Avui ens acompanya el Víctor Roca. Víctor, bon dia.
Bon dia.
Però avui no ha vingut sol, avui ha vingut amb bona companyia,
perquè avui parlarem d'un col·lectiu específic
dins del món dels advocats de Tarraona, de Tarraona i de tot arreu,
perquè m'imagino que en qualsevol col·laboració d'advocat ja,
el grup de joves.
Efectivament.
I avui has vingut, com dèiem...
Molt ben acompanyat amb la Xènia Foguet,
presidenta del grup de advocats joves.
Hola, bon dia.
La Patricia Sierra, membre de Junta,
vocal de la Junta del grup de advocats joves,
a les quals agraeixo la seva assistència
i em fa un cert grau d'il·lusió,
perquè jo també vaig pertany al grup fa, direm que no massa temps.
I, francament, després també voldria ressaltar
que la Xènia, si no recordo malament,
és la primera presidenta del grup de advocats joves.
La primera dona.
La primera dona.
Arriba a la paritat també al món de l'advocacia.
Efectivament.
Efectivament.
I realment, encara que ja ho hagi fet en diverses ocasions,
donar-s'hi també l'enhorabona,
tant per ascendir en aquest càrrec
que crec que dintre del col·lectiu té importància,
com per la bona tasca que estan desenvolupant d'un any cap aquí.
Els hi cedeixo la paraula per si volen comentar-se
aspectes del funcionament del grup.
Ara els hi preguntaré, però abans que res, Víctor,
tu que has estat també al grup de joves,
l'experiència que dona haver estat justament aquí,
la valoració és positiva que hi hagi, doncs això,
un col·lectiu que dins del col·legi
i aplegui a la gent jove, als advocats joves?
Jo crec que sí que és positiu.
A veure, això ho hem parlat algunes vegades
amb les companyes aquí presents.
Temps abans d'ascendir el càrrec,
quan elles estaven amb altres companys
preveient presentar-se a les eleccions o a la Junta.
Francament, ja ho he de dir,
jo ho he defensat aquí públicament durant un temps
que ha costat molt mantenir el grup d'advocats joves,
donat que té molta importància,
potser hi ha aspectes que molts anys enrere
tenien certa repercussió
o certa manera de ser que ara s'han mitigat,
però la tasca del grup d'advocats joves
crec que és positiva.
A més, insisteixo, des del punt de vista
referint-me ja directament a les companyes,
he de dir que elles estan duent una tasca molt bona
i que estan, francament, impulsant i potenciant
i mantenint molt els valors del grup.
Amb la qual cosa crec que es té que seguir,
de moment, amb la línia que estan seguint
mantenint i donar-s'hi ànimos i endavant.
Doncs amb la Xènia Foguet i amb la Patrícia Ciarr
conversarem durant els propers minuts.
La Xènia és la presidenta i la Patrícia Ciarr
és vocal de la Junta des del passat mes d'abril,
és a dir, encara no fa un any, fa nou mesos.
Quina és la primera valoració, la primera impressió
que teniu d'aquests primers mesos de funcionament?
Xènia.
Hola, bon dia.
En primer lloc, el que vam haver de fer
va ser organitzar-nos, perquè tots érem nous,
érem una nova experiència per tots,
la renovació de la Junta va ser total
i, clar, havíem de començar a conèixer com funcionava
i organitzar-nos nosaltres a nivell intern.
Jo crec que la valoració ha de ser positiva.
O sigui, ho hem anat fent a poc a poc,
però les coses marxen i ja comencem a agafar un rodatge.
I a nivell intern tenim reunions mensuals,
també tenim reunions bimensuals a nivell autonòmic
amb joves advocats de Catalunya
i reunions trimestrals amb la Confederació Estatal
i Abogados Jóvenes.
La Patrícia també fa una valoració positiva
d'aquests primers mesos?
Sí, esclar.
Nosaltres entenem que realment la tasca que estem fent
realment és encoratjadora per tots nosaltres
i crec que també per tota l'extensió del col·lectiu
d'abogats joves del Col·legi de Tarragona,
donat que dintre del grup no només som nosaltres
els set membres de la Junta,
sinó que també hi ha tots els advocats
que els que es col·legien a partir d'ara
són fins a l'edat de 35 anys
i els que ja estem col·legiats fins a l'edat de 40 anys.
Llavors, el grup d'advocats joves s'ha de destacar
que no és només un col·lectiu de Junta,
sinó que és tot el col·legiat
que estigui compres en aquestes edats.
I llavors, nosaltres el que tenim aquí
és un correu electrònic
on qualsevol col·legiat del grup d'advocats joves
ens pot adreçar qualsevol suggeriment,
queixa, qualsevol proposició
per realitzar algun tipus d'activitat
o nosaltres estem oberts
realment a totes les propostes
de qualsevol col·legiat
adscrit al grup d'advocats joves.
Llavors, nosaltres també estem fent activitats
dintre del grup d'advocats,
com per exemple aquest dijous mateix,
que es convida particularment a tothom
que vulgui, és una sessió gratuïta
que assistirà la jutge decana de Tarragona,
la senyora il·lustríssima Anna Grau,
que llavors també vindrà a part d'ella
un grup d'assistents socials
perquè es tractarem de l'aspecte pràctic
de la pena de treballs
en benefici de la comunitat,
que creiem que pel nostre col·lectiu
és realment un aspecte pràctic.
Un acte que per cert es farà a on i a quina hora?
Al Col·legi d'Advocats de Tarragona
a les 6 de la tarda
del dijous 10 de febrer.
Aquesta és una de les activitats que promoveu.
Abans de parlar d'altres qüestions
i d'altres problemàtiques,
a nivell personal, tant la Xènia com la Patrícia,
per què us vau presentar a la Junta
quan segurament un advocat per la seva formació,
en fi, i a nivell professional,
doncs segurament s'ha d'ocupar i molt
de buscar-se la vida
després d'haver estudiat la carrera?
Per què?
Per un interès, m'imagino,
en la col·lectivitat i en defensar una mica
els vostres interessos.
Però per què, Xènia?
Era aquest interès i a més
tampoc volíem que es perdés aquest col·lectiu.
Per tant, era donar una continuïtat.
Pensa que aquest col·lectiu
ja és des dels anys 70,
em sembla,
fa molts anys i no era qüestió que ara,
en un moment en què també hi ha molt de moviment social
i en el sentit en què hi ha col·lectiu,
el col·lectiu que agrupem,
que té unes inquietuds,
té uns problemes
i és una manera de centralitzar-los
i de poder ser la veu d'ells
davant del col·legi, davant la societat,
davant d'altres col·lectius.
Llavors vam pensar que s'havia de donar una continuïtat
a aquest grup d'advocats joves.
I en el cas de la Patrícia,
per què personalment va decidir posar-se també a la Junta?
Doncs una mica també per aquest tema
de la continuïtat del grup d'advocats joves
al Col·legi de Tarragona,
perquè realment és una institució
i llavors també és una mica de realitzar
una tasca ja no tan professional,
sinó al marge de la professionalitat
amb el col·lectiu.
Llavors són interessos comuns
que hem de compartir
i hem de tirar endavant,
hem de treballar pel nostre grup,
per defensar l'advocacia jove
i donar-nos a conèixer en àmbit de ciutat
i també en àmbits una mica més elevats,
com són ja els joves advocats de Catalunya
a nivell català, de comunitat autònoma
i també a nivell del consejo a nivell estatal.
Com funcioneu respecte al Col·legi d'Advocats?
És a dir, respecte a la Junta del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
vosaltres sou com una mena de grup autònom,
teniu la vostra autonomia per fer diferents activitats.
Com funcioneu, Xènia?
Tenim autonomia per fer activitats,
les proposem, però sempre col·laborem
i depenem indirectament del col·legi.
hi ha un jove advocat que forma part de la Junta,
de la Junta del Col·legi d'Advocats de Tarragona
i diguéssim que és l'enllaç amb nosaltres.
A l'última junta ja em van convidar a mi
com a president del grup d'advocats joves
i la valoració és positiva, clar,
perquè és una manera directa de poder parlar
amb la gent de la qual depenem
i poder proposar temes i col·laborar.
Perquè, Víctor, una pregunta,
és a dir, les inquietuds que poden tenir els advocats joves,
tu que també has estat a la Junta
del grup d'advocats joves del Col·legi de Tarragona,
les inquietuds són molt diferents de la del col·lectiu
quan ja, en fi, els professionals ja són més grans
i val la pena que hi hagi aquesta mena d'enllaç
de persona que estigui també dins de la Junta.
Canvia molt la situació en funció de l'edat?
Crec que francament no.
Evidentment, el que fa l'edat, en alguns casos,
en alguns altres malauradament no,
és consolidar una miqueta la teva situació professional
com a advocat, és a dir, a poc a poc te vas obrir un camí,
l'údu que és.
Però, francament, el grup d'advocats joves,
crec que, i més en l'actualitat,
amb la, insisteixo, bona tasca que estan duent a terme,
està fent una miqueta com d'esglaó.
És a dir, des que un acaba la carrera,
que en la majoria de casos
entra a formar part de l'Escola de Pràctica Jurídica
del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
fins que arriba
amb aquest, diguéssim, principi,
diguéssim, de grau de consolidació,
hi hauria un buit,
i aquest buit l'omple el grup d'advocats joves,
que és una miqueta un esglaó intermig,
que voldria dir que no només,
com ha exposat abans la Patrícia i ha corroborat la Xènia,
no només es preocupa
d'ell mateix, sinó que es preocupa
de dur a terme, per exemple,
conferències i tractar
temes tan interessants com el que es tractarà aquesta tarda,
amb col·laboració al Col·legi d'Advocats,
donant un cop de mà,
i també voldria comentar que el grup d'advocats joves,
al qual tothom, tothom pot fer sugeriments
i està obert a tots els col·legiats,
no només als joves,
dintre dels advocats veteranos, diguéssim,
més de 35 o de 40 anys,
també es poden donar circumstàncies
que, malauradament, insisteixo,
a vegades es produeixen,
d'algun company advocat de més edat
que pugui tenir problemàtiques,
no diré iguals, però molt similars
a les que té normalment l'advocat jove,
el tort d'úfisi,
fins i tot l'accés a la professió,
perquè, per què no dir-ho,
hi ha molts companys que es donen d'alta
com a col·legiats,
venint d'un altre gremi absolutament diferent,
als 45 o 50 anys,
i aleshores, amb una edat diferent
a l'estipulada per la normativa col·legial,
també es veuen advocats
en una sèrie de situacions
que el grup d'advocats joves
em consta,
nosaltres intentàvem fer-ho,
i em consta que actualment també ho fan,
consta que intenten solvantar
i donar un cop de mà
a tot aquest tipus de col·legiats.
És a dir, que fan una miqueta
la tasca d'esglaó,
no només pels menors de 35 anys,
sinó també per altres membres del col·lectiu
des de moltes vessants diferents.
Parlem una mica de les inquietuds,
si és que n'hi ha algunes
que siguin comunes a tot el col·lectiu.
Què observeu vosaltres,
Xènia i Patricia,
què observeu, en fi,
com a problemàtiques,
com a coses que inquieten més
als joves advocats de Tarragona?
Bueno, actualment,
hi ha dos temes
que estan calents, calents,
que són la llei d'accés,
que ho comentava el Víctor,
i també el torn d'ofici.
Se'n va parlar molt abans de les eleccions,
últimes que hem tingut,
però aquest tema encara està,
podríem dir, latente,
i ja està lluny.
És el tema etern.
Sí.
Doncs vinga, a veure,
concretem i de forma planera.
Què és això de la llei d'accés?
S'ha volgut regular l'accés a la professió d'advocat.
I, per tant,
es va aprovar una llei
que té una vaca teoleguis de 5 anys,
això vol dir que des que es va aprovar
no entrarà en vigor, diguéssim,
no entrarà a posar-se a la pràctica
fins d'aquí 5 anys.
I, bueno,
és una llei que ha quedat així.
És una llei perquè...
del Parlament de Catalunya
o és del Congrés?
És a nivell estatal o a nivell de Catalunya?
A nivell estatal.
Sí, sí.
I aquesta llei
vol regular l'accés,
però no,
realment només diu que la vol regular
i es remet constantment
a un futur reglament
que s'ha d'aprovar.
O sigui que, en el fons,
s'ha volgut regular una cosa,
però d'aquella manera
que no s'ha fet massa cosa.
L'últim Congrés Estatal
d'Advocats Joves
va ser un dels temes
principals que es va tractar
i la conclusió va ser aquesta,
que no se sabia per què
i si el motiu era
donar com a més renom
a la professió
en el sentit que jutges,
per exemple,
necessiten d'una escola
de pràctica jurídica oficial,
o sigui,
tenen regulat l'accés
a la seva professió
i per això
potser se'ls respecta més
que no passa a un advocat.
Llavors,
si l'objectiu s'ha d'aconseguir,
és a dir,
fem una llei d'accés
perquè estigui ben regulat,
perquè hi hagi realment
un pas de la universitat
al col·legi d'advocats
que pugui fer de pont,
perfecte,
però que no sigui un motiu més
per aconseguir diners
o per limitar l'accés.
Perquè una cosa és regular
i l'altra és limitar l'accés
a l'advocacia.
I l'altre tema,
Patrícia,
és el del torn d'ofici,
l'altre tema que us interessa.
Això com funciona?
Què passa?
No esteu d'acord
com funciona actualment?
A veure,
el torn d'ofici actualment
creiem que és un bon servei.
Realment,
ja no entrarem a discutir
si les retribucions
que es perceben
són suficients o no ho són,
però jo crec que
és un tipus
de funcionar
que realment garanteix
el que és
la llibertat de la professió
i realment és
atorgar
un dret de defensa
amb el ciutadà
que no té mitjans propis
realment
de qualitat
i imparcial
i a més sota
la independència
de l'advocat.
És realment,
va per uns,
els regula
el col·legi d'advocats,
o sigui,
bàsicament,
bé,
més que regula
volent dir
els distribueix
els temes
al col·legi d'advocats.
Llavors hi ha
unes llistes
que els advocats
s'apunten,
siguin joves
o no siguin joves,
no hi ha limitació
d'edat,
i llavors van entrant
els temes
i realment van
per l'ordre
de la llista,
van assignant els temes.
Llavors,
realment,
l'advocat assumeix
la defensa
o el que hagi
de posar,
si ha de ser
la part actora
de posar la demanda
o el que sigui,
però sota
els seus criteris
professionals
i sense la direcció
de ningú,
amb tota la llibertat.
Llavors el tracte
és de tu a tu
amb el client
i realment
crec que es dona
bastant
per part de l'advocat
envers
aquest servei.
Llavors,
ara què passa?
Com a l'estiu
ha sortit
bastant als diaris
i això que va fer
la Generalitat,
la Conselleria de Justícia,
que va encomanar
uns quants estudis,
informes externs,
a veure a l'hora
a l'hora de privatitzar
el servei.
Llavors,
nosaltres estem una mica
descontents
de les formes
en què s'ha fet,
perquè es pot parlar
de tot,
però realment
crec que s'ha de fer
tenint informats
a tothom
i comptant
amb l'opinió
de tots
i crec que
l'opinió
del col·lectiu
d'advocats
és important
el que ha de dir
al respecte.
Llavors,
bàsicament
el que
menys pot agradar
és que es vulgui
posar el servei
com si fos
una concessió
administrativa
o
bàsicament
també
com si fossin
funcionaris
o personal laboral
de la Generalitat
o de l'Estat,
perquè llavors aquí
creiem que
incideix molt negativament
clarament
amb el dret de defensa.
Vull dir,
no seria
una persona imparcial
un professional
liberal
directe
que estigui
que estigui
sotmès
doncs
als seus criteris
personals
de conviccions
i de
bueno,
personals
tampoc tant,
volem dir
que ens podem
plantejar el tema
des de la nostra
llibertat professional,
els nostres criteris
que realment
creiem
i no estaríem
sotmesos
com pot estar
una administració
o una
empresa
que estigui
subvencionada
per
per temes
per institucions
públiques.
I a banda d'aquestes dues
qüestions
que comentàveu,
el col·lectiu
de joves advocats
tenen,
observeu
que tenen
o teniu dificultats
per, en fi,
accedir professionalment
amb una certa facilitat
i amb una certa garantia
en fi,
doncs,
amb una estabilitat
professional.
Noteu entre els vostres
companys i companyes
les dificultats
de tenir
una feina
doncs, en fi,
prou sòlida.
Jo primer us
volia comentar una cosa,
al respecte del que
deia la Patrícia,
és la problemàtica
en torn al torn d'ofici
que s'ha establert
com a tema principal
el Congrés
d'Advocats Joves
de Catalunya,
que se celebrarà
aquest juny.
Bé,
us ho volia dir
perquè és un tema
interessant
i preocupa
tant a nivell
de col·legi
com a nivell
autonòmic
de qui
a que es faci
aquest Congrés.
Serà Santa Susana
dir-vos també
a tothom
que esteu convidats
a assistir-hi
i aquest serà
el tema principal.
També se'n tocaran
d'altres
com la imatge social
de l'advocat,
la regulació especial
dels advocats
que presten serveis
a despatxos professionals
perquè fins ara
no hi havia res regulat,
es parlava molt de passants
i s'ha intentat
regular una mica això
i el màrqueting
per despatxos.
I respecte
al que preguntaves,
jo crec que sí,
a veure,
quan un comença
en qualsevol professió
és difícil.
T'has de situar
i, bueno,
has d'anar adquirint
l'experiència
que és un grau
i t'has d'anar
fent el teu espai
en el col·lectiu
que sigui.
Quin avantatge
que tenim nosaltres
que potser
ens és més fàcil
poder entrar a treballar
en un altre despatx
i així
comences a conèixer
tot aquest món
a través d'una persona
que ja està introduïda
en ell.
I potser això és...
Però,
de totes maneres,
bueno,
hi ha tants casos
com colors
i com persona
s'hi pugui haver.
La Patricia,
com ho veu?
Home,
jo veig que tots els començaments
són una mica difícils
perquè, evidentment,
el que ens falta
és l'experiència
i realment
jo crec que el temps
i la voluntat
i realment
passar hores
també preparant-te temes
i realment
en pràctica
dins d'un despatx
aprens moltíssim.
Realment,
s'ha de passar,
jo crec que
uns temes,
o sigui,
uns anyets
veient uns quants temes
de tot
no ens està de més.
Llavors,
tampoc no podem pretendre,
jo crec que també
en qualsevol professió.
No crec que un metge
quan acabi de la carrera,
per molt que el posi
en el servei d'urgències,
realment sàpiga de tot.
Però ha de passar
aquesta etapa necessària
per madurar en la professió.
I el Víctor,
que ja té aquesta experiència,
com veu justament
aquest procés?
El veu més fàcil
ara que abans
o al revés
o el veu igual
o sempre ha tingut
el mateix grau de dificultat?
Home,
el procés sempre és el mateix.
Potser actualment
per qüestions numèriques,
per número de col·legiats,
sigui diferent.
Fa 40 anys
hi havia,
a Tarragona,
no ho sé,
30 advocats
i ara n'hi ha 800
o 700.
el que realment
no em sorprèn,
però reia una miqueta
cap endins
és que els problemes
de fa 10 anys enrere
quan jo estava
directament involucrat
amb el tema
d'advocats joves
són els mateixos.
Recordo congressos
de fa 10 anys enrere
que tractàvem
l'accés.
Vull remarcar
que aquí a Tarragona,
crec que va ser l'any 99,
es va fer un congrés
de l'advocacia catalana
i es va,
bueno,
diré boicotejar,
encara que no sigui
la paraula dient
o correcta,
potser,
però l'advocacia jove
no va aprovar
dintre de la normativa
col·legial
a nivell de Catalunya
del Codi de l'advocacia
no es va aprovar
l'accés
perquè,
francament,
arrel del que deia la Xènia
hi havia una sèrie
de punts
amb els quals discrepàvem
i es va fer una votació,
bueno,
crec que recordada
per molts companys,
era un problema
al torn d'ofici.
La Patrícia
ha sigut
com bona advocada
molt diplomàtica
dient que la remuneració,
a veure,
no ens enganyem,
és una reivindicació,
encara que molts
ens diguin passateros,
el tema de la remuneració
del torn d'ofici
molt més dignificada
que a temps enrere,
però que segueix
estant per sota
dels paràmetres
del que hauria de ser
perquè,
com molt bé ha dit,
el servei que es dona,
encara que molts ciutadans
puguin discrepar,
com de tot,
però, francament,
la majoria de companys
hi posen l'ànima,
hi posen els coneixements
i tinc a dir
que és un servei
que s'està atorgant
de bona manera.
En quant a l'accés
de la professió,
també volia fer
el següent comentari,
efectivament,
quan acabes la carrera
has de fer
una miqueta de cada,
sempre es suggereix
per part del col·lectiu
anar-te especialitzant
perquè és un error
acabar fent de tot,
això sempre ho diem
i jo hi comulgo
perquè crec que
és una miqueta
com atendre
el servei d'urgència,
s'has de saber
una miqueta de cada cosa
però acabar
amb la teva especialitat
i francament
no per desil·lusionar ningú
però en l'actualitat
el que voldria acabar dient
és que efectivament
costa molt començar,
moltíssim,
estic totalment d'acord,
tant o més que abans
però començar
ajuda aquest començament
una miqueta
al tor d'ofici
quan acabes l'escola
de pràctica jurídica
tenim,
diguéssim,
la sort,
per dir-ho d'alguna manera,
de tenir un petit ingrés
que és el tor d'ofici
que et pot ajudar
a pagar unes despeses
de despatx
però hi ha una cosa
molt important
i ara que potser
jo començo ja a veure
amb certa perspectiva
estic tot el rato
tirant anys al damunt
s'ha de recórrer el camí
és a dir,
el camí,
la cursa,
la marató
es comença a vegades
fins i tot
a fer més dura
a partir del quilòmetre 10,
del 15 o del 20
vull dir amb això
que
quan ja portes uns anys
d'experiència
segueixes tenint problemes
potser una mica diferents
però
segueixes tenint
moltes qüestions
per tirar endavant
i no hem de tirar mai
la tovallola
i seguir
amb molts ànimos
i això potser ja puc permetre'm la recomanació
molts ànimos
i lluitant dia a dia
perquè francament
és una professió
doncs molt bonica
però una miqueta dura
no ens enganyem.
Això que comentem abans
al torn d'ofici
ja deia la Xènia
que serà un dels temes centrals
del Congrés de Joves Advocats
de Catalunya
que es farà el mes de juny
per acabar
també deia la Xènia
un altre dels temes
és el de la imatge social
de l'advocat
quina imatge social
creieu vosaltres
que sou joves
que esteu ara
entrant en la professió
que tenen els advocats
en la societat?
L'últim Congrés Estatal
també
se'n va parlar
pel damunt
i ens va sorprendre
perquè
es van fer enquestes
i deien que era
molt positiva
però
bastanta part
dels presents allí
em van discrepar
perquè
realment
tu quan parles
amb la gent
és que
és el que deia abans el Víctor
et veuen passatero
et veuen
una persona estranya
i després
les enquestes
van sortir positives
no ho sé
jo penso que cadascú
no n'esteu gaire convençudes
que tingueu una imatge
jo crec que depèn
de l'experiència
que hagi tingut cada persona
perquè sí que és veritat
que hi ha de tot
com a tots els col·lectius
hi ha millors professionals
o pitjors
vull dir
això tampoc
ho podem negar
i depèn de l'experiència
que hagi tingut cada persona
personalment
doncs
tindrà una valoració
o una altra
en fi
suposo que
de la imatge social
d'intentar millorar
la imatge
en parlareu
en aquest
en aquest congrés
del mes
de juny
en què hi haurà
joves advocats
de tot Catalunya
per acabar
Xènia
recordem l'activitat
d'aquest dijous
que organitzeu
com a grup de joves
és una taula rodona
sobre la pena
dels treballs
que beneficia la comunitat
hem cregut
que és molt interessant
tant a nivell
d'advocats
per la seva posada
en pràctica
dels nostres clients
però també
qualsevol ciutadà
que s'hi pugui veure afectat
perquè és una de les penes típiques
que et fiquen
per exemple
en temes d'alcoolèmia
que també és un tema
de judici ràpid
clau
per tant
és una taula rodona
oberta a tot el col·lectiu
oberta a professionals
oberta a assistents socials
però també
a qualsevol persona
d'apier
podríem dir
que es vulgui costellar
el col·legi d'advocats
a les 6 de la tarda
això mateix
el dijous
aquest dijous
1 de febrer
doncs
així acabem
aquest espai
que avui hem dedicat
als joves advocats
de Tarragona
amb la Xènia Foguet
i amb la Patricia Sierra
la presidenta
i una de les vocals
de la Junta
respectivament
que us vagi molt bé
que tingui molta sort
i en tornem a parlar
d'aquí un temps
gràcies
moltes gràcies
i gràcies també al Víctor Roca
que com sempre
amb els Javi Tarrers
ens acompanyen
cada dimarts
en aquest espai
gràcies Víctor
i fins la propera
gràcies i fins una altra
bon dia