Adiós.
Anabel Lambea, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Ja ha acabat la tardor literària a la biblioteca,
torneu a la normalitat, la qual cosa tampoc no vol dir
que torneu a llorar la tranquil·litat absoluta a les sales
més enllà del que és la tasca habitual,
perquè continueu amb els clubs de lectors,
amb les narracions de contes,
que ara les festes de Nadal...
És la normalitat de la biblioteca.
La normalitat és això, justament,
treballar força i treballar molt.
Què ens has portat avui?
A veure, he portat dues o tres novel·letes.
Avui no vens amb coses estranyes,
d'aquelles que trobes als prestatges?
No, una, una curiositat he portat.
M'estranyetat perquè sempre portes unes coses,
a mi m'encanta,
totes aquests llibres estranyíssims.
Hem portat una curiositat,
però vaja, no, un parell de curiositat.
Les deixem pel final o pel carrer?
Sí, les deixem pel final.
Fem la novel·la que és més ràpid.
A veure,
la primera que he portat és El secreto del bosco.
És una novel·la d'aquestes històriques,
d'aquestes amb intriga.
Allò, la sonrisa de la Mona Lisa,
una mica...
Sí, són d'aquestes que hi ha un quadre pel mig.
I a partir d'ahir,
l'imaginari de l'autor...
I, bueno,
és d'aquesta nissaga,
diem,
però el bosco,
que del bosco encara...
Fa més gràcia,
allò del Jardí de les Delícies,
que m'agrada tant de...
Sí, és que a més justament...
Tant de pecat, no?
Tant de pecat.
És que justament és de la part del...
O sigui,
del quadre del Jardí de les Delícies.
Sí, ui,
aquest llibre Promet,
eh,
Tanabel,
Promet,
ja sé per què l'has portat,
ja sabia jo que tenies cops amagats avui.
Veus?
Està molt bé,
està molt bé.
A part,
a veure,
l'escriptor és un alemany
que ell va fer història i filosofia,
crec,
i ha escrit molt per assajos,
assajos,
però...
Per tant,
és un senyor solvent,
que s'inventa les coses necessàries
perquè sigui una novel·la,
però que no es passa
imaginant allò que no s'ha d'imaginar.
No,
i que hi ha un fons
d'una persona
que coneix el tema,
no?
No és allò...
A veure,
un pot ser molt aficionat
a la història de l'art
i saber molt,
no?
Però en principi li avala,
no?,
que ja té
una carrera al darrere,
no?
I que ha escrit molts llibres
sobre història.
Sobretot això,
no?
Que hagi treballat molt l'assaig
per després llançar-se la novel·la,
clar.
Sí,
sí,
llavors,
bé,
és a qui li agradi
aquest tipus,
no?,
jo de...
Més fixa-t'hi,
el Bosco és d'aquells personatges
bastant animàtics,
molt curiosos.
Perquè mira que hi ha pintors
que ho sabem gairebé tot,
però el Bosco és d'aquells pintors
que sí que s'han fet
algunes coses,
però...
Sí,
a més el Bosco,
si et diguessin,
no sé,
que és de principis de segle,
si no saps res,
tu creuries totalment,
no?,
aquesta paranoia...
Sí,
és absolutament modern,
no?
A mi és que em va deixar
molt sobtar d'aquest quadre,
és una...
és que si t'hi fixas és terrible.
Sí,
sí.
Et veig una cara molt espantada,
Anabel,
estàs entusiasmada
amb aquest llibre,
eh?
Home,
a mi el Bosco
m'agrada molt.
A mi també,
m'agrada molt,
jo per això t'ho diem allà.
Trobo un personatge d'aquells,
això,
atemporal,
no?,
que dius,
a veure això,
t'ho posen ara
i dius,
si no saps res
i no el saps ubicar,
perquè,
clar,
el veus i és impossible,
no?
Difícil ubicar-lo,
fins i tot amb els seus contemporanis,
per això...
Però d'aquí hi ha gent
que dius,
ostres,
és que...
I digue'm una cosa,
Anabel,
una mica l'argument,
el sabem,
quatre coses,
que val la vida del Bosco,
no és la vida del Bosco,
és...
Fa referència al quadre,
o sigui,
l'enigma
i el misteri
que has d'esbrinar
surt
directament del quadre,
no és sobre la vida del Bosco.
Jo no sé vostès,
jo me l'apunto aquest,
recordem l'autor,
en tot cas?
Sí,
mira,
es diu Peter Demp.
Molt bé.
I,
de fet,
es diu
El secreto del Bosco,
un misteri
en el Museu del Prado,
o sigui,
que el misteri
té a veure
justament amb el quadre
i amb el...
Abans o després del...
Se suposa que és Madrid 1998.
Ah,
no,
doncs el Prado d'abans,
doncs,
eh?
El Prado d'abans,
home,
és que si no els hi hagués
donat temps...
No li haurien donat temps,
pobre home.
No,
no.
Hi ha escriptors
que fan coses increïbles,
eh?
Tenen una capacitat
per afabular.
Sí,
sí,
llavors,
és això,
té a veure amb manus...
surten manuscrits
i el quadre
i un monjo...
Sí,
allò que no s'ha escrit mai,
eh?
Daners,
coses d'aquestes,
no?
que...
Bueno...
Distret,
Distret,
Anabel,
Distret,
per passar l'estona
que és ben necessària.
Distret i després,
dins d'aquesta nissaga
d'històriques i de misteri,
doncs,
les que tenen a veure
amb un pintor,
si el pintor t'agrada,
doncs,
té un afili.
Jo recordo que una vegada,
potser fa dos anys,
m'equivocaré,
perquè la memòria,
com tot és feble
en aquesta vida,
em vas recomanar
per antena
un llibre
que el vam llegir,
El color dels flamencs,
podria ser,
que era també
de pintors,
de com...
El secret dels flamencs,
que també anava
en la línia
de quadres,
de pintura,
i era una novel·la
també a l'hora de misteri,
sensacional,
si va en aquesta línia,
doncs,
ja ens l'apuntem segurament.
De fet,
nosaltres,
a la biblioteca,
per exemple,
amb aquests llibres,
els hi posem
aquesta matèria en concret,
no?
A part d'art,
novel·la,
novel·les que tenen
a veure amb l'art,
també la de pintors,
perquè hi ha del Wermer,
hi ha de molts pintors,
no?
O sigui,
ja es considerem,
ja té entitat de matèria
per la biblioteca.
I és un gènere,
novel·la sobre pintors,
gènere pròpia.
Aquí no et faré cap comentari,
perquè no m'agrada
aquesta senyora
que has portat
no m'agrada gens.
No faré cap comentari,
tampoc simplement dir...
A més,
com que ven molts llibres sola,
no cal que nosaltres
diguem res.
Simplement dir que
ha tret novel·la nova,
però a més a més...
Quantes novel·les
fa aquesta dona per any?
A veure,
aquesta dona...
Tres o quatre.
Pobre,
a veure,
hi ha gent que li agrada molt.
No, no, no,
no diem que escrigui malament,
diem que no ens agrada,
que és diferent.
Bé,
jo el que dic
és allò d'Amenaça Tormenta,
perquè això és una novel·la
que comença una nissaga,
es diu
La Tierra firme,
la vida extraordinària
de Martín Ojo de Plata
i ja la contraportada
t'avisen
que és la primera aventura
de Martín Ojo de Plata.
A veure,
aquesta senyora
agrada moltíssim
i ven moltíssim.
Molt bé,
doncs...
Sí.
Que comença una nissaga
i que...
pròximament
tens les llibreries
i ja està.
Sí, exacte.
Som absolutament subjectives
com poden comprovar.
Sí, sí,
a veure,
jo aquesta dona...
jo aquest llibre
no el puc criticar,
no me l'he llegit,
no sé de què va,
però bé,
doncs comença una nissaga.
Jo el Capitán
era triste,
però ara
la Matilde Asensi.
De fet,
també veus
que hi ha un vaixell
a la portada
que és un...
Tirón Pirates del Caribe,
aprofitem
l'avionantesa,
potser...
Són colònies espanyoles
a les Índies.
El nom del personatge
has dit que era?
Martín Ojo de Plata.
Això té pinta de cursari.
Té pinta, no?
Té pinta de cursari.
I tant,
amb aquest nom
no pot ser l'ampista.
Has de ser cursari.
Tipo a la triste,
però...
de Matilde Asensi.
Molt bé.
D'acord?
Què més, Anabel?
Dos novel·les,
que aquestes sí
m'han fet molta gràcia.
Una es diu
El Abre Cartes,
del Vicente Molina Foix.
Ah,
molt bé.
Molt bona pinta.
Té molt bona pinta.
De què va, de què va.
És curiós
perquè ho planteja
tot a través de cartes.
No és...
Ell diu
que no vol fer
una novel·la epistolar,
però són
un seguit de personatges
que es relacionen entre ells
amb cartes.
Amb aquest argument
el títol està molt ben trobat,
l'Abre Cartes.
Molt bé.
Llavors,
a veure,
l'ambient,
diguem que
és un retrat
a la història
d'Espanya,
de les darreries
del...
bé,
franquisme,
guerra civil,
franquisme,
sobretot franquisme.
No em diguis
que és aquesta època.
És aquesta època.
Què farem, no?
Suposo que és,
bueno,
una mena de...
el seu homenatge
a determinats
persones.
No,
però la idea...
Però la idea
és molt bona.
Està molt bé, sí.
Surten personatges
coneguts,
l'Orca,
Eugeni d'Ors,
Alberti,
surt gent
per allà coneguda,
però no és...
no són els protagonistes, eh?
Surt,
surten,
però no són els protagonistes.
Com a efectes col·laterals
del tema,
com si diguéssim, eh?
de fet,
comença
amb un amic
de la infància
de García Lorca
que comença a escriure,
però després,
tot això,
els personatges
no són els famosos.
Clar,
els famosos
fan d'extres,
com si diguéssim,
i els anònims
són els protagonistes.
Sí, sí.
No està malament.
No.
Té bona pinta,
com tu dius.
Llavors,
té alguna part així de...
Li treu
la part humorística
al franquisme
en el sentit de,
per exemple,
treu moltes...
molts informes policials
que es feien, no?
Llavors,
aquí hi ha prosa
que utilitzaven, no?
Li treu
el puntillo
que...
Irònic.
Irònic,
que, clar,
bé,
has d'estar preparat
per treure-li
aquell puntillo, no?
Que el té.
Que el té,
i tal.
Doncs aquest,
l'Abre cartes
de Vicente Molina Foix.
I l'altra novel·la
que ha portat
és Història d'un amor
meravilloso
que així d'entrada
dius...
Ai, quin títol,
quin títol.
Quin títol, no?
Però,
l'argument
me va semblar
molt curiós
perquè vaig pensar...
Explica, explica.
Ostres.
Història d'un amor
meravilloso.
Història d'un amor
meravilloso.
Què farem?
Doncs,
això passa
al 1813
que neixen
amb un bordel...
Anem bé.
Comencem bé.
Anem bé.
A dues prostitutes.
Això és molt flanders, eh?
Molt flanders total, eh?
té una nena,
una nena normal i corrent,
i l'altra té un nen,
però diguem que
una mica monstruït,
amb deformacions,
bé,
i aquests nens
creixen junts.
El prostíbul.
El prostíbul.
Clar.
Creixen junts,
ella es fa una nena
molt mona
i ell continua
amb les seves deformitats,
però ell té una facultat
que és llegir la ment
dels altres.
Per tant,
ells van creixent junts,
estableixen una relació
molt particular,
però, clar,
arriba un moment
que la nena té
determinada edat,
s'ha de casar,
la casen
i es separa.
Per tant,
I ella deu estar enamorada
del xiquet,
tot i la seva deformitat.
Les dues vides, no?,
es separen
en un moment determinat
i, clar,
porten vides
absolutament diferents.
Un,
viu, bé,
doncs amb un circ,
no?,
tota...
Ah,
que el noi acaba en un circ
com una raresa de la humanitat.
Pensa que estem al segle XIX,
un nen deformat
i el persegués
l'església
perquè
veuen allà
la mà del dimoni,
per tant,
una vida
absolutament marginal
i...
Ella no,
ella estupenda,
no?,
perquè és així com a mortíssima,
no?,
però ell,
ell,
amb aquest poder,
no?,
intenta retrobar
la nena
amb la que va créixer.
Aquell deu estar enamoradíssim.
Està enamoradíssim.
I el que no sabem
és si ella està enamorada o no.
Què passa?
Però ell ho pot saber
perquè si llegeix la ment,
ell ho té bé.
És a dir,
ho faig o no ho faig?
Ho intento o no ho intento?
Si la busca, deu ser per alguna cosa, no?
Doncs deu ser perquè ell
té la certesa
que ella també està enamorada.
Oi, ens encanta aquesta novel·la.
Ah, que sí?
Sí, sí, sí, sí.
Home, sí,
una història d'un amor
meravilloso.
Perquè, clar,
dius,
realment,
ha de ser meravilloso, no?
Perquè, des de luego,
estèticament...
Clar, i el periple
de com la va buscant i com...
Sí, i després,
bé, el trasfons és aquest,
el segle XIX...
I on...
Ho has dit on era,
més o menys França?
Doncs a Konigsberg,
que això deu ser,
doncs,
com a Alemanya,
a Ústria...
Sí, sí, sí, sí.
No tinc ni idea on és, eh?
De fet, l'autor
em sembla que és suec.
I com es diu l'autor, per cert?
L'autor es diu Carl Johan Walgren.
Així la foto és molt raret, també, eh?
Tot s'ha de dir.
Tota la informació del llibre serveix.
És un senyor peculiar.
Sí, i és suec.
Molt bé.
Llavors, bueno,
es veu que aquesta ha guanyat
algun premi a Suècia
i s'ha traduït moltíssim
i ha sigut un bestseller a Suècia.
Per tant, això
també s'ha de veure, no?
Què és un bestseller a Suècia?
A mi no m'ho preguntis,
que no ho sé.
Doncs,
quan tu llegeixes ho sabràs.
A veure,
aquí,
fins aquí, diguem-ne,
allò convencional
i novel·les.
Novel·les.
Ara venen a les rareses
o es porten?
A les rareses.
Rareses, rareses, curiositats.
M'havia fet il·lusions
perquè a vegades portes uns llibres
que són uns fantàstics.
Ha sortit
la història de la fealdat
de l'Humberto Eco.
Història de la fealdat?
És una curiositat.
I tant.
A veure,
ja va fer la història
de la belleza.
L'Humberto Eco és complicat.
No, aquell estava molt bé.
Estava molt bé.
Aquest és exactament el mateix,
però amb l'antítesis,
entre cometes,
perquè precisament
l'argument del llibre
no és ben bé l'antítesis.
O sigui,
la idea general
és que sempre s'ha,
a l'art,
sempre s'ha representat
la bellesa.
No és cert
i aquest llibre
és la prova.
De fet,
ell és director,
ell dirigeix.
Això és un equip de gent
que fa aquest llibre,
tant el de la bellesa
com aquest.
De fet,
hi ha una documentalista,
per exemple,
que és la que recull
totes les imatges.
És un llibre molt curiós
perquè te n'adones
que realment
és veritat,
no sempre
s'ha interpretat,
s'ha representat
la bellesa
a l'art.
I més enllà
del plantejament estètic,
com podia tenir
la història de la bellesa,
també ho deu tenir aquí
un plantejament absolutament
filosòfic i històric.
Sí, sí.
No només estètic.
Exacte.
Bé,
part molt important
és l'estètica d'això
o com s'ha utilitzat,
perquè estètica
no hem d'entendre
l'estètica
com la bellesa,
evidentment.
Llavors,
la curiositat del llibre
és això,
és precisament dir,
no, no,
és que hem de trencar
aquesta idea
que l'art
sempre ha representat
la bellesa,
no,
ha representat la bellesa
però també ha representat
la vida,
en tot cas,
amb tot el que té.
Què s'ha entès
perquè això
trobo que és
la part bona
d'aquests llibres,
no,
què s'ha entès
per lleig,
què s'ha entès
per grotesc
a les diferents etapes
de la història,
no.
Llavors,
parteix del món clàssic
i, clar,
arriba fins
al quich,
al que és més actual,
no.
Doncs bruixes,
tota la part de...
Surte el bosco,
eh.
Home,
clar,
no m'estranya,
eh,
el nostre bosco
també surt aquí.
Sí,
sí,
surt,
surt.
És els marginals,
clar,
tot el...
A veure,
mira,
així,
per fer-te una idea,
veus,
lo feo en el mundo clásico,
comença a Grècia,
tot el que és la passió,
la mort,
el martiri,
per exemple,
que és una part...
Clar,
la llei jo,
a més,
sempre relacionada
amb el mal,
a partir de determinat
corrent de pensament,
no?
Clar,
a veure,
un quadre que representa
la tortura d'una persona,
això,
en principi,
no és el concepte
de bellesa
que té tothom,
no?
Al contrari,
però,
en canvi,
ha tingut la seva funció.
Doncs és això,
no és que es consideri lleig,
però jo tenia la seva funció
i realment,
una pintura d'una tortura
no és la idea
que ningú pot tenir
d'una cosa vella,
no?
En canvi,
hi ha hagut tota la vida
art que representa...
La lletjó,
allò negatiu...
La tortura,
després hi ha el diable,
l'apocalipsis,
els inferns,
monstres i...
monstros i portentos,
lo feo,
lo còmico
i lo obsceno,
la fealdat de la mujer
entre l'antigüedat
i el barroc,
o sigui,
la dona no sempre
s'ha representat bé
i també n'hi ha,
dones i etges,
no?
El diable,
les bruixes...
i arriba i et dic,
doncs,
fins a Vanguardies,
la fealdat ajena,
lo quich i lo camp,
que és la part més divertida
del llibre.
Jo crec que teniràs directament
aquest capítol tu,
no?
No,
està bé,
jo trobo que és d'aquelles coses
que està bé fer-les.
A veure,
jo me l'he mirat
de punta en punta,
que a mi em crida molt l'atenció
la part del quich i del camp,
no?
Perquè ho trobo molt divertit
preguntaré qui surt
de fotografies
en la part del quich i del camp.
En tot cas,
que agafin el llibre
i hi sumin,
no?
Sí, sí,
però trobo que està molt bé
fer tot el procés,
no?
I més si t'agrada una mica
la història de l'art.
El tenim en castellà,
Història de la fealdat,
dirigida per Umberto Eco,
tot un equip...
Escolta,
un llibre ben curiós,
eh?
Podríem recuperar l'altre,
el de la història de la bellesa,
i fer una miqueta de mirada...
Són molt complementaris,
és a dir,
un complementa totalment l'altre,
van empacar,
és molt il·lustrat,
ja vas veure l'altre
i ara no he portat
el de la fealdat,
però és exactament
el mateix format.
Molt ben evitat,
molt il·lustrat,
molt ben evitat.
Jo un llibre
per regalar per Nadal.
Fixa't-hi,
és veritat,
i si no tenen quartos
a la biblioteca de préstec
i se'l vegeixen i ja està.
I si és una parella
amb un i regales l'amici
i se l'altre la fealdat...
Sí, però depèn,
això es pot malinterpretar,
Anabel,
no busquis problemes
a les cases,
per favor,
no busquis problemes
a les cases,
que després hauràs de portar
llibres d'autoajuda
per solucionar
la relació de parella.
Això ho emboliques junt
i poses per
fulanito i menganita
o menganito i menganito
o fulanita i sotanita.
Ah, exacte,
i que s'ho reparteixin
a la seva manera.
Exacte, això és un pack.
Si no es conformes
perquè no vols.
Molt bé,
i ja com anem de temps, ja...
Bé, podem fer aquest últim
ja que l'has portat
amb el que pesa en els llibres
més val que els diguem tots.
No, perquè tinc dos
i llavors escollo un,
aquest,
que és més curiós que l'altre.
Aquest es diu
Roma del CEA.
Llavors,
és allò de la col·lecció
Gestió en 2000
i llavors
és la història de Roma
però des de la versió
de l'empresa.
Per tant,
és l'auge i caída
de la primera multinacional
de la història.
La primera multinacional
va ser Roma.
Aquesta col·lecció,
que n'has portat uns quants,
actualitzen
i posen al corrent
situacions
absolutament inversemblants
amb el llenguatge econòmic
d'avui en dia.
Sí, sí, sí.
Són llibres curiosíssims,
ni que no t'interessi
i l'economia
només per curiositat
està molt bé.
I a part,
és una idea
que hem tingut
sempre molt,
no?,
de que jo funcionava
com una empresa,
no?,
com,
vull dir,
a veure,
sempre, no?,
amb la seva jerarquia,
amb la seva cosa,
clar,
clar,
i el sistema
de...
canviava constantment
quan tocava.
El Sestercio,
sempre present,
eh?
Sí, sí,
i les innovacions.
Ara hem d'innovar,
vinga,
anem a fer això,
no?
Per tant,
és la història de Roma
però totalment
des del punt de vista
d'un empresari,
no?,
a veure,
com funcionaven
com a empresa,
qui dirigia,
qui no dirigia...
una mica per fixar-nos
en la terminologia moderna
que dèiem,
que apliquen
a aquesta part
de la història antiga.
Comença,
per exemple,
sobre que hermanos
sentar los comienzos
d'una empresa familiar
bastante aceptable.
Comença com a empresa familiar,
diguem,
no?
L'emperador,
l'altre que hereda,
el càrrec,
que no sé què,
que col·loco el nebot...
Jo ens ajuntem,
jo que continua
tota la vida,
no?
Jo deia,
casem a l'aire,
en aquest jardí,
Anabel,
que després
no sabem sortir.
Després,
primeras adquisiciones
y otros raptos.
Clar,
allò de dir,
no,
no vaig a invertir
a un país sud-américa,
me'n vaig a raptar
i agafes claus
de por ahí
després de les batalles,
funciona igual
que una empresa.
Després arriba
la República,
que es una oda
a la empresa
bien dirigida.
És boníssim
aquest llibre.
Després,
guerres,
guerres
i més guerres,
després,
esos locos republicanos,
llavors arriba Mario,
el primer magnate,
de la història,
Julio César
i la reinvenció
de l'empresa,
que és això
que et deia
que es reinventaven,
o sigui,
realment innovaven,
quan allò estava
que no,
eh,
innovació,
vinga,
pum,
no?
Antonio Augusto,
l'espíritu decai,
després,
la decadència,
la caída
de l'imperi romano
en mètode abreviat.
Clar,
jo veu
Juli César
com una president
de Consell d'Administració
i els executius,
el Brutus,
l'altre
i el de més enllà,
dius...
és curiós, eh?
Sí, sí,
i ell t'ho va explicant,
no?,
per exemple,
Mario empezó su vida
professional
como soldado de a pie
luchando para...
És que sembla que estigui parlant,
va començar important
i exportant
café, eh?
Sí, sí,
tal qual,
no?
això t'ho va explicant
en la vida
de Julio César,
però com si fos un empresari,
no?
Com allò,
una figura històrica,
no?
Llavors,
és un llibre molt curiós,
molt divertit,
el que explica
és cert,
el que passa
que amb uns altres ulls,
no?
És allò...
És com tu ens portes
i ens fas veure
els llibres
que aneu adquirint
a la biblioteca,
al fons de la biblioteca,
amb uns altres ulls.
Has portat un altre,
digues el títol només,
perquè no tenim temps
d'anima el Josep de Viatge.
Mira, l'altre és el nou llibre
que ha tret l'Algor,
l'ataca a la raó.
Ah.
Que no parla
del canvi climàtic, eh?
Aviso.
Obra nous fronts.
No parla del canvi climàtic.
Obra nous fronts d'activisme.
No,
bueno,
mira,
perquè veus el subtítol
que t'ho explica pràcticament
tot realment va dir això,
es diu
com la política de la por,
el secretisme
i la fe cega
erosiona la democràcia
i posen en perill
els Estats Units
i el món.
Molt bé.
O sigui,
és una crítica
que s'està utilitzant
als Estats Units
per fer publicitat,
per fer moltíssimes coses.
A veure,
Anabel,
jo que sempre hem dit
dels americans,
però ara ho diu un americano.
Però si ho diu Algor,
doncs ja sabem
que té una credibilitat diferent.
Com que d'aquest llibre
se'n parlarà moltíssim,
deixem-ho córrer de moment,
ho deixem aquí.
A mi m'ha agradat molt
aquest de Roma
i el del Bosco.
No sé què pensaran els oients
que no han agafat a punts...
Maia, l'amor meravilloso.
L'amor meravilloso,
clar que sí.
que no han agafat a punts
cap problema.
Se'n van cap a la biblioteca,
demanen per l'Anavel,
la Cristina,
qui sigui,
i aleshores
tota la informació
facin via
perquè aquests llibres
quan els posen allà
a l'entradeta
volen
no res,
en qüestió de minuts.
Sí.
Anabel,
l'envia moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins al proper programa.
Molt bé.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya