Saludem ja Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Laura Picó, de moment, no hi és.
Podria ser que s'incorporés al llarg de l'espai.
Jo no ho dic, ho diuen ells.
La vida de l'advocat i l'advocada és molt dura
i això fa que a vegades tinguin cites que no s'acaben mai
i no poden complir amb altres compromisos, lògicament.
Per tant, podria ser que en un moment determinat
s'ajuntés, com si es tractés d'una coral,
una altra veu aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Ja saben que ens agrada, en la mesura del possible,
abordar qüestions relacionades amb el món de les lleis
i l'administració de justícia, sempre que sigui possible,
insistim que tinguin a veure amb l'actualitat.
I és el cas d'avui, la renúncia de l'advocada defensora
de Juan Alberto Gavarri, acusat de la mora 13 d'un ciutadà magraví
a Tortosa l'agost de 2005,
va provocar que ahir se suspengués el judici per jurat popular
que s'havia de desenvolupar aquesta setmana.
Va ser la mateixa lletrada que va declinar a explicar
el motiu de la seva renúncia,
que això que implica que l'imputat queda sense defensa
i, per tant, s'ha de suspendre provisionalment el judici.
El jurat popular s'ha desfet,
s'haurà de fer un altre jurat popular.
En principi, en aquest cas concret,
podria ser que entre gener i febrer
es pogués convocar un altre judici.
Aquest és el cas puntual, la informació d'avui.
Però amb el Víctor el que volem és que ens expliqui
quines són les causes que poden provocar
la suspensió d'una vista, d'un judici.
Aquesta lletrada, ja ho ha dit,
Víctor, ha declinat, no té cap obligació als mitjans
han d'explicar per què, o ha d'explicar el jutge, en tot cas.
I sabent-ho el jutge, però nosaltres, bé,
volem saber quines són les causes que provoquen
la suspensió d'un judici, independentment,
sigui per la via penal, sigui per la via civil...
Mira, una de les causes, precisament,
és la renúncia a la direcció lletrada,
la renúncia d'advocat, en aquest cas.
Pot ser una causa...
La renúncia de l'imputat o imputada?
Bé, no, no, la renúncia del lletrat.
Ah, del lletrat. Ah, d'acord.
Home, òbviament, la renúncia de l'imputat a l'imputada...
Si tu ets el meu advocat, arribo al judici,
m'ho repenso i dic que no m'agrada que em representis tu?
Efectivament.
I el jutge em pot dir, no s'ho podia haver pensat abans?
Mira, en tot moment,
l'imputat de dret a renunciar a la seva advocat.
Sempre estem, com tu molt bé dius,
a expenses del que decideixi o resolgui el jutge,
perquè hi ha moments i moments de fer-ho.
D'això o d'aquesta circumstància,
te'n pots adonar en un moment previ
durant el procediment.
A veure, jo francament penso que si
l'imputat, l'acusat,
que té el dret constitucional de defensa,
la tutela judicial efectiva,
que es diu a l'article 24 de la Constitució,
en qualsevol moment,
tanmateix, amb la vista oral,
amb el moment del judici,
considera que no se l'està defensant bé
o simplement no li agrada a l'advocat
o no vol tenir aquest advocat
i en vol tenir un altre,
sigui d'ofici o sigui de pagament,
òbviament pot fer-ho.
El que passa és que...
I el jutge ho pot acceptar o no?
O ha d'acceptar forçosament?
Evidentment.
El jutge pot dir que no?
A veure, en teoria,
el jutge hauria d'estar vinculat,
però clar, és el que diem, no?
Vull dir,
potser l'imputat o l'acusat en aquest cas,
quan ja s'està acabant el judici
i s'estan practicant els informes
per part dels lletrats,
del fiscal,
si és un tema penal, etcètera,
diu, escolta, miri,
ja no renuncio al meu advocat.
Clar, hi ha moments i moments, no?
De fer-ho.
Però, home, òbviament,
és una primera causa
de suspensió, doncs,
d'una vista,
si està assenyalada aviat,
o si ja està assenyalada.
Aquí parlem d'una causa del 2005,
d'uns fets que es van produir el 2005,
som al 2007.
Però aquí és una causa
amb la qual és el lletrat,
l'advocada,
la que renuncia.
Aquí és més complicat,
ja no pel moment.
Si vols, no parlem d'aquest cas concret,
perquè a més és un cas, doncs,
que encara s'ha de veure i tot plegat,
i parlem més en general.
Sí, però ens pot servir una miqueta de...
És a dir, desconeixem la causa
i, com a tal,
no podem parlar ni opinar.
Seria especular
i no és l'objectiu d'aquest espai
ni de l'entros.
Amb absolut.
De tota manera,
la renuncia per part del lletrat,
de l'advocat,
hauríem de diferenciar,
en primer lloc,
quan es pot produir.
És diferent
que l'advocat estigui designat d'ofici,
per tort d'ofici,
bé sigui perquè ha assistit
a un detingut,
bé sigui per una designació
en un moment del procediment,
ja hem parlat a vegades
del tort d'ofici,
la justícia gratuït, etcètera, etcètera,
o que sigui un advocat particular,
contractat per aquell,
parlant de temàtica penal,
per l'acusat.
Per tort d'ofici és més difícil.
Les causes de renúncia,
per què?
Doncs perquè moltes vegades,
bueno, francament,
quan s'assisteix,
estem sempre en una conversa
molt de cafè,
que dic jo,
sempre et pregunten,
escolta'm,
si estàs assistint
o estàs defensant
amb una persona
que és culpable,
que o pots pensar
que és culpable,
o que per convicció personal,
òbviament,
segons qui defenses,
segons quina causa,
encara que ningú és culpable
mentre es demostri,
però és difícil.
Hi ha hagut temes
bastant mediàtics,
per exemple,
aquí a la demarcació de Tarragona,
qüestions,
doncs,
molt delicades,
que,
insisteixo,
ningú és culpable
mentre no es demostri,
la presumpció d'innocència
sempre té que predominar,
però no neguem
o no negaré
que a vegades
és difícil
defensar amb algú,
partint de la convicció personal
i seguint,
però l'has de defensar,
perquè si és d'ofici,
insisteixo,
les causes de renúncia
són més taxades,
tu no pots renunciar,
escolta,
i miri,
és que em cau malament,
o perquè jo estic convençut
que aquest senyor és culpable
o etcètera,
etcètera,
clar,
això és complicat.
Sí,
però després hi ha mecanismes
per argumentar-ho,
se segueix el tràmit
i pots renunciar,
com a lletrat.
Bé,
per al Col·legi d'Advocats,
ja sabem que té una comissió
i ja ho hem parlat alguna vegada.
I la Generalitat
és la que té d'acceptar,
aquesta renúncia de lletrat,
de direcció lletrada.
Per això dic que és,
en principi,
si són causes
d'aquest caire,
de caire de convicció,
de caire de dificultat,
exactament,
o de dificultat
o que l'advocat percep
una gran dificultat
del dret a defensa,
però bé,
és complicat.
Si és de pagament és diferent,
si és particular és diferent,
perquè tu tens un contracte
amb un client
i en qualsevol moment
aquest contracte
es pot unilateralment resoldre.
Cuidado,
sempre...
Diguem que ja ve així de sèrie,
no?
Bé,
si tu i l'Anda
em contractes
per portar-te un cas
i en qualsevol moment
del procediment
dic,
mira,
escolta,
no estic convençut
de portar-te
o no et vull com a client.
Això és una gran feina,
tècnicament parlant,
per part de l'advocat
cap al client,
no?
Bé,
esclar,
però bé,
al cap i a la fi,
un advocat
doncs és una persona
contractada,
entre cometes,
és a dir,
hi ha un arrendament de serveis
i pot renunciar,
vull dir,
no està obligat
sempre que sigui
un advocat particular,
és a dir,
que s'hagi entablat,
insisteixo,
una relació,
bé,
li direm contractual
perquè s'entengui.
És una relació mercantil
i ja està,
no?,
de prestació de serveis,
un arrendament de serveis
que se'n diu
i està contractat.
Aleshores,
puc renunciar
en qualsevol moment.
Cuidado,
després ja hi ha un
tercer aspecte
amb discòrdia
que és el moment
amb el que ho fas.
Clar,
jo,
esclar,
el dia abans del judici
dir-li a un client,
si senyor jutge
no tinc advocat...
Està indefens,
completament.
Exactament,
tampoc el jutge
li pot posar una pistola
al pit a l'advocat
perquè vingui,
perquè això no es pot fer així,
però,
òbviament,
hi ha un moment més delicat
que això es produeixi
durant el procediment.
Saps què passa, Víctor,
que qualsevol situació
és comprensible
i més quan parlem
de coses tan importants
quan hi ha hagut víctimes
o persones perjudicades,
persones que el seu futur
depèn de la decisió
que prengui un conjunt
de ciutadans,
en el cas del jurat
o un jutge,
però, clar,
també estem parlant
de tot un seguit
de persones
que divendres
van haver d'anar,
els que havien de fer
de jurat,
que ja està,
que ara s'ha de disolt,
que ara s'ha de tornar
a començar el procediment,
tot l'aparell judicial
s'ha posat en marxa
i deixa d'estar-ho.
Ja sabem que això passa,
el que passa
que també sobta molt
als ciutadans
de dir,
escolti,
amb la feinada,
què és tot això?
Però no ens quedem només
en el tema de l'advocat
i en altres causes
que poden obligar
a suspendre un judici.
No, efectivament.
i, perdona, abans,
un breu apunt
sobre l'advocat.
No oblidem
que també pot ser
una renúncia
per motius de salut.
No té per què no.
És a dir,
una persona
que per causa de salut
no pugui assistir
o que es doni
de baixa del torn d'ofici
encara que has de continuar
amb els teus clients,
però, bueno,
hi poden haver diverses causes.
Hi poden haver altres causes
de suspensió.
Ja no dic de renúncia,
és a dir,
renunciar total
i absolutament
en el cas.
Per exemple,
una causa de suspensió
pot ser quan,
seguim parlant del lladrat,
que aquell advocat
tingui un assenyalament
al mateix dia
i no pugui arribar
bé per motius
d'espai,
és a dir,
que tingui...
Però quan li ha assenyalat
la data del judici
a l'advocat?
Mira,
la llei abans
deia que els plets penals
assenyalats
tenien preferència,
és a dir,
tu el dia 19 de novembre
tens un plet penal
i un plet civil
i havies d'anar al penal.
Ara la llei ha canviat.
només manté aquesta preferència
quan el plet penal
és una causa emprès
i sempre parlem,
en aquest cas
sempre té preferència,
però posats d'igual a igual,
penal, civil, administratiu,
laboral,
sigui quina sigui la branca,
té preferència
el assenyalament anterior
i el jutge
normalment
t'ho suspensarà
si tu,
home,
demostres,
i és una qüestió,
ja dic,
física,
o bé llunyania,
o bé de temps,
que realment
per l'hora
que tens els assenyalaments
i un pot ser
el jutjat de Tarragona
i l'altre el jutjat de Gandesa.
Però no ho has de fer
el mateix dia,
tens un període de temps
que ho pots notificar
perquè hi hagi un canvi de data,
no?
Normalment tres dies.
És a dir,
si a mi notifiquen avui
que tinc un judici
el dia 29 de novembre
i dic,
ostres,
tinc un altre judici assenyalat,
en principi,
normalment dos,
tres dies
per fer un escrit,
adjuntar còpia
de l'altre assenyalament,
normalment el jutge
te'l té que suspendre.
Això
en quant a advocat.
una causa de suspensió
amb caràcter previ
extensible
no només a l'advocat,
sinó als propis clients,
que una persona
tingui, per exemple,
un viatge previst
molt abans,
fins i tot a vegades,
que comenci el procediment.
Ja sigui un testimoni,
ja sigui l'imputat,
ja sigui...
Home,
el testimoni,
si es considera
un testimoni important,
doncs també,
però sobretot
parlem de les parts
o de l'advocat,
no?
O sigui,
efectivament un testimoni.
El que passa
és que la prova testifical
depèn de quin procediment,
a vegades s'ha celebrat
el judici.
Home,
hem sabut de judicis
aquí a Tarragona.
En els últims anys
recordo un,
no sé si va ser
el dels pagesos
de la CLEH,
que hi havia
algun dels membres
del cos nacional
de policia
que no hi era,
s'havia de desplaçar,
al final es va optar
per videoconferència,
potser m'equivoco,
eh?
Sí,
es fa, es fa.
I alguna vegada
ens hem trobat
amb alguna causa
d'aquest tipus
per la incompareixença
d'algun testimoni principal,
no?
Que s'ha hagut de suspendre
el judici
o en tot cas
t'estava una miqueta,
m'estava referint
a les suspensions
en prou antelació.
És a dir,
que tu et senyalin
avui un judici
pel gener
i tu diguis,
mira,
doncs al mes de gener
ja tinc previst...
En caso, per exemple.
En caso i tinc el viatge.
Molt bé, en caso,
home,
em vaig a Austràlia
de viatge.
Home,
si tu aportes els bitllets,
home,
també hi ha judicis i judicis,
però en principi
pot ser una causa,
a veure,
normalment,
en molta part,
els jutges són transigents
i et suspenen el judici.
Causes evidents
com que l'advocada,
que seria en aquest cas,
es posés de part,
lògicament,
també s'han donat casos...
També,
també,
també,
també,
també,
també,
també,
també,
també,
també,
he de dir que
hi ha judicis i judicis
o hi ha moments del judici,
doncs més o menys importants
i també es té en compte
normalment pels jutges,
no?
Però aquesta pot ser una altra causa.
Després ens trobem
en causes de suspensió
sobre la marxa,
és a dir,
el moment del judici
que és el que tu et referies abans,
un testimoni que no es presenta.
Si aquest testimoni és important...
o també hem de mirar
si aquest part o aquest testimoni
han estat citats o no.
A vegades hi ha problemes de citació.
Arriba a ser judici i diu
escolta,
no s'ha pogut citar
a tal testimoni o a tal part.
En referència a les parts,
òbviament,
si no estan citades,
és una causa de suspensió automàtica.
Si és un testimoni,
una prova a practicar,
el jutge,
normalment,
entre Sansala
i les parts exposen el seu parer.
Doncs mira,
crec que és un testimoni
molt important
i jo demano la suspensió
si no ve.
I cada part diu la seva.
A vegades,
si coincideixen les parts,
automàticament,
pràcticament,
el jutge ja es veu,
diguem,
entre cometes,
vinculat, no?
Però,
encara que és sota el seu criteri
sobre el qual es té que aprovar
aquesta suspensió,
no.
Però hi ha vegades
que una part diu,
no, escolta,
miri,
aquest testimoni
era una prova
que jo havia proposat
i, escolta,
com no es presenta,
hi renuncio, no?
Clar,
tu tens dret a renunciar
a la teva prova
fins al moment del judici.
Llavors,
aquest judici es celebrarà.
És a dir,
es poden donar
una sèrie de combinacions,
però una causa
de suspensió
pot ser la no presentació.
També hi ha
en judicis
en videoconferència,
precisament per evitar
aquests desplaçaments
de...
Això és molt freqüent
amb membres
de Guàrdia Civil,
Policia Nacional,
que ara estan destinats,
jo fa un mes
m'hi vaig trobar,
no,
doncs,
Guàrdia Civil
que estaven destinats
a un a Andalusia,
l'altre no recordo un,
i es va celebrar
el judici
en videoconferència.
Lo qual,
bueno,
a vegades és curiós,
no?
Doncs perquè estàs
interrogant
amb una persona
que està a l'altre banda del...
Però imagina't
que es pot tirar endavant
i no renunciar
a aquell judici,
per tant,
no estem dilatant
en el temps,
encara una altra sessió,
vull dir que
és una bona cosa.
Home,
és un avenç,
home,
òbviament,
sens dubte,
no?
A veure,
a vegades existeixen
dificultats tècniques,
recordo que la connexió
va ser una mica complicada.
Però aquest no és un tema...
Mira que la justícia
té assignatures pendents,
perquè aquesta diguem
que seria d'allò,
la secció de telecomunicacions
més aviat,
amb les ADCLs
i les coses que tenim aquí.
Invitarem un dia
un tècnic
perquè ens parli
d'aquest tema.
No,
però realment
les causes de suspensió,
home,
òbviament,
ja hem dit abans
per malaltia,
no?
El tema malaltia...
Malaltia del jutge,
per exemple?
Bé,
sí,
això està claríssim.
No es pot posar un jutge
a substitut.
I vacances del jutge,
és a dir,
les vacances
i la malaltia,
abans em referia
a les parts,
a l'advocat
i, òbviament,
al jutge,
però malaltia
de qualsevol de les parts.
El que passa és que
has de justificar-ho,
has de portar
un certificat metge
que realment
fa poc,
per exemple,
va tenir una suspensió
d'un senyor
que tenia una malaltia determinada
o teníem que operar
i li van dir,
així sobtadament,
li van dir uns dies abans
i el seu lladrat
va portar el certificat metge
i es va suspendre
sense problemes.
Òbviament,
sempre estem en criteri judicial.
Hi ha malalties
i malalties
i hi ha gent
que a vegades
es posa malalta
i ho dic entre cometes
quan es veu
un judici al damunt.
és més lògic, no?
Ara preguntaré una bajanada,
però això no deu passar
com el metge,
que tu tens hora al metge,
no pots anar a truques
i aleshores truquen a un altre
perquè ocupi el teu lloc.
Això no passa a la justícia, no?
Però una altra referència
en un lletrat,
en un jutge...
No, no,
que fos allò de dir
mira,
doncs s'ha sospet aquest judici,
potser que avancessin feina
per una altra banda.
Això és impossible, clar.
Home, a veure...
Ja sé que pregunto
una bajanada, Victor.
No, no, a veure,
sí, però aquesta bajanada
que dius tu...
Digue'm pràctica,
però és que clar...
Sí, sí, és que a la pràctica
es produeixen tot tipus de situacions.
A vegades estàs en un judici
i hi ha gent que no se'n recorda
i et salten tres judicis al davant.
Escolta, i miri,
i se truca per telèfon.
Sí, que es colen, es colen.
Sí, esclar.
I se'n recorda que té un judici avui.
Ai, perdoni, miri,
estic a reus, ara arribo.
Ai, per favor,
però com un es pot oblidar
que té un judici?
Deus ser algú
que té molts judicis a la seva vida.
Doncs, o que s'ha oblidat
o que no ho sap
o un testimoni
o hi ha gent, doncs,
que passa olímpicament dels judicis,
així ben clar ho dic,
i que m'és igual
i no li doni importància.
La gent no és conscient.
Ara potser em passaré una mica
perquè és la meva professió,
però la gent no és conscient
que la justícia, en principi,
un judici és una cosa seriosa.
Em passaré perquè, òbviament,
em dedico a això
i ho penso,
encara que la gent a vegades malparli.
Ara obrirem un parèntes
i acaba, Víctor.
Però, a veure,
es té que complir,
es té que venir a judici.
I ho dic perquè a vegades
des de la mateixa sala de judicis,
el jutge o la secretària judicial,
escolti, que vostè vingui
que té un judici avui
i vostè està citat.
O, escolti, que estic molt lluny
que vingui i es planta
i pego un cop de puny a la taula
i com no vingui,
vostè el sancionaré
amb els euros corresponents
que em permet la llei
i li obriré...
Vull dir, a vegades s'apreta
una miqueta a la gent
que no es presenta.
I hi ha casos d'aquests, eh?
De totes maneres,
jo diria que són els menys
perquè qualsevol ciutadà,
quan sentim la paraula
citació, judici,
independentment,
en qualitat d'aquell anem,
de seguida ens fem petitets.
Sí.
La majoria.
Ens fem petits, petits,
i diem,
he de donar el jutjat,
m'han citat per un judici.
I dius, ui, quina por, no?
Encara hi ha aquesta cosa.
Víctor, ho has dit abans,
però m'agradaria aturar-me
una miqueta en aquest punt.
Totes aquestes causes,
aquestes situacions,
es donen en qualsevol via,
contenciós administratiu,
civil, penal, sí?
Sí.
Fins i tot quan tens un contenciós
amb l'administració?
Sí.
El que passa que el tipus de sanció
que pots rebre,
ja sabem que en el contenciós administratiu
la cosa és com a més complicada, no?
No, les sancions que pot patir
un testimoni per no presentar-se,
les parts, en principi,
poden no presentar-se
i no passar res.
Em refereixo a l'acusat,
al demandat, al demandant, etc.
El que passa és que no se l'escoltarà
i a vegades té pràcticament
el plit perdut, no?
Però, sobretot, els testimonis
que la llei els obliga a anar
poden estar subjectes a sancions
i pot passar en qualsevol via.
Pot passar en via laboral
perquè no es presentin
altres treballadors citats de l'empresa.
Pot passar en via contenciosa,
que una persona
hagi caigut al carrer
o l'hagin multat
i hagi testimonis
que hagin vist
que aquella infracció
s'ha comès o no.
Pot passar en via civil
quan hi ha testimonis
que poden declarar
sobre un determinat tema matrimonial,
per exemple.
Pot ser en via penal.
De l'única manera,
una altra causa de suspensió
és quan en un assumpte penal,
em sembla que són dos, tres anys
la pena sol·licitada,
ara em va al cap,
però si et demanen certa pena
i està citat a l'acusat
i no es presenta,
es suspèn automàticament.
Perquè es considera
que a partir de penes ja més greus
no es pot celebrar el judici
amb ausència de l'acusat.
De totes maneres,
en la via penal
amb gent que està preventiva,
la presó,
la suspensió de judici
és dramàtic, no?
Estàs allargant...
Sí.
A més,
tu abans deies una dada
que sembla mentida,
però és així.
Fem al·lusió al principi
al judici.
Al judici que se suspensi.
Crec que pot ser
a l'audiència provincial?
Jo diria que sí,
que és a l'audiència provincial.
L'audiència provincial
que jo sempre dic que...
Em sembla que sí,
si no recordo de més,
perquè aquest tipus de delicte
és bastant probable.
Bé,
l'audiència provincial
té dues sales penals,
la sala segona i la sala quarta,
o la secció segona,
perdó,
i la secció quarta.
Pensem que aquestes seccions
són d'àmbit provincial,
ja ho diu,
l'audiència provincial de Tarragona.
Això provoca...
Sempre anem a parlar del mateix,
per això,
la col·lapse
de l'administració de justícia
i això provoca
que realment,
encara que l'audiència
vagi en segons
quin tipus de procediments
més greus,
que això ja en parlarem
si en cas una altra estona
amb més profunditat,
però són judicis comptats.
Si ens fixem
en els més mediàtics,
pràcticament,
i amb els que es demanen penes
més greus,
van a l'audiència provincial,
però malgrat tot
coneix dels recursos, etcètera.
Què vull dir amb això?
Doncs que l'audiència provincial
a vegades
el lapsa
des que comença el procediment,
bé,
sigui per una denúncia,
querella
o per una detenció,
fins que assenyala el judici,
doncs passa bastant de temps.
Aquí ha passat dos anys.
Jo no sé si aquest senyor,
dos anys,
2005,
2007.
Sí, 2007,
va ser a l'agost de 2005.
Dos anys i escaig.
No cal saber si no.
Jo desconec
si l'acusat imputat
està en presó,
possiblement en presó preventiva,
no,
perquè ha passat massa temps,
però pot ser,
no ho sé,
que estigui en presó.
Però, francament,
dos anys,
perdó el que diré ara,
però no està mal,
perquè realment
hi ha judicis
a l'audiència provincial
que...
No està malament
donat el panorama.
Correcte,
perquè les audiències
estan col·lapsades
i a vegades costa molt
que un judici es celebri.
Vinga, va,
records,
quin és el cas
de més temps
que t'has trobat tu,
personalment?
Això és complicat.
Un,
és que hi ha casos...
Mira,
jo he estat quatre anys
en un cas perquè surtis al judici.
Home, hi ha casos i casos.
Jo fa poc vaig fer un judici
d'uns fets...
Perquè algú apunta
al fortí de la reina
però aquí són figues
d'un altre paner, no?
No, però si parlem...
Bueno,
depèn de la via que parlem.
Clar.
Òbviament el cas
del fortí de la reina
és amb la d'instàncies
que ha passat
quan acabes
al Tribunal Suprem
o...
O mira,
més recentment
l'hostal del Sol
que també era notícia
l'altre dia
perquè es va calar foc
i també va sortir
que hi havia una sentència
de no sé quants anys fa
que instava el propietari,
en fi.
Però la dilació judicial...
A veure,
la dilació judicial...
A veure...
Hi ha una altra mesura del temps.
Mira,
quan recórres
a segons quines instàncies
ja et perds
perquè
el Tribunal Suprem,
el Tribunal Constitucional
per dictar una resolució
a vegades 5, 6, 7 anys
perquè, clar,
si parlem de l'audiència provincial
en àmbit
i valgui la redundància
de la província de Tarragona
imaginem-se
el Tribunal Suprem
i el Constitucional, no?
No, no,
hi ha moltes proves
i casos
que ja anem coneixent.
Després també voldria
fer un altre comentari.
Des que hi ha una sentència...
Qui deia allò
que si la justícia
no és ràpida
no és justiciar?
Algú ho deia, no?
No ho sé.
Jo ho he sentit dir.
Si la justícia
no és ràpida
no és justiciar.
Ja, el que passa
és que després
hi ha dificultats
ja no per la pròpia justícia
perquè no totes
les dilatacions
o les dilacions temporals
venen provocades
per l'actuació
de l'administració
de justícia
perquè hi ha vegades
que hi ha un tràmit
molt complicat
que és l'execució
de sentència.
Des que es dicta
una sentència,
imaginem,
una imposició
d'una condena
per una quantitat,
no?
doncs el senyor
X
té que pagar
10.000 euros
més interessos
i costes.
Molt bé,
no paga voluntàriament.
T'has d'esperar
que la sentència
sigui ferma
20 dies hàbils
i pots començar
el tràmit d'execució.
Què vol dir
execució?
Tens un títol
executiu
que és una sentència
i a partir d'aquí
has de
moure els mecanismes
per procedir
pràcticament
de manera automàtica
a l'embargament.
Molt bé,
llavors has de designar
i averiguar
béns d'aquella persona.
Podem tenir dificultats,
podem entrar
en estats d'insolvència.
Aquest senyor
pot ser
que l'execució
s'aturi
perquè no té res
però d'aquí
un any o dos
puguem localitzar-li
algun bé
i a vegades
aquestes execucions
es fan eternes.
Aquí sí que parlaria
de rècords
de 7, 8, 10, 12,
15 anys bons
perquè passi temps.
Però
m'ha preguntat abans
el que és
judici,
procediment penal.
Recordo fa poc
un cas d'un
robament
no dic presuntament
perquè es va condemnar
a la persona
i em sembla
que s'havia produït
l'any 97,
si no recordo malament,
98.
No havia prescrit
perquè s'havien anat
fent actuacions
diferents,
97, 98 o 99.
Bé,
al final de la dècada
passada
i el judici
va ser fa
no arribar un any.
Què dius, Víctor?
Sí,
aleshores...
Perdona,
no aprofundirem molt
però era un delicte
d'un robatori
d'una gran quantia
i amb violència
i amb coses d'aquestes?
No era un rebó amb força,
rebó amb força,
però no era un robatori
d'una gran quantia.
Aleshores,
clar,
home,
no diré que sigui
excepcional,
a vegades es pot
allargar amb el temps
un procediment penal,
venia d'una altra...
La instrucció
venia d'un altre
partit judicial,
s'havia fet
una instrucció X
i hi havia hagut
moltes dificultats
de localització
de les parts,
etcètera,
etcètera,
i a vegades
hi ha molts clients,
sobretot els que són
part acusada
o demandada,
que em diuen
que passa molt de temps
i jo no sé res,
no se n'enfiï,
perquè a vegades
quan menys t'ho espera,
bé...
La situació que torna
a renovar,
podríem dir,
eh?
I passen mesos
i a vegades anys
i ja estàs
a casa nostra dels advocats...
No, no,
això ja ha prescrit,
no senyor,
no ha prescrit,
perquè tu just el dia
abans que prescrigui
ja li envio una noteta
i li dic que torna
a començar la cosa,
no?
Un dia parlarem
de la prescripció,
que és un tema molt interessant.
Jo diria que sí,
a més és un tema
que abasta qualsevol
la relació
que pugui tenir
el ciutadà
amb la justícia
i amb l'administració
en general.
A més la prescripció
que per la part
que reclama
és un monstre,
no?
Escolta,
em pot prescriure,
però per la part
que li han reclamat
a vegades
és tot el contrari,
però per la part
que li han reclamat
la prescripció
té un contrapunt
o una paraula
que la xafa
pel mig
que és la interrupció.
La prescripció
es pot interrompre.
Imagina't,
una acció,
un delicte
que diu no,
prescriu els 10 anys
i quan han passat
9 anys,
364 dies
t'arriba una nota.
Sí.
Torna a començar
un altre cop la...
Efectivament.
És a dir,
no s'ha aturat
i tu dius
mira,
demà farà 10 anys
d'allò
i ja estic lliure.
Doncs no.
Mira,
breument,
dintre del món civil
hi ha dos tipus
bàsics
perquè tipus de prescripció
n'hi ha molts
o diferents
però la responsabilitat
extracontractual
i la contractual.
L'extracontractual,
n'hem parlat
aquí alguna vegada,
és quan
a qui el tens
que reclamar
no ha firmat
amb tu un contracte.
Perquè ens entenguem.
Per exemple,
el típic cop
per darrere amb el cotxe
que et genera danys.
El senyor
que et pega un cop
amb el cotxe
no ha firmat
amb tu un contracte.
No tens una relació
contractual
però tu l'hi pots reclamar.
si el consideren responsable.
Molt bé,
un any.
Prescriu.
A vegades
doncs
pràcticament
t'ha de fer el temps
al damunt
però tens un any
per accionar.
Si envies un telegrama
a un mitjà
FFN
i interromps
la prescripció
torna a començar
l'any.
Però si tu
amb la persona
que reclames
tens un vincle
contractual
parlo en general
és a dir
has firmat
un contracte
i senyor
vostè
em pagarà
mil euros
i no te'ls paga
i tot això
signat amb un contracte
tens 15 anys.
Clar,
aleshores
15 anys
de termini
de prescripció
són molts
i és el que tu dius
potser
i tinguem en compte
i per últim
que
algú pot dir
escolta
després de tant temps
la persona
que has de reclamar
ha mort
ha pogut morir
per exemple
ha pogut passar de tot
els sereus
poden ser responsables
tot aquest tema
és molt bonic
molt bonic
preciós Víctor
i trobo que puja la moral
és a dir
no només
no han fet el procediment
quan tocava
sinó que jo vaig tenir
un pare
un tiet o qui sigui
que la va fer malament
i jo ho he d'heredar
però jo s'accepto
tota l'herència
allò que vam dir
deixem-ho córrer
en parlem un altre dia
passem d'un tema a l'altre
però només volia dir una cosa
imaginem
que el que té que reclamar
és el que ha mort
i els seus sereus
un dia
al cap de 10 anys
troben aquell document
amb un calaix
o amb una carpeta
i diuen
vés donant idees
home és així
ja ho sé
és així
és així
aleshores
és a dir
sempre podem mirar
o donar-li el tomb
a la moneda
com vulguem veure-ho
o el got mig ple
o mig buit
però en definitiva
tot aquest tema
de la prescripció
que ja veieu
té suc
ho deixarem potser a l'aire
per un altre dia
doncs jo diria que sí
que és un tema
de tractar
incloent
i això de què hem d'heredar
també els pecats dels pares
que això em sembla
molt bíblic
no, es deute seret
i terrible
sempre i quan acceptis l'herència
molt bé
si no acceptes l'herència
no has d'heredar
tampoc
però abans d'acceptar una herència
segons quina herència
sempre s'avisa
Víctor Roca
com sempre
un plaer
igualment
aprenem moltíssim
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
gràcies
adeu bon dia