Un minut i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Roser Lozano, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És la directora de la Biblioteca Pública.
Feia temps que no venies a la ràdio.
Has estat viatjant amb els teus cursos, les teves coses?
Sí, he estat a setembre i a octubre.
És una època en què els congressos i les conferències, els cursos,
doncs sembla que tothom espera la tarda per fer-ho, no?
I he estat, sí, bastant per la resta de l'estat.
Per sort, la Biblioteca Pública de Tarragona
és una biblioteca que té molta imatge a fora.
Una imatge que no és únicament imatge, sinó que hi ha una realitat.
És veritat, i no ens cansem de dir-ho.
I el que és magnífic és que quan ho diem,
ningú pot sospitar que aquí hi ha dins, mira, quina ensabonada,
sinó perquè són els usuaris, milers d'usuaris que ho confirmen.
Sí, és de 500.000 usuaris a l'any.
I l'any passat vam tenir 319.000 préstecs a domicili
per una població com Tarragona.
És a dir, rebenta completament totes les estadístiques.
I com que no entenem prou, fan activitats.
Vinga, per la canalla, no canalla.
Hi ha una tardor literària en la que la Biblioteca Pública
té un paper fonamental.
Noms importants del món de les lletres i del periodisme
també estaran presents, ja en parlarem en el seu moment.
Perquè avui la Roser Lozano l'hem presentat
com la directora de la Biblioteca,
però en realitat la Roser avui ve en qualitat de guia.
Sí.
Perquè Descobriu els tresors de la Biblioteca
és el títol d'aquesta aposta que feu a la tardor literària,
que no és ni més ni menys que una visita guiada al Fons Antic
que fareu els dies 14 i 15 a partir de les 6 de la tarda.
Se'ns recorden, ja fa un quant temps vam fer un programa en directe
des de la pròpia Biblioteca Pública
i la Roser ens va ensenyar aquesta sala, una miqueta allò,
no amagada, però sí tancada, lògicament,
perquè són tresors en el sentit més ampli de la paraula.
Jo recordo que vam entrar i hi havia una persona molt especialitzada
en documents antics, analitzant, i tenia allà uns aparells,
unes màquines i unes coses.
No, devia estar digitalitzant.
Digitalitzant, sí, segurament.
Penseu que tot aquest fons, els investigadors que els vulguin consultar,
els anem col·locant a la Biblioteca Virtual del Patrimonio Biolográfico
i a la Biblioteca Virtual de la Biolográfica,
que és la que fa el Ministeri de Cultura en col·laboració
amb la resta de comunitats autònomes i en finançament de la Unió Europea.
La idea és que tots aquests fons ja pràcticament estan pensats per conservar,
és a dir, que la visita directa tocant el fons
i investigant directament sobre els llibres ja és minoritària,
perquè tot s'està digitalitzant i això permet que s'hi pugui investigar
i que, a més, es pugui conservar.
Això va a temperaments i va a sensibilitats i va a gustos,
però jo els asseguro que trobar-se davant d'aquests llibres que hi ha a la Biblioteca,
que tenen segles d'antiguitat, et recorre com un calfret pel cos.
A mi em va passar.
I fins i tot em va deixar tocar una miqueta amb molta cura,
perquè, clar, dius, és que és increïble pensar que aquest llibre manuscrit
hi havia algú fa molts segles, diguem mitòmana, no?
Però és emocionant, molt emocionant.
Sí. La veritat és que et trasllada a una nova manera d'entendre la vida,
en la qual el temps no tenia preu, com en altres.
En altres el temps té preu.
Sí, senyora.
I en aquella època el temps no tenia preu.
I llavors, quan entres a conèixer una mica com feien tot allò,
t'adones compte de l'austeritat que tenien, perquè a través del llibre diu molta cosa.
El llibre no és només el contingut, eh?
La manera en què està fet, el pregamí, que eren dels animals que tenien els escriptoriums
de les monestirs directes allà, perquè tenien una autosuficiència amb el que tenien.
Llavors, tot el material d'escriure era molt escass,
i per això tenen d'apretar i congestionar les lletres.
Aquí venen totes les abreviatures, que després, per entendre-les,
necessita estudiar, estudiar paleografia a la universitat,
que hi ha una assignatura que justament el que t'ensenya és a interpretar i a llegir els fons antics.
És molt interessant aquesta precisió que has fet del temps,
perquè si ens estàs escoltant algun escriptor o escriptora,
que ens consta que hi ha algú que ens escolta cada dia,
deu estar pensant, jo quan em plantejo fer una novel·la,
un llibre que tinc darrere l'editor que m'empaita constantment,
vinga, va, que això ha de sortir per Sant Jordi.
Ens imaginem aquests monjos al seu escriptori,
on i em dic, calla, que faré un llibre, i començo, i ja l'acabaré.
I no cal anar-se només ja...
I ja l'acabaré.
No cal anar-se al segle X, eh?
No?
No, no, no, no, no. Fa 20 anys, fa 25 anys.
Com investigava la gent?
La gent es podia permetre a l'UXA que una investigació li durés 3, 5, 10 anys.
s'ho podia permetre, ara no, ara necessiten currícul ràpid.
La gent que està sortint...
Oh, i han d'estar a punt per les subvencions,
perquè si no es passa el termini, si no acabes en aquest termini,
no reps els diners...
És una generació que s'està perdent, eh?
O sigui, tots aquests investigadors de fons antic,
com a més és una cosa que no es cuida excessivament,
que tot és el modern, el nou, les noves tecnologies,
doncs realment és una generació que s'està perdent.
Els darrers investigadors, els bons investigadors,
aquells que realment passaven el seu temps, analitzaven tot amb cura...
Això a les biblioteques ja fa temps que s'està perdent completament,
i els arxius encara més, eh?
Aneu un dia, qualsevol, amb un arxiu històric a veure la gent que trobeu
i quina edat de mitjana té, no?
Sí, però de fet és una contradicció,
perquè justament des de la biblioteca i la seva directora
que està fent aquesta reflexió,
és una institució que a més aposta per les noves tecnologies.
En tot cas, és que no hem arribat encara a aquesta simbiosi
d'apreguar tot allò que val la pena
i deixar-nos ajudar per les noves tecnologies.
El que hem fet és donar-los-hi tot el protagonisme, segurament, no?
Sí, i també, moltes vegades, a la carrera de bibliotecari, eh?
La carrera de bibliotecari, fa poc, no es volia dir bibliotecari,
no es diu, sembla que...
Biblioteconomia, eh?
Biblioteconomia i documentació, documentalista.
Per què? Perquè bibliotecari sembla que és poc.
I documentalista...
Sí, que estiguis en un taulell donant llibres.
I documentalista, que és tot el que vincula a la professió,
a les noves tecnologies, al tractament de la informació,
sembla que és pujar un graó.
És que és una cosa com a increïble,
perquè és aquesta modernitat malentesa.
Les noves tecnologies, el ser modern, l'innovar,
no té res a veure realment amb conservar el tresor realment.
Hauria d'anar lligat a allò de la intel·ligència emocional,
de saber utilitzar les eines sense perdre allò que és bo, eh?
Concretament, sí.
Molt bé. Revisem així a través de la ràdio aquests tresors
i aquells que vulguin els podran veure en viu i en directe a la biblioteca.
Bona part del fons venia de la desamortització, no?
Sí.
Que va arribar, no sé on primer, i després va acabar la biblioteca.
Quin és el periple que va fer tot això?
Els orígens de la biblioteca van directament vinculats a les desamortitzacions.
Els decrets de 1835 i 1837 de Mendizábal, estem al segle XIX,
que els liberals arriben al poder,
i fan unes desamortitzacions eclesiàstiques,
en què desamortitza, o sigui, treuen la propietat de tot el patrimoni
i totes les esglésies i convents i monestirs.
Què passa a Tarragona?
A Tarragona és molt rica en convents.
Pensa que tenim aquí Poblet i Santes Creus,
Escaladei també, encara que no tenim pràcticament res d'Escaladei.
És un monestir fantasma en quant als llegats.
Hi ha moltíssima cosa.
I llavors, qui s'ocupa de tot aquest patrimoni bibliogràfic
que tenien els escriptòriums,
que són les antigues biblioteques dels monestirs,
creen, dins d'aquest decret,
s'obliga a que en cada capital de província
es creï una biblioteca
amb l'objectiu de recollir i conservar
tots aquests patrimonis bibliogràfics desamortitzats.
Això vol dir que la Biblioteca Pública de Tarragona,
el seu origen no és com a Biblioteca Pública.
La funció com a Biblioteca Pública,
oberta a tots els ciutadans,
l'ha anat adquirint al pas del temps
i quan han sorgit noves necessitats.
Pensa que estem a principis del segle XIX,
on l'alfabetització encara no era l'album que hi ha ara,
la cultura era molt elitista
i les biblioteques públiques com a tal,
aquí a Espanya, encara no tenien el paper que tenen ara.
Per tant, l'origen de la Biblioteca
és un origen per conservar...
És una mica de marmessó de tots aquests papers.
Sí, sí, sí, per conservar
i tots els fons desamortitzats.
Des que es fan les desamortitzacions
fins que es crea la Biblioteca Pública de Tarragona,
passen bastants anys,
la Biblioteca Pública de Tarragona
es va crear en 1846
amb iniciativa de la Societat Econòmica
d'Amics del País de Tarragona.
I des que es van fer les desamortitzacions
fins que es crea la Biblioteca,
una bona part dels fons van desaparèixer.
On eren?
Estaven conservats
al que és ara
l'Institut d'Ensenyament Secundari,
al carrer Sant Francesc.
Sí, el que és l'iespons i car, ara.
Doncs estaven als baixos
de l'iespons d'ICAR.
I una part d'aquest fons va desaparèixer?
No era l'iespons d'ICAR, evidentment.
Va desaparèixer per sempre o es va recuperar?
Sí, no, no, no.
De les desamortitzacions ens ha quedat molt poca cosa.
Quin percentatge calcularies?
Tremendo.
Mira, una dada només,
la Biblioteca del Virrei per Antoni d'Aragó.
Per Antoni d'Aragó era un personatge
de l'acord de Felip IV, molt important.
Va ser capital general de Catalunya.
Va ser virrei a Nàpols durant el segle XVII,
una part del XVII.
Va tenir una biblioteca immensa, preciosa,
amb unes enquadernacions que les veiem a la visita,
unes enquadernacions amb un cuir
procedent del Marroc i or...
Bé, les seves biblioteques són...
S'hi tenen notícies,
i el catàleg complet, que van ser uns 3.000 volums.
D'aquests 3.000 volums,
nosaltres tenim la part més important,
la Biblioteca Pública de Tarragona,
que són 425.
És una barbaritat, eh?
La resta, alguns,
el Monestir de Poblet ha aconseguit recuperar algun,
que ha anat sortint en subhasta,
molt poc,
i la...
Col·leccionistes privats.
Sí.
Per tant, tirant d'aquell film,
si hagués interessat en el seu moment,
potser s'hauria sabut per on s'hauria escampat
tot aquest patrimoni,
però clar, és molt complicat.
És molt complicat.
Jo penso que...
Penso que també en aquest país
s'han viscut moltes situacions de...
convulses, no?
En tot el segle XIX i XX,
fins que no va arribar realment la democràcia,
l'estabilitat,
hi havia una situació...
Tot fa pensar que en alguns casos
sí que podria haver-hi algun tipus d'especulació
o algun tipus de comportament poc ètic,
però no sé per què jo intueixo
que en bona part la pèrdua d'algun d'aquests fons
fos per ignorància i desidia.
Una bona part, segur.
Segurament, no?
I també per la mala conservació.
Per exemple, des que estan a la Biblioteca de Tarragona
s'estan conservent bé,
fem fumigacions periòdiques,
control absolutament de tot, no?
Però clar, durant molts anys aquest fons ha estat molt més...
La temperatura també la teniu molt apamada, no?
Pensa que fins i tot,
una cosa que a vegades la gent no sap,
quan entraven els exercits nacionals aquí,
dels franquistes,
el gener del 39 van agafar tots aquests fons
i se'ls van intentar aportar.
A passar la frontera.
Ah, ja, ja.
Amb el govern leial de la República.
S'ho suposava que eren fons de...
eren fons molt bons.
I quan es va arribar a Girona,
llavors els van...
el bibliobús el necessitàvem per autoritats de la Generalitat
i els fons de Tarragona van quedar
amb una masia d'un poble de Bescanó,
allí conservats amb la resta del patrimoni,
i van deixar un soldat amb una carta
perquè quan arribessin els nacionals
que no el féssim mal
perquè aquella persona s'havia quedat com a voluntària, no?
Conservant únicament la de Tarragona
sinó moltíssima cosa més, no?
Són a vegades, són aspectes de la història que desconeixem, no?
I aspectes importants
perquè els visitants demà d'aquests tresors
puguin contemplar aquest patrimoni.
Imagina't tot el que hi ha hagut darrere, no?
El patrimoni que ha estat llençat en una masia
de qualsevol manera
amb el qual tenia cura un soldat.
Clar, té aquest punt romàntic
que té el món del llibre, no?
No ho podem negar, té un punt romànticíssim.
Sí, jo el que intento a través de la visita
és una entrada també pel món de la història.
El llibre, en totes les seves variants,
representa la història també
i la seva evolució és la evolució de la història.
Per exemple, és molt curiós, al segle XVIII,
quan comencen els viatges,
el romanticisme i els viatges,
com comencen els formats de llibres petits
perquè l'anyant se les necessita portar a la butxaca
als seus viatges, no?
I què dir d'aquest fons magnífic
que vau recuperar de les novel·les
que llegien els soldats al front
a la Guerra Civil Espanyola,
que també tenia un fons que és una delícia.
A més, estan tocats,
que es veu que han passat per les trinxeres, no?
Sí, sí, sí.
Són tresors, eh?
És una manera, jo penso que,
amb l'excusa, diguéssim,
de donar a conèixer el patrimoni bibliogràfic,
a vegades fas una passejada també
per la història, per la cultura
i per la història de la pròpia biblioteca.
i és una mica el que intento, no?
Donem a conèixer, doncs,
des que és un manuscrit,
el que és un incunable,
el llibre del XVI,
el llibre del XVIII,
el llibre del XX,
no és veure com, fins i tot,
el llibre va evolucionar
i el per què, no?
Per què de cada una de les situacions?
Perquè apareix la portada?
La portada apareix al segle XVI
perquè la Inquisició necessita saber
qui són els responsables del llibre.
És curiós.
És per una pura necessitat d'informació, eh?
Sí, sí.
No per mar que tinc com ara.
No, no, no, no.
Era simplement per saber
qui era el responsable, no?
I això es veu, eh?
Això es veu dels manuscrits
abans i després de la Inquisició.
Bueno, i després una mica
la diferència entre el que és
un manuscrit i un incunable.
Hi ha persones que han sentit
per la sempre
i no saben què és exactament, no?
Sí, no saben exactament
quina és la diferència.
Explica-ho, Rosó, Rosé,
a veure si ara ens diran que...
Doncs els manuscrits són els llibres
que, com la seva paraula indica,
estan manus escrites.
Escrits, amà?
Escrits.
I a l'època medieval
era la forma, evidentment,
en què se tenien
per transmetre tot en forma de llibre,
els escriptòriums dels monestirs.
Llavors, comença l'edat moderna,
comença les universitats
i comença a haver molta demanda
de què t'ho sons
i els monjos no donen.
Hem dit que abans
que per ells el temps no tenia preu.
Treballaven sin presa,
que el dia a mi no em posi presa,
que jo acabaré quan hagi d'acabar.
I hi havia una gran demanda
de què t'ho sons.
I llavors apareix Gutenberg
i a mitjans del segle XV
i diu, res,
jo a veure què em munto aquí
per poder produir allò,
aquells manuscrits,
però en plan barato,
una mica més econòmic,
entre cometes,
però moltes còpies.
L'origen de la impremta
no és una revolució,
és un instrument
que després s'utilitza
per les revolucions,
però el seu origen
era simplement
una manera de donar
a la demanda,
de satisfer
aquella demanda
que hi havia.
Llavors,
se diuen incunables
tots els llibres
sortits
de la impremta
des de la seva creació
fins al 31 de desembre
de 1499.
Per què?
Perquè s'hauria de posar
una data.
Hi ha molts autors,
molts investigadors
que ho afegeixen
al 31 de desembre
de 1500.
Nosaltres,
a la Biblioteca de Tarragona,
tots els datats
com a incunables
estan amb la data restrictiva,
31 de desembre
de 1499.
I pràcticament
tu poses
un manuscrit
i un incunable
al costat
i sembla la còpia
barata del manuscrit
perquè automàticament
imita tot,
fins i tot
les abreviatures,
fins i tot
les inicials,
els capitals,
absolutament tot.
És magnífic.
Roser,
una cosa.
Mai us han
reivindicat
formalment
o oficiosament
que tornéssiu
una part
d'aquest patrimoni
al seu origen,
si parlem
dels monestirs?
A veure,
jo amb això
no soc una entesa
i aquí segurament
qui és entès
en tot el tema
de desamortitzacions
t'hi podria contestar millor.
Jo el que tinc entès
és que tot el procés
de les desamortitzacions
és un procés tancat
entre l'Església
i l'Estat
perquè es va donar
ja com a tancat
i es va afirmar
el famós concordat.
Ho estaríem remenant
com sempre.
D'alguna manera
en algun moment
es va afirmar
els concordats
en què
l'Estat
ja va satisfer
econòmicament
l'Església
perquè no pensem
que és només
els fons d'aquí,
és que és tot l'Estat.
I a més pensem
una altra cosa,
com s'han fet els Estats?
Com s'han fet els Estats?
Els Estats
és algo artificial.
Abans no tenien res.
És a dir,
tots els patrimonis
que té els Estats
com s'han fet?
A base
de botins de guerra,
a base
de desamortitzacions,
és a dir,
si s'hagués tornat tot.
Si hagués tornat tot
a les mans
dels seus propietaris,
Déu-n'hi-do,
estaríem tot el dia
aquí amb el Truec.
A veure,
comença a les 6 de la tarda.
És important
que truquin
i far-s'hi una reserva
perquè han de ser
grups reduïts, no?
Sí, mira,
per demà,
curiosament,
pràcticament ja ho tenim tot ple,
la del dia 14,
en principi ja està plena,
encara que no hem fet propaganda,
però ha sigut una cosa
que ha agradat molt
i de seguida s'ha apuntat.
Així que qui vulgui
encara hi ha places
per la del dia 15,
que han de fer trucar?
Trucar,
trucar per telèfon
o passar-se,
no passa res
i que volen apuntar-se
a la visita
de la Fons Patrimonial.
Llavors és el dia 15
a les 6 de la tarda.
Demà ja...
Perquè saps què passa,
que són grups reduïts,
perquè s'ha de tenir
molta cura
amb la vigilància.
Llavors no es poden posar
grups de 30 o 40 persones.
Sí que mira
què passa a altres biblioteques, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I això pot passar
a tot arreu.
El tema de la nacional,
a mi es van posar
en contacte amb mi
des de l'agència EFE
fins i tot,
perquè sabien
que teníem
un fons patrimonial
molt important
per dir exactament
si hi havia estat culpa.
Mira, buscant.
Jo vaig dir...
Escolti,
no és qüestió...
Ja ho arreglaràm vostès allà.
No és qüestió de corporativisme.
Et pot passar.
Per molt,
tots els ulls
que tu vulguis posar,
per totes les mesures
de seguretat,
no hi ha cap institució
que estigui lliure
d'una cosa així.
En absolut,
el risc i la seguretat
total no existeix enlloc.
Digue'm el llibre,
la publicació
o el manuscrit
que et té robar el cor a tu.
Més que un manuscrit,
jo tinc moltes ganes
de posar-m'hi en sèrio
amb el que és pròpiament
la biblioteca
del Virrei per Antoni d'Aragó.
I en concret,
hi ha un dietari
dins d'aquesta biblioteca
del Virrei per Antoni d'Aragó
que és el dietari
d'un comerciant de Nàpols
del segle XVII
en què va explicant una mica
com va tot el comerç
i en funció
de com va el comerç
fa també introduccions
a com era
l'època de la pesta,
la fam...
Bé, saps que jo
era especialista
en el segle XVII,
ara ja no dic que era
perquè ja fa segles
que vaig deixar el segle XVII
per la meva biblioteca,
però d'alguna manera...
Has tornat al present,
és cert.
I aquest llibre
jo tinc ganes
quan em deixi
de dedicar a la gestió,
que algun dia
em deixaré de dedicar
quan no m'agradi,
ara m'encanta
el que és la gestió
de la biblioteca,
i sempre tinc
aquella coseta de
sempre quedarà
el segle XVII.
Ah, i tornar al segle XVII
i agafar aquest dietari
d'aquest comerciant.
I agafar el dietari
i agafar la biblioteca
del birreper Antonio de Ragón Sèrio.
Doncs Déu-n'hi-do,
dins d'aquesta
tardor literària
esteu apostant fort.
A la sala infantil
és un no parar
perquè també penseu
en els més petits.
Activitats moltíssimes
des de...
Descobriu els tresors
de la biblioteca,
la degustació poètica
com a activitat infantil,
amb els incentits,
la tardor literària,
també la biblioteca virtual
amb el patrimoni bibliogràfic,
en fi,
i moltes activitats
que encara s'han d'anar
desenvolupant.
Moltes.
Estan al calendari cultural,
que la gent demani
el calendari cultural
de la biblioteca,
que està fins i tot
al Parc de Nadal
que tindrem per aquest any
també al desembre,
o sigui,
que està fins al 31 desembre
tot programat completament
i que, bueno,
jo esperant
que a la gent li agradi
les propostes
que fem
des de la biblioteca pública
cada quadrimestre
que traiem
al calendari
d'activitats culturals
i cada vegada més
que espero que la biblioteca pública
sigui útil
i no únicament sigui útil,
que sigui amena,
útil i amena als ciutadans.
I bé,
ja saps la dita
que diuen
que on hi ha confiança
fa fàstic,
però et puc preguntar
per una futura biblioteca.
Per cert,
que l'altre dia,
bé,
l'altre dia,
sempre que passo
pel davant
aquell lloc
que havia d'acollir
en principi
l'ampliació
de la biblioteca
però està ple d'escombraries
allò,
no?
Sí,
és que és bo
que estan fent
les excavacions
com tot el que
construeix a Tarragona,
sempre trobes
història
que l'han d'analitzar.
Jo espero sincerament...
Teniu notícies
d'alguna cosa?
Sí,
la veritat és que jo espero,
jo soc la directora
de la biblioteca
i aquí doncs penso
que qui s'ha de pronunciar
és l'Ajuntament,
sincerament,
jo espero que hi hagi
voluntat
per part d'aquest Ajuntament
perquè es necessita,
es necessita
una altra
gran biblioteca
la nostra biblioteca
és una gran biblioteca
però en qüestions d'espais
estem al bord del col·lapse.
Jo tinc entès
que fins i tot
teniu dificultats
per emmagatzemar
totes les novetats
que s'incorporen
a través de les desiderates
dels lectors
que demanen llibres
i no hi caben.
Els lectors
se'ns estan queixant
i amb tota la lògica
perquè cada vegada més
els llibres útils,
quotidians,
estan als dipòsits
perquè és que no tenim
massa problema de dipòsits
perquè vam fer una remodelació
i vam posar compactos
i el tema dels dipòsits
encara s'aguanta
però el tema del llibre accés
que és el que la gent li agrada
que és l'esperit
de la biblioteca pública
de Tarragona
que és l'esperit
de la biblioteca pública
doncs això
cada vegada més
els llibres
s'han de conservar
els dipòsits
amb la qual cosa
jo espero sincerament
però està aturat
Roser
és que pensem
que el nou consistori
és recent
i jo ara
jo penso que
estan començant
a establir
les línies
una mica de treball
i bé
jo espero que
en algun moment
que sàpiguen
que jo estigui disponible
per el que vulguin
que la biblioteca pública
de Tarragona
està disponible
per qualsevol consulta
que vulguin realitzar
i que
el sistema bibliotecari
la xarxa urbana
de la ciutat de Tarragona
s'haurà d'articular
al voltant
de la biblioteca de Tarragona
com la biblioteca central
no hi ha més
no hi ha més
perquè
és que els ciutadanes
és el que es mereixen
no es mereixen altra cosa
i això implica apostar
per una ampliació
d'aquesta biblioteca
i perquè tinguem
unes funcions compartides
amb la resta
de biblioteques
públiques
dels barris
perquè jo sempre dic
la gent que viu
en un barri
no té per què
viure en un gueto
té tant d'accés
ha de tenir
la possibilitat
d'accedir
a aquesta biblioteca
del centre de la ciutat
amb les condicions
si no les mateixes
si les més
les més
possibles
igual que un ciutadà
que viu al centre
de la ciutat
per definició
hi ha una biblioteca pública
de mereixer
aquestes concessions
en el millor sentit
de la paraula
però si a més
parlem d'una biblioteca
que no ens cansem
de repetir-ho
que en números absoluts
és la més
utilitzada de Catalunya
dius home
una ciutat com Tarragona
que tingui una biblioteca
amb milers i milers
d'usuaris
i que tingui
aquesta mancança
mira l'altre dia
una persona
que no s'apropa
massa a la biblioteca
perquè a vegades
la pega d'això
és que tenen opinions
persones que no s'apropen
a la biblioteca
qualsevol hora del dia
que hi vagis
és a plena
potser les biblioteques
no acaparen
l'interès polític
perquè no atreuen gent
i dic
perdó
però tu has vist
les estadístiques
tu has vist
cada dia
com està la biblioteca
o vés-hi a qualsevol hora
a qualsevol hora
s'hi pot anar
està plena
pensa que
quina activitat
cultural
agafa
500.000 persones
en un any
més de 500.000 persones
319.000
préstecs a domicili
és que això
és una barbaritat
què passa
doncs
que a vegades
hi ha persones
que
donen opinió
que no han estat
a la biblioteca
això és greu
això penso que és molt greu
doncs el farem al carnet
a tots
perquè vagin
i l'utilitzin
i aleshores se n'adonin
de la importància
i la transcendència
que té
Roser Lozano
com sempre
un plaer conversar
amb tu una estoneta
si no has de marxar lluny
doncs t'esperem
que vinguis
d'aquí un temps
ara estaràs molt
enfeinada
amb tota l'activitat
i a veure si la propera vegada
ja podem
parlar de coses concretes
d'ampliacions
i tot plegat
podem donar una bona notícia
a la ciutat de Tarragona
ara de moment
ens quedem
amb aquesta magnífica visita
recordin
que per la del dimecres
del dijous
encara queden places
no?
és el que ens comentaves
sí
el dia 15
a les 6 de la tarda
encara queden places
truquin o passi per la biblioteca
per apuntar-se
gràcies Roser
bon dia
moltes gràcies a vosaltres