El matí de Tarragona Ràdio continua en directe des de la plaça del Rei
i saludem a Jordi Tinyena.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I jo l'he de demanar també disculpes perquè, clar, fa fred, francament.
Fa un fred que pela aquí.
Fa un fred que pela.
Per estar segut al carrer.
Per estar aquí i dius, a mi m'encanta el punt de lectura i tot el que vulguis, però fa fred.
En fi, a veure si anava a dir que ni metafòricament, eh, ens escalfarem parlant de literatura,
però, en fi, el que sí que és cert és que tampoc no volíem renunciar
i el Jordi ens ha donat aquesta facilitat al punt de lectura.
S'acosta a Sant Jordi.
No parlarem específicament de novetats editorials,
però aquest acostament a la festa del Llibre i de la Rosa
sí que ens dona algunes pistes per recuperar segurament el verb és adequat
un nom propi, el d'Àngels Cardona.
Sí, és una persona tan poc coneguda, tot i que és nascuda a Tarragona,
fa molts anys que viu a Barcelona,
i durant alguns anys va ser professora a la universitat,
aquí a Tarragona, abans que fos la URB, quan encara era una delegació de Barcelona.
Àngels Cardona viu a Barcelona, és poeta, narradora...
És poeta.
Poeta.
És poeta i professora, sobretot és professora.
És a dir, té una obra abundantíssima,
però en la majoria de la seva producció és de caràcter, doncs,
d'estudis literaris, fonamentalment.
i després ha escrit poesia, no poca,
tenint en compte que els poetes sempre són d'obra bastant curteta.
Ella no és que hagi escrit molt, molt, molt, però sí bastant.
I ha escrit en català i en castellà.
Per on comencem, Jordi?
Una mica de biografia?
Pel maixement.
Per l'ensenyament?
No, no, pel maixement.
Ah, pel maixement, per això dic.
Pel principi dels principis.
No, és una broma, eh?
Àngels Cardona ja és una dona ja gran,
està a punt de complir els 84,
de manera que ha tingut temps de produir força, no?
Professionalment, ja ho he comentat,
es va dedicar a l'ensenyament.
És llicenciada en germàniques i doctora en filologia romànica.
i ha exercit la docència tota la vida.
Primer com a catedràtica de llengua i literatura espanyola
a instituts de secundària
i després, i compaginant-ho com a professora d'universitat
associada o fent de diferents graus a la Universitat de Tarragona
i també, al final de tot, a la Universitat de Navarra.
També ha exercit com a professora associada sempre de literatura.
Dius que no és una figura molt coneguda
i imagino que dins de l'àmbit...
Molt popular.
Popular, és a dir, reconeguda sí, però no popular.
Reconeguda pels àmbits, diguem-ne, més pròxims.
Jo crec que forma part de...
Aquesta és una cosa que algun dia s'haurà de revisar,
sense prejudicis,
però forma part de tota una sèrie de gent,
de generacions que són molt grans,
ja nascudes als anys 20, als anys 30,
que per aquestes circumstàncies
es van acostar en el món de la literatura
en castellà,
tant professionalment com a professors de literatura espanyola,
com després en la seva producció literària,
que van començar a escriure en castellà.
i són gent que després,
quan ha vingut el restabliment de l'autonomia i coses d'aquestes,
han estat una mica quedats al marge.
Fa-mi la impressió,
perquè fins i tot des del punt de vista associatiu,
ella no és membre, per exemple,
de l'Associació d'Escriptors de Llega Catalana,
que és l'Associació per Antonomàcia de la Literatura Catalana,
i en canvi és de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya,
que també existeix,
del qual se'n parla menys,
però jo penso que és una mica això.
Ella va començar a escriure poesia cap als anys 80,
80 i pocs.
Ah, doncs va començar tard.
Sí, va començar tard, va començar tard.
I et dic que es va dedicar...
A més a més és una mare d'una família nombrosíssima.
A més a més?
Sí, jo...
A veure, jo li tinc un carinyo especial,
va ser professora meva a la universitat,
i jo me'n recordo molt d'ella, moltíssim.
Ah, doncs aleshores és d'aquells casos
que pots parlar una miqueta del perfil, no?
Sí, era una persona molt entusiasta,
amb moltíssima energia,
estava carregada de fills ja llavors, eh?
Era molt entusiasta, ho acabes de dir.
Sí, sí, sí, sí.
I s'estimava amb bogeria la feina,
en fet, des del punt de vista professional,
una persona excel·lent, no?
Jo no vaig saber que feia poesia fins molt més tard,
perquè jo la coneixia com a professora.
Ella llavors dirigia una col·lecció
que es deia...
Eren els Clàssicos Brubera,
que va publicar pràcticament
tota la literatura clàssica espanyola,
des de Calderons, López,
el Teatre de López de Rueda, la Celestina...
Cabalso, es que ve de...
El Buen Amor, tot el que vulguis, no?
Ella era dirigir la col·lecció
i feia molts dels pròlegs
que introduïen l'obra,
els redactava ella.
Per tant, una persona
amb uns coneixements literaris extraordinaris, no?
Sí, sí, mira,
ella, des del punt de vista professional,
per exemple,
s'ha acopat de Quevedo,
de Tirso de Molina,
de la generació del 98,
de Caldero, de Moratín...
Això, sense comptar aquests pròlegs de Bruguera,
que són pròlegs curts,
però que hi ha absolutament
tota la literatura espanyola.
també es va dedicar en algun moment
a llibres dedicats a la gramàtica,
a la llengua,
al comentari de text,
també en va publicar.
Té algun estudi,
per exemple,
de literatura catalana també,
per exemple,
de Salvat Papaseit.
Posterior, ja,
que és de l'any 94,
clar, ja és posterior.
Després va fer també,
en algun moment,
llibres de text,
dedicats a l'ensenyament secundària
i al batxillerat.
Alguns d'ells,
en català i en castellà,
primer els va fer en castellà,
després en va fer alguns en català
i, curiosament,
publicats a Tarragona,
una cosa,
uns llibres que es diuen
Comunicación
i que sobre l'any 76-77
es van publicar aquí a Tarragona.
Per tant,
no seria d'estranyar
que el seu nom,
en d'Àngels Cardona,
el trobéssim a qualsevol llibre
de literatura castellana
com a família, no?
Sí, sí, sí,
amb moltíssima facilitat
el trobaré.
Comença a escriure en català
i rompa fent poesia en català
als anys 80
o en castellà?
Comences publicant en castellà,
la seva primera poesia
amb un primer llibre
que es diu
Poemes de mi muerte joven,
perdó,
que és un poemari
d'iniciació,
però de seguida
va continuar publicant,
va ser una obra molt constant,
perquè si veiem les dates,
quasi cada dos anys,
un any, dos anys,
amb algun parèntesi més llarg,
però amb molta cadència, no?
Primer va venir aquest
de Poemes de mi muerte joven,
el 85,
després Oratorio, el 87,
Segundo Oratorio
con los poemas
de Lili del Volver,
el 88,
Rostros, Camino de Santiago,
el 89,
el libro de l'Alba,
el 91,
veus que les dates
són molt seguides,
un o dos anys
entre poemari i poemari,
tenint en compte
que la seva activitat
professional,
docent,
més la vida familiar,
home,
és una dona
amb una vitalitat considerable,
no?
I és justament en aquest moment,
aproximadament el 93,
després el 92
es publica
En que hi ha niebla
i el 93
una setmana en passau,
el 94,
el segundo libro de l'Alba
con el volver del tiempo
i aquí comença a publicar
en català,
però fixa't tu
que estem parlant
de vuit llibres.
Sí, sí,
és...
En castellà.
A veure,
jo diria que és un cas
bastant singular, no?
Sí,
estem parlant
de vuit llibres
en castellà
i llavors,
esclar,
ja estem al 94,
les coses han canviat molt,
està molt normalitzat
el tema del català,
bé,
no sé per quina raó
perquè això ens ho hauria
d'explicar ella,
el cas és que
a partir del 94
deixa d'escriure
en castellà
poesia
i només escriu
en català
llevat d'un llibre,
només traurà
des del 94
fins avui
només hi ha un llibre
més en castellà
i en canvi
és quan comença
a publicar
en català
i publica
fins a nou llibres.
I sempre poesia?
Sempre poesia?
Sempre poesia, sí.
Sí, sí,
el 96
era el primer
que publica en català
que es diu
Miratge d'Amor
i a partir d'aquí
amb la mateixa
periodicitat
que havia fet llavors,
és a dir,
amb una regularitat
que indica
una voluntat clara
d'escriure.
Una constància
i un treball,
una disciplina.
Una actitud
de la feina.
No és allò de
mira,
no tens res a fer
quan faig quatre versets,
no?
Un treball sistemàtic
i conscient,
responsable.
Vol dir que
s'ho ha après
molt seriosament, no?
El 97
publica
l'any transfigurat,
el 98
Gènesi,
els quatre elements,
el 2000
La fosca,
testament per un amic
sense última plana,
el 2001
Les veus del riu,
el 2002
El foc,
el 2002
també
L'esperit de la muntanya
i ara
és notícia
altra vegada
perquè aquest any
torna a publicar un llibre.
Un nou llibre?
En 83 anys.
Que sortirà per Sant Jordi.
Que surt per Sant Jordi,
que està recollit
com tots els llibres
que publiquen els escriptors
del Camp de Tarragona,
l'opuscle aquest
que es edita
de les lletres del Camp
de Tarragona
i que es diu
Esgarrinxades.
Esgarrinxades.
Sí,
i que és un llibre
molt especial
perquè està dedicat
a la mort del seu home.
Deu ser un llibre
molt intens en general.
Molt líric,
molt líric.
Els temes que tracta
o com és la poesia
de l'Àngels Miller.
Jo diria que sobretot
és molt com ella,
com jo la recordo almenys,
és a dir,
un cant a la vida constant,
un entusiasme extraordinari
per la vida.
Només per aquesta rotlla
val la pena llegir-la,
amb els temps que corren.
Però és que fins i tot
aquest últim,
Desgarrinxades,
que és un llibre,
doncs ja ho he dit,
que està dedicat
a la mort del seu marit,
fins i tot aquest,
que és un llibre de mort
inicialment,
és un llibre que es resol
a la mort del seu marit.
És un llibre molt elegíac,
com no podia ser d'altra manera,
un llibre d'enyor també,
però amb tres temps diferents,
que jo vull llegir,
perquè són les tres seccions que té,
són molt boniques de títol
i de contingut.
El llibre comença amb una secció
que es diu
De quan jo no sabia viure sense tu.
Una segona secció,
de quan jo vaig haver d'acostumar-me
a viure sense tu.
I una tercera,
de quan jo vaig saber
que mai havia viscut sense tu.
Jo amb això ja...
És molt bonic.
Doncs la veritat és que sí,
perquè la poesia,
a vegades que hi ha amagada
sota el treball d'autors i autores
que no són tan populars,
però que són realment importants.
Diguem-ne que són...
Així és com es estructura
aquest llibre,
Esgarrinxades,
tres parts,
i cadascun d'aquests títols
té una sèrie de poemes.
Des del punt de vista formal, Jordi,
és poesia d'aquella,
diguem-ne,
molt mil·limetrada
o és una poesia no tan...
És una poesia molt llegidora.
Jo penso que
quan el vers està ben fet,
ja ho hem dit més d'una vegada aquí,
que el vers no necessàriament...
No té per què no,
però tampoc no té per què sí.
S'està lligat a recursos mètrics
o a recursos de rima,
perquè si t'esclavitzes aquestes coses,
de vegades el vers esforça tant
que deixa de tenir
el ritme que hauria de tenir.
Jo penso que l'ideal d'un vers
és que un el llegeixi
i s'emocioni amb ell
i no noti.
Ni tan sols no noti
perquè és un vers que li agrada.
No, mai és allò
que en llegeixes
segons quins versos li veus?
Això és el que jo volia dir,
no he trobat les paraules
i aquesta persona
les ha aclarat.
La crítica diu,
parla sobretot
de molta amativitat
i intensitat,
de versos emotius
i intensos.
Penso que és una bona manera
de dir-ho,
que és efectivament això.
Però que és la poesia,
sinó emotivitat,
sobretot, no?
Sí, sí, sí.
Bé.
Entre altres coses,
ei, no, no, no.
Es pot discutir.
Tot es pot discutir, Jordi,
només faltaria.
Per la majoria de persones
que els agrada la poesia
com un plaer,
és emotivitat moltes vegades.
És emotivitat, sí.
Almenys la lírica
és l'expressió de sentiments,
l'entenem així.
Només faltaria.
No entraré mai
a discutir aquest tema
i menjar amb tu.
Per tant,
el llibre,
no sé si ja ha sortit.
El llibre, sí,
sí, sí,
el llibre ja està disponible.
Té un subtítol,
es diu Esgarrinxades,
que ja és un títol
prou interessant.
És contundent, eh?
És contundent,
perquè una esgarrinxada
és allò que fa mal
però que no descarna,
tampoc.
Que deixa solc,
però que et deixa viure, no?
És un títol molt ben trobat.
I el subtítol,
que va en la mateixa línia
d'Esgarrinxà,
també.
Diu,
tiges amb punxes
de rosers florits
tot l'any.
A mi,
aquelles tres parts del llibre
que has comentat
m'han arribat a l'ànima,
ja t'ho dic ara, eh?
Sí, sí, és veritat.
Convida molt a llegir-lo
perquè, clar,
presenta-te els temps
que van des del dol
per la pèrdua
fins a la serenitat
de l'acceptació
i el gaudir del record.
I el que tu has dit,
només amb aquests tres títols
s'elvira la intensitat
de la que parlaves, eh?
Sí, sí.
És sobretot intensitat.
Jo crec que és un llibre
per la gent que li agrada
a la poesia,
doncs és un bon títol
per aquest Sant Jordi.
Tot i l'avançada d'edat
de l'autora,
saps si faran
alguna presentació
aquí a Tarragona
o no ho saps encara?
No ho sé, no ho sé.
Jo crec que no,
no em consta
que hagi vingut
per aquí gaire,
últimament almenys.
Bé, doncs,
el que sí arribarà
és el seu llibre
i si ens agradar
podem intentar també
descobrir una altra part
de la seva obra.
Jordi,
ens han comentat abans,
no direm nom,
que hi ha algú
que ha regalat
al teu darrer llibre
algú que s'anava de creuer.
Sí, sí.
No direm els noms.
No direm els noms.
El Marcant.
I jo he dit,
es pot ser tan mala persona
de regalar el llibre
del Jordi Tinyena
abans d'anar a un creuer?
Sí.
La veritat...
No direm per què.
Si algú vol saber
que llegeixi.
La veritat és que
és un sentit de l'humor
una mica negre.
Negre, negre,
amb amics com aquests
perquè vols anar amics
directament.
Molt bé, Jordi,
ho deixem aquí.
T'agraïm molt
que hagis vingut
avui doblement
perquè t'hem fet també
passar per l'experiència
d'Alfred,
ara cap a casa,
que l'Antonet...
No sé si ets molt...
Jo crec que sí,
que tu deus sortir
aquests dies una mica
a observar, no?
Tot el que suposa
la Setmana Santa
com a tradició.
Jo no he participat mai, eh?
Com a carrers amplis.
A la processó.
No he tingut,
ni per tradició familiar
ni després
pel meu propi impuls.
No he participat mai.
L'he vist moltíssimes vegades.
Crea un clima, no?
Sí, sí, sí.
Home, la ciutat canvia,
especialment el divendres
en la ciutat canvia del tot.
Però, vaja...
Mira, a veure si tot
aquest ambient,
aquest clima,
ha estat inspirador
d'alguna novel·la,
alguna cosa així que...
És un bon marc, eh?
Per això t'ho dic,
Déu-n'hi-do.
Hi havia una pel·lícula
inspirada
a la Setmana Santa de Sevilla.
Nadie conoce a nadie
de Amenábar.
Efectivament.
Terrible.
Terrible.
M'ha sortit de seguida
perquè a mi em va impactar molt
quan la vaig veure.
Sí.
A més que aquesta Setmana Santa
que ens comentava ara
Jordi Bertran en directe
des de Sevilla,
de seguida visualitzaves, eh?
Torna a estar allà, eh?
Està a Sevilla,
hem parlat amb ell fa una estona.
I estava preocupadíssim
perquè diu
que estan a punt d'arribar
10.000 hooligans.
10.000 hooligans
o 4.000 hooligans?
Quants eren?
4.000 hooligans.
Els 10.000 eren
els litres de cervesa
que diuen que està previst
que beguin.
Que es beguin.
Imagina't.
El Jordi deia
jo suposo que no passarà res
però ja
entre tot el tema
de la Setmana Santa
que durarà
les processons
15 hores seguides
tota la nit
el tema dels hooligans
i tot això
Sevilla està
que se surt.
I jo m'ho vaig trobar
el Jordi Bertran a Sevilla.
A Sevilla ja m'ho va dir.
Una Setmana Santa, sí.
Però és que avui
es veu que s'ha trobat
amb molta gent de Tarragona
també avui.
En fi,
alguna cosa tindrà a Sevilla.
Tots ho sabem
que entén
moltes coses
perquè
molts tarragonins
i no tarragonins
lògicament
vulguin conèixer
aquesta Setmana Santa.
Nosaltres ens quedem
amb la de Tarragona.
Aprofundirem
d'aquí uns moments
amb els diferents
protagonistes
i persones
que per tradició
i molts també
lògicament
per vocació
i dediquen
bona part
del seu temps
i la seva devoció.
Jordi Tinyena,
gràcies.
No agafis un vaixell
després de llegir
el Marcant,
sobretot.
Gràcies,
bon dia.
Adéu-siau.