Ara són dos quarts d'una del migdia, quatre minuts i mig.
El darrer dimarts de cada mes ens retrobem amb agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
Ja saben que estem encantats de celebrar amb ells el seu 150è aniversari
amb tot un seguit d'activitats, algunes d'ordre interna,
amb d'altres obertes al públic en general.
N'hem anat parlant i volem continuar fent-ho perquè, de fet,
la celebració del 150è aniversari no s'acaba aquest any 2007 ni de bon tros.
Ens acompanyen Isabel Moedano i David Font.
David Font, sí, ho he dit bé.
Són integrants de la comissió que està treballant en tot aquest seguit d'activitats.
Jo no dic la graduació ni res d'això perquè, com que venen de paisà,
no cal que digui quin lloc ocupen en la jerarquia de la policia local.
Isabel, bon dia.
Veniu de paisà sempre, per tant, jo us tracto com a paisans.
Va bé, no?
David, bon dia.
Bon dia.
Val a dir que a vegades he vist la Isabel pel carrer
i, si no portava el cap descobert, no la coneixia.
Alguna vegada t'he vist, no?
Està bé, em sembla bé.
Canvieu-vos ràpidament de la vostra fesomia, no?
Això de l'uniforme, volguis que no?
Sí, és cert.
De fet, de vegades ens ha passat que la gent parla amb tu d'uniforme,
o potser ha parlat amb tu dues o tres vegades,
i quan et veu d'uniforme se't queda davant i diu
et conec, et conec, però no sé de què, no sé de què.
Els hi costa.
I quan fas alguna nova amistat i no saben que ets guàrdia urbana,
o tu mateix, en David, quan diu
i tu de què treballes? Jo soc policia local,
jo treballo a la guàrdia urbana. Com és la reacció?
Bueno, ja de tot, però...
I bueno, ja em trauràs alguna multa, allò...
Sí, això és el primer.
Ah, això és el primer.
Allò que no s'ha dit mai.
El primer comentari.
Ai, senyor.
En fi, afortunadament espais com aquest i moltes altres campanyes
més serveixen, probablement, per donar una dimensió més ajustada
a la realitat del cos de la policia local.
Parlarem de la petita història de la guàrdia urbana.
Tenim aquí les proves, podríem dir, perquè encara no s'ha publicat
l'escrita, el David Font, amb els dibuixos clàssics de la Pilarín Vallès.
Però, en tot cas, podríem parlar també d'aquest lliurament
que fareu el dia 13 de la mascota de la guàrdia urbana.
És un concurs de dibuix que vau fer per a nois i noies de la ciutat.
Correcte. Es va fer, bueno, el curs passat
i el dia ens ha costat escollir, perquè eren molts els dibuixos
que els nens de 9 anys van presentar.
La veritat és que ha estat difícil, perquè hi ha dibuixos molt divertits.
I t'adones que els nens, tot i amb l'edat, amb 9 anys, ja et dic,
tenen una visió bastant curiosa del que és el guàrdia urbana.
El trobes, bueno, que ens posen com a molt bèl·lics, no?
Amb l'armat i tal.
És com fan amb soldats, potser, no?
Sí, podria ser. No sé, és curiós.
Jo crec que la televisió i les pel·lícules fan molt.
La pel·lícula americana fa molt, no?
Però hi ha uns altres que som molt de la ciutat,
molt de casa, molt propers.
Molt propers, sí.
Home, doncs encara sort, no?
Que hi ha hagut...
Sí, per aquesta línia, no?
Hem tirat per aquesta línia.
L'objectiu de la mascota era crear un personatge?
Sí.
Sí, un personatge que d'alguna manera ens identifiqués
de cara als nens, no?
A la edat dels menors.
I que hi ha de tot una mica.
Sí, sí, però...
Animalons, alguns, sobretot, molts animals.
Ninos inventats, segurament.
Sí, robots...
Sí, però està molt bé.
Ha costat, no?, triar-ne un?
Sí, sí, ha costat.
Ha costat perquè, ja et dic,
hi havia opinions de tota mena, no?
Però, bueno, ha estat molt divertit i molt bonic.
I aquesta imatge de la mascota de la Guàrdia Urbana,
després, quin paper tindrà
en el que és el cos de la policia local?
Bueno, de moment, tenim previst fer el parc de Nadal
i, de moment, la mascota estarà present al parc de Nadal,
per infantil de Nadal, no?
És un començament i després, d'aquí, ja anirem tirant endavant.
Serà el dia 13 de novembre, que fareu alliurement?
Sí.
I que es dirà el guanyador?
Evidentment.
Clar, encara és un secret, no es pot dir.
On ho fareu?
A l'Ajuntament.
A l'Ajuntament.
Sí, molt bé.
Parlarem en una altra ocasió, eh?
Deixem-ho aquí, perquè, si no, al final,
començarem a parlar més del compte.
Parlem al proper programa.
Molt bé, perfecte.
Queden més activitats, en tot cas, les repassarem al final,
però ara parlem d'aquesta petita història de la Guàrdia Urbana.
Al proper mes sortirà una història, diguem-ne, més convencional.
Aquesta petita història, lògicament, requereix un llenguatge,
com a més per als més joves, per als més petits,
que, suposo, ajudarà aquest col·lectiu de nens
que us veuen així com a Armandos hasta los dientes,
que us vagin d'una altra manera, no?
Sí, bé, sí, és una petita aproximació pels infants, pels nens.
De fet, està basada en una cosa que han fet que ha diversos anys,
que és el que és l'exposició estàtica,
i és, bé, una excursió de tres nanos que se'n van a aquesta exposició.
Parteix d'una aula escolar i vam fent un recorregut
pel que és la història de la Guàrdia Urbana
i alhora també la història de la ciutat, no?, en paral·lel.
Sí, sí, vam fent una petita introducció
en la qual la mestra els explica què són els Guàrdies Urbans,
des de quan estan, les funcions,
i després ja van directament a l'exposició
i cada departament de Guàrdia Urbana,
allà un guàrdia s'encarrega d'explicar una miqueta més del que fan.
En aquest cas, els dibuixos ja hem dit que eren de la Pilarina Veiés.
Com heu treballat?
Tu li has presentat el guió de la història,
ell ha plantejat els dibuixos, heu parlat...
Com heu treballat?
Bé, bé, bàsicament va ser telefònicament
i jo li vaig enviar unes fotografies
de diferents exposicions estàtiques,
de fotografies històriques,
de Guàrdies Antics,
de llocs de la ciutat que ella també coneix,
ja que ha fet diverses petites històries d'aquí a la ciutat,
i una miqueta del que li explicava
i el que veia a les fotografies,
ha fet uns dibuixos molt bonics.
Lògicament, l'objectiu no és només
que els nanos aprenguin la història de la Guàrdia Urbana,
sinó, aquí, per exemple, a l'atzar,
he passat una pàgina, els motos, trànsit,
fa una miqueta d'educació vial,
d'educació de ciutadania,
bé, no parlo de la que es dona a l'ESO,
sinó del concepte molt més ampli, no?
Sí, bàsicament és això,
apropar la Guàrdia Urbana als infants,
potenciar molt l'educació vial,
que s'està apostant des del 150 aniversari
de la Guàrdia Urbana,
s'està intentant obrir el que és l'educació vial.
Quan el presentareu, aquest llibre?
Quan teniu intenció que estigui acabat,
perquè encara està, doncs...
Està acabat, però...
Sí, està acabat, està a l'editorial
i està ja, em sembla, que l'empremta.
De fet, la presentació hauria de ser
la setmana del 19 al 23 de novembre,
possiblement el dia 21, però encara queda per concretar.
És que vaig passant els fulls, saps?
Perquè vaig llegint i mirant els dibuixos.
Completa, no?, tot el que és la vostra activitat.
Sí, els hi dono un altre punt de vista.
Per exemple, podries explicar-nos, doncs,
quins aspectes del que és la tasca que feu vosaltres
com a Guàrdia Urbana reflectiu al llibre?
Sí, bàsicament parlem des de tots els àmbits,
ja sigui dels motoristes, la secció de trànsit,
el que és la unitat muntada, la gala, tastats,
una miqueta què és cada departament de la Guàrdia Urbana.
I allà, el que és el llibre,
un guàrdia s'encarrega d'explicar
què és el que fan i el per què.
Hi haurà una distribució concreta?
Un cop estigui presentat, estarà a les llibreries?
Això és el que encara no sabem.
Està per definir encara?
Està per definir, de fet, els col·legis rebran el seu exemplar
perquè ho tinguen a la seva biblioteca
i a la Fira, al Parc de Nadal,
tenim prevista també fer una entrega nombrosa
d'exemplars als nens.
Del Parc de Nadal en parlarem quan arribi el moment
perquè en guany també aposteu fort per la vostra presència.
Allà, però, prèviament teniu el sopar de gala, no?
Bé, abans, evidentment.
Abans, al desembre.
El sopar de gala serà l'11 de desembre,
que és quan celebrem l'aniversari.
I després, per les festes de Nadal, serà el Parc de Nadal.
És a dir, ara mateix estem...
Recte final, eh?
Recte final i molt...
Recte final no, perquè l'any que ve encara
continuem amb les activitats fins al mes d'abril.
Doncs encara queden.
Sí, encara ens queden.
Però bé, aquest mes és més intensiu.
Abans parlàvem amb l'Isabel del sopar aquest
i no sé quan ha sortit el tema.
Dic, ja no porteu faldilla ni tan sols
quan feu alguna cosa de gala.
Diu, no, no, ara anem sempre en pantalons,
les guàrdies urbanes, no?
Sí, bueno, tret d'alguna companya
que està fent tasques administratives
i que, bueno, per voluntat pròpia
vol portar faldilla.
Porta faldilla, però la majoria
porten pantalons.
Aquí la Pilarín ha mirat això de la galà,
de la supergala, del vestuari,
o li ha hagut de passar una mica de protocol?
Sí, no, les fotografies n'hem servit de molt.
De fet, elles...
És a dir, has passat fotografies en aquest sentit,
perquè aquí veiem que el tipus d'uniforme
que porten en cadascun dels dibuixos són diferents.
Clar, si vosaltres no els passeu aquesta informació,
impossible reflectir-ho, no?
Sí, sí, no.
S'ha basat bàsicament en el que són les fotografies
i, bueno, els han encertat molt.
Es posen així molt esportistes.
Seu-t'en esportistes, com surt el llibre?
Sí, més del que...
Sí? Més del que algú es pensa?
Sí, és un cos que es manté bastant en forma.
I què feu, doncs?
Feu cada dia una rutina?
Des de defensa personal en horari de servei
i després també fem activitats extralaborals,
diguéssim, futbol, bàsquet, water polo...
Home, futbol, ja ho sabem,
que amb el futbol playà no va estar gens malament el tema.
Van tenir sort, va estar molt bé.
A veure, vau tenir sort, vau tenir sort, eh?
Sortés ja massa bé, no?, que deia aquell, escoltar.
No, la veritat és que la gent va preparada físicament.
Sí, es prepara, tot i que el seu...
per caire personal, no?, el seu oci,
que pot ser el futbol o el bàsquet,
independentment d'això, la gent es prepara.
Però si hem d'empaitar algú,
segur que sempre hi ha algú que corre més que d'altres.
Esclar, això sempre, això sempre.
I segur que si aneu, doncs, un parell,
i diu, corre tu, que hi vaig córrer jo, sí o no?
I t'asseguro, et puc garantir que el delinqüent corre molt.
Però és veritat això que dius, corre tu avui,
que jo estic fatal o que m'he fet alguna cosa o...
A veure, a mi no m'ha passat mai, no?
A mi no m'ha passat mai.
Per més que estiguis malavent,
si has de sortir corrent, surts corrent.
I vinga, i tira.
I corren molt, no?, dieu els...
Sí, els delinqüents corrents.
Els presumptes delinqüents corren molt.
Sí, sí, tu ho garanteixo.
Déu-n'hi-do.
Parlarem el mes que ve de l'altra història que presentareu,
la història més convencional,
l'adulta sí que vol deixar testimoniatge d'aquests 150 anys.
Sí, tenim un company que ja ha estat aquí en un altre programa,
que és el Manolo Carrasquilla,
que aquest és el que està ultimant el llibre de la història de la Guàrdia Humana
i esperem que al proper programa ja puguem parlar d'ell
perquè ja ho té gairebé en destí.
Sabeu a mi una cosa que no dic que em sorprèn,
no sé com expressar-ho,
que vosaltres ja sabeu que des del primer programa,
perquè així ho vau voler, afortunadament m'ho diuen,
escolta, aquest programa també està obert a les trucades,
a les comunicacions dels ciutadans,
si volen preguntar o queixar-se o dir alguna cosa.
Ens consta que tenim oients, eh?
Ens consta perquè ens truquen i perquè hi ha un contacte.
i no ens truquen, aleshores jo vull pensar,
o que encara els imposeu molt de respecte i no volen queixar-se
o és que estan encantats de la vida de com funciona la Guàrdia Urbana a Tarragona.
No sé, no sé, jo no m'atreveixo.
Jo tinc un dubte existencial amb això, eh?
No vull acabar el programa del 150 aniversari
sense rebre alguna trucada d'algú per parlar de la Guàrdia Urbana.
Doncs ja saps, a la millor t'hauràs de pagar algú o dir-li a algú,
o, escolta, truca aquest programa.
Això mai, això mai de la vida.
O són autèntiques i genuïnes o no les volem, les trucades pactades?
Jo, a petit comitè, més d'una vegada l'he dit a la Isabel,
de coses positives, que sí, d'altres que no ho eren tant.
I, escolti, molt bé, no m'ha detingut ni ha fet res.
A veure, si ens vam oferir a rebre preguntes i a contestar preguntes,
jo, de primera mà, ho vaig comentar, era un risc, no?
I primer en directe, primer en directe, respondre a la gent,
saps que és un risc, però bé, és un risc igual que et pots trobar pel carrer
qualsevol que et pregunte, qualsevol pregunta, no?
Però, clar, què passa?
Que en antena, doncs són molts urgents.
Però com tu expliques que no truqui ningú?
David, tu què creus? És com estrany, no?
Sí, perquè ens veuen com una cosa rara, poder.
El guàrdia és la persona que està allà, que et posen les multes,
que, deu ser bé, nosaltres perquè ho vivim des de dins
i sabem que són persones normals i corrents.
Absolutament normals i corrents, ho podem constatar des d'aquí.
Però el ciutadat veu, possiblement, ens veu com una figura diferent.
Ja, ja, sí, sí que hi ha aquesta sensació, potser.
En fi, escolta, ens quedem amb la teoria del David
o ens quedem amb la teoria que estan encantats de la vida?
A veure, jo continuem fent programes,
no sabem encara què farem, però bueno, jo continuo...
Continuem amb aquesta perspectiva.
Sí, sí, sí, reto a la gent que ens truqui
i dius, escolta, fàgim preguntes, fàgim preguntes.
Aquesta actuació, sí.
I crítiques, sinó a les crítiques que les facin.
Les crítiques sempre són constructives, crec.
I quan estan ben argumentades, més encara.
Per això, si això serveix perquè la nostra feina sigui millor,
doncs endavant.
Doncs ja ho saben, el telèfon de la ràdio és el de sempre,
poden trucar cada últim dimarts de més,
977 24 47 67,
o enviar un correu al mati arroba tarragonaradio.cat
i ja està, i posar-se en contacte.
Jo crec que ens arriba una trucada,
jo no sé si és que m'ha pressionat a l'audiència.
Jo diria que sí, que ens arriba una trucada.
Veus que no hi ha res com pressionar els oients.
Això està molt bé.
Doncs si voleu posar-vos els auriculars,
perquè si no, no sentireu aquesta persona
que tot seguit participa.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Carme.
Carme, bon dia, endavant.
Pots intervenir quan vulguis.
A veure, no he pressionat a ningú.
No, no.
És un parlar, és un parlar.
El que passa és que jo parlo baix del meu punt de vista, no?
M'agrada molt escoltar-los.
I llavors ja ho expliquen ells,
no se m'ho correix fer-los cap pregunta,
perquè moltes coses ja sabem per què serveix la Guàrdia Urbana, no?
I per tant em fa el fet que ens agrada tant sentir-los com s'expliquen,
que no és que no vulguem trucar,
és que no tenim cap queixa.
No tens cap queixa de la Guàrdia Urbana?
Doncs mira, no.
La veritat és que no.
No.
Ho estem gravant, això, no?
Perquè s'ho portin cap a casa.
No, no, vull dir, ja ho poden gravar, és veritat.
No, no, que ni perquè s'ho portin de recórrer,
els nostres Guàrdies Urbanos del programa.
Jo sempre que els he necessitat, bueno,
amb una trucada, vull dir, n'he tingut prou.
A part que potser s'agradaria més veure'ls pel carrer i tot,
però bueno, això és una política que cadascú ho fa la seva, no?
Llavors, potser és una política que té la Guàrdia Urbana.
Això d'estar pel carrer, bon dia.
Li diria que nosaltres apostem,
perquè des de l'Ajuntament,
i de fet ja ens ho han dit,
incrementin la presència d'agents,
per això necessitem una plantilla més gran,
i bueno, l'Ajuntament ja ens ha dit
que apostarà per fer oposicions
i ampliar aquesta plantilla
que puguem estar més al carrer.
Sí, sí, a veure, així a mi em consta
que sí que s'hi treballa des de dintre, no?
Però és clar, més a més ens agradaria veure
els vestits de Guàrdia Urbana,
perquè potser n'hi ha alguns
que van de paixar, no?
No ens agradaria veure els vestits de Guàrdia Urbana
per la seguretat que donen, no?
Inclús, doncs, a vegades així,
sempre un dia més que no volem els homes de Harrelson.
Volem la Guàrdia Urbana a peu,
que es passegi,
que si hi ha algun problema...
A veure, és l'únic que potser trobem a faltar
més presència física,
que a veure que presència en qualsevol moment
ja hi és,
però més presència física,
encara que sigui a veure només per anar a donar tom,
a veure passejar,
per si alguna cosa,
doncs, que no està prou bé,
però que, de totes maneres,
jo em sembla que la gent no truquem
perquè estem contents amb la Guàrdia Urbana.
Doncs mira, Carme,
has constatat una de les teories
que portàvem avui a la taula.
Gràcies per participar
i una abraçada ben forta, d'acord?
Molt bé, gràcies a l'altre.
Adéu, bon dia.
No estava afectada.
Us ho asseguro.
No estava afectada.
A veure,
jo,
hi ha una cosa que sí que és cert,
que quan truques,
parles amb gent i diu
no, no, és que he trucat
i encara els espero
o no han vingut.
Jo el que sí que he constatat personalment,
que alguna vegada he trucat,
és el tracte.
El tracte,
jo tinc la sensació que d'uns anys cap aquí,
ha canviat i força.
Us ho dic sincerament.
Suposo que ho dius positivament.
Positivament.
en un sentit molt positiu.
L'atenció,
l'amabilitat,
la paciència...
Es treballa molt
perquè el tracte sigui així.
De fet,
jo crec que és una cosa
que es va contagiant
d'uns a altres,
d'uns companys a altres.
Llavors,
l'experiència
demostra
que parlar molt amb la gent
és molt positiu.
S'ha de parlar molt.
A la gent li agrada
que l'escoltis,
sobretot que l'escoltis
i que parlis.
Això et fa sentir proper
i a ells,
evidentment,
també es fa sentir.
a la policia
que m'apropera.
En el tema
d'estar més
pel carrer
i jo lamento molt
expressar experiències personals
que no és el meu paper,
jo no soc ni un,
però com que vostès
no ho diuen,
doncs ho dic jo.
L'altre dia
estava passejant
per una zona
que,
sota el meu punt de vista,
és magnífica,
que és aquest grandíssim parc
que s'està fent
a la zona
del col·legi
César August.
Era un diumenge
i hi havia
moltíssimes persones,
moltes famílies,
tot molt bé,
però sempre hi ha
aquells
que donen la nota embrutant
i no van veure
ningú del cos
de la Guàrdia Urbana
allà.
Dius,
clar,
és que un diumenge al matí
jo m'imagino
que per quadrar
les plantilles
i tot plegat.
Et poso un exemple,
com podríem posar
molts més.
Sí, sí, sí.
Per saber la vostra perspectiva.
Tenim un problema.
Què és l'agent?
El número d'agents.
D'agents, clar.
Aquest és un problema.
Ens trobem que la ciutat creix,
creix amb el número d'habitants
i creix físicament,
amb espai,
i nosaltres no creixem
al mateix temps,
al mateix nivell, no?
Llavors,
això ens obliga,
ens impedeix
arribar a tot arreu.
I el tema aquest del parc,
que m'estàs dient,
de la vora del riu,
és un tema que des del 150 aniversari,
els integrants de la comissió,
és un tema que de vegades,
a petit comitè,
entre nosaltres,
hem comentat,
que fora bo
un servei a cavall.
A més,
ho permet l'espai,
perquè és un espai esplèndid,
preciós.
De veritat,
si hi ha algú
que encara no ha anat,
cosa que mal fet,
es quedaran impressionats
perquè s'està creant allà
un espai preciós
per passejar,
per jugar,
per moltes coses, no?
Sí,
i això ja ho hem comentat
perquè, bueno,
és un espai,
com tu has dit,
idèlic i que es presta.
Però, bueno,
de mica en mica.
Estem treballant a poc a poc
i anar pujant a aquesta plantilla
i anar pujant a la nostra feina
i deixant el pavelló emolat.
Pel que veig,
quan us junteu als de la comissió,
no només parleu dels partits de futbol,
dels llibres,
sinó que parleu del futur, no?
Sí.
I del paper que voleu desenvolupar
com a col·lectiu
a la Guàrdia Urbana de Tarragona.
Sí, sí.
Intenta tractar una miqueta més en gran, no?
Només els partits de futbol puntual
o l'acte en concret que s'està preparant.
Tenim una altra pregunta.
Una altra trucada.
Sí, perfecte.
Doncs donem pas.
Bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Mar.
Endavant, Mar.
Mira,
la pregunta és per dir-li
als que estan aquí a la tertúlia,
que per cert...
és la Isabel i el David.
Ah, és això, la Isabel i el David.
Mira, com a presidenta de l'Associació de Veïns del Camí del Nàstic,
allí tenim un problema cada vegada que hi ha al futbol.
Resulta que l'anterior equip de govern
ens va fer treure als veïns una targeta,
de color groc,
en la qual hi posa el Camí del Nàstic.
Si no portem aquesta targeta,
no podem passar per anar a les nostres vivendes.
Jo vaig treure cinc targetes de casa meva,
però el problema el tenim quan tenim una visita.
Ja els he dit que a l'hora de partit,
que no vinguin mai,
hi ha gent que té inclús segona residència.
O sigui, no hi viuen,
però tenen una segona residència,
per tant, a vegades,
o no ho saben o no es van treure les tardes.
Llavors tenim un problema molt greu
cada vegada que juga el Nàstic aquí a casa,
no fora, clar, cada 15 dies.
I era per dir-li,
a veure com podem solucionar-lo,
perquè això de les targetes,
a vegades, això,
o no se les han tret o no ho saben
o tenim visites i no poden venir a veure'ns
fins que no acaba el partit.
I a veure com ho podem arreglar.
Doncs ara ho comentem, Marc.
Molt bé.
Gràcies per trucar.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Ui, això de les targetes,
és que el tema del Nàstic,
de les entrades i sortides...
Això és que és un mal endèmic de la ciutat.
Hi ha molts col·lectius
que es veuen perjudicats per aquest tema.
Jo, concretament,
visc el casc antic
i el mateix me passa
si algú me ve a veure
que no pot estacionar, no pot circular,
és intentar posar una miqueta de cada part.
El gimnàstic, sí, són tres hores que juguen.
De totes formes,
és intentar parlar una miqueta
amb el guàrdia que està a la zona.
Si és fora de l'horari d'afluència d'entrada,
si és al descans,
intentar buscar la millor solució.
Però és una cosa que ni està a les nostres mans
ni crec que estigui el que és l'associació de veïns.
Clar, però en aquestes circumstàncies,
anar a parlar amb el guàrdia que està a l'entrada,
que ha prou feina té,
dius, escolti, ho sento,
però la norma és la norma, clar.
Tot és un moment.
Passa a tothom, possiblement no el pugui atendre,
però si quan ha començat el partit
que no passa cap cotxe,
va allà i li explica el motiu,
jo crec que no hi ha cap guàrdia urbà
que no l'entengui i li deixi passar.
Clar, de totes maneres,
hi ha determinades situacions
que són estructurals de la ciutat de Tarragona
i que tenen difícil solució, m'imagino, no?
Clar, i per això de les targetes,
per exemple, el que no es pot fer
és donar més targetes,
perquè si escoltem a tothom
que ve amb la seva problemàtica particular,
és impossible,
llavors és que no valia la pena fer targetes.
Doncs les visites...
Home, hi ha algunes que, francament,
marra, no sé tu,
però jo algunes visites ja m'està bé
que no puguin passar.
Altres no, altres ets sap greu
que no puguin venir a casa teva,
clar, hi ha de tot en aquesta vida.
Bé, escolta, trobo que...
Un èxit, avui ha estat un èxit.
Un èxit i, a més a més,
coses d'interès, d'interès real.
Estou millorant, eh, la imatge.
Ens ha costat uns bons programes,
però bé...
Però bé, jo crec que, a mica en mica,
quan acabin els actes d'aniversari ja,
bé, posaran carrer de la Guàrdia Urbana.
Sí, ara hem de fer un programa
que també no es paga a respondre preguntes.
Jo diria que sí, eh,
per tant, que els oients s'animin.
No cal que poden ser crítics o no.
Poden plantejar temes que considerin,
potser vostès consideren que això jo trucaria,
però és una tonteria.
No hi ha problema petit per una ciutat
i qualsevol dificultat que pugui tenir
un ciutadà en la seva vida quotidiana
perfectament es pot posar damunt la taula.
Vostès aprofitin-se d'aquesta casa
de la Guàrdia Urbana,
que al cap i a la fi la paguen amb els seus impostos,
tant una com l'altra,
i truquin, truquin aquí
i plantegin qualsevol problema que puguin tenir.
Ja ho fan i serà l'última
perquè estem arribant al final del temps.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Margarita.
Endavant, Margarita.
Escolta, mira, jo visco el cascantí
i se van tindre a treure targetes
per poder entrar amb el cotxe.
i resulta que ara
tothom entra sense targeta.
El que han de fer?
On s'ha d'anar a queixar amb això?
Targeta dels residents?
Targeta dels residents.
I vostè considera que allà la gent entra i surt?
O entra i surt,
jo hi tiro uns follons
perquè m'adonguessin targeta.
Doncs ara què han de fer?
I vostè ho veu, no?
Que entren i surten i aparquen
i fan el que volen.
Sí, sí, sí, sí.
I aparquen i tot arreu, eh?
Molt bé.
Escolta'm, és un follon.
Doncs Margarita, si és tan amable,
escolti el comentari que li faran
els companys de la taula a través de la ràdio.
Gràcies a vostè, adéu Margarita, adéu.
O i les targetes de resident de la part alta.
Això és veritat, eh?
Jo també he vist cotxes que entren
i surten sense targeta.
I com que jo soc una mica
de la corda de la Margarita,
dius, i què fa vostè sense targeta?
Com ho feu, això?
És que és impossible controlar-ho o...?
Això és molt difícil de controlar.
Hem de posar el que he dit abans
tots una miqueta cadascú de la nostra part.
Evidentment, hi ha comerços,
els hi han de repartir,
han de subministrar gènere
i, bueno, és un apartat de la ciutat
molt conflictiu.
El que passa és que a vegades
veus per la nit, eh?
Que no és hora comercial
i veus gent que entra, que surt i...
Sobretot a la nit.
El que passa és que a la nit
la feina policiada és molt diferent
i, evidentment,
no tenim gent per arribar a tot arreu.
Al port esportiu hi ha
una zona molt conflictiva,
moltes patrulles destinades
a possibles baralles,
alcolèmies, accidentes...
Alcolèmies preventives, aquest tipus de coses.
Aleshores, no podem arribar a tot arreu.
Tant de bo poguéssim arribar.
Doncs és el que apuntava ja la Isabel a l'inici,
una ampliació de les plantilles
i pel que fa a la coordinació
amb altres cossos de seguretat
pendents dels desplegaments dels mosos.
Vull dir que suposo que són moltes coses, no?
Molts, són moltes coses.
De fet, ara ens coordinem
amb la Policia Nacional,
que és el cos amb qui treballem,
però sobretot a la nit,
que és el que ha dit el David, no?
El tema de la nit,
la feina de la nit és diferent
i estem coordinats,
esperem a l'esplegament dels mosos
perquè continuem amb aquesta coordinació
i puguem donar resposta a tots els veïns.
Doncs pel que fa a la nit,
us espera un cap de setmana llarg,
també a vosaltres,
amb castanyades, amb els mosquatells,
els caves, les alcolèmies,
els cotxes i tot plegat.
Jo imagino que festes com aquestes per vosaltres
tenen poc de celebració,
sinó tot el contrari.
Que us sigui lleu
i en tot cas,
si a tu et sembla bé, Isabel,
perquè no tenim més temps
en el proper programa,
no estarà de més reincidir.
Ui, quina paraula,
més poc afortunada
quan parles amb la Guàrdia Urbana.
En tot cas, insistir
en temes d'alcolèmia,
de joves,
perquè, bé,
tantes vegades com parlem
no està gent molt ben fera.
Mai està de més.
Isabel Moedano,
David Font,
moltíssimes gràcies.
Esperem ja veure el llibre,
la petita història
de la Guàrdia Urbana
ja fet, imprès i tot plegat
i ens retrobarem d'aquí un mes
si no hi ha novetat.
Bon dia.
Bon dia, gràcies.
Adéu-siau.