Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És avui, eh?
Avui és 17. Estic una mica despistada avui.
És dilluns.
Avui tenim una taula, una exposició d'aquelles que fem de llibres amb llibres amb contingut nadalenc.
Per temes de guarniments i les festes i de tot.
Bé, el Nadal...
Sí, el Nadal en general.
El Nadal aquí, bàsicament.
El Nadal occidental, diríem.
Perquè ara som...
La tribu es van enxamplant, com bé saps, i per nosaltres el Nadal és una cosa, però potser d'altres una altra.
Doncs bé, una mica una taula del Nadal tradicional, on, per exemple, hi posarem un dels llibres que volem recomanar,
doncs hi serà present. Un llibre que acaba de sortir del Joan Soler, que es diu Tradicionari del Nadal català,
i ve a ser, doncs, un recull en un moment en què volem recuperar molta memòria, bàsicament històrica,
doncs bé, aquest és una recuperació de memòria oral, que és ben bé el que havia fet la Mades, per exemple,
o el que havia fet el Violani Simorra.
Doncs jo l'entenc, aquest llibre, fullejant-lo, com una actualització més moderna.
Està fet per editorial pòrtic i recull totes aquelles coses que moltes vegades hi ha pràcticament
les assentides o hi ha gent que no hi participa, de moltes d'aquestes tradicions
o fonamentades en creences, però està bé per donar un sentit o saber el sentit originari
de moltes tradicions basades en aquestes festes, doncs, aquest llibre.
Però tot es va actualitzant. Justament l'altre dia a l'Espai de Tradicions i Cultura Popular
en Jordi Bertran ens va presentar un treball escogràfic que els oients trucaven.
On es pot trobar? On es pot comprar? Una formació d'acapella i amb instruments tradicionals
que es diuen de calaix, que recullen les nadales més tradicionals, però les actualitzen.
I actualitzar no vol dir, doncs, mira, les fem en versió rock, en versió chill-out,
no, no, senzillament una altra manera d'entendre la música tradicional de nedat.
I amb aquest vernís, diguem-ne, que prenen un altre aire, perquè quedin i no s'oblidin.
Doncs aquestes nadales, algunes suposo que també les tindrem a la biblioteca,
perquè hem fet una bona compra darrerament i també les posem en aquesta taula.
Molt bé, la taula ja paradeta pel Nadal a la biblioteca, què més tenim?
Taula de Nadal. Dimecres dia 19, a banda de les visites escolars,
hi haurà una visita d'aquelles guiades que fem per a la gent gran que vol conèixer
d'una manera més exhaustiva els serveis de la biblioteca.
i està programada a les 12 del dematí. Només cal que ens truquin i que ens ho diguin per comptar quanta gent som.
Conegueu la Biblioteca Pública de Tarragona a les 12 del dematí del dimecres.
I el dimecres a la tarda, a les 6, l'hora del conte.
Amb Sílvia Palazón, que ens explicarà el conte de la vella mandarina, per a nens de 3 a 8 anys.
Important. Menors de 3, no, perquè s'avorreixen.
I majors de 8, tampoc, perquè també s'avorreixen.
Amb la qual cosa, els que tenen entre 3 i 8 no s'ho passaran bé,
perquè hi haurà una miqueta de xivarri que no hauria d'haver-hi.
Això, com saps, està oberta a tothom.
Lleig a dir-ho, sí, però s'ha de dir.
Sí, home, poden venir, però vaja, els familiars que els acompanyen ja sabran si aquell nen li pot agradar o interessar.
El nen és molt petit i plora, doncs mira, calla, que anirem a fer una volteta pel carrer,
perquè els que tenen més de 3 anys puguin agudir-ne.
El dijous, dia 20, hi haurà una conferència sobre contes de Pere Caldés,
sobre la vida de Pere Caldés i sobre els contes de Pere Caldés.
Aquesta conferència hi hem demanat que la vingués a fer un altre escriptor,
que és el Xulio Ricardo Trigo, que està fincat.
És un escriptor d'origen gallec i que escriu i domina perfectament la nostra llengua.
És escriptor i crític.
A més, ha viscut al País Valencià molt de temps.
També ha estat redactor de la revista El Temps durant el temps.
És una persona coneixedora de la nostra literatura i ara viu aquí.
I per això, en atenció a ell, li hem demanat que vingui a fer-nos una xerrada sobre Pere Caldés,
que ens ha d'il·lustrar una altra representació que es farà el divendres a les 8.
La xerrada...
Representació de contes, Cristina.
Representació de contes de Pere Caldés.
És una representació feta per un grup de gent amb afició, diem-ne, però que no són professionals.
És una representació popular i dirigits per Sergi Xirinacs.
Si ho recordes, es va fer una cosa similar amb l'actor El Brec.
També va ser el mateix muntatge.
Alguna cosa de Joan Fuster també vau fer?
O no era de...?
Joan Fuster ja eren una mica més professionals els actors.
Però en aquest cas, no.
Amb Brec i ara amb Caldés, és una representació oberta.
Serà divendres a la pròpia biblioteca?
No.
El divendres és al Teatre El Magatzem a les 8 del vespre.
I està, doncs, tothom qui vulgui està convidat i l'entrada és lliure.
Bé, això pel que fa a la gent...
La conferència és el dijous a dos quarts de set.
T'ho dic pel tema dels horaris, que quedi clar.
La conferència, dijous a dos quarts de set, a la biblioteca.
I el divendres a les 8, la representació de contes de Pere Caldés.
Una altra cosa, Cristina, tret de tancar, lògicament, els dies de Nadal.
Hi ha alguna variació d'horaris a aquest període festiu?
Sí, aquest festiu, el dia 24, que és dilluns, tanquem.
I el dia 31, també tanquem.
No havíem tancat mai.
Ho dic perquè hi pot prestar algunes confusions.
Però bé, dia 24 i dia 31, tanquem.
A part dels festius, no? Del 25 i 26.
Home, emergència, emergència.
Sempre poden anar i comprar un llibre.
Si tenen emergència de llegir, no tenen res per llegir aquí el dilluns,
que tampoc no passa res, no?
Tothom està comprant i cuinant.
I a més, a més, hem posat dues magnífiques bústies de devolució
per si algú realment ha de tornar material, ho pot fer a través de les bústies.
Jo, ja sé que la meva opinió no t'importa,
per a mi em sembla fantàstic que feu festa el 24 i el 31.
Perquè us feu un tipus de treballar a l'escola, com sigui.
No, és que és festa tota la Generalitat.
És veritat, això ens ho va explicar l'Esteve, si no ho recordo.
Ens han recordat fer que tanquessin.
Molt bé. Parlem ja de novetats?
Parlem de novetats.
O no tens novetats? Què tens avui?
Sí, parlo d'unes novetats, però unes novetats una mica d'acord amb els dies que venen.
Ja sé que a tu t'agrada la novel·la així densa i grafort, sí.
Però avui no, avui no toca, diem ja.
No, però hi ha noients que també els agrada molt la novel·la grafort,
però hi ha noients que els agraden altres coses, per tant és molt útil el que ens digui la Cristina.
Ja en portem durant tot l'any.
És a dir, que avui hem pensat de portar algun tipus de llibre.
Però saps tu, Cristina, que quan t'agrada una cosa mai en tens prou.
Doncs no hauries de tenir prou, eh? Perquè si no vas anant creant-te una addicció amb tot.
Hi ha addiccions que no són dolentes, eh?
No, la de l'actora no és dolenta.
Però bé, hem pensat que aquests dies hi ha gent que ens ve a buscar algun llibre pensant en algú que estima per fer algun obsequi.
Ah, o les àvies, els nets, per exemple, també és un cas que ens trobem força, eh?
O gent que li agrada...
Les àvies senten l'informe a pisar i li diu a la filla del fill,
calla que el xiquet i la xiqueta diuen a la tele i que els nens d'aquí de Catalunya no el llegeixen, que no sé què...
I l'àvia i l'avi, preocupats, van a regalar un llibre a la criatura.
O un noi a la seva parella, o... En fi.
És igual que cadascú regali el que vulgui, però tu ens recomanes.
Fem una mica aquest paper de difusors, també, no?
Molt bé.
I has de triar.
I bé, doncs jo diria que qualsevol de les lectures que surten d'autors d'aquí, doncs, qualsevol...
El moment, quan tens una motivació per un llibre, doncs, ha de ser aquell, no cal pensar-hi més, no?
Però un tipus de llibre que ara, per exemple, es dona bastant per regalar,
i això crec que és una cosa força nova, és llibres que parlen del tema mediambiental.
I, a més a més, ho saben i ja ens els venen, com si diguéssim, com a llibres per regal.
No estem parlant de les novel·les que estaves dient, eh?
Sí, perquè, a més, estan molt il·lustrades, tenen molta fotografia,
molta informació, diguem-ne, útil per les converses,
perquè serà un dels temes que segur a les sobretaules de Nadal sortirà.
En quina casa no es parlarà del mediambient i del futur del planeta?
S'està dient que és un tema que el 2007, a veure, no és que ho comenci ara,
però sí que el 2007 ha sigut un any que se n'ha fet molt de ressò.
O sigui, la gent sí que realment agafa sensibilitat cap a aquest tema
i a veurem tot això amb aquesta sensibilitat com es realitza d'una manera pràctica, no?
A veure, d'aquests llibres n'hi ha forces i en podríem parlar molts títols,
però, per exemple, un que també ve a parlar de la possible desaparició
i que ell, de fet, ho assegura de moltes espècies,
és el llibre de l'Eudal Carbonell, El naixement d'una nova consciència.
És l'últim, d'Eudal Carbonell.
Que és el darrer, que no és precisament una vetat d'aquests mesos,
sinó que ja fa un temps que va, però és un llibre que es continua prestant.
I el continua presentant, no?
I el continua presentant.
I, de fet, en tenim dos a la biblioteca en què moment estan prestats,
tot i que no és un llibre nou d'ara, no?
Home, el que sí que no és d'aquí, però que és potser una mica inquestionable que en parlem,
és el de l'Algor, per molts criticat, però és el darrer Premi Nobel de la Pau,
i amb el seu llibre, una veritat incòmode,
doncs sí que ha fet molt, i sobretot als Estats Units,
on Greenpeace, abans d'aquest llibre, era considerat pràcticament una societat criminal.
És a dir, que una cosa és la visió que tinguem d'aquí.
Cristina, ja ho saps.
Tu no en parlaràs.
Però, tot i que té molts detractors,
doncs, biòlegs com el fill del Delibes, el Miguel Delibes,
té un fill que és biòleg, el Miguel Delibes de Castro,
que també...
Aquest que han fet, el pare i el fill, aquest llibre,
aquest sí que seria bonic parlar-ne.
Aquest és un dels que vam comentar amb el Club de Lectors.
I és una lectura molt assossegada,
i molt per plantejar un tema.
I el Delibes, el fill, en aquest llibre estava molt preocupat,
jo recordo, de com aquest tema, que per ell era fonamental,
conscienciar la gent sobre el deteriorament general del planeta,
com l'havien d'enfocar els científics.
Diu, si anem només amb informes tècnics i científics,
no se n'assabenta ningú.
Si vas als mass media amb notícies així una mica alarmistes,
ens consideren que som això.
Que fem alarmisme i que no.
Per ell, la dificultat estava en com arribar a la gent.
I precisament és ell que diu, volem dir,
el senyor Algor, que sembla que només li falta una banda de majorets al darrere,
perquè és molt histriònic i tot això,
potser sí que la porta, no ho sé,
però volem dir, li reconeix molt la feina feta,
perquè a vegades volem dir,
sentous, i ell ho diu mateix en el pròleg,
sentous, diu, com hem estat nosaltres,
no aconseguim arribar.
De totes maneres, Cristina...
Llavors vull dir que...
Perdona, i això ho saps tu.
A la biblioteca teniu llibres de divulgació científica,
que amb tots els respectes,
perquè amb respectes es pot dir tot en aquesta vida,
li donen 20 voltes en quant a difusió
i amb una base científica documentada
i una capacitat de ser entenedors.
Hi ha llibres, òbviament.
És que Algor no ha descobert la difusió i la divulgació de la ciència
i el deteriorament del planeta.
No, no, és un element més, evidentment.
És un element més...
No, portem llibres com ara...
Doncs ho sé, també tenim...
El clima està en nostres manes,
d'un paleontòleg que és el Tim Flaneri,
el de l'Algor, l'editorial Paidós, perdona,
però li pensa treure gràfics i qüestions personals
que ell posa al seu llibre,
la seva dona, per exemple, i tot això.
Això és interessantíssim.
El que farà per alumnes de secundària.
Perdona, per salvar el planeta,
jo crec que un alumne de secundària,
per conscienciar-se d'aquest mundo seunde,
el que necessita és el senyor Algor,
amb la seva família,
el senyor Algor jugant a golf,
el senyor Algor viatjant pel món...
El que t'estic dient és que l'editorial Paidós agafarà aquest llibre,
li retalla tota la part aquesta personal i el posa a la seva col·lecció com a obra més divulgativa
i adreçada a un públic molt més jove.
Ja ho deia, no per dir aquest,
sinó per dir una persona que arriba mundialment.
Perquè el de Líbez de Castro a mi m'ha agradat molt,
però no arriba mundialment.
M'estàs estirant la llengua, Cristina.
Canvia de tema, perquè jo no soc ningú per donar una opinió,
i, clar, ara m'estaves creant un estat de dic el que penso i tampoc és això.
Bé, doncs tenim altres llibres a la biblioteca.
Tens altres autors, no?, i altres llibres.
A banda de l'Algor, que ja he vist el pòster enorme que tens al teu despatx,
podem parlar d'alguna altra cosa, sisplau.
Passem a parlar d'altres llibres per regalar.
El tema era parlar de llibres de regal sobre medi ambient.
Ja sé quin llibre regalar-te jo per Nadal.
No, jo ja el tinc, aquest.
Ah, doncs buscaré un altre.
Sí, sí, el tinc.
La versió aquesta pels estudiants de secundària.
De Paidós, has dit, no?
De Paidós, sí.
Però l'estan fent aquí.
Ah, doncs m'espero.
No sé si podria aguantar tant de temps, però m'espero.
Vinga, anem a parlar d'un llibre que es diu El inventor de històries.
Aquest és nou.
És de Marta Rivera de la Cruz.
I hem portat llibres així una mica diferents.
No tinc el gust, jo.
No sé qui és.
No, és nou bé, d'aquest llibre, sí.
Però és una reflexió sobre la mentida i la sàtira
i sobre la importància de la imatge.
O sigui, la importància dimensionada que hem donat a la imatge.
Doncs aquest senyor fa un relat sobre això.
Bé, la Marta Rivera.
I diu que es tracta d'un jove galès que...
Que és una novel·la.
És una novel·la, sí.
És una novel·la que crec que pot agradar.
Que aquest noi està dotat d'una prodigiosa imaginació
des de la seva infància.
I treballa com a assessor convertint els seus clients
en tot allò que ells es volen convertir.
És a dir, que es basa una mica...
Va construint aquelles imatges.
Va construint tot això, no?
Llavors, doncs, aquest llibre és un llibre que us recomanaríem.
L'inventor d'històries i que crec que...
Ah, pinta bé, no?
Sí, sí.
Té bona pinta, sí.
Després també us recomanaríem, bé, el noi del pijama de ratlles
que ja n'hem vingut a parlar bastant.
Aquest llibre crec que per Nadal està sortint molt, força,
i ja n'hem parlat, la relació de dos nens,
un nen jueu i un nen fill d'un oficial de la GSS.
Sí, sí, en un camp de concentració.
L'amistat que entre ells dos, secreta, que es van en...
I jo recordo que vam comentar, perquè realment és el que,
a banda de la història, que és terrible però preciosa,
el que vam comentar és la capacitat de l'autor
de posar-se en la mirada d'un nen.
No un adult que parla com un nen,
sinó que realment és la mirada d'un nen.
La mirada d'un nen, sí, sí.
Absolutament autèntica, la mirada d'un nen de l'entorn.
I amb un final molt sorprenent.
Jo diria que és un llibre que...
Jo diria que és el final lògic.
Lògic.
No com altres llibres, que l'altre dia parlàvem amb l'Esteva,
que pintant molt bé i quan arribes al final és tan inversemblant
que dius, no, s'ho creu ningú, això.
És que els finals de les històries és el que...
Doncs aquest llibre, una de les coses que té,
és que té un final absolutament versemblant.
I no el direm, clar,
perquè si no ens fan fora de la ciutat,
per dir els finals dels llibres.
No, perquè té una gràcia.
Home, clar.
Després em sembla que també ja en vam parlar del Firming,
una història d'un ratolí, del Samsa Baix.
No, me'n recordaria.
És una faula per adults.
I bé, també són llibres d'aquests que...
se fan una mica mirar, no?
Perquè són una mica diferents, una mica curiosos, no?
És una faula per adults amb una sèrie...
amb uns tocs d'humor i una mica de melangia, també.
I és un homenatge al món de la literatura.
El Firming és una rata que apren a llegir
devorant les pàgines d'un llibre.
Que desagradable.
A mesura que s'adega la seva SAM...
Ah, quin asco!
...de coneixements i les seves emocions
i els seus impulsos es van anar tornant gairebé humans.
A veure, compartir una estona de lectura
amb una rata com a protagonista
t'ha d'agradar molt, el tema.
No siguis tan cruel, avui.
Que escolta, tota la vida...
No m'agrada res.
Avui no m'agrada res.
I el ratoncito Pérez.
Mai de la vida, perquè a mi mai m'ha deixat res
el ratoncito Pérez.
No, a mi m'ho portaven els angelets.
Veus, a mi també.
Però vull dir que pel nen que li deixava alguna cosa
no era desagradable, la rata.
Perquè a casa meva eren molt polits
i això que entressin rates a casa
ni que fos per portar-me llaminadures o diners, no.
Venien els angelets.
De lluny, però vull dir que tots els animalons
tenen aquest vessant simpàtic, si més no.
I en aquesta obra...
Ui, quant de mal ha fet Walt Disney, Cristina,
a la teva vida.
No té res a veure això amb el Walt Disney.
No, quin és l'autor?
A veure, que entre tanta tonteria...
Sam Sabaix.
Després, doncs, us volia recordar
el que hem dit del Joan Soler
sobre el Nadal català,
el Nadal més tradicional,
que jo crec que també és un llibre
que aquests dies, doncs, per regalar, té un sentit.
I bé, llavors, doncs, hi ha
els contes de Nadal, per exemple, del Dickens,
que jo sempre els recomanaria.
Aquests s'han de recomanar sempre.
Són lectures.
Són bones lectures.
Oi, que cantem el fum-fum-fum cada any?
Doncs cada any hem de llegir
el conte de Nadal de Dickens.
És imprescindible.
Bé, i n'hi ha que no els llegin,
doncs, que el llegeixin per primera vegada.
Són contes una mica
que potser et porten també en un altre món.
Un món...
Bueno, no sé si és un altre o és aquest, no?
Però un món molt de contrastos, no?
Molt de...
Molt dels que poden celebrar les festes
amb companyia, amb família, amb calor,
amb llumanetes, amb cants...
I per contrast, els que no tenen res.
Diràs que avui no hi és tant aquest contrast,
però crec que hi continua sent, no?
I, doncs, és com un recordatori, no?
No és cap novetat, això.
És un recordatori.
Dickens, en qualsevol de les seves obres,
però, doncs, aquests dies, els contes de Nadal, no?
De totes maneres, ja saben vostès
que quan s'escau un aniversari,
a un centenari, resulta que aprenem com a novetats,
perquè les editorials, lògicament,
aprofiten el moment per enreditar
lectures i llibres.
No és el cas de Dickens,
que ara no sé on deu tenir les onomàstiques
i els aniversaris i tot plegat,
però, de moment, són llibres que, afortunadament,
es conserven.
Hi ha moltes edicions i es pot trobar
des de l'edició de Butxaca
fins a l'edició il·lustrada
més valuosa.
I a la biblioteca en tenen moltes.
Molt bé, Cristina, doncs, gràcies.
Bones festes.
És el que et volia dir.
Deixa'm que et posi una miqueta sentimental,
perquè vegis que no estic tan destructiva avui.
Una mica sí que hi estàs.
No, dona, deixa'm acabar.
No t'han agradat els llibres que t'he portat.
Que sí que m'han agradat?
A veure, el de l'Eudal Carbonell m'agrada.
Ja t'en portaré un de més de mil pàgines
perquè estiguis content de la propera vegada.
Aquest vull, el de les benignes.
Aquest hem de recomanar quan tornem de festes.
Però aquest no era per festes.
No, que és molt trist. Ja en parlarem.
Però deixa'm posar-me una miqueta sentimental
i així de pas compenso aquesta acritut
que he tingut davant de la teva proposta d'Al Gore.
No, a mi m'agradaria dir, aquí que està la Cristina,
que tant ella com la resta de companys i companyes
que al llarg de l'any passen pel matí de Tarragona Ràdio,
m'agradaria molt agrair l'interès que hi posen,
perquè, clar, que poden venir a la ràdio o no.
I l'interès que hi posen és molt gran.
I les ganes de difondre la lectura.
Es podrien quedar a la biblioteca fent la seva feina,
només faltaria, però esmercen unes hores
del seu temps per venir aquí a la ràdio
i a mi m'agradaria, en nom del programa
i en el meu personalment, agrair-los-hi públicament.
La feina que fan, professionalment, tots ho sabem,
tots els que som usuaris de la biblioteca
i el fet que vinguin aquí a la ràdio.
Gràcies, Cristina. Molt bones festes
i ens retrobarem després de Reis, no?
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Ens permeteu també fer una part de la nostra feina
una mica diferent, no?
Aquesta de difusors, però així, amb micròfon, diguem-ne.
Molt bé, vostès no ho veuran,
però farem les paus i una abraçada
mentre va la publicitat.
Gràcies, Cristina.
Adéu.