.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
aquest espai que fem en col·laboració amb les àrees de serveis socials
d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, lògicament, amb el treball imprescindible
dels diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona,
com ara la Salle, un dels centres educatius, com la resta,
molt actius en el que és l'aventura de la vida
i que han dissenyat i han donat forma a un programa
del que gaudirem tot seguit en estem segurs.
Ens acompanyen avui alumnes de cinquè de primària,
concretament del grup de cinquè C del Col·legi La Salle de Tarragona.
Els saludarem en uns moments,
però primer, en tot cas, saludem el seu professor,
el David Bea Monte.
David, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos a tots vosaltres.
Escolta, com la resta de companys del col·legi
va optar per l'opció d'elaborar un compte propi
per transmetre aquells missatges en qüestió d'educació en valors
que heu plantejat per avui, no?
Sí, correcte.
Vam aprofitar que nosaltres trimestralment
intentem treballar els blocs de les ciències i les lletres.
Aprofitant aquest segon, vam intentar elaborar un compte
i aprofitant tots els valors que surten aquí a l'aventura de la vida
tan positius, vam aprofitar aquesta oportunitat
i tirar aquest projecte endavant.
I què tal?
Va costar molt que sortís al compte?
Treball col·lectiu, individual?
En principi va ser individual, però amb aquest grup en concret
ens vam trobar que teníem una persona que va fer un compte
amb una forma, amb un disseny, amb una estructura molt correcta
per aprofitar per fer un compte en una ràdio
i una altra persona que tenia una història molt correcta.
Llavors vam juntar aquestes dues persones
i va sortir el compte que van gravar aquí a la ràdio.
Creació col·lectiva, perquè a més a més
quan vénen els nois i noies de la salla
ens agrada recordar que prèviament van fer el compte a la classe
el van treballar i després un dia al migdia
doncs han vingut a enregistrar-ho aquí
perquè som molt perfeccionistes
i jo calla, que no ho farem en directe, que ens podem equivocar
quasi millor que l'enregistrem.
Ens acompanyen el Josep, el Josep Maria, l'Adrià, la Carla, la Paula,
la Maria, la Letícia, la Mariona, la Sofí, la Laura, l'Alejandro i l'Iker
però a l'escola us estan escoltant altres companys
que estaria molt bé que els saludéssim
i que els dediquéssim al programa
que al cap i a la fi aquest programa és seu també
el que passa que tots no podeu venir
però hi ha una part que s'ha quedat allà
però que són absolutament protagonistes igualment
d'aquest programa.
Els diuen un bon dia, que sàpiguen que sou aquí
perquè potser es pensen que parlo sola.
Bon dia!
Un aplaudiment pels companys de la classe.
Va!
Molt bé, escoltarem un conte.
Vosaltres el sabeu, clar, els oients no,
servidora tampoc, per tant, l'hauríem d'escoltar
perquè servirà de punt de partida
per parlar del tema de drets, de deures, de responsabilitats.
Quin tros de tema, eh?
Perquè això dels drets, els deures i les responsabilitats
sembla que venim ja amb la bosseta aquesta
quan neixem, sabeu que venim amb una maleta?
Es veu que en aquesta maleta ja ens posen tot això.
Dius, calla, ara hem de començar aquí...
Per tant, jo sé que és un tema que no...
Que és difícil, eh?
És difícil, però jo crec que ens en sortirem.
Que en penseu?
Sí.
Algú em pot explicar de què va el conte?
Una mica de resum abans d'escoltar-lo.
Paula, per exemple?
La Paula, que vol ser periodista de gran, per cert.
És d'una família, vale?
Que hi ha una àvia i tres nens.
I els nens es queden sols a casa
perquè els pares se'n van a treballar.
I ve l'àvia.
I l'àvia els comença a explicar com un conte.
Doncs escoltem a veure què diu aquesta àvia.
Un conte elaborat pels alumnes de Cinquesa i de la Salle
i interpretat per ells mateixos.
Aquí està.
Aquesta història va sorgir un dissabte al dematí,
quan els pares del David, el Miquel i de la Maria
van anar a treballar.
Maria, David, Miquel, aixequeu-vos i vestiu-vos.
Que bé, l'àvia!
L'esmorzar està preparat damunt la taula de la cuina.
Quan acabeu d'esmorzar, us espereu a la sala d'estar
veient una pel·lícula.
Porteu-vos bé i feu cas a l'àvia.
Sí, mare!
Ells, molt contents que vingués l'àvia,
van començar a saltar d'alegria damunt dels llits.
Visca, visca!
Ve l'àvia!
Estic molt content que vingui l'àvia.
De ben segur que ens explica una història.
Algú va trucar a la porta i els nens van obrir.
Era l'àvia i tots la van abraçar.
Àvia, ens explicaràs la història?
Si em dóna temps, sí.
Ara, aneu a jugar al jardí.
Sí, àvia!
Ells van començar a jugar
i de sobte la Maria va dir
Mai em deixeu jugar a pilota amb vosaltres.
No és just.
I tant que és just, perquè sempre acabes trencant-ho tot.
No és veritat.
A més a més, jo tinc dret a jugar amb vosaltres.
Sí, però tu tens el llibre de no trencar-nos les coses.
Al cap i a la fi d'aquella discussió,
la Maria, amb tota la raó,
se'n va anar plorant on estava l'àvia.
Llavors l'àvia va dir
Us explicaré la història de la Sandra i el Joan.
La Sandra i el Joan eren germans.
Mai compartien les seves coses
i sempre es barallaven.
Llavors, la Maite, la seva cosina gran, va dir
Podeu deixar de barallar-vos?
Sempre us esteu barallant.
És perquè el Joan no em deixa les seves joguines
i tampoc m'explica als acudits
que ell mateix s'inventa
i que després explica als seus amics.
I com que els seus amics arriben,
llavors a mi em dóna enveja.
Però l'enveja no és bona, Sandra.
Ja, però...
Maite, no et preguis el que diu la Sandra.
És una mentidera.
Ja n'hi ha prou.
Tinc una idea.
Podeu fer un carrer d'en Darí.
En aquest, tindreu que tatxar tots els dies
que us baralleu per qualsevol conflicte vostre.
A veure quin mes es queda sense res.
I si algun dia el tenim tatxat?
Doncs fareu un altre calendari
fins que no tingueu cap tatxada.
Ells ho van fer
i van estar així quatre mesos.
Avui ens hem barallat un cop.
Tatxem.
Ara ens hem barallat.
Tatxem.
El primer mes van fer 30 tatxades.
El segon, 23.
El tercer mes, 15.
Ho tornaven a intentar.
El quart, 9.
I el cinquè cap.
Mira, ja no ens queda cap tatxada aquest mes.
Sí, hem aconseguit que no tinguem cap tatxada.
Anem a visitar la cosina Maite.
Segur que s'hi ficarà molt contenta.
En Jan i la Sandra van anar a casa de la seva cosina
i no hi havia ningú.
No hi ha ningú.
És veritat.
No hi ha ningú.
On pot estar?
Mira, una carta.
Llegeix-la.
A la carta deia que si ho havien aconseguit
que signessin i encerclessin-sí.
I si no ho havien aconseguit
que encerclessin-no.
Vinga, signem-hi posem sí.
I com que gràcies a ella
hem aconseguit no barallar-nos
i compartir les coses,
ara ho hem de complir.
Sí, ja.
Sandra, vols que t'expliqui un dels nous acudits?
D'acord.
Tenia moltes ganes que m'expliquessis
un dels teus acudits.
D'acord.
És aquest.
Un vianant li pregunta a un altre.
Sisplau, on és el carrer del peix?
És el que ve ara.
Així l'esperaré aquí.
És molt xuli.
Tens de més bons?
Sí, però com ets tonta,
no te'ls explico.
Joan, que no ens podem insultar.
Era broma.
I a partir d'aquell moment,
mai més es van barallar
i van compartir les seves coses
amb els altres.
Què us ha agradat la història?
A mi m'ha encantat.
A mi moltíssim.
M'ha agradat molt.
Jo ja sé de què es tracta
aquesta història, àvia.
De què?
De compartir les coses
amb els altres
i de no barallar-nos.
Molt bé, David.
Ara, si voleu,
podeu fer el que van fer
la Sandra i el Joan.
D'acord, àvia.
Nosaltres ho farem
com ho van fer ells
i després jugarem
al que la Maria vulgui.
No, no, no.
Jugarem al que tots tres vulguem.
I es van posar
a fer el calendari
i després van jugar.
Vaig a fer el dinar.
D'acord.
Què hi ha per dinar?
Doncs, espaguetis i escalopa.
Mmm, que bo!
Sí, és boníssim.
Després de dinar
van vindre els pares.
Hola, què tal s'han portat, àvia?
Molt bé, sí, sí.
I els he explicat una història.
Sí, mare,
i parlava de compartir
i no barallar-se.
Aquest conte ens agradaria
que us servís
per reflexionar sobre
no barallar-se
i ser generosos.
Aquest conte s'ha acabat
i el gos s'ha escapat.
Déu-n'hi-doi,
i quin detall.
Fins i tot heu posat
en menú infantil,
a l'hora d'anar a dinar,
espagueti i escalopa.
Primer que tot,
i abans de començar
a comentar les idees,
com abans ens explicava el David,
el vostre professor,
una mica el conte s'ha fet
amb una aposta en comú.
L'heu treballat tots una mica,
ara parlarem dels autors
i de la creació,
però no estaria de més
esmentar aquells companys
als quals els hi dedicàvem
un aplaudiment
a l'inici del programa
i dir-los pel nom.
Què et sembla?
Ho fas tu, Sofí?
Sí.
Sí?
Doncs vinga,
anem a saludar,
però ja dient noms i cognoms,
als companys i companyes
de cinquè C de la salle.
Dediquem aquest programa
per als companys
que no han pogut vindre,
que són Regina, Nil, Javier, Adrià, Alejandro,
Òscar, Daniel, Alejandro, Sara, Jordi,
Núria, Mario, Irene, Sílvia i Judit.
Molt bé, doncs una abraçada ben forta
i fins i tot em penso que al final
us voldran dedicar a una cançó
a les que esteu escoltant des de l'aula.
Tres Alejandros i a la classe?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
I un parell de maries, no?
Pel que m'ha semblat?
No.
Una Maria només.
Ah, perquè dic, a veure si...
A veure, els autors, autors del conte,
dic autors perquè ja sabem que van,
com ens ha explicat abans el vostre profe,
doncs va haver-hi dues històries en paral·lel
que després es van poder ajuntar.
No són aquí, els autors?
Doncs, a veure, xiquetes,
a veure, una miqueta d'energia.
La Maria i la Paula,
sou les autores.
Per això estàveu així tan nervioses
com si estiguéssiu a la cerimònia dels Òscars, no?
No m'ho donaran, no m'ho donaran, eh?
Ara m'entenc jo perquè estàveu tan neguitoses.
Com s'us va acudir, això del calendari?
Doncs, mira, estàvem fent...
No sé, se'ns va acudir
de fer... de ficar com un exemple
i vam esqualificar el calendari.
Això del calendari és una molt bona idea, no, Maria?
Sí.
Ho has posat en pràctica, tu?
No.
No ho has posat en pràctica?
Això és perquè no et baralles mai amb ningú.
No tens temps perquè, com que sempre rius,
no et dona temps de barallar-te, no?
Sí.
Molt bé.
Escolteu una cosa.
Quins són els valors que creieu que es treballen en aquest compte, Maria?
Doncs els drets i els deures,
compartir i no barallar-se,
i les responsabilitats que té cadascú.
Oh, Déu-n'hi-do, eh?
No és poca cosa.
No.
Comencem a parlar de drets i deures,
que us agrada tant, sobretot els deures, eh?
Què són els drets?
Votar és un dret, per exemple, ara que hem fet eleccions?
Sí.
Molt bé.
Més drets.
Quins altres drets tenim les persones?
No cal que us vingui al cap de pensar,
a veure, jo com a persona que visc en aquesta ciutat,
quins drets tinc realment?
Quins són els meus drets?
Quins drets penseu que teniu vosaltres com a persones?
Digues, Adrià.
Procurar que la ciutat estigui neta.
Això és un deure o un dret?
Deure.
Tu tens dret a que la ciutat estigui neta.
Sí.
I tens el deure de mantenir-la neta.
No?
Perquè a vegades van en paral·lel.
No sempre, però a vegades van en paral·lel.
A veure, algú més que em parli de drets?
Alejandro.
Oh, no.
Tu volies dir, no?
Iker.
Doncs que tothom té dret a tenir una casa on viure.
Molt bé.
A què més tenim dret?
Digues, Josep.
A respectar les altres persones que són d'altres països.
Efectivament.
Carla?
Tenir una alimentació.
Sana.
Sí.
Molt bé.
Paula, més drets?
Tothom té dret a menjar.
Molt bé.
A què més tenim dret?
Només alimentem el cos o també hem d'alimentar això d'aquí?
Sí.
Per tant, a què més tenim dret?
Maria?
Tenim dret a tindre escoles per a poder estudiar i aprendre coses.
Dret a l'educació.
Molt bé.
Per tant, dret a ser respectats, dret a un habitatge, dret a l'alimentació, dret a la sanitat, dret a l'educació, dret a que ens estimin.
També tenim dret.
Després és que ens estimin o no, i és un altre tema que haurem de treballar.
Per tant, tenim dret d'entrada que ens estimin, no?
Si us acuta algun dret més, això són drets generals, no?
Sí.
Els té tothom o només un grup de persones?
Tothom.
Tothom els té, no?
Estem d'acord.
Després, si tu ets soci del Nàstic, tens dret a una cadireta allà al camp, no?
Sí.
Si ets soci del Club Super3, tens dret a entrar en un descompte en determinades coses.
Després tenim drets, diguem-ne, que són així com més que els tries, no?
D'anar per casa.
Sí.
Què us sembla?
Sí.
Algú des d'alguna cosa, que tingui dret a alguna cosa així, si voleu, més frívola, però que no deixa de ser un dret?
No?
No.
No sou socis de res, no aneu enlloc, no?
Jo soc soci del Club Super3.
I què tens dret per ser soci del Club Super3?
Doncs entrar...
Pots un descompte, anar als llocs...
Però aquests drets, diguem-ne que no són imprescindibles.
I els deures, no els del col·le, que aquests ja venen de sèrie, els heu de fer per tant si sí com si no.
Deures. Ja no dic els deures del col·le, que aquests diguem-ne que són afegits.
Aquells drets hem vist que eren fonamentals, que tenim tots el dret.
I deures, Sofí?
Que tenim el deure de no aparcar el cotxe on no podem.
Per exemple, obligats a deixar el cotxe en un lloc que no molesti.
Que s'acompleix. En general, la gent ho compleix.
Sí.
D'aquella manera, no?
Mariona.
D'ajudar els pares i els germans.
Això és una obligació, és un deure.
Carla?
De fer casa als professors.
Això és un deure, també.
Letícia?
D'ajudar les persones que ho necessiten.
Molt bé, un altre deure.
Que ho fem, a vegades?
Sí.
Laura?
De no barallar-nos.
L'obligació de no barallar-nos, però a vegades és inevitable, no?
Sí.
Alejandro?
L'obligació de respectar les altres persones.
Efectivament.
Tenim el deure de ser respectats i l'obligació de respectar els altres.
Més deures?
Letícia?
De no embrutar els que estan al carrer.
Més deures?
Josep, no se'ns acut cap deure.
I a tu, Josep Maria?
Tu no tens cap obligació a la teva vida?
Sí.
A veure, digue'm, alguna.
Pensa tu, Josep.
Anar a l'escola cada dia.
És un deure i un dret, no?
Sí.
Us heu fixat que abans dèiem que tothom tenia dret a l'educació, doncs també teniu l'obligació d'anar a l'escola.
Adrià?
Fer-me el llit.
Fer-te el llit.
Ah, qui m'has agradat?
Maria?
Més obligacions.
A part de fer-te el llit, doncs d'ordenar a la teva habitació per tindre-la neta.
I això ho fem cada dia, eh?
I quan ens ho diuen, a més a més, sí, sí, sí, això està demostradíssim.
Cada dia, quan et diuen, tens l'habitació endreçada?
Sí, tant, ja està fet això, i comences a obrir armaris i et cau tot a sobre, no?
Perquè ho hem posat tot allò embotit, com hem pogut entaforar tot el que trobàvem.
Letícia?
Ajudar-hi al pare i a la mare quan ho necessiten.
Molt bé.
Mariona?
Anar a treballar.
Anar a treballar.
Sofí?
Anar a embrutar les parets de les altres cases i de la nostra.
Doncs més aviat, millor anembrutar-les, Alejandro?
Fer cas als pares.
Iker?
Ajudar a parar la taula per dinar.
Molt bé.
Maria?
Doncs, per exemple, si ens deixen alguna cosa, com pot ser un CD d'un amic?
Tractar-lo bé, perquè si es trenca...
És obligatori, eh, tractar-lo bé.
Clar que s'hi pot haver-hi un accident, però en principi tu has de tractar-ho bé.
Paula?
No fem el soroll.
També l'obligació de no molestar els altres.
Josep Maria, quin deure hem trobat?
Per exemple, futbol a casa, perquè si no s'embrutan les parets.
Clar, més aviat no és un lloc per jugar a futbol.
Què hi farem?
A vegades dius, oi, és que se'n van els peus darrere la pilota, però escolta, ens hem de reprimir.
Adrià?
Recollir els excrements dels gossos.
Qui els tingui, eh, perquè jo dels gossos dels altres no ho faré.
No, no, no.
Josep?
Deixar i compartir les joguines que tens.
Digues, Letícia.
Quan et donen una joguina, tens que tornar-la.
Clar.
Sofí?
No fer broma als altres, no fer riure.
No riure-se'n dels altres, no?
És com el lleig.
Carla?
Respectar els senyals amb el cotxe.
Josep Maria?
Que quan s'hi tens un animal a casa, cuidar-lo perquè tingui bones condicions.
Efectivament.
Mariona?
Respectar les normes.
Disculpa?
Respectar les normes.
Respectar les normes.
Doncs sí, senyora.
Tot això, com ho portem?
Bé.
Perquè, escolteu, els grans també tenim obligacions i deures, no?
Sí.
I com ho portem?
Bé.
Bé.
Bé.
Voleu dir que no ho portem com vosaltres, més o menys?
Sí.
Coses que sí, coses que no.
Voleu dir que no ens barallem mai amb els altres, els grans?
Sí.
Sí?
Que dieu, les persones així grans com ara nosaltres, ens barallem?
Nosaltres.
No, no ens barallem mai?
Sí.
A vegades.
Mai veieu ni a la tele, ni al carrer, ni enlloc gent gran discutint?
Sí, sí.
Amb la policia.
Amb la policia, pel tema dels cotxes.
Amb les porres.
Que no, que era un moment, sí, un moment seu, i un moment de l'altre, doncs ja l'hem liat, no?
Aquest és el...
Quan fan manifestacions.
Quan fan manifestacions.
Home, a més que discutir, hi ha com una tensió que més vol deixar-la de banda.
Hi ha la tele, que es discuteix molt?
Sí.
Sí.
I qui discuteix a la tele?
Letícia?
Quan els meus germans volem posar alguna cosa i jo vull veure un altre canal, ens afadem.
Discutiu.
Però les persones grans que surten per la tele, a les notícies, als programes, discuteixen?
Sí.
Sí.
Dialoguen o es criden?
Es criden.
O no, les dues coses.
Dialoguen i es criden.
Dialoguen i es criden.
A vegades.
Segons els temes que tracten o en general?
En general.
En general, sí.
Per exemple, pregunta delicada, eh?
Ara hem passat eleccions i tot el dia segur que estàveu tips d'escoltar parlar de política.
Sí.
Vosaltres creieu que es barallen molt o poc?
Poc.
Molt, molt, molt, sí.
Molt.
Poc es barallen, Maria?
S'haurien de barallar més encara.
Molt, molt, perdona, t'ho entès malament.
Vosaltres creieu que es barallen molt?
Sí.
Sí.
Bé, doncs no hi ha cap com a vosaltres creieu que es barallen molt.
Digues, i què?
Que ajuda a ser alcalde.
No, i en general, oi?
Que tu has dit, doncs tu més.
No us dona aquesta sensació?
Vosaltres quan us baralleu, perquè també us baralleu com tothom,
jo amb el Joan Maria cada dia, amb el tècnic, tenim unes trifulques que no us ho podeu ni imaginar.
Quan dic, doncs, esteia a trillo, eh?
No et dic això a tu, eh?
En Josep Maria.
En Josep Maria, doncs escolta, ets tonto.
I tu, doncs tu més.
A vegades us dona la sensació que els grans ens barallem igual?
Sí.
Doncs tu infinitament més.
Sí, el futbol.
El futbol, per exemple.
Els pares, de vegades.
Els pares, com és que els pares també són persones i també ens barallem.
A jugar al futbol quan anem a vincar.
Sí, o més.
Però a veure, també som capaços de dialogar i de parlar.
Sí, sí.
Per exemple, els polítics, que estaven tan tensionats, pobres, amb les campanyes electorals,
s'han barallat molt, continuen barallant-se, surtin als mitjans de comunicació.
Però oi que també en alguna ocasió els heu vist asseguts i dialogant i parlant i respectant-se el torn de paraula?
Sí, sí.
Això també passa.
I hauria de passar més sovint.
No?
Sí.
Què creieu?
Teniu experiències d'intentar resoldre un conflicte barallant-vos i després, per diferents circumstàncies, heu pogut dialogar?
I com s'ha solucionat en un cas i un altre?
Us ve al cap algun exemple ara?
Un dia estaves molt enfadada, vas tenir un problema amb l'Iker i discutint aquí com el guàrdia urbano que deies tu i el conductor,
no heu solucionat res, us heu enfadat.
I un altre dia, pel mateix motiu, com que estàs més tranquil i de més bon humor,
doncs mira, has anat parlant i la cosa s'ha solucionat.
Us heu trobat alguna vegada així?
Sí, jo sí.
Sí? Algú pot explicar algun cas, algun exemple, si us ve de gust?
Per exemple, quan estàs al pati, dos nens es barallen i si un no s'aclareix, dialoguen.
I això quan hi ha alguna baralla a l'escola, interveniu o deixeu que els que es barallen s'apanyin?
Jo, a vegades intervenim.
Si no es podem separar, avisem un professor.
Avisem un professor, però li dic, ei, no discutiu, no es baralleu, no?
Digues, Mariana, volies dir alguna cosa?
No.
Disculpa, pensava que quan t'acostaves al micròfon, pensava que volies intervenir.
A qui hi ha algú que tingui vuit germans?
Jo.
Letícia.
Letícia, tens vuit germans o sou vuit germans?
Som vuit germans.
Sou vuit.
De quines edats?
Un de tres.
El més petit entre tres. I el més gran o la més gran?
18.
Tu què estàs? Del mig cap a baix?
Sí.
I què tal? Com ho portes?
Bé.
Doncs em penso que aquí, de deures i de responsabilitats, en sabeu molt, no, a casa teva?
Sí.
Perquè a vent i tants germans, si no esteu organitzats i teniu drets i deures, en temes, per exemple, d'intendència, del dia a dia, llits, menjars, d'esperar, parar, taula, roba, tot això, tots hi col·laboreu, m'imagino.
Sí.
Els nostres pares sols no poden, tots dos solets, no, amb tot això?
Sí, ajudem.
O sigui, cada un té una tasca i la fem.
I què et sembla això de ser tanta colla a casa?
Bé, perquè podem jugar més.
Home, hi ha animació, no, a casa teva?
Sí.
Deu haver un ambientillo que Déu-n'hi-do.
I quan dius als teus companys o aquells que et coneixen per primera vegada, dius, no, no, jo tinc set germans i germanes, et deuen mirar una mica estranyats, perquè avui dia les famílies són més petites, no?
Sí.
I què us sembla el cas de la Letícia? Us agradaria tenir set germans, la germana?
Sí, sí, a tu t'agradaria.
Digues, Alejandro.
El meu tiet té nous germans.
Nous germans, també.
Clar, és que aquestes generacions anteriors sí que era més habitual que hi haguessin cinc, sis germans a les famílies, però avui en dia, com que anem tots tan atabalats, doncs ja veus.
Josep, tu tens germans?
Sí, tinc un.
Un. Més gran o més petit?
Més petit.
Ai, ai. I què?
Què tal vida et dona?
Home.
Què has de dir?
Feu un calendari amb molts de tachons o què?
Sí.
Va, uns quants. Tu, Josep Maria, tens germans o germanes?
Sí, dos.
Dos. Més grans o més petits?
Un més gran i un més petit.
Ui, el del mig. Ja ho hem dit més d'una vegada aquí al programa. Jo soc del mig i els del mig sempre rebem, d'un costat o l'altre, sí o no?
Sí.
Més o menys. Hi ha molta diferència amb el teu germà gran o germana?
Dos anys.
Bueno. I què?
Bé, és igual. No, no, escolta, no parlarem de ningú avui.
Adrià.
Sí.
Tens germans?
Petit.
Un petit, també. Estàs com el Josep. I tu, Carla?
No.
No tens germans i germanes? Doncs mira, te'n vas alguns dies a casa de la Letícia i ja està.
No els hi vindrà d'aquí, els seus pares, una més, no? Eh, Letícia?
Sí.
Si vingués algú més, no? Sí.
No, menys en vuit, menys en nou. Per tant. Paula, tens germans? Un. Un. Gran o petit?
Més petit. Més petit. Benvinguda al club del Josep i de l'Adrià. Maria?
Sí, tinc un germà gran.
Molt gran?
Onze anys. Ens portem onze anys.
Us porteu onze anys. Va, llavors el que fas a mimar-te. No et deu donar mala vida, el teu germà, no? Va, en fi, deixem-ho córrer també.
Tornarem a la Letícia que ens explica a veure com s'organitzen a casa seva. Mariona, tens germans o germanes?
Sí, dos.
Dos, més grans o més petits?
Més petits.
Més petits. Tu ets la gran.
Sí.
Per tant, et toca el rebre, amunt, avall, ajudar-los o com funciona?
Bé, el petit que sempre molesta la meva germana i a mi.
Clar, i sempre has d'anar darrere, que us deixi.
Sí, sobretot amb la meva germana.
Algú és germà petit aquí? La Maria era germana petita, no? I tu també, Laura, ets germana petita?
Sí.
I ets molt... Ara ja no, perquè ja tens una edat, però eres molt molestona amb els teus germans grans?
No.
Bé, això ho dius tu, caldria parlar amb ells, no?
Sofí, tens germans o germanes?
Sí, tinc dos.
Dos, més grans o més petits?
Més petits.
Ui, tu fas cara de ser com una marona, eh? De cuidar-los molt, o no?
Bé, ens barallem.
Que es posen molt pesats els germans petits, a vegades, i tot ho toquen, i tot ho agafen, i no demanen permís,
i van a la mama i al papa, que m'ha fet que no sé què, ja potser no és veritat.
Sí.
És la història de la vostra vida, aquesta?
Sí.
Mutamia, Alejandro.
No en tinc cap germà.
Doncs mira, un altre cap a casa de la Letícia.
Sí.
Si vols companyia.
Els teus pares estaran encantats amb mi.
Iker.
Tinc una germana que tot el rato m'està molestant.
Més petita.
Sí.
Més petita.
Com de petita.
Bé, ens portem tres anys.
Ui, és que són unes edats, diuen de l'adolescència, però escolta, no sé.
Quan dius que t'està molestant, què et fa?
Bé, és pesadeta.
Bé, a vegades ens aclarim i juguem junts.
A qui us agrada jugar junts?
Doncs els Playmobils i a Lego.
Ah, xulo, eh?
I a la Play.
Home, doncs tenen alguna utilitat.
Com a mínim serveixen per alguna cosa, a vegades, els germans petits, no?
Sí.
Com si fos un Lego de Playmobil i doncs trec la germaneta o el germanet i jugo, no?
No només he de patir-los, eh que sí?
Sí.
Us costa molt compartir les coses?
Sí, depèn del motiu.
Digues, Letícia.
Que com la família del meu pare també és numerosa, això es diverteix.
Clar.
De quants germans eren, si es pot preguntar, a casar el teu pare?
16.
16, molt bé.
Us ajunteu per Nadal?
Sí.
Vale.
I què llogueu, al Camp del Nàstic i poseu una carpa?
O com ho feu per ajuntar-vos tanta gent?
Clar, perquè si els germans del teu pare, que alguns tindran fills també.
Sí.
Com vosaltres, també, 7 o 8 o...?
Una germana del meu pare té 11 fills.
Per tant...
Ostres, m'he deixat la calculadora fora.
A casa teva...
Tu quants cosins i cosines tens?
No sé.
Podeu fer un país.
Podeu fer un país.
sols.
Sí o no?
Sí o no?
Déu-n'hi-do, és fantàstic.
A tu t'agrada, no, Letícia?
Sí.
El fet de ser tants germans.
Com us organitzeu al matí per anar a escola?
Tots us poseu en marxa a l'hora?
Com els dos germans, es van amb el meu pare Teresianes i la meva mare ens porta.
Us aneu distribuït a les diferents escoles, als diferents llocs.
Després, al vespre, jo m'imagino que cadascú assumiu una tasca.
Sí.
I jugar aquest de cantes per la part, diguem-ne, més baixa d'edat o per la més alta a l'hora de jugar, Letícia?
Per la més baixa.
Per la més baixa.
I escolta, tenint germans grans s'aprenen moltes coses, no?
Sí.
Coses de grans, no?
Bé.
Et poses molt a les converses dels grans? Espies o què?
No.
No mai, mai, perquè és que...
Si no, bueno...
Seria terrible.
Quines obligacions teniu concretes?
Ja no parlem de drets i deures.
Vosaltres, és allò de dir, baixar les escombraries o allò que dèiem abans, fer el llit.
Què us sembla?
Carla.
Parar la taula.
Tu tens l'obligació de parar la taula. Et fa mandra fer-ho?
A vegades.
A vegades, no?
Paula, quina obligació tens tu?
Tinc dos.
A l'estiu sempre vaig a comprar el pa.
Molt bé.
I després, tot l'any, paro la taula.
Pares la taula. I us feu al llit?
Sí.
Molt bé. Això ja diguem-ne que es dona com a una cosa normal.
Josep, després continuem amb la Maria.
Josep.
Jo tinc l'obligació de fer el llit del meu germà i el meu.
El del teu germà.
Fent amics, eh? Els teus pares, els teus altres dos. Quina edat el teu germà?
Ara ha fet sis anys.
Doncs que comenci ja. I si no arriba, que es compri una escala, tu.
Sí o no?
Eh?
En fi.
Adrià.
Doncs tinc que fer el llit, ajudar a parar la taula i netejar-me les dents.
Home.
Escolteu, això de parar la taula, tothom ho para més o menys de gust.
El que costa molt és que la despareu.
Sí.
Per què és que em fa fàcil que això que hi ha aquí? Escolta, sí o no? A tots ho costa, desparar la taula?
No.
Què us penseu que nosaltres vam néixer així i amb aquestes edats també hem passat per això i tenim memòria?
Maria.
Doncs fer-me el llit.
Fer-te el llit.
Ordenar la habitació, parar la taula i de vegades si al lavabo no hi ha paper, doncs posar-lo.
Uf, quin estrès, no?
Sí.
Oh, quantes coses. Letícia. Ui, a veure, trec una llista o no cal?
No, no.
Ordenar la meva habitació, fer-me el llit, escombrar la casa, ajudar els meus pares a parar la taula, és que la taula ens organitzem en dies.
Clar.
Després, què més?
Aneu a tots com a les fàbriques, no? Aquesta setmana em toca això i l'altre allò altre.
Desparar la taula i ajudar els meus pares, o sigui, ens fem turts i fem com, o sigui, els dilluns hi toca un.
Clar, aneu canviant una miqueta, perquè així també, us heu plantejat que no és només un tema de responsabilitat i d'obligació, sinó que és un tema d'aprenentatge.
Tard o d'hora haureu de viure sols i està molt bé saber escombrar, saber cuinar, saber ser amo de la pròpia vida, no?
De poder ser independent i saber fer una mica de menjar i coses d'aquestes, no?
Què us sembla?
A banda de ser l'obligació, també s'aprèn. Si no és pràctica, no s'aprèn.
Jo tinc l'obligació de mostrar l'exemple a les meves germanes, de recollir la meva habitació, si està desordenada, i posar-me l'aparato que tinc.
I escolta, Sofí, les teves germanes segueixen el teu exemple?
Bueno, són petites, diguem-ne. Digues, Letícia.
A vegades el que no m'agrada és que quan ens barallem i tot, o sigui, és una discussió, bueno, que no s'acaba mai, llavors...
Home, que home, és que sou tants, tothom ha de dir la seva.
Perquè quan discutim dues persones, llavors se'n neixen tres, llavors...
És a dir, que prenen partit, eh? Es fan bàndols.
Has de ser guai, que puc venir a casa teva també, eh? Amb la resta de companys.
Laura, i després Adrià, i després Líker. Digues, Laura.
Que jo tinc l'obligació de ficar de menjar els meus gossos, de parar a la taula i de fer el llit.
Doncs Déu-n'hi-do, eh? Quants gossos tens, Laura?
Dos.
I com es diuen?
Lucas i Tíxer.
Que xulo, un gos que es digui Lucas, m'ha encantat.
Adrià.
Que jo a vegades li feia el llit al meu germà perquè un altre dia que no me vingui de gust, me'l feia ell a mi.
Això són pactes. Abans que parlàvem dels polítics, això són pactes. Avui te'ls faig jo, però demà me'ls fas tu. I compliu la...
Sí.
Sí, d'aquella manera. Iker.
Jo tinc l'obligació de fer-me el meu llit, parar a la taula, endreçar l'habitació i donar exemple a la meva germana.
Molt bé. Alejandro, tu tens alguna obligació o panxa contenta?
Bé, a vegades, de parar a la taula, a vegades.
I el llit?
Sí, també.
També, doncs més o menys. Adrià, penso que volies afegir alguna cosa més.
Sí, però que ell sempre me'l fa malament i jo el tinc que retocar.
Doncs en aquest pacte, no sé si s'usperdem tu, eh? Si després li fas el seu... En fi, escolta, això és el salve ser quien pueda, no?
Però, en conjunt, et dóna la sensació, per tot el que expliqueu, que ho porteu bé, això dels drets, els deures, una mica tot equilibrat, no?
Sí.
Escolta, ja ha passat el temps, eh? Fixa't ara, estava mirant i si m'ha acabat el temps. Si ens ha volat, eh? Déu-n'hi-do.
Heu triat una cançó, a més, molt democràticament, perquè abans m'explicàveu que hi havia un munt de cançons que us agradaven.
Damunt la taula hi heu arribat a un acord per triar-ne una.
I que, a més, jo sé que la voleu dedicar als companys que us estan escoltant a la classe.
Sí, sí, sí.
Per tant, el que podríeu fer és dedicar-la als companys, que no se us acumuli la feina.
Dedicar-la als companys, dir-nos el títol, qui canta la cançó i una mica per què l'heu triat.
Vinga, a veure, qui vulgui, a veure?
La Carla, què ens diu la Carla?
He dedicat aquesta cançó a tots els companys que no han pogut vindre i la cançó és Lucky, de Lucky Twice.
Qui és Lucky Twice? Són noies, nois, un grup, qui són?
És un grup.
És un grup de noies, potser? Algú ho sap?
Sofí?
És un grup de dues noies.
Dues noies.
A mi aquesta cançó pel títol, no l'he escoltat encara, però pel títol em sembla que és d'aquelles xules que sonen per l'estiu, no?
Sí.
És molt coneguda.
Doncs Josep, Josep Maria, Adrià, Carla, Paula, Maria, Letícia, Mariona, Sofí, Laura, Alejandro, Iker i David.
Ha estat un plaer, de veritat, la vostra companyia, com tots els vostres companys ens heu ensenyat moltíssimes coses i com que ja s'acosta al final de curs, que tingueu un molt bon estiu.
I una abraçada ben forta als companys de 5C, de la Salle i la resta de companys que us puguin estar escoltant.
Moltes gràcies i bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!