Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Temps per comentar durant la pròxima mitja hora
algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui amb quatre convidats, que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya Carme Duc,
regidora de Convergència i Unió de l'Ajuntament.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Al seu costat hi ha Nani Rodríguez,
periodista i professora de la Universitat de la URB.
Bon dia, Nani.
Bon dia, Benora.
I a l'altra banda s'han posat els senyors.
Avui hi ha hagut a una banda les senyores
i a una altra banda els senyors.
Carles Tepero, exregidor de l'Ajuntament,
director de l'IS Campclar.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
I també Francesc Enroig,
escriptor i inspector d'ensenyament.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
Avui la casualitat ha volgut que tinguem quatre persones
relacionades amb el món educatiu
i, curiosament, una de les notícies de les que parlarem després
és aquest informe que apareix avui a tota la premsa nacional
sobre la situació de l'ensenyament de l'educació a Catalunya.
Ha estat una casualitat, però serà una bona oportunitat
per parlar d'aquest informe
que ens situa Catalunya a la cua de l'estat espanyol
i fins i tot a nivell europeu
pel que fa a algunes dades que després podem comentar.
Però, a banda d'això,
que ja ho comentarem una miqueta més tard,
tenim, malauradament, una notícia
que ja arrosseguem des d'ahir,
el coneixement, les dades,
al voltant de la mort d'aquest nadó
del barri del Pilar, de Tarragona,
un nadó que hauria mort
per una circuncisió que es va fer
sense les condicions higièniques i sanitàries adequades,
que la va fer segurament una senyora
a partir d'una dona a partir de l'encàrrec dels pares
que són nigerians.
I, en fi, més enllà del tema judicial,
deixant de banda la qüestió judicial,
ja que s'està buscant aquesta dona,
en fi, quina reflexió els hi mereix aquest cas?
Tractant-se d'una família nigeriana
on segurament tenen una cultura
i una manera de fer
que ens pot posar damunt la taula
les dificultats que podem tenir
amb aquests col·lectius de nous immigrants
que estan entre nosaltres.
Sí que fan unes pràctiques
que, en fi, no tenen res a veure
amb les que fem habitualment els nascuts aquí.
Quina reflexió, Nani, et sembla, tot això?
Sí, a veure, jo diria que
com has començat parlant
que avui parlaríem una mica d'educació,
jo diria que els dos temes, malauradament,
no estan tan allunyats,
sinó que tenen bastant a veure.
És esgarrifós, jo ahir passava per la carretera
al costat del barri del Pilar
i la veritat és que se't posen els pèls de punta
de pensar que tan a prop,
perquè saps que aquestes coses passen al món,
però les veus allunyades,
tenim aquella consciència còmoda
que dius, això passa a Nigèria, no?
No passa aquí, però pensar que passa aquí al costat,
dius, alguna cosa estem fent malament
com a societat,
quan potser la família que ve aquí
no troba el canal
per poder expressar les seves necessitats
o les seves costums
o el que sigui, d'una manera adequada,
potser estaven tan aïllats
que han de recórrer aquest tipus de pràctiques,
potser hi ha gent que se n'aprofita
descaradament d'aquesta manca d'educació,
d'aquesta manca de cultura bàsica,
de dir, no es pot operar ningú,
encara que sigui una cosa petita,
sense les garanties sanitàries.
Jo diria que és realment una làstima,
una pena i que ens hem de sentir tots
una mica avergonyits com a societat.
Com a mínim, jo em sento.
Més opinions.
Carme.
Bé, doncs, jo el que he de dir és que és molt trist
que ens passin aquestes coses.
En part, puc estar una mica d'acord,
no, no, i estic d'acord amb la Nani.
El que passa és que jo crec que nosaltres,
des de la nostra societat,
des dels estaments que estem una mica al capdavant
de tot això,
tenim una sèrie de responsabilitats,
però també hem de saber,
i la realitat és aquesta,
que tenim una allau de persones
no vingudes aquí,
al nostre territori,
ja no vull dir la ciutat,
perquè ja sabem que és per tot arreu,
que és molt difícil
de poder, d'alguna manera, controlar.
La feina se'n fa molta,
el que passa és que no n'hi ha mai prou,
i a part d'això,
són persones que venen aquí
que tenen una cultura totalment diferent.
Jo vull pensar que potser
aquesta pràctica,
no sé si van...
Aquesta criatura,
que jo veig aquí aquest 18 dies,
suposo que va néixer en una clínica.
Potser a la clínica ho van demanar
i se'ls va dir que no,
perquè la nostra cultura això no ho fa.
Aleshores, en vistes que no els ajudes,
ells ho han de fer per la seva manera
i d'una manera totalment errònia.
És trist que passin aquestes coses.
I tenim molta, molta, molta feina per endavant.
Perquè, esclar,
si vingués una cultura sola,
però és que en venen moltes,
i nosaltres hem de ser respectuosos
amb les cultures que venen,
però d'alguna manera
també els hem de fer,
donar a conèixer la nostra cultura.
i ara, quan em refereixo a la nostra cultura,
no em refereixo ni molt menys
a la cultura catalana,
que també,
però no em refereixo només a això.
Els hem de fer veure a aquesta gent
les nostres maneres de conviure,
les nostres maneres d'actuar davant d'una societat.
I això és una tasca que,
tal com dic,
és de tothom
i és complicada.
Si has estat al capdavant
i que els que estem aquí
hi estem al capdavant,
és molt complicat.
I és molt trist
que passi una situació així.
Carles.
Sí, sí,
com ho deia, d'acord.
Una mica en la línia de la Carme,
no?,
que és responsabilitat de tots,
de tots,
de tota la societat,
institucions, administracions,
i també aquelles parts
implicades més directament,
potser amb la rebuda
d'aquesta població
immigrant nouvinguda,
amb cultures i amb costums
i amb tradicions
i creences
tan diferents a les nostres
que, d'alguna manera,
els mínims,
els mínims,
que una, diria jo,
societat avançada,
entre cometes,
això d'avançada,
però aquests mínims
amb assumptes sanitaris,
higiènics,
d'un cert respecte
per tantes coses
que creiem que s'han de respectar
en la nostra tradició,
doncs també
s'hi facin
ells mateixos,
no?,
i entre elles jo crec que també
entrarien, doncs,
temes com aquests,
no?,
d'intervencions
d'aquesta naturalesa
que després sabem
quines poden ser
les seves conseqüències
i que,
com que en primer lloc,
doncs el que cal és lamentar
la mort d'aquest nadó,
això també s'emmarca,
doncs,
dins del que sigui
una política educativa,
formativa,
en general,
doncs,
d'aquestes famílies,
no?,
i per tant,
doncs,
en què correspon
actuar,
ja deia que en principi
a tots,
però des d'aquells llocs
on es reben
aquestes famílies,
normalment,
doncs,
a través de l'escola,
de l'escola de primària
o d'aquelles institucions
que hi haguen a veure,
tinc entès,
segons declarava la regidora
de serveis socials
o d'assumptes socials
que feia pocs dies,
doncs,
hi havien anat
a consultar
o tramitar
alguna cosa
al servei corresponent
i que
des dels serveis socials
doncs,
no van,
diuen,
anunciar o veure
res estrany,
no?
Perdona,
Carles,
perquè ells,
la família va anar
a buscar ajuda material.
Material,
clar,
i aleshores
els serveis socials
no van detectar
cap problemàtica
o cap situació
que pogués fer preveure
que després del naixement
d'aquest nen
doncs es faria
aquesta pràctica
sanitària,
no?
Sí,
vull dir que fins i tot
en aquest cas,
clar,
el que volien
era suport material.
Material,
ajudes,
el que sigui,
no?
No,
però potser era això,
perquè a l'escola
de primària
ens hi trobem
moltes vegades
que no només
l'actuació
formativa
i informativa
s'ha de fer
amb els nanos
sinó també
amb les famílies
i per tant
hem d'engegar
des d'allà
que és un dels espais
on es pot veure
l'entorn familiar
i detectar una miqueta
doncs
totes aquestes
costums i tradicions
on també
jo crec que hi hauríem
d'incidir
no només amb la canalla
sinó també
amb escola de pares
i amb assumptes d'aquests
això no vol dir
que es pugui solucionar
d'un dia per un altre
jo crec que
moltes vegades
és difícil detectar això
però
ells també
han d'entendre
que aquestes circumstàncies
només els hi poden
portar desgràcies
i per tant
entre tots
n'hem de trobar
el remei.
Francesc?
Sí,
tot plegat
a veure
els que m'han precedit
aquí
ho han deixat
molt ben definit
en les línies
que calgui
però sempre
hi ha un denominat comú
que és
la poca incidència
en la unitat cultural
en els conceptes
de ciutadania
i dit en termes
més naturals
ens falta
un tou
d'educació
compartit
per tothom
i amb això
no vull donar pas
a la notícia
que ja anunciaves
del famós
estudi
de la Fundació
Bufill
però
és evident
que tot plegat
ens porta
una vegada
una vegada
més
a veure
que
ja fa temps
que
la família
i l'escola
han deixat
de ser
els pilars
fonamentals
de l'educació
i la societat
ja fa temps
que ha abdicat
d'exercir
aquest pes social
en l'educació
i clar
quan trobes
una escola
que diu una cosa
una família
que fa el que pot
però que després
l'entorn social
ho desmunta tot
o com a mínim
no incentiva
no potencia
i no col·labora
en reforçar
aquests suports
clar
et trobes
amb una mena
de pèl·leg
que
i
vaja
hi pot
nedar tothom
però davant d'un cas
com el que tractem avui
què pot fer
l'escola
o la societat
amb famílies
ara estem parlant
d'una família
nigeriana
que té un nen
a qui
no sabem
si ha arribat fa poc
o fa molt
o relativament
suposem que no fa gaire
no haurà
arribat fa
molt de temps
però clar
com en aquest cas
tenim milers i milers
de persones
amb una cultura diferent
amb una manera
de fer diferent
com podem arribar
amb aquestes persones
per què
per educar-les
o per com a mínim
influir-les
en el sentit
que facin pràctiques
sense risc
és que clar
és una
és que diria
que un dels aspectes
més greus
o que després
té conseqüències
més irreversibles
és el tema sanitari
jo no sé
si aquesta
és el que deia ella
si aquesta dona
ha anat a tenir
el barriam hospital
que se suposa que sí
i que a més
és un dels llocs
on veus que hi ha més
on
primer s'integren
vull dir
és un dels aspectes
que primer aprofiten
entre cometes
els vinguts de fora
el tema de la vacunació
de la canalla
dels nens
i suposo que també
ho valoren molt
perquè veuen
molta diferència
entre els seus països
d'origen
i el tractament sanitari
que hi ha aquí
per tothom
jo penso que aquí
s'hauria de fer
molta incidència
vull dir que d'alguna manera
i em dirà
és que demana masses coses
la societat
jo estic totalment d'acord
amb el Francesc
en que aquí hi ha un tema
de paradoxa
de controvèrsia
de contradicció
entre el que diu
l'escola
i el que fa la societat
però potser amb el tema
sanitària
jo què sé
tenir un
algun
entre cometes
comitè de benvinguda
per aquesta gent nova
que venen
que els hi puguin explicar
els nens han d'estar vacunats
les coses
no es poden fer a casa
si necessiteu qualsevol cosa
del que sigui
veniu
vull dir
no es poden fer avortaments
no tingueu por
veniu
us solucionarem el problema
ni avalacions
aquest tipus de benvinguda
no ho sé
perdona
ni avalacions
exacte
és que estem parlant
ara d'una circuncisió
sí
sí
hi ha molts toscos
actures que practiquen
la circuncisió
de la mateixa manera
que la comadrona
et fa forats a la nena
a les orelles
per què no es pot oferir
aquest servei
complementari
o digue-li com vulguis
en definitiva
sortirem tots guanyant
diria jo
no sé
Carme
sí
jo volia intervenir
el que passa que
bé
això t'ha anat al cap
sí
no no però és igual
de fet el que jo vull dir
és que esclar
parlem de l'escola
però el que hem de tenir
molt clar
i és una mica
el que estem dient aquí
és que l'educació
és cosa de tots
i fins que no ens n'adonem
en aquesta nostra societat
que educar
hem d'educar tots
tots
i que ens hem de ficar d'acord
i hem de parlar
i hem d'organitzar
digue-li
un protocol
un manual
i que tots hem de
tenim la nostra importància
però tots
no podem dir
això és cosa de l'escola
el Carles abans parlava
de les famílies
però esclar
són famílies
que tu les crides a l'escola
i difícilment venen
perquè ells no tenen
aquesta
aquesta costum
i a part d'això
ara el que dia la Nani
també
que per això jo volia intervenir
aquest manual
aquest protocol
hi és
aquest protocol
hi és
d'acollida
ja hi és tot un manual
d'acollida
i als centres cívics
i a tot arreu
i tothom ho sap
i els hi diu
però són persones
que arriben aquí
amb certa desconfiança
quan els hi dius
mira
vine aquí
que t'explicarem això
i t'explicarem allò
i per tenir la teva cartilla
de la seguretat social
o la teva tarja
per tenir això
i has d'anar aquí
de l'escola
t'explicarem
el manual
hi és
i totes les entitats
tenen aquest manual
i saben que
quan els ve una persona
nouvinguda
recient arribada
aquí a la ciutat
li han d'encaminar
cap aquí
però no és fàcil
eh
aquesta persona que ve
sempre ve amb desconfiança
i pensa
ara aquí
aquests me volen
controlar
me volen
és difícil
jo entenc
que és una cosa
que hem de tenir
que hem de tenir
present
que ho hem de fer
penso que fem esforços
mai diré
que en fem prou
a veure
no vull dir amb això
que la cosa està feta
i que ho fem molt bé
no
vull dir
és evident
que no ho fem bé
i que ho hem de fer millor
i que hem de veure
on fallem
i hem de continuar
d'alguna manera
corregint
totes aquestes coses
però
no podem pensar
que l'educació
és a l'escola
no podem pensar
que l'educació
la faran a l'escola
i que l'escola
ha de parlar
amb les famílies
ens n'hem de donar
compte
que l'educació
és una cosa
de tots
de tothom
de totes les conselleries
de tots els responsables
de qualsevol
des del més gran
o el més petit
l'educació
és una cosa
de tots
i fins que no ens adonem
que és una cosa
de tots
no ens en sortirem
més opinions
nani volies dir alguna cosa
volia apuntar una cosa
que diem
és que
els oferim
aquesta possibilitat
però ells tenen
una certa
por a acostar-se
doncs el millor
és que no els hi hem d'oferir
sinó
no hem d'esperar
que ells vinguin
a rebre la nostra informació
sinó que nosaltres
hem d'anar a buscar
on s'hi troben ells
no ho sé
els seus nuclis culturals
allà on sigui
allà on sigui
a les botigues
allà on ells
i anem
jo m'imagino
que també és molt més fàcil
que s'integrin els nens
els nens i les nenes
que ja creixen aquí
que les famílies
que els adults
quan venen aquí
jo crec que tampoc
és una qüestió
d'un dia per un altre
vull dir
perquè és tan
tan complexa
i tanta gent
i de tantes cultures
i de tants països
i tot un pla d'acollida
que és el que veníem
a apuntar aquí
que també
ja s'hi treballa
en molts àmbits
en el sanitari
en l'educatiu
i en serveis socials
etc.
fer-lo extensiu
a tot un protocol
social
o de la societat
portaria la seva complexitat
i per tant
potser sí que ens fa falta
fer aquest canvi
de mentalitat
que l'acollida
a noves cultures
noves tradicions
sempre
ha d'estar subjecte
en tot cas
a la norma
i a la normativa
i al que estigui estipulat
en la societat
que acull
perquè això
vull dir
el món
ens agrada
i no
funciona d'aquesta manera
i canviar mentalitats
de manera global
és molt complex
per tant
a poc a poc
jo també
estic segur
que hi arribarem
algun dia
en aquest món global
del respecte mutu
entre cultures
entre diversitat
etc.
però clar
les societats avançades
potser
tenim l'avantatge
que l'haver analitzat
el ser més conscients
el tenir més oportunitats
per tot això
potser arribarem abans
però
perquè clar
de famílies nouvingudes
n'hi ha que tenen problemes
i n'hi ha que no en tenen cap
perquè
en fi
la seva tradició
la seva cultura
també els permet
disposar
de mitjans
suficients
per atendre
fins i tot
tradicions
com podria ser aquesta
de la seva conscripció
jo m'imagino
una família
d'una altra
creença religiosa
que tingui
els mitjans econòmics
i l'oportunitat
per fer-ho
ho faran igual
i no passarà res
per tant
és una mica
de tot
és un fet
jo crec que en primer lloc
molt lamentable
perquè
ha tocat en aquest entorn
Francesc
jo només volia dir
que res
ningú pot justificar
una situació com aquesta
ni una mort
ni encara
ni qualsevol
situació
anòmala
el que vull dir
és que moltes vegades
com ara
ens està passant aquí
estem baixant
pel pou
i estem barrinant
sobre una situació
de nouvinguts
però és que moltes vegades
el problema
no el tenim
només amb els que arriben
el problema
sovint
i més greu
està
en els no adaptats
de la nostra pròpia societat
que tenen
un nivell
aparentment
mitjà
però que tenen
una desconsideració
total
d'escala de valors
que fa que siguin
molt pitjors
que els que arriben
i aquest és un factor
negatiu
moltíssim
podem tenir
un pla d'acollida
perfecte
però és clar
això
ha estat un
exemple
però
quants immigrants
arriben
mensualment
a la nostra
demarcació
ja no dic
català
ja no parles
de tot el país
només demarcació
de Tarragona
quants immigrants
arriben
una barbaritat
a nivell escolar
estem
superadíssims
en aquest aspecte
per tant
ja he dit
que no justifica
res
ni ningú
una situació així
però és un cas
ara
quantes altres
agressions domèstiques
situacions
de falta
de respecte
mutu
a nivell personal
de gent
que en teoria
són
de la nostra
pròpia cultura
que estan
imbuits
això sí
d'una educació
televisiva
nefasta
clar
i ja no
exemplifico
cadena
en programes
en fi
això ens portaria
a parlar d'altres coses
que per cert
també estan d'actualitat
aquests dies
en televisió
i fins i tot
una víctima mortal
però en fi
això ens portaria
a desviar-nos del tema
aprofitant que
som persones
víncoles al món
de l'ensenyament
algun comentari
sobre aquest estudi
de la Fundació Bufill
que ahir es va fer públic
que posa els grans titulars
avui a la premsa
en el sentit que
l'educació a Catalunya
està a la cua
d'Europa
que el fracàs escolar
és més gran
que en altres països
algun comentari
els sorprèn
o els sorprèn
vaja
a mi particularment
sí
em sorprèn
vull dir
no és difícil
d'entendre
que el nivell
de l'educació
de l'ensenyament
no sé exactament
què haig de dir
en aquestes
circumstàncies
és dolent
vull dir
els veus
la canalla
els veus
que tenen dificultats
per tirar endavant
i sobretot es parla molt
de l'ensenyament secundari
sembla que a nivell
d'ensenyament primari
el nivell estaria molt millor
i a més hi ha fracassos
i el fracàs
l'ensopegada grossa
se l'emporten
els adolescents
que jo estaria d'acord
amb el Francesc
en dir
que aquesta contradicció
entre la societat
el que ensenyen
a l'escola
i la realitat
televisiva
i de moltes altres coses
que hi ha pel món
ensopeguen
o la gent se'ls troba
quan entra a l'adolescència
vull dir
quan deixa de ser nen
i es troba que la societat
i l'escola
van cadascuna
per la seva banda
i que allò no hi ha
qui ho lligui
i que mira
jo plego
me'n vaig a vendre sabates
i ja s'ho faran
perquè no entenen
la raó de l'educació
no l'entenen
perquè els valors
de la societat
no els hi acompanya
però
malgrat això
jo penso
que aquesta
contradicció
entre la societat
i l'ensenyament
es dona
també amb altres autonomies
per què a Catalunya
això
tan escandalós
a mi m'agradaria veure
l'estudi sencer
perquè potser a vegades
jo m'hi poso
els titulars
ens quedem amb un titular
és la punta
de l'iceberg
però a la millor
hi ha coses
que farien
o que farien
entendre millor
aquest estudi
jo el trobo
decebedor
trist
i m'he sorprès
la veritat
suposo que vosaltres
que esteu més ficats
en aquest món
ho teníeu més clar
però a mi
tu francès
que estàs molt ara
no
ara hi fa temps
però
no
simplement que
jo celebro
que hi hagi estudis així
ho celebro sincerament
perquè com a mínim
posen en
un esperit
autocrítica
i el que passa
que m'agradaria més
que aquest tipus d'estudis
no sortissin només
de fundacions
de tipus privat
sinó que sortissin també
d'institucions
pròpiament
nostres
públiques
ara bé
correm el risc
de dir
o de sacudir-nos
les mosques
o les pusses
per entendre'ns
i ho dic així
de col·loquial
que si la llei
és la locse
la culpable
però
i la llei
del 70
tampoc
vam tenir
masses oportunitats
d'analitzar-la
i hem canviat
cert
amb 10 anys
hem canviat molt
gairebé dues
vegades
o tres de llei
però
jo no
no hi veig
tant
el fracàs
o l'encert
en
la ideologia
del poder
polític
que ha gestionat
això
perquè sigui
quin sigui
el poder
la realitat
sempre l'ha acabat
condicionant
per tant perdona
la culpa no seria
que canviïm de llei
cada vegada
que hi ha un canvi
de govern a l'estat
pot justificar
pot influir
pot justificar
en la desorientació
però
cada vegada
que s'ha canviat de llei
s'ha intentat
millorar l'anterior
el que passa
que la realitat
és una altra
que cada vegada
vivim en una societat
més còmode
en què volem
tot
amb el menys esforç
possible
és clar
quan entres
en una escola
els mestres
t'ho diuen
aquí dèieu
és que el tram
de la secundària
és el que ha rebut
la patacada
clar
perquè és el tram final
i és el tram
de l'adolescència
però
us podria dir
que en el cicle
superior
de primària
ja comencen a patir
greument
aquestes conseqüències
i això que
hem baixat
la primària
l'hem rebaixada
que abans
l'antiga EGB
tenia més recorregut
per tant
és un tema
i repeteixo
és un tema
d'haver abdicat
en general
la societat
de ser
tots plegats
educadors
en el moment
que toca
i quan toca
tant quan vas
pel carrer
com quan
vas al cinema
és a dir
hi ha gent que diu
va s'arreglaran
si llança quatre papers
si dona quatre puntades
de peu
amb una paperera
no sé
per què no pots avisar
amb un noi
i dir-li
si que t'exposes
a rebre un mot
a rebre un mot
d'aquí ve
que
davant d'aquesta
diguem-ne
tamensa
estem en una societat
atemorida
i aleshores
els grups
esquins
esquins
en el sentit
més ampli
educatiu
acaben imposant
la llei
i llavors
tenim una societat
molt subeditada
és que com
quan la pressió
la tanques
i no tens
les vàlvules
adequades
allò pot fer un pèl
a veure
Carme i Carles
breument
que no ens queda
gaire temps
estic totalment
d'acord
amb els meus companys
també
però realment
m'ha sorprès
i m'ha sorprès
moltíssim
torno a dir
que si
han publicat
doncs aquesta notícia
és que
deu ser veritat
i l'estudi
sembla molt detallat
però torno a dir
que m'agradaria
veure exactament
o estic d'acord
amb la nani
veure tot l'estudi
què és el que han mirat
i com ho han mirat
perquè per l'experiència
que tinc jo
com a docent
també
sí que puc dir
a veure
la realitat
la realitat de Catalunya
és molt diferent
de moltes altres comunitats
d'Espanya
en el sentit
que el francès
parlava ara
que hem canviat molt
en els últims anys
i no en els deu anys
però el País Valencià
i Madrid
per citar dues comunitats
tenen tanta
o menys
o més incidència negativa
que nosaltres
en aquest aspecte
i no surt
sembla que només
siguem aquí a Catalunya
perquè també tenim
un pes demogràfic
considerable
però llès
en tot cas
a veure ja
perquè tampoc tenim
massa temps
però sí que ens ha de fer
ens ha de fer reflexionar
i ens ha de fer
reflexionar de debò
una notícia així
però
bé
és que la veritat
ja ho hem dit tots
però m'he trobat
com a molt sorpresa
i torno a dir
el que he dit abans
per l'experiència que tenim
o que tinc jo personalment
que has anat
a algun congrés
d'educació
aquests quatre anys
jo m'he mogut bastant
i així
jo pensava
que Catalunya
a nivell d'experiències
a nivell de programes
a nivell de
bueno
d'experiències
i de programes
és igual
i de projectes
comparant amb d'altres
amb d'altres autonomies
jo veig que
som pioners
i ens miraven
amb moltes
podem ser capdaventers
el que passa és que potser
doncs no ho hem sàpigut fer bé
a veure
però
el que és cert
és que
més aviat ens escolten
i com ho feu això
ah doncs mira
està molt bé
això és el que jo he tret
doncs a Sant Sebastián
a Oviedo
que mai ha mogut aquests anys
i ens escolten
i ens miren
i després veus aquest resultat
i dic
evidentment
alguna cosa no fem bé
Carles
no no
jo crec que
en els darrers anys
o temps
vull dir
el progrés que han tingut
l'interès
per millorar
en tots els sentits
la vessant educativa
i formativa dels joves
i dels adolescents
ha estat
jo crec que molt important
i hagués
quin hi hagués de govern
i sortís la llei
que sortís
perquè com molt bé comentava
doncs sempre el que intenta
l'administració educativa
i els governs corresponents
és millorar aquesta situació
per tant
a partir d'aquest reconeixement
que jo crec
que no obstant
ha xocat
en aquests canvis
que s'han produït
en el món
i canvis en la societat
doncs xoquen
i a vegades
fins i tot
es contradeixen una mica
no
és com allò
del mestre
que ensenya
doncs a parlar
amb respecte
a parlar
el que se'n diu
en educació
no
amb bones paraules
i el xiquet
el jove
el primer que sent
quan surt al carrer
doncs és una expressió
totalment diferenta
i contrària
a la que ja estan
assenyant a l'escola
per tant
clar
resoldre això
això sí que és
encara molt més difícil
i després
dos qüestions
només
la primera és
que
els canvis
que l'escola
institucions
poden anar
posant
perquè millori
els resultats
acadèmics
i formatius
dels alumnes
gairebé sempre
arriben una mica
més tard
dels canvis
que es produeixen
a la societat
això és com
les carreteres
això ho sabem
no s'acaba de fer
una autopista
o una autovia
fins que es veu
que els cotxes
ja no hi caben
o com els diccionari
molt bé
igual
exacte
és a dir
anem una mica
així
a contra
el que passi
anem al darrere
sí sí
jo crec que sí
malgrant l'escola
ja fa esforços
per actualitzar-se
per estar al corrent
per no sé què
canvien les metodologies
però tot i així
no se'n surten
i l'únic que volia dir
és una mica
que a vegades també
a veure
fins i tot ara
les bases
per la llei
d'educació
aquesta que s'està preparant
doncs també
van a la mateixa línia
reconeixement
d'una sèrie
de fracàs
en l'èxit escolar
o en els alumnes
que superen l'ESO
i que després passen
els pors obligatoris
i tal
i de nou
una llei
també
de país pròpia
com deia la Carme
intentarà
millorar
aquests aspectes
per tant
jo crec que la voluntat
com a mínim
de les administracions
i dels governs
ja hi és
ens falta ara
la voluntat global
de tots
i una darrera cosa
relativitzem una mica
també a vegades
tots aquests estudis
que no sé si s'ha dit ja
perquè
fa pocs mesos va sortir
o no sé quins farà
Francesc
l'informe Prisa
famós també
que ens deixava
i que també ens deixava
com que Finlàndia
era el país
més meravellós del món
on també succeixen
desgràcies
no cal recordar
la darrera
en un institut
també
i els índexs de suïcidi
vull dir que a veure
ens hem de ponjar medalles
de tant en quant
si no
i Catalunya no sé quina
acabarem deprimits
nosaltres
jo ho deia
això una mica
amb allò de dir
a més
siguem optimistes
també
perquè s'està fent
un bon treball
al centre
s'està fent un bon treball
per part dels docents
i per part de moltes famílies
perquè tot això millori
i que jo crec
jo crec
com comentava abans
pel primer cas
que hem parlat
doncs
que tot això
va canviant
i a millor
a veure Carme
digues
sí
jo volia fer un últim apunt
i és aquest
a veure
la llei d'educació
pot ser
pot canviar
i tots treballem
perquè això sigui així
però tal com he dit abans
la llei d'educació
si és educació
que ho pretén tirar endavant
no ho solvint ara
la llei d'educació
ha de ser una llei d'educació
però
que parlem amb tots
no pot ser que el departament
d'educació digui
hem de fer això
hem de fer això
i hem de fer això
és que el departament d'educació
abans de dir
hem de fer això
i això
i això
ha de poder parlar
amb tothom
ha de poder coordinar-se
amb tothom
ha d'escoltar a tothom
i ha de tenir en compte
a tothom
si pensem
que la llei d'educació
i és des del departament d'educació
quan de solvantar
no ho solvantaran
són les bases ara
en aquesta fase
ara tens l'oportunitat
que tens un micròfon davant
de ja donar la teva opinió
doncs ja la dono
és això el que dic
sobretot
no tornem a caure
amb l'errada
que pensem
que els d'educació
ho arreglarem tot
i ho he dit abans
i torno a dir
sobretot
no podem
els educadors
no podem arreglar-ho tot
no som els únics responsables
per acabar
li preguntaria a la nani
com li arriben amb ella
que és professora
de la universitat
als alumnes
i saps què passa
per això m'ha sorprès tant
perquè jo diria
que a mi m'arriben
força bé
a mi m'emprenya molt
que per exemple
estudien periodisme
i no llegeixen diaris
i això em treu de polleguera
però bueno
perquè tots volen acabar
la televisió
és un factor molt indicatiu
d'acord
però saps què passa
que la nota de tall
és prou alta
com perquè a nosaltres
ens arribin
xavals
com a mínim
molt motivats
a més periodisme
jo estic molt orgullosa
de dir-ho
és una carrera
que no fan aquells
que només valen guanyar diners
que aquests se'n van
amb d'altres carreres
que no hi tinc res en contra
però periodisme
és més vocacional
periodisme o publicitat
o relacions públiques
és més vocacional
però a mi no m'arriben malament
jo els meus
me'ls estimo molt
pobrets
i docent també
mestres, professors
aquests també
i els enfiem una salutació
des de la ràdio
també
acabem
Nani Rodríguez
Carme Duc
Francesc Roig
Carles Teber
avui la casualitat
ha volgut que parléssim
molt de temes d'educació
gràcies a tots quatre
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia