Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
Ja ha segut tranquil·lament després d'esperar de pé una bona estona. Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Hi ha llocs en què uns ha d'esperar més encara, fixa-t'hi.
Com ara, quin?
Ah, no sé. Per agafar un tren, per exemple?
O per arribar a algun lloc amb algun tren.
Per no agafar el tren, sobretot.
No parlem de tren, però sí que parlem d'etiquetatges, de retolacions en català, de tot aquest tipus de temes que sovint encapçalen el repàs de la llengua.
És el cas d'avui, que dins del capítol d'informacions diverses parlem d'una campanya massiva que signa la Plataforma per la Llengua i que té un títol prou explícit.
Ja etiquetes en català. T'he interrogat o no?
Sí, t'he interrogat.
Doncs no és ja etiquetes en català, és ja etiquetes en català.
I completaré el títol amb, Jacob, ja etiquetes en català, l'etiquetatge en català. Una necessitat clau per a l'empresa moderna.
Aquest és el títol complet de dos documents que fa poc.
Molt creatiu no és, però no es tracta de ser creatiu en aquest cas i no ser eficaç, no?
Exacte, d'eficàcia i convicció.
Últimament la Plataforma per la Llengua és tant que no paren.
Cada setmana traiem alguna cosa.
Avui, mirant informació d'aquesta campanya, ja me n'he trobat dos o tres més que estan en marxa
que haurem d'explicar per aquí.
I encara queda per Sant Jordi.
Sí, però de fet aquests no...
No, però en general saps tu que sembla que s'incrementen una miqueta més les campanyes.
Sí, però els de la Plataforma estan tot l'any fent coses.
I últimament només fan que presentar informes i estudis i documents i coses.
Bé, la campanya aquesta es tracta de, efectivament, difondre la bona nova de l'etiquetatge en català.
Sembla el 25 de desembre.
En el sentit que...
Això ho has tret dels pastorets.
No els he vist mai.
Això de la bona nova no m'ho crec.
I la passió?
Quina?
La d'Esparreguera, la dolesa, la d'Ullacona...
Em sembla que l'única passió que he vist és la de China Blue, però això és un altre tema.
Ai, què toma.
Va, deixem-ho com.
Campanya de difusió.
Han fet un document que està penjat a la web.
Diguem-la a la web últimament.
L'he dictat cada setmana, quasi.
www.plataforma-llengua.cat
Aquí hi trobem moltes coses.
Llavors, si anem a la secció d'estudis, veiem quins estudis hi ha.
I si anem a la secció de campanyes, veiem quines campanyes hi ha.
La resulta que, buscant això, he anat a l'apartat d'estudis
i informes del món de les empreses, i li ensenyo a la Iolanda la llista,
tot això està en marxa i unes quantes d'aquestes encara no les hem explicat.
Cadascuna d'aquestes... Són campanyes, tot això?
Sí, sí, tot això són campanyes.
Són estudis i informes del sector de les empreses.
Atenció, això són estudis i informes.
Després hi ha el de les campanyes, que és molt similar, en extensió, ja de tot.
Bé, aquesta és una campanya iniciada a finals de l'any passat,
i ara el que hem fet és distribuir 30.000 tríptics amb aquest lema.
Ja etiquetes en català, l'etiquetatge en català,
una necessitat clau per a l'empresa moderna.
30.000 tríptics.
Bilingües, en català per un costat i en anglès per l'altre,
perquè les multinacionals entenguin la qüestió.
Home, probablement siguin les més complicades
de què entri en l'etiquetatge o no necessàriament?
Si parlem de...
Aquesta pregunta està feta perquè em diguis allò que...
Allò del WICAC, el WICAC, sempre que fem el rànquing del WICAC,
apareixen grans empreses que poden ser multinacionals,
però que resulta que són originàries de per aquí,
algunes originalment catalanes, per exemple, Danone,
de la qual dic Danone perquè és una de les que estan...
Perquè no etiquetar, no?
De les que tenim per aquí, hi ha un informe sobre l'etiquetatge de Danone,
que en parlarem pròximament.
Doncs, moltes d'aquestes grans empreses que no etiqueten agradar són...
Són d'aquí?
O originàries d'aquí?
Són de l'estat espanyol i algunes, en algun cas, catalanes, pròpiament, i no ho fan.
Bé, doncs llavors han fet, primer, un document de 41 pàgines,
que es pot baixar al PDF sencer des de la web i te'l pots mirar tot amb totes les explicacions,
perquè ens entenguem, llegiré què diu l'índex.
L'índex hi ha una introducció, un apartat dedicat a...
Per què cal etiquetar en català?
Següent punt, la importància del català en el context de l'actuació de les empreses.
Quatre, la legislació i els acords de compra restringits a productes etiquetats en català.
Obligacions legals i també obligacions, mocions i acords
que estableixen el consum de productes etiquetats en català.
Apartat següent, evolució i creixement de l'etiquetatge en català.
Ja n'hem parlat de diferents informes que tenen ells fets, eh?
Doncs aquí.
I l'últim apartat, algunes qüestions sobre l'etiquetatge en català.
Punt un, dubtes sobre l'etiquetatge en català.
I punt dos, com etiquetar en català.
Quan diu com etiquetar, va dir com hem de fer si volem fer l'etiqueta multilingüe,
és possible, és factible, com s'ha de distribuir l'etiquet, tot aquest tipus de coses.
Això que té 41 pàgines, n'hi ha una versió resumida,
que és el tríptic aquest que envien.
És un tríptic, de fet és un pentíptic, perquè té cinc parts.
És un llençol, això, eh?
Es desplega.
A quina gràcia això en anglès, no?
Millor que ho llegim en català, no?
Sí, quasi que sí, però fa gràcia veure tot aquest missat escrit en anglès.
És el mateix paper per les dues cares.
Amb una cara amb un color, em sembla que rosat i vermellós,
i l'altre amb un color blavós, amb un costat en català.
Jo et duio la ben en català, fa gràcia, no?
Traducció simultània, et ja etiquetes en català.
Exacte.
I bé, aquí hi ha un resum del manual.
El resum perquè l'entenguin les empreses, etcètera, etcètera.
Llavors, té 10 preguntes, que és el típic en aquests casos,
és com un decàleg, no?
Per què cal etiquetar en català?
Un paràgraf explicant les raons històriques i socials i culturals.
Després hi haurà l'apartat de raons legals.
L'apartat 2.
El català és una llengua prou important per afegir-la a l'etiqueta?
L'apartat 3.
Està creixent l'etiquetatge en català?
L'apartat 4.
Puc vendre més si etiqueto en català?
L'apartat 5.
Hi ha multinacionals i empreses de gran facturació que etiquetin en català?
Després parlarem de Repsol, per exemple.
No d'etiquetes, però de Repsol i el català, per exemple.
Una gran empresa multinacional.
L'etiquetatge en català forma part de la responsabilitat social de l'empresa?
Ara és un tema de moda, això, de la responsabilitat social de les empreses,
i la llengua n'és un d'aquests elements de responsabilitat social.
Si la meva empresa té un codi ètic de respecte al consumidor
i no etiqueto en català,
estic incomplint els preceptes de responsabilitat vers els clients de l'empresa?
La resposta?
Segurament?
Sí.
Sí.
Set.
Què costa etiquetar en català?
És que es llarga la pregunta, eh?
Sí.
De fet, són dues.
De fet, són dues, eh?
Però, de fet, la cosa està feta en positiu, eh?
Sí, sí, i tant.
Quan diu, puc vendre més etiquetar en català?
La primera resposta és sí.
I s'explica que hi ha estudis que demostren que sí, eh?
Dèiem, set.
Què costa etiquetar en català?
Vuit.
Hi ha comunitats lingüístiques més petites que la nostra
on l'etiquetatge en aquesta llengua està normalitzat en el mercat?
Sí.
Sí.
Nou.
Quins productes i quines informacions cal que estiguin en català?
Els productes de denominació d'origen han d'estar etiquetats en català?
Està reconegut el dret del consumidor
de rebre les informacions de l'etiquetatge en català?
Si hi és, he de respectar aquest dret.
Aquí és allò de l'Estatut del Consumidor,
que s'hi publica, article 26,
més Llei de Política Lingüística,
més Estatut d'Autonomia de l'any 2006,
totes aquestes coses.
I l'últim punt, el número 10,
diu l'obligatorietat d'etiquetar en català per alguns productes
afecta només els que es distribueixen de manera exclusiva a Catalunya
o és independent de les altres àrees de distribució?
Sí, és independent.
Això es pot baixar des de la web, es pot llegir,
i bé, la idea és aquesta,
conscienciar a les empreses que cal fer això,
per responsabilitat social,
però també perquè hi ha una legislació que obliga a fer això,
i de fet,
el resum inicial que fan,
a la web de la plataforma sobre aquest document,
expliquen que, bé,
això que dèiem,
l'article 26 de l'Estatut del Consumidor regula
que el consumidor té dret a rebre les informacions
en el seu idioma, en el català,
també expliquen que l'entitat també,
i de fet, l'Estatut del Consumidor és de l'any 82 o 83,
ja fa 14 anys que està vigent, però no es compleix.
El que no sé si, en aquest cas,
la plataforma per la llengua o altres entitats
mai han qüestionat o han preguntat
per què hi ha empreses que et resisteixen
a etiquetar en català,
o és que senzillament, vull dir,
és per un tema de decidia,
que passen utilitzant un llenguatge a planer,
hi ha altres que sí que s'animen a fer-ho,
i ho tindran d'això perquè es li surt molt més car,
no sé.
Aquest tipus de dubtes i arguments
són els que es donen al manual més extens,
per això vol dir que aquestes qüestions en positiu
que es diuen, de bon rotllo,
doncs el bon rotllo també és atensar-se,
i per què?
Per què no etiquetem en català si tot és tan beneficiós?
Aquí està, la idea és aquest díptic
que s'ha enviat a 30.000 empreses,
s'ha enviat a 30.000 empreses de Catalunya,
que no són poques,
de diferents dimensions,
i a més a través de l'Associació d'Indústries
d'Alimentació i de Beudes de Catalunya,
la Cambra de Comerç de Barcelona,
Foment del Treball,
l'Associació Catalana d'Empresaris,
a PIMEC,
que és allò de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya,
a la Confederació del Comerç de Catalunya,
vull dir que s'ha enviat a grans organismes
i organitzacions,
i la idea és convèncer
que a banda que hi hagi una llei,
la cosa no és només perquè hi ha una llei,
sinó perquè hi ha una sèrie de valors culturals
i fins i tot comercials,
aspectes comercials, com per vendre més.
Home, que les lleis hi són,
però la llei no ho fa tot, eh?
Les empreses, la manera de convèncer-les
és amb l'argument econòmic,
és a dir, si fas això, hi guanyaràs més.
Quan els dius que amb això hi guanyen,
comencen a creure-te.
Sí, perquè tens els clients de sempre,
més aquells que s'ho miren més
i que s'afegirien com a clients
si el seu producte estigués etiquetat en català.
En fi, canviem de tema o no,
perquè de fet estem parlant d'una gran empresa,
una empresa gran,
que bé,
que tota la seva informació
a la plana web
ens l'ofereixen els diferents idiomes
de l'estat espanyol,
no només en català.
Exacte.
Parlàvem de Repsol i BF
i efectivament fa poc,
fa poc a finals de febrer,
a finals de febrer
hem presentat la seva web renovada
i la notícia que ens interessa més a nosaltres
d'aquesta web
és que per primera vegada
incorpora les quatre llengües oficials
de l'estat,
que són català, castellà,
gallec i busqueta.
De manera que tu vas a la web
de Repsol i BF
que a veure,
això de l'adreça és
3bw.repsol.es
quan obres això
se t'obre en castellà.
Sí, sí.
Llavors, tu tries
a l'esquerra
pots triar idioma,
obres una finestrata d'aquella
i diu
Repsol i Espanya
i pots triar català, castellà,
esquerre, gallec
i llavors tries català
i surt tot en català,
això està bé,
és insòlit
i a més,
l'altra cosa
que es destaca
a les notícies
que han aparegut
sobre això a la premsa
és que
és la primera empresa
de l'Ibex35,
l'índex aquest
de les grans empreses
de les 35 grans empreses
és la primera empresa
de l'Ibex35
que incorpora
el català
a la seva web.
Més importància
tenint en compte
que hi ha institucions
de l'estat
que no contemplen
els diferents idiomes
del país,
de l'estat espanyol.
I sobretot
això
tornem al WICAC
hi ha moltes webs
de l'administració
de l'estat
que estan només en castellà
algunes estan en castellà
i en anglès
però no estan en català
ni en gallec
ni en basc
institucions
i organismes.
Altres cosetes
de les webs.
Ah, mira,
que jo he sabut.
Ara fem un capítol
de cosetes de webs.
Una web sobre Linux
per fer el salt
al sistema operatiu lliure
que costa tant.
Sí, exacte.
Això
té diversos interessos.
Per una banda,
el tema
de l'eterna lluita
i l'eterna fatiga
dels usuaris
de Windows
que som la majoria.
La majoria
utilitza en Windows
perquè per comoditat
i per defecte
i com que ens ho hem menjat
des de sempre
doncs ens costa molt
abandonar això.
Però el Windows
té les seves limitacions.
El Windows
vista que acaba de sortir
havia d'haver sortit
en català
però encara no ha sortit.
Ja l'has vist, aquest?
No.
En català no, ja.
No.
En català no l'he vist.
No, en català no.
Per això t'ho dic,
en català no.
Doncs bé,
això que passa sempre
amb Microsoft
tant als Windows
com als Office
tot això
que fa anys
que anem darrere
que sigui en català
també normalment
i tal
i sempre hi ha problemes
i al final
sempre anem més tard
i són més car
i totes aquestes coses.
Això amb el programari lliure
no passa.
Costa molt d'entrar-hi
en el programari lliure
perquè desconfiem molt, no?
Confiem en Windows
i no confiem en el programari lliure.
Perquè som rucs.
Perquè els bancs
que no són rucs
perquè si et juguen a les quartos
ho fan tot
en programari lliure.
Els sistemes operatius
que aguanten les xarxes
de caixés automàtics
de mig món
o de tot el món
és de programari lliure.
Sí, perquè no es penja.
És més segur
informàticament
és més segur
el programari lliure
que el propietari
com és Windows.
Perquè la resulta
que Windows
té un codi
que només coneix
l'empresa Microsoft
i per tant
un banc
no pot conèixer
el codi de Windows.
Per tant,
com ha de gestionar
com ha de posar
la seva seguretat
en mans
d'una empresa aliena.
En canvi amb Linux
això sí que funciona.
Per exemple,
per tant,
quan dic que utilitzem Linux
perquè som rucs
és això.
Llavors,
aquesta web
justament està pensada
per això
perquè deixem de fer
el lenge
i fem el salt
a Linux.
És una web
que en principi
va néixer
en altres idiomes
però la comunitat
Linux catalana
perdó,
s'hi ha esforçat molt
i han fet
la traducció
d'aquesta web
al català
i la web
està estructurada
en tres apartadets.
És molt fàcil,
l'adreça
www.gnulinux.cat
i és una web
que està pensada
perquè justament
ens ajudi
a decidir-nos
a fer el salt.
Hi ha tres apartats.
Primer diu
què és Linux?
En aquesta secció
no és la típica
parrafada aquella
de Linux
és un programari
no sé què,
no sé què,
no, explica
qui el fa,
per què el fan,
quins avantatges
té
l'ús del programari lliure
en l'aspecte
del programari
proprietari
i també
s'hi afegeixen
imatges
de captures
de pantalla
o de Linux
perquè es vegi com és.
Després,
un següent apartat,
per què no Windows?
Aquí és on explica
això que m'acabes de dir tu,
és que ens costa molt
passar-nos
el d'allò.
Clar,
compres un ordinador,
te'l venen a Windows,
aprens a fer el Windows,
t'hi acostumes
i ja no en surts
d'allí mai més.
Mai te'l vendran
amb el programari lliure.
No,
clar,
perquè el llibre
d'entrada
en aquest sentit
és gratuït,
tu el pots instal·lar
quan vulguis
i com vulguis,
doncs per això.
Llavors explica
coses com aquesta
que deia jo ara
de la seguretat
i coses,
els avantatges
que tu puguis conèixer
el codi del programari
que utilitzes o no.
I,
en canvi,
Microsoft,
el fet de ser propietari
no només
no pots fer gran cosa,
sinó que a més
Microsoft obliga,
si tu fas anar a Windows,
t'obliga també
a fer altres programes
com l'Explorer
i una sèrie de coses
que són obligacions
que tu podries no voler.
Coses d'aquestes.
I després,
el tercer partit
és el de fer el salt.
Una guia
senzilla i fàcil
perquè la gent
que no sabem
com posar-nos-hi
i vulguem fer el salt
al Linux,
doncs ens ensenyen
com fer-ho,
com fer el pas,
ja t'ha permet
baixar-te una instal·lació
de prova
perquè puguis provar
com te funciona
i consells
senzills i fàcils
de seguir
per poder fer això,
per passar-nos
al Linux.
A més,
no t'obliga
a utilitzar
cap versió
concreta
de l'Inus.
N'hi ha moltes
de versions
i te n'ofereixen
unes quantes
perquè tu triïs
la que t'agradi més.
Molt bé,
doncs parlem
d'una altra web
molt interessant,
molt curiosa.
Mira,
jo l'he buscat
i l'he trobat.
Diu,
com es diu
poll en àrab
i rentar-se en romanès
i xampú en urdu
i pico en xinès?
Exacte.
Que bonic, no?
I aquesta és una web
que té molt d'interès
de cara al món escolar
i està pensada per això.
Mira quin poll,
mira quin poll surt dibuixat
perquè tots els nens
de tots els idiomes
vagin amb compte.
Si fossin així de grossos
no existirien.
No hi hauria problemes.
Els veuríem de seguida
i no hi hauria
el problema que hi ha.
Bé,
es tracta d'una web
que han fet els del Col·legi
de Farmacèutics
de la província de Barcelona
per ajudar
justament
amb aquesta situació
de nova immigració
i tot això,
doncs la idea
és ajudar els professors
dels col·legis
a acostar els temes
de salut i prevenció
de les malalties infantils
i tot això,
infantils o no infantils,
amb un material didàctic
i multimèdia
a través d'uns quants jocs.
Perquè què passa?
Que als col·legis
cada cop hi ha més
alumnes
de diferents països
de la nova immigració.
Fixa't tu
que els del Col·legi
de Farmacèutics
han inclòs
19 llengües.
Imagina't
la varietat lingüística
que hi ha a les escoles.
Aquesta web,
tots els jocs
que hi ha
i tot això
estan fets
amb 19 llengües
perquè són
les més abundants.
Les llengües són
alemany,
anglès,
àrab,
basc,
búlgar,
català,
espanyol,
francès,
gallec,
italià,
polonès,
portugués,
rumanès,
rus,
tagal,
ucraïnès,
urdu,
wolof i xinès.
I llavors,
això,
hi ha una sèrie de jocs
i una guia didàctica
per als professors
i es tracta
que jugant-jugant
els nens
de diferents llocs
en aquestes fitxes
puguin veure
allò que ells saben
en el seu idioma
sigui urdu,
sigui italià
o sigui rus,
o sigui castellà
o sigui català,
com es diu això en català
i per tant
s'aprofiteix en el vocabulari,
a l'hora del metge
és més fàcil
que s'entenguin,
etcètera,
etcètera.
Busquin-la perquè és curiosa
espaiscoles.pharmaceuticonline.com
barra arxiu xarop.html
Pregunta,
pregunta per avui
per aconseguir,
no ho ja hem dit
però l'Enric,
com sempre,
va carregat,
ha portat una nova moixila
de la queta,
a dins hi ha tot el que ha d'anar-hi?
Sí,
que has posat avui.
Fins i tot hi he afegit globets,
pensant.
També,
avui més cosetes,
mira que bé.
Si algú que guanyador té criatures
hi ha el penjamòbil o claus,
el buf,
els bolígrafs,
la motxilla,
que porta el CEO,
què més?
Les enganxines,
que clar,
com et pots fer mimica a la ràdio?
Perquè així...
No tu l'he d'encertar jo,
serà possible.
Mentre truquen al 907,
24, 47 i 67,
dius la pregunta
i una miqueta de música,
no?
Mentre arriba aquesta trucada.
Sí.
La pregunta és?
Ah, la dic ja.
Ah, doncs,
doncs sí, home, sí.
La dic...
Ai...
Qüestió.
És fàcil, avui, eh?
En quins idiomes
es pot visualitzar
la web de Repsol
i PfE Espanya?
Ai, que fàcil.
977 24 47 67.
Mentre arriba la primera trucada
que pot aconseguir
el regal d'avui,
una mica de música
amb un grup
que li agrada molt,
l'Enric,
que actuarà,
no sé quan,
però aquesta setmana o la que ve,
aquí a Tarragona,
no?
Aquesta mateixa.
Demà.
Demà.
Es tracta,
sentirem una cançoneta
del petit Ramon,
l'Epitir Ramon,
del disc Luxuria,
que és del 2005 ja,
però la posem
perquè resulta que demà
el Ramon Faura,
que és el cantant
de l'Epitir Ramon,
i el Jaume Plà,
que és el cantant d'Amazoni,
aquell del No tinc temps i tal,
actuen demà aquí a Tarragona
en duet així íntim,
fent versions mútues
l'un de l'altre,
al Groove,
a les 9 del Vespre.
I com que és en català,
doncs,
per això en parlem aquí.
Molt bé,
doncs em penso
que hi ha algú altre
que vol actuar primer,
no ho sé,
que actui l'oient
o l'oient,
que ara ens truca
i en tot cas,
immediatament després,
escoltarem la música
del Pati Ramon.
Hola, bon dia.
Bon dia, reina.
Amb qui parlem?
En Clemente Grisó.
Què tal, Clemente?
Com va?
Aquí estem, per aquí,
veurem com pots parlar
amb la vella.
Ai, què tal?
Com va la venda avui?
Ui, mareta meva.
T'ha malament?
No volen ser milionaris o què?
Molt complicat viure, reina,
avui en dia.
Ai, sí,
però bueno,
sort que tenim aquestes estonetes,
no, Clemente?
A veure,
vostè sap en quins idiomes
es pot visualitzar
la web de Repsol?
He estat molt alerta,
però al final
ha dit en 19, no?
A veure, Enric,
ens hem fet una mica de liu.
Ajudem-me una miqueta
al Clemente,
què et sembla?
Sí,
com que hem parlat
de diverses webs,
al final aquí s'hem embolicat.
El de les idiomes
era allò dels farmacèutics,
que és un joc.
El de Repsol IPF
és una web...
Si entres a web a Espanya...
És una web empresarial.
El gallec,
el català ja no us queda.
Sí,
hi falta una.
La que hi havia fins ara,
només.
La que sempre han utilitzat.
La castellana.
I tant,
ja està,
molt bé, Clemente.
Has de dir la de Franco,
home,
si t'entendrà més fàcil.
Oi, aquest home,
que combatiu,
que combatiu.
Molt bé, Clemente,
doncs escolti,
aquí té el seu regal,
gràcies per acompanyar-nos.
Jo soc aquell
que et va dir
el piropu del bombó.
Te'n recordes?
Sí,
vostè sempre té
una bona paraula,
eh?
Encara te'n recordes?
I tant,
que me'n recordo.
Sí, home, sí.
Molt bé, Clemente,
adéu, bon dia,
que vagi bé.
El Clemente Grisó
ha estat la persona,
no rieu,
home,
que ha guanyat
aquest regal
d'Enric.
No podem fer
les novetats
editorials informàtiques,
és que cada dia
et passes de temps,
les guardem,
tindran vigència
de pressa que va la societat.
La literatura
sempre és vigent.
Doncs les guardem
per la propera setmana
i ens quedem
amb la música
de L'Epetit Ramon,
que actua demà a Tarragona.
Salm número dos,
que parla dels quarantons.
I es diu...
Salm número dos,
Salm número dos,
bé bé,
doncs,
adéu, Enric,
fins i tot.
Només et demano,
oh senyor,
que quan arribi
els 40 anys
m'hagi ja habituat
els trajes,
que no floti
pel carrer
perdut
en l'oprovi
de l'oci,
sense ofici
ni benefici,
sense el suplici
de l'oficina,
sense horari,
sense rutina,
sense ser,
sense ser en brut
en l'ospici.
i salva'm, oh senyor,
de l'aflicció
i de l'abandó,
de veure'm negat
en el bici
i en el fornici
i en el desfici.
si salva'm,
salva'm, oh senyor,
perquè només et demano
que m'hagis sotmès
a un amo
abans dels 40 anys,
senyor.
I vull
una secretària
i una dona
i uns fills grassos
com pollastres castrats,
senyor.
I salva'm, oh senyor,
de vegades
sense destí.
sense fusió
i sense família.
Famèlic, famolent,
agrenc, famèlic, famolent,
agrenc, famèlic, famolent,
agrenc, famèlic, famolent,
agrenc, famèlic, famolent,
agrenc i salva'm!
Salva'm, salva'm!
Oh senyor, salva'm!
De no tenir una casa,
de no estar casat,
de no tenir una casa
que serà dels bancs!