Sintonia de Tertúlia.
Anem a comentar algunes de les notícies que ens deixa aquest divendres.
En la prèvia de l'inici de les festes a Santa Tecla.
Avui compartim la Tertúlia amb el professor universitari Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marroat.
Bon dia, Ramon.
Tenim un tercer contartuli, esperem que s'incorpori.
No sabem si està ocupat.
És el Joan Menchon, arqueòleg municipal.
Potser està amb el tema de les excavacions de la catedral,
que avui és una de les notícies destacades de la jornada.
Si mirem d'incorporar-lo a la Tertúlia, també és una de les notícies
que podem comentar amb el Joan Menchon.
En fi, estem, com dèiem, a l'inici, a les portes de les festes de Santa Tecla.
No sé si per això vostès representen algun fet excepcional o especial
el fet que demà es posin en marxa 10-11 dies de festa,
d'intensa activitat, de concerts, d'elements tradicionals, d'actes institucionals.
La viuen d'una manera especial?
Suposa per vostès un canvi de ritme en la seva vida?
Amb el que has dit abans, jo vinc de la part alta,
he anat allà dalt...
A veure les prospeccions.
He vist una grua enorme, més alta que la catedral,
i realment he quedat pres,
perquè és que veure una grua elevada allà davant de la catedral,
allà a la baixada del Patriarca, més amunt,
escolta'm, és que queda esperat, eh?
És una cosa, això va en sèrio o no sé què,
però les excavacions es fan cap en sota i no cap a l'aire,
per això és que no acabo d'entendre'l.
Estan fent prospeccions.
Estan fent prospeccions.
Ja que preguntar el tema de Santa Tecla,
jo diria que a mi el que em diu Santa Tecla és que som vius un any més,
i que les festes aquestes són festes que tornen,
que et diuen que la vida és cíclica,
encara que vivim en un món en què sembla que tot sigui progrés,
el món dels nostres avantpassats era un món en què tot tornava a reneixer,
i Santa Tecla és tornar a la rutina,
i el renaixement al mateix temps,
i la setembre, que per mi és la meva època de Tarragona,
i evidentment els dies aquests d'una manera o d'altra t'afecten,
perquè hi ha tantes coses que trenques una mica el ritme.
I aprofitant el tema de la catedral,
jo crec que a mi em suggereix dues coses.
Una, la tecnologia,
com avui en dia som capaços sense excavar de trobar coses,
i dues, més proper, que tenim un bisbe realment que tenim molta sort,
perquè aquestes coses ja s'haurien pogut fer abans,
però segurament que ara amb aquest bisbe,
que és un home de món,
de seguida s'apunta l'home.
Sí, considera Manel Sant Roma,
que és gràcies a...
A veure, jo no ho conec, estic improvisant,
però evidentment la catedral és...
Bueno, no sé si és...
Ara jo no sé qui...
D'on estan les escriptures, no?
Però m'imagino que el senyor bisbe té alguna cosa a dir,
i evidentment qualsevol acció que es faci allà,
el cabildo, el bisbe el que sigui,
han de dir alguna cosa,
i el fet que s'estiguin fent
vol dir que estem en una època de modernitat,
també en aquest aspecte.
Jo crec que això és per felicitar-nos,
perquè, tot i que els tòpics són tòpics,
Tarragona, la tradició o l'església té un pes, no?
I el patrimoni que té l'església a Tarragona és immens,
com això que estem parlant ara, no?
I el fet que aquest patrimoni s'obri,
s'obri a la ciutat i s'obri al món,
jo crec que és una bona notícia,
i que s'hagi arribat a aquest acord,
suposo que és un acord entre l'Ubisbat,
i crec que és la Universitat Politécnica...
Hi ha diferents universitats implicades.
de l'Universitat de Palermo, crec que he llegit,
i que es facin aquestes obres,
home, en una ciutat que bàsicament el patrimoni
crec que no discuteix ningú,
és un valor molt important,
jo crec que és una bona notícia.
Ramon.
Home, en aquest sentit,
em pogués fer-ho a la part,
per un tema que dèiem abans,
sobre l'escassa presència
de la funció comercial
en els que han dibuixat la Tarragona actual,
des de sempre, no?
amb errors gravíssims com barris distanciats,
cosa que no fa cap ciutat, això.
A mi sí que està clar
la funció eclesiàstica de la ciutat de Tarragona.
No pensem que si Tarragona es va refundar
al segle XIX, que no existia,
va ser perquè el bisbe de Barcelona
i el comte de Barcelona
necessitaven independençar-se
de l'Arcabisbat de Narbona,
que era feudatari del rei francès,
i ells ja no pagaven, ja no eren feudataris de França,
i això els va servir
per independitzar-se
i aleshores l'ocupació de Tarragona,
que era terra de ningú en aquell moment,
va voler dir
que la funció eclesiàstica
es va aportar.
Això, més o menys,
aquest pes de la funció eclesiàstica,
jo crec que si Tarragona és capital de província,
és bona part perquè hi havia el bisbat.
És una cosa, etcètera,
o sigui, està tracet dent per l'Egeitat de Tarragona.
Amb una societat laica,
que jo crec que ha de ser laica,
i amb una societat com la que vivim,
en la qual a vegades es critica
gratuïtament l'Església,
jo crec que hem de reconèixer el paper que juga
socialment l'Església,
més enllà de les creences,
que són respectables,
i a Tarragona té un paper importantíssim.
Llavors, que l'autoritat eclesiàstica,
en aquest cas el bisbe,
que és l'autoritat suprema eclesiàstica,
amb temes del dia a dia,
amb temes de doctrina mana Roma,
però amb els temes del dia a dia mana el bisbe.
Es situi al costat de la part més activa de la ciutat,
jo crec que això és una excel·lent notícia,
i des de l'Ego,
jo crec que aquest bisbe que tenim ara,
que en el primer moment
alguns fonamentalistes de l'altre cantó
d'entrada el van criticar,
jo crec que està donant signes
que és un home d'obert al món,
i que de seguida s'apunta
a totes les mogudes tecnològiques,
de patrimoni, del que sigui,
a mi em consta,
perquè he tingut algunes converses amb ell,
i francament penso que és un dels valors,
diguem-ne, importants de la ciutat.
S'apunta tot.
Estava pensant,
mentre es parla del Manel Sant Romà,
que avui soren algunes fotografies als diaris,
s'apunta fins i tot a la recepció,
al Nàstic, a la Copa Catalunya,
a l'ermita de Sant Magí.
No sé si això és per fer com els polítics.
Tant de bo aquest optimisme del Manel no m'ha dit davant.
Jo amb això,
la funció eclesiàstica la té,
però precisament l'he tingut per lo bo,
però també l'he tingut per lo negatiu.
I els últims 30 anys
hi ha hagut algun episodi a la ciutat
que avui dia ho paguem,
per exemple,
la possibilitat que no es fes el nou cementiri,
etcètera.
Hi ha coses que...
Però aquestes coses tenen noms i noms.
El pes negatiu de l'església,
perquè com que té molt de pes,
acaba poder-lo tenir.
I això ja ho veurem,
ja ho veurem,
aquesta optimisme.
Tant de bo sigui així.
No, no, a veure,
la ciutat ve bastant marcada,
ja que m'ha entrat en aquest tema,
per noms d'arcabisbes il·lustres.
Pocs, lamentablement,
però, bueno, pocs,
però molt significatius,
que han suposat impactes en l'urbanisme,
com tu deies,
positius i negatius.
Per això que jo crec que és molt important
qui estigui al davant
de la seu primada i metropolitana.
I en aquest cas, ja dic,
jo crec que ja portem prou temps,
com per dir, ja dic,
jo tinc bona relació personal amb ell,
però ara, mira,
no he vingut aquest dematí a fer propaganda.
Però així com hi ha personatges de la política
que també són importants
i que no em pronunciaria tan clarament a favor,
jo insisteixo.
Jo crec que des del punt de vista social,
no entro amb el tema de doctrina,
perquè amb el tema de doctrina
hi entraran els que hi hagin d'entrar,
els que siguin creients,
però des del punt de vista social,
doncs, bueno,
a mi no em sembla malament
que aquest senyor, doncs,
també es fotografia i malnàstic.
Vull dir, per què no?
O sigui que no.
Evidentment,
no crec que ni el propi senyor bisbe
digui que ha sigut gràcies a ell
que s'ha pujat a Primero
i s'ha guanyat la Copa de Catalunya, no?
Però vull dir,
que sigui una persona
que estigui incardinada en la societat,
cosa que no passava últimament,
tot i que hi ha hagut bisbes,
per exemple,
el mossèn Torrella,
jo l'havia conegut
i era una persona
a la qual tenia molt de carinyo
i era una persona admirable,
però han tingut poc impacte
en la ciutat,
uns per prudència,
els altres pel que sigui, no?
Jo crec que amb aquest bisbe
estem assistint a coses positives.
En fi,
ja que ha sortit el tema
arran d'una de les notícies
de la jornada,
que són aquestes prospeccions
a la catedral
i que hem entrat
en aquesta dimensió religiosa,
si em permeten,
de la tertulia,
hi ha una altra notícia
que en fi ja sabran...
Eclesiàstica, més que religiosa.
Exacte.
Doncs ja que estem
en aquest àmbit eclesiàstic
hi ha una altra notícia
que una aguda des de fa uns dies
i que aquesta setmana
s'ha tornat a parlar,
que és el tema
de l'any jubileu,
el 2008.
Terraona serà seu
d'això,
de l'any jubileu.
Hi ha algunes iniciatives,
l'alcalde anunciava
l'altre dia
la possibilitat
de reobrir
la necròpolis paleocristiana,
però en fi,
tot això comportarà
una moguda,
entre cometes,
important,
que no sé com se la miren vostès,
si amb cert distànciament o no,
creuen que hi ha
això que pot tenir
fins i tot
un efecte lateral
de turisme,
de presència
de més visitants,
que més gent
durant tot un any
el 2008
conegui Tarragona,
això que s'anomena
del turisme religiós,
per experiències anteriors
d'altres ciutats,
diuen que això
és positiu,
és bo.
El Ramon,
que s'ho mira
des del distanciament.
Sí,
bé,
jo aquestes il·lusions
de l'OCE
que ja semblava que...
Mira,
em palmo amb el tema
d'abans d'allò de Santa Tecla.
Jo proposo el tema
i el Ramon com palma...
Fa 40 anys...
No, no,
és que...
Deu fer...
Sí,
en l'entorn de l'any 60,
si mireu la...
Es va muntar,
que va ser quan
la festa de Sant Magí,
que era una festa tarragonina,
però que no era la festa major,
doncs es va muntar allò
de les fiestes de Sant Magí
i Santa Tecla,
agost o setiembre,
i en aquell moment
ens venien
que tota Europa
vedava
de les grans festes
que es feien a Tarragona
i que, bé,
tota Europa
vindria aquí de turisme.
Això,
això fins a si fa d'anys
ja deu fer
a la ratlla de 50 anys.
I això,
doncs,
han anat venint coses.
El patrimoni,
l'any següent,
bé,
és que a Tarragona
havíem de sortir
els veïns
perquè els foresters
es fotrien fora
de tants que vindrien,
no?
Doncs, bé,
tot és relatiu.
Quan l'Àstic va pujar
primera,
això portaria turisme
també,
coses d'aquest tipus.
Doncs, bé,
la veritat és
que el turisme
si va creixer
i creix de una manera
tot és relatiu
però també tot suma,
no?
Si no hi fos,
és a dir,
jo penso que aquestes coses
són per consum interior,
ja està bé.
Que això del jubileu
porti gent
tant de bo sigui així,
però ja ho veurem.
A més, bé,
és a dir,
me n'alegro,
m'alegraria molt
que fos així,
però potser,
potser no sé si,
no sé si són els anys
ja que una acaba tenint,
no?
Però un ja és
un mica escèptic
d'aquestes coses.
Jo,
jo en tinc uns quants menys
que el Ramon
però també començo a ser gran
i jo...
I escèptic també,
o no?
Jo soc una persona
bastant escèptica,
però en tot cas
sempre soc dels que miro
la part plena de l'ampolla,
no?
Més que la buida.
Jo penso que és bo,
en general perquè Tarragona,
jo crec que el Ramon
apuntava turísticament,
no està aprofitada,
és una ciutat desconeguda,
jo he conegut molta gent,
ja no diria pel món,
però per Espanya,
que diuen,
no,
pues Tarragona no hi és,
està de do d'Espanya
menys de Tarragona,
no?
I a veure,
o sigui,
tampoc es tracta
de tirar-nos pedres a sobre,
a Tarragona,
és una ciutat
que pel foraster
l'impressiona
gratament,
no?
I més amb el patrimoni,
ja no dic que el patrimoni
romà,
sinó el patrimoni
fins i tot eclesiàstic,
tornant al tema eclesiàstic,
no?
Jo he estat amb,
quan vam fer això
de la Quincel·lega
encara dura
de les Edades de l'Hombre,
que era una exposició
que feia el Ministeri de Cultura
amb l'Església,
precisament,
he estat en llocs
que m'he quedat impressionat
i no tenien ni la desena part
del patrimoni
eclesiàstic,
religiós
que té Tarragona.
Per tant,
jo,
això del jubileu,
i a més,
insistint,
altra vegada,
si continuem tenint aquest bisbe,
si no el fan cardenal,
si continuem tenint aquest bisbe,
jo crec que això
funcionarà raonablement,
a veure,
evidentment,
no serà això
Hollywood,
ni ganes,
però sí,
jo crec que és una bona idea,
crec que és una bona idea,
senzilla,
que pot tenir impacte,
perquè a veure,
l'Església catòlica
i la religió catòlica
té un impacte,
és evident,
no?
i jo crec que això traurà gent
i servirà també
perquè l'Església,
ajudada pels patrocinadors,
es posi les seves millors gales
patrimonials,
no?
Que són impressionants,
això ho reconeixem tots,
catòlics,
no?
Catòlics,
escèptics i no escèptics.
Molt bé,
doncs deixem aquesta
paraclasiàstica de la tertúlia
i abordem altres temes.
Només deixes-te'n.
Digues-te'n.
Digues-te'n.
Deixa-te'n dir una cosa.
Amén.
Amén.
Doncs amén.
Tanquem la primera part de la tertúlia
i fem una altra,
per ser el Joan Menchon,
que hem de saber
que per un motiu professional
d'última hora
no es pot incorporar
a la tertúlia.
Potser està...
Potser hem trobat
el temple d'August, ja.
Potser l'hem trobat.
Després el trucarem
per veure si tenim
alguna exclusiva,
alguna primícia
amb el tema de la catedral
i de les prospeccions
que estan fent.
En fi,
abordem altres temes.
Aquesta setmana
suposo que hauran estat el cas
d'un cert debat
que s'ha originat,
o en fi,
com a mínim,
és un tema d'aquells de debat
entre els ciutadans
i entre les forces polítiques
sobre el tema
un altre cop del tren,
de la façana marítima
i de la proposta
que s'inclou
en l'avantprojecte
del pla territorial
del Camp de Tarragona
de desviar el tren
per l'interior.
Després de tots aquests anys
que hem estat parlant
de soterrar les vies del tren
pel traçat actual,
el de la costa,
ara la Generalitat
en aquest pla territorial
del Camp de Tarragona
sembla que aposta
i ens recomana,
en fi,
a les administracions,
als ciutadans
del Camp de Tarragona
aposten per desviar
la línia del tren
per l'interior.
Pel nord del terme municipal,
amb propostes fins i tot
de situar
l'estació central de Tarragona
a prop de la plaça
Imperial Tàrraco,
en fi,
és un tema d'aquells
que evidentment
els tècnics
s'hauran de ser
els últims a decidir,
però és un tema
d'aquells ciutadans,
de debat ciutadada,
què prefereixen,
a priori?
Jo els hi pregunto,
què prefereixen?
Manel,
la costa,
mantenir el soterrament
per la costa?
Jo particularment
em nego a parlar
d'aquest tema
fins que em diguin
quan trauran
el tren de del davant,
perquè això
se n'estan enfotent
a la nostra cara,
o sigui,
se n'estan enfotent
els convergents,
se n'estan enfotent
els socialistes,
se n'estan enfotent
els d'Esquerra,
s'estan enfotent
tothom a la nostra cara.
Quant trauran
el tren
de la façana marítima?
Llavors ja parlarem
d'on te'l posarem,
però que facin
un pla,
no plans territorials
a aquesta història,
això és fum d'encenalls,
a mi m'indigna
aquest tema,
se n'estan enfotent
de nosaltres,
o sigui,
jo tinc 51 anys
i ja porto
40 des que
vaig al col·legi
sentint a parlar
l'altre no m'importa
o sigui,
no m'importa gens.
Quant trauran el sou?
Perquè tot això,
tot això són
quatre polítics incompetents
i quatre tècnics
que han de justificar el sou
que ens estan fent marejar.
Per tant,
jo no penso que està
ni un moment de saliva
dient si anirà,
a qui anirà allà?
Quant trauran?
Això és com si diuen,
en quin pis aniràs?
Escolti,
i quant m'apagarà vostè a l'antic?
Perquè per anar al nou
m'ha de pagar a l'antic.
L'anterior govern municipal
ens va omplir el cap
d'un pla de no sé què,
va venir l'arquitecte famós aquell,
d'això a on va?
Quan?
Quan el govern central
i el govern de la Generalitat
es posaran d'acord
amb el govern municipal
i en quines condicions econòmiques
per treure el tren del davant?
Mentrestant,
vull dir,
si voleu discutir
on anirà,
jo no hi penso parlar.
Ramon.
Bé,
jo la passada marítima
t'entrovia molt bé
que s'arregli
i t'emplegat
perquè la veritat
és que
és una cosa necessària.
Jo penso
que encara que estan lligades
a dues coses diferents
en el sentit,
el creixement
de Tarragona
normal
de la ciutat
demana
una estació de tren
com a totes les ciutats europees.
És que no...
que
quan es va fer
el tren passar per allí
es va mirar.
Si això,
que qualsevol
que ve de fora
i ho pensa
en el moment
que està a la ciutat
i que
lògicament
l'estació
hauria hagut d'estar
en un lloc diferent,
posem-li
i ja està.
A més a més,
jo fa 40 anys
que ho he dit sempre.
No he dit res més.
Jo parlo d'aquesta qüestió.
El que passa
és que va lligada
amb l'altre
en certa manera.
Però està clar.
Quan te compres un pis nou
l'anys al vell.
Però si
es fes això
vol dir que l'altre
desapareixeria.
Tot això és fer-ho a la Coloms.
Evidentment,
perquè avui és més difícil
que fa 40 anys.
Si a tu no et paguen
el pis vell
et poden dir
a vostè no li agradaria anar.
Jo crec que ens hem de negar
en aquest debat.
El que hem de dir
és quan i com
el 2024,
el 2048,
perquè tot això
són plans que estan fets
per gent
que en el moment
que es faci no hi seran.
I probablement
d'aquí 4 anys
no hi seran.
Per tant,
insisteixo,
tot això és fer volar Coloms
i és vergonyós
que ens prenguin el pèl.
Però el tema
és un tema orogràfic.
És que tu veus
allà de la vall
de la Rebassada
viagir
per al darrer
al cap de mar.
És que això
la línia natural
del tren
ja existia.
És a dir,
per on m'ha hagut d'haver passat.
Ja hi era.
El que passa
és que avui
és molt més complicat
que anys enrere
perquè avui
ja hi ha
la construcció
ha anat endavant
i és clar,
però fa 40 anys
encara
això s'ha de veure.
És el que tu dius,
qualsevol acció
passa per soterrament
i soterrament
és una opció
tan cara
per dintre
com per fora.
és una opció
tan cara
i si
ens van dir
que no es podia
soterrar
per sota el francolí
no sé què
tot els nous plans
és igual de car.
Per tant,
on són els diners?
On són les planificacions?
Que no em vinguin
en tants plans
i insisteixo,
jo estic indignat.
Jo aquesta setmana
li preguntava
als contartuli
si el ciutadà
de carrer
que no seguís
la política del dia a dia
pot tenir la sensació
que després de parlar
durant tants anys
del projecte
de la façana maríptima
com a mínim
4 o 5 anys
des que es va presentar
el projecte Bufill
pugui tenir la sensació
això al Tarragoni
de peu
que hem perdut el temps
perquè ara
això
jo tinc la sensació
que hem perdut el temps
i que se n'estan enfotent
jo sí
jo no ser el ciutadà
de peu del costat
jo sí
jo tinc el temps
el Ramon
quina sensació té?
No, és que hi ha un factor
que a Clara
per debut d'això
que és el futur
del transport
del transport públic
i jo penso
el tren
el tren
el tren
cada vegada
ha de ser més important
és que això
això és claríssim
vull dir
això és el marge
de la façana marítima
el tren
com a fenomen
curios
escoltem
és que
és els trens
que arriben puntuals
que surten
que entren
que la gent els fa saber
que la gent
va peu a l'estació
a tota Europa
funciona així
és això
i és que
és que forma part important
no hi ha no del paisatge
sinó de la vida quotidiana
de tothom
i això
cada vegada
és que
fins i tot
aquell que no l'usa
no sap què
però sap que el necessitarà
el tren
i això
això va més
això va més
i per un tren
no com
l'AVE
que has d'agafar un cotxe
perquè t'hi porti
no per un tren
de veritat
de rodalies
que el tinguis a plot de casa
i que funcioni
per allò que
que usem els trens
normalment
en tot cas
com que no ho veuré
jo tinc 51 anys
tan negatiu
està el Manel
en aquest tema
claríssim
si continuàvem polítics
com aquest
segur que no
però la culpa
Manel
parlen d'això
aleshores que seria
de les administracions
externes
o de la falta
de polítics
aquí també
no no
els tres nivells
de les administracions
els tres nivells
i quan dic de les administracions
parlo
de polítics
que són els màxims responsables
i de tècnics
d'alt nivell
que són els que
els que són capaços
de fer propostes
que després els polítics
puguin portar a terme
i no es posen d'acord
independentment del color polític
hi ha hagut vegades
que han sigut diferents colors polítics
dius clar
com que hi havia
diferents colors polítics
no es posen d'acord
i ara que pràcticament
tot és vermell
tampoc es posen d'acord
escolta mira
jo francament insisteixo
no penso gastar
ni un minut de saliva
amb el tema aquest
més enllà de dir
que em diguin
quan trauran el tren del davant
per saber-ho
per explicar-los
els meus nets
quan ho veuran
Ramon
tu creus que
la responsabilitat
és compartida
de les mateixes
no serà de la gent
la gent de Tarragona
és de tothom d'acord
a veure
jo d'entrada
és que jo
el que jo em neu
sempre és a parlar
de les administracions
per mi
el ciutadà de peu
hi ha l'administració
no li facis dir
que la una és aquest
l'altre és aquesta
no n'hi ha tres
de diferents
no tres
o n'hi podrien haver
quatre o cinc
perquè tu deixes
el Consell Comarcal
et deixes l'Administració
de Justícia
no
local
generalitat
i l'Estat
els altres
en aquest tema
no pinten res
la gent del carrer
els veu tots iguals
és a dir
l'administració
i el problema
és que no són iguals
el problema
és que no són iguals
i ho conec molt bé
perquè he treballat
i ho conec molt bé
sí
però això
ja has entrat
i dintre
i qui els paga
amb aquests
però la gent del carrer
veu l'administració
i no li facis dir
que això és competència
de l'una
és competència de l'altra
que és el problema
d'alguns alcaldes
que han de fer front
a coses
que no són d'ells
això
tots ho sabem
que passa a totes les ciutats
i el que vull dir
és que
és que un cop entrat
en aquest terreny
home
jo penso
que quan hi ha pressió popular
el polític
ha de seguir
la pressió popular
i és un problema
de pressió popular
i també de mitjans
però hi ha hagut pressió popular?
però amb el tema
de la façana marítima
estem adormits tots
ja ens han cansat
la gent ja no s'ho creu
vull dir
això que estic dient jo
estic convençut
que amb matisos
amb matisos
tothom més o menys
està d'acord
ja no s'ho creu
seria un exemple
d'aquells de distanciament
entre la classe política
i la ciutadania?
clar que sí
home i tant
que sí
i tant que sí
jo mai a la vida
m'hagués cregut
que fa 30 anys
quan començava la democràcia
mai a la vida
m'hagués cregut
que comprengui
i de fet ja ho he fet
més d'una vegada
entrem a un terreny
que no
jo penso que els polítics
això d'aquests polítics
són iguals
són semblants
és una frase
són semblants
m'ho hauria recordat
mirem
un tema anterior
el nou cementiri
ja estava tancat
i quan va canviar
l'administració municipal
va canviar de color polític
doncs es van paralitzar
les obres del nou cementiri
un tema que he dit abans
per això l'agafo ara
és a dir
vol dir
que un tema
com el del cementiri
és ben solucionat
en aquell moment
però el canvi de color
per això dic
que tots els polítics
són iguals
perquè uns fan una cosa
i els altres
fan unes altres
i això ha estat
a l'ordre de coses
a tot el món
ha estat així
sempre
vull dir
és que
hem de veure
aquestes coses
que no és exactament igual tot
bueno
doncs ja que estem això
una mica
enfadats
pel tema
de la façana marítima
i del tren
allò
pincellades de temes
que arrosseguem
des de fa temps
en aquesta ciutat
avui
es presentarà
a la Junta de Portaveus
el nou logotip
la nova imatge corporativa
recordaran
aquella polèmica
abans
a finals del mandat
és un d'aquells temes
en què també la ciutat
ha perdut el temps
o consideren justificat
que després de tot allò
del plagi
el nou equip de govern
hagi presentat
o presenti aquesta tarda
una nova proposta
en aquest cas
el temps no importa
perquè a última hora
tampoc és molt important
i els diners
sí esclar
i a més vull dir
a veure
jo francament
jo l'únic que em vaig quedar
amb això
és que hi havia hagut
un aparent plagi
i per què no s'ha denunciat
aquest plagi
si hi havia hagut el plagi
doncs l'empresa aquesta
que havia fet el plagi
portar-la a judici
clar
escolta
són diners
no sé quants diners són
10 milions de peles
no és massa
50.000 euros crec
sí
50.000 euros
exacte
no arriba ni en els 10 milions
no és massa
però bueno
vull dir que no tenim
funcionaris que els paguem
per això
advocats
doncs vinga va
el fotem als tribunals
amb aquesta gent
i ja està
perquè el temps aquí
no importa massa
perquè escolta
hem viscut
quants anys
sense logotip
doncs tampoc vindrà
de dos o tres anys
però home
però fem les coses bé
perquè els diners
sí que es perden
Ramon
aquest tema no
és un tema
superflu
no diria que sigui un tema menor
perquè no sé el volum
que té
tot això
des del punt de vista econòmic
però
quan va sortir el tema
i jo més aviat
vaig pensar que molta gent
potser que era un acudit
de la premsa
tot això
i el tema del parquing
de Gemma Primer
del qual també s'ha tornat
a parlar aquests dies
per temes de diners
això ja és
perquè en fi
l'oposició
l'actual oposició
abans del govern
diu que
en fi
que no puja tant
com diu l'equip de govern
que abans estava l'oposició
en fi recordem que aquí
les xifres vaien
en fi
segons alguns
es multiplicarà
per 5 i per 6
el pressupost inicial
tot aquest tema
en què el ciutadat
també l'observa
jo crec
amb una certa incredulitat
com ho veuen
amb un afegit
que aquella plaça
que a última hora
està millor
que no estava abans
però que tothom
que ho veu
pensa que allí
hi ha un graó de més
perquè en un edifici magnífic
com és el de l'antic
escorxador
actual rectorat
que amb un graó
tirat cap dintre
s'hagués pogut veure menys
i la plaça de dalt a última hora
que ha sigut una mica més petita
però s'hagués guanyat
amb les escales
etc
doncs allò s'ha fet malament
car
mal gestionat
vull dir que
jo voldria dir una cosa
i ara vaig enfrontar
ara vaig a
ja que avui
suposo que el bisbe
estarà content
si m'ha sentit
però ara em vaig enfrontar
amb mil persones
jo crec que tenim
un ajuntament
com a ajuntament
com a ajuntament
no com a polítics
ara no parlo de polítics
una organització
com a estructura
que és una catàstrofe absoluta
o sigui
jo crec que
és dels pitjors ajuntaments
de Catalunya
no crec
es pot parametritzar
llavors esclar
quan tens una organització
que funciona malament
no dic que els funcionaris
siguin dolents
ni moltíssim menys
dic que l'organització
és una catàstrofe
i aleshores esclar
quan funciona malament
es perden molts diners
es perd molt temps
i es fan moltes coses malament
això ho relaciones
amb el pàrquing
amb el projecte
jo crec que
en el pàrquing
m'imagino
no ho sé
però m'imagino
que no hi ha hagut
malversació
simplement hi ha hagut
una gestió catastròfica
una gestió
en el sentit més àmpli
de la paraula
gestionar
les relacions
entre l'obra
i el propietari
de l'obra
que és l'ajuntament
però és que no cal
anar al pàrquing
només cal veure
les obres de Tarragona
com s'acaben
els carrers estan mal acabats
no hi ha un control
de qualitat
de l'obra
i estic segur
que hi ha enginyers
hi ha arquitectes
hi ha aparelladors
a l'ajuntament
que ho podríem fer
però no es fa
és que l'organització
és catastròfica
i insisteixo
això no és una opinió
sinó que tinc dades
hi ha dades objectives
en molts àmbits
de l'activitat administrativa
llavors esclar
jo crec que una feina
molt important
que tindrien els polítics
que estan a l'ajuntament
és intentar
amb no sé
amb 10, 12, 15 anys
posar una mica d'ordre
amb això
perquè si no
es perden molts diners
i es fan moltes actuacions
mal fetes
i no per incompetència
sinó per mala
per mala gestió interna
de la maquinària
ajuntament
avui hi ha un exemple
d'això que diu el Manel
que ho hem apuntat
als informatius
de Tarragona Ràdio
la tala de 4 arbres
de 4 xipresos
aquí a l'alçada d'Icomar
a la 3,40
al costat del carril bici
que es va construir
i que ho va fer
l'empresa constructora
sense coneixement
sense explicar-ho a l'ajuntament
sense que l'ajuntament
ho pogués controlar
perquè ho reconeix avui
la regidora Carme Crespo
dient que a partir d'ara
intentaran controlar més
la pobra Carme
s'aixecarà cada dia
a les 5 del matí
a veure què passa
és que clar
hi ha una empresa
que es diu ajuntament
que té mil treballadors
que està ben obligat
de vegades
arribes a la conclusió
que una empresa pública
com en aquest cas
l'ajuntament
pot arribar a ser tan
a anar tan malament
com alguna empresa privada
i jo és que
amb aquest tema
mira per exemple
posaré un cas
que en aquest moment
molta gent ha tingut mal de cap
i jo li vaig dir
a un regidor
aprofitant
que es van trobar
a les cerimònies
de l'11 de setembre
doncs
el dia abans
o dos dies abans
els
a les parades
d'autobús
de tot Tarragona
havien canviat
els horaris
els horaris
no els que començaven
el dia 12
aleshores la gent
la gent veia
el nou horari
hi havia un
un dalt a baix
a totes les parades
perquè la gent
la gent s'equivocava
i és a dir
dos o tres dies abans
el funcionari
buròcrata
buròcrata
de tots els detits negatius
que ha de fer
que això
doncs mira
doncs bum
i ho va posar allí
això es posa al mateix dia
o un avís
a partir de no sé què
és a dir
i aleshores
tot Tarragona
les parades
d'autobús
hi havia un dalt a baix
la gent s'equivocava
això no hi ha dret
això no hi ha dret
a més a més
el responsable
és el polític
en aquest moment
és perquè la gent veu això
però en realitat
en realitat
és el mal funcionament
de l'organització
és més
en una parada
vaig observar
vaig observar
i de no sé quina línia és
que comença
el dia 22
doncs des de fa
des de la setmana passada
ja posa l'horari
que hi haurà
a partir del dia 22
i això
això ho podeu veure
a les parades d'autobús
jo crec que aquest és un exemple
molt gran
això no hi ha dret
això
la rajó
per les malposades
que deies
per comoditat
de l'individu
jo crec que
escolta
les entrées
privades
de vegades
t'hi trobes
jo crec que l'únic
que funciona bé
és la ràdio municipal
això sí
carai
això sí que no ho esperava
Manel
ei aquí la gent
fent la ona
i tal
això no estava
això no estava previst
però
hi ha gent jove
i que té ganes
de treballar
Ramon
bueno
ha anat molt
avui ha fet dos a menys
una persona com el Ramon
que
gaire que ja
em sembla que no ho és
en fi
gràcies per acabar així
la tertulia
avui ens ha faltat
el Joan Menchon
que ens hauria explicat
una mica més
si han trobat
el temple d'agús o no
però en fi
el perdonem
perquè segurament
té molta feina
sense el Joan Menchon
però sí amb el Ramon
Marroquat
i amb el Manel Sant Romà
hem fet aquesta estona
de tertulia de divendres
senyors que vagi molt bé
a l'inici de les festes
i fins la propera
bon dia
bona santa tecla
a l'inici de les festes