Seguim endavant des d'aquí, des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
amb Sònia Navarro, parlant de temes relacionats en aquest cas
i seguint el capítol que vam encetar la passada setmana,
parlant de sexe.
Bon dia, Sònia.
Bon dia.
Benvinguda.
Parlant de sexe, aviam, sí que podríem parlar de sexe, i tant que sí,
i explicar tècniques per tenir relacions sexuals meravelloses,
però bé, no és el nostre objectiu.
Ho sentim moltíssim per a aquells que els hi va molt bé,
però probablement aquest espai no tingui interès avui,
perquè parlem de problemes, de disfuncions sexuals.
Per tant, aquells que els hi va tan bé, que comentàvem la setmana passada,
que a tothom li va molt bé, que ningú té problemes,
doncs no cal que escoltin el programa d'avui.
Si algú privadament creu que probablement tingui alguna petita dificultat,
d'entrada que no s'amoïni, perquè tot en aquesta vida té solució.
O gairebé tot.
Sí, no, i les disfuncions sexuals, totes.
i ho hem de tenir present, perquè moltes vegades
totes estan relacionades a nivell psicològic
i amb un nivell d'angoixa molt alt
i a vegades amb un desconeixement,
amb una por a no verbalitzar d'una forma natural el que m'està passant.
Ni tan sols a la parella.
A desdramatitzar-lo,
i llavors, perquè en el moment que desdramatitzo
el que m'està passant a nivell sexual també,
em relaxo i això em permet ficar-me en una relació d'una altra manera.
No creus, Sònia, que a una relació sexual normalitzada,
no dic normal, eh, normalitzada, amb la parella,
no parlo de contactes sexuals esporàdics,
a les relacions sexuals fins i tot de parella,
no se'ls dota de massa solemnitat?
és a dir, com si aquell moment fos un moment transcendent,
és un moment important, que no vol dir transcendent,
i probablement ens hem de comportar amb molta més naturalitat
de la que de vegades ens comportem,
i això implica que no parlem,
que no riem dels nostres propis problemes
i es puguin parlar tranquil·lament, no?
Bé, és que de fet el sexe hauria de poder sortir d'una forma natural, no?
És a dir, estem i sorgim.
Quan ja ho deixem molt per un moment,
per una hora, per un lloc, per un espai,
per un... Realment ja estem condicionant molt.
Hi ha parelles, doncs, que realment
ja es tenen especificat
quan tindran una relació, en quin moment, quin dia,
i a on, i com, no?
Per tant, allò del sopar amb espelmes i tot això,
potser prescindir-ne.
És que dependrà, dependrà.
És a dir, hi ha relacions que sorgeixen en un moment donat
i n'hi ha, doncs, que les hem de preparar,
però depèn, no sempre...
Si sempre és exactament igual,
la relació sexual pot ser molt avorrida,
perquè pot ser molt mecànica.
Si jo ja sé exactament el que faré, com ho faré,
i en quin ordre, a més a més,
tindré aquesta relació sexual,
doncs, pot ser molt avorrit,
pels dos, eh?
Per les dues persones de la parella.
Per tant, més naturalitat.
Més parlar de sexe no es parla,
ni tampoc amb la parella.
N'hi ha molt mateix, moltes vegades.
Clar, perquè genera tot el conflicte
que si li dic, interpretarà,
que llavors, si és culpa meva,
llavors no ho dic...
El sexe està molt lligat amb el sentiment de culpa, generalment.
Molt, molt, molt.
Perquè, sobretot, és com si jo em posés a prova.
Si jo soc bo o no soc bo.
Per tant, si penso que l'altre no ha disfrutat,
a vegades prefereixo no preguntar-li,
perquè si no ha disfrutat-li,
potser és culpa meva.
Llavors, clar, aquí es complica molt, no?, tot.
Llavors, tothom es complica una mica a si mateix,
amb el qual és un tema tabú,
que es va quedant, com que genera molta frustració,
es va quedant parat, de costat,
i no es parla, no es parla,
amb el qual el problema augmenta.
Per tant, primer que tot,
normalitat, tranquil·litat, alegria i bon humor.
Traure aquesta solemnitat d'acte, diguem-ne,
únic al món mundial,
i molta comunicació.
Això, d'entrada, seria l'escenari
amb el qual hauríem de començar a resoldre conflictes,
allò que anomenem trastorns sexuals,
que què són, exactament, en general?
A veure, una disfunció sexual
és quan realment nosaltres,
o sigui, quan una relació sexual té quatre fases, no?
Llavors tenim la fase de desig,
és a dir, quan nosaltres estem començant
a tenir ganes d'apropar-nos a l'altre,
la fase d'excitació,
que és aquesta sensació ja susceptiva de plaer,
que tots tenim,
que normalment va acompanyada de canvis fisiològics,
és quan l'home té una erecció,
o quan la dona lubrica la vagina,
la fase de l'orgasme,
i llavors la fase de resolució,
que és aquesta relaxació
tan plantera que tenim
després de l'orgasme.
Com quan després de la gimnàcia
et fan allò de que relaxis,
tranquil·litat...
Exacte.
Llavors, quan tenim alguna dificultat
en alguna d'aquestes quatre fases,
és quan podem parlar de disfunció sexual.
Disfuncions sexuals n'hi ha vàries, no?
Llavors, tenim el que és l'anorgàsmia,
la dispareunia,
la dispareunia és el dolor
en el moment del coit,
la falta de desig sexual,
que és l'anafrodisia,
que aquestes tres es donen
tant als homes com a les dones.
Sempre hi ha un percentatge més alt
en homes que en dones,
que quan comentem cadascuna,
doncs ja ho veurem,
però sí que són tres disfuncions
que es donen tant en el sexe masculí
com en el sexe femení.
N'hi ha particulars de les dones, també?
El vaginisme.
És l'única que és purament exclusiva
de les dones.
I dels homes?
I dels homes el que és la disfunció erèctil,
la coneguda impotència,
diguem que és el nom més col·loquial,
l'ejaculació precoç
i l'ejaculació retardada,
que és una disfunció molt poc habitual,
però que es dona de tant en tant,
doncs pot haver-hi algun cas.
És molt poc habitual, eh?
El percentatge és molt petit,
però ho dic perquè pot sonar raro, no?
Sí, sí, sí.
Ejaculació retardada.
I el que dius, ui, mira,
fa embroma i tot, no?
Que tots sabem com va la cosa.
Però que es pot donar, no?
Arribant inclús, quan dic retardada,
a no ejacular.
És a dir, que no...
O que ejaculo cap a dintre, d'alguna manera, no?
Sí, sí, sí.
Ja ho explicarem en el seu moment.
Exacte.
Llavors, si et sembla,
comencem parlant de l'enorgàsmia.
Llavors, l'enorgàsmia es dona tant a noms com a dones.
És una inhibició recurrent i persistent de l'orgasme,
és a dir, que realment ens excitem,
o sigui, tenim desig, ens excitem,
però quan arribem al moment de l'orgasme
no podem arribar.
Aquí hi ha dues coses, Sònia.
Quan parlem d'enorgàsmia estem parlant d'una persona
que al llarg de la seva vida,
imaginem que parlem d'una persona adulta,
al llarg de la seva vida mai ha tingut un orgasme
o persones que han tingut orgasmes
en relacions sexuals,
però en un moment determinat de la seva vida
deixen de tenir orgasmes.
Doncs parlem dels dos casos.
De fet, el primer cas que estaves dient
és el que es diu l'enorgàsmia primària,
és a dir, que mai he arribat a tenir un orgasme
o l'enorgàsmia secundària.
He tingut una vida sexual fins a aquest moment
tenint orgasme sense cap problema
i a partir d'un moment concret
no en tinc, començo a no tenir-ne.
Les causes poden ser diferents.
A vegades poden ser,
inclús algunes es pot donar en els dos casos,
però estem parlant dels dos.
En els homes, quan es dona l'enorgàsmia,
podria ser o que no hi hagués ejaculació
o que el semen surt, hi ha goteig,
però l'home no té plaer.
També dir que, a veure,
nosaltres entenem,
en l'home entenem ejaculació com orgasme
i habitualment va lligat.
És a dir, un home ejacula
i en el moment que ejacula està tenint l'orgasme.
però després hi ha un tipus d'home,
i en altres cultures existeix més,
en les cultures més orientals,
que separen tenir l'orgasme
d'ejacular.
Per exemple, les cultures més orientals
amb el sexe tàntric...
És el que te n'anava a dir,
que ara que està tan de moda això del sexe tàntric,
que deia que ho practicava el Brad Pitt, no?
Deien?
Doncs no ho sé.
Això deien, si dones,
ja s'ha fet ara un anregle,
ara tothom vol apostar pel sexe tàntric.
Però llavors, clar,
aquí és un tipus de sexe
que el que fa és, en els homes,
diferenciar l'ejaculació de l'orgasme.
Hi ha un treball mental important aquí, eh?
Exacte.
Jo puc tenir un orgasme,
però puc controlar, no ejacular.
Amb la qual cosa puc allargar
la meva relació sexual amb erecció
durant molta més estona.
Exacte.
Es tractaria d'això.
Exacte.
Però bé, vull dir, partint d'això,
si normalment el que considerem
en orgasme en un home
és quan aquest home no ejacula
o ejacula, perdona,
i no arriba a l'orgasme, no?
Perquè també n'hi ha algun tipus d'home
que, doncs, sí que ejacula,
però realment no té una sensació
de plaer important, no?
I aquí com una mica de dissociació
en aquest...
Parlo en l'home occidental, eh?
Sí, sí.
En l'home que no ha fet cap...
cap teràpia o filosofia d'aquestes.
Així més oriental o més tràntica.
Davant de l'enorgàsmia, Sònia,
a vegades s'experimenta
en diferents reaccions i comportaments.
Un pot ser el fingiment,
per no decebre la parella.
La dona ho fa molt.
I un altre, doncs,
a vegades de manera errònia
i perquè t'ho ha dit una mica
una veïna,
tirar de determinades medicacions.
Sí, però ni una cosa
ni l'altra funcionen.
De fet, és veritat que
hi ha moltes dones
que encara fingeixen moltes vegades
per aquest desconeixement.
És a dir,
si jo no arribo a l'orgasme
és un problema meu,
per tant, si és un problema meu
vol dir que jo no sóc
el suficientment bona sexualment,
llavors millor no ho dic
perquè llavors jo em sento malament.
Em deixarà d'estimar.
Perquè a més a més,
si ell sap que jo no arribo a l'orgasme
igual es preocupa,
llavors ja entrem angoixats.
I entra...
Què passa?
Que si jo estic molt de temps
sense arribar a un orgasme,
el que pot passar
és que ja produeixi
una inhibició del desig sexual,
que és una altra disfunció.
Que moltes vegades
venen totes lligades, eh?
No, no, sí.
Mai les desgràcies
venen soles.
Clar, llavors,
per què?
Perquè si jo no m'ho passo bé,
doncs amb el sexe
realment cada vegada
tindré menys ganes
de tenir relacions sexuals.
Llavors,
jo ho haig de poder dir.
Primer,
he de veure
quines poden ser les causes
per les que jo no arribo a l'orgasme.
perquè n'hi ha moltes.
Poden ser
algunes,
els tants per cent de físic,
són molt poquets,
però a vegades pot ser
que realment,
doncs,
tingui alguna infecció
o tingui algun tipus de ferida
o hagi tingut alguna operació
en tota la zona vaginal
i realment...
Algun tipus de medicació
o malaltia, no?
També podria.
També podria,
però, bueno,
que llavors veure
si alguna cosa
que em pot estar afectant
a que jo no arribi.
Això és un tant per cent
molt petit, eh?
De vegades.
La majoria
són causes psicològiques.
Quines?
Doncs que
jo tinc por
a ser abandonada,
perquè, clar,
encara que es doni
amb els homes
i amb les dones,
l'enorgasme es dona
molt més a les dones.
A les dones.
Hi ha una angoixa aquí, doncs, no?
Un sentiment de culpa,
un sentiment
de no acceptar
el plaer, no?
De no...
No puc gaudir
d'alguna manera,
no puc sentir-me bé
aquest rebuig
que a vegades tenim
al benestar, no?
Per un tema
més educatiu,
per un tema més social
que, doncs, bueno,
no sé si
no em puc deixar anar.
A vegades.
Com que hi ha tant de públic, no?
Deixar-me anar
sexualment.
Bueno, però és que a vegades
a les persones
ens costa deixar anar.
Volem controlar tant
que si no ens deixem anar
en el sexe
no podem tenir
un orgasme.
És a dir,
perquè no estem
concentrades
en el moment,
no estem disfrutant
de la relació,
estem controlant
la relació.
Inseguretat del propi cos
podria ser
una altra dels factors.
També, també.
És a dir,
si jo no em sento a gust,
si jo tinc molts complexes,
ja no em deixo anar,
perquè estic pendent
que l'altre
no em vegi
aquells defectes
que jo crec que...
Suposats defectes.
Exacte.
Que a l'altre
no li agradaran, no?
Si jo estic
en un moment depressiu,
si estic
en un trastorn d'angoixa,
doncs també és possible
que no tingui ganes.
Si no t'agrada
la parella.
També,
també,
que no...
O si estic
enfadada
o avorrida
de la meva parella,
no?
O enrabiada
o...
Clar,
home,
perquè un dia estic enrabiada
no passa res,
però si jo...
Hi ha una relació d'aquestes
que contínuament
jo estic molesta.
Home,
aquí és obvi que...
Doncs,
realment,
jo estic fent
un acte
no perquè vulgui
i no per passar-m'ho bé,
sinó perquè penso
que l'haig de fer.
Perquè toca.
i després hi ha tota la part educativa,
no?,
amb moltes persones
també que no puc dir-li que no
perquè si no encara
es buscarà un altre,
d'acord?
Llavors,
doncs,
encara que no m'agradi molt
o encara que jo no m'ho passi molt bé,
doncs prefereixo entrar
en el joc aquest
que no li falti
algú
i ho busqui fora,
no?
Això és un raonament.
En l'home seria similar,
més o menys,
les causes?
Sí,
molt similars,
eh?
Vull dir,
un home que no estigui a gust
amb el seu cos,
que estigui insegur,
que li costi,
doncs,
que simplement
doncs vagi
a un ritme
que ell consideri lent,
d'acord?
I llavors pensi
que ja l'altre
no la deixa
o que va massa lent
o que va massa ràpid
o que...
Vull dir que
les causes
molt, molt, molt similars.
La solució,
a veure,
hi és,
però no deu ser gens fàcil
perquè estem parlant
d'una reeducació
de la persona
en molts casos,
no?
Primer,
amb totes
les disfuncions sexuals,
no només amb aquestes,
sinó amb totes,
primer,
hem de clarificar
dubtes,
eh?
I històries
que a vegades
les persones
tenim molt confoses,
no?
A nivell educatiu,
a nivell social,
a nivell personal,
llavors,
el primer
és clarificar,
no?
Una mica,
doncs,
bueno,
per què passa,
què m'està passant a mi,
quines són les raons.
Després,
per relaxar
a la persona
que tingui l'anorgàsmia,
concentrar-me
en tota la pell,
en una relació
molt més àmplia,
en una relació
que no té com a objectiu
arribar a l'orgasme.
Redescobrir els cossos,
no?
Exacte,
redescobrir els cossos
i les sensacions,
no?
És a dir,
què sento jo
quan m'acaricien
aquí i allà
sense estar pendent
d'arribar
a l'orgasme?
I aquí val tot,
Sònia?
Aquí val tot...
El límit el posa
la pròpia parella,
esclar.
Evidentment,
és a dir,
mira,
en el sexe
val tot
sempre que tots dos
estiguin d'acord.
El que no podem,
el que hem de tenir present
és que moltes vegades
val tot
quan un dels dos
no està d'acord.
Aleshores,
no val res aquí.
No,
perquè llavors
sí que tenim
quan realment
un dels dos
accedeix
a tenir una pràctica,
la que sigui,
sexual
que no vol,
però per no dir-li
a l'altre
que no accedeix,
acabem
amb problemes
de desig
i amb problemes
d'enorgasmies.
Sempre.
Si,
per exemple,
jo accedeixo
a fer un intercanvi
de parelles,
per exemple,
i un dels dos
de la parella
ho veu bé,
però l'altre no,
però diu que sí
i llavors
hi ha tot un autoengany.
normalment acabaran
tenint
una disfunció
sexual.
Un arregle d'or
en el sexe
és no fer res
que realment
jo no vulgui fer.
Però tot el que
jo vulgui fer
tot és vàlid.
Clar.
És a dir,
si jo m'ho passo bé
tot és vàlid.
Però que jo
ho vulgui fer,
si la meva parella
ho vol fer
i jo no,
amb això
ha de ser molt clar.
No s'ha de deixar córrer
perquè si no
ja tornem a estar el mateix.
sinó és que provoquem
les disfuncions,
precisament.
Per tant,
d'entrada
s'ha de replantejar
absolutament la relació.
I una altra cosa
que també s'ha de treballar
que no és tan sexual
però que és la comunicació.
Hem de parlar de sexe
com a parella.
Hem de veure
què sents tu
quan et toco aquí,
què sento jo,
què m'agrada,
què no m'agrada
i això implica parlar.
Per tant,
hem de treballar també
la comunicació
que no és tan sexual.
Que sembla molt fàcil
però que no es practica gaire,
no?
No,
no,
no es practica gens.
Ja veus,
és gratis,
és barat,
parlar.
Ui,
però parlar és fàcil,
comunicar-te
és molt difícil.
Molt és difícil
amb la parada.
Vull dir,
això és una altra història.
Però,
bueno,
és un tractament,
l'anorgàsmia,
que té un 95% d'èxit.
Anem al ritme
de la persona.
No és que hi hagi
un temps
que val per tothom.
No és que,
mira,
en tres mesos
tothom està llest,
no,
o quatre o en sis,
no.
Anem al ritme
de cada persona.
depenent del número
d'anys
que porti
en aquesta situació
de no tenir orgasme.
Depenent si en algun moment
ha tingut orgasme
i ara no en té,
doncs perquè és probable
que vingui
d'una relació
de parella dolenta,
més que si no n'he tingut mai,
potser ve d'una educació
molt rígida
o molt religiosa
o amb una dificultat
més d'an
de no poder
disfrutar
de les coses,
no?
Moltes vegades
les persones
ens sentim malament
perquè tenim coses
que la resta
de les persones
no té.
i això ens fa
sentir-vos culpables
de disfrutar
de coses.
Llavors,
depenent una mica
de qui vingui,
cada persona
té un ritme diferent
i hem d'anar
al ritme
de les persones.
Però sí que és veritat
que realment treballant
el percentatge d'èxit
és molt alt.
Vull dir que...
Els altres dos
trastorns
anem una miqueta
ajustats a temps,
la dispareunia
i l'ana...
Anafrodisia.
És complicat, això, eh?
La dispareunia,
ho dic perquè
són noms
una mica complicats,
és el dolor
quan jo tinc
una relació sexual,
d'acord?
És a dir,
quan jo en el moment
que tinc
una relació sexual
em refereixo
quan faig el coit, eh?
És a dir,
la dispareunia
és donant les dones.
Amb els homes,
bàsicament,
amb els homes també,
el percentatge
és molt petit,
i pot ser que
en el moment
de fer el coit,
puguin tenir
algun dolor.
Quan és en els homes,
habitualment és físic.
Hi ha una malaltia,
molt poc habitual
en els homes,
que el penis
es torça una mica.
I això,
doncs,
fa que...
I llavors,
és possible
que en el moment
que...
A veure,
a vegades
és imperceptible
visualment,
però sí que
s'ha torçat una mica.
El que fa que a vegades
en el moment
de la penetració
hi hagi una miqueta
de dolor.
Normalment no és greu
i és uns segons
en l'home.
Amb la dona
és quan realment
en el moment
del coit
té dolor
en l'entrada
de la vagina.
Llavors,
no pot...
No li és agradable
fer el coit.
Però,
a diferència
del vaginisme,
que també
és...
Moltes vegades
la dona tanca,
en el moment
de la dispareu
neu,
si en el dolor,
la dona
és capaç
de passar
una revisió
ginecològica
o és capaç
de posar-se
un tàmpax.
I no té dolor.
Per exemple.
Per tant,
ja és una manera
de saber
si realment
la causa
és sexual
i no física.
Exacte.
Però,
en el vaginisme,
la dona
és incapaç
de
posar-se
un tàmpax
o normalment
ha evitat
constantment
anar
a un ginecològ
a passar la revisió.
Amb les conseqüències
que té això.
Clar,
en el vaginisme
no té per què haver dolor,
eh?
És a dir,
senzillament
és que no hi ha
una dilatació
del muscle,
no?
Bueno,
és que tanquen
els muscles,
no és que no es dilati,
és que la dona
està tan tensa
que tanca
tot el múscul
vaginal.
Llavors,
és impossible
que entri
absolutament res,
no?
Dintre de...
L'anafrodisia...
Que és la falta
de desig sexual.
l'anafrodisia
és quan una persona
realment
no té desig,
per tant,
no té ganes
de tenir relacions sexuals,
ha entrat
amb una apatia,
moltes vegades
va relacionat
amb l'orgasme,
és a dir,
moltes vegades
és secundari
a la falta d'orgasme,
jo no tinc orgasmes
i per tant,
al final,
tampoc tinc desig,
perquè ja com que no...
Això és una mica
budisme zen, eh?
Elimines el desig,
elimines el problema.
Clar,
el que passa és que
pensa el que he dit abans,
moltes vegades
com que el meu objectiu
en la relació
és arribar a l'orgasme,
si no arribo a l'orgasme
no m'ho passo bé,
per tant,
acabo pensant
que sóc raro,
que no tinc no sé què
i acabo tenint
menys desig.
Per tant,
renunciar al sexe
voluntàriament
vol dir que pots tenir
una disfunció?
O no necessàriament?
Podria ser que,
arrel que jo no em senti bé,
disminueixi
el meu desig.
A vegades més conscient,
a vegades més inconscientment.
Clar.
si rebutjo,
si jo no tinc ganes,
realment no m'exposo
en una situació
que em produeix
angoixa i frustració.
Per tant,
però si estic dient
que no tinc ganes,
no estic afrontant
el problema.
Clar.
Estic,
tot això a vegades
és tan inconscient,
vull dir,
no és que una persona
ho tingui tan clar.
Un no s'aixeca al matí
dient,
a veure,
què tinc,
què penso,
com sento?
No.
No.
La cosa,
doncs,
va sorgint
com va sorgint.
Sobra la marxa.
Molt bé,
doncs,
tenen dubtes,
preguntes,
consultes,
suggeriments,
ja saben que tenen
un correu electrònic
a la seva disposició
a les 24 hores del dia
al matí
arroba
tarragonaradio.com
Adrecen qualsevol
d'aquestes intervencions
a través del correu electrònic
cap a Sònia Navarro,
psicòloga clínica,
que com sempre
li agraïm moltíssim
que ens hagi acompanyat.
Gràcies,
Sònia i fins la propera setmana.
Vinga,
fins la propera.