Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres en col·laboració amb les àrees de serveis socials
i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
amb la col·laboració de la Fundació Catalana de l'Esplai,
i naturalment, podríem dir que sota la direcció
dels mestres dels diferents centres educatius
que prenen part d'aquesta aventura de la vida,
que ens agrada recordar que es desenvolupa fonamentalment a les aules
i al llarg de tot el curs, però que té un cop a la setmana
presència en directe aquí a la ràdio.
Avui ens acompanya un grup, una representació dels alumnes
de quarta primària del Col·legi L'Estonac de Tarragona,
l'Albert, el Rubén, la Júlia, el Biel, la Mònica, la Maria, el Pau,
el Jordi, l'Àlex i la Laura, acompanyats del seu tutor,
Jesús Blanco. Jesús, bon dia.
Beterà, l'aventura de la vida a la ràdio, ja, ho podríem dir.
És com a casa nostra, aquesta.
Ella arriba i ja diu, això de la ràdio ho tenim més que superat.
Heu treballat el tema de l'amistat, un clàssic necessari,
de treballar a l'escola on les relacions entre les persones
i entre els nens i nenes són bones, naturalment,
però que ja han d'aprendre a resoldre els primers conflictes de relació.
Exactament, i veure la representació de la qüestió de l'amistat,
perquè moltes vegades ells fan amics als altres i possiblement no reben l'amistat.
També és un valor que avui en dia la societat s'està perdent,
el sentit veritable de l'amistat.
Hi ha amistats molt condicionades o molt interessades
i ells han de veure quina és l'amistat real en la que han d'apostar.
I també acceptar, no?,
està tot el component d'acceptació de l'altre, la tolerància,
els ser solidaris, els ser compromesos, generosos,
i veure què poden aportar ells perquè aquella amistat sigui per sempre.
A vegades les parlem que l'amistat és com un tresor,
que s'ha de cuidar molt bé i que el poden aportar tota la vida.
Jo recordo d'amistats des de petit
i tinc amics que fa 30 anys que són amics.
Les conserves?
Jo conservo.
Doncs això sí que és un autèntic privilegi, eh?
I et veus sovint?
Diari.
Perquè, clar, sí que conserves moltes amistats de la infantesa,
però no et veus perquè la vida et porta per diferents camins,
però hi ha persones que tenen aquesta sort de conservar-les
i és el que dius, és un valor que, bueno, que no té prou.
I el que sempre diuen, no?,
en els moments més difícils,
jo tinc moments difícils igual que tots tenim,
i saps que sense cridar-los, sense demanar-los,
estan allà al costat teu.
Per mi jo valoro molt això, no?
Sense cridar l'amic, està allà.
Perquè per celebrar i passar-lo bé,
l'amistat és una cosa molt relativa.
Efectivament.
Però quan estàs en dificultats,
tens allà l'amic que et fa costat, no?
Heu sentit alguna vegada aquella dita molt antiga, eh?
D'àvia, diria jo, de qui té amic...
Un amic té un tresor?
Sí, sí.
Sí? Doncs ja ho sabeu.
Qui té un amic té un tresor.
Jo crec que vosaltres teniu molts amics,
també teniu els vostres conflictes,
i que heu treballat molt el tema de l'amistat.
Ho heu fet a través d'un conte magnífic,
el Zoo d'en Pitu,
és un clàssic de la literatura infantil?
Una meravella, perquè penseu que aquest conte,
que tu ja ho saps, fa 40 anys,
i pràcticament els han enganxat,
perquè nosaltres dèiem,
bueno, demà el llegirem,
i l'hem llegit tots a la classe.
I ells inclús...
Jo he continuat,
jo el tinc acabat,
és a dir, que feien una lectura
per anar a casa,
perquè els han enganxat
i els han disfrutat,
s'ho han passat superbé.
Inclús quan van anar a veure la pel·li,
la pel·lícula que s'ha fet,
bueno, doncs ells ja,
portant la mentalitat
com si fos un adult
que han llegit el llibre
per veure la pel·lícula.
Ells han enganxat moltíssim,
encara que la canada de fer 40 anys
és diferent.
Però l'essència,
allà és la mateixa.
És la mateixa.
Quan estan al pati
jugant a pilota,
per posar un exemple,
oi que visualitzes
situacions de la teva infantesa?
Perquè hi ha coses que no canvien,
d'altres sí, d'altres no.
Hi ha oients que no coneixen
aquest magnífic conte.
Per tant, jo us demanaria,
sisplau,
que ens féssiu cinc cèntims,
que ens expliquéssiu
una miqueta el conte.
Però primer que tot,
escoltem el Biel,
que ens vol fer una introducció
al programa formal,
com cal, Biel, quan vulguis.
Bon dia a tothom.
Avui ens trobem
en aquest estudi de ràdio
els nens i nenes
del Col·legi de l'Estonac,
l'ensenyança de Tarragona
de quarta primària.
Els nostres noms són
l'Albert, el Jordi,
la Júlia, el Rubén, el Pau,
l'Àlex, la Laura,
la Maria, la Mònica i el Biel.
No ens volem oblidar
dels nostres companys i companyes
de la classe
que també han fet possible
la preparació d'aquest programa.
Des d'aquí,
els enviem una salutació molt especial.
El tema del que parlarem
és el sentit de l'amistat
i com tots nosaltres tenim
un paper protagonista
en les nostres vides.
Per preparar el tema
hem llegit un llibre molt interessant
titulat
al Zodan Pitus,
que a continuació explicarem
de què tracta
i el compte que sentirem
una mà d'amics.
No voldríem acabar
aquesta presentació
sense donar les gràcies
a Tarragona Ràdio
i a l'equip
de l'Aventura de la Vida
per donar-nos l'oportunitat
d'estar en antena
i posar veu allò
que pensem i sentim.
Tant de bo
aquest programa
ens ajudi
a reflexionar
i a créixer com a persones.
Moltes gràcies, Biel.
Crec que és la Júlia
la que ens farà
una mica de resum del compte,
una mica en representació
també
de tots els companys
de la classe
que heu treballat
aquest compte
amb uns dibuixos
en vinyetes
en forma de còmic magnífic.
Els tenim aquí
damunt a la taula
i ja mirarem
d'anar mirant.
És preciós,
són molt bonics
els dibuixos.
Però la Júlia,
en tot cas,
que ens posi al corrent
de què va aquesta història
del Zodan Pitus.
El Zodan Pitus.
Al barri de la Barceloneta
hi havia una colla
formada per
en Tanet,
en Sigró,
la Mariona,
en Fleming,
en Juli,
en Manalitus
i el més petit,
en Pitus.
Un dia,
en Pitus
es va posar malalt.
Tots els de la colla
es van posar d'acord
en fer un so.
Van repartir la feina
fent tres grups.
El de Caceres,
el de Propaganda
i el de Gàbies.
Els de Caceres
van caçar animals
de ciutat
i quan van fer
una excursió al bosc
van aprofitar
per caçar.
Els de Propaganda
van fer molts cartells
i els de Gàbies
van fer moltes gàbies
amb l'ajuda
dels nois grans.
El dia abans
van fer una desfilada
molt bonica
que anunciava el zoo.
El dia del zoo
va ser molt emocionant.
Va venir molta gent
i van aconseguir
els diners
per al viatge
d'en Pitus
a Suècia.
Molt bé.
Què tal?
Què us va semblar
el conte?
Bé.
A veure,
aquí vol explicar
una miqueta
el primer
que li va suggerir
perquè tinc entès
que també heu vist
la pel·lícula.
Sí.
Moltes vegades
els llibres
i les pel·lícules
s'assemblen
o no s'assemblen.
Et sents decebut
per una cosa
o una altra.
En principi,
llibre i pel·lícula
us han agradat
igualment?
Sí.
A ningú li agrada
més el llibre
que la pel·lícula?
A mi,
li agrada més el llibre.
A qui li ha agradat
més el llibre?
A veure,
Àlex,
explica,
després anirem passant...
Perquè al llibre
teníem més coses
i a la pel·lícula
no sortien
ni caceres
ni res.
El llibre té més detall,
oi que sí?
Un llibre sempre pot
aportar més detalls
que la pel·lícula.
Sí.
A tu, Laura?
Perquè,
i a més,
faltaven personatges
a la pel·lícula
i al llibre
estaven tots.
Continuem recollint més...
Ho fem per ordre
d'intervenció?
El Jordi ja està d'acord
amb el que diu.
La Maria em penso
que ha aixecat la mà,
no?
Doncs que també
tens la teva imaginació
i a la pel·lícula
doncs tens que mirar-la
i no t'ho pots imaginar.
Però què diries,
d'aquest llibre
i aquesta pel·lícula
o en general?
No,
la pel·lícula,
el llibre,
doncs que t'ho pots imaginar tu
i segur que és millor
la teva imaginació
que el llibre.
pots aportar moltes més coses.
La Mònica vol dir alguna cosa?
Què t'ha agradat més, Mònica?
Doncs que al llibre
surten més detalls,
com la Laura ha dit també.
Què heu trobat a faltar a la pel·li?
Doncs...
Els animalons?
Sí, els animals també.
Per exemple.
Biel, tu què dius?
Doncs,
el mateix és la Maria.
Igual que la Mariana.
El llibre es pot tenir
molta imaginació
i la pel·li...
Mira.
I tu, Júlia?
Doncs igual que la Laura i la Mònica,
que el llibre té més detalls,
no?
I també la Maria ho ha dit,
que al llibre
te pots imaginar les coses
i a la pel·lícula
ho has de veure.
Què us agrada més,
llegir o el cinema,
per exemple?
El cinema.
El cinema.
Llegir.
Llegir més que el cinema?
No.
Sí.
Ens pot agradar les dues coses,
també.
El que passa és que
això d'anar a veure la pel·li
que has llegit al llibre
generalment costa una mica
perquè dius,
ai, a veure si hem de saber.
Què és el que creieu vosaltres
que ve a explicar aquest conte
a banda de,
diguem-ne,
dels fets,
de crear aquest zoo
i de crear aquest ambient
d'amics?
Laura,
què creus que ve a explicar el conte?
Que els amics estan
per ajudar
i que t'ajuden
sense que els hi diguis.
Però també estan per divertir-se.
Sí.
Perquè ajudar, ajudar,
també ajudem els papes
i les mames, no?
Sí.
També estan per diversió.
Qui més vol explicar-nos
la sensació que ha rebut del conte?
Doncs que també
que és de l'amistat
i que amb la seva mare
del Pitu
no li hagués dit res,
ells ja van fer el zoo
i van preparar tot.
Molt bé.
Seguir fent res.
Jordi?
Per ajudar els amics
i ajudar-los
per si es posen malalts
intentar-los curar.
Clar,
han d'estar sempre pendents
de...
Clar, ajudar-lo.
Maria?
Què és el...
No?
A veure.
És el mateix que la Laura.
És el mateix que diu la Laura, no?
Algú més?
Digues, Pau.
Que mai, mai van abandonar
de fer el zoo
per al seu amic,
el Pitus.
Ahà.
Algú més?
Us heu trobat mai
en alguna situació?
D'haver d'ajudar
algun amic,
alguna amiga
col·laborant amb els altres
o individualment?
Algú ens pot explicar
alguna experiència
si l'ha tinguda
d'ajudar els amics
o les amigues?
O és molt personal?
Això no es pot explicar.
Què en dieu?
Ningú?
Que us fa una miqueta
de recansa?
Segur?
Segur, segur
que alguna vegada
ni que sigui una coseta petita
heu col·laborat
o heu ajudat algú.
Jo estic segura.
Laura?
Que quan algun nen
es fa mal
li anem a dir al professor
sense que ens ho digui.
Perquè creieu
que l'heu d'ajudar, no?
Sí.
Àlex?
Sí, per molts cops.
Perquè al pati
de vegades
quan algú es fa mal
o està tític o alguna cosa
molts nens
sempre hi van.
a consolar-lo.
A preguntar, no?
A veure què li passa a Jordi?
que quan es juguen a futbol
com que al pati
hi ha molts altres nens
sempre fas caure algú.
Sense voler, clar.
Sí.
I sempre
i els has d'anar
a portar a la professora.
La Maria?
Doncs que de vegades
quan algú s'enfada
doncs
vas allí
perquè
es reconcilin
i els fas
que es perdonin.
i tu fas una miqueta
de conciliadora.
I escolteu,
alguna vegada
vosaltres
teniu constància
d'haver ajudat
algú
que ho necessiti?
Alguna amica?
Alguna amiga?
Albert?
Doncs,
quan s'ha fet mal
he ajudat
a que s'aixequi
i a anar
a la seva mare.
Quin pressupost
de tirites, eh?
Que teniu
últimament?
Tot el dia
us feu mal.
Rubén?
Que quan algú
perd alguna cosa
almenys
ajuda a buscar-lo.
A buscar-ho,
clar que sí.
Julià?
I el mateix
que el Rubén
que a vegades
quan algú
perd una cosa
l'ajudo a buscar-ho.
Què és per vosaltres
l'amistat?
Què creieu
que és l'amistat
per vosaltres?
Només ajudar-se?
No.
Sí?
A veure,
a veure,
Laura,
què és l'amistat?
Que si algú
no treballa
li dius que treballi
i ajudar-lo
a que treballi.
Pau,
què és per tu
l'amistat?
Que mai t'abandonin
i...
i això.
Maria?
Doncs que si algú
es posa a fer
tontàries
tu no li riuràs
i li diràs
que això
no li toca fer ara
i que té que treballar
o que faci
el que li toca.
Ajudar-lo, no?
Mònica?
Doncs jugar
amb ells
i divertir-se.
També,
no tot ha de ser
patiment en aquesta vida,
només faltaria.
Albert,
què és l'amistat
per a tu?
ajudar-los com
ajudar-los com
el que els passa.
Laura?
Estar sempre units
i deixar jugar
quan...
quan algú...
si algú no vol jugar
doncs que els...
que li deixin
i...
i...
Àlex,
per tu què és l'amistat?
Doncs que sempre
quan necessiti
sempre estigui al costat
i això.
Maria?
Algú et diu
puc jugar amb tu
dir-li que sí
no dir-li que no
perquè tu ets més petit
o que no.
I fer coses en comú
segurament.
Als Odompitus
es fa una cosa
que està molt bé
i és que ningú queda
esclós, no?
Tothom pot col·laborar
independentment
de com sigui
de les manies
que tingui
que tots en tenim
però tothom
hi pot col·laborar
no està en cap cap porta.
Però clar
jo puc ser
molt amiga
molt amiga
de la Laura
però també tenir
una bona relació
amb l'Àlex
vull dir que
tot i que amb algunes persones
tenim més relació
que amb d'altres
amistat
i compartir coses
ho fem amb moltes persones
no?
Segurament?
Sí.
Sí?
Voleu que escoltem
el conte d'una mà d'amics
i així parlem també
del treball
que heu fet a classe
i alguns dels aspectes
de l'amistat
doncs vinga
escoltem aquest conte.
Aquí comença
l'aventura de la vida.
Diu l'aventura
de la vida.
Avui us presentem
una mà d'amics.
Els meus amics i jo
ens assemblem una mica
però també
som bastant diferents.
Com els dits d'una mà.
Un de gros
un altre de prim
un que ho indica tot
un de benitós
i un de sentimental.
posi'm sisplau
un pastisset de xocolata
un geladet de caramel
i cinc galetes
i per beure
una aigua.
Aquest és el Sergi.
El seu punt dèbil
és el menjar
i el seu punt fort
és l'alegria.
Ens fa riure
tota l'estona.
En canvi
el seu germà
l'Hèctor
és tot el contrari.
professora
hi ha un nen
a la pista de bàsquet
que està pagant
el Xavier.
L'Hèctor
no suporta
les injustícies.
És molt correcte
amb les seves coses.
Sembla el pare
del grup.
Sempre ens diu
el que està bé
i el que està malament.
On és el meu raspall rosa?
Jo l'havia deixat aquí
i ara
amb què em pentino?
Aquesta és la Marta.
És bastant despistada
i força benitosa.
Li encanta
mirar-se el mirall
a tota hora.
Els del grup
l'estimem molt
perquè del que mai
no s'oblida
és d'ajudar-te
quan més ho necessites.
És molt bona amiga.
Entres amb un doble salt.
No toques ningú
i llances.
Si no en cistelles
jo estic preparat
per el rebot.
Aquest jugador
de bàsquet
és el meu germà
Xavier.
No ens assemblem
gens.
Només en el cognom.
Em sembla
que ell s'agafa
la vida
molt esportivament.
Jo, en canvi,
tinc les piles
ben posades.
Em dic Yolanda
i sóc cega.
Però una cega
que veu moltes coses,
no us sembla?
Sí.
Com ha sabut
que m'havia canviat
el pentinat?
I que jo m'estic menjant
una mandarina?
A la meva germana
no se li escapa res.
Sembla un àrbitre.
De vegades
no calen ulls
per adonar-se
de les coses.
Estic segura
que aquestes sabates
són del Xavier.
Sí!
Com ho has sabut?
És molt fàcil.
Estan suades,
són grosses
i tenen la sola
desenganxada.
Així som els meus amics
i jo.
Com els cinc dits de la mà.
Tots diferents,
però ben units.
jo no he escollit
el meu aniversari
ni el meu color
ni el meu nas
ni la meva alçada,
però he escollit
els amics inseparables.
Qui ens escolti
no podrà quedar-se
sense viure l'aventura.
Doncs aquest era el conte,
una mà d'amics
i aquí tenim
unes mans
s'han dibuixades,
jo m'imagino
que són les vostres
pròpies mans,
posades damunt del paper,
a cada dit
s'ha dibuixat
la cara
d'una de les amigues
o els amics
i a sota
hem posat el nom.
Darrere,
Jesús,
jo suposo que
els vau convidar
a que expliquessin
què és el que valoren
de l'amistat,
el positiu
i el negatiu,
el que no els agrada
en una relació d'amistat.
Exactament allò
que pot apropar més
l'amistat,
que ens pot enllunyar més
i allò que realment
potenci l'amistat
i que és el camí
que hem de seguir.
Hi ha moltes coincidències
entre els vostres conceptes
d'amistat.
El que més valoreu
és, per exemple,
que quan els necessites
hi són,
que t'accepten com ets,
que tinguin confiança,
que se sentin bé,
que et perdonen,
que tenen paciència
per aguantar
quan no estàs
en condicions.
El que allunya
l'amistat,
que et deixin en ridícul,
el que més valoro
és que sempre la necessito
a qui ja parla
aquesta persona,
o m'entendrem en l'anonimat,
d'una altra persona
que estigui al meu costat,
que m'ajudi,
la demostració de l'efecte,
el que m'allunya
és l'egoisme,
les baralles,
no tenir paciència,
la desconfiança,
parlar malament
d'un altre a l'esquena,
això no ens agrada
a les persones
que malparlen dels altres,
oi que no?
És com a molt desagradable
que no et respectin,
el respecte és fonamental,
per tenir una relació
d'amistat,
que t'accepti com és,
que siguin pacífics,
que puguis comptar
amb aquestes persones,
que siguin amables,
tornen a insistir
en el tema de compartir,
més coses positives
que siguin simpàtics,
no està malament,
també ho hem de contemplar això,
que em deixin les coses,
que vulguin jugar,
que no es barallin,
que no diguin mentides,
que no em deixin de recor,
que m'ajudin
quan ho necessito,
que no parlin de mi
quan no hi soc,
que s'enriguin de mi,
que em toquin les coses
sense permís,
no agrada dins de l'amistat,
que et perdin les coses,
que te les trenquin,
que no et deixin de costat,
en fi,
hi ha moltes coincidències,
perquè els valors
són molt similars.
Vosaltres teniu
molts amics i amigues?
Sí.
Generalment són amics i amigues
del col·le
o també teniu fora del col·le?
També teniu fora del col·le.
Quants amics,
amics,
amics,
però amics d'aquells,
que dius amics
i se t'omple la boca
o amigues en teniu,
més o menys per persona.
Albert,
quants amics o amigues diries tu
que ets?
Amics més que amigues,
segurament,
no?
O no?
Tinc una colla
al meu poble
que són
sis o set.
De quin poble es pot dir?
De G.
Molt bé.
Cinc o sis?
Cinc o sis?
I els veus habitualment?
Sí.
I és amb els que hi tens
més confiança,
potser?
Sí,
perquè quan m'ha passat alguna cosa
o quan vaig amb bicicleta
m'esperen
i m'ajuden.
Clar.
I tu, Rubén,
quants amics o amigues
diries que tens?
A fora del col·legi,
uns...
10,
perquè vaig a Nàstic
i allà també fem moltes amistats.
Allà també feu amistats
i al col·legi també en tens,
esclar.
Sí.
I amb els 10
mantens la mateixa relació?
O sempre hi ha algun més...
Home,
sempre hi ha algun...
Clar.
Perquè potser hi ha més coincidència
amb gustos,
no?
Probablement.
Sí.
Júlia.
Jo al tenis
tinc sis amics
i amigues.
Però
d'aquells de debò?
Sí,
bastant.
Cada dimecres
juguem
i això.
Ens ho passem bé.
I al col·legi també?
Sí.
I tu,
Biel?
Doncs el mateix que al Rubén
perquè jo també vaig a Nàstic
i també vas al Nàstic.
Què passarà aquest diumenge,
per ser?
Ai.
El Jesús es mulla a través de vosaltres,
no vol parlar i fa senyals.
El deixarem en evidència ara el tutor, eh?
Mònica.
Doncs jo també vaig a Anglès
i allí també fem amics,
però al col·le també tinc molts amics.
On tens les millors amigues i amics?
Al col·le o a Anglès?
Al col·le.
Al col·le.
I tu, Maria?
Home,
de bons amics allò que t'ajuden
i quatre o cinc.
Quatre o cinc.
Perquè tampoc n'hi ha molts.
És que clar,
d'aquests per jugar,
sí,
tots podem jugar
i molt bé,
però aquella confiança
i aquella cosa.
Pau?
També,
quatre o cinc.
Ahà.
I tu, Jordi?
Per una confiança,
tres o quatre.
Tres o quatre,
no està malament, eh?
Déu n'hi do, eh?
D'altres,
bastants.
No, clar,
després tens molts coneguts
que hi ha simpatia,
que hi ha afecte,
que t'ho passes bé,
però confiança de debò.
I tu, Àlex?
Quatre o cinc.
Quatre o cinc, també.
I la Laura?
També quatre o cinc,
perquè treballem des de petits i...
Hi ha des de petitets
que us coneixeu, no?
Sí.
I estan al col·le,
els teus amics o amigues.
Sí.
Déu n'hi do.
Us costa molt fer amics
quan arribeu a algun lloc
que no coneixeu a ningú?
No?
Una mica.
Una mica.
Una miqueta, no?
És que no és fàcil, tampoc.
Teniu vergonya.
Què és el que fa
que us hi fixeu més
en unes persones o un altre
per decidir
que voleu ser amics
d'aquelles persones, Albert?
Per dintre.
Per dintre,
com ho saps?
Perquè jo ara et veig
i et veig un noi molt guapo,
però molt, molt no el conec.
Com puc saber
que m'agradaràs?
Doncs...
Sabent-ho,
ajudant-lo.
Home,
que m'ajudi.
i no ho sé.
Tu, Pau,
què és el que t'hi fixes
així d'entrada?
És la veritat
que és una bona persona.
I tu, Àlex?
Em l'adato una mica també
i si és una bona persona.
Laura?
I que vagis veient
que té confiança en tu
i que te deix les coses
i que té ganes de ser amic teu.
I tu, Jordi?
Que sigui divertit.
Ah, que això també, eh?
Tenir sentit de l'humor
és molt saludable.
I què passa
quan algun amic
o amiga
s'enfada amb nosaltres,
li hem dit un secret
i s'ha anat de la llengua
perquè no som perfectes
i ens equivoquem tots plegats?
Quan a mi no em fa cas
perquè li fa cas més
a una altra persona
que ha vingut nova?
Què passa
quan succeeixen totes aquelles coses
que de ben segur
que tots ens hem trobat alguna vegada?
Rubén?
A veure,
jo no crec...
A veure,
un altre cop
que pot ser
que
quan vinguin
no?
Ai,
al cap de dos dies
no?
Sí, sí.
Se tornin a fer amics
que això
als col·legis
succeeix molt
i...
I després s'arregli tot
parlant.
Això sí.
Però no és fàcil, no?
Home...
Sempre queda alguna coseta.
cop...
Vosaltres...
Te quedes a mitges.
Perquè quan t'enfades
dius, sí,
tornem a ser amics
però durant un temps
tens la sensació
que queda alguna coseta, no?
Sí.
Que ho intentes
perquè vols continuar
sent amic
però una miqueta de cosa
queda allò...
Àlex?
Jo, si un amic més
juguessi amb uns altres
el deixaria
i també intentaria
jugar amb ell, no?
Així tindrà
els amics que tindrà ell
també els tindrà jo.
Clar, però
tu imagina't
per un moment
tinc el meu amic
o la meva amiga
molt bé
amb els amics
no només us ajudeu
i jugueu
també us feu
confidències
aquelles coses
que no explicaríeu
lògicament
als vostres pares
o al vostre mestre
ho expliqueu als amics
perquè per això
estan els amics
i hi ha coses
que els pares
no se'ls ha d'explicar
que són pels amics només
i resulta que expliques
un secret o una cosa
posa un exemple
i l'altre
ho xerra
perquè mira
perquè és una miqueta
bocamoll
i a vegades
a les persones
els costa
se'n penedeix molt
però la cosa
ja està feta
sou capaços
de recuperar
la confiança
Mònica?
Doncs
només
si són amics
de debò
has de tenir paciència
i un dia o l'altre
tornaran amb tu
i allò del perdó
que dèieu abans
dels valors
de l'amistat
els amics han de saber
perdonar?
Sí
Sí?
Maria?
Doncs que de vegades
hi ha nenes
que s'enfaden
o nens
i fan
i fan grups
i llavors
van uns contra els altres
però al final
tots
es perdonen
i ja es tornem a ser
és en el moment
allò que estàs enfadat
i després passa
qui més vol parlar
sobre aquesta qüestió
de sentir-se atraït
o perdre la confiança
i recuperar-la
Jordi?
Si són
amb desconfiança
intentar-los
perdonar
si
se n'arrepenteixen
i si no
doncs
depèn
de què facin
Laura
tu t'has enfadat
amb les teves amigues
alguna vegada?
Sí
Oh clar
és que si em dius
que no no m'ho hagués cregut
jo també m'ho he enfadat
amb les meves amigues
i què ha passat?
I per què us heu enfadat?
Ho recordes?
perquè a vegades t'enfades
i després no recordes
per què t'has enfadat
senzillament
tens la sensació
que estàs enfadada
tu te'n recordes
per què t'has enfadat
alguna vegada?
Per quin motiu?
O no et ve al cap?
No em ve al cap
Però sí que recordes
com et vas sentir
quan estaves enfadada
amb les teves amigues
Sí
Com et senties?
Malament
Sí, però malament
què?
Malament tinc ganes de tornar-hi
malament demano perdó
o no, no, no
perquè la culpa la tenen elles
que m'ho demanin a mi
Com et senties?
A veure
Que si no demanàvem perdó
ja els hi demanava jo
i que...
Final feliç
Sí
Final feliç
Escolteu una cosa
abans el Jesús
em deia que ell
conserva amics
de quan era més jove
com vosaltres
Si mireu a la vostra família
al voltant de la vostra família
els vostres pares
o si teniu germans grans
¿Conserven els amics
de quan érem petits?
En general, eh?
O algun cas particular?
Sí
Sí
Sí
I es veuen sovint?
Sí
I vosaltres heu observat
com valoren els vostres pares
l'amistat
amb aquestes persones?
Sí
Home
Quan es troben al carrer
Es troben al carrer
i parlen
i es donen alegria, no?
Sí
I vosaltres us imagineu de grans
els vostres amics?
Com poden ser?
No
No heu parat mai a pensar
com seria
la vida dels vostres amics
i la vostra
si continuéssiu la relació?
Una mica
Albert, explica'm una miqueta
perquè això a poc o molt
tots ho han fet
d'imaginar-nos
com serà la vida de grans
Doncs no ho sé
No us ho he explicat
Per exemple
Els teus amics més directes
saben que volen ser de grans?
Constructor
Llest
I
I tu?
No heu pensat mai
de fer negocis junts
de treballar junts
d'estudiar el mateix?
Sí
Això les noies
sempre hem tingut més tendència
Viurem juntes
i harem
No?
Laura?
Tu has pensat
de fer alguna cosa
amb les teves amigues de gran?
A mi m'agraden més els amics
Els amics que les amigues
És igual això
Però has pensat
alguna vegada
que estudiéssiu el mateix
que us agradi el mateix
Abans quan érem petits
volíem fer una granja
entre tots
Ah mira
Vosaltres en lloc d'un zoo
una granja
No està malament
és molt bona idea
La Laura ha dit una cosa
que és interessant
que a ella li agrada més
la companyia dels nois
que les noies
en quant a amistat
Vosaltres teniu preferència
per tenir amistat
amb els nois o les noies
o us ho és igual?
Mentre sigui una persona
com deia el Jordi
que sigui bona persona
és igual
què us sembla?
O us veniu més amb els nois
per exemple
jo crec que a l'Albert i al Rubén
els agrada més la companyia dels nois
segurament
com a amics
que sí
i la Júlia i la Mònica
i la Maria
em penso que els agrada més
tenir les noies
com a amigues
el Biel
el Biel
el Pau
el Jordi
i l'Àlex
què diuen?
Nois
Us és igual?
Nois
Nois
Nois
Nois
Nois
Nois
Nois
Nois
Trobo que està molt equilibrat
això
Jesús
Déu-n'hi-do
Molt bé
doncs teniu claríssim
el que són els valors
de l'amistat
en aquest sentit
voleu afegir alguna cosa més?
Perquè jo sé que heu treballat
molt aquest tema a l'escola
Déu-n'hi-do tot el que s'ha dit aquí
fareu alguna cosa Jesús
amb aquests dibuixos
perquè són magnífics
posar-los a la classe
de moment farem l'exposició
els penjarem tots
perquè a més han estat treballats
cadascú se'ls ha pres molt d'interès
i a més en caràcter propi
és a dir molt originals
cadascú s'ha imaginat el conte
d'una manera determinada
i han posat expressió plàstica
i ho han resumit molt bé
és a dir que la majoria
han tingut un nivell molt bé
doncs la veritat és que sí
jo la veritat també
és que us agraeixo moltíssim
la vostra presència
Albert, Rubén, Júlia, Biel, Mònica, Maria, Pau, Jordi, Àlex, Laura
i la resta de companys i companyes del col·legi
l'Ensenyant-se a l'Estonac de Tarragona
Jesús Blanco
moltíssimes gràcies
i fins la propera
que de ben segur que tindrem ocasió de retrobar-nos
adeu-siau