Sintonia de Tertúlia, matí de dimecres,
temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui hi ha els quatre convidats a punt.
Avui també tenim dos polítics i dos periodistes, igual que ahir.
Avui, de totes maneres, no és una Tertúlia paritària, com la deia.
Ahir teníem dues dones i dos homes.
Avui són 3 a 1 a favor dels homes.
Josep Maria Àries, bon dia.
El que diguem pot acabar sent paritària, però per altres qüestions.
En fi, Josep Maria Àries és un dels convidats.
Bon dia, Josep Maria.
Periodista, cap del Gabinet de Comunicació de la URB.
L'altre periodista és Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PIC.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I els polítics són Carme Crespo, regidora del grup municipal socialista.
Bon dia, Carme.
Bon dia. Algun dia arribarà això de la paritat real.
Total, de la real i de la total.
I Jordi Sendran, regidor de Convergència i Unió,
responsable d'Urbanisme i Territori.
Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
Somriuen avui els contartulis.
En fi, tenim diverses qüestions.
Somriu pel que deia Josep Maria, que no és la mateixa paritat que...
Que diu alguna parida, no?
En fi, tenim...
Espero que no diguem...
S'ha de posar-se parir.
Sí, exacte.
En fi, espero que no...
Lingüísticament, no estem bé, eh?
No diguem parides.
Parlarem d'algunes qüestions.
Tenim temes molt variats.
Avui, per exemple, nosaltres hem explicat als informatius de Tarragona Ràdio
que aquesta setmana ja s'ha posat en marxa el nou sistema de recollida de la brossa
a la part alta, el casc antic, recordaran tots els ciutadans que s'estan fent, en fi, els contenidors soterranis en diferents punts de la ciutat,
però que la part alta no es pot fer i ha començat aquesta setmana el nou sistema de recollida.
S'han retirat els vells contenidors, això fa que siguin substituïts per un altre que són més petits,
però que no estan durant tot el dia al carrer, sinó només unes hores determinades.
No sé si aquest sistema, tenint en compte que la part alta, de moment, sembla que no es pot aplicar això del soterrament de les illes de contenidors,
és el millor. La Carme, com ho veu?
Jo crec que sí, que de moment almenys és una bona solució.
Nosaltres, quan el 2005 vam presentar la nostra proposta de pla integral de la part alta, ja ho posàvem, això,
perquè hi ha carrers que, la veritat, es fa difícil passar els camions de la brossa,
hi ha el problema de soterrar contenedors, perquè tots sabem que quan foradem a Tarragona
trobem restes o romanes o medievals, i evidentment a la part alta encara més,
i que jo crec que l'edat de les persones que en aquest moment viuen a la part alta,
no vol dir que en el futur siguin unes altres, requeria una actuació especial.
Per tant, jo estic, la veritat, crec que serà, si es fa bé, serà un encert.
A més a més, no tindrem els contenidors al carrer, a la vista, en una zona eminentment turística,
i si la Generalitat ens dona els diners de la llei de barris,
doncs podrem adescentar-ho una mica, i això serà un pas més.
O sigui, per la meva banda, estic contenta d'aquesta acció.
Jordi?
De moment d'acord amb la companya Carme.
De moment.
No, a veure, és evident que l'òptim hauria estat amagar els contenidors,
soterrar-los, com es fa en gran part de la ciutat,
però està clar que ha sigut del tot absolutament inviable,
i per tant s'ha hagut de buscar solució alternativa.
I l'única solució és treure'ls, posar-los,
i aproximar el màxim possible a la recollida,
doncs, amb els veïns de la part alta,
i amb això també t'arrò a la Carme,
que jo crec que a la gent gran al final també li va bé tenir a prop,
més a prop si cal, aquest servei de recollida.
Esperem que anirà bé.
El que passa és que limita els veïns
a que s'ha de llançar la borsa en unes hores determinades.
És que això és l'ordenança.
És que això és l'ordenança.
Sí, tampoc.
Tot va d'acord, no?
A l'hauria d'improvisar els ciutadans.
Aquell veí que no se'n recordi de treure la brossa alhora,
doncs, que se la guardi per demà.
O també pot anar...
A veure...
És un acord, això és un pacte, un acord, no?,
de ciutat amb els veïns.
També pot anar a un dels llocs soterrats a posar-ho, evidentment.
Josep Maria, Tomàs, com ho veieu?
Home, l'àgua va a passar a la història.
És a dir, que en l'època medieval
la gent agafava l'orinal i l'abocava per la finestra,
i per tant hi ha d'haver unes normes i un ordre
per garantir l'adequada convivència.
A mi em sembla que aquest tipus de mesures són bones,
i entre altres coses perquè penso que tots plegats
haurien de fer un esforç per recuperar la via pública pels ciutadans.
I això és especialment necessari a la part alta de Tarragona,
als cascs antics de la immensa majoria de les ciutats,
i cal treure els contenidors,
com caldria fer un esforç per evitar que els cotxes aparquin
allà on no han d'aparcar,
perquè em penso que en aquests moments la balança
entre el trànsit, els serveis i els ciutadans
està una mica desequilibrada.
Llavors jo no sé si tècnicament és la millor solució,
hi ha gent molt més entesa,
i a mi em sembla una bona mesura.
Tu vas?
Sí, sí, res més a afegir,
que la gent sigui la primera implicada
amb la pròpia responsabilitat en què les coses funcionen bé,
perquè si no després entrem en l'espiral,
que és clar, Tarragona està bruta,
per molts recursos que hi poses,
i això alguna vegada ho he referit,
un carrer que es neteja abans de les 8 del matí,
a les 8 ja es podria tornar a neteja,
no depèn del servei, sinó de la pròpia gent que hi passa,
i això en algunes zones és evident,
igual que en la brossa,
el que deia la Carme,
llançar-la a qualsevol hora i a qualsevol lloc,
i a vegades per no obrir el contenidor
ja la deixes fora mateix.
Clar, això no depèn dels serveis,
sinó de la pròpia gent.
En fi.
Jo, aprofitant el comentari que feia el Josep Mariàries,
i que té tota l'error,
recuperar la ciutat,
recuperar la part alta pel ciutadà,
és absolutament i rigorosament cert que ha de ser així.
Jo vull aprofitar també la benentesa
per recordar que ara hem aprovat,
per unanimitat a tots els grups polítics de l'Ajuntament,
un pla integral que suposa una inversió
de 14 milions d'euros,
14 escats,
dels quals la meitat els pagarà la ciutadania de Tarragona,
l'altra meitat els paga la generalitat a través dels fons FEDER,
i que,
i aquí és on volia anar,
i que suposa una inversió,
perquè la problemàtica detectada a la part alta
és molt més urbanística que no pas social,
una inversió al carrer
destinada en gran manera a aconseguir això,
aconseguir que,
mantenint el circuit perimetral bàsic i necessari
per la circulació de vehicles de dintre de la part alta,
que aconseguim anar guanyant carrers de la part alta,
el ciutadà, el vianant,
aconseguint que s'hi pugui passar, en tot cas,
però que no s'hi pugui aparcar.
És a dir,
allò dels carrers a un sol nivell,
sense vorera,
amb uns obstacles per impedir que hi aparqui la gent,
i això també canviaria la fisonomia
i una mica l'estètica d'aquests carrers.
Es dona la casualitat que avui fa un any,
ho hem estat comentant ara a la redacció d'informatius,
avui fa justament un any que es va començar a aplicar
les restriccions de trànsit a la part alta,
amb el repartiment d'aquelles targetes per a residència,
per aparcar.
Pot ser un bon dia,
encara que avui tampoc ho haguem explicat
en els espais informatius,
per veure i per preguntar-los als contartulis
si consideren que un any després
s'ha notat una millora pel que fa al trànsit
i a l'aparcament a la zona antiga de la ciutat.
Els veïns de la part alta,
almenys els que han contactat amb mi,
em diuen que això no acaba de funcionar.
Suposo que alguna problemàtica deu tenir
perquè sembla ser que les restriccions no són tals
i continuen entrant,
quan gairebé tothom,
i a més a més els cotxes els continuen aparcant,
el que deia el Jordi,
el problema de l'aparcament a la part alta
és greu.
Llavors, jo només volia matisar
que si ens donen,
i tant de bo sigui així,
els diners, els 14 milions,
per reestructurar la part alta,
en aquesta reestructuració
només hi entren les parts públiques,
és a dir, el clavegueram,
els soterrals,
les línies elèctriques,
no es fa res,
i això jo crec que hauria de ser ben clar,
dins dels edificis.
Jo trobo que s'ha d'invertir,
com la nostra proposta de pla,
em sembla que pujava de 45 a 50 milions,
és a dir, no 14,
i llavors sí que es fa incidència
en rehabilitar edificis,
amb possibilitat que algú pogués tenir el cotxe a casa seva
amb una rehabilitació tal com s'ha de fer,
és a dir,
que benvinguts seran els diners aquests que tindrem,
i que almenys la part pública de la part alta
la podrem arreglar,
però faltarà molta més inversió.
A veure, per no barrejar...
I sobretot en comunicació,
perquè potser un dels problemes
de no haver funcionat bé el tema de trànsit
és que no s'ha comunicat tampoc a la ciutadania.
No sé si el ciutadà de Sant Pere i Sant Pau
i de Torreforta
té consciència que allà no hi ha d'anar,
o els d'aquí,
els que vivim a l'Avinguda de Roma,
que no hi ha d'anar.
Per no barrejar la qüestió del projecte de la part alta
i de la llei de barris,
del qual també en volíem parlar avui,
perquè és una de les notícies de la setmana.
El tema aquest de trànsit que comentava,
i aprofitant això la casualitat
que avui fa un any d'aquestes restriccions,
el Josep Maria que hi treballa a la part alta,
el Tomàs que hi va segur,
perquè tots els estar reunint tard o d'hora
i anem a la part alta.
Quines sensacions tenen del tema trànsit i aparcament?
Jo penso que hi ha una part fonamental
que l'ha comentat el Tomàs,
que és la responsabilitat de les persones.
És a dir, jo no conec cap ajuntament
que tingui capacitat
per tenir una policia
o una auxiliar de policia
perseguint a cada ciutadà
perquè compleixi amb les seves obligacions.
Dit això, sí que és veritat
que els ajuntaments han de prioritzar esforços.
I la part alta de Tarragona,
jo em penso que és un patrimoni
que no ens podem permetre luxe
que estigui malmès.
La meva impressió com a persona
que treballa a la part alta
és que funciona de manera defectuosa.
Hi ha cotxes aparcats,
amb aquests carrers a un sol nivell
hi ha cotxes aparcats,
davant mateix del Col·legi d'Arquitectes
és sistemàtic cotxes,
els mateixos a més a més,
que a vegades les mateixes màquines
de l'Ajuntament de Tarragona
que fan la neteja
tenen dificultats per passar
o que no respecta la senyalització a terra.
Jo penso que hi ha una miqueta de tot.
Jo crec que fa falta donar-hi un bon impuls.
I només parlant de matisos, Carme,
jo com a contribuent,
jo no contribueixo a la ciutat de Tarragona
perquè visco a la ciutat de Reus,
però diria exactament el mateix.
Algun defecte havia de tenir, no?
Alerta amb això d'invertir
en la propietat privada.
És a dir, jo penso que el que s'ha de fer
és apel·lar a la responsabilitat
dels propietaris de les finques.
Sí a programes que estimulin,
però qui ha de donar el pas fonamental
perquè el senyor resultarà
que amb els meus diners
o amb els vostres diners
hi ha una senyora o un senyor
que està a Tarragona
o a Barcelona o a Madrid
i que farà...
Li farem la feina.
No s'ha d'estudiar així.
Sí, sí, no, no, d'acord.
El volia fer aquest matí i dir...
Sí, sí, però...
Sobretot amb edificis municipals,
comprant potser els buits, cases buides...
O comprant els edificis d'aquests senyors
que no volen invertir.
Si hi ha un parell de cases
que estan ruïnoses
i no tenen cap mena de valor,
doncs es pot fer una plaça...
Jo sempre he dit...
Al fi, amb el fi, coincideixo plenament amb tu.
Sí, sí, però jo sempre he dit...
Jo deixo clar això,
que els diners aquests són
i benvinguts seran
per una part només,
del que cal fer a la part alta.
Jo sempre he dit,
i a més a més és una frase
que el Joan Ares jo la repeteix
molt i molt sovint,
que l'Ajuntament no té una màquina
de fer bitllets.
I 50 milions pel pla integral,
o no sé quants milions més per...
Clar, vull dir,
del tanto que tampoc tenim tants duros,
que la caixa és la que és.
A veure,
el tema del pla de trànsit,
fa un any que funciona,
funciona defectuosament,
és cert,
funciona millor,
és a dir,
la circulació per a la part alta
és millor del que era abans.
Jo mateix,
sis mesos després,
prèvi a una reunió
amb l'Associació de Vents de la Part Alta,
em vaig dedicar a fotografiar carrers
que abans de la implementació
d'aquest nou sistema de trànsit
estaven avarotats de cotxes mal aparcats,
es notava molt el canvi,
però és evident,
és evident que no va del tot.
I no va del tot
perquè
alguna vegada
la Guàrdia Urbana
sí ha esmarçat
i llavors ens ha vingut a veure
la pròpia associació de Vents
per dir,
escolteu,
aquests dies no apreteu tant,
afluixeu la pressió
sobre els cotxes que aparquen allà,
perquè clar,
el mercat dels diumenges,
el no sé què,
el no sé quantos.
I segona,
que és molt cert
i tens tota l'hora,
si no hi ha una convicció plena
dels ciutadans de la part alta
de que allà s'hi ha d'aparcar bé,
perquè clar,
és que el col·legi d'arquitectes
allà
i aparquen a fora,
doncs si el propi,
si no ho comencem...
He dit abans,
no que fos gent del col·legi d'arquitectes.
No, no, no,
és igual,
si a la zona del col·legi d'arquitectes
la gent creu
que allà s'hi pot aparcar,
doncs malament.
He vist algun 5.000
però també he vist algun Jaguar,
és veritat.
Ha de ser el propi,
sí, sí, d'acord, d'acord.
Ha de ser el propi ciutadà
que ha de fer ús de la part alta,
que s'ha de conscienciar
que això és així.
A més a més,
a més a més, Ricard,
i a més a més jo estic convençut
que serà així,
que funcionarà
i serà a fi de bé
entrarà en funcionament
l'aparcament de Jaume I.
I això ha de donar solució
a l'aparcament de la part alta.
I aleshores,
tornarem a el que jo deia,
s'haurà de mantenir
un perímetre estricte
seminari
que és a la guitarra
Portal del Roser
i llavors sí que podrem
apretar més
determinades zones d'aparcament.
I en relació,
perdona,
i en relació
al manteniment d'edificis,
les propietats,
escova i retallar per guardar-ho,
ahir el punt diari sortia,
els enginyers volen
que tots els edificis
superin una mena d'ITB
d'estructures de façana.
I per què ho diuen això?
Perquè diuen,
avui,
la Generalitat només,
és a dir,
l'Administració,
l'Ajuntament ja no,
l'Administració,
en aquest cas la Generalitat,
només ho pot forçar
quan l'edifici
s'ha d'acollir
a programes de rehabilitació
o quan hi ha
una inspecció
de la Generalitat.
Si no,
l'Administració
no hi pot entrar
a les propietats privades.
I aleshores,
tornem a el que deia
Josep Maria,
clar,
per què els ciutadans,
en general,
han de pagar
la desídia,
la manca de manteniment
de determinats senyors
que tenen propietats
i que vés a saber on estan.
A veure, Tomàs,
trànsit,
alguna valoració,
algun comentari,
trànsit d'apargament
a la part alta?
És difícil,
lògicament.
De fet,
es nota una mica
que hi ha hagut un canvi,
és evident
que no acaba de funcionar
al 100%,
però suposo
que no és el cas
únic i exclusiu
de Tarragona,
sinó de les parts antigues
de tot arreu
per una qüestió
òbvia,
la gent que viu allí
ha de tenir
una certa mobilitat
i ha de ser corresponsable
també d'aquestes plans.
És a dir,
una cosa és
parar un moment,
no sé,
per descarregar
si s'ha anat a comprar,
si és una persona gran
que ha de baixar,
pujar,
el que sigui,
que a vegades
també hi ha
circumstàncies
que s'aprofiten
i es repengen
i se n'abusen,
però salvat tot això
i després
el repartiment,
la logística,
la distribució botigues,
tot això
ben ordenat,
salvat tot això,
potser pot funcionar
per exemple,
jo estic veient ara
que en la zona
petonal
del Comte de Rius
per subministrar
un hipermercat
mentre n'ha hagut obres
hi ha una carretilla elèctrica
que per cert
no fa soroll
ni contamina
per tant,
això és
anotar-ho.
Hi ha artil·logis
que serveixen.
Que si estan inventats
es poden aplicar,
per tant,
anotar-ho
i pot ser perfectament
de dir zones de dissuasió
de càrrega i descàrrega
fora
i que facen 10 viatges
en lloc d'aturar-se allà al mig,
fer la cua,
pitar tothom
i muntar el pitote.
I a més a més,
amb això que dius tu
de proveïdors
que van a les botigues,
és a dir,
el que dèiem abans,
ja està tot inventat,
hi ha uns horaris,
es podrien obligar
aquests horaris
de repartiment de mercaderies,
no?
Pot ser que a les 12 del migdia
que està bullint
la zona piatonal
i ara canviem d'espai
de Tarragona,
que la zona de Petro
no l'està bullint
o a les 6 de la tarda
se planti un camión
de Coca-Cola
allà al mig.
A veure,
ja que el Jordi Sendra
ha introduït també
el tema del pàrquing
de Jaume I
i que està relacionat
amb el que estàvem
parlant de trànsit,
com que avui també
el diari de Tarragona
publica una informació
en el sentit
que el pàrquing
es podria posar en marxa
ara,
ben aviat,
d'aquí a unes setmanes
després de l'1 de maig,
a principis del mes de maig,
com ho veuen
el tema del pàrquing?
El pàrquing i el trànsit,
és a dir,
tot el que estàvem...
Després del desastre
d'aquest pàrquing,
tant de bo funcioni,
perquè si a sobre
de tot el que hem patit
els veïns,
els meus companys
del rectorat
i tot el que hem pagat
amb escreix,
els tarragonins,
a sobre no funciona,
ja serà,
doncs,
la pera,
parlant clar.
Una cosa és que funciona
el pàrquing
i l'altra
que evitem els embossos.
Jo és que no hi confio.
És a dir,
jo crec que,
i torno a dir,
que ho he dit altres vegades,
que introduï tot el trànsit
dins del casc antic,
això no és viable.
El ideal hauria estat
fer el pàrquing
a fora,
al passeig de Sant Antoni,
i la gent
entrem a peu.
He estat en tantes ciutats
on no hi ha
ni un cotxe a dins,
ni un.
Praga
té un centre històric
enorme.
Allí no hi són els cotxes.
Ara a Sevilla,
que hi ha estat fa poc,
a Sevilla ara
ja ho han evitat.
Han posat un tramvia
fins al centre,
carril, bicicleta
i a peu.
I els cotxes fora,
s'hi volen.
És a dir,
per què aquí
no es fa el mateix,
no es pot aconseguir,
no hi ha pàrquings
dins del casc urbà,
dels centres històrics
com el nostre.
No hi són,
a qualsevol ciutat
que vagis.
Doncs aquí
hauria de ser similar,
però esclar,
fent aquest pàrquing,
doncs ara qualsevol
diu que no funcioni.
Però està fet
amb visió de futur,
perquè,
perdona,
ja veuràs,
si aquest pàrquing
s'habilita,
s'habilita,
però a tots els veïns
de dins
no hi haurà
cap cotxe aparcat
i tots els de fora
que no puguin entrar.
I tu creus
que s'ha invertit
el que s'ha invertit
per això?
Aviam,
jo crec que tenim
un problema greu
de cultura
i que enllaça
amb algunes coses
que havíem dit abans.
És a dir,
pesa més el cotxe
que la persona
i això no és correcte.
Jo estic amb la Carme
que en una comunitat
gran com la de Tarragona
s'han de prendre
mesures dràstiques
que pot ser que hi hagi gent
que no les comparteixi,
però s'ha de buscar
el bé comú.
I segona,
a mi,
ni en el pitjor
dels meus estats
se m'hagués ocorregut
de construir un pàrquing
en aquella zona.
Ja no només
per la dificultat
del terreny,
de la roca aquesta
del fetge de gat
o de no sé quina història.
I ara no parlo
com a damnificat
de les obres
que va ser horrorós.
Era per veure-ho,
i que encara més
encara està als jutjats.
Va ser horrorós.
Horrorós
i des del punt de vista
de la gestió,
i no vull analitzar
el punt de vista
de la gestió de l'obra.
És a dir,
des del punt de vista
de l'emplaçament,
a mi em sembla un error.
i jo crec que això
ha d'entrar en funcionament
per sentit comú,
perquè només faltaria
que no funcionés,
però jo temo
el dia
que comenci a funcionar.
Perquè jo,
que no hi entenc
gens ni mica,
però sóc conductor
des de fa una bona colla d'anys,
jo no sé com mourem
els vehicles
per entrar
i per sortir
en una zona
tan castigada,
tan petita,
amb tanta càrrega
com aquella.
Potser m'equivoqui,
tant de bo
m'equivoqui
i aquest pàrquing
sigui un èxit
en benefici
dels veïns,
dels turistes
i de qui comigui.
Tant de bo.
Però jo tinc
moltíssims dubtes,
molts,
que me'ls esveïran
el dia que s'inauguri
i el dia que funcioni.
I veurem si s'inaugura
abans de les eleccions
o si s'inaugura
després de les eleccions.
Perquè el que us vull assegurar
és que això sortirà als diaris.
En festes,
les cues d'entrada i sortida
poden ser...
A veure, Jordi.
que el pàrquing,
per exemple,
el del balcó
és innecessari.
A veure,
per què ho vinc a dir?
Ho vinc a dir,
Òscar, clar,
ha sigut insuportable,
ha sigut horrorós.
Els companys meus
de l'ORB,
escolta,
jo em sap molt de greu,
em sap molt de greu
per la gent que pateix
quan es fan obres.
Però quan es va fer
el pàrquing de la Rambla
també es picava.
Escolta,
jo que aleshores
estava a l'empresa privada
i tenia el despatx
davant mateix de la Rambla
també et sentia
cada matí el cloc, cloc, cloc, cloc, cloc.
I amb paciència,
com la tenen tots els ciutadans
que pateixen les obres de la ciutat,
però és que com que no s'han inventat
les obres sense soroll
i sense molèsties,
hi ha d'haver molèsties.
I a més a més,
Josep Maria,
deixa'm dir-te una cosa.
És a dir,
el jutge ha dit
que amb el tema
de les demandes
que van posar individualment
totes aquestes persones
de la zona d'allà,
que era la primera vegada
per accés de bona fe
de la gent,
perquè les magnituds
de contaminació acústica
han informat.
El jutge ha dit que no hi havia responsabilitat
i que les obres
requereixen de molèsties.
Igual que les requereixen
a totes les obres.
No, però l'anècdota,
el president de les obres
és l'anècdota.
El que jo pregunto,
ara fem una anàlisi d'aquí un any
del funcionament del pàrquing
i tant de bo m'equivoqui.
Josep Maria,
jo segueixo defensant
la validesa
del perímetre interior
de l'aperalta
entrada pel portal de Sant Antoni
i sortida pel portal del Roser,
la validesa
del funcionament d'aquest aparcament
i jo estic convençut
que a algú li agradaria
que no funcionés.
Ja ho dèiem nosaltres,
però és que funcionarà
i quan hagi funcionat
aleshores serà
com tantíssimes altres coses
criticades,
matxacades
i que després
quan funcionen
la gent ni se n'oblida.
I si no,
doncs parlem del Vial Bryan
o parlem de l'aparcament de la Rambla
o parlem de...
O parlem del Palau de Congressos.
Escolta'm,
o parlem del Palau de Congressos
perquè, cony,
el que som déu del Palau de Congressos,
el Palau de Congressos
avui és un palau que rendeix
i que té beneficis
i que atrau gent a la ciutat
i que promociona la ciutat.
I que en un altre lloc
hagués rendit molt més
amb menys cost
i amb menys dificultats.
Però allò,
aquell Palau de Congressos,
no ho diré literal
perquè no me n'acordo,
però és que estava
condemnat
al més rotund fracàs.
Els governos
no són gaire volians.
Doncs amb aquest aparcament
passarà el mateix.
A veure,
tu, Tomàs,
deies que l'aparcament servirà,
no?
Perquè...
Des d'aquesta òptica
que jo plantejava
la visió de futur
pot ser una alternativa vàlida
perquè, si no,
l'expectativa del que deia la Carme
tant de bo funciona
i llavors tindria raó
el Jordi,
que diria com tantes coses
que s'han dit
i tant de bo fos així.
Però jo no ho sé,
però la part d'aquesta automàtica
em planteja, per exemple,
un dubte que suposo
que quan entra en funcionament
sabrem.
és a dir,
el temps que es tarda
entre que vas a buscar un cotxe
i surt
i entre que en deixes.
És a dir,
ara,
sobre la barrera,
doncs deu haver
un interval
de 10-15 segons
i jo no sé
si també
funciona en aquesta freqüència
perquè, si no,
clar,
l'embús,
és a dir,
el tros que hi ha
entre l'entrada
del pàrquing
i el portal del Roser
està garantit
l'embús
en moments punta,
no?
i probablement
a la sortida
de gent
que estarà esperant,
no ho sé,
cal veure-ho
perquè és un sistema
que...
Quan coincideixi
a les hores d'entrada
i sortida
de l'escola
l'Estonac,
disfrutarem.
Tu creus que els pares
de l'escola l'Estonac
i anem a per la planificació?
No, no, no,
però el transi coincideixi.
La durada de les obres
és perquè no havien previst
que la roca,
quan tothom sabia,
o sigui,
si haguessin demanat
opinió als experts
que la roca aquella
no es podia fer
en un any.
Extra muros,
aquest pàrquing
ja s'havia parat
en plaçaments i tot.
Jo no sé
per què se'ls va ocórrer,
hagués quedat
la mar de bé
la plaça
veient l'edifici
modernista.
És que probablement
l'error va ser
que en el moment
que es va tirar a terra
el col·legi
ja va primer
els senyors,
vosaltres,
els ciutadans
d'aquella zona
i especialment
els de l'Orebé
se'n van adonar
que es veia
el col·legi
però si es veu
el rectorat
i fins ara no el vèiem.
Perdona,
però és que ja hi havia
un col·legi
que tapava la sala.
Què millor que fer
una plaça ben maca
per esplonjar una mica
l'aparalta
que ja li convenia
i fer el pàrquing fora?
Jo crec que tenim
una plaça ben maca.
Senyors,
contertulis,
deixeu-m'ho aquí
perquè com que del tema
del pàrquing
podrem parlar
d'aquí unes setmanes
quan s'obri el trànsit
ja els emplaçaré
o els convidarem
a una altra tertúlia
per valorar
com està funcionant
el trànsit.
Els de Maria Aries
que és automobilista
jo convido
anem tots dos gades
com el nostre cotxe
el dia a l'inauguració
i el posem a veure
que trigui.
Igual ha sortit un Mercedes,
home, no et queixis.
A veure, senyors,
deixi'm reservar
els últims minuts
ja t'ho explicaré.
Deixi'm reservar
els últims minuts
de la tertúlia
per un aspecte
relacionat amb la política
i amb les eleccions
del 27 de maig
perquè avui
comença el termini
per presentar candidatures
a les eleccions municipals
i en el cas de Tarragona
i és una qüestió
que els plantejo
als contertulis
avui que tenim
dos periodistes
i dos polítics
tenim ja segurament
com a mínim
nou candidatures
ara fa quatre anys
en vam tenir set
i en guany
com a mínim
tindrem nou
les informacions polítiques
que tenen representació
a l'Ajuntament
tindrem el grup Tarragona
grup independent
que impulsa
Maria Marce Martorell
tindrem l'agrupació
democràtica municipal
tindrem un grup
anomenat
assemblea
per la unitat popular
i tindrem també
els escons insubmisos
i estem pendents
que l'exregidor
del partit popular
Emili Mateu
decideixi
presentar candidatura
a l'O
a més hi vist
el Santa Maria
de la Cori de Reus
que has fet fotografies
a Tarragona
igual també es vol presentar
per Tarragona
però només
han fet campanya
a Tarragona
era màrqueting
amb la pofana
de l'Anàstic
i davant de l'UG de Llúria
dels despullats
tenim nou candidatures
està bé
que n'hi hagi més
si sembla
resultats
el signe
el significa alguna cosa
que hi hagi més candidatures
que fa quatre anys
primer que algú s'hauria de preguntar
què passa
a la ciutat de Tarragona
des del punt de vista polític
és a dir
perquè aquests fenòmens
tenen una causa
tenen una causa
és a la ciutat
és la classe política
en general
tenen una causa
ara parlem del cas de Tarragona
si és general
encara més important
que algú hi reflexionés
i segona
el dubte
de si això repercutirà
amb més
o amb menys participació
perquè el dret legítim
a presentar candidatures
evidentment
no serà jo pas
el contrari
i el qüestioni
ara
com que al darrere
d'alguna d'aquestes candidatures
hi ha
crisis
divergències
enfrontaments personals
diguem-ne
la solvència
en quant a projectes
no?
la legalitat
la solvència
en quant a projectes
que puguin representar
a mi em genera molts dubtes
Tomàs
serà com
probablement mai
ho han viscut aquí
unes municipals
en aquesta expectativa
no?
perquè
expectativa
a veure
què passarà
en abstenció
com hi haurà
com afectarà
el repartiment
dels comptes
de fet m'he oblidat
de dir una candidatura
ciutadans
en la llista
que havia fet
se m'havia oblidat
ciutadans
per tant
tindríem ja 10
crec que són 10
tindríem 10
10 que poden
arribar a ser 11
per això
de fet
cada vegada
cada comptes electoral
quan vas a votar
veus que hi ha
moltes paperetes
que hi ha
doncs aquest segur
que hi haurà
el partit comunista
no sé què
sempre n'hi ha
de paperetes
però fa 4 anys
només hi va haver-hi 7
una altra cosa
són aquestes candidatures
que han sortit
del trencament
de l'equip de govern
que està clar
que hi han sigut
és a dir
com a mínim una
i una altra
el trencament
del PP
a Tarragona
que també en pot sortir
una altra
que no està contemplada
aquí
de l'Emili Mateu
doncs aquestes
han sigut a banda
aquestes hem efecte retardat
perquè ja fa temps
que no pinta
però les altres
normalment sempre
hi ha
més candidatures
que no les que presentem
i després
l'efecte ciutadans
que es van presentar
a les autonòmiques
i ara
la intenció
és presentar-se
a les ciutats
i aquí estem
doncs jo crec
que és legítim
democràtic
que tothom presenti
les seves propostes
és evident
és evident
que és legítim
i democràtic
però jo en la línia
del José María
potser sí que la classe política
els partits polítics
en general
i no és un problema
de la ciutat de Tarragona
és un problema
del país en general
ens hem de preguntar
què és el que estem fent malament
per què s'allunya la gent
a vegades les llistes
és el que els partits
són malament
és a dir
plantegem-ho tot globalment
què és el que estem fent malament
perquè la ciutadania
s'allunya
de la política
la ciutadania
cada vegada
va menys a votar
cada vegada
es queda més a casa
cada vegada diu
escolta jo
per veure aquests xous
que munteu els partits polítics
sigui el Parlament de Catalunya
és que jo voto un quet
però després governen l'altre
sigui on sigui
i sigui del tema que sigui
alguna cosa estem fent malament
perquè la ciutadania
es queda a casa
i aquella que no es queda a casa
diu
escolta doncs
perquè governin aquells
doncs ja em presento jo
i munten plataformes
a veure
sí que és veritat
que des del Parlament
que existeixen els ciutadans
que tota la vida
han existit
les plataformes
els dissidents
de l'esquerra
més esquerra
més verda
i més recontraverda
sembla ser
que també hi ha
una altra plataforma
d'independentistes
superradicals
i tal i igual
això sempre existeix
ara els primers
que heu de pensar
són els grans partits
perquè
escòricament
aquest procés
ha tingut un component
de reacció
a la discrepància
o a les diferències
amb els partits
diguem-ne
entre cometes
un combat tradicional
per tant creuen
que algunes d'aquestes candidatures
poden recollir
un cert vot
de càstig
de descontentament
segur
amb el fenomen de ciutadans
és obvi
i a més a més
està acreditat
des del punt de vista sociològic
és a dir
experts
que ho van analitzar
hi havia un vot
de càstig
al sistema
càstig
a Convergència
al Partit Socialista
però els ciutadans
perdona
els van prendre
més vots al PP
que a ningú
perquè ells fan bandera
del tema del castellà
és la seva bandera
fem una porra
per acabar
si em permeten
aquesta alegria
de tertulir
una porra
algun d'aquestes candidatures
entrarà a l'Ajuntament
és a dir
tindrem un Ajuntament
més fragmentat
la propera legislatura
Josep Maria?
jo crec que sí
jo crec que dependrà
de la participació
de la gent
ara acabo de dir una pietat
quan menys
quan més gent
es quedi a casa
més fàcil serà
que plataformes
d'aquest estil
puguin accedir
als ajuntaments
quan més gent
vagi a votar
més difícil és
que soleixin aquest 5%
que requereix
la lleidon
per poder entrar
Carme
un pronunci
d'acord amb el Jordi
jo m'ho perdonaràs
és que jo no jugo mai
no fas porres
en fi
era un divertimento
Tomàs
tu creus que sí?
sí
sí
sens dubte
doncs els periodistes
que ens acompanyen
la tertúlia
diuen que sí
que tindrem
un ajuntament més fragmentat
en fi
acabem avui la tertúlia
en què hem parlat
d'aquest aspecte
de les candidatures
que es presenten
a les eleccions municipals
i sobretot
de qüestions relacionades
amb la part alta
per diferents raons
avui amb Jordi Cendra
Carme Crespo
Tomàs Carot
i Josep Maria Arias
a tots quatre
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia