L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Si fos per ell sentiríem aquesta sintonia bona part de l'espai,
però és impossible perquè, a més, avui tenim un convidat, Enric Garrigà,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Jo dic que, a banda de, perquè t'agrada molt aquesta sintonia
i el seu intèrpret, perquè no hi ha manera que els oients encertin
de quina música es tracta.
I avui és l'última oportunitat, eh?
Serà que els nostres oients no són prou moderns?
Com tu?
O que simplement no m'escolten?
També podria ser, és una altra possibilitat.
Avui un quart de català excepcionalment l'iniciem amb una entrevista,
perquè avui és l'acte inaugural del curs,
i torna, torna com si fos com els torrons per Nadal,
Matthew Tree, a la ciutat de Tarragona.
I ens encanta, perquè quan presenta llibres,
alguna vegada ha passat per la ràdio,
alguna vegada hem parlat amb ell telefònicament,
i lògicament, cada vegada que ha vingut a presentar el curs
o a fer alguna xerrada, també ens agradarà escoltar-lo.
Ara el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Matthew Tree, bon dia.
Hola, bon dia.
Tot bé?
Tot bé, tot molt bé, gràcies.
Tot molt bé.
L'Enric Garriga està aquí també,
és el tècnic del Centre de Normalització Lingüística,
i jo m'imagino que, entre altres coses,
juntament amb altres persones,
farà les tasques protocol·làries aquesta tarda.
Molt bé, doncs ens veurem aviat, no?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Jo recordo que amb el Matthew Tree vam parlar personalment
quan va venir a presentar aquí a Tarragona el seu llibre Memòries,
ha plogut una miqueta,
sobretot a Anglaterra,
i després havíem parlat alguna vegada per telèfon.
Des d'aquell moment fins ara,
lògicament has fet moltíssimes coses,
televisió, ràdio, llibres,
però en tot cas,
jo et deixaria que comencés l'Enric amb la primera pregunta,
que té a veure justament amb l'acte d'aquesta tarda.
Després ja abundarem en altres qüestions.
Enric, fes els honors, home.
Doncs mira, com que ens has de parlar sobre com obtenir un passaport català,
no volem que ens rebel·lisi ara la clau de tot això,
això ja ho sabrem a la tarda,
però ens pots dir per a què pot servir un passaport català per anar a on?
Per sentir-se còmode aquí.
Això, ara per ara, diguem, seria l'única funció que tindria.
Per sentir-se molt còmode aquí.
Per sentir-se, per dir-ho així,
no com a immigrant ni com a nouvingut,
sinó com a exestranger.
Bé, imaginem per un moment que aconseguim aquest passaport català,
tal com està el transport públic,
perquè ens serveix còmode, còmode,
tampoc no seria, per molt català que fos, no?
No em parles dels transports públics.
Mare meva, no saps les dificultats que he tingut per...
O sigui, finalment, un amic m'ha donat un cop de mà
i gràcies a aquest amic puc arribar a Tarragona
a l'hora que hauria d'arribar.
Però, si no, Déu-n'hi-do, és complicadíssim.
Ara com ara, un llibre com el que vas fer l'any 2000 de Cat,
Un anglès viatge a Barcat, un llibre a veure si existeix,
o un programa com Els passeig de TV3
seria materialment impossible de fer, no?
Totalment impossible.
Sí, sí, sí, sí.
No, és una cosa increïble, però absolutament increïble.
Ja he hagut d'anul·lar algun acte, precisament,
perquè les instruccions que m'havien donat els de la Renfe,
que es contradiuen cada dos per tres, per set,
no em van deixar arribar a Lleida, per exemple.
I estava ja totalment abandonat a, com es diu,
a Sant Vicenç de Calders i havia de tornar a Barcelona.
vull dir, és horrorós.
I la gent que ha de viatjar cada dia,
jo no sé com ho poden organitzar.
Però, Màcio, de totes maneres,
amb la teva experiència fa anys
no havies trobat aquest caos en el transport, no?
Tu que ets una persona que t'hi fixes molt,
molt detallista, que t'agrada molt fer
una autèntica immersió en aquest país
des de bon començament,
no havies trobat mai aquest caos, no?
Mai, mai, mai.
Ni tan sols dels fatídics anys 80,
quan la Renfe de Rodalies,
diguem, encara era una cosa bastant,
vaja, bastant endarrerida, diguem.
Però ara, ara, és una cosa absolutament fenomenal.
Jo no he vist res semblant enlloc.
O sigui, estava, ho vaig dir l'altre dia,
estava fa dos mesos i mig, estava a Tanzània,
i el sistema de transports a Tanzània
és molt més eficaç del que té actualment Catalunya.
M'ho crec, eh?
M'ho crec perquè no en tenim, pràcticament.
Com a mínim ells en tenen, no?
A nosaltres, doncs, se li suposa, no?
Com l'honor a determinades persones.
En fi, no ho sé.
A banda del transport públic,
hi ha altres qüestions que t'interessen,
no sé si més transcendents,
que és el tema de Déu i l'Enric.
Jo sé que et vol preguntar per al teu darrer llibre.
Bé, acabes de publicar La vida després de Déu, sí?
Una pregunta paral·lela a això seria,
tu, avui, què celebres?
La castanyada, tots sants, Halloween,
o no celebraràs res de tot això?
No, no celebro res,
però no pas perquè estic en contra de les celebracions,
perquè sempre és una bona excusa,
en aquest cas, per beure vi dolç
i menjar aquestes coses moniatos i coses,
però senzillament perquè aviat
vaig a Londres i estic preparant
aquell petit mini viatge
i no tinc molt de temps.
En el llibre explico
per què celebrem
el que celebrem aquest any.
Això ve de l'època, evidentment, pre-cristiana.
Halloween és una festa cèlptica,
pre-cristiana, com he dit,
que és bàsicament que anunciava
quan havien de posar,
era a partir d'aquella data
que havien de posar tot el bestiar sota cobert.
Bàsicament ve d'aquí.
De totes maneres,
què en penses d'aquest fonamentalisme
que pot haver-hi en alguns sectors
de dir, aquí fem la castanyada,
no fem el Halloween,
tenint en compte que hi ha moltíssimes cultures
que conviuen en un mateix territori,
tot i cap a l'hora de celebrar,
el que és a celebrar i fer festa.
I tant se val com bategem
cadascuna d'aquestes manifestacions?
Home, a mi m'agrada,
les tradicions, com a tradicions,
no com a actes religiosos,
però com a tradicions populars,
a mi m'agrada que es conservin.
Però, evidentment, Halloween,
la cosa no d'americana,
que de fet ve originalment d'Europa,
no és, també és una cosa bastant divertida.
A mi em passa una mica com allò del Papa Noel,
que no és una figura estrictament catalana,
i el cagatió, o sigui,
intento, amb els meus nanos, per exemple,
intento celebrar-ho absolutament tot,
sense perdre res, no?
És la nit de bruixes, de dimonis, de pors.
Què et fa por, Matthew, a tu?
No.
Què et fa por, exactament,
de la renfa,
la dificultat de transportar-te,
com està el panorama polític,
què et fa por?
Actualment, i amb tota seriositat,
em fa por les reaccions
que podríem tenir certs individus
molt creients,
de dues religions en concret,
el meu llibre,
si cau, diguem, en les mans equivocades.
Això em fa una certa por.
Hi ha amics que em diuen, a més a més,
que tinc raó,
que hauria de tenir una mica de por.
Jo voldria fer-te una pregunta
de caràcter local.
No t'entretindrem gaire,
que aquesta tarda ja tindrem ocasió
de parlar amb tu
i sobretot d'escoltar-te.
Et volia fer una pregunta
que té a veure amb l'actualitat local.
Ahir va haver-hi consell
a la Universitat Rovira i Virgili
i aleshores es va decidir
que s'exigirà a tots els seus alumnes
el domini de l'anglès
quan acabin els seus estudis.
Això en l'aplicació
de l'anomenat currículum nuclear.
Tenint en compte
que ets britànic,
que ets català,
com contemples aquesta iniciativa
des del món acadèmic?
Home, sí, clar,
el món acadèmic
és un món a part.
Jo entenc perfectament
perquè tanta gent
sent la necessitat
d'aprendre l'anglès.
Bé, aprendre l'anglès.
Atenció,
perquè ells aprenen
l'anglès internacional,
que és un anglès molt empobrit.
És un anglès
que no t'ajudarà
a llegir llibres en anglès,
però sí sobreviure a internet
i sí demanar on són els lavabos
a qualsevol aeroport del món.
És aquest el tipus d'anglès
que se suposa que han d'aprendre.
Jo, personalment,
quan jo viatxo fora
a països on no parlen anglès,
intento mai no parlar anglès.
Jo sempre intento parlar
l'idioma del país,
encara que siguin
quatre frases senzilles.
Sempre, sempre, sempre.
Perquè no m'agrada aquesta idea
de fer servir un idioma
que no és del lloc on soc.
Per tant,
no series tan partidari, no?
De que fos obligatori o sí?
No, no, no, no.
La veritat és que trobo una mica,
de vegades, una mica fins i tot
preocupant aquesta obsessió amb l'anglès,
com si fos el pal·liatiu,
la cura de tots els mals.
A veure,
si una persona realment
vol aprendre l'anglès,
que és un idioma,
diguem,
tan flexible i viu com el català,
i tan local com el català també,
doncs han d'anar
a una zona angloparlant,
fer-hi missió
i sortir d'allà
amb uns coneixements
a fons de l'anglès
i llegint en anglès
i tot el que es vulgui.
Això d'aprendre
una mena d'anglès empobrit
a nivell internacional
és una cosa que no és bo
ni pels mateixos angloparlants.
És un, des del punt de vista,
exclusivament utilitari,
no tant com a riquesa cultural,
però sembla que avui dia,
si no saps o no estudies anglès,
no ets ningú.
Com a mínim a la nostra societat, no?
Això també molesta,
que conec catalans
que se senten com...
tenen vergonya gairebé
per no saber anglès,
doncs no haurien de tenir vergonya de res.
O sigui, l'anglès és un idioma
com qualsevol altre,
amb la diferència
que potser té una extensió molt més gran
que molts altres idiomes,
però no és
Déu omnipotent baixant del cel,
és un idioma humà.
Màtio, no et volem entretenir més,
sobretot si has de venir cap a Tarragona,
que vés a saber a quina hora...
Pot necessitar totes aquestes hores
que falten encara fins a les set de la tarda.
Clar, que no sigui que hagis d'agafar el tren
fins a les set de la tarda,
perquè mai se sap.
Tu equipat bé,
fa fresqueta, una xaqueteta,
una mica d'entrepa
i una ampolla d'aigua
que no falti el teu serró,
sobretot...
Material de subsistència.
Et deixo amb l'Enric,
que serà en definitiva
una de les persones
que s'acomiadi
i, bueno,
quedeu ja per aquesta tarda,
perquè ja heu quedat allà
a la plaça Pallol,
ja directament, o què?
O l'anireu a buscar?
No sé on, però a Sant Vicenç,
o on sigui?
No sé on l'anem a buscar.
Jo sé que amb el company Gerard,
que és el que porta el tema dels voluntaris,
que és el que va contactar amb ell
perquè vingués a fer aquest acte,
em sembla que ja han parlat
i han quedat ja
on l'ha d'anar a esperar.
Per tant,
si arriba a Tarragona,
arribarà a la plaça del Pallol.
Molt bé.
Doncs moltíssima sort a l'aventura
i moltíssimes gràcies.
Com sempre, és un plaer conversar uns minuts amb tu,
Matthew, bon dia.
El mateix per a mi, gràcies.
I fins aquesta tarda.
Adéu.
Veus que maco?
Veus que maco?
Doncs sempre que parlem amb ell...
Què veus?
Perquè viu a Barcelona,
això de que maco?
Ai, ja, ja, ja.
La gràcia,
sempre he dit la gràcia.
No tens la sintonia,
Lluís, a mà?
És perquè es respiri
i a veure si es treu la boira del cap
o no cal sintonia.
No, perquè després no tindrem temps per tot.
Va.
Hem parlat amb el Matthew Tri.
Per cert, 7 de la tarda,
Centre Cultural del Pallol,
al Saló d'Actes,
on està el Centre de Normalització Lingüística,
aquesta xerrada per inaugurar el curs.
Sí, sí.
L'any.
L'any acadèmic del centre.
Sí, l'any acadèmic i no,
perquè és allò que...
I no acadèmic.
Com que ens marca molt el curs acadèmic,
doncs, encara que el projecte sigui anual,
les activitats, diguem que les fem...
A l'estiu és quan hi ha l'impàs,
hi ha el canvi.
I, a més, a l'agost molta gent fa vacances
i llavors el canvi d'any ve a ser això.
Fem unes quantes notícies breus
que venen a ser com una mena d'acollita de tardor, sí?
Sí, sí.
A més, ara que parlàvem de les universitats,
teníem aquell tema pendent que jo volia tancar.
Avui, com que tanquem més,
també volia tancar alguns temes d'aquests que hem obert,
com el cas de la llengua catalana a les universitats.
Ara hi ha hagut aquesta resolució del Consell Universitari.
No et vols pronunciar sobre aquest tema?
No.
D'acord, no et pronuncies.
Jo ja fa temps que vaig acabar a la universitat.
Fa temps.
Però, home, també s'ha de pensar en les noves generacions, Enric.
Idiomes i en sé.
Pots anar pel món.
Sí, puc.
Jo també, com el Maci Odrígueu,
quan vaig pels països del món,
intento parlar amb el idioma.
Però què fas?
Vas als països que saps que et pots en sortir?
A la Xina?
A la Xina?
A la Xina em cau molt lluny.
No, jo em dic que...
Ara havia s'ho digues.
Bàsicament, m'ho moc per a Europa, quan m'ho puc moure.
I per a Europa, doncs sí.
M'és igual, va.
Això que anem de les universitats.
Erasmus.
Erasmus i català.
Teníem, a la universitat hi havia aquell tema del problema dels Erasmus,
problema entre cometes,
que sovint amb l'excusa de la presència dels alumnes d'Erasmus
a les universitats, a les aules, es canvia de llengua i es passa del castellà.
Recordem que a partir d'aquí hi va haver una...
Fa poc es va presentar la coordinadora d'associacions per la llengua,
va presentar un estudi que parlava justament d'aquest tema.
L'estudi es deia problemàtica
en torn de l'ús de la llengua catalana en la presència d'estudiants novinguts
i bé, constataven que la cosa està greu,
especialment a l'àrea metropolitana,
on la llei de política lingüística,
pel que fa a promoure el català entre els estudiants novinguts,
se la saltaven bastant, bastant.
I també posaven com a exemple positiu,
per exemple, el cas de l'Universitat de Girona,
que sí que té un pla d'acollida lingüística,
en què els alumnes que han de venir de fora
els ofereixen un curs de català intensiu i específic
durant dues setmanes abans de començar el curs.
Molta gent dels que hi venen s'hi apunten.
El 90% dels estudiants d'Erasmus
que van a l'Universitat de Girona s'apunten a aquests cursos,
per tant, la cosa és que deu funcionar.
Bé, també hi havia un altre cas d'aquests de la llengua universitat
que era l'altre tema,
que és si s'ha d'exigir o no el nivell C
els professors convidats, aquest tipus de coses.
Bé, pel que fa al tema dels Erasmus i tot això,
la comissionada per les universitats i investigació,
que és blanca palmada,
ha demanat a les universitats catalanes,
i això es veu que ja ho han adoptat
i han acurat que sí que ho faran,
que és que s'informi.
Una cosa t'ensenya com informar els alumnes
al moment de fer la inscripció
en quina llengua s'imparteixen les assignatures,
de manera que tothom sàpiga
quan s'apunta a una matèria
en quin idioma es farà.
A més, moltes universitats
tenen moltes assignatures
que les ofereixen tant en català com en castellà
i probablement també en els pròxims cursos
també n'hi haurà en anglès.
Aquesta és una de les coses.
I, per exemple,
hi ha una universitat
que és una de les més criticades
amb aquest tema,
que és la Universitat de Pompeu Fabra,
que sempre se l'havia posat
a la balança negativa
de les que menys respectaven el tema català.
Doncs aquesta és la primera
que ha fet un pas més enllà
d'això que estem explicant
i acaben de dotar-se
d'un pla,
un pla de multilingüisme,
no del català,
sinó un pla pel funcionament multilingüe
de la universitat,
en el qual s'estableixen
els criteris clars
i les normes clares
perquè tothom sàpiga
a què tenir-se
i, per exemple,
una cosa tan senzilla
com que els professors,
abans de començar el curs
i abans de presentar el programa,
han de dir en quina llengua
volen fer les classes.
Un cop el professor ja s'ha manifestat,
ja queda constat,
després les assignatures
s'anuncien en tal llengua o en tal altra
i a partir que una assignatura
està anunciada
que es farà en tal llengua,
ja diu la normativa aquesta,
diu que no es pot modificar
ni es pot canviar
sota cap concepte,
ni pot ser objecte de negociació
entre els estudiants i el professor
d'una assignatura.
Que es veu que a vegades
això ha sigut també
el tema de en quin idioma
hem de fer la classe.
Doncs potser el que cal
és justament crear un protocol
i unes normes
i que se segueixi
i no deixar-ho una miqueta
a l'albiri de cada universitat,
cada professor,
cada alumne.
Exacte,
i en aquest sentit
aquest document
es pot consultar
a la web de la universitat
per un peu fabre,
es tracta de buscar
allò bàsicament
en Google UPF
i busques la normativa lingüística
i allí consta tot això.
Parlem de cinema?
Sí,
cinema,
novetats per aquesta setmana...
És bona o
és positiva o negativa?
Sí, normaleta,
diguem que habitual.
La diferència és
com que demà és festa
i hi ha cinemes
que canvien la programació
demà i coses d'aquestes
amb la qual cosa
jo no he esbrinat
si s'estrenen alguna cosa en català,
mirant a la web
de Cinema en català
de la Generalitat
on hi ha les estrenes,
aquí a Tarragona
no tenim prevista cap estrena.
En principi
totes s'estrenen en castellà.
Les que s'estrenen
aquest cap de setmana, sí.
L'única que tenim
en cartellera en català
és Stardust,
que el títol no ho és,
que vol dir Pols d'Estrelles.
És que és curiós,
la fan en català
i posen el títol a la mà.
Podríem posar el títol
encara que fos subtítol,
un subtítol,
Pols d'Estrelles.
És aquestes pel·lícules
de fantasia, màgia i tot això.
És l'única que hi ha en català
al cinema
de les Gavars,
però tenim el cicle V
i això sí.
Com que demà és festa,
resulta que
l'espluga de Francolí
la d'aquesta setmana
la fan demà.
La fan demà
i fan bojos pels URF.
En canvi,
a Montblanc
no n'hi ha
ni demà
ni el dia 3,
ni dissabte.
Fins al dia 11
ja no en fan.
I en canvi,
a Tarragona i al Vendrell
tenim aquest dissabte,
que aquí sempre les fan
el dissabte tant a Tarragona
com al Vendrell,
al cinema és Òscar,
el dissabte 3 de novembre,
a les 4 de la tarda
o un quart de 5, perdó,
tenim Ratatouill.
També,
títol no en català,
però és aquella
dels ratolins cuiners.
Sí que jo no l'he vista encara.
Doncs, mira,
tens ocasió de veure-la.
Però on dius?
Què la fan?
Aquí a Tarragona?
Aquí a Tarragona,
a les Gavarres,
que és on fan aquest xicle
cada dissabte
un quart de 5, eh?
Un quart de 5 al dissabte...
Tot depèn
de l'hora del dinar.
Ratatouill,
en català dissabte
i durant la setmana
estardes,
pols d'estrelles.
Bé, Enric,
justifica'm
perquè avui no hi ha pregunta.
Farem la falca
com és habitual,
la petita pausa,
però avui no hi ha qüestió.
No.
Avui no vols regalar res, eh?
Sí.
Sí?
Però avui és el dia
que vam dir
que havíem de tancar temes
i un dels temes
era el concurs mensual,
aquesta vegada.
Sí, avui,
és l'últim dia.
Mira,
fem la pausa
i organitzem tot una mica.
Sí.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Aquesta és la bonica sintonia
que en la novena temporada
va voler incorporar
l'Enric Garriga
canviant la sintonia tradicional
d'un quart de català.
Des que va iniciar
aquesta novena temporada
intentem esbrinar,
bé, jo ho sé
perquè ho tinc escrit,
lògicament,
però intentem
que algú ens truqui
i identifiqui
de qui és aquesta melodia
i quin és el títol
de la peça.
Qui ho fes
o qui ho pugui fer
que encara és a temps,
té algun minutet
doncs guanyava
un lot.
Un lot de productes
de la Queta.
Estupendo.
Però jo no l'hi he vist,
jo no sé si estàs.
Sí, sí.
És maco de debò.
És l'estàndard.
Avui anem d'estàndard.
Jo crec que has d'estimular
més a l'oient,
l'has d'estimular
una mica més.
La persona que trucarà avui
no ho té.
Aquest espectat de trucada
perquè no t'acaba ningú
ja directament.
Tinc una intuïció.
Algú trucarà
i no l'encertarà.
A veure,
977-24-47-67.
Si truquen ara ja
i endevinen
tot,
el títol,
l'intèrpret i tot.
Conformo amb què endevinen
o el títol o l'intèrpret.
Doncs tenen aquest lot complet
tant de la queta.
Amb la motxilla,
el buf,
els passatems en català
que és tan complicat.
Aquells que no hi ha acabat encara.
Algun material de voluntaris
perquè també és una cosa
que portem.
Algun puntet de lectura.
Si el portellibre,
la targeteta,
aquest tipus de coses.
El buf és estupendo.
El buf ara ja comença a ser l'època.
I més si viatges en tren,
el carbó,
allò que de les màquines de vapor
que et cau
quan et poses així a la cara.
No sé per on circularan
ara les màquines de vapor tampoc.
No, si ara diuen
que les treuen un altre cop.
Ah, per substituir els que no van.
Sí,
és que no estàs al dia, Enric.
Potser sí, potser sí.
977 24 47 67
mentre no arriba aquesta trucada.
No arriba aquesta trucada
perquè no arriba, Enric.
Novetats editorials informàtiques.
Alex,
la normativa en català.
A veure,
aquest és una web
que de fet nova no ho és.
És un apartat del web
del Departament de Justícia.
Com que la resta és molt llarga,
jo suggereixo a qui l'interessi
que posi allà el buscador,
habitualment el Google,
posi l'excat,
tot junt,
L-E-X-C-A-T
i la primera cosa
que apareix
als resultats de la cerca
és allò,
cliqueu,
o la segona.
I llavors aneu en aquest apartat
que és una cosa molt interessant.
És un apartat
que diu
l'excat és un projecte
en procés d'elaboració
que pretén oferir en llengua catalana
la legislació més rellevant
permanentment actualitzada.
I es tracta d'això.
Fa un any que funciona,
la novetat d'ara
és que s'hi ha penjat,
ara fa poc,
el reglament del Registre Civil.
Fa un parell de mesos
hi va penjar la llei del Registre Civil
i ara s'hi afegeix el reglament.
Cosa que serà...
Reglament del Registre Civil,
això té a veure amb els noms
de les persones humanes.
Per això m'ha semblat
que el tema valia la pena
que es comentés.
També hi ha una altra cosa
que t'envies allí,
per exemple,
en català,
perquè en català
que els documents estan només en català,
amb traduccions oficials,
això sí,
no traduccions d'anar per casa
que algú ha fet no,
són traduccions oficials
i validades, etc.
I també hi ha, per exemple,
la llei orgànica del poder judicial,
aquella que la jutja Anna Ingelmo
es va saltar també.
El tema aquest el volíem tancar avui,
però he constatat que encara...
El de la jutgesa?
Sí.
No, no ho podem tancar.
No ho podem tancar,
perquè encara hem d'esperar
fins a un parell de setmanes.
Però deixa'm preguntar-te una cosa,
si no la saps no saps res,
perquè òbviament no ho pot saber tot,
en català ara ja podem posar els noms que siguin,
sempre i quan no lesioni la dignitat de la persona,
etc., etc.,
com diu el reglament,
però en principi ja podem registrar fa temps
els noms en català i tot plegat, no?
Sí, sí.
Clar, el que passa és que, doncs bé,
a vegades hi ha jutges que ignoren
o desconeixen les lleis,
perquè en el cas aquest de la llei orgànica del poder judicial...
S'acaba de la sinó,
i no l'han encertat.
És igual, no l'han encertat, ara la direm.
Doncs, clar,
jo recordo que en els casos en què hi ha hagut jutges
que no han permès que algú s'inscrigués en la banca català,
a la llei del registre civil,
una llei dels anys 50,
que posin al dia
que la versió que hi ha aquí és més actual
i, a més a més, està en català
i, per tant, no cal citar coses en aquesta...
Però, vaja, jo de lleis no hi entenc gaire,
però pel que tinc entès,
independentment que sigui català, gallec o arameu,
tu pots posar el nom que vulguis,
sempre i quan, el que dèiem abans,
no lesioni la dignitat de la persona,
per tant, no ha d'haver-hi cap problema,
des del punt de vista judicial.
No, tampoc n'hi hauria d'haver
per declarar en català en un judici,
però n'hi ha, no?
Doncs per això, llavors,
en aquesta web hi ha un bon recull d'això,
de normatives i de lleis,
classificats per tipus,
hi ha els de dret administratiu,
dret civil...
Dret civil...
Perquè ja se t'ha acabat el temps
fa com a quatre minuts i mig,
si no marxes,
doncs jo ho sento per a dir
de fer com les visites,
t'he de...
Encara no he dit de qui era la cançó.
És que no ens ho traiem de cap manera.
Digues qui és la cançó.
És de Mastreta.
Mastreta.
I qui és Mastreta?
Es preguntaran alguns oients.
És un home artístic d'un senyor
que es diu Ignacio Mastreta.
Que va actuar al Metropol?
Que ha actuat aquí al Metropol
presentant un disc que es deia
Música per automòbils,
però no és aquesta la sintonia.
La sintonia és d'un...
De fet, és del primer disc,
que és de l'any 98,
i la cançó en qüestió...
El disc es diu Melodies en Rayos X
i la cançó en qüestió es diu
exactament Mi Quarto d'Hora.
I clar...
Però quina ironia.
Mi Quarto d'Hora.
Su Quarto d'Hora.
I s'està a 25, mitja hora de fer un programa.
És el bis.
Molt bé.
És el bis.
Aquí està.
Enric, és broma.
És broma.
Estic encantada que vinguis cada setmana.
Vindràs dimecres vinent?
Si no s'ha acabat el món
i els trens me permeten arribar, sí.
Fins dimecres, Enric, bona castanyada.
Dimecres més.