Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Continuem parlant de la Setmana Santa,
continuem aquest itinerari, podríem dir,
per diferents aspectes de la Setmana Santa,
que ens agafa una miqueta lluny de casa
i que és molt interessant descobrir
o per algun se'n redescobrir.
Setmanes Santes emblemàtiques,
importants i destacades, com ara la de Múrcia,
que és la que ens ocuparà avui,
i probablement el proper programa,
perquè Déu-n'hi-do la profunditat i l'extensió
que té aquesta manifestació religiosa i també popular, no?
Sí, l'any passat ens vam anar a Terra Savillana,
s'enguany fem Terres Murcianes,
que és una de les altres Grans Setmanes Santes de l'Estat.
Ave Maria Puríssima.
I cada cop de vida.
Dios te salve, José, justo,
que por tu gran cárcel
te da...
en tu lección
la vara
que fue una...
gran dignidad
que es delente
y te triste
y yo que quiero ya
angustiado
que yo
que yo
que yo
luego
entre...
Perquè vegis que jo
segueixo atentament tot el que expliques al programa,
ara veurem si m'equivoco o no.
Això és una polifonia,
que m'has explicat el teu dia,
i que a més deies que era molt característica
de manifestacions populars i religioses,
sobretot,
com ara la Setmana Santa.
unes veus magnífiques, no?
Sí, això són els auroros,
auroros de Múrcia,
una gravació de fa prop de 60 anys,
i en aquest cas és una de les veus,
no l'única,
i un dels sons,
no l'únic,
que se sent per la Setmana Santa de Múrcia.
De fet,
les veus d'auroros
no només són pròpies del calendari
de la Setmana Santa,
sinó que
són unes peces musicals
a polifonia,
i amb aquest acompanyament
de la campana,
que s'acanten en diferents moments
del calendari festiu,
per exemple,
al mes d'octubre
hi ha acompanyaments al Rosari,
al novembre a Tots Sants,
per Nadal,
també se repeteixen,
o bé, per exemple,
el dijous sants,
a la tarda vespre,
quan cau la nit,
a la plaça de Sant Agustín
de la ciutat de Múrcia,
davant de l'església
de Nuestro Padre Jesús,
és un dels llocs
on se pot escoltar
aquestes veus tan potents,
també en d'altres llocs.
Avui hem volgut començar
aquesta mirada cap a Múrcia,
amb aquesta tonada,
perquè la Setmana Santa de Múrcia
té moltes particularitats,
mou a prop de 10.000 persones
repartides en 15 confreries
i tenen uns 85 passos o misteris
que processonen en 16 itineraris,
en 16 processons diferents.
I Déu-n'hi-do quins passos,
quins misteris,
perquè estan parlant d'obres d'art
d'una altíssima qualitat
i un altíssim valor.
Sí, la Setmana Santa de Múrcia
té durant 10 dies
una intensitat molt alta
en quant a la categoria artística
dels passos.
Hi ha litúrgia,
hi ha tradició,
però hi ha sobretot
molt, molt d'art.
I jo diria que és un dels senyals
d'identitat pròpia
d'aquesta manifestació
que tenen els murcians
com a molt assumida.
és una herència
que han agafat
de generació en generació
i que crec que
és un dels trets essencials
d'aquesta Setmana Santa
murciana,
l'art, l'art sacra.
De fet,
les processons comencen
el divendres de Dolors,
és a dir,
aquest divendres no,
l'altre divendres,
i en aquest cas comencen
amb la confraria
del Crist de l'Empart,
que surt a l'església
de Sant Nicolau de Bari
i fins al diumenge
de Resurrecció
continuen sortint
diàriament moltes processons.
De fet,
el gran imaginer murcià
és Salsillo,
aquest personatge
que va esculpir
les seves obres
al segle XVIII
i avui en parlarem
àmpliament
perquè dedicarem
molta part del programa
a parlar de la processó
dels Salsillos,
però no és l'únic imaginer,
hi ha altres importants,
González Moreno,
Sánchez Lozano
o Pedro Cano,
són alguns d'aquests artistes
que d'una manera o altra
han marcat
la Setmana Santa
de Múrcia.
Jo no sé si ho parlaràs o no,
probablement m'avanço
als esdeveniments,
però a mi m'agradaria
molt destacar
perquè,
vaja,
és que és magnífic
parlar també
de les grans
brodadores
de la Setmana Santa
Murciana
perquè els mantons,
tot amb el qual
va avillada,
sobretot
les Mare de Déus,
tot aquest tipus
d'elements
d'elements
de roba,
tenen uns brodats
que dius
això realment
és impossible
que ho puguin fer
unes mans,
no?
Bé,
l'art en general
té diferents facetes,
moltes vegades
et fixes més
en aquesta faceta
escultòrica,
però efectivament
algunes de les peces,
no totes,
però algunes de les peces
de la Setmana Santa
de Murciana
estan brodades,
no?
I això és un dels elements
que distingeix
també aquests passos,
no?
Suposo que és una suma,
no?,
d'elements
el que dona aquest equilibri,
no?,
aquesta manera
de fer
molt,
molt especial,
no?
Hi ha un altre element
que té bastant a veure
amb aquesta generositat
a l'hora de
de muntar els passos
o de preparar els passos,
no?,
que és
el repartiment de caramels,
d'ous d'u,
de mones,
és un costum ancestral,
no?,
que hi ha
també molt,
molt característic
dins de la Setmana Santa
murciana,
no?,
especialment
del divendres sant,
no?
Però segurament,
jo,
de totes les característiques
que es mantem,
jo segurament em quedaria
amb aquesta
gran qualitat artística
de les peces,
no?
Per dir-ne això
una repassada ràpida,
per exemple,
doncs el Cris de la Salut,
una imatge del segle XV,
això és 1400 i poc,
no?,
peces del segle
XVII,
com per exemple
Jesús del Gran Poder,
Cris de la Sang,
el Refugi,
el Nazaré,
o totes les del Salsillo
que són del segle XVIII,
no?,
també, no sé,
algunes confreries antiquíssimes
com la de la Sang,
no només a Múrcia,
també la de Tarraona
és molt antiga
i totes les confreries
de la Sang
són molt antigues,
no?,
en aquests casos
quasi 600 anys
d'antiguitat,
no?,
o els Servites,
no?,
una altra confreria
del XVII,
no?,
bé,
en tot cas,
són aquesta antigua,
no?,
aquest pòsit que han anat
deixant els anys,
els segles,
és una mena
de les característiques,
no?,
començàvem precisament
amb la nit del dijous sant,
amb les veus dels auroros,
jo diria que
per aquells que
podríem parlar
de molts aspectes,
però avui centrarem
entre dijous sant
i divendres,
una mica seguint
la cronologia
dels actes,
no?,
sí,
ja he dit
que comencen
el divendres de Dolors,
però evidentment
hem de senyar-nos
una mica
en aquells actes
més importants,
veurem si la setmana que ve
ens dona temps
a algun altre,
jo destacaré
algunes
de les processons,
no?,
el dijous sant
és bo de destacar
aquesta sortida
del Cris del Refugi,
no?,
que és una
de les confraries,
doncs,
que se li canten
aquestes peces
d'auroros,
aquestes peces
acompanyades
d'aquest so
de la campana,
no?,
el Cris del Refugi
és una imatge
d'aquestes
que té una certa,
a mi m'agrada
perquè té una certa
llegenda,
no?,
i és bonic,
no?,
de saber-ho,
no?,
normalment
la Setmana Santa
es munta
a partir de diferents
coses,
però la llegenda
és una de les coses
essencials,
no?,
és una nit
molt amarga
aquesta del dijous
per la Setmana Santa,
realment,
possiblement,
és la nit,
doncs,
un dels moments
més tristos,
no?,
és el moment
que es produeix
la mort de Cris,
no?,
la veu dels auroros,
la veu de la campana
ens dona una mica
aquest sentiment,
no?,
de,
de,
de tenebre,
no?,
que acompanya...
I de desesperació,
no?,
aquella campana tan aguda.
i nosaltres hem posat una tonada
que no és de les més dures,
eh?,
l'he posat per l'antigó,
però no és de les més dures,
no?,
en tot cas,
els confraris del refugi,
com es diu aquesta processó,
aquesta confraria,
els porten colors morats,
colors negres,
tenen un únic pas,
que és aquest atall anònim
del segle XVII
i que
es mou
al cop de la campana,
no?,
que és una campana
que va sonant,
doncs,
acompanyant els aurors
i també un cop de campana
per moure el pas,
no?,
és una processó
anomenada també
del silenci,
no?,
perquè
des del moment
que es baixen,
doncs,
es posen
la cucurulla,
diguéssim,
hi ha un silenci absolut
en aquesta processó,
els llums de la ciutat
s'avan tancant,
no?,
a mesura que avancen
i té un aspecte
de corpenedor,
jo diria,
bastant important,
no?,
és un únic pas,
no?,
quin sentit té aquest nom
del refugi,
no?,
d'aquesta confraria,
d'aquest Crist,
no?,
doncs,
curiosament,
hi ha una església a Múrcia,
l'església de Sant Llorenç,
Sant Lorenzo,
que durant la Guerra Civil
va ser una residència
de refugiats de guerra,
no?,
va haver un moment
que va haver
un terrabastall
tan tan gran
que l'única cosa
que es va salvar
d'aquesta església
va ser el Crist,
no?,
que malgrat que l'església
es va mitja enderrocar
i van caure bombes
i tot això,
doncs,
sembla que l'únic
que es va sobreviure
era aquesta imatge,
no?,
diu la llegenda
que estava la gent
molt espantada a Múrcia
i al voltant
d'aquesta església
mitja enronada,
no?,
i que una nit,
doncs,
mig de tempesta,
a més de,
bueno,
dels terrabastalls
de la guerra,
també,
no?,
sembla que tot
s'anava a caure,
no?,
fins i tot
hi ha l'últim refugi,
no?,
que quedava
en aquesta església,
no?,
i sembla que
els refugiats
d'aquesta església
van demanar
clemència
a Crist
i aquesta imatge
que estava allà
i sembla que
des d'aquell dia,
doncs,
va ser batejada
com a Crist del refugi
perquè va superar,
diguéssim,
la tempesta,
va superar la guerra
i des d'aquell dia,
doncs,
hi ha aquesta imatge
molt més anterior
que és del segle XVII,
doncs,
va aconseguir salvar-se,
no?
el Crist de l'Església
de Sant Llorenç
sinó el Crist del refugi,
esclar.
Exacte,
exacte,
no?
Després hi ha
la nit
d'aquest dijous sant
també hi ha
un altre
processó
també digne
d'esment,
no?
El dijous és bastant
seri,
és un altre processó
que,
malgrat això que deia
dels caramels
i de les mons,
també és una processó
sèria
que no reparteix
res de tot això,
no?
És la processó
del Crist
de la humillació,
es tracta d'una altra
talla del segle XVII,
en aquest cas
de l'Escola de Granada
sembla que
es diu
el Crist de la humillació
perquè
en castellà,
no?,
quan es diu
l'humilladero,
no?,
o la humillación,
no?,
es refereix al lloc
on s'imposaven
els càstigs públics
als presoners,
no?
Llavors,
es veu que hi havia
una capella
a la ciutat de,
diguéssim,
de Granada
on procedeix
aquesta Itàlia,
no?,
que tenia
aquest nom,
no?
hi ha alguna cosa curiosa
d'aquesta imatge
del XVII,
no?,
sembla que
aquesta procedència
granadina
es va poder documentar
perquè a l'interior
del seu cap
es va trobar
un document
que acredita
el cos
de la imatge
125 reales
de Bellón
que pagaren
por ella
los monjes
carmelitas
de Granada
a las hermanas
de la misma orden
de Coimbra,
que es veu que
aquesta imatge
es va comprar,
venia de Portugal
inicialment,
no?
Bé,
és una imatge
també bastant
interessant
per l'antigó,
per aquesta procedència
i porta la creu
al revés,
és a dir,
és una creu
portada com a emblema,
no?,
és a dir,
com si fos un estandard,
no?,
és a dir,
normalment les creus
no a l'esquena,
sí,
la porta a l'esquena,
però, diguéssim,
en posició inversa
a l'habitual,
com si fos un estandard,
no?,
això hi ha alguns crits
que encara mantenen
aquesta característica,
es veu que entre el segle IV
i el segle XV,
doncs,
la imatge de Jesús,
camí del Calvari,
es representava
preferentment d'aquesta manera
i no de l'altra
més estandarditzada,
que és la que ens ha arribat
fins avui en dia,
no?,
bé,
és una de les característiques
curioses,
no?,
i després,
la gran processó,
la gran processó
de la...
una de les dos grans processors
de Múrcia
és la processó
del divendres
quan trenca l'alba,
no?,
jo els diria
que si s'ha de descriure
alguna de les grans manifestacions
de la festa en general
de l'estat espanyol
i especialment
del Mediterrani,
la processó
dels salsillos
a trenc d'alba
sens dubte
està entre les
cinc primeres,
és a dir,
si alguna vegada
ens recomanem coses
en aquest programa,
pensin que aquestes d'aquelles...
Però ha de ser aquesta.
Aquesta és excepcional,
és a dir,
sense menystenir
altres coses,
però és una processó
que té...
Combina diverses coses,
que siguin
les primeres hores
del matí,
la llum particular
d'aquella hora,
les imatges,
el silenci...
És una processó
general,
d'entrades,
amb molts misteris,
amb molts passos,
per tant,
molt espectacular
i surt,
ja la tradició diu,
que quan el primer
raig de llum
es diposita
sobre la cara
de la dolorosa,
de Salcillo,
en aquell moment
ha d'arrencar
aquesta processó.
És molt multitudinària?
És la processó,
segurament,
la més multitudinària
de les processons
murcianes
i és una processó
que,
per molt que expliquem aquí,
s'ha d'anar allà.
És a dir,
una de les coses
maques d'aquesta processó
és aixecar-se d'hora,
anar caminant
pels carrers de Múrcia
fins al punt
de la sortida
on hi ha
normalment
la gran
la seu
d'aquesta
confraria
de la real
i molt il·lustre
que ofreia
el nostre padre
Jesús Nazareno
que va de color morat,
està a la plaça
de Sant Agustín
i és el museu
realment
de Salcillo.
És a dir,
és una processó
d'entrada
de la que estàs
molt espectacular.
És a dir,
vostè pensi
espectacle
a partir
que surt el sol.
Normalment,
això coincideix
depèn de l'any
a les set
o a les vuit
del matí,
depèn de quan sigui.
pensi que a vegades
fa molt de fred,
a vegades doncs no,
depèn del moment
de l'any.
Enguany és difícil
de predir,
tal com van les coses.
Si fa la ventada
d'avui,
doncs segurament
farà molt de fred
i si no,
doncs no.
Sembla que segurament
la tendència
és que no en facin bé.
En tot cas,
vostès imaginen
que Múrcia
abans estava rodejada
d'horta
molt més que ara,
doncs imaginen
que la gent,
els camperols,
doncs anaven caminant
des del voltant
de l'horta,
des de Múrcia
cap a aquesta església,
d'una manera o altra
doncs a acompanyar
les figures de Cris.
Això encara passa,
avui aquest dia
és un dia
en què tot Múrcia,
és a dir,
tota l'horta murciana
va acompanyar
les imatges
del Salcillo,
no?
La presència del Salcillo
és excepcional
perquè és una presència
del segle XVIII.
En el segle XVIII
la il·lustració
va intentar reglamentar
moltíssim
tota la festa,
no?
Pensen que els senyors
d'aquesta confraria
doncs van ser
intel·ligentíssims
perquè van dir
com ens estan perseguint
i ens estan reglamentant
tota la festa.
Nosaltres el que farem
és donar a la festa
el màxim valor artístic,
no?
I per això
en el moment
de les grans prohibicions
il·lustrades del XVIII
sobretot molt,
que van afectar molt
també totes les manifestacions
religioses,
aquests senyors murcians
doncs van aconseguir
tenir aquesta processó
doncs plena
de matisos,
no?
Que és aquesta processó
del divendres sant
de matinada,
no?
De primera hora del matí.
Bé,
en tot cas,
primer que hem de destacar
també aquesta processó
és com es porten els passos,
no?
No n'hem parlat abans,
doncs normalment
els passos murcians
es porten
doncs
d'una manera
molt característica
que són unes barres
que surten per davant
i per darrere
i doncs els portants,
no?
El que gent diu
nazarenos estantes,
no?
Estantes,
és a dir,
en aquest cas
surten per davant
i per darrere.
En funció de cada pas
doncs hi ha més o menys gent.
Jo donaré algunes xifres
que alguna gent
doncs es pot espantar,
no?
És a dir,
hi ha misteris
que pesen
1.750 quilos,
per exemple,
que porten
28 persones,
és a dir,
Déu n'hi do,
no?
28 persones,
1.700.
50 quilos.
Són passos
una miqueta
doncs
servits de pes,
eh?
Podríem dir,
és a dir,
llavors tenen una estructura
doncs
molt,
molt,
molt cronològica
de la passió
de Cris,
no?
Sembla
que
aquesta processó
és anterior
a les,
no,
no sembla,
de fet és anterior
a les talles
del Salcillo.
Es diu que
des del 1.600
doncs
aquesta confraria
doncs
va fixar
la seva seu
en el convento
de l'Arrixaca,
no?
Que és on
encara avui en dia
existeix
i des d'aleshores
ha anat sortint,
no?
Quines coses
podem,
doncs,
destacar
misteri per misteri?
Doncs no sé,
per exemple,
si m'equivoco una mica
doncs em perdonaran
però jo crec que
seguiré una mica
l'ordre cronològic
destacant algunes coses
interessants,
no?
El primer és el Sant Sopar,
no?
Un misteri
dels més impressionants,
és un misteri
que té
en aquest cas
el privilegi
que el cabo de Andes,
que és el cap,
el responsable,
no?
El que seria aquí
el capatàs dels portants,
també és el cabo mayor
de la cofredia,
no?
És a dir,
és un pes molt,
és un càrrec molt emblemàtic,
no?
Aquí,
el més important de tot
és que,
a banda de la talla de Salcillo,
la cosa més curiosa,
no?
és que totes les viandes
que hi ha en aquest Sant Sopar
són reals,
no?
No només les fruites,
que és moltes vegades
el que es veu,
sinó també,
doncs,
el bé i el peix
que hi ha damunt de la taula
és de veritat,
no?
I això és una de les coses
que impressiona més,
no?
La coberteria de plata
és una cosa absolutament brutal,
no?
És a dir,
aquí,
realment,
en unes altres èpoques,
això devia de portar
un cordó policial
bastant important,
no?
I després,
com a coses curioses,
si es fixen,
quan vegin el misteri
aquest del Salcillo,
doncs,
Judas Iscariot
és l'únic
que no mira,
no?
el conjunt,
o sigui,
que no té la mirada
cap al mateix lloc
que la resta de persones,
no?
És una de les coses,
doncs,
més impressionants
d'aquest misteri,
no?
El següent
és l'oració a l'or,
en aquest cas,
algun detall
d'aquestos curiosos,
hi ha moltes llegendes,
no?
Però l'àngel,
que és una de les imatges
més importants
de la iconografia,
doncs,
murciana
i en general
de la Setmana Santa
Mediterrània,
hi ha una llegenda
que diu
que si realment
va ser un home
o una dona
qui va prestar
les seves faccions
per ser,
doncs,
immortalitzat
en aquest misteri,
no?
Clar,
com se sap que els àngels
no tenen sexe,
dius,
a veure qui triarem,
no?
Sí, sí, sí,
després hi ha el misteri
de la presa,
no?
En aquest cas,
jo diria que
hi ha algunes imatges
molt curioses,
no?
Algun detall
que m'ha agradat
és, per exemple,
el fet que
el Judas,
aquí,
Judas porta
el cabell vermell,
no?
Una cosa que no he comentat
abans,
però és curiós
com el Salcillo
buscava iconografies
que marcaven molt,
no?
I, per exemple,
el misteri
té una talla,
doncs,
impressionant
en el moment
en què Sant Pere
li talla l'orella
a Malcus,
no?
Aquest personatge
que és una imatge tan clara
i s'ha de tenir present
que totes aquestes,
aquestes dues imatges,
concretament Malcus
i Sant Pere,
estan, doncs,
formen part del mateix,
del mateix tronc,
no?
de Xiprer,
que va utilitzar, doncs,
doncs,
a Salcillo,
és a dir,
Salcillo no va agafar
dos troncs
i va tallar dues peces,
sinó que va fer una única
a partir d'aquest únic tronc,
no?
És una de les coses,
doncs,
més curioses,
no?
També com a cosa,
doncs,
significativa,
no?
de...
no només d'aquest pas,
sinó de tots,
hi ha el tema
dels armats,
no?
podríem dir,
els romans
aquí porten
unes armadures
de segle XVI,
segle XVII,
és a dir,
això molta gent
ho ha interpretat
com un anacronisme
de...
encara es diu avui en dia,
ostres,
el Salcillo va fer
genials anacronismes,
no?
Perdonin,
si veuen els misteris
d'altres poblacions
o si veuen,
per exemple,
doncs,
algunes relíquies
que ens queden d'armats,
els armats abans
anaven vestits de peplum,
no?
El Salcillo no va fer
cap anacronisme,
ho dic perquè això
es va llegint encara
avui en dia,
no?
I no,
no era així,
no?
Vull dir,
és una cosa
bastant diferent.
Clar,
és que entre els armats
aquests de Ben Hur,
que generalment
es coneixen,
aquests que són
com a més fidels
a l'època
que van ser concebuts,
és...
Hi ha una mica
de diferència,
no?
Hi ha una mica
de diferència.
Hi ha alguna
altra anècdota
d'aquestes
curioses,
no?
Això del
del Salcillo
dona per molt,
no?
Per exemple,
ara me n'aniré
al novet pas,
no?
Hi ha diferents
que és pràcticament
dels últims.
El novet pas
de la Dolorosa,
no?
És un...
és un dels misteris
més emblemàtics,
també,
no?
La Dolorosa,
aquesta sobre la qual
surt el primer
raig de llum,
no?
Diuen que és un retrat
exacte de la germana
de l'escultor,
no?
Sembra que...
Hi ha tota una
llegenda negra,
també,
sobre aquest personatge,
no?
hi ha qui diu,
doncs,
que...
es van produir
alguns segrestos
i algunes...
algunes...
coses rares,
no?
al voltant
d'aquesta...
d'aquesta germana
de l'escultor,
no?
Sembla que...
doncs,
bueno,
Salcillo també
l'envoltava
tot un món
una mica,
doncs,
a vegades tenebrós,
no?
I una mica...
alguna d'aquestes
situacions
que va viure,
doncs,
la família Salcillo,
sembla que va quedar,
doncs,
reflectida
amb una cara,
no?,
molt trencada,
no?,
amb un ànim
molt desesperat,
no?,
que hi ha en la imatge
d'aquest personatge,
no?
I aquí diu que,
bueno,
té a veure
amb un segrest,
no?,
que va tenir,
doncs,
bueno,
la germana
la germana
de l'escultor,
sembla que tenia
un fill
que va ser segrestat,
no?,
i que li va produir,
doncs,
aquesta situació
tan curtprenedora,
no?
És a dir,
bueno,
són coses d'aquestes
que passen,
no?
I després hi ha
una altra talla
que és Sant Joan,
no?,
que és un personatge
també,
doncs,
molt curiós,
diuen aquí
un personatge
que,
un escultor també,
que hem parlat
algunes vegades aquí
en el programa
que és Ben Lliure,
ho hem parlat
quan hem fet
la Setmana Santa Valenciana,
Mariano Ben Lliure,
diu que
quan va veure
aquesta talla de Salsillo,
pensem que Ben Lliure
és un personatge
del vin,
quan va veure
la talla de Salsillo
per primera vegada
diu,
diu,
que li va dir
als portants
deixi'ls,
deixi'ls a Sant Joan,
que Sant Joan
camina sol,
la imatge
que,
bueno,
té com un peu
cap endavant,
no?,
que fa una,
sembla que realment
vagi sol,
no?
En tota aquesta processó
que hem explicat
hi ha un pas,
amb això,
doncs,
seria,
acabaria el nostre recorregut,
hi ha un pas
que no és obra
del Salsillo,
que és la imatge titular
de la confraria,
és el nostre padre
Jesús de Nazareno,
és una obra
d'un escultor també
antic,
Juan de Aguilera,
no?,
i diuen que,
bueno,
també hi ha una llegenda,
és una de les poques imatges
que va sobreviure
una antiga riada
de Sant,
l'anomenada
de Sant Calixta,
perquè sembla que va caure
en aquesta data,
no?,
és la imatge
més distingida,
aquí no la porten,
podíem dir,
els confraris normals,
sinó que la porten
els majordoms,
que són,
diguéssim,
un càrrec especial
dins de la confraria,
no?,
és una imatge
del segle XVI
que va ser portada
d'Itàlia,
per tant,
és la més antiga
de totes les que processona,
i diuen que aquesta imatge
ha inspirat
molts escultors,
perquè té la mirada,
doncs,
mirant cap a terra,
no?,
és a dir,
cap als ulls
de l'espectador,
no?,
i aquesta imatge,
aquesta mirada,
sembla que ha estat copiada
pels grans imaginers
de tot l'estat
amb les seves diferents obres,
no?,
té una creu
molt curiosa,
també,
que és realitzada a Mèxic,
una mica més tard
cap a...
del segle XVI,
cap a l'any 1800,
i porta-t'una sèrie
d'elements,
no?,
de decoració,
doncs,
molt especials,
no?,
té un nom molt popular,
aquest Nazareno,
li diuen l'Abuelo,
l'Abuelo,
i, bueno,
precisament per la seva antigó,
no?,
i hi ha una marxa,
doncs,
molt coneguda
dins de la Setmana Santa,
doncs,
Morsiana,
que és la que acompanya.
Nosaltres no la tenim,
perquè aquí no ho tenim tot,
però,
bé,
pensin que,
diuen que
aquesta imatge,
en posarem una molt semblant
per acabar,
que és,
en aquest cas,
també,
una marxa molt bonica,
diuen que
pocs murcians,
avui en dia saben,
els espectadors,
bueno,
els oients de Tarragona Ràdio
sí que ho sabran,
és que el braç dret
d'aquest Nazare,
d'aquest Abuelo,
encara és articulat,
no?,
i sembla que
antigament
formava part d'una mena
de cerimònia teatral,
que quan hi havia,
doncs,
moments de l'any
enrogatives
en què s'utilitzaia
aquest sant titular
per demanar aigua
per l'horta murciana,
sembla que
l'Auelo
beneïa
tots aquells
que el miraven,
i això és una d'aquelles coses
que segurament
pocs murcians saben,
però que avui
hem volgut utilitzar
per acabar una mica
aquesta repassada
molt ràpida,
que pensin que hi ha
multitud de tesis doctorals
sobre les imatges
del Salcillo
i concretament
les imatges
d'aquest dia.
Jo és el que t'anava
a preguntar,
però no tenim més temps,
ho deixarem pel proper dia,
perquè a mesura
que anaves parlant
a mi em sorgien
molts interrogants,
totes aquestes talles,
totes aquestes peces
estan en propietat
de cadascuna
de les seus
de les confreries,
Salcillo tenint en compte
que és un personatge
tan gran
dins de la imagineria
de la Setmana Santa,
imagino que també
és un autor
molt controvertit,
però això
no haurem de parlar
en el proper programa.
Sí,
és un autor
molt controvertit,
però té tant
de llegendari popular,
mira,
se m'acudeix
a una altra cosa,
hi ha una palmera
que acompanya
l'Oració de l'Or,
perquè aquí no hi ha
una olivera a la Múrcia,
normalment
les olacions
de l'Or porten palmera.
És terra a la regadiu,
no ha de secar
com nosaltres.
Pensin que
quan s'acaba la processó,
els dàtils
d'aquesta palmera
els van a buscar tothom
perquè diuen
que afavoreixen
la fertilitat.
I a més.
Personatge
molt controvertit,
però al voltant seu
es va crear
una quantitat
de llegendes
i una quantitat
de saber popular,
podríem dir,
que és absolutament,
jo crec que és
un personatge
indiscutit a Múrcia.
Ja he parlat
que és un personatge
que també sembla
que tenia aquest aspecte
més negre,
però que sens dubte
va rassar,
aquest senyor va rassar.
Doncs en parlarem
en el proper programa,
la propera setmana,
si començàvem
amb una polifonia
de los auroros.
Amb què acabem, Jordi?
Sí,
mira,
una de les coses
que passa a Múrcia
és que hi ha
un gran nivell musical,
no?
I acabem amb una marxa,
en aquest cas,
originàriament
no murciana,
sinó sevillana,
però que és una
de les tantes
que se sent
i que tenen
aquest encant
de desfil especial,
de desfilada especial
quan passen
els misteris
dels Alscillons.
Estrella sublime,
que és una peça
d'un compositor
que es diu
López Farfán
i que se sent
mig de multitud
de grans tonades
a la Setmana Santa
murciana.
Doncs amb aquesta marxa
donem les gràcies
una vegada més
i ens retrobem
la propera setmana.
Gràcies, Jordi.
Vinga, a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.