinturó de seguretat.
Que si anem amb moto,
sí,
que tocaria.
Bueno,
són circumstàncies d'aquestes
que són...
No, no,
no els veig jo.
Començant per aquest cas,
que els hi poso un que posi...
És un exemple molt extrem
per entendre,
no?
Sí, sí,
però és real,
és real.
Sí,
és una realitat
que després,
no sé,
en podem trobar d'altres.
Més facin una idea,
doncs,
amb aquest programa
alguna vegada,
si no me'n recordo malament,
hem parlat del Misteri d'Els.
El Misteri d'Els és un gran drama medieval
que té lloc una vegada
a l'any,
doncs,
a la ciutat d'Els.
Actualment molt de moda
pels aldarulls,
no?
Pel que veig amb els temes
dels calçats.
Doncs,
a banda dels aldarulls
entre xinesos
i licitants
pel tema aquest,
doncs,
hi ha una gran tradició medieval,
no?,
de fer aquesta festa
dedicada cada 15 d'agost
a la Mare de Déu.
Doncs,
en aquesta festa
hi ha uns personatges
que són majoritàriament nens
que a part s'apengen
d'una estructura de fusta
que està subjecta
amb cordes d'espart
i que baixa,
doncs,
d'uns 60 metres
aproximadament,
em sembla que són 60-70
d'un simbori,
el simbori és la cúpula,
podríem dir,
central d'una església,
no?,
doncs,
baixen d'allà
penjats d'una màquina
d'origen medieval.
Amb uns armesos
i unes coses,
no?
No,
baixen penjats
a corda pelada
i porten uns petits
cinturons lligats
ni un arnès
ni res.
No,
van vestit d'angelets,
els angelets volen
i per tant aquí es tracta
de fer la gran ficció
de què volen la gent.
Això és il·legal
en principi.
Això és il·legal
a tots els efectes,
no en principi,
en principi és il·legal
per dos motius,
un,
perquè aquestes màquines
no estan homologades
segons els temes d'indústria,
no compleixen la normativa
i segona,
perquè la llei de policia
d'espectacles,
tant l'espanyola
com la catalana,
impedeix que els menors d'edat,
perdó,
els menors de 16 anys
participin en qualsevol
activitat recreativa
com a actors o actuants.
Això,
pensin ràpid...
I els castells,
ara penso jo.
Pensin ràpid...
Quantes manifestacions
els nens participen
en aquest país
amb la Cavalcada
a Raix mateix,
a Tarragona,
els carros de Sant Magí
quan es porten l'aigua,
doncs hi ha un munt de nens.
Això està explícitament
prohibit
per la legislació.
i no hi ha cap excepció
en la legislació legal,
en la de la seguretat.
Altra cosa
és que
aquesta cosa del misteri d'ells,
aquesta representació del misteri d'ells,
està declarada
patrimoni immaterial
per l'UNESCO.
L'UNESCO
fa uns anys
va generar una convenció,
una declaració de principis
a París
en el 2003,
si no recordo,
en què
es fa una reflexió
sobre això,
però per aquest programa
que estem fent aquí avui
i diu
bé,
si ens posem
en els temes de seguretat
hi haurà un moment
que perdrem el món de vista
i es deixaran de fer
moltes coses.
Que no ens passarà mai res,
però escolta,
ens avorrirem mortalment, segur.
Exacte.
Aquesta és una mica
la conclusió
que fa l'UNESCO
i que això
tant la llei espanyola
de patrimoni endogràfic
com la llei
de patrimoni cultural català
doncs preveuen
que hi hagi coses
que tenen
una certa protecció.
El que passa
que, clar,
això ja hauríem de parlar
amb els nostres advocats,
llàstima fa una estoneta
que hem marxat
de quina és la llei superior,
no?
És a dir,
sempre la llei del país
és la llei superior.
Això poden ser directrius
el que digui l'UNESCO
perquè si el món
fes cas a la ONU
i a tots els seus organismes
en esdeven d'una altra manera.
No, no, però el que diu l'UNESCO
després té les seves derivacions
en tots els àmbits,
és a dir,
en l'àmbit estatal
i en l'àmbit català.
Vull dir,
és a dir,
no, no, no,
o sigui,
això tenim,
en aquesta declaració
de principis de l'UNESCO
nosaltres la tenim promulgada
i hi ha una sèrie
de manifestacions
i de la seguretat.
Molt bé, però fixa't,
tu que molt bé has dit,
el programa d'avui
és seriós, eh,
com estem parlant
de coses molt serioses.
És per reflexionar,
jo ara reflexiono,
tu em dius que reflexioni
i jo reflexiono.
Davant de tot això,
quan s'ha de prendre
una decisió,
ara parlo d'un col·lectiu,
d'una entitat,
d'una gestor cultural,
d'una persona
que organitza
un macroconcert,
és a dir,
quan s'ha de prendre
una decisió,
l'organitzador de l'acte
està una miqueta venut
perquè diu,
en virtut,
de quin reglament,
de quina llei
em poden exigir
segons què.
Si en aquesta ocasió
m'han exigit això,
a l'altre no m'ho exigeixen,
és a dir,
crea un cert desconcert,
que no hi hagi
una norma més clara
i més adaptable
a les circumstàncies.
La norma és clara,
la norma és...
Però potser caldria
que fos més,
no dir que permissiva,
però sí que tingués
una capacitat
d'adaptar-se
a les circumstàncies
en funció
de l'esdeveniment,
no?
És una...
L'única possibilitat
que tenim és...
Tu ara trodies,
per exemple un concert,
aquí no tenim cap possibilitat
d'escaquejar-se,
només tenim possibilitat
d'escaquejar-nos,
entre cometes,
en el cas
que es parli
de tradicions patrimonials,
és a dir,
d'aquells elements
que d'una manera o altra
s'han anat traslladant
de generació en generació
per arribar a ser identitaris
amb una comunitat.
Això,
les lleis de protecció
i foment del patrimoni,
des de la UNESCO
fins a les locals,
que poden haver reglaments
o normatives locals,
emparen aquesta situació.
Però si hi ha una desgràcia,
o no vulgui...
Si hi ha una desgràcia,
el que està clar
és que
si algú s'ha de condemnar,
l'organitzador
serà el condemnat.
Independentment
del que digui la UNESCO.
Exacte.
Això està clar,
perquè el que diu la seguretat...
Hi ha molts casos, eh?
Home,
doncs jo no sé com hi ha gent
que se la juga a organitzar festes.
No, no,
però vaig a posar
ja que és una ciutat marinera.
Vostès pensin
en el dia
de la Maredeu del Carme,
quan surten
les barques dels pescadors
a la mar,
doncs legalment
això no es pot fer.
No, no, no, clar.
Legalment no es pot fer
perquè les barques de pesca,
les de passeig sí,
però les de pesca,
només pot anar el patró
i la seva tripulació.
Per tant,
no hi ha...
O sigui,
no es pot substituir
el peix
per als participants
de Monsa
a la Maredeu del Carme.
Què passa?
Doncs que això,
per exemple,
l'any de Banyola,
va ser un problema
molt greu
i va saltar tot
i llavors
les autoritats,
diguéssim,
corporativament,
des de l'Estat,
la Generalitat,
les forces policials
com la Guàrdia Civil
o els Mossos d'Esquadra
o la Marina
es van embarcar
amb aquestes processions
per evidenciar
el suport a la tradició.
Clar,
però tot i que el risc
que sigui similar
a les circumstàncies
no tenien res a veure.
En el primer cas
que esmentaves,
disortat,
era un tema
d'un negoci privat
i nosaltres estem parlant
d'una tradició
que impulsen els mateixos implicats.
És a dir,
objectivament,
sí que hi ha el mateix risc
que probablement,
però les circumstàncies
són molt diferents.
Exacte,
el context és diferent,
però el que està clar
és que si procedim
a una anàlisi dels fets
el que s'ha d'intentar
és conciliar
aquests riscos
i, per tant,
les processos mariners d'avui
suposo que
hauran de portar
algunes mesures
que antigament no portaven,
com, per exemple,
un cert servei sanitari
en barca,
una sèrie de coses
corresponents,
unes pòlisses adequades
que permetin
compatibilitzar
aquest risc
amb una situació
excepcional.
És una sèrie
de dades
que s'han d'analitzar,
però el que és cert
és que quan parlem
entre passió i seguretat,
malauradament,
el que ens diu la llei
sempre,
avui sembla que estem fent
el programa d'abans,
el que diu,
segurament això,
hauria estat bé
que es quedessin avui,
però segurament
el que tothom et dirà
és que el que ha de primar
és la seguretat
i no la passió.
però, per exemple...
Això m'ha introduït el concepte
de la passió
i no l'altre
que és el que evidentment
que estem parlant
que és el de patrimoni.
Hi ha molts aspectes,
parlaves, per exemple,
que hi hagi en aquest cas
d'aquestes processons del mar,
d'un servei sanitari,
etcètera, etcètera.
Has comentat un cas trist,
el de Banyoles,
hi ha un altre cas molt trist
i que tots tenim present,
que va ser el cas
de Vic,
de la Patum de Berga,
allà va ser un tema
de seguretat,
probablement.
La llei deu contemplar
que deu haver-hi
tot un nombre de persones
dedicades a la seguretat.
Sí, bueno, no,
aquest cas...
Jo no sé les lleis com...
Aquest cas el vam analitzar
bastant aquí en el programa,
també.
Aquest és un cas més complex.
Perquè és la responsabilitat
és de l'organitzador,
al final si hi ha una desgràcia,
dius que...
En aquest cas,
en aquest cas,
la Patum de Berga,
el que no arreglaran
ja és el de la mort
del Josep Maria Ixanta,
que és la persona
que no es va perdre la vida
en aquests aldarulls,
aquest no està protegit
per cap llei de patrimoni.
Això era un concert de rock
dins del mar de la Patum
que té tots els defectes
del món
i que ningú vol acceptar.
Aquí la conselleratura
no va establir
el servei de seguretat
que tocava
i això és una competència
que tenen els Mossos d'Esquadra,
no la té ningú més.
No se li pot atribuir
a l'Ajuntament
la seguretat
d'un macroevent
com aquest
amb una població
com Berga
amb un nucli policial
molt reduït
per part
de l'Ajuntament.
L'alcalde també
evidentment
té la seva part
de responsabilitat.
Va tolerar
la realització
d'un acte
que no estava inclòs
dins d'un programa
de festes
i per tant
no estava autoritzat
i per tant
va generar
la descoordinació
de les diferents
de seguretat.
Per això és una idea
l'hospital de campanya
que està obert
permanentment
no estava
perquè ningú
va posar
en un plàning
que aquest acte
es feia.
És una idea
i a partir d'aquí
hi ha la responsabilitat
dels propis
organitzadors
d'aquest event
que per molt
que siguin
alternatius
han d'entendre
que s'han d'adoptar
una sèrie de mesures
de seguretat
mínimes
que
en tot cas
per les raons
que siguin
en aquest cas
no estaven establertes.
Per tant
hi ha concurrència
de culpa
en part de tothom.
Per exemple Jordi
l'any passat
el Canto del Loco
es va descobrir
entre cometes
aquest magnífic escenari
del pàrquing
de Bonavista.
Per aquesta Santa Tecla
hi haurà un altre concert
qui és responsable
de la seguretat
d'aquest concert
multitudinari.
L'organitzador
sempre és el responsable.
En aquest cas
ajuntament?
Sí, sí
però pot ser
una altra població
pot ser la Generalitat
un promotor privat
pot ser una associació
d'amics
Qui ha d'exercir
les tasques
de vigilància
i seguretat
com a cos?
Tots els cossos
de seguretat.
Tots els cossos.
Per tant aquí
hi ha la policia local
els Mossos d'Esquadra
Aquí Tarragona
en aquest moment
la responsabilitat
d'aquest tema
és un concert
allà al pàrquing
de Bonavista
per posar un exemple
en guany
demà fem un concert
en aquest moment
exactament
Portem el Bruce Springsteen
va
ni que sigui
Sí, sí
en aquest moment
si poséssim el Bruce Springsteen
ja tindríem un nivell extra
perquè ja seria
un grà de complicitat
deixem-me'n l'exemple
que has posat
Primer
hem d'analitzar
que no és una festa
patrimonial
és a dir
aquí no estem parlant
d'una cosa tradicional
per tant
no hi ha cap excusa
a res
és a dir
no hi ha cap atenuant
és a dir
per tant
no és el cas
de la cavalcada de reis
no és el cas
dels castells
per tant
en regim
per reglament estricte
llavors el que diu
és que d'entrada
l'ordre públic
en aquest moment
en aquesta ciutat
competeix
directament
a la subdelegació
del govern
que és la policia nacional
si estéssim
a la província de Barcelona
això seria ja
competència de la Generalitat
però
evidentment
en aquest cas
donat la magnitud
de l'acte
hi han de concórrer
necessàriament
altres cossos
uns que estan
en fase de desplegament
com és el cas
de Mossos d'Esquadra
i altre
la Guàrdia Urbana
només per un simple fet
si vostè és
trasllada
amb 8.000 persones
en un espai
en el qual
la majoria de gent
es mou en cotxe
o bona part de la gent
es mou en cotxe
per tant
hi ha una sèrie
de coses de trànsit
que ja són implicables
i a banda d'això
això no es clou
que la seguretat interna
del recinte
interna no exterior
interna vol dir
que hi ha unes parets
que acoten
això formi part també
dels cossos
de seguretat privada
que poden actuar
i han d'actuar
per reforçar
i complementar
els exteriors
però en tot cas
el que he de tenir clar
és que aquest concert
ha de tenir un pla d'actuació
que reculli
totes aquestes mesures
i que digui
qui mana sobre qui
és a dir
si no ho he determinat
que això
hi ha multitud de fórmules
d'interpretar
pot passar
des que en una població
sigui els Mossos
que manin
sobre la Guàrdia Urbana
i en altres
per diferents circumstàncies
sigui
que la inspecció
de l'acta
la coordini
la direcció de l'acta
la coordini
la Guàrdia Urbana
o la Policia Local
això hi ha diferents fórmules
però el que està clar
és que això està reflectit
en un paper
això no hi ha excusa
doncs tenint en compte
la importància
que tenen aquest tipus
d'actes
i com que entenem
que aquest tipus
de reglaments
i lleis
han de ser fonamentalment
preventives
exacte
fora desitjable
que
fessin una miqueta de via
que s'acosta a l'estiu
que arriben
un munt de festes
de gent al carrer
actes multitudinaris
i no tindrem la llei
per aquest estiu
que farem
bé
depèn de com sigui
aquesta llei
més val que no la facis
bé però com que no ho sabem
perquè no han pogut tenir accés
no ho sabem
en tot cas
el que sí que s'ha de tenir clar
és que
si agafem aquestes lleis a la mà
doncs pensin
que moltes coses
que de les que expliquem
en aquest espai
no es podrien fer
segurament
segurament
sempre ens quedarà
anar a fer el vermut
amb sifó
que també és una tradició
i ho dèiem l'altre dia
sí
si no vas amb cotxe
en fi
si vas amb cotxe
si vas amb cotxe
no vas amb sifó només
clar és el que deia
en fi
deixem el tema
que és molt complex
però està bé
que entre festa i festa
també doncs
apliquem aquestes reflexions
o d'altres que poden entrar
des d'aquest àmbit
darrere les bambalines
d'aquella festa
de la que gaudim al carrer
Jordi Bertran
com sempre ha estat
un plaer molt interessant
per tant
t'esperem
avui hem estat una mica
més transcendents
més seriós
ja em prepararé uns quants
refrenyets
per la setmana vinent
la setmana passada
aquí
sembla que
estàvem fent de barman
no tocava
hi ha moments
que ens descantillem
un pelet
per tant
cal resituar el tema
i actuar com les persones
responsables i serioses
que som
gràcies Jordi
una cosa
èxit total
dels licors d'herbes
sí
hem de dedicar
ens vam deixar
l'altre dia
no vam parlar
de les aromes
de Montserrat
bueno no
vam parlar de moltes coses
però ens vam deixar
una cosa molt important
que les feministes
reivindiquen
no em diguis
el pipermin
que això era
de senyores d'herbes
vam oblidar
una figura
importantíssima
a la qual
prometem
que havíem de dedicar
un programa
l'aigua del Carme
no
les persones
que es dedicaven
a preparar
les herbes
que normalment
eren les dones
en aquesta tradició
històrica
que és
la preparació
de licors d'herbes
m'encanta
i estic segura
que
hi era una funció
que per sort
hi ha gent
que encara ha fet
reivindica
i per tant
hem de tenir present
i hem de dedicar
aquesta figura
gairebé
avui en dia
inexistent
però
un record
per aquestes senyores
que van anar
durant molts anys
a replegar
aquesta ciutat de Tarragona
encara manté
una mica
aquest record
amb gent
i per tant
compartit
en aquest cas
de Tarragona
amb altra gent
com els que van participar
amb el recollida d'herbes
dels licors xertrés
a la fàbrica
de la xertrés
per tant
vull dir
un record
que no van fer
l'altre dia
per aquestes persones
que evidentment
eren qui barrejaven
tot això
doncs compro la idea
a veure quan ens portes
aquest programet
que està molt bé
gràcies Jordi
com sempre
adeu
plaretched
that
hi Jordi
hi Jordi