Tres minuts, un quart o doze del migdia,
és el temps de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ens acompanya Anabel Lambea. Bon dia, Anabel.
Bon dia.
Remenant els prestatges de la biblioteca,
diu, calla que ens tematitzarem,
perquè com que demà és el Dia Internacional del Medi Ambient
des de diferents institucions i entitats,
lògicament es preparen conferències, xerrades,
projeccions, documentals,
i també hi ha molts llibres relacionats amb el medi ambient,
i alguns d'ells de llibres, documentals,
pel·lícules classificades com a mediàtiques.
Perquè, clar, el medi ambient i tot això
pot ser coses d'especialistes,
però també hi ha tota una sèrie de material
adreçada al gran públic
que és interessant repassar-ho.
Sí, a veure, el rei, no?,
és l'algor i la seva veritat incòmode.
Ah, clar, la veritat incòmode, l'algor.
Això és un...
Que, per cert, llegia aquest cap de setmana
que la seva filla ha fet una novel·la.
La filla de l'algor.
Però no l'ha fet de coses d'aquestes, eh?
És una novel·la d'aquelles novel·les normals
d'explicar històries.
Jo, a veure, el que sí que he llegit
és que, a veure, el llibre aquest està fet en paper,
no ecològic exactament,
però fet amb mitjans sostenibles,
i que, bueno, a canvi,
la productora o l'editora
doncs plantarà no sé quants arbres
per compensar el que ha produït en CO2, no?
Doncs el compensa plantant...
Noto un cert to d'ironia.
No sé per què.
Home, a mi em sembla...
Sí.
Dic, no, no, la Nabel està dient el que és.
Ara, el tonillo aquest...
A veure, a mi em sembla una mica oportunista, no?
Aquest senyor en aquest moment, no?
Que no dubto...
A veure, penso que tot el que faci qualsevol persona,
si d'això s'entreu que la gent parli més
o que sigui més conscient o que és bo d'entrada...
El que passa és que quan ens quedem només en els gestos
davant de les càmeres, no?
Però, clar, a mi personalment m'ha semblat una mica oportunista, no?
A veure, quan estaves uns anys abans, podies haver...
Quan tenies poder per fer coses, perquè no ho vas fer
i ho fas ara, que no tens poder per decidir res, no?
Però, clar, és una percepció personal,
no tinc res en contra d'aquest home,
però sí que em va semblar, ostres,
i això no ho vas saber cinc anys abans o tres anys abans.
És una percepció personal i és tenir criteri
i un esperit crític que no vol dir que no es consideri útil,
però realment aquest plantejament és més que correcte.
Si quan podies fer o no ho vas fer,
ara, doncs, la credibilitat del que no hi ha dubte
és que quan personatges famosos ja sigui un exrepresentant
del govern nord-americà, un futbolista,
una folclòrica, fan alguna cosa d'aquestes pel bé de la humanitat,
doncs, lògicament, hi ha un col·lectiu de persones
que ho segueixen pel fet que sigui una persona popular.
Sí, per en fi.
En fi, ja sabem que són polítiques de gestos
que el que s'ha de treballar és la base sempre, no?
Home, de fet, ell ha fet una mica bandera d'això, no?
Llavors, ara ja es va passejant pel món explicant aquestes coses.
A veure, no em sembla malament en aquest sentit
que la gent només per sentir,
o només perquè sigui ell,
realment s'ha fet més ressò d'això,
perquè això ets un mindungui que vius a Tarragona
i fots això, no et fa ni cas ningú.
Segur que no.
Llavors, clar, ell sí.
O un gran científic, però que no surts a la tele
i tampoc no et queda cas ningú.
Llavors, sí, és positiu en aquest sentit, no?
Que potser remenarà molta més gent
o s'ha fet molt més ressò d'això, no?
Però, clar, del canvi climàtic...
Però exactament ell què fa?
Recull, diguem-ne, les experiències
i els estudis de gent experta, perquè, clar,
si és ell el que ha de tenir el criteri,
ell no és un científic expert, no?
No, no, no, ell diguem que es creu...
Que capitaneja, diguem-ne,
una iniciativa de demostrar una realitat, no?
Sabem que en aquest tema hi ha discrepàncies
i hi ha gent que diu que no n'hi ha per tant,
que això parlem molt a la llarga,
que som massa catastrofistes.
que allà mateix als Estats Units,
igual que hi ha ell,
doncs hi ha l'altre, el que va escriure,
el Jurassic Park i...
El Michael Creighton.
Exacte.
Que aquest és de l'altra banda, no?
Sí, que diu que no n'hi ha per tant.
Inclús la darrera novel·la que va fer
és justament d'aquest tema, no?
De no n'hi ha per tant,
és que no s'ha denunyat tant com les anteriors,
curiosament, eh?
I, clar, dius...
Bé, ja està bé que hi hagi veus discrepants,
però al final dius qui té la raó, no?
Jo, personalment, m'inclino més per la gent
que és més catastrofista,
que jo no ho soc realment, no?
Home, observant l'entorn ja es veu
de quin pa anem, no?
No, i que, a més a més,
això és com quan vas al metge
i et diu que t'has de prendre una cosa 15 dies,
perquè ells saben, segur,
que no t'ho prendràs 15 dies,
t'ho prendràs molt menys, no?
Llavors, potser en aquests casos
cal exagerar una mica
perquè realment no es farà tot el que es diu, no?
A lo millor és cert
que no és tan, tan, tan sumament exagerat,
però s'ha de cridar l'atenció d'aquesta manera, no?
De totes maneres, és important
que avui, des de l'Espai de la Biblioteca,
es parli d'aquesta qüestió.
I per què?
Perquè cal llegir la lletra petita,
perquè a vegades els cicles
coincideixen amb interessos econòmics,
quan s'acaba el petroli
i hem d'anar a buscar noves fons d'energia.
Cal saber qui està darrere
de la producció d'aquestes noves fons d'energia,
tradicionalment dites alternatives,
i que en moltes d'aquestes fons d'energia
estan probablement algunes de les empreses
que anteriorment havien explotat el petroli.
Per tant, per què ara parlem tant d'això?
Perquè realment de cop i volta
es fonen els polos,
perquè s'està desfent l'Antàrtida,
perquè realment és terrible,
és terrible,
però anem a veure quins interessos econòmics
hi ha darrere també d'aquestes noves alternatives
i qui hi ha, no?
Sí, sí.
Lletra petita i llibres, molts llibres,
que a vegades diuen moltes més coses que les teles.
A mi m'agraden més personalment els llibres aquests que...
És preciós, eh?
És preciós aquest llibre de l'Augor, eh?
Hi ha una fotografia,
unes fotografies molt maques.
Les fotografies són increïbles.
De fet, ell és això, no?
Diguem que s'ha cregut la banda dels científics
que diuen el tanto, no?
Que anem molt malament,
però molt malament de veritat, no?
Llavors ell, bueno,
amb aquesta ressò mediàtica que sabia que tindria,
doncs ha fet aquesta campanya, no?
I està molt bé.
El llibre és molt maco, eh?
Després, a mi m'agraden molt els llibres
que tenim molts a la biblioteca d'ecologia a casa, no?
De, bueno, què pots fer tu, no?
Perquè sempre et queda la sensació de,
bueno, i jo què puc fer, no?
I pots fer moltes coses.
Sense aquestes històries, no?
De tenir 24 contenidors a casa...
No cal tenir 24 contenidors.
Ni coses d'aquestes, no?
Hi ha coses que són supersenzilles i molt simples.
D'entrada anar a comprar productes
que no portin quatre embolcalls.
Per exemple, jo l'altre dia sentia un a la tele
que em va fer molta gràcia perquè deia, per exemple,
una cosa que es pot fer és canviar totes les bombetes de casa
per les bombetes aquestes de baix consum
que produeixen la mateixa llum prom.
I un altre deia, clar, però si després te fots
un aparell d'aire condicionada...
No té sentit.
Són gestos.
És una mica fer el gor, però al nostre nivell,
que ja ho fem tots, no?
Abans l'ecologia era, nen, apaga la llum, no?
Nen, però em passis a apagar llum.
Que l'autèntica ecologia és aquesta, eh?
D'anar tancant els llums a mesura que vas passant
per les habitacions que tothom deixa...
A mi el que em va sobtar molt és que, francament,
resulta que on es perd molt de tota l'energia
que circula és per les vies de subministrament.
O sigui que no és tant el canvi...
El canvi, que a mi això em va sobtar, no?
No és tant el canvi a energies alternatives que també,
o energies renovables i netes i tal, no?
Que també tenen els seus problemes,
perquè, clar, sempre expliquen la part bona
de les energies renovables,
però digue-li a la gent que té uns molins d'aquests
de ben a prop.
Sí, abans tothom que se sentia ecològic
amb bona ferra i vindicava l'energia eòlica,
i ara és una font d'energia molt controvertida
i molt crítica per determinats col·lectius.
I que també s'han carregat determinats ecosistemes
per posar els molinets de ben.
Deu allò, uns quants.
O sigui, clar, és un tema molt...
I amb un desequilibri territorial,
per exemple, van anar per als mateixos llocs, no?,
les coses, en fi.
Però, bueno, el cas és que el tema s'ha de parlar,
que no s'oblidi,
llavors aprofitant que, demà,
és el dia de Mediamient
i que els diaris van plens i les revistes de...
Aquest llibre és molt bonic, eh?
Sí, el llibre és bonic, val la pena,
hi ha la pel·lícula, nosaltres, a més a més...
La biblioteca posa el llibre,
el sentit crític cadascú que posi el seu,
només faltaria.
Sí, he posat el meu.
Tu has posat el del teu i jo també.
Aprofitant això, demà, a la biblioteca,
tenim una xerrada de l'Arcadi Oliveres.
Déu-n'hi-do.
Llavors, bé, a la set, és oberta a tothom.
Sí.
Sou així?
A la biblioteca.
Llavors, és una xerrada que fa oberta a tothom,
o sigui que pot anar a tothom, a la set,
i la xerrada és la globalització,
el món al segle XXI,
a veure com estem, no?
Bé, ell farà la seva anàlisi.
Que ho digui l'Arcadi Oliveres,
nosaltres ja hem dit prova avui.
D'acord.
Llavors, bé, deixem el medi ambient aparcat,
i llavors, l'altre monotema
és, avui he portat,
que no ho havia portat mai,
però avui ho porto,
el tema monogràfic d'ones.
Oi, sí que m'estranya per allò que dius,
no vull que ningú digui que això,
que allò...
Però no, no, escolta,
quan toca, toca.
Sí, sí, avui tocava.
De fet, ha sigut una cosa així,
que he enllaçat una cosa amb l'altra, no?
En fet, una de les novel·les que tenia ara,
com a novetat per comentar,
és una novel·la que també em va fer molta gràcia,
perquè l'autor és Lorenzo di Medici,
i dius a mirar...
Però el d'ara o el de...?
El d'ara, el d'ara, clar.
Però és un descendent directe?
És un descendent directe, sí, sí.
Oh, escolta.
Sí, aquí tenim un aristòcrata...
Vaja, Lorenzo di Medici.
Sí.
Ja aquesta és la segona novel·la que fa,
ja va fer una,
ara aquesta és la segona,
i allò mirant m'ha cridat l'atenció, no?
Perquè es diu El secreto de Sofonisba.
Llavors...
Sofonisba?
Sofonisba.
És més estrany.
I dic, ostres, per això m'ha sobtat, no?
I resulta que va d'una pintora
que es deia Sofonisba en Guissola,
que era una pintora del Renaixement,
que va tenir cert ressò en la seva època,
i que va venir a la cort de Felip II,
o sigui que molta part de la novel·la
és novel·lat totalment, eh?
Bona part de la novel·la passa a la corta espanyola,
però aquí ve lligat amb un retrat del papa
que li encomana i una mena de secrets,
o sigui que és novel·la històrica amb aquesta part d'intriga,
però m'he dedicat a buscar si aquesta senyora existia o no,
perquè m'ha fet molta gràcia i sí.
O sigui, el personatge real,
és real que va estar a la corta espanyola,
és real...
O sigui, hi ha molta part que realment no se l'ha inventat, no?
Jo no sé si va ser tu, Anabel, o la Cristina,
que vau portar un llibre,
que l'he vist amb molts aparadors de les llibreries,
que és la història de les pintores,
perquè ja sabem que hi ha una història no escrita
i algú podria pensar,
quan parlem de la història de la pintura universal,
no surt ni un nom de dona.
I dient, què passa, que les dones no pintaven?
Sí, sí, les dones pintaven.
Les dones pintaven i hi ha grans obres als museus,
però sempre s'han silenciat.
I fins i tot al segle XIX,
els corrents impressionistes i després les avantguardes,
hi havia artistes d'aquests que ara els encombrem,
que eren autèntics misògins,
que no deixaven en cap cas accedir a les dones,
ni tan sols a les salades d'exposicions i als museus.
De gas?
Era un dels pintors més misògins que hi havia.
I dius, home, ara entenem per què sí que hi havia dones pintores,
com hi havia dones compositores de música,
i escultores, però...
La dona de Mahler, sense anar més lluny i moltes més,
però no han transcendit a la història.
Per tant, ja està bé que de tant en tant,
ni que sigui a través de la ficció,
doncs es vegi que la història cogeix una miqueta.
I tant, que...
Sí, sí, ara se n'han fet, alguns llibres.
Jo vaig portar un llibre que es deia Amazones com pincel,
que deu ser aquest...
Que eren pintores de totes les èpoques.
De tota la història, i a més sortien,
però ja des de l'edat mitjana, eh?
Després hi ha el llibre de l'Àngel Escaso, de les Olvidades,
que eren dones, ja pintores, ja escriptores,
ja no és estrictament pintores com les Amazones,
com pincel, però sí,
dones que han sigut importants al llarg de la història,
que s'han oblidat absolutament els llibres d'història.
O sigui, no se'ls ha donat el paper que en el seu moment van tenir, no?
Sempre ens quedem amb quatre dones, no?
La Matajani...
Clar, però fixa-t'hi que es pressuposava...
I som en la catòlica...
Sí, però aquí el que s'ha de dir és que sempre es donava la culpa
als grans academicistes,
a les grans institucions artístiques,
allò, doncs, una miqueta obsoletes,
quan realment determinats moviments
que eren així tan avantguardistes, tan avançats,
eren els primers que barraven
i tancaven el pas a les dones com a artistes.
Sí, sí.
El segle XX a França, a totes les avantguardes franceses,
les dones eren comparses, eren acompanyants,
eren senyores de...
Sí, sí, bueno, i després tenim la...
Mira Picasso, tothom ho sap, no?
Que era un...
Vull dir que amb les dones era una cosa...
Això diuen.
Insuportable, no?
No sé.
Però, bueno, el cas és que m'ha fet gràcia
perquè he pensat, ostres, doncs vaig a mirar si aquesta...
Existia, ja existia.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Va néixer el 1532 i va morir el 1625,
que tinc la xuleta aquí, a Lombardia, a Cremona.
I era aquest el seu nom, Sofonisba?
Sí, sí, Sofonisba.
Sofonisba.
Anguissola.
I va tenir una vida apassionant, perquè, clar, si no,
per fer una novel·la, però molt dona pintora que decidit.
I a més, vaja, tu pots veure,
a mi aquest retrat només gens desconegut.
Jo diria que l'he vist...
Inclús diria que l'han utilitzat per alguna...
Per alguna portada de llibre, sí, és possible.
Però sí, sí.
Té cara d'institut riu, eh?
D'aquelles institutrius...
Segle XVI, no?
Ben tapada, ben negra, ben amb la bolilla aquella.
Però, bueno, a partir d'aquí, que la novel·la és això, no?
Entre històrica i de misteri,
perquè hi ha un secret del papa,
perquè al mig que es desbrina.
Ell, de fet, va fer Història de l'Art, eh?
El Lorenzo di Merici.
Ah, li venia, clar, de família.
Li venia com a l'ADN, no?
Ni que sigui per cuidar el patrimoni.
Sí, perquè a més també va fer Economia.
Va fer Economia i Història de l'Art.
Veig que tens una fotografia d'aquest senyor.
A veure, és que té cara de noble.
I diràs, quina cara fan els nobles?
Doncs aquesta.
Doncs com aquest senyor.
I porta la seva perilleta, allò,
tipus Jaime de Morà i Aragona.
No, a més està bé, perquè ja et dic,
va fer Economia i Història de l'Art.
Diu, a veure, amb el patrimoni que tenim a la família...
Un noble estudiat, eh?
I viatjat.
Anem a fer, sí, sí, perquè ha viscut a mig món, eh?
És el que tenen els nobles, clar.
Sí, de veritat.
Molt bé, doncs parlant d'això he pensat,
ostres, doncs tenim un llibre que potser ja hem parlat a la ràdio,
no ho sé, però que està dins de la línia aquesta
d'anem a reivindicar el paper de les dones a la història, no?
Que es diu Mujeres trobadores de Dios.
Aquest llibre...
No n'hem parlat mai, eh?
Va, doncs mira, en parlem avui.
Aquest llibre el que ha fet és recuperar cinc místiques escriptores medievals
que van tenir un paper important.
De fet, el llibre el que explica és que, en certa manera,
el fer-te, en aquella època, una dona entrar en un convent
era una mena d'emancipació, perquè ells donava accés a la cultura.
Era l'única manera que tenia una dona d'accedir a la cultura.
I com que estaves casada amb Déu i no amb marit terrenal,
diguem-ne que no hi havia aquell control que podien tenir un marit.
Sí, que si s'entendressa deixés-ho, s'hagués quedat a viure.
A casa seva.
A casa seva.
I s'hagués casat, jo no sé si hi hagués...
No hagués escrit ni una línia.
Més aviat, no.
Doncs aquest és el cas d'aquestes cinc.
Incluso d'alguna tenim alguna biografia que s'ha fet des de l'Institut de la Mujer.
Té una col·lecció...
I que són espanyoles, aquestes místiques?
No, en aquest cas no.
Hi ha la Hildegarda de Bingen.
Aquesta és coneguda.
Aquesta sí.
És la que et dic que, per exemple,
la col·lecció aquesta que tenim de biografies de dones,
són petites perquè no tenen una biografia per fer un gran volum.
O sí que la tenen,
però l'Institut de la Mujer va voler optar per fer petites biografies,
però com a mínim donar-los una mica de raó a biografies de dones.
I hi ha des de matemàtiques, de l'edat...
I són petits col·lums.
De l'època grega.
Sí, sí, sí.
I dius, ostres, i aquesta dona, com s'ho feia?
Perquè en un món tan masculí, com va ser?
Doncs la Hildegarda de Bingen va ser un...
En aquest cas és només escriptores, eh?
Han escollit cinc escriptores.
I aquesta, Matilde de Magdeburgo,
inclús, clar, són èpoques en les que no es coneixen ben bé
les dates de naixement i de mort, que no queda gaire.
No constaven.
Beatriz de Nazaret,
Hadewig de Amberes,
Margarita Porete,
i ja està, cinc.
I llavors, bueno, explica una mica la seva vida,
què van escriure,
la seva relació amb Déu,
perquè, clar, eren místiques.
O sigui, són...
És literatura medieval.
Escrita per dones.
Escrita per dones.
És curiós.
I que, realment,
aquí a Espanya no es pot trobar
molta cosa traduïda d'aquestes dones,
però els escriptors,
que un és especialista en literatura medieval neerlandesa,
doncs, clar, suposo que com que són d'aquella part d'Europa,
les que agafen,
doncs suposo que ells sí que deuen tenir
aquest...
la via de trobar, no?
Però, vaja, jo sé, com a mínim,
d'alguna d'elles...
jo he inventat la impremta per la zona
i jo imagino que podia donar, doncs,
aquella cosa.
Bé, a més a més,
aquestes dones van ser totes...
Bé,
la Inquisició els va tocar molt la pera,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè, clar, això de...
Vaja,
la Inquisició és que...
Bé, és com un...
un episodi d'aquells per passar full,
per dir, ostres, quina vergonya,
ser del mateix lloc que aquesta gent, no?
Doncs mira, aquestes trobadores místiques, eh,
no com els altres trobadors
que anaven de balconada en balconada.
Aquestes no.
Aquestes no anaven de balconada en balconada.
Què més tens?
I relacionat amb això, també...
Tot lligadet avui, eh?
Tot lligadet, eh?
Jo, el de la novel·la m'ha portat aquest assaig
i després m'ha portat a una altra dona,
que és la Janir Siali,
que, a veure, aquesta...
Va ser parlamentària al Parlament holandès,
ella és de Somàlia,
de fet els pares...
Bueno, va viure per molts països,
parla sis idiomes perfectament.
Llavors ella va...
En un moment determinat s'havia de casar
amb un cosí
i quan va anar cap a Europa
va decidir girar a la dreta
en comptes de l'esquerra,
que havia de girar,
i se'n va anar a Holanda.
al final va aconseguir que...
Per aquest tema
va haver de donar un nom fals,
perquè no la trobessin...
Va falsificar la seva identitat, en definitiva,
i a partir d'aquí va haver de deixar el càrrec de diputada.
Però, bé, de fet, va aconseguir ser parlamentària,
va ajudar...
De fet, va escriure un guió que va...
o sigui, hi ha una sèrie de històries aquí al darrere...
Arrel de...
Ha estat a les portades durant molt de temps als diaris,
aquesta dona.
Sí, de fet, aquesta...
Es van acabar...
Van acabar matant el director de la pel·lícula aquesta,
es diu Suplicio.
No, Summissió, perdó.
Que criticava i denunciava el paper de les dones...
Dins de l'Islam, no?
Un paper que ella coneixia molt bé.
Teo...
Van Gogh.
Van Gogh, exacte.
Com Van Gogh, doncs...
No sabem si esperem com els mèdits.
No, però el cas és que, en teoria,
anaven a assassinar-la amb ella,
però se'l va encarregar amb ell.
i inclús li van deixar una noteta dirigida amb ella, no?
De fet, ella ja va marxar...
Es va destapar una mica la polèmica aquesta
del tema que havia donat un nom fals...
Se l'havia acusat molt de ser molt conservadora, també, en fi.
Bueno, ha acabat als Estats Units ajudant a la Bush.
Però, sí.
Home, aquells que deien tampoc no anaven tan equivocats.
No, no, no.
Sí, que no ho diem ni com a bon ni com a dolent.
Jo l'he vist en alguna entrevista.
A mi em va semblar un personatge curiós.
Pots estar més o menys d'acord amb el que ella diu,
però, si més no, és un personatge...
Jo l'he vist una mica incoherent al llarg de tot aquest recorregut.
Vull dir, des de...
Anar canviant una miqueta els plantejaments, no?
Al llarg d'aquesta trajectòria,
que m'imagino que no ha estat senzilla per ella, no?
Per circumstàncies personals.
No, de fet, a veure, aquest llibre que jo he portat avui
és el primer que va fer, que es diu Joacuso,
que és en defensa de l'emancipació de les dones musulmanes.
Després va fer un altre, que també tenim a la biblioteca,
que es diu Mi vida,
en la que ella explica
tot el que li ha anat passant al llarg de la vida,
que t'ajuda més a entendre, potser, els canvis d'història, no?
Jo penso que el que té claríssim,
i no ha canviat mai,
és el paper de l'islam
i el paper de les dones dins de l'islam, no?
O sigui, això sí que no ha variat en la seva trajectòria, no?
Sempre s'ha d'estar obert a noves idees, eh?
Sí, el que passa és bastant radical, jo la trobo bastant radical, però...
Hi ha línies de pensament de dones de l'islam
que són absolutament progressistes i obertes,
que també cal tenir en compte aquesta línia d'opinió.
Sí, sí, sí.
El que passa és que sí que jo trobo que ella és bastant radical, eh,
en aquest aspecte, però trobo que és una tia jove,
però que jo a les entrevistes que he vist
és molt contundent amb un missatge molt clar, no?
Que és, ella diu que per ella,
evidentment és una opinió personal, no?
Però que per ella l'islam ara mateix està atreçat.
Per ella és musulmana?
Ella ara és atea.
Ah, per això.
O sigui, ella era musulmana.
D'origen musulmán, però no és musulmana.
No, la seva família és musulmana,
ella va pràcticar molt de temps,
va estudiar en escoles musulmanes,
ella explica, bueno, que inclús hi ha fotografies d'ella,
perquè tenien cert...
Això ha passat a totes les confessions.
Hi ha persones que s'han criat educat
i han viscut en un entorn religiós determinat
i després de grans han agafat un altre camí,
que és el seu cas, segurament.
Exacte, però vull dir que no és que de petita
o la seva família, no,
ella fins als 17 o 18 anys va practicar
i va estudiant a escoles,
però després va veure que això no permetia a les dones
fer absolutament res, no?
i entre el que...
De fet, ella diu que el que és l'islam en si,
la realitat de l'islam, els principis de l'islam
i el que t'expliquen és diferent.
Llavors, ella no parla dels principis de l'islam
com es podria parlar dels principis del cristianisme, no?
De la base.
Ella parla de com...
Fa una interpretació de la seva experiència.
Exacte, com s'estructura aquest venen de l'islam,
quines interpretacions fan
i com s'admeten a les dones
en funció d'unes lectures
que fan determinats homes de l'islam, no?
Quan en realitat a l'islam hi ha coses que no les diu
i de fet hi ha molts islamistes que ho diuen ells.
Hi ha moltes lectures de l'islam
que no té res a veure amb el que diu ella, clar.
És com sempre.
Doncs anar llegint, anar aprenent
i anar creant criteri
i això està als llibres.
Sí, sí.
I de fet, bueno,
per entendre-la o no entendre-la o saber...
Bueno, és una altra veu de l'islam.
Ara ja no és de l'islam,
ara es proclama TEA, no?
Perquè diu que ja no té nord en aquest sentit, no?
Però, bueno,
de fet ara està amb l'administració Bush, eh?
Bueno, doncs escolta cadascú pel seu camí.
Anabel, no sé si tens alguna cosa més,
però ho hem de deixar aquí.
No.
Doncs mira,
jo crec que el que farem ara t'agradarà molt
i si encara no ho havies vist,
després d'escoltar això que escoltarem ara,
no t'ho voldràs perdre.
Fem una petita pausa per la publicitat
i connectem amb la unitat mòbil
que la tenim en aquests moments
a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona
amb aquesta magnífica exposició de cartells de cinema.
Ara ja anem.