5 minuts i seran 3 quarts d'una de la migdia.
Ja podem saludar en Pep Calvet de l'empresa Niltravel.
Pep, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
S'acaba la calor, eh?
Sí, ara és quan comencem, els que ens agrada molt la muntanya
i sí que queda molt poc perquè de seguida passem de la calor
si anem a alta muntanya, doncs al fred, no?
Bueno, de fet fa dues setmanes va estar nevant al Pirineu, no?
Tot i que ara s'ha fos tota aquesta neu,
però ja queda com a mínim 3 setmanes
per poder disfrutar molt bé de la muntanya.
Els amants de la muntanya us agrada algun tipus de temps en especial?
Aquesta bonança de primavera, tardor, us va bé?
O us agrada molt el fred o, escolta'm, no?
Ja que ens hi posem, ens hi posem bé calor de 40 graus i aquí...
No, a veure, per no anar a patir, eh?
Tot i que ens agrada patir perquè els muntanyers som patidors,
doncs ara és les dates que són bones perquè, a veure,
sí que vas agafant alguns dies que la temperatura fa uns canvis molt forts,
molt sobtats, però, bueno, a la muntanya hi pots estar molt bé,
t'etapes i ja està.
Encara els dies no acaben de fer de seguida curts,
sinó que encara, ja et dic, queden aquestes 3 setmanetes.
El mes de setembre, començaments d'octubre,
jo per mi és una... unes dates ideals, no?, per fer muntanya.
Doncs amb dates ideals, amb una climatologia idònia,
és un moment, doncs, vaja, boníssim per repassar l'agenda.
Sí.
Què tenim, Pep, aquests dies?
Bé, de l'agenda, doncs, a més a més que l'he fet una miqueta
a dues setmanes vista i al mes de setembre,
ja anirem parlant en els properes programes,
de cada una, però, per exemple, tenim el dia 9,
aquí a Montesquieu, a Barcelona,
hi ha la dinovena cursa Castell de Montesquieu,
són 12 quilòmetres i escaig,
hi ha també curses paral·leles infantils,
cada vegada s'estila més això,
perquè així pots anar amb tota la família.
Un fa unes curses i l'altre fa una altra.
Llavors, també, el dia 11,
i aquesta també hi invitarem, el que l'organitza,
és la primera cursa de muntatge de muntanya Vila de Falset,
o sigui que el dia 11 és la festivitat de la diada,
doncs, bueno, és una bona estar aquí al costat
i, bueno, ja intentarem que ens en parli el que l'organitza, no?
Llavors, el dia 15, bueno,
ja tenim damunt la travessa Matagall-Montserrat.
Tot un clàssic.
Un clàssic.
Però aquest és un clàssic dels dos, eh?
Sí, dels que piquen.
Són 83 quilòmetres,
és a dir, 84, i Déu-n'hi-do, el desnivell també.
Després, la vuitena edició del Tagà
és la Copa d'Espanya de Carrers de Muntanya,
aquest allà és el que segueixen el circuit,
són 22 quilòmetres,
aquest allà també, però, bueno,
són els que van, ja el circuit estatal,
i el circuit de Catalunya.
Després, el dia 23,
la cursa de Sant Pere de Vilamajor,
a Girona, són 10 quilòmetres,
aquest és assequible,
i, bueno, la gent per anar posant-se, ja, a to.
Llavors, ja amb les que són curtes,
però que piquen,
ja el dia 29,
la segona vertical,
quilòmetres de Baqueira.
Quan parlem de vertical,
ja me l'assumim.
Sí, perquè ja pica de veritat, no?
tot i que sigui curta,
perquè potser són com a molt dos quilòmetres,
o molt tres quilòmetres.
Però vaig de ser parlant gairebé com si pujéssim a escales, no?
Sí, sí, sí.
Com si pujéssim al terrat del nostre edifici 15 vegades.
I tant.
Llavors ja són per gent ja preparada, no?
Però bé, va bé per posar-te,
a veure si soc capaç o no.
O sigui, el nivell,
cada un el va posant, no?
Després també el dia 30,
i també de les que m'agraden dir,
que són les primeres que fan,
hi ha la primera pujada al Montsià.
Aquesta és en memorial francès Bord.
I hi haurà dues paral·leles,
una de 17 quilòmetres i l'altra de 29.
I és del Canà.
O sigui, és a sud del Canà,
a direcció a Mare de Déu del Remei,
cap a la Cogulla,
cap a la Torreta del Montsià,
que ja és el punt més alt que fan,
són 764 metres,
i bueno, tornes per l'Ermita
i cap al Canà.
De totes maneres, ja en parlarem.
I el que vulgui tindre més opció,
a veure com va, perquè li agrada,
és entrar a la pàgina web
primerapujadaalmontsià.org,
i ja tindrà més...
I bé, com a agenda...
Avui el Pep ens ha fet una mica de presentació, no?,
de tot el que tenim a les portes
durant aquest mes de setembre.
Sí, perquè tot sense dir xar...
Ara no sé la data,
però damunt està la Montserrat Reus,
també.
Que també un altre clàssic.
També un altre clàssic total,
i més per la gent d'aquí de Tarragona.
I bé, jo crec que...
Com ja anirem...
Les anirem desglossant,
i aquesta era la del dia 11,
aquí a Falset,
jo crec que promet ser una bona cursa, no?
A més, donaran també...
Ser les primeres sempre va molt bé,
perquè s'hi vol que molts proveedors,
molts espònsors, no?
Les altres ja costa més, no?
Els que organitzem ens costa més...
Hi ha nervis, oi?
Tu que organitzes això?
La primera edició és la més senzilla?
Perquè és més fàcil vendre el producte?
No és que sigui la més senzilla.
És senzilla,
és qüestió de vendre d'espònsor,
però és més complicada
perquè, clar, vols quedar bé,
perquè se suposa que hi haurà unes properes després.
i vols quedar bé amb els espònsors,
vols quedar bé amb la gent que ve...
Són moltes coses a tenir en compte, no?
I llavors, clar, no vols deixar res a l'últim dia,
perquè hi sempre hi ha, no?
Sempre hi ha coses que no està al gust de tothom, no?
I es passes tota la setmana abans avisant a tots els amics,
sobretot, que no fallin, que no fallin.
Escolta, i això...
No, però el que dèiem dels espònsors,
doncs posen una samarreta commemorativa,
doncs donen una, no sé, una cantimplora, no sé.
Sempre les primeres hi ha com si diguéssim
una miqueta més de màniga ampla, no?
Després ja va més purament a fer la cursa
i el que puguis anar replegant per donar als participants,
doncs millor, no?
Doncs això és el que tenim per agenda,
però ja saben que Pep Calvet
doncs cada setmana ens proposa una ruta.
La setmana passada vam agafar la bicicleta,
no vam anar excessivament lluny.
Aquesta setmana sí que el Pep
ens agafa...
Vaja, hem d'agafar el cotxe,
hem d'agafar la bicicleta
i és recomanable també portar la càmera de fotos.
Molt bé.
Cicloturisme.
Això, està clar.
Es tracta d'anar a les Gavarres,
no les Gavarres que tenim aquí,
sinó les Gavarres a la zona que hi ha a la Costa Brava.
El massís de les Gavarres.
Molt bé, el massís de les Gavarres.
I precisament és pujar fins al punt més alt,
que és aquest, el massís de les Gavarres,
però el que té més encant és el Puig d'Arques,
que potser la gent el coneix més,
que la diferència són dos metres.
O sigui, el Puig d'Arques té 535 metres d'alçada
i el Puig de les Gavarres és 537.
O sigui, està en un al costat de l'altre,
però el que té més tirada és el de Puig d'Arques,
perquè és una zona,
jo l'he agafat perquè la gent hi vagi,
perquè és una zona que té de tot, no?
O sigui, comences la zona de Santa Cristina d'Aro,
Calonja, que és molt bonic,
que és Sant Feliu de Guíxols,
tota aquella zona és preciosa.
Aleshores, pots fer també,
pots visitar,
perquè se surt des de Santa Cristina d'Aro
i agafem el que és la línia Via Verda, no?
El tren de Via Verda que va des de Girona fins a Sant Feliu.
Doncs aquell tram està molt ben cuidat
i el ser Via Verda, el primer tram,
i de moment comencem pla.
Com totes aquestes...
Que proposo amb BTT,
doncs sempre comencem ja pujant.
Després ens enganya allà,
però com a mínim a l'inici és suau.
Molt bé, aquest és suau.
Llavors, comencem a Santa Cristina d'Aro
i sortim per la Via Verda
en direcció a la Selva Olot.
Llavors arribem a una cruïlla
amb la carretera G.B.B. 4811
que va en direcció Font Picant.
La Font Picant...
La gent no es coneixerà per allò de l'aigua fina d'agulla
que no és el Miquimoto.
Perfecte, molt bé.
A més, és una zona molt bonica,
per visitar,
perquè és un barranc
que hi ha i unes fonts allà que surten,
ja naturals.
Aleshores, des d'allí,
pugem,
llavors ja comencem a pujar,
passant a prop de l'ermita del Belllloc
i seguim pujant una miqueta més.
ja empalmem amb el GR-92,
que és el típic que va per la costa,
tot just davant mateix del cruze que va a Sant Miguel d'Aro,
una urbanització que hi ha rodejada de totes les pinedes
i uns boscos molt bonics.
llavors ens dirigim a la dreta en direcció Romanyà de la Selva.
Romanyà de la Selva,
ja tenim allí mateix dos dolmens i un maïr.
Hi ha el dolmen de la cova d'en Daima,
que es pot visitar,
està ben conservat.
El maïr de la Murtra no està...
O sigui...
Ho intuïm, que és un maïr baix.
Sí, ho intuïm, que és un maïr
i que la gent que ens agrada el que tu deies,
que agafin la màquina a fotografiar,
està molt bé perquè bé.
S'aconserva perquè està tot rodejat molt de boscos
i es anà expressament amb la bici,
tret d'aquest del dolmen d'en Cova en Daima,
que està el mateix al poble de Romanyà de la Selva.
Un poble molt bonic,
també fa, ara no sé quan,
però fa la seva cursa a peu molt bonica.
També hi ha un restaurant,
o sigui, per la gent que ho faci i ho convini tot, no?
Aleshores, des d'allí pugem una mica més,
tot per pista,
ara ja estem parlant tot per pista,
una pista molt frèstic, però bona,
cap al puig del Roquer,
que tenim un altre dolme,
el dolme del Roquer,
seguim amb el GR92,
llavors ja anem pujant fins al punt més alt
que agafarem,
que és el dolmen del Puig d'Arques.
El Puig d'Arques sabeu de tot arreu
perquè és com una torre amb una cúpula,
una bola,
blanca.
Dóna silueta molt característica.
Sí, molt bé,
o sigui,
des de fotografies,
des de baix,
sabeu molt bé,
i clar,
des de dalt té una visibilitat
per tota la costa,
sabeu tot el golf de Roses,
o sigui,
la part d'Empúria Brava,
no?,
tota aquella zona,
i com no,
la part de Sant Feliu,
no es veu la costa de Sant Feliu
perquè Sant Feliu queda una miqueta més amunt,
però sabeu totes les rutes
que des de dalt,
dius,
doncs m'agradaria fer tota aquesta ruta,
no?
Bé,
des de llavors,
passem,
la baixada és bastant,
pels que ens agrada,
primer sofrir en bici,
i després hi ha una bona baixada
també per unes pistes entre boscos
que són molt d'agrair,
passem per un...
Que quan dius molt d'agrair,
què t'hi refereixes?
Perquè primer has sofrit bastant,
perquè clar,
volies o no volies,
pica,
el terreny pica,
el terreny pica,
vas pujant,
t'agafa,
per exemple,
aquí anem direcció nord,
depèn de l'hora,
doncs ja t'està tocant el sol
i sues bastant,
no?
Llavors,
doncs,
clar,
quan comences a baixar,
les pistes que les tens per tu sol,
no?,
que li pots donar canya
a la teva bici de muntanya
i hi ha aquests petits bots
que l'aigua fan
perquè no se destrossin les pistes
i, bueno,
vas fent saltets,
cada vegada més alt,
fins que algú, doncs,
fins que ja no pots fer...
Et passes d'alçada.
Et passes d'alçada,
però bé,
o sigui,
em refereixo que,
ja que anem amb bici de muntanya,
doncs t'has de divertir també,
no?
O sigui,
a més a més del que hem dit,
de visitar
tota aquesta zona i tal,
te'l diverteixes,
no?,
amb la bici.
Doncs estem immersos
en aquesta baixa de Puiglarques.
llavors passem per un poest que es diu
Sabrià dels Alls,
que era una casa d'apostes antiga,
de, bueno,
quan hi havia camins molt difícils
i la vida rural seguia sent molt difícil,
eh?
doncs és una agrupació de tres o quatre masies molt boniques,
tapades potser moltes per la vegetació,
que es veu que, bueno,
que ja han sigut despoblat, no?
Però, bueno,
que si agafem el llibre d'història,
doncs ens parlaria molt i bé de Sant Sabrià dels Alls,
no?
Llavors,
seguim en direcció Coll de la Ganga,
el Coll de la Ganga ja és més conegut,
és tot just els que fan excursions des de la selva
cap a Sant Antoni de Calonja o cap a Calonja,
cap a, com diguéssim, la costa a costa,
passant per dintre tot aquest bosc,
doncs és el per on passa tot el GR
i totes les pistes generalment passen pel Coll de la Ganga, no?
Llavors,
des del Coll de la Ganga ja baixem
per no complicar-se massa amb pistes
que a vegades has de tindre un bon mapa
perquè cada vegada
unes les asfalten,
les altres les canvien una miqueta,
allà hi ha hagut una miqueta de cruza de pistes i tal,
però, bueno,
m'aconsello que agafin la carretera,
que també està bé,
no hi ha massa trànsit,
o sigui que es pot anar bé,
en direcció Calonja,
a Sant Antoni de Calonja,
i llavors, doncs,
un parell de cruïlles
es poden agafar pistes fins a la platja d'Aro i Castell d'Aro,
i de Castell d'Aro, doncs,
fins a Santa Cristina és un moment, no?
En total, Pep,
En total, o sigui...
Avui, exigent, eh?
A veure, són...
Ho pots fer amb 4 hores i mitja, 5 hores, eh?
Comences molt suau,
després hi ha una part que,
el que parlàvem,
que pica fins dalt al puig,
i del puig ja tot és baixada,
que, bueno,
allà pots estirar més,
pots estirar menys, no?
Si t'atures per fer fotografies,
és una mica de més.
Molt bé, per això, unes 5 hores,
des d'allí té molta visibilitat,
o sigui que,
si agafem un dia bo,
és que tota la costa aquella,
tant d'interior com la costa,
doncs sabeu,
sabeu fenòmena, no?
I és una...
és un altre tipus diferent,
del bosc que tenim aquí,
tot i que sent mediterran,
mediterrà,
tota aquella zona,
són més espesos,
les pistes estan més ben cuidades,
perquè aquí potser,
al ser més a prop de mar,
doncs hi passem amb els quarts,
hi passem amb els 4x4,
no?
I ho fem...
Hi ha moltes que, bueno,
estarien d'arreglar una mica, no?
Però allí no,
allí encara les mantinen, no?
Doncs la proposta del Pep Calvet
per aquest cap de setmana,
que, vaja,
ens castiga una miqueta,
no hem fet bondat.
Però bé,
però ja dic que serà d'agrair.
O sigui,
cal dir que la gent que vulgui anar,
doncs hi ha diversos càmpings
allà al costat mateix
de Santa Cristina d'Auro,
molt bonics.
Ho podem fer per etapa,
de setmanes.
Molt bé, perfecte.
Pep Calvet,
Nil Trevel,
moltíssimes gràcies,
la setmana d'inent
una miqueta més.
Molt bé,
i la gent que, bueno,
tot això els hi queda
una miqueta lluny
i diu, no, no,
jo me quedo aquí,
busco alguna festeta,
doncs els hi recomanem,
per la part que em toca,
no?,
la festa major als hostalets
d'aquí a Pallaresos,
ja és aquest cap de setmana.
Que hi ha un tal Pep Calvet
que hi té alguna cosa a veure,
no?
Molt bé,
perfecte.
Doncs,
i, bueno,
esteu tots invitats.
Doncs,
ahir ens hi trobarem al cap,
que segur que serem ben rebuts.
Pep,
una abraçada,
fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
A veure.
Adéu.