Sintonia de Tertúlia.
Temps per comentar l'actualitat del dia i l'actualitat de la setmana
en bona part una actualitat local presidida pel canvi a l'Ajuntament de Tarragona
per la Constitució el passat dissabte del nou consistori
amb els 27 nous regidors i amb el nou equip de govern
encapçalat per l'alcalde Josep Félix en Ballesteros.
D'això i d'altres qüestions parlarem en els propers minuts
amb quatre convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya el periodista Tomàs Caró.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
El llibreter Ramon Marrugat. Ramon, bon dia.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula s'han situat els dos joans de la Tertúlia.
El Joan Besora, vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
I l'altre Joan, l'arqueòleg municipal Joan Menchon. També bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats parlarem bàsicament d'això,
de l'estrena del nou govern.
De seguida parlarem de la primera promesa complerta.
Com a mínim aquest és l'anunci del que avui ens fem ressò
tots els mitjans de comunicació.
Ahir ja ho explicàvem en directe en aquest programa.
La promesa del nou alcalde Josep Félix Ballesteros
de retirar 500 places de zones blaves,
però abans d'entrar alguns detalls concrets
de l'actuació del nou govern municipal,
en fi, del ple de Constitució del dissabte,
del que ha passat en els últims dies,
del canvi, del traspàs de poders, com ho veuen?
Un signe de normalitat democràtica, afortunadament.
30 anys després d'inaugurar la democràcia
assistim a un canvi de govern a l'Ajuntament de Tarragona
sense cap trauma.
Aquesta seria una conclusió dels contartulis?
Com ho veuen?
Tomàs?
Sembla que sí, no?
I que vaja, els primers canvis són esblaves a banda,
són els ventiladors al saló de plens, no?
I les ganes de posar aire condicionat
per no passar més calor, segons diuen, no?
Hi havia força gent, sembla, a part dels convidats,
certa expectativa, i l'enrenou de les manifestacions
tampoc va ser tan ni tan virulent com per a...
Vull dir, va ser fins i tot el que dius, no?
Una mostra cívica, entre cometes, del que és,
entre cometes, la democràcia.
Es refereixes a les manifestacions,
en fi, d'un petit grup de l'Assemblea per l'Habitatge Digne
i d'afectats per les expropiacions del Pla d'Ordenació Urbana Municipal
que es manifestava en dissabte a les portes de l'Ajuntament.
Més opinions.
Vinga, Joan.
Bé, sí, evidentment, doncs, bueno,
com tu deies també,
assumint les regles democràtiques de renovació,
doncs, bé, doncs, cada quatre anys es toca renovar l'Ajuntament.
En aquest cas, doncs, bueno,
ja està composat per persones que ja tenen dilatada experiència municipal,
persones noves,
fins i tot l'alcalde ha sigut una persona
que ha estat tant al govern com ha estat a l'oposició
i també cal contemplar amb aquest nou marc,
doncs, una part d'oposició
que, evidentment, acaba de deixar el poder no fa molt,
que, evidentment, tindrà també coneixements de causa
per tractar molts temes.
Ramon.
Sí, bé, és normalitat, normalitat total, tranquil·litat,
que en aquest moment es fa allò que es fa tant al govern
que ha de començar a fer les promeses electorals, evidentment,
i jo penso en aquest moment, a nivell públic,
en aquest moment té un crèdit obert
i es nota per allò que diu la gent, no?,
i jo penso que aquest és el període de gràcia, no?,
d'altra banda, també, l'oposició sembla ser
que, com a mínim, allò que es diu de ritual dels set dies,
doncs, tot plegat, doncs, també està en el seu lloc,
l'oposició ha de fer d'oposició,
però ha de fer d'oposició a partir de les coses que es facin,
i això, doncs, i això també, vull dir, és normalitat democràtica,
vull dir, uns n'hem de celebrar tots, això.
Joan Menchon.
Aviam, vist des de dintre de la casa, vull dir, és el més normal del traspàs de poders,
no?, els últims dies han estat d'acomiadament de l'equip sortint
i ara estarà el de rebuda i de presentació de l'equip entrant.
Amb la normalitat, penso jo, més llògica i absoluta,
que, en conseqüència, no és notícia, no n'ha de ser notícia,
i endavant, no?, amb els reajustos que s'hagin de fer
i considerin oportuns i continua la fenya.
El nou govern comença, recordem, ja,
amb el pacte subscript de setmana passada
pel Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana,
això vostès ho valoren positivament,
crec que és bo que el nou mandat municipal
comenci amb un govern estable, és a dir, amb majoria absoluta,
haguéssim preferit altres fórmules del govern en minoria,
per exemple, de la força més votada, el PSC, com ho veuen, això?
Jo penso que, a durada les circumstàncies, això era possible.
El que era possible?
Era possible el govern en minoria, per un regidor,
vull dir, l'aliança permanent entre les altres tres forces
que està l'Ajuntament no sembla raonable en aquests moments.
De tota manera, jo penso que l'assoliment d'aquest...
d'aquest pacte, digués, és una bona notícia per la ciutat,
perquè garanteix que no hi ha d'haver, diguem-ne,
en renou innecessari, i a més a més,
doncs també haurà de tenir la virtut dels pactes,
que és llibar aquelles coses que el govern en solitari
de vegades pot tenir, i no és que jo sigui partidari del pacte,
perquè sí, però, doncs, mira, penso que és benvingut,
això s'eixampla la base social-electoral que recolza l'alcalde,
i això penso que és important.
En principi, les majories absolutes són bones per als qui les tenen,
però per governar sempre hem comentat que és millor un govern més ampli, no?
Per tant, suposo que el fet d'un pacte, en aquest cas,
és certificar això a la fortalesa d'un govern i d'una opció de futur.
Partint de la premissa que tots els partits i forces es presenten pel millor de la ciutat,
doncs sumar esforços en aquest sentit,
i dos grups que ja formen part d'un govern superior, no?,
com és a Catalunya,
doncs és fins i tot lògic i coherent que s'intenti.
Sí, a veure, sembla ser, per la teoria, diguéssim,
que millor dos governar amb una majoria còmoda,
i evidentment sembla ser que les coses sortin millor, no?,
però, clar, aquesta majoria per mi té certes dubtes, no?,
perquè no s'ha fet un pacte a nivell global,
en el sentit que hi ha ajuntaments,
sinó que cal recordar els noms,
que no s'ha produït aquest pacte, no?
Llavors, clar, en uns llocs sí, en altres no,
dona sensació d'incertesa de cara a un futur,
vull dir, tot ja veurem si aquest pacte funcionarà o no funcionarà.
El fet que el primer tripartit, com deies,
fes referència a altres pactes anteriors, o més grans,
a l'anterior tripartit de la Generalitat, no va funcionar,
aquest d'ara, de moment, està trontollat amb el tema de l'Estatut,
vull dir, el pacte aquest a la Generalitat de Tarragona
entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana,
la veritat, a mi no em dona una certesa o una asseguretat de cara a futur,
ja ho veurem.
I amb la bondat o la maldat dels pactes,
ho sabrem d'aquí quatre anys o d'aquí vuit anys o quan toqui,
vull dir, ara el que estem fent és parlar per parlar,
i jo, per sort o per desgràcia,
vaig estudiar una carrera que és història, no de profeta,
i això ho tinc claríssim,
i profetitzar que les coses aniran bé o malament, no ho sé,
que els tripartits o els tripartits...
Jo els demano les seves preferències personals, eh?
No ho sé, però avui em sembla que sortia a la ràdio
unes amenaces mútues del matrimoni, de convergència i unió,
bastant heavies, no?
El que està clar, penso jo,
el que ens sembla que estem tots d'acord,
és que a l'època de les grans majories absolutes monocolors
sembla que estiguin lluny,
tot i tot a Tarragona hem estat a punt de tenir una majoria absoluta del PSC, no?
I tot el que sigui debat intern i que hi hagi impactes
de partits amb afinitats ideològiques o programàtiques
és interessant i pot ser positiu.
Després hem de veure com s'executa tot això
al llarg dels quatre anys de la legislatura, no?
Hi ha una qüestió en relació al que deia el Joan
de...
A veure, a nivell local els pactes també es venen en una altra clau, no?
Perquè si mirem tot l'espectre, la circunscripció,
hi ha pactes...
De tota mena.
De tota mena.
Antinaturals, surrealistes, esperpèntics...
I naturals també.
I naturals, evidentment, no?
Però ho dic perquè en clau local les coses són diferents.
Què compta més en clau local, creuen?
Afinitats ideològiques, se suposa, però també afinitats a vegades personals?
Potser depèn del número d'habitants de la població.
També té una relació directa.
En una ciutat com Barcelona, pesa molt potser el tema ideològic i de partit.
I en un lloc com pot ser Cornudella de Montsant, pesa molt o moltíssim el número 1.
I pot ser que en unes autonòmiques o en unes estatals guanyi, per exemple, en majoria absoluta,
Convergència Democràtica de Catalunya o CIU,
i després en unes municipals, com és el cas que us comenti,
guanyo per majoria aplastant Esquerra Republicana.
Perquè el líder agrada...
La persona, és per la persona.
I ara, jo em penso que en ciutats com Tarragona, que estem en un lloc intermig,
pesen les dues variables, el que passa és que hem de ponderar on arriba una o on arriba l'altra.
I aquí és el kit de la qüestió.
El que passa és que aquí semblaria, per les característiques de la ciutat,
més difícil, al fil del que comentava abans el Ramon,
d'un pacte entre partits extrems en l'arquideològic,
com podrien ser Esquerra Republicana i el Partit Popular.
Això que es pot donar en alguna localitat més petita,
sembla que en ciutats, ja com Tarragona, sigui difícil.
Per tant, un pacte PSC-Esquerra forma part del natural.
I per què?
És que potser no hi hauríem de renunciar, amb el que sigui,
siguem platònics, en el món de les idees.
Vull dir, si dos partits teòricament contraposats
tenen uns elements molt similars
a veure com ha de funcionar una ciutat,
per què no poden pactar?
Perquè hi ha unes consignes que venen de Madrid,
perquè venen de Barcelona, que no poden pactar.
Escolta'm, la democràcia és pacte, eh?
El que passa és que arriba un moment que són presoners
de les seves propis paraules, no?
I aleshores, efectivament, en el local,
i és, per la veritat, com més petit,
més clar es pot veure en aquest sentit que vull dir,
a nivell local,
les claus són unes altres.
I aleshores, el que passa és que,
aleshores, en ser presoners
de les pròpies paraules,
és...
converteix en difícil allò que hauria de ser natural, no?
A veure,
una altra cosa és que hi hagi un model de ciutat
molt diferent,
i això sigui motiu d'un debat.
Llavors, no poden pactar.
I això, sempre hi ha coses locals que...
que, dius,
el pla general,
vull dir, coses d'aquest tipus
que quan hi ha un enfrontament,
aleshores no és natural que pactin,
perquè han de fer una cosa o l'altra.
I aleshores,
jo penso que no es pot generalitzar
amb qüestions locals.
tot és diferent
i tot plegat.
Cada municipi és un món.
Sí, no, no.
Hi ha una cosa,
per exemple,
el tema de Navarra, no?
Que, doncs, està clar.
Per exemple,
doncs,
la pressió mediàtica des de Madrid
és tremendo.
Però, esclar,
vist des de Navarra,
no sé com ho veuen allí.
Això és una cosa...
És a dir,
la pressió mediàtica des de Madrid
afectarà les decisions
dels partits de Navarra
o no els afectarà?
Clar, això és un tema.
És un tema.
És un tema, penso jo,
molt complex
i els que ens agrada estar
per Euskadi
i per Navarra
de quan en quan,
potser és que la imatge
que tenim
del que passa allà dalt,
que ens arriba,
està bastant mediatitzada
i hauríem d'anar més sovint
i parlar amb la gent del carrer,
de totes les bandes,
perquè el tema
és bastant interessant.
Ara,
jo deia això abans
perquè potser
el que sempre he trobat
jo a faltar aquí a Tarragona
és el que hi ha en altres poblacions,
que és l'existència de lobbies.
El fet aquell
que un diputat del PP
més un d'Esquerra Republicana
més un de Ciu
puguin muntar
un bon serau a Madrid
o un bon serau a Barcelona
perquè el Ferrocarril
arribi aquí
o perquè hi hagi una subvenció
o hi hagi una inversió.
Hi ha altres poblacions,
això ho hem sapigut fer.
I aquí és una cosa
que penso que a Tarragona
potser des d'època d'August
no hem sapigut fer mai.
Sí, això ens portaria realment
en un altre debat
sobre les qüestions
que els diputats
i senadors
per exemple
que tenen representació a Madrid
les seves actuacions
per reivindicar
determinades qüestions.
En fi,
del panorama polític
que s'obre,
jo només per acabar
amb el pacte,
el que s'ha discutit
en els últims dies
abans que signessin
PSC i Esquerra Republicana
el debat era una mica
si la diferència
dels cons
entre els 13 del PSC
i els dos d'Esquerra Republicana
podrien tapar
molt
el partit petit
que sembla que
podria ser
el risc, no?
Consideren que això
pot passar?
Home, jo crec que
el PSC està generós, eh?
Esquerra Republicana
té molt més
té molt més
espai
espai
del que
li correspondria
del que li correspondria
amb xifres numèriques.
Per què?
Creus això, Ramon?
Home, només cal mirar
el cartipàs
i els pressupostos
i tot, vull dir,
el que tenen
i sobretot
la projecció
externa
del que tenen
és molt superior
a la seva representativitat
al municipi.
És una opinió meva, eh?
I la comparteixen
els altres contartulis?
No, vaja,
jo no crec
que sigui això.
Jo no me miro
des del punt de vista
de la generositat
del PSC
sinó me miro
de la part
d'Esquerra Republicana
que en definitiva
per obtenir
una majoria
doncs ell ha demanat
primer que tot
el que li agradava
i el que li venia en gana, no?
Jo crec que és això
amb molts...
Mira, l'altre dia recordava
o escoltava més ben dit
sembla que a Viella
un poble de Viella
de 13 regidors
a l'alcalde
era
un membre
del Partit Popular
que era, a més,
havia tret
un sol regidor
però, clar,
què passava?
Que aquest feia
decantar la balança, no?
Llavors, en el cas
d'Esquerra Republicana
jo em semblo
molt dícit
i molt llogiu
el que ella
hagi demanat
i tot això
i fins i tot, escolta,
no sé,
potser s'estava en disposició
de demanar més, no?
Jo ho veig més aviat
Perquè tenien els dos regidors
clau per fer la majoria
Sí, clar, clar
Jo ho veig més
des del punt de vista
que no pas
des del punt de la
de la benevolència
aquesta del PSC
Han estat generosos
el PSC o no?
No cal anar a Viella
a Valls
Jordi Castells
l'únic regidor
d'Esquerra Republicana
va ser alcalde
i ho tenim més a prop
Fa dos o tres mandats, no?
Sí, sí, sí
El problema és el cas de Tarragona
aquest, eh?
Penso que hi ha una diferència
substancial, eh?
És a dir, hem dit abans
el PSC podria governar
és que no, no és
jo penso que això
cal ser objectius
el cas de Tarragona
les coses són aquestes
jo es pot qualificar
de la manera que vulguis
però penso que el cas de Tarragona
és així
Si no hagués sigut tan benevolent
el PSC
dubto que Esquerra Republicana
hagués acceptat el pacte
Com?
No crec que Esquerra Republicana
hagués acceptat el pacte
si no fos el que ell va demanar
hagués passat una situació
com Barcelona
A veure
Joan, i Tomàs
En totes maneres
aviam
s'ha de reconèixer
que el cartipàs municipal
doncs deixa Esquerra Republicana
en un lloc maco
ara, només recordo
urbanisme
Què és un lloc maco?
Atractiu
Tenen un bon paquet
de competències
urbanisme és del PSC
personal és del PSC
i gentes del PSC
les grans àrees
de gran pes específic
de gran moviment de diners
etc.
Se les ha quedat
evidentment
el partit
que ha tingut més vots
Recordem els oients
un moment
perquè a vegades
com que parlem de coses
que bàsicament
Esquerra Republicana
controlarà
les àrees de comerç
promoció econòmica
i turisme
d'una banda
i després patrimoni
i normalització lingüística
Digues
De totes maneres
en el fons
hi ha una qüestió important
a mi m'és igual
qui té competències
o qui no té competències
la qüestió és que es treballi
amb equip
i tirin endavant la ciutat
i això ho sabrem
d'aquí 4, 8 o 12 anys
Tomàs
generositat o no?
Suposo que ha degut ser
com tota negociació
que uns han hagut
de ser generosos
els altres han hagut
d'estar reivindicatius
per assolir els seus objectius
Crec que no és el cas
comparar amb Barcelona
és a dir
que aquí el que dèiem abans
les relacions personals
juguen
i crec que
també el que dèiem abans
si l'objectiu de tothom
és el benefici de la ciutat
més que fer una lectura
partidista
de dir si uns han estat generosos
els altres tenen més
del que els correspondria
i tal
és veure els resultats
i si realment
s'aprofita
aquestes eines
que sobretot
Esquerra Republicana
té de projecció
a l'exterior
i de vendre
el que és ciutat
són útils
vàlides
i serveixen
per dinamitzar les àrees
I fixeu-vos en una cosa
la coincidència
d'aquestes àrees
amb les que té
Esquerra Republicana
el govern de la Generalitat
Què vols dir
que pot beneficiar
l'han triat
precisament
Si no n'hi ha ver
ho hem trobat
Diguem-ho així
En qualsevol cas
el nou govern
ha parlat-hi molt
en les últimes hores
de transversalitat
entre els departaments
és a dir
que no hi hagi
departaments tancats
i d'alguna manera
el nou govern
del PSC
i Esquerra Republicana
ha plantejat
aquest model
com a alternatiu
al que hi ha hagut
en els últims vuit anys
entre Convergència i Unió
i el PP
en què recordem
bàsicament el PP
dominava una gran àrea
la de promoció
i estratègies
de la ciutat
i Convergència i Unió
dominava les altres
grans àrees
de l'Ajuntament
com si
d'alguna manera
en l'anterior govern
hi hagués
unes regidories
més tancades
controlades
pels que van ser
durant molt de temps
quatre regidors
del Partit Popular
consideren que són
models diferents
que el que planteja
ara és més transversal
i quins consideren
que és millor
un model
en què cada partit
d'alguna manera
controla
les seves àrees
o millor
la barreja
jo crec que és millor
la transversalitat
en raó de tot
el que hem estat dient
hem de ser coherents
i per altra banda
la mostra
és que
de l'àrea
de cultura
hi ha dues persones
socialistes
que pengen
de l'atinent
d'alcalde
de cultura
de la Rosa Rossell
ara noms
i responsabilitats exactes
però bé
en l'organigrama
per tant
això és una mostra
de què
ha de funcionar
i no pot ser
una font de conflictes
vist des d'un altre punt de vista
el temps ho dirà
i d'aquí
els pactes
la negociació
i si realment
és partidista
o en benefici
de la ciutat
i la negociació
sempre és bona
i el contrast
com ho veuen
això
de la transversalitat
o de les àrees
controlades
clarament
per un grup polític
com dieu vosaltres
el temps ho dirà
però evidentment
la tendència
sempre doncs
com diu també
jo mençó
les carteres
així
amb més importància
com pot ser urbanisme
contractació
no oblidem
que també
aquí hi ha hagut un canvi
contractació
passat a la part d'Hisenda
i gent
però ben dita
doncs evidentment
això sembla que sé
que el grup majoritari
doncs evidentment
té que portar
les rendes
d'aquestes
grans conselleries
Ramon
i Joan
del que dèiem
d'aquest model de govern
home
home a veure
a veure
el que diem
de la transversalitat
jo penso que
que precisament
les virtuts
del pacte
es veuen
amb la transversalitat
compartir
amb compartiments
estancs
de les
de les
de les ajuderies
jo penso que no és bo
per la ciutat
ara
altra cosa
és que
és que
això
se pugui fer bé
això ja ho veurem
però precisament
aquesta és la virtut
del pacte
jo penso
que en aquest sentit
és bo
amb aquesta bàsica
és bàsica
la transversalitat
que vol dir que
no vol dir
desorganització
sinó una estructuració
molt ben treballada
doncs
reparteix en favor
de la celeritat
de l'optimització
de recursos
i
i de les coses
vagin millor
i hem de fer vots
perquè això
vagi així
tenim ara per exemple
la patata calenta
del pla general
que això
vulguis o no
implica
amb un percentatge
molt ampli
de les conselleries
de l'Ajuntament
començant per patrimoni
o per cultura
on estic jo ara
i acabant per urbanisme
i tothom ha de dir
alguna cosa
i hem de treballar
amb equip
sinó
no ens en sortirem
doncs parlem ja
de coses concretes
de les que s'anunciaven
ahir
després de la primera
junta de govern local
recordem dissabte
prem possessió
el nou ajuntament
és elegit el nou alcalde
ahir primera reunió
de la junta de govern
dos grans anuncis
per dir-ho d'alguna manera
el primer
l'eliminació
de 500 zones blaves
que era una promesa electoral
que havia fet
el candidat socialista
Josep Feliç
en Ballesteros
en fi
en fi
més enllà que siguin
500
400
o 550
què els sembla la idea
de treure zones blaves
pel que han pogut sentir
o llegir
algunes corresponen
a la zona
de l'Avinguda
Maria Cristina
Avinguda
Vidal
i Barraquer
Avinguda Roma
just aquí al costat
dels estudis
de Tarragona Ràdio
zona del Camí
de la Cuixa
Passeig de Sant Antoni
com ho veuen?
Què els sembla?
Sí
Joan
No, a veure
perquè a mi m'afecta ara
i per això he arribat
gairebé una miqueta tarda
a la cita que teníem aquí
A veure
jo em sembla
i m'agradaria
que és
no ho sé
la meva intervenció
les meves paraules
que no fossin considerades
en clau política
sinó que fossin considerades
en clau
no ho sé
perquè saps que a mi m'agrada
el tema aquest de la mobilitat
i el tema d'infraestructures
amb aquestes
aquestes tortulles
he vingut expressant
les meves opinions
moltes vegades
em sembla
i per tant la paraula
és una barbaritat
el que s'està fent
el que es farà més ben dit
en el sentit
que això
trenca qualsevol criteri
de mobilitat
i els criteris de mobilitat
estan per seguir
i la disposició
de zones blaves
a Tarragona
les ha fixat
la ponència de trànsit
de l'Ajuntament
que està
integrada
per professionals
del tema
llavors no pot estar
mai una decisió política
pel damunt
d'una decisió
de professionals
que valoren
la situació real
tu has fet
esment per exemple
a dos casos concrets
Maria Cristina
l'Avinguda Maria Cristina
es va posar
zona blava
precisament
per una petició
i unes necessitats
del cap
des que es va instal·lar
el cap de les muralles
la zona
d'aquí dalt
de Vidal i Barraquer
d'aquí baix
de Vidal i Barraquer
és una zona
que sembla ser
que estava previst
de cara
a la targeta
del resident
i tot això
vull dir
també és una manera
d'anar en contra
d'aquestes situacions
a més parlant
d'aquestes dues coses
però més enllà
pensant
en aquests criteris
de mobilitat
Tarragona va llegir
no sé on
que tenia
3,5
les famílies
tenien 3,5
vehicles per família
considerant inclús
el número
de motos i tot
imagina't
la quantitat
enorme
que tenim
de vehicles
que s'estan movent
on els carrers
pràcticament
són els mateixos
de sempre
de fa uns anys
alguns s'han augmentat
però pocs
en quantitat
per tant
la situació
que es provoca
fins i tot
les persones
que venen fora
i quan dic
persones que venen
de fora
és persones
que venen
dels barris
i que venen
a la ciutat
al centre
on aparcaran
la pregunta
és aquesta
una anècdota
només
per acabar
breu
sí
per acabar
i jo
he arribat aquí
i he donat símptoms
a aquesta mansana
on estan obligats
als estudis
evidentment
vien a zona
que és el carrer
d'enric d'usó
que evidentment
allà
ni cal mirar
que surti ningú
perquè
són els cotxes
l'apa
estan allí
no cal que hi miris
al final
he pogut aparcar
la cinquena vegada
a la d'allò
a la via Roma
que és on he pogut aparcar
aquest per mi
és un clar
i només
un apunt més
per exemple
crec que és una ciutat del Japó
que per adquirir un cotxe
et demanen tenir
una plaça
amb propietat de pàrquing
està tot
a veure
més opinió
en zones blaves
sí o no?
eliminar-les
jo sembla que són dels ciutadans
com molts altres
que tenim el costum
de fer de cotxe l'apa
en zona blava
i ara espero
que no em prenguin
el nombre
de la matrícula
de l'ehicle
però
anem a reconèixer-ho
tots tenim la picaresca
de Sapiguer
a la franja horària
que passa
el vigilant de pàrquing
per ficar
el tíquet
a l'hora que toca
i sabem que hi ha una certa seguretat
fins a les dues de la tarda
i a la tarda
ho fem a fer
o sigui que
si la zona blava
vol dir mobilitat
molts dels pícaros
començant per mi
això no ho hauria de dir
que ara ja no ho faig
doncs això ho hem aplicat
manta vegada
llavors clar
potser el que estem fent
és legalitzar un costum
que és ficar-nos el clatell
al tíquet de pàrquing
de totes maneres
deixar de banda l'anècdota
el que està clar
és que tenim un problema
de mobilitat
tenim un problema
d'aparcaments
parcaments en superfície
parcaments sota terra
etcètera
i tenim la mania
d'anar amb cotxe
si convé
del menjador al lavabo
Ramon
no, jo voldria tenir
amb el que heu dit
tots dos Joans
això
potser perquè s'acosta
a Sant Joan
tens el tall de coca
i la copa de cava
no, però hi ha una cosa
que no estic conforme
que és que
que és que
les decisió dels tècnics
passin per amunt
dels polítics
més o menys
intès això
ni en aquest tema
ni en cap
els tècnics
han d'estar
per amunt dels polítics
això
jo penso que
quan anem a votar
anem a votar els polítics
no anem a votar els tècnics
els tècnics poden ser bons
poden ser dolents
poden prendre
decisions correctes
decisions erronis
però el responsable
sempre és el polític
per tant
a més a més
el polític veu unes coses
o té l'obligació
a veure unes coses
que el tècnic no les veu
és a dir
el tècnic diu
mira la solució
per això és això
però el polític
pot tenir altres consells
per exemple
tu has donat aquests tops aquí
però si
però si tu
tinguessis
un
un servei públic
que sortís de casa teva
i et portés aquí
doncs tu no hauries d'agafar el cotxe
és a dir
hi ha
hi ha coses
que de fet
estan desaprofitades
a Tarragona
per exemple
el
Tarragona
és una ciutat diferent
de totes
perquè
les estrosses
dels anys 60
urbanístiques
que es van fer
a tot el país
a Tarragona
es van fer
fotent els barris
distanciats del centre
això
això ho paguem avui
i aquest és un tema
aquest és un tema
tu has dit els barris
no sé jo
els altres llocs
és a dir
a Reus
que no és gaire més petit
que a Tarragona
una persona va a peu
des de qualsevol barri
del centre
vull dir
aquesta és la diferència
i aleshores
aleshores
per què?
perquè va haver una decisió política
als anys 60
aquí
que avui
avui ho paguem
és a dir
una decisió política
probablement
emparada
amb coses tècniques
de veure les coses
recordeu que
el premsa local
d'aquella època
deia que d'aquí 10 anys
a Tarragona
hi hauria 300.000 habitants
això ho deien
als anys 60
titulars del diari espanyol
de l'època
300.000 habitants
en Tarragona
d'aquí 10 anys
vull dir
això
tenim un problema
urbanístic
i de mobilitat
avui ho paguem això
avui ho paguem
amb aquestes circumstàncies
a veure
això és una promesa
les promeses polítiques
s'han de complir
hi ha una cosa
que podem estar
podem pensar
que la promesa
aquesta
no s'havia d'haver fet
potser sí
si no
com tot
però mira
doncs
potser hi va haver
gent que va
votar
si et fa la promesa
s'ha de complir
a veure Tomàs
en principi
començant per la promesa
és una de les fàcils
de complir
també
com deia
l'alcalde
doncs si no
és un afany
recaptatori
doncs
val
però
com deien els jugants
també
raons a favor
per les dues bandes
perquè el problema
essencial és un altre
si el Joan
en lloc de donar
símptoms aquí
la misura
hagués estat
per exemple
la Rambla Vella
n'hagués pogut
donar una
amb el temps
que n'ha donat cinc
i no hagués trobat
cap aparcament
perquè no n'hi ha cap
ni blau
ni vermell
ni verd
i si hagués donat
els símptoms
potser encara
no hauria fet
el circuit
perquè per on fas
el circuit
no hauria arribat
a la Tartulia
perdona
la Rambla Vella
sempre està ple de cotxes
aparcats
la Rambla Vella
seria un exemple
de caos
de cotxes
ens hem d'acostumar
a autoritzar
els transports públics
i anar a peu
i potser és el moment
a partir
de l'eliminació
d'aquestes zones blaves
de replantejar
realment a fons
la política
de mobilitat
en consens
de totes les forces
polítiques
de sostenibilitat
tenint en compte
el transport públic
el de fomentar
la peu
el de muntar
tot el que convingui
és l'única solució
i menys mal que no
que no m'ha arribat
ni a la meitat
dels 300.000
perquè si no
ara seria demencial
jo he sortit
d'una visita
d'obres
a la muralla
a les 9
i un quart de 10
estava aquí
a la ràdio
caminant
i he tingut temps
de fer un cafè
si arribo
i has fet salut
i exercici
que ja em convé
però si arribo
a baixar amb cotxe
un litret de gasoil
al pàrquing
20-25 minuts
i l'emprenyada
i l'estrès
l'estrès propi
de no trobar aparcament
que és el Joan
i ara que tinc vorera
jo abans vivia
davant de les parcel·les Tosset
ara he viscut
davant de la vall
de la Rebassada
i no m'he canviat
de lloc
amb 40 anys
ara que tinc voreres
el que m'he d'acostumar
és sortir un quart d'hora
d'abans
i anar a peu
vull dir que
tampoc
són 20 minuts
Joan
ens queden 30 segons
una cosa són
les ideals
transport públic
caminar
fer esport
tot el cert
però hi ha vegades
que evidentment
la vida et comporta
una situació
d'horari
que no et permet
arribar a aquestes coses
jo només per tancar
una defensa
pel que he parlat
potser
aquest terme absolutista
que els temps
han d'estar
pel damunt dels polítics
potser no
no és correcte
perquè no es pot aplicar
en tots els sentits
però jo pensava
precisament
amb els membres
i els conec
les persones que conformen
aquest comitè
aquesta ponència
de trànsit
diguéssim
que realment
són professionals
que estan patint
dia a dia
la situació
que diguéssim
que es provoca
aquests efectes
de mobilitat
el que està clar
és que el trànsit
i l'aparcament
és una d'aquelles qüestions
que ha estat
motiu de debat
en moltes tertúlies
i ho continuo
ara sent
amb transversalitat
potser s'aporten
noves idees
i la comissió tècnic
sigui més àmplia
també
en fi
el mandat municipal
acaba de començar
parlant de zones blaves
també del pla general
d'ordenació urbana
en fi
que tindrà
molts capítols
per davant
i que ja podrem comentar
en properes tertúlies
avui ho deixem aquí
perquè el temps s'acaba
Tomàs Carot
Ramon Marrugat
Joan Menchon
Joan Besora
a tots quatre
moltes gràcies
que els vagi molt bé
i fins la propera tertúlia
adeu-sia
bon dia
bon dia