Temps de tertúlia, en aquest matí de dimecres,
com dèiem abans en el sumari, amb regús de dilluns,
després del pont festiu del que han gaudit moltes persones,
o en qualsevol cas, després de la festa d'ahir dimarts,
primer de maig, avui dimecres, sembla inici de setmana,
temps de tertúlia, avui amb una periodista i tres polítics.
La periodista és la Mercè Ribé, directora del Punt a Terraona,
que deia abans fora de micro aquesta minoria avui.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i bona setmana.
I els tres polítics, que són Lluís Valar,
remportaveu d'Iniciativa per Catalunya Verge a la plataforma.
Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
I a l'altra banda de la taula, Jordi Sendra,
regidor d'Urbanisme, regidor de Convergència i Unió.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I Alejandro Fernández, del Partit Popular,
tinent d'alcalde de Promoció Econòmica.
Bon dia, Alejandro.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats, tres polítics i una periodista,
comentarem diverses qüestions de l'actualitat.
Una actualitat que avui ve marcada per una concentració,
una trobada que fan a aquesta hora del matí
els treballadors del restaurant del Forti de la Reina,
preocupats, evidentment, pel que ja sembla imminent,
l'enderroc del restaurant, l'enderroc del local
i, per tant, el tancament d'aquest local.
Els treballadors que ahir van participar en la manifestació del primer de maig
es reuneixen, com dèiem, aquest matí en assemblea,
després ja anirem amb la unitat mòbil.
Ja sabem, també us ho hem explicat,
que dilluns l'alcalde signava, d'alguna manera, el decret,
tot el procediment que a partir d'ara s'ha d'obrir en les properes setmanes
perquè, efectivament, es porti efectiu l'enderroc del restaurant del Forti de la Reina.
Per tant, senyors contartulis, estem davant ja d'un fet inevitable, no?
Lluís?
Jo crec que sí, tot plegat, el Forti de la Reina és una tragèdia,
no crec que alegria ningú de la ciutat el desenllaç d'aquesta qüestió.
Jo el que sí que comparteixo és el que va dir ahir un sindicalista,
que hem estat parlant molt del Forti i molt poc dels treballadors.
I al marge que al Forti s'han fet tots els esforços jurídics,
fins i tot més enllà de la prudència que ha estat a l'abast de l'Ajuntament
per defensar-lo,
ara toca preocupar-se la situació en què queden els treballadors.
Alejandro?
Sí, jo crec que, aviam,
sembla una situació molt, molt crítica,
tot i que les properes setmanes es podria obrir alguna via encara,
però ja molt difícil, s'ha de reconèixer per poder salvar el Forti,
però hem d'intentar-ho.
Jo crec que també no es pot separar
el que és la situació dels treballadors del que és el propi Forti,
i amb això discrepo del que ha dit una mica el Lluís,
en el sentit que si et preocupaves pel Forti
era també precisament perquè et preocupaves de la situació laboral,
i també amb un gest en política que no acostuma a produir-se molt sovint,
et preocupaves també de les responsabilitats
que se'ls puguin demanar les persones que van signar la llicència.
Ho dic perquè des de la lleialtat política
a l'Ajuntament de Tarragona no s'ha intentat treure profit polític
del fet que tant la llicència d'activitat
com la llicència d'obres del Forti de la Reina
la va signar un regidor socialista i un equip de govern socialista,
on hi havia, per exemple, el senyor Ballesteros,
i no s'ha fet mai, no s'ha intentat mai,
precisament perquè hi ha persones involucrades que són treballadors,
perquè estem parlant d'un bé públic que s'ha de preservar
i que s'ha d'intentar que continuï funcionant,
i ja dic que la situació està molt difícil,
però que per suposat que s'han de buscar
totes les alternatives que quedin per intentar salvar el Forti.
Jordi?
Molt d'acord amb l'Alejandro.
És evident que defensant el Forti es defensa als seus treballadors,
és evident també que és absolutament legítima
la preocupació que tenen aquests nois i aquestes noies
per la seva possible hipotètica pèrdua d'allò de treball,
però defensant el Forti es defensava també als treballadors.
I s'ha mirat de defensar fins a les darreres existències jurídiques,
més enllà de la prudència,
a veure, jurídicament fins allà en puguis arribar,
vés-hi, en la defensa del que tu creus que és raonable
i que té sentit comú,
perquè sempre, jo dic que a vegades la justícia no té per què ser justa,
i a vegades ens falta menys,
i vull que s'interpreti bé,
menys justícia i més sentit comú.
Jo crec que en el tema del Forti de la Reina
hagués faltat, més que una sentència,
hagués faltat una mica de sentit comú.
Hem arribat on hem arribat,
i en aquest punt, doncs, jo evidentment coincideixo
que més enllà d'on es pugui anar jurídicament
no s'hi podrà arribar,
s'haurà d'acatar la sentència,
s'haurà de procedir l'enderroc,
però també és veritat que s'haurà de començar a recordar,
doncs, perquè a vegades la gent,
quan parla del Forti, apunta cap a l'Ajuntament
i apunta cap a l'alcalde Nadal,
i apunta cap a l'equip de govern,
i el millor és que desconeixen
que realment qui va donar aquesta llicència
va ser un rejador socialista,
tal com deia l'Alejandro,
i un equip de govern en el qual hi havia un senyor
que es deia Josep Félix Ballesteros.
Mercè, què et sembla?
A mi el que em sobte és el to de tots tres,
normalment sempre quan es parlava del Forti,
no dic que se'n parlés alegrament, ni molt menys,
però realment amb el to d'ells
es nota que aquí hi ha una sentència de mort,
sentència de mort.
Què és to de funeral, vols dir?
A mi que sí, no dius un cert consens,
jo, bé, clar, evidentment no...
suposo que sí que aquesta sentència de mort
deu ser sentència de mort,
el que, al marge que l'alcalde Nadal
hagi signat el decret que capa la sentència,
aquí tenim encara un marge,
m'imagino jo, un marge de temps per...
bé, potser no hauria de parlar
en aquest plural més estàtic,
hi ha un marge de temps d'actuació, no?
Encara ho dius entre que es decreti això
que es comencés a executar la sentència,
què pot passar?
Mitjany?
Tres, quatre mesos, una cosa així, potser.
Jo tampoc sé quines possibilitats hi ha,
però fins ara, qui ha banderat una mica
tota aquesta lluita ha estat l'Ajuntament,
sigui del color que sigui,
el propietari deu tenir alguna cosa a dir,
no sé fins a quin punt...
El propietari el que demana és la seva indemnització.
Però el propietari, vols dir que hi surt guanyant?
No, no crec, no crec.
És que jo crec que entre un negoci que li funciona
com li funcionava,
que a veure, una indemnització per molt que t'indemnitzin,
jo no sé si a aquest senyor li surt...
Segur que no, segur que no,
però en el cas que finalment s'hagi d'enderrocar,
evidentment demanarà els 6 milions d'euros,
i després, evidentment, també s'haurà de demanar
responsabilitats dels 6 milions d'euros
a qui va a signar la llicència,
perquè la vida funciona així.
6 milions d'euros donen per fer molts projectes públics
en aquesta ciutat, molts.
En tot cas, el decret, el que feia referència l'Alejandro,
o algú n'ha fet referència,
senzillament, doncs, en aquest decret es vol,
es demana que tècnicament i jurídicament
algú li digui a aquest govern,
o a l'alcalde, en qui sigui,
que hagi anat al decret com s'ha de fer.
És a dir, perquè entenc que no es tracta
d'enviar un camión d'aquells amb la bola
i començar a enderrocar,
perquè allò és un immeuble que és patrimoni,
que és un bé cultural d'interès nacional,
i per tant requereix d'un tractament molt acurat.
Però és que, a més a més,
sobretot que hi ha d'haver un projecte d'enderroc,
que no es pot anar allà a la Brava,
sinó que s'ha de fer un projecte,
i s'ha de fer, doncs, com Déu mana.
Unes altres persones oblidades en tot aquest tema,
si apurem,
les persones que tenien reserva feta.
És a dir, aquella xica i aquell xic
que volen casar-se,
que tenen reserva feta de fa dos anys,
i que ara es troben, doncs, penjats.
O les mares d'aquesta gent.
Els hi garantia...
A vegades després hi ha més preocupació als pares
que no pas al jovent, no?
També s'ha de buscar una solució.
Digues, Mercè.
Que em sembla que des del restaurant
es garantia d'una manera o altra
fer, evidentment, si el furtí el fan tancar,
perquè aquesta és l'altra.
És a dir, hi ha una sentència que demana l'enderroc,
hem parlat de tres, quatre mesos,
no sé quin temps pot ser.
Jo no sé si el furtí s'haurà de tancar d'aquí 15 dies,
el furtí es podrà esperar tancar aquests tres, quatre,
cinc mesos, el que es pugui allargar.
Que suposo que aquí també depèn.
Ara, jo entenc que el restaurant alguna cara haurà de donar,
vull dir, haurà de llogar un pavelló a qualsevol lloc
per donar aquest servei.
A més, aquesta és una altra cosa, vull dir,
d'aquest procés fa moltíssim temps que se'n parla
i algunes vegades també s'ha arribat a comentar això.
És a dir, al restaurant tu els hi preguntaves
i com és que continueu fent reserves?
Ells se deien, a veure, a mi m'han donat una llicència,
a mi ningú m'ha dit el contrari, per tant,
vull dir, el que no faré serà autoenfonsar el meu negoci,
vull dir, fins que a mi algú no em digui,
noi, això teu comença a parillar.
Llavors, vull dir, la persona que en un moment determinat
diu això també ha de tindre una certa responsabilitat
a l'hora de dir, jo aquí tinc contractats
un servei d'aquí a dos o tres anys
i aquest servei d'alguna manera o altra els ha de servir.
És que jo he començat parlant de tragèdia en el sentit aquest,
a ningú no alegra, hi ha un consens ciutadà
que aquest bé cultural d'interès nacional
tenia un ús que estava acceptat i que no es discutia,
doncs perquè era un lloc agradable,
a tothom li agradava anar a vore el mar,
a fer celebracions familiars o d'empresa o coses d'aquestes.
sigui pel que sigui, això ha tingut un recorregut llarg
en els tribunals de justícia que han acabat dient
que hi havia un defecte d'origen que no podia ser
i bé, això s'ha de resoldre ara.
Pot ser en 15 dies o pot ser en 3 mesos,
el cert és que estem pràcticament en el final del recorregut aquest
i que efectivament hi haurà un seguit de persones
que tenien unes expectatives que se'ls frustren
perquè no és igual estar dinant allà a vore el mar
que a un altre lloc, però clar, la propietat del restaurant
primer haurà d'atendre els compromisos que té adquirits,
d'aquí que demani indemnitzacions per fer front
a aquestes despeses extraordinàries
i després, legítimament, per defensar una inversió que ha fet
amb unes expectatives de guany propis,
però igualment l'Ajuntament també ha d'intentar
que aquesta indemnització sigui el menor possible
per a benefici de les arques municipals.
En fi, veurem com evoluciona tot aquest tema
des del punt de vista polític
amb el procediment administratiu que s'ha engegat
i que pot acabar amb l'enderrocament d'aquí unes setmanes
i veurem també com queda la situació dels treballadors
d'aquest col·lectiu que em sembla que són 26,
concretament 26 empleats
i també els propis clients que estan pendents
del que pugui passar en les properes setmanes.
Al marge d'això, avui tenim altres notícies,
deixem enrere un cap de setmana llarg de pont festiu
en què hem tingut la fèria d'abril de Bonavista,
com sempre multitudinària,
que a més a més en guany, coincidint amb aquesta precampanya electoral,
ha tingut la visita de molts polítics.
Diuen els organitzadors que han passat
unes 9.000 persones de mitjana cada dia,
això ens situaria entre 45.000 i 50.000 persones
que hagin pogut passar entre els 5 dies
pel recinte de Bonavista.
Hi ha hagut moments de pluja,
però això no ha afectat directament gaire la celebració.
I tenim també avui unes declaracions
del president de la Casa d'Andalusia
queixant-se una mica del tractament
que se li ha donat als incidents
que va haver-hi la nit de divendres.
Del tractament, segons ell, desmesurat
des del punt de vista informatiu
que hi ha hagut uns incidents
que va haver-hi la nit de divendres
amb baralles incloses,
la detenció d'algunes persones
i amb l'anunci també dels organitzadors
de l'empresa Espimsa
d'un reforç a la vigilància.
O sigui que tenim diferents elements.
El tema de polítics,
si faria d'abril,
i el tema d'incidents.
Comencem pel tema dels incidents.
No sé si alguns dels polítics
que ens acompanyen en un moment o altre
han passat aquests dies per la fèria d'abril
i si han tingut la sensació
que realment havia estat una mica greu
el que va passar la nit de divendres.
Alejandro?
Jo el que he vist,
i ho comentava abans en privat,
i acostumo a intentar ser coherent
amb el que dic
i no dir coses en privat
i canviar-les quan estic parlant
amb micròfon obert,
jo el que tinc la sensació
és que evidentment s'ha de redefinir
des del punt de vista de la seguretat
la fèria d'abril.
Jo sí que he sigut testimoni
d'alguns incidents allà
que a més no tenien absolutament
res que veure amb la política
sinó que tenien que veure
des de bandes rivals
de determinats col·lectius.
Picabaralles per gent
que anava una mica passada
perquè se m'entengui.
És a dir,
quan hi ha aquest volum de gent
i a més tal com estan anant les coses
que la seguretat cada dia
és més important,
jo el que crec és que,
per exemple,
en el cas de la casseta del meu partit
on un dia hi vam tenir incidents
que ja dic que no tenien res a veure
amb la política,
simplement unes bandes
que van entrar allà
i que es van dedicar
a intimidar la gent.
Vam haver de demanar
a Espimsa
que va reaccionar molt bé
una persona a la porta
que per cert no és una imatge idíl·lica
que convidi a entrar,
ho s'ha de dir.
Sí, s'està de festa.
Però és que es van acabar,
es van acabar,
es van acabar els incidents
i per tant, clar,
arriba un moment
que has de reflexionar
i dir, ostres,
és que necessites necessàriament
portar cada esdeveniment
que fas personal de seguretat,
com s'estan posant les coses, no?
Jo la veritat és que, clar,
puc entendre perfectament
el que es diu
sobre la dimensió
que s'ha donat mediàtica
als incidents,
però també he de dir una cosa,
les persones de la barra
de la nostra caseta
que van haver de patir
les amenaces
fins i tot amb arma blanca
d'algunes persones
que passaven per allà
o la baralla del divendres
que va ser multitudinària,
aviam,
hem de ser sincers,
van ser incidents preocupants
i que moltes persones
sortien amb la sensació
que s'ha de redefinir
una mica el model
i jo ho dic públicament
perquè si no estaria mentint.
Jo crec que l'any que ve,
si hem de continuar
amb aquest model,
hem de posar més seguretat,
hem de posar més seguretat
que si més no
faci d'element dissuasori,
que és el que va passar
a la nostra caseta
quan vam posar seguretat.
A veure, Jordi,
també té constància
o sensació preocupant?
Jo el divendres
quan van passar els incidents
i realment és fotut
veure quatre guàrdies urbano,
quatre agents
de la guàrdia urbana
per reduir
una persona
que estava absolutament
fora de si no.
La fèria de Vila
és un espai
jo crec bonic
d'alegria,
de trobada,
de harana,
de festa
i que això,
a més a més,
de fer venir,
d'incitar
a que vingui
a la ciutadania
normal i corrent
també incita
a determinats col·lectius
que ja estan predisporats
sempre,
sobretot,
a la harana
en el sentit violent.
I això és el que es produeix
i si no cada any
doncs quasi bé
cada any.
Sí que s'ha de repensar,
jo entenc la postura
de l'Alejandro,
s'ha de repensar
en el sentit
que o li dotem
de més seguretat
o deixarà d'anar segons qui també.
Al final hi aniran els dolents
i els bons no hi anirem.
O al final
haurà d'acabar
com l'autèntica fèria
de Vil de Sevilla
que evidentment
jo no hi he estat mai
però que m'ho han explicat
que no hi va qui vol
sinó que hi va qui pot
perquè són caixetes
absolutament privades
i el que entra
és molt selectiva
per dir-ho d'una manera.
Lluís, tu m'ho veus?
Jo veig des de fora
d'entrada
jo crec que s'ha de fer
una declaració contundent
que volem tenir
les festes
aquesta i qualsevol festa
en pau
i que rebutgem enèrgicament
a tothom
que ve a pertorbar
aquesta tranquil·litat
que la gent
pugui gaudir
de les seves festes
amb absoluta
amb una situació
d'absoluta tranquil·litat
i pau.
De la fèria
jo hi vaig estar
dissabte a la tarda
com un ciutadà privat
no vaig tenir
sensació
d'inseguretat
segurament
perquè no era l'hora
on es podia
produir una cosa
d'aquestes i això
però efectivament
crec que hem de buscar
un model
que impedeixi
que una alteració
d'aquest tipus
es produeixi
d'altres coses
perquè és molt fàcil
perquè entre 3.000 persones
que van pacíficament
4 que vulguin
violència
oi?
Doncs alteren ja
la situació
i s'haurà de buscar
un model
consensuat
parlant amb els organitzadors
amb la casa d'Andalucía
i d'això
que pacifiqui
diguem
l'accés
al recint aquest
Mercè
què et sembla?
Jo com que no em presento
cap llista
no hi vaig anar
i llavors vull dir
les 9.000 persones
no es presentaven
amb llistes
eh Mercè
no és
compatible
ho faig
també pel comentari
que fem abans
a microver
vull dir que
els polítics
ara us ve
la temporada
que sou més públics
que mai
llavors vull dir
en aquest sentit
vaig a dedicar
el cap de setmana
altres coses
i vaig anar
potser fa 3 o 4 anys
vull dir que tampoc
sé molt bé
quin és el
no conec
el model
el model que segueix
i a partir d'aquí
us crec
si tots tres
coincidiu
amb què aquest model
s'ha de canviar
doncs us crec
el que passa
que jo preguntaria
i en tot cas
després que parlis
de quin model
estem parlant
perquè clar
amb grans concentracions
de gent
serà difícil evitar
que puguin anar
grups
que puguin ser
una mica violents
però
no no
i al marge d'això
com que
com que el president
de la casa d'Andalusia
també es queixava
una mica
de la difusió
de què se n'havia fet
dels incidents aquests
i doncs opinaré
sobre això
no
a priori
tot el que marxa
del que és una normalitat
és susceptible
a ser notícia
i en aquest sentit
de vegades
és evident
que quan un organitza
una cosa
que quan un està
al capdavant
d'una cosa
hi hagi violència
o no hi hagi violència
ningú vol
que se li tregui
o que es faci públic
la cosa
que no ha anat bé
i això passa
en tots els àmbits
i en aquest també
el que passa
és legítim
i no només és legítim
vull dir
és una obligació
de la premsa
fer públic això
i denunciar-ho
una cosa
que no marxa
de la normalitat
abans amb l'Alejandro
ho comentàvem
també hi ha hagut incidents
al port aquest cap de setmana
són fets
que existeixen
i no perquè els amaguis
la festa
hauran anat millor
vull dir que en aquest sentit
és preocupant
és preocupant
que hi hagi incidents
a la feria d'abril
com és preocupant
que hi hagi incidents
al port
com és preocupant
veure segons quins personatges
a segons quines hores
de la matinada
per segons quins carrers
que et fan canviar de ser
vull dir
són coses
que segurament
no haurien de passar
però ara
que comentava també
la Mercè
el tema del port
el paral·lelisme
clar
diuen
canviar de model
però clar
concentracions grans
com les que passen al port
també
on hi ha consum d'alcohol
consum de substàncies
estupafaents
festa
convida
que pugui haver-hi
amb més probabilitat
algun tipus d'incidència
quan es parla
de canvi de model
jo el que em refereixo
sobretot
és tenir present
que la seguretat
per exemple
la Guàrdia Urbana
va tenir una actuació exemplar
però
era quan la trucaves
venia de seguida
i després
ja els darrers dies
ja va tenir una presència
continuada allà
per això
podríem regalar
Alejandro
si per exemple
totes les casetes
tinguessin
vigilància privada
o més vigilància
no, no, no
es tracta senzillament
de veure que els temps
han canviat
que la seguretat
els termes
amb els quals
s'ha d'estar
veu de seguretat
han canviat
respecte de fa una dècada
que és un tema prioritari
que les coses
ja no funcionen
com abans
en el sentit
que la festa
era sempre
absolutament pacífica
sinó que hi ha problemes
perquè la societat
ha canviat
i que per tant
quan s'organitza
doncs per exemple
l'utilització
de passis
per poder entrar
d'organitzadors
és a dir
aquest tipus
d'organització
que abans
no era necessari
perquè funcionava
tot perfectament
i que ara
també es va produir
algun robatori
precisament
perquè no hi havia
acreditacions
el Jordi
la seva caseta
ho sap
i això és precisament
perquè
no ens havíem trobat
mai
que aquestes situacions
es poguessin produir
això què significa
que per la propera edició
s'ha de prevenir
hi ha d'haver
una organització
amb targetons
acreditatius
o el que fos
la seguretat
que organitges PIMSA
que ja dic
que després
va ser exemplar
la seva actuació
i de la Guàrdia Urbana
també
però ja des d'un bon
començament
doncs que tingui
més presència
i més efectius
organitzar-ho d'una manera
on la seguretat
sigui prioritària
jo només pregunto
sí
digues
molt breu
perquè és que no goso
a proposar en ferm
sinó
potser caldria mirar
el model
de la fèria d'agril
de Catalunya
que no sé
si es fa Barberà
o
ara es fa el fòrum
de Barcelona
i potser una solució
seria establir
un control
d'accés al recinte
no ho sé
una cosa d'aquest tipus
perquè
el model aquest
d'aquí a Tarragona
que pots anar
d'un altre caset
que s'entra
i s'assura més lliurement
exacte
a mi em sembla
que està molt bé
potser la qüestió
en lloc d'aquesta seguretat
tal seria controlar
qui accedeix
en el conjunt
això és molt complicat
a una vista
amb l'emplaçament actual
perquè no és com el fòrum
que és un recinte apartat
allà està
imbricat
amb la trama
urbana
d'una vista
jo crec que hi ha
una altra pregunta
que també ens hem de fer
però abans
a veure
Mercè
sí que als polítics
els toca ara
perquè hi ha eleccions
però
la Fere de Vil
la se fa cada any
i els polítics
hi van cada any
i el tanto
jo insisteixo
a mi
la Fere d'Abril
m'agrada
també et diré
que m'agrada
però que
tres dies
m'esgota
és a dir
jo estar allà una nit
i passar-m'ho bé
i ballar
i cantar
perquè realment
insisteixo
és una festa d'alegria
que és molt respectable
i jo realment
ho admiro
ara massa dies
dura
doncs esgota
jo crec que també ens hem de fer
una pregunta
sobreviure a la Fere d'Abril
de bona vista
sense la participació
dels partits polítics
perquè penseu que hi havia
l'estat de Convergència i Unió
l'estat del Partit Popular
l'estat del Partit Socialista
l'estat de la Plataforma Ciutadana
aquesta
ADM
ADM
i
i estrictament
perdona
UGT
UGT
i estrictament
Fere d'Abril
i la Fere d'Abril
la Fere d'Abril
i la Casa d'Andalusia
i Mediterrània
i Mediterrània
perdona
Mediterrània
doncs és una
és una bona pregunta
a fer
perquè clar
sí
però jo
a veure
per desdramatitzar una mica
vull dir no
evidentment
que
que de les 8.000 persones
que hi passen cada dia
això vull dir
se'm presenten
el percentatge que es presenten
en unes
en unes llistes
és mínim
i evidentment
que els partits
ja han de ser
és més
i jo recordo
la vegada que m'he passat més bé
en una Fere d'Abril
va ser a Conit
fa 8 anys
quan
estàvem a les portes
també d'unes eleccions
i llavors jo estava
treballant el punt
però portant la comarca del Baix Penedès
i precisament
l'encant aquest
que tots els partits polítics
fossin allà
i veus una altra faceta del polític
perquè
el polític
també té el seu dret a divertir-se
i el polític també té
i dius
ostres
doncs vull dir
m'alagra molt
que cada partit polític
que cada candidat
tingués la seva caseta
perquè dius
doncs mira
vull dir
coneixes una altra faceta
que al cap i a la feia
també són humans
de vegades ens pensem
que el polític
sempre ha d'anar amb la corbata
i amb l'esquena ben recta
i dius
doncs també són humans
i això no vol dir
que hagin de perdre els papers
ni molt menys
de totes maneres
és interessant
em sembla
la reflexió
que feia abans
el Jordi
sobre que realment
els organitzadors
de la feria
sembla
aparentment
de cara en fora
siguin els partits polítics
muntant les seves casetes
i no pas
potser les associacions
o les entitats veïnals
o relacionades
amb Andalusia
no no
vull dir
és una reflexió
que també me l'he quedat
jo desconec una mica
vull dir
aquí a Tarragona
hi vaig anar un any
no hi he anat massa
vull dir
desconec una mica
com està muntat
qui participa
qui deixa de participar
a partir d'aquí
però amb el marge
que no hi hagin de ser
els partits polítics
sinó que haurien de ser
en qualsevol cas
minoritaris
dintre de l'entorn
de la feria d'abril
el primer de maig
és el dia dels treballadors
i de les manifestacions
dels sindicats
no sé Mercè
des del teu punt de vista
de periodista
si trobes que
s'ha convertit
en una mena
de clàssic
cada cop
amb menys presència
del món laboral
no?
un clàssic
però un clàssic
vull dir
un clàssic
que es dona
a Tarragona
a tot Catalunya
a tot l'estat espanyol
i a tot el món
vull dir
si és un clàssic
vull dir
és el que toca fer
l'1 de maig
jo en tot cas
reivindico
un guany
perquè anava
per la precarietat laboral
i la igualtat
jo com a periodista
una de les professions
més precàries
agudes i per haver
i com a dona
vull dir
no sé com ahir
no va anar a la manifestació
perquè l'havia de capçalar
per tant
autocrítica
no, no hi vaig anar
però l'havia de cobrir
a veure
necessàries les manifestacions
a l'1 de maig?
jo crec que sí
és un clàssic
però un clàssic necessari
perquè
el món laboral
té un seguit
de reivindicacions
que agradi o no agradi
cada any es van reproduint
és inevitable
però un clàssic
encara que vagin
500 persones
a Tarragona?
doncs sí
almenys per aquest de 500
és necessari
perquè sortissin
els problemes
que hi ha
al sector del metall
o els mateixos treballadors
del fortí
de la reina
que parlàvem abans
posessin en evidència
el seu problema
altres anys
han estat a la tabacalera
jo crec que cal
hi fer una reflexió
com el que ahir es feia
sobre la necessitat
de plantejar-nos
un salari mínim
més digne
o el que deia
la Mercè ara
de igualtat
de polítiques d'igualtat
i de no a precarietat
jo seré una mica
políticament incorrecte
en un sentit
amb un altre no
jo crec que
la celebració
de l'1 de maig
és històrica
s'ha de mantenir
i per tant
els treballadors
i treballadores
del món
tenen tot el dret
del món
valgui la redundància
a celebrar
aquesta festivitat
perquè en el fons
s'estan celebrant
un dia
de reivindicació
però també festiu
sobre les xifres
de persones
jo crec que
aquí també
perquè els polítics
ens hem de fer reflexions
sempre
és molt positiu
però de vegades
també el món sindical
jo crec que si el món sindical
resulta que
moltes vegades
es polititza
fins al punt
de demanar directament
ja un tipus de govern
com ha passat
a la ciutat de Tarragona
on han dit
una plataforma sindical
on estan diversos sindicats
que Tarragona
ha de governar el tripartit
doncs em sembla
que això
no crec que tots els treballadors
siguin partidaris d'això
i això també va en descrèdit
del propi moviment sindical
com de vegades
ens passa als polítics
que fem coses
que ens equivoquem
i jo crec que els sindicats
també s'equivoquen
Jordi
Sí, sí
a veure, és evident
el primer de maig
festa del treball
també és evident
que ni a Tarragona
ni a la plaça Roja
de Moscú
es fan les manifestacions
que es feien
fa 15 o 20 anys
però a veure
per paral·lelisme potser
ha de ser
l'11 de setembre
una diada de manifestacions
perquè continuem
tenint reivindicacions nacionals
doncs discutible
perquè probablement
seríem 300
o 400
o 500
però que s'ha de mantenir
l'esperit reivindicatiu
d'una diada
com l'11 de setembre
o una diada
com la festa del treball
absolutament raonable
i també vull coincidir
amb l'Alejandro
en l'excessiva politització
dels sindicats
a favor de determinades
postures polítiques
més que no pas
en l'estricta defensa
de la seva tasca
que és defensar
les reivindicacions laborals
Lluís
Sí, respecte a això
vull puntualitzar
que la plataforma
a la qual fan referència
és una plataforma
de persones
de sindicalistes
no de sindicats
no hi ha cap sindical
les primeres espaces
dels sindicats
però pensi vostè
que tenir una opció política
és una actitud cívica
i és legítim
que malgrat
que siguin sindicalistes
tinguin opinió política
és que jo no he dit
que no sigui legítim
és absolutament legítim
faltaria més
el que estic dient
és que per exemple
Comerència Unió
a Catalunya
treu un milió de vots
aproximadament
el Partit Popular
al Conjunt d'Espanya
treu 10 milions de vots
10 milions d'empresaris
no són
no, ja estem d'acord
vull dir
6 o 7 milions d'aquests
són treballadors
però no em prengui vostè
la part pel tot
no, no, no
el que dic és que
les persones que sortien
són les primeres espaces
als caps
dels sindicats
més importants
de Tarragona
per tant
ja estan dient clarament
s'estan posicionant
políticament
i en lloc de fer
política sindical
que és
activitat sindical
perdó
que és la seva
obligació en principi
que és absolutament legítim
perquè són ciutadans
com la resta
però evidentment
des de la perspectiva
d'un treballador
que no tingui
aquesta ideologia
doncs perden
una mica de legitimitat
és inevitable
dir-ho i pensar-ho
i nosaltres
el guanyaran
el dret a la manifestació
a la reivindicació
és evident
però també
i seguint una mica
el paral·lelisme
que comentava abans
Jordi Sendra
de la Diada Nacional
de Catalunya
o del primer de maig
sembla que la majoria
de la societat
opta bàsicament
quan hi ha festes
per fer festa
per fer pont
per fer pont
i per fer manifestacions
gairebé testimonials
no sé si això és un signe
d'una societat
acomodada
fessis la manifestació
del dia del treballador
un dia elaborable
que tu
el treballador
tingués dret a dir
ei
tinc unes hores
per anar a la manifestació
vull dir
no sé que abria la Rambla
no sé que abria la Rambla
però bueno
vull dir això
és inevitable
perquè vivim en una societat
força benestant
jo crec que en part sí
jo crec
és a dir
la reivindicació
el dia del treballador
segurament
hi ha de ser
perquè de precarietat
n'existeix
i de polítiques d'igualtat
em fan no falta moltes
sinó que em fan falta moltíssimes
però al marge de tot això
és a dir
tots com a individu
tenim
tenim
una i deu mil reivindicacions
quan te convoquen
a manifestacions
d'aquest tipus
o estàs al capdavant
d'un sindicat
o tens en aquell precis moment
un problema
que t'afecta directament
o moltíssima de la gent
vull dir
és un dia de festa
deixa'm apuntar una cosa
és que ell parlava
dels votants
de Convergència Unió
escolta
jo tinc companys militants
del meu partit
que són militants
d'UGT
per exemple
fins i tot
algun ex-militant
del meu partit
que és militant d'UGT
parla d'un ex-regidor
perdó
d'un regidor
no, ex-regidor encara no
per tant
quan un líder
és que en aquest sentit
vull dir
que entenc
que ho polititzen
molt més
estan molt més
a les ordres
del seu partit
els líders
del sindicat UGT
que no parles
de Comissions Obreres
en aquest sentit
jo sí que em queixo
que jo també tinc militants
que són militants d'UGT
a l'hora
a l'hora que són
de Convergència
i que no es pot
prendre partit
obertament
perquè és que al final
l'UGT ha de ser un sindicat
que necessita
defensar els seus treballadors
independentment
de l'ideologia política
que tinguin
perquè és una cosa
transversal
el sindicalisme
ha de ser així
aquests sindicats
es manifestaven ahir
com sempre
com és tradició
el primer de maig
per cert
en dues manifestacions
fins i tot
en això no va haver-hi unitat
va haver-hi la manifestació
gran
dels sindicats majoritaris
al migdia
i la minoritària
dels altres sindicats
a la tarda
en fi
ho deixem aquí
avui podríem també parlar
de les 14 candidatures
que hi ha a les eleccions
que finalment
ja han estat proclamades
per la Junta Electoral
però
Mercè
això ens diu
que ens donaran més feina
14 candidats
14 caps de llista
però d'això
com que encara queda
ja podrem parlar
i ho parlarem
amb una altra tertúlia
en fi
ho deixem aquí
Mercè Ribé
directora del Punt de Tarragona
Jordi Sendra
Alejandro Fernández
Lluís Valar
regidors de Convergència i Unió
Partit Popular i Iniciativa per Catalunya
respectivament
gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera
adéu-siau
bon dia
bon dia
gracias
bon dia
gracias