Avui estem d'estrena, estrenem secció.
No serem col·laboradora perquè ja podem saludar la Cinta d'Ofí,
Magèsa. Cinta, què tal, bon dia i bona hora?
Bon dia.
La Cinta és amiga de la casa, si ens permets l'expressió.
No sé si t'hi sents còmode.
M'agrada molt això d'amiga de la casa.
Doncs la Cinta d'Ofí l'hem enredat carinyosament
perquè ens acompanyarà un cop cada mes.
De moment aquesta és la periodicitat que hem assabert
per aquest espai de ciència per parlar d'això.
de ciència és un aspecte, és un concepte amplíssim, òbviament.
Com ho podríem explicar de forma més o menys planera
perquè els oients sàpiguen més o menys
on els portarem cada primer dilluns a cada mes?
Cinta.
La idea era fer un espai de divulgació científica.
I quan diem divulgació no vol dir que sigui alguna cosa vulgar.
El terme divulgació potser a vegades s'entén així
com que és rebaixar continguts o rebaixar expectatives.
Jo penso que tot el contrari.
Jo en aquest sentit sóc una gran admiradora de l'Eudal Carbonell
quan parla més de la sociabilització.
Socià, ara no em sortirà la parauleta.
És que per cert presenta nou llibre aquest mes.
Ja en parlem, tindrem que s'ha de parlar, és igual.
Ells parlen que realment un dels principals compromisos
de la gent que ens dediquem, bueno,
dis-li la ciència, dis-li a...
en el meu cas és més la ciència i és de la salut,
un dels grans compromisos és sociabilitzar el coneixement.
Fer-lo extensiu i fer-lo accessible.
I una miqueta aquesta és la idea del programa.
Fer accessible a la gent algun tipus de continguts
i algun tipus de coneixements,
que jo penso que poden ser inclús molt útils pel dia a dia.
La ciència ens ofereix molts recursos i moltes alternatives
per millorar el nostre dia a dia
i que crec que tot això és una obligació de la gent
que ens dediquem a aquestes coses,
posar-ho a l'abast del gran públic.
Per tant, a nivell d'alerta, que ningú s'espanti,
perquè hi ha molta gent que quan es parla de ciència
ja directament es tira enrere u i ciència.
Això són coses molt complicades.
No ho entendré.
Els que som de lletres,
i parlo per part del gremi,
moltes vegades som els primers a fer aquest gest,
que la gent no s'espanti,
que parlarem de coses que poden ser més o menys complicades,
però en qualsevol cas ho farem de manera planera
i accessible en la mesura del possible a tothom.
Per cert, que el tema d'avui s'escau,
podríem dir, gairebé a la perfecció, Cinta,
a la filosofia d'aquest espai,
perquè si parlem d'informació, de coneixement
i d'accessibilitat al coneixement,
internet des de fa uns anys i ara parara de forma indiscutible
és segurament un dels canals més utilitats,
més ràpids i més còmodes per obtenir informació.
Ara bé, l'accés d'informació en moltes ocasions
provoca desinformació i en el cas de la ciència,
en el cas de la informació de salut,
que és en què ens volem centrar-nos avui,
doncs no és una excepció, Cinta.
Doncs no, és una de les grans paradoxes
en què ens trobem avui en dia.
Com més accés tenim a la informació,
com més a l'abast tenim la informació,
en aquest cas aclariria que parlarem sobretot
de la informació sobre temes de salut.
potser mai com ara, ni els mateixos professionals ni el públic
havíem tingut un accés tan ràpid i tan global
a tanta informació sobre temes sanitaris.
Mai, mai com ara.
Però aquesta sobreinformació fa que,
de la mateixa manera que mai havíem tingut accés a tantes coses,
en alguns aspectes estem més confosos i més desorientats que mai.
El problema aquí, com amb moltes altres coses,
és saber destriar el gra de la palla.
La qualitat d'aquesta informació.
I començarem, si voleu, parlant d'una petita anècdota,
i espero que la gent ho entengui, això,
de la manera que ho explicarem.
Abans, els metges de capçalera deien
que el seu gran enemic era la veïna.
La veïna era el gran enemic del metge de capçalera,
perquè sempre venia el pacient a dir
«Oh, és que la meva veïna li...»
Avui ja estem d'estrena, estrenem secció,
no serem col·laboradora,
perquè ja podem saludar la Cinta d'Ofí,
Magèsa Cinta, què tal, bon dia i bona hora?
Bon dia.
La Cinta és amiga de la casa,
si us permets l'expressió, no sé si t'hi sents còmode.
M'agrada molt això d'amiga de la casa.
Doncs la Cinta d'Ofí l'hem enredat, carinyosament,
perquè ens acompanyarà un cop cada mes,
de moment aquesta és la periodicitat
que hem assegut per aquest espai de ciència,
per parlar d'això de ciència.
És un aspecte, és un concepte amplíssim, òbviament.
Com ho podríem explicar, de forma més o menys planera,
perquè els oients sàpiguen més o menys
on els portarem cada primer dilluns a cada mes, Cinta?
Bé, la idea era fer un espai de divulgació científica.
I quan diem divulgació,
no vol dir que sigui alguna cosa vulgar.
El terme divulgació potser a vegades s'entén així,
com que és rebaixar continguts o rebaixar expectatives.
Jo penso que tot el contrari.
que jo en aquest sentit sóc una gran admiradora
de l'Eudal Carbonell,
quan parla més de la sociabilització.
Socià, ara no em sortirà la parauleta.
És que, per cert, presenta nou llibre aquest mes.
Ja en parlem, tindrem que s'ha de parlar, és igual.
Ells parlen que realment un dels principals compromisos
de la gent que ens dediquem...
Bé, dis-li la ciència, dis-li a...
Bé, en el meu cas és més la ciència i és de la salut.
Un dels grans compromisos és sociabilitzar el coneixement.
Fer-lo extensiu a la república.
Fer-lo extensiu i fer-lo accessible.
I una miqueta aquesta és la idea del programa.
Fer accessible a la gent
algun tipus de continguts i algun tipus de coneixements,
que jo penso que poden ser inclús molt útils pel dia a dia.
La ciència ens ofereix molts recursos
i moltes alternatives per millorar el nostre dia a dia
i que crec que tot això és una obligació
de la gent que ens dediquem a aquestes coses
posar-ho a l'abast del gran públic.
Per tant, a nivell d'alerta, que ningú s'espanti
perquè hi ha molta gent que quan es parla de ciència
ja directament es tira enrere u i ciència.
Això són coses molt complicades.
No ho entendré els que som de lletres
i parlo per part del gremi.
Moltes vegades som els primers a fer aquest gest.
Que la gent no s'espanti,
que parlarem de coses que poden ser més o menys complicades,
però en qualsevol cas ho farem de manera planera
i accessible en la mesura del possible a tothom.
Per cert, que el tema d'avui s'escau,
podríem dir gairebé a la perfecció, Cinta,
a la filosofia d'aquest espai.
Perquè si parlem d'informació, de coneixement
i d'accessibilitat al coneixement,
internet des de fa uns anys
i ara parara de forma indiscutible
és segurament un dels canals més utilitats,
més ràpids i més còmodes
per obtenir informació.
Ara bé, l'accés d'informació
en moltes ocasions provoca desinformació
i en el cas de la ciència,
en el cas de la informació de salut,
que és al que volem centrar-nos avui,
doncs no és una excepció, Cinta.
Doncs no, és una de les grans paradoxes
en la que ens trobem avui en dia.
Com més accés tenim a la informació,
com més a l'abast tenim la informació,
en aquest cas aclariria que parlarem
sobretot de la informació sobre temes de salut.
potser mai com ara,
ni els mateixos professionals ni el públic
havíem tingut un accés tan ràpid
i tan global a tanta informació
sobre temes sanitaris.
Mai, mai com ara.
Però aquesta sobreinformació
fa que de la mateixa manera
que mai havíem tingut accés a tantes coses,
en alguns aspectes estem més confosos
i més desorientats que mai.
El problema aquí, com amb moltes altres coses,
és saber destriar el gra de la palla.
Clar, la qualitat d'aquesta informació.
I començarem, si voleu, parlant d'una petita anècdota
i espero que la gent ho entengui això
de la manera que ho explicarem.
Abans, els metges de capçalera
deien que el seu gran enemic era la veïna.
La veïna era el gran enemic del metge de capçalera
perquè sempre venia el pacient a dir
oh, és que a la meva veïna
li han receptat no sé què,
és que a mi la veïna ja m'ha dit que tot això, no?
I així de broma dient, bueno,
els metges dient, bueno, és que aquí li han receptat no sé què,
és que a mi la veïna ja m'ha dit que tot això, no?
I així de broma dient, bueno,
els metges dient, bueno, és que aquí l'enemic
és sempre la veïna.
És una situació, perdonim que rigui,
però és que vaja, ens hi hem pogut trobar tots 25.000 vegades.
Qui era abans la màxima autoritat?
Era la veïna, la que sabia,
no, no, ui, aquestes pastilles que t'han donat això, no sé què.
Veïna o veïnes.
Veïna, veïnes, vol dir, era així, no?
Vol dir, era...
Clar, ara això s'ha acabat.
O veïns, també, que també n'hi ha, eh?
També, però era més la cosa del gènere, no?
Ja ens entenem, ja ens entenem, vaja.
Ara això s'ha acabat.
Ara, qui és el gran enemic, entre cometes,
el metge de capçalera?
Ara és internet, és la xarxa,
i és fàcil, i això t'ho comenten els companys
que fan assistència,
que un pacient se te presenta a la consulta
amb un patracol de papers
que s'ha baixat d'internet,
en ingles,
de tot tipus de pàgines web que puguis imaginar.
O sigui, ja és gairebé el pacient
que li presenta al doctor el tractament
o li explica la patologia que pot tenir.
I a vegades, te diuen els pacients,
és que a vegades ha trobat articles
i ha trobat coses que ni jo mateix coneixia, eh?
I la gent pot pensar,
bueno, però això serà una minoria de gent jove,
vull dir, això no us ho penseu, eh?
Perquè les àvies també tenen nets
que naveguen per internet, eh?
i les àvies i els àvis també fan cursos
d'internet als casals d'hàbils.
Vol dir que això ja comença a ser bastant habitual.
Lo que ara també s'està parlant
d'un nou model de pacient,
que els metges que fan assistència
també s'hauran d'habituar
a un tipus de pacient
que està molt més informat, entre cometes.
Ja veurem de quina manera és esta informació.
Més prejudicis, podríem parlar?
No, perquè abans, això diem que era
la relació metge-pacient
era una relació bastant asimètrica
en quant que el que posseïa
o detectava gairebé en una situació de monopoli
els coneixements era una part, eh?
El metge, com el que sabia,
això parlo de fa 50 anys, eh?
El model de relació metge-pacient
era un model molt asimètric
i el pacient era el que no sabia
ni estava informat
ni tenia capacitat per informar-se.
Perquè realment l'accés
que es podia tenir fa uns anys
certs tipus d'informacions
era, la veritat, és que bastant difícil.
Clar, ara ens trobem
en un canvi de model molt important.
Vol dir, a poc a poc
aquesta situació, diríem,
una mica asimètrica
en quant als coneixements...
S'ha anat compensant.
S'ha anat compensant, no?
Llavors, això també comporta
un canvi de model
en la relació metge-pacient.
D'alguna manera,
el metge
i el pacient
hauran de compartir
aquesta informació.
I de vegades
hi ha metges que diuen
no, no, és que el pacient
m'ha portat un article
que mira, que després
ha resultat molt interessant
i m'ha anat molt bé.
El perill d'això,
en moltes ocasions,
no totes, eh?
S'hem generalitat,
és que potser el pacient
creu que té
els coneixements
i de vegades els té,
però de vegades no.
De vegades no.
Quin és el perill
de la informació sobre salut
que podem trobar avui en dia
a internet.
També dir
que la informació
sobre salut,
les pàgines
més consultades
avui en dia
a la xarxa,
el número 1,
és a dir,
les pàgines més consultades,
suposo que això
no serà cap sorpresa,
són les de sexe.
Però és que el número 2
són les pàgines de salut.
El número 2,
el segon gran grup.
El segon gran grup,
vull dir,
després de les pàgines
de sexe,
el que la gent
va buscar més a internet
és informació
sobre salut.
I si ve sobre el primer tema
no en parlarem,
un altre dia,
també d'alguna manera
entra del camp
de lo que seria
la salut.
En el camp
de lo que és
la informació
sobre salut,
què ens podem trobar
a la xarxa?
Doncs ens podem trobar
absolutament
de tot.
Quan diem de tot,
vol dir que ens podem trobar
des dels articles
del New England Journal of Medicine,
és a dir,
de la cosa més
més elitista,
hasta
l'últim xalat
que se li ha acudit
fer una pàgina web
no és complicat.
Qualsevol,
amb un mínim coneixement
d'informàtica,
pot fer-se
una pàgina web.
D'aquí 20 minuts
ens acompanyarà
el responsable
de Tinet,
el senyor Enric Brull,
i Tinet té una eina
que és Tinet Fàcil,
en què tu mateix
pots fer
en 5 minuts
la teva pàgina web.
Si li acudeix qualsevol,
si li acudeix dir
que les vacunes infantils
produeixen autisme
i que té una teoria
conspiratòria
sobre que...
Perquè això ha passat,
hi ha llocs
que realment
això ha donat problemes,
que famílies
que resisteixen
a vacunar els nens,
perquè algú
si li ha acudit
penjar això
a la xarxa,
penjar informacions
que ni tenen
ni estan contrastades,
vol dir que no estan basades
en capa de recerca científica,
és a dir,
que tenim
que a la xarxa
tenim
costat per costat
pàgines
sense cap tipus
de credibilitat
o pàgines de gent
que l'únic que pretén
és vendre'ns alguna cosa,
al costat
de pàgines,
diríem,
d'alguna
solvença científica.
I després
hem de tenir en compte
una de les característiques
de la xarxa
per allò més bo
i per allò més dolent
i és que tot es linka,
tot es comparteix.
Llavors,
aquella informació
que pot néixer
d'una pàgina particular
al cap d'una setmana
pot estar difosa
i linkada,
penjada
a pàgines d'arreu del món.
Ningú en sap exactament
quin és el seu origen
però de cop i volta
una teoria més o menys estranya
com que te la trobes
a tot arreu
dius,
home,
si només ho trobes en un lloc
pots sospitar més o menys
però si és una teoria compartida
doncs home,
comences a sospitar.
Sí,
la gent diu,
serà veritat
això que en realitat
el que volen amb les vacunes
és fer que els nens
no sé què
hi ha una conspiració.
Tornant a la veïna,
si ho diuen a tot arreu.
per alguna cosa serà,
no?
Llavors,
clar,
això ens ha d'alertar.
Penseu que inclús
els mateixos professionals
de la salut
de vegades
ens és complicat
trobar informació
de qualitat
a la xarxa.
I hem de tenir
molt desenvolupat
l'esperit crític
per realment
valorar
si aquella informació
que hem trobat
és rellevant,
és creïble,
és vàlida,
se pot extrapolar
la població
en què jo treballo,
vull dir,
és tot un art
i tota una ciència.
Penseu
que
quan un investigador
o un metge
vol publicar
un article
a una revista científica,
sigui bé en format paper
o en format electrònic,
penseu que ara
hi ha revistes científiques
que ja no es fan en paper.
Hi ha revistes científiques
que directament
es fan en format electrònic
i ja està.
Quan algú
vol publicar
un article
a una revista científica,
passa tot un procés
de revisió
per una sèrie
de professionals
entesos
en la matèria
que va a l'article,
sovint,
una vegada,
el primer article
que envia
un investigador
a una revista
li retornen
perquè si hi ha
algun error
o alguna cosa
l'ha de canviar,
lo torna a enviar,
de vegades,
un investigador
ha de fer
tres i quatre versions
del mateix article
hasta que
els editors
de la revista
consideren
que allò
és de prou qualitat,
ha de manifestar
si té conflicte
d'interès,
vol dir que realment...
Imagini-se tot el procés
que dura la investigació
de X anys
i després,
a l'hora d'exposar això
a un públic,
doncs també té un procés
igualment llarg
que pot durar mesos.
I quan ha passat tot això,
doncs aquell article
se publica
a una revista mèdica
acreditada
i tot això.
Clar,
imaginem que totes
aquestes informacions
estan al costat,
vol dir això,
ho podem trobar
sense cap tipus
de discriminació,
ara direm
una manera
de discriminar,
al costat
del primer
aixalabrat
o a vegades
persones de bona voluntat
que se'ls ha acudit
dir això,
que les vacunes,
els nens
no se'ls ha de vacunar
perquè produís autisme
o que tenen
un remei màgic
contra el càncer
o que tenen
un remei màgic
contra la fibromialgia
o que el virus
de la sida
va ser fabricat
a un laboratori
i que, bueno,
coses de les més estranyes
i variopintes
que poden córrer
per la xarxa.
Llavors, clar,
la gent,
quan consulta
aquest tipus de coses
ha de ser conscient
de realment
què és el que està consultant.
Davant d'aquest fenomen,
és a dir,
davant de la proliferació
de pàgines
sobre temes de salut
en les que es trobava
una miqueta de tot
i a vegades
coses realment
inclús perilloses
per a la salut
de la gent,
no,
perquè arribaven
a difondre
coses que eren
claríssimament mentides,
coses que no tenien
cap fonament
o coses que realment
estaven al servei
d'interessos
de gent que volia
fer negoci
amb la salut dels altres.
tot això
per allò que jo conec,
suposo que als Estats Units
deu ser igual,
a nivell europeu
es van començar
a fer dos projectes
de vetllar
per la qualitat
de les pàgines de salut
a les que podia
tenir accés
al públic
i posa en marxa
com un sistema
d'acreditació
de manera semblant
a que quan algú
vol publicar
un article
o una revista prestigiosa,
bueno,
tot allò
de seguir un procés,
fer una cosa
semblant
a les pàgines web
sobre temes de salut.
Hi ha dos projectes europeus
que tot això
han començat
a treballar.
Direm que
a casa nostra,
a Catalunya,
qui està portant
tot això
i jo crec que
ho està fent
d'una manera
força encertada
és el Col·legi Oficial
de Metges
de Barcelona
que ells tenen
com una mena
de segell
que es diu
que això,
ara donarem
les adreces,
que quan una pàgina
té aquest segell
que és un segellet blau
que fica
web mèdica
acreditada.
Què vol dir això?
Vol dir
que hi ha
tot un grup
de professionals
del Col·legi
de Metges
que s'han mirat
aquella pàgina web
en l'UPA.
Han revisat els continguts
i li donen
el vistiplau.
Li donen el vistiplau
i què ha de fer?
I clar,
ells acrediten
tot tipus
de pàgines web.
Un hospital
vol fer una pàgina web
adreçada
als pacients,
cosa que ara
hi ha moltes institucions
sanitàries
que ho fan,
o una asseguradora,
o una societat científica,
o inclús
una companyia farmacèutica.
Diu
no, no,
jo és que vull fer
una pàgina web
per als pacients.
Doncs si el que volen
és que
la seva web
sigui acreditada,
vull dir que tingui
el segellet blau,
ja veureu que això
una vegada ja heu entrat
web mèdica
acreditada,
l'han de presentar
a la comissió d'acreditació
del Col·legi de Metges
de Barcelona
i ha de signar,
d'alguna manera,
ha d'assumir
un codi ètic
de conducta.
amb el que
es compromet,
entre altres coses,
a que els continguts
estiguin validats
científicament,
és a dir,
a no inventar-se coses,
a que estigui
molt ben diferenciat
a una pàgina web
el que és publicitat
de l'o que és informació,
perquè a vegades...
La frontera
és molt difusa.
És molt difusa,
fins a quin punt
t'estan informant
o fins a quin punt
aquesta informació serveix
perquè tu després
acabes comprant no sé què.
ha de quedar molt clar
el que és publicitat
d'un producte
i el que realment
és informació.
I si et volen vendre
alguna cosa,
doncs que quede molt clar
fins a quin punt
tu t'estàs comprometent
a comprar alguna cosa.
Ha d'estar clarament
identificat
aquella pàgina web
realment
quina organització hi ha
al darrere,
entestant,
qui són,
vol dir,
qui firma allò,
vol dir tot això
que es diu aquí,
qui ho firma?
Doncs ho firma
fulano,
què tal,
i la persona
que es fa responsable
dels continguts
d'aquella pàgina web
ha d'estar
identificada.
Molt important
el capítol de confidencialitat
perquè hi ha pàgines web
d'aquestes
que oferissen
la possibilitat
de fer consultes
que tu ho escrigues.
Clar,
llavors,
s'ha d'assegurar molt
que en la mesura
que tu dones unes dades
o envies unes dades,
tot allò
s'ha de fer
amb la més estricta
respecte a la teva confidencialitat.
Aquí sí,
es dona el cas
que podem estar jugant
amb dades mèdiques
de pacients,
de persones,
que és una de les coses
més personals que allà.
i tinc tal malaltia
i voldria que m'informessin
de no sé què.
Clar,
això t'han d'assegurar
que es tractarà
amb la confidencialitat
més exquisita,
és a dir,
que respectarà
la llei de protecció
de dades
de caràcter personal,
que,
i a més a més,
també t'han d'assegurar
que no faran servir
les teves dades
després
per a una altra cosa.
i si ells
volen fer servir
les teves dades
per a després
enviar-te informació,
tu allò
ho has d'autoritzar.
Vull dir,
a vegades
mos hi hem trobat
que entres a un formulari
i una pàgina web
i em diuen
vol que li continuem
enviant informació
a aquella casella
en casac.
Sí o no.
Vull dir que tu
has de poder
tenir l'opció
de dir,
escolta,
les meues dades
no vull que les feu servir
per a res més.
Tot el tema
de la publicitat
i l'esforç de finançament
i el tema
de control
i validació.
és a dir,
que quan una pàgina web
està acreditada
te donen l'acreditació
per un any
i després
t'has de reacreditar
i tu has de demostrar...
No és un segell
perpètu.
Hi ha una revisió
periòdica
d'aquests continguts.
D'aquests continguts
i que si realment
tu vas poder acreditar
la pàgina web
fa 5 anys
les coses han canviat
i hi ha un sistema
de reacreditació
contínua.
Llavors,
jo un petit consell.
Evidentment
tothom és lliure
de navegar
per la xarxa
de llegir el que vulgui
i amb el seu
judici
veure si tot allò
és creïble o no.
Però jo penso
que en temes de salut...
Més val no jugar-hi.
Jo crec que d'entrada
no.
D'entrada
més val no jugar-hi.
Llavors,
jo ara us diré
la pàgina web
del projecte aquest
del Col·legi
de Metges
de Barcelona
que és com segueix.
No és
W, W, W, W...
No.
Directament.
És
W, M, A
que són
les primeres lletres
de web mèdica
acreditada.
punt
C-O-M-B
que és
Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona
punt és.
Perfecte.
Nosaltres estem fent
la prova en directe.
Ja estem entrant
ara mateix.
Ara ja hem accedit.
Té web mèdica
acreditada.
Tens l'opció de...
el logo blau.
El logo blau
i podem triar
fins i tot els idiomes.
Entrem a la pàgina.
Entres a la pàgina web.
I entrem
i vaja,
tenim aquí la presentació,
per què cal el programa
d'acreditació.
t'explica aquest sistema.
Això és el que ens has d'explicar ara.
Diu, escolta,
què vol dir
que una web mèdica
està acreditada?
Com ho fem?
I després,
tens la llista
de totes les webs.
Haurem de dir
que tot i que és
Col·legi Oficial
de Metges
de Barcelona
ells acrediten webs
per a tot el que seria
l'àrea
hispano-parlante.
També arriba
a l'Amèrica del Sud,
a la castellana.
Sí, sí, sí.
Tenen webs
del Col·legi Oficial
de Pediatres
de l'Argentina.
Ells ja basten
dins del que seria
aquest projecte europeu.
Ells ja basten
el que és l'àrea
catalana
i l'àrea
llatina.
Tenim, per exemple,
molt ràpid
de trobar
índex de webs mèdiques
acreditades.
Anem aquí
i trobem
el que buscàvem,
un llistat
de les pàgines web
a més a més
indexades
per als temes
que busquem,
sigui administracions
autonòmiques
i locals,
perquè aquí
se'n parla
de pàgines
que parla mèdica
de qualsevol cosa.
Jo puc entrar,
per exemple,
és que a mi m'interessa
consultar la pàgina web
de la Conselleria de Salut.
Doncs aquí entraràs.
Jo,
el que trobo
que a la gent
li serà més útil
per buscar informació
més de tipus
sobre determinades malalties,
tens
les webs
acreditades
de les societats mèdiques.
Aquí tens
la Societat Espanyola
de Medicina Familiar
i Comunitària,
la Societat Espanyola.
Almenys tu saps
que totes les webs
que trobes aquí
són webs
de temes de salut
acreditades,
és a dir,
que tenen
la garantia
que han passat
com una mena
de control
de qualitat.
si tu entres
directament
a una d'aquestes
pàgines web
ja veràs
que en un lloc
visible
sempre té
aquest segellet
blau
que és com
el cello
de qualitat
web mèdica
acreditada.
Per exemple,
estem entrant
en una d'aquestes
pàgines
d'administració local
Plan Integral
sobre Drogues,
una pàgina
que ha posat
en marxa
la Junta d'Extremadura,
la Conselleria
de Sanitat
i Consum
d'aquesta
comunitat
Autònoma
sobre Drogues
i trobem
a l'extrem
dret
aquest segell
blau
web mèdica
acreditada.
Tenim aquí
un marge
de confiança.
Jo aconsellaria
que
quan
algun usuari
digui
escolta,
tot el tema
de les segones
opinions
o que el metge
m'ha dit
que tinc
un hipotiroidisme
no sé què
vaig a buscar
a veure què trobo.
Comenceu
per en aquestes
webs.
Té un buscador,
inclús té un buscador
que em sembla
que tu pots entrar
a part d'entrar
perquè, clar,
jo pensava,
si jo
volgués buscar
alguna cosa
sobre hipotiroidisme,
clar,
jo com que soc
metgecament
aniria a una pàgina
d'alguna societat
d'endocrinologia
directament,
però clar,
això no tothom
té per què saber-ho.
Em sembla
que tu pots posar
directament
hipotiroidisme
i et sortiran
pàgines web
acreditades
en les que realment
pots trobar
informació
contrastada
sobre
aquesta patologia
o que a tu
t'interessa.
Òbviament,
aquest és un procés
molt complex,
no es poden
analitzar i certificar
totes les pàgines
web que contenen
informació verídica,
per tant,
també pot ser que
encara,
d'un meni suposat
durant un temps,
que ens trobem
amb pàgines web
importants
i que ofereixen
continguts d'actualitat
que encara,
per circumstàncies diverses,
no continguin aquest segell.
Pot ser,
perquè, clar,
aquesta gent tampoc
no pot analitzar
totes les pàgines web.
Són projectes
que són relativament
recents,
perquè tot això,
aquí a Catalunya
el que porta
el CAP liderat
el tema
és el Col·legi Oficiat
de Metges,
però que això,
a nivell europeu,
hi ha un altre segell,
és un altre
programa comunitari,
que es diu
Programa,
espereu-vos que també,
Mediec,
vull dir que si busqueu,
per exemple,
pàgines
de l'àmbit europeu,
també podeu trobar
aquest segell,
que no serà com
el d'aquí,
però que,
almenys,
quan obrigues
una pàgina web
sobre temes de salut,
intentes veure
si és una web
acreditada
o no.
En el cas
de l'estat espanyol
i de l'àmbit
llatinoamericà,
podem trobar
web mèdica
acreditada
amb aquest segell
blau,
però, clar,
podem trobar
pàgines web
amb anglès
o...
la majoria,
diríem,
perquè si busquem...
busquem...
De tots modos,
també ara està passant
una cosa molt curiosa,
que és que als Estats Units,
la gran part
de la informació
de pàgines web
sobre salut,
almenys pel que he consultat,
estan gairebé totes traduïdes
al castellà,
perquè,
com que allí
els hispanos
són una minoria
important...
molt clar,
se'n parlen d'una minoria
de 30 milions
de persones.
De persones.
Doncs allà,
ells tenen molt clar
que, bueno,
com aquí,
doncs,
diem,
hem de traduir...
Doncs ja te trobes
moltes pàgines web,
sobretot ells també
tenen molta pàgina web
adreçada a pacients
i la veritat és que
tenen coses molt interessants,
n'hi podem parlar
un altre dia,
si voleu,
i ja està gairebé
tot traduït al castellà.
Qualcosa dius,
doncs,
bueno,
mira,
està bé,
no?,
que no ens haguem d'estar
sempre esbarallant
amb l'anglès d'internet.
Doncs ens quedem
amb aquest segell
web mèdica
acreditada,
insisteixo que es pot
accedir a través
de la Col·legi Oficial
de Metges de Barcelona,
vaja,
si algú no ha tingut
l'oportunitat
d'agafar
el nom de la pàgina web
que es posi en contacte
amb nosaltres
i nosaltres,
òbviament,
li facilitarem
l'adreça exacta
i concreta
perquè ho puguin consultar
còmodament
des de casa seva
o des d'on sigui.
Cinta,
ho deixem aquí
en aquesta primera edició.
Crec que hem posat
les bases,
hem posat els ciments
d'aquest espai.
Recordin,
en principi,
la nostra voluntat
és acostar-los
a aquest espai
de divulgació científica
de l'ama de la Cinta d'Aufi
cada primer dilluns de mes.
Per tant,
si no hi ha canvis
d'última hora,
que desitgem que no,
ens trobaríem
el proper dilluns,
dia 3 de desembre.
Molt bé.
Encara queda temps,
temps tindrem també
per concretar
quina serà
la següent qüestió.
Cinta,
moltíssimes gràcies
i fins al mes vinent.
Fins aviat.
Fins ara.