Jordi Bertran, bon dia.
M'han explicat que
el programa aquest que vam fer la passada setmana
dedicat a Sant Vicent
o Sant Vicens, depèn,
que s'esqueia ahir.
Sí, s'esqueia ahir dilluns, que bé, que bé,
que també va ser un sant que va sorprendre molt alguns oients.
No s'imaginaven que
hi hagués aquesta cosa
i tot el tema de la prostitució també els va sorprendre molt.
Sempre busquem sants.
Jo ja sé que ets una mica real,
si a parlar de sants,
i de tant en tant ja veus que té èxit aquest tipus de programes.
El que passa és que n'hem fet molts de sants,
el que passa és que no es beatifiquen
ni santifiquen tan ràpid
com avança el programa.
És lògic, és lògic.
No és un sant, però sí que és un personatge molt conegut.
Per alguns, també a ser més mític
que un sant. Estem parlant
d'un personatge absolutament important
i imprescindible en la nostra història
de la música popular.
Estem parlant de Gato Pérez.
Un matí de primavera
i el que aviat farà dotze anys
i arribava a la ciutat
per la porta que té al mar.
I en un barco transatlàntic
des d'un continent austral
un xico piatxec que duia
una gran curiositat.
Molts amics en la distància
havia hagut ell de deixar
tot un món intens de festa
que solia freqüentar
la seva ciutat
gegant coneixia
pas a pas
i aprenia del carrer
les qüestions fonamentals
i un ambient cosmopolita
i d'una gran activitat.
Gato Pérez.
Per què parlem avui de Gato Pérez
i escoltem aquesta música
estretament relacionada
amb el cantant?
Primer perquè ens agrada
i després hi ha altres motius
altres raons
que podem explicar
si cal.
Sí, sí, sí.
Hem fet alguns programes
dedicats
a les bares del flamenc
allò que alguns encara
diuen palos
jo m'aposto per aquesta paraula
que el Vicenç Torrent
de l'Altall sosté.
Hem fet alguns programes
dedicats als orígens de la rumba
amb divisions
lleidatanes
amb la gent
tot el món
de la ciutat de Lleida
la ciutat vella de Lleida
van fer també
I fixa't que casualment
després va sortir el disc aquell
Patriarques de la Rumba
Som una mica
no, no, no
Profètics
Profètics, sí
perquè nosaltres no tenim mèrit
perquè amb el disc
Patriarques de la Rumba
hi ha un dels de Lleida
també
Efectivament
per això ho dic
que no tenim cap mèrit
però mira
estem il·luminats
i som profètics en això
després vam fer uns de la Rumba
més de Barcelona
i vam parlar
doncs d'aquells personatges mítics
com el Tio Polla
Antonio Alias Pescadilla
bueno
el Peret
tota aquesta gent
però bueno
com tenim oients
que de quan en quan es queixen
això està bé
un oient indignatíssim
però com podeu parlar de la Rumba
i no parlar de Gato Pérez
sí, vam apuntar-lo
però el que és cert
és que en un programa
no es pot fer de tot
necessita un programa sencer
Gato Pérez
sí, per això avui hem decidit
restaurar aquest mal
que vam fer a la memòria
el Gato Pérez
i ho farem escoltant
doncs temes
com aquest que està sonant
d'uns dels
diria successors
del Gato Pérez
que van ser
i són
los Manolos
que en aquest cas
van ser una mica
la revifada de la Rumba
relacionada amb les Olimpiades
que és una cançó
que explica la vida
d'en Gato Pérez
sí, bueno
hi ha moltes teories
però en el fons
explica una mica això
una arribada
d'un personatge
argentí
nascut l'any 51
a Buenos Aires
a Barcelona
clar
avui això
sembla que no tingui cap gràcia
perquè arriben molts
no?
i aquesta cançó
entre altres coses
diu
referents a Barcelona
diu
un ambient cosmopolita
i d'una gran activitat
va sorprendre gratament
aquell noi a l'arribar
quasi 30 anys
captiva
no havia pogut canviar
a l'enèrgica ciutat
que començava a despertar
bé
va començar a despertar
és la Barcelona preolímpica
la que va arribar
a Gato Pérez
a Gato Pérez
va arribar a l'any 66
això molt preolímpica
molt
res a veure amb la Barcelona
a la Barcelona
dels Manolos
res a veure
res a veure
però bueno
en tot cas va ser una nova
lo dels Manolos
jo em sembla que és una mica
la...
així m'agradaven a mi
los Manolos
a tu també t'agradaven
encara funcionen
és la rèplica
dels Gipsy Kings
que també vam posar
en algun dels programes
i tal
bé en tot cas
en aquells moments
la rumba
tenia aquests personatges
doncs que hem comentat
doncs el Pescaïlla
doncs
aquest nucli
de Gitanos Graciencs
aquest nucli
del carrer de la Cera
després veurem
una sèrie de llocs
interessants
fora també hi havia
el Garrotín de Lleida
la gent de Mataró
bé
algun dia
jo sempre suggereixo
que algú investigui
perquè potser també
algun dels Gitanos
Tarragonins
també
tenien les seves
bares
o els seus ritmes
propis
el que és cert
és que en aquell moment
la rumba
tenia una personalitat
pròpia
era un producte
genuïnament
en aquest sentit
català
Barcelona
tenia un pes
important
però el règim
de Franco
intentava
vendre
el tema
de la rumba
com un producte
estrella
més aviat
d'Espanya
flamencat
en el sentit
flamenc
no autòcton
sinó flamenc
aquest més
estandaritzat
i bé
barrejava la rumba
amb els 600
les sueques
no?
el lambismo
no?
el lambismo
bé
en vist de tot això
arriba
el Gato Pérez
aquesta és la situació
no?
anaves a dir-me'l'ho
no?
és que clar
els rumba 3
que també n'hem parlat
parlàvem
els Amaya
que Déu-n'hi-do
que no ho tenien fàcil
perquè havien de sobreviure
amb aquest concepte
i també proposar
la seva manera de fer
els germans Amaya
són un grup
molt a tenir en compte
de fet
hi vam dedicar
diversos temes
en algun dels programes
i per tant
penso que mereix
una tensió especial
també aquest grup
de totes maneres
el Gato
se troba amb tot això
a mi si la memòria
no em falla
perquè ja són molts anys
ja
tens aquella idea
de Gato Pérez
en la seva època
quan anava pels puestos
el relacionaves més
amb la música de Rebella
no tant amb la rumba
i era aquella cosa
de la plateria
i Gato Pérez
i tots feien aquests ritmes
que eren així
doncs mira
per que em decideixis
si va per aquí o no
o per aquí la cosa
hi ha un altre tema
cantat pel Moncho
que és del Gato Pérez
i tu decideixes
si va de Rebella o no
es diu
Ebrios de Soledad
a veure
.
.
.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit