sent la màxima autoritat política de la ciutat.
Els mitjans de comunicació són molt amants de fer balanços,
de fer valoracions, però vaja, avui sí que segurament
és un d'aquests dies en què demanar fer balanços
està plenament justificat perquè el personatge
i la seva dimensió de ben segur s'ho mereix.
I el senyor Jordà és una persona que els últims anys,
a través de diferents articles de mitjans de comunicació,
fins i tot en la seva història de Tarragona,
el seu llibre més recent, en l'últim capítol,
s'atrevia a esbossar quins havien estat els canvis
més importants que havia viscut la ciutat de Tarragona
des de la restauració dels ajuntaments democràtics l'any 1979.
Per tant, segurament és una persona que des de la seva tribuna privilegiada
pot fer un balanç força acurat del que ha estat
el mandat de Joan Miquel Nadal.
Senyor Jordà, quina valoració a què li ha semblat
aquests 18 anys d'alcaldia de Joan Miquel Nadal?
Bé, fer una valoració quan encara no s'ha acabat el mandat,
encara que només sigui per un dia de 18 anys de gestió política
al màxim nivell, és molt agosarat fer-lo,
i que per tant cal agafar una perspectiva,
una distància per poder fer aquest balanç.
I en tot cas, segurament el balanç d'aquesta etapa,
d'aquest període de l'alcaldia de Joan Miquel Nadal,
s'haurà de fer d'aquí 4, 5, 7 anys,
quan es vegi una perspectiva.
És a dir, crec que és molt més fàcil en aquests moments
fer un balanç de l'etapa de l'alcaldia de Joan Maria Recasens,
per exemple, perquè han passat ja uns quants anys
i es pot valorar en el seu conjunt tot el que va significar,
que no pas la més recent.
Tot i això, no és per defugir d'estudi,
és cert que l'etapa, llarga etapa de govern de Joan Miquel Nadal
i dels grups polítics que li donaven suport
ha deixat una empremta en diversos àmbits de la ciutat
que són prou visibles i que, per tant,
alguns són ja tangibles
i d'alguna manera es poden comentar
i com a mínim apuntar.
Jo diria que hi ha alguns aspectes prou destacats
i no ho dic per ordre d'importància,
però, per exemple, el tema de les infraestructures,
el tema de l'urbanisme a la ciutat,
que té uns punts més foscos que altres
o uns punts...
Uns deures pendents, podríem dir, també.
Uns deures pendents, segurament,
però és cert que la ciutat de Tarragona
de l'any 87-89 a la que és ara, el 2007,
ha canviat moltíssim.
Ha canviat moltíssim perquè també hi ha hagut
una dinàmica econòmica expansiva,
un creixement demogràfic important i destacat,
però també és cert que hi ha hagut una direcció
política determinada en l'àmbit urbanístic,
que ha permès l'enxamplament de la ciutat,
del seu casc urbà,
abans d'arribar al riu, per entendre'ns,
però també hi ha hagut tota una planificació
i una expansió en l'àmbit de les zones,
dels barris de la ciutat de Tarragona,
que d'alguna manera han rebut
una atenció destacada en aquests darrers anys,
com no podia ser d'altra manera,
en tota una sèrie d'equipaments i d'infraestructures bàsiques
amb les quals estaven prou eficients.
Per tant, el tema de la infraestructura és segurament,
de l'urbanisme, és un dels temes que més visibles
pot copsar la gent,
sobretot quan hi ha gent que fa anys que no està de la ciutat
i torna, i diu, bueno, carai, la ciutat ha canviat bastant,
sigui per les vies de connexió ràpida,
sigui per les rondes, sigui pels vials,
bé, la cosa és prou destacada.
És cert també que en altres àmbits,
com el de l'àmbit cultural i festiu,
en el qual la ciutat de Tarragona ha agafat
una embranzida extraordinària,
probablement es pot aspirar més, segurament que sí,
però ha agafat una dinàmica, ha pres una dinàmica
en la qual té poc canviant altres capitals
més o menys del mateix tamany,
la mateixa proporció o importància arreu de Catalunya.
I per últim, destacaria també un altre aspecte
que és la participació ciutadana en el teixit associatiu,
que d'alguna manera s'ha volgut impulsar
en algunes iniciatives, en algunes actuacions,
que probablement no han regeixit com s'hauria d'esperar
i que és una de les assignatures pendents,
com d'altres, que podem parlar segurament
del proper Ajuntament i de la propera etapa.
Són qüestions en les quals la ciutadania,
si no les pren com a seves,
si no participa directament en el seu plantejament
i en la seva proposta de solucions,
van quedant molt allunyades.
Per exemple, em referiré ara a un tema molt simple,
però que té la seva importància,
per exemple el tema de la neteja de la ciutat.
És un tema diari, quotidià,
i que la gent participa i s'engresca
en la recollida selectiva d'escombraries,
en un brutals carrer,
si també veu una col·laboració per part de la institució,
en aquest cas de l'Ajuntament,
amb una diligència determinada
per fer les coses ben fetes.
En fi, són coses que han de confluir,
que han de conjuminar-se
i que no sempre es donen.
Jo recordo que en la primera etapa
de l'alcaldia de Joan Miquel Nadal,
aquest és un tema molt sensible,
que es va resoldre d'una manera molt efectiva i diligent,
i que al cap dels anys ha pres una dinàmica
potser més acomodatícia
i probablement més de desenteniment
per part de la pròpia població.
El nostre company Josep Sunyer aquests dies
ha anat a recopilar diferents opinions
per part de ciutadans de carrer
sobre la valoració que feien del mandat de Joan Miquel Nadal.
Els escoltarem després, d'aquí una estona,
en aquest programa especial que farem des del Pati de Jaume I,
però com abans sí que podíem destacar
que hi ha un parell o tres d'opinions
que coincidien bastant.
D'una banda, ha d'assecar la millora
que havia experimentat la ciutat
en coses molt tangibles
i que afecten molt la vida quotidiana als ciutadans,
com és la millora del servei d'autobusos
i de la il·luminació de la ciutat,
i de l'altra banda,
les crítiques precisament a la neteja.
Coincideixen molts dels veïns
encastats amb aquesta enquesta,
que òbviament no té un valor científic,
però sí que pot ser certament representatiu,
doncs destacant que la ciutat segurament
no està suficientment neta.
Coincideix una mica amb aquesta anàlisi
que feia la Bufet?
Probablement sí, fins a cert punt.
Per exemple, el tema de la mobilitat,
el tema del transport públic,
és un tema que es pot resoldre
si hi ha una bona xarxa de comunicacions
i, per tant, uns vials suficientment aptes
per tota aquesta vehiculació de la població.
És cert que s'ha fet un esforç extraordinari
amb l'empresa municipal de transports
per dotar de bon servei
i de millor servei a tota la població.
Probablement les coses podrien aspirar,
podria aspirar a fer-les millor encara
i probablement una gestió de l'empresa
que té una gran dificultat.
És una empresa municipal
que presta un servei públic,
però que en canvi s'ha de regir
per uns criteris, podríem dir,
privats a l'hora de la seva organització,
funcionament, comptabilitat, beneficis empresarial, etcètera.
Per tant, és una dificultat conjuntar aquestes dues coses,
però que és cert que l'esforç que ha fet l'Ajuntament
en aquest sentit és innegable
i que segurament es pot encara millorar.
De tota manera, el tema del transport
és visible per a la persona que l'utilitza
o l'utilitza sovint
i, per tant, detecta més fàcilment les mancances.
El tema de la neteja el detecta tothom.
Tothom que passegi, que camini,
que es fixi, poc o molt,
ho veu ràpidament.
I probablement és una de les qüestions pendents,
qüestions importants, creus,
pendents de resoldre en la futura etapa
que s'inicia a partir de demà.
Hem fet un repàs, un balanç força generí.
Quines altres qüestions creu que s'ha deixat
Joan Miquel Nadal anar al tinter
o Joan Miquel Nadal no ha estat capaç de resoldre
al llarg d'aquests 18 anys, senyor Jordà?
Bé, aquestes són les qüestions
que ell mateix ha reconegut
i el seu grup polític
com a coses pendents.
Per exemple, em refereixo ara al tema urbanístic,
doncs hi ha uns temes pendents
com són tot el projecte de Terrescavades,
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal,
el PUM o la façana marítima.
Són projectes de gran volada molt ambiciosos
que segurament els tres en el seu conjunt
dins d'un pla global canviaran
si es porten a terme
el que és la visió urbana que tenim encara de la ciutat,
és a dir, és la planificació i l'execució
d'una ciutat, d'una Tarragona
dels anys 30-40 del 2000,
però que segurament,
sota el meu criteri i el meu punt de vista,
caldria pensar-se bé,
caldria meditar-ho bé,
si les decisions i les accions
i les actuacions previstes
en cadascuna d'aquests àmbits,
el PUM, que està ara en exposició pública,
Terrescavades o la façana marítima,
han d'anar en aquesta direcció.
Personalment,
la façana marítima, per exemple,
en el qual tots els grups polítics
en general coincideixen
amb la necessitat de fer-la,
bé, jo podria i voldria,
si fos el cas,
discutir en qualsevol d'ells
el per què aquesta necessitat.
Què és el que no li agrada
de l'actual projecte,
que ja paralitzat,
però de moment hi ha un projecte
d'amunt de la taula, senyor Junts.
Bé, no és que no m'agradi,
el problema és copsar
si realment és necessari.
És necessari per fer què?
Pensi que...
Creu que és un projecte massa ambiciós?
Bé, és ambiciós,
això no és dolent,
això és bo,
però pensem que tota la xarxa ferroviària
de pes
que es vehicularà en el futur
d'aquí als propers 40-50 anys
no passa precisament per on passa ara,
sinó que al contrari
es deriva cap a l'interior,
sigui amb la connexió intermodal
del Mediterrània,
del corredor Mediterrània,
sigui l'estació de gran velocitat
de l'AVE.
Per tant,
el voler fer unes obres
faraòniques fins a cert punt
per tapar, soterrar,
cobrir una via marítima,
perdó, una via fèrrea,
simplement per una qüestió estètica,
si és que és així,
no sé si compensa
tot aquest esforç que caldrà fer,
no?
Entre altres coses,
perquè els us polítics
estan d'acord amb fer-la,
però no sembla clar
que estiguin d'acord
amb la manera de fer-la.
I, per tant,
probablement valdria la pena,
valdria la pena fer l'esforç
de buscar realment
els punts de coincidència
i veure fins a on volem
arribar amb aquest projecte, no?
El tema de Terres Cavades,
per exemple,
és un altre tema
prou important
i prou complicat
i que ha generat
una gran discussió
política i jurídica
en torn de la seva tramitació.
En aquests moments,
tots sabem que s'ha reiniciat
tota la tramitació del procés
amb els procediments
establits per la llei,
jo crec que és una aposta
que era important
per la ciutat
fer-la en el moment
que s'havia de fer,
ha estat aturat
el procés
durant uns quants anys
i això
probablement ha retardat
totes les expectatives
que hi havia de construcció
i, per tant,
totes les aspiracions
a edificar
i trobar
nous habitatges
per la població,
però és cert
que les coses
s'han de fer d'acord
amb la normativa,
d'acord amb la llei
i que, a més,
aquesta ha de ser igual
per a tothom.
No entenc jo a vegades
com es plantegen projectes
o idees
d'entorn de terres excavades
de farem un gran projecte,
per exemple,
però mantindrem
una zona
en la qual
aquest projecte
no li afectarà,
una zona
en la qual
hi ha tot un conjunt
d'habitatges,
molts d'ells
d'adoptors
de legalitat
per entendre'ns.
Bé,
són barraques
en molts casos.
No,
sigui el que sigui
és igual.
La qüestió és
si el projecte
que s'ha de fer
és un conjunt
per a tota la ciutadania
fins i tot
els que estan
a l'hi habitant
i si no s'ha de fer
no s'ha de fer.
Però
s'ha de tenir
una perspectiva
més global
sense buscar
excepcions
a la norma general.
En quant al pla general
és un tema pendent
òbviament
perquè
no s'ha tramitat
en el moment
que calia
en tot cas
ara s'ha iniciat
in extremis
la seva tramitació pública
però com estem veient
dia a dia
genera
com a mínim
una gran inquietud
en determinades zones
de la ciutat
perquè les decisions
que es proposen
es proposen
simplement
encara s'ha d'aprovar
però les decisions
que es proposen
no han comptat
ni amb la transparència
informativa
ni amb la complicitat
dels propis habitants
o dels propis ciutadans
ni en la comprensió
d'aquests ciutadans
en torn de les mesures
que es pensen
que han de ser
més favorables
per l'urbanisme
i per l'habitatge
de la ciutat.
Si això no es fa
es pot tenir majoria
es pot aprovar
però la població
s'hi girarà en contra.
Jo crec que el nou equip
de govern
això ho té molt present
ho tindrà molt present
i per tant
caldrà valorar molt
totes les decisions
que en aquest punt
es prenguin.
Aquests tres temes
que vostè ha comentat
ampliament
són tres temes
que ja estan
damunt de la taula
i tres temes
que segurament
requereixen
d'una intervenció
força ràpida
que en molts casos
no permetran
ni que gaudeixin
d'aquests 100 dies
a marge
que diu el tòpic
que s'ha d'atorgar
a un nou govern.
Què n'espera
vostè senyor Jordà
d'aquest nou
equip de govern
amb el Josep Fèlix
Ballesteros
al capdavant?
Bé, jo espero
que es compleixi
tot el que s'ha dit
durant la campanya electoral.
Vull dir,
les campanyes electorals
i es passem a les municipals
són aquelles
en les quals
els ciutadans
podem cobsar més directament
si el que ens diuen
que faran
es farà.
Una campanya general
o autonòmica
queda més llunyana.
Una campanya municipal
és molt propera.
Els partits polítics
i els seus líders
proposen
una sèrie
de projectes
d'idees
i per tant
en el moment
en què tenen el govern
el que espera la ciutadania
això també
per tant
és el compliment
d'aquestes propostes
d'aquests projectes
sobretot
si hi ha una majoria
suficient
per dur-les a terme
i que per tant
cal esperar
que així sigui.
De fet
jo estic convençut
que una majoria
estable
com la que hi haurà
permetrà
una tranquil·litat
a l'hora
de plantejar
decisions
importants
decisions
de força
d'embargadura
i si és així
seria bo
també incorporar
a l'oposició
en aquestes decisions
incorporar-la
vol dir no simplement
fer el gest
sinó vol dir
incorporar-la
implicar-la
intentar arribar
a un consens
és que s'ha de trobar
assolir-lo
perquè si no
serà molt difícil
de tota manera
jo espero
que això sigui possible
en els grans temes
sigui d'urbanisme
sigui de
participació ciutadana
sigui de
d'integració
de la immigració
sigui de millora
dels equipaments
dels serveis socials
són temes
no puntuals
sinó són temes
fonamentals
en el que és
la vida
de la ciutat
és cert que
la nova etapa
evidentment
es presenta
amb una sèrie
de característiques
diferents
de l'anterior
són grups polítics
diferents
són maneres
de fer diferents
són programes
diferents
i per tant
haurem d'estar
una mica
a l'expectativa
de com
es desenvolupa
és cert
que el procés
que hi ha hagut
per la formació
del govern
ha estat
bastant ràpid
i sense
masses
espurnes
i per tant
això vol dir
que hem d'esperar
que la necessària
complicitat
entre els membres
de l'equip
de govern
doni els seus
fluïts
d'una manera
més o menys
immediata
li ha subitat
alguna cosa
especialment
de l'acord
que es va fer
públic
aquest dimecres
la creació
d'algunes
carteres
o els noms
que van associat
a aquestes
carteres
senyor Jordà
bé
són dues coses
diferents
la creació
del cartepassi
municipal
de les diferents
carteres
com en qualsevol
institució
ajuntament
diputació
consell comarcal
un govern
depèn molt
del criteri
de la persona
que el lidera
o que el dirigeix
de fet
una de les novetats
però prou significativa
és la creació
d'una cartera nova
d'una regidoria nova
de la societat
de la informació
i noves tecnologies
que probablement
era una necessitat
no sé si a nivell
jeràrquic
d'una regidoria
però era una necessitat
que l'Ajuntament
en aquest sentit
de Tarragona
es posés
molt més actiu
en aquest tema
tant per el que és
l'organització interna
dels processos
de funcionament
de l'Ajuntament
com la relació
amb l'exterior
com la potenciació
a nivell ciutadà
de l'ús
de les noves tecnologies
probablement
el futur alcalde
ha pensat
que era una manera
d'assenyalar
la importància
d'aquest tema
donant-li
un rang jeràrquic
d'una regidoria
i em sembla
prou bé
en quant a les persones
moltes d'elles
les conec
personalment
moltes han tingut
o han participat
en l'Ajuntament
en l'etapa anterior
algunes d'elles
com a regidors
alguns amb responsabilitats
ara estaran
a l'oposició
altres que estaven
a l'oposició
passaran a tenir responsabilitats
bé caldrà veure
si tothom
fa el seu paper
és a dir
si aquell que estava
amb responsabilitats
ara l'oposició
sap actuar
com a tal
i a l'inrevés
és una mica
una incògnita
sí que voldria dir
que
a part de que
personalment
estic molt content
perquè alguns
dels membres
del nou Ajuntament
o són professors
de la facultat
amb la qual
sempre és una alegria
per tots plegats
o amb altres regidors
he tingut sempre
un tracte
i una relació
personal molt cordial
però a part d'això
de les persones
és important també
que el tema
de les regidories
i tant com això
el que he començat
tinguin també
una certa
com diria
una certa lògica
en la seva organització
he dit que hi havia
una nova regidoria
les altres
més o menys
es mantenen
amb una estructura similar
però em sembla
que hi ha
apostes
és una opinió
molt personal
que es podien haver fet
es podien haver intentat
com per exemple
no mantenir
la desvinculació
entre cultura
i patrimoni
és una aposta
que es va optar
ja fa uns anys
en l'Ajuntament anterior
per fer-ho així
però em sembla
que la necessària
coincidència
de processos
de reflexió
actuació
i execució
d'idees
i de projectes
portar-los
separadament
sembla
que simplement
per una qüestió
d'estratègia
de repartiment
de les carteres
entre els diversos grups
no és el més aconsellable
en una ciutat
com Tarragona
En canvi Cultura
en aquesta ocasió
s'ha juntat
amb les àrees de joventut
i festes
que fins ara
estaven separades
Bé, sí
pot donar la impressió
que això s'ha fet
més adiat
com un traje mida
tallem per aquí
i fem així
caldrà esperar
caldrà esperar
en qüestió de cultura
i festes
perdó
de joventut i festes
hi ha una qüestió
que sempre recordo
amb molta
amb molta simpatia
i és que un any
l'Ajuntament
em va distingir
el seu alcalde
amb la possibilitat
de fer el pregó
de les festes
de Santa Tegla
de la festa major
i una de les coses
que sé que pitjor
van sentar d'aquell pregó
d'altres coses
també van sentar
molt malament
però les que pitjor
van sentar
va ser la meva proposta
de reduir el pressupost
de festes de Santa Tegla
i de fer un esforç
per part de la ciutat
que una part
d'aquest pressupost
és destinat
a obres
i actuacions socials
jo sempre dic
que geogràficament
tenim
molt a prop
de l'Ajuntament
la Casa del Trans G1
que té unes mancances
importants
tot i l'esforç
que s'hi fa
i de les persones
que hi treballen
i per exemple
dels 80, 90,
100 milions
de pesetes
que ens costa
cada any
les festes
de Santa Tegla
potser algun any
podríem dedicar-n'hi
una part
no massa
una part
8, 10 milions
un 10%,
un 15%
a donar un suport decidit
a la Casa del Trans G1
i l'any següent
amb una altra obra
d'aquest tipus
no va agradar
aquest discurs meu
ho sento
jo el mantinc
era un discurs
però arriscat
suposo que n'era conscient
era un poc arriscat
però no m'han convidat més
a fer el programa de Santa Tegla
no ha repetit
cap pregunta
no es pot repetir
de més
haurem d'esperar
a veure què passa
si li sembla
senyor Jordà
passem pàgina
ens queden 9 minuts
mal comptats
deixem davant
de la informació municipal
aquest canvi de relleu
i també ens agradaria
posar damunt de la taula
una altra de les notícies
malauradament destacades
d'aquest cap
d'aquesta setmana
és el cas
d'aquesta nena
de Salou
la Clàudia
doncs
de la qual
doncs
sembla que s'ha demostrat
que ha estat víctima
de maltractaments
per part
per part dels seus pares
s'està parlant
d'un segon cas
de l'Alba
aquesta nena
que fa ara
aproximadament
un any i mig
doncs
també va patir
un cas molt similar
i s'està
jutjant
en certa manera
quin és el paper
que han de jugar aquí
metges
la Judicatura
i la Generalitat
de Catalunya
per detectar
el més aviat possible
si és que es produeixen
doncs
casos
d'aquest tipus
com m'està veient
senyor Jordà
aquest cas
amb molta preocupació
amb molt de sentiment
i molt de dolor
també
perquè una situació
com aquesta
és
és
inacceptable
en una societat
com la nostra
que aspira
a ser una societat
mínimament democràtica
civilitzada
i de benestar
jo crec que aquí
un dels problemes
que la ciutadania
detecta més ràpidament
és la falta de resposta
diligent
quan succeix
un fet d'aquest tipus
ja no dic en la prevenció
perquè és molt difícil
una tasca de prevenció
en aquests àmbits
però
la resposta
si no és diligent
si no és ràpida
si no és
contundent
es perd
es perd
l'efectivitat
Dona
en aquests casos
està claríssim
que la resposta
ha de ser contundent
perquè
aquests nens
en moltes ocasions
no tenen dret
a una segona oportunitat
bé
és que
no la tenen
i en aquest cas
ho hem vist
no hi ha una segona oportunitat
sinó que al contrari
hi ha una segona reincidència
sembla ser
de fet aquí
el nostre sistema judicial
és molt garantista
i jo crec que ha de ser així
s'ha de mantenir
sempre tota una formalitat
en quant a la presumpció
d'innocència
que per tant
la garantia
de qualsevol persona
que pugui ser objecte
d'alguna sospita
en aquest tipus
de maltractament ors
o d'altres
figures delictives
la llei
l'empara
i el protegeix molt
però és cert
també que
les administracions
han d'actuar
han d'actuar
contundentment
quan detecten
alguna d'aquestes situacions
jo he seguit
el cas
només per la premsa
no he tingut accés
com és lògic
a tota
la documentació oficial
però si
he de prendre
partit
jo em crec
al doctor Llué
que és el cap
de pediatria
cap de pediatria
de l'Hospital
del Jorn XXIII
que ha insistit
ahir ho tornava a fer
en la seva declaració
que ja des del primer moment
en la primera visita
que es va fer
al centre hospitalari
els metges sospitaven
que aquella primera factura
de fèmur
no era producte
d'un joc
o d'una casualitat
i per tant
a partir d'aquí
hem de fer cas
als experts
els professionals
cadascú en el seu àmbit
i seguir el protocol
que està establert
un protocol
que sembla que en aquest cas
ha tingut
alguns problemes
d'aplicació
en la seva concreció
i en la seva resolució
satisfactòria
és cert també
que postures
corporatives
de defensa mútua
dels diversos sectors
implicats
en tot aquest procés
a vegades
no ajuden massa
per part de la ciutadania
a entendre realment
què és el que estem fent
és a dir
aquí no es tracta de dir
qui ha fet
o qui no ha fet
les coses
com havia de fer-les
o en tot cas
escudar-se
i protegir-se
quan algú
se sent qüestionat
o atacat
sinó que el que es tracta
és de posar-hi solucions
i em sembla
que mentre estem discutint
corporativament
si ho hem fet bé
o no ho hem fet bé
bé
aquesta gent està a l'hospital
i sembla que ningú hi pensa
en això
vull dir que
a vegades hem de ser
més persones
en aquest sentit
i tocar més de peus a terra
i veure realment
per on podem anar
s'ha de
posar més l'atenció
en aquestes qüestions
tots els serveis mèdics
què ha d'estar
especialment previngut
en aquest cas
senyor Jordà
bé
els hospitals
tots tenen
la seva
organització
un sistema
d'urgències
tant el sistema
d'urgències
com en el cas
si parlem ara
de maltractament
a menys
el cas de pediatria
ho tenen perfectament
dissenyat
des de fa temps
i funciona
la prova és que
quan ells
els professionals
detecten alguna situació
estranya
o anòmala
immediatament
es posen
a córrer
per dir-ho
físicament
a donar part
a donar
coneixement
de les actuacions
necessàries
a les autoritats
que únicament
poden fer-ho
que són les autoritats
judicials
i si en tot cas
la Generalitat
es persona
com a part
acusadora
també
però clar
aquí
el punt de partida
va funcionar
sembla que el punt
d'arribada
no
veurem com
evoluciona
aquest cas
de moment
el pare
d'aquesta nena
continua
a la presó
la mare
la mare
sent llibertat
veurem què és el que
determina
la justícia
en aquest cas
que el cas
afortunadament
ja està a les seves mans
volem acabar
d'un to
molt més distès
senyor Jordà
perquè aquests dies
vostè ha vist
com a casa seva
la seva facultat
podríem dir
el seu lloc de treball
ha vist desfilar
centenars de joves
que aquests dies
aquesta setmana
han afrontat
el que
diu el tòpic
és un dels exàmens
més importants
de la seva vida
la temuda
selectivitat
les proves
d'accés
a la universitat
és un examen
que té
un gran ressò
mediàtic
aquests dies
ho hem pogut veure
planes i planes
de com els alumnes
afrontaven
aquestes proves
d'aquí dues setmanes
veurem quins són
els alumnes
que han tret
millor nota tot
són uns clàssics
del final
del mes
del mes de juny
però en qualsevol cas
aquest examen
és una criba
però que moltes vegades
s'insisteix
que l'examen
s'aprova
en un 90%
dels casos
i que la gran majoria
d'alumnes
doncs poden
finalment
anar a la carrera
que ells volien
en la primera
o segona opció
és un examen
necessari
senyor Jordà?
segurament sí
segurament sí
no tant per un problema
de places
de llocs universitaris
per ocupar
que era el que va
donar origen
a aquesta prova
de selectivitat
i abans hi havia
l'examen d'estat
fa molts anys
és a dir
hi havia més demanda
que oferta
i per tant
s'havia de fer una criba
sinó que
en aquests moments
que no és aquest el problema
en general
en la major part
dels ensenyaments
és necessari
en tot cas
per tenir
una certa homogeneïtat
del nivell acadèmic
en el qual
els alumnes
arriben a la universitat
és una manera
de tastar
d'alguna manera
com venen preparats
els nostres
futurs alumnes
jo crec que aquí
hi ha una assignatura
pendent
que les autoritats
acadèmiques
no han volgut mai fer
i no
no tenen el valor
de fer-la
que és donar
publicitat
als resultats acadèmics
dels promitjos
per alumnes
i per centres
per veure exactament
quins són els centres
que millor preparen
els seus alumnes
a les activitats
no han estat capaços
de fer-ho
perquè evidentment
això probablement
posaria manifest
algunes mancances
i això crec que seria
pot saber-ho
la ciutadania
famílies
pares
els mateixos alumnes
quins són els centres
que millor preparen
els seus alumnes
per la selectivitat
per la formació acadèmica
que ha donat
en els anys
de la secundària
del batxillerat
i això ens permetria saber
també per tant
on van a parar
aquests alumnes
i quina dinària
que porten
i els centres
en què no arriben
a aquesta situació
per què
quins són els problemes
que hi ha
però clar
això fa falta coratge
per fer-ho
una última qüestió
senyor Jordà
parlant amb professors
aquests últims anys
fins i tot
se sent la cantarella
que des de l'ESO
des del batxillerat
els alumnes
no arriben tan preparats
no sé si vostè
a la universitat
doncs també
copsa
aquest comentari
cada ben segur
que ha notat
el carrer
senyor Jordà
bé
en un àmbit
com és el que
jo conec més
que és el de la facultat
de ciències jurídiques
i per tant
els ensenyaments
de dret
de relacions laborals
de treball social
notem
certament
que la cosa
va així
que en general
en general
hi ha excepcions
en general
el nivell
amb el qual
arriben els alumnes
el nivell de conjunt
el nivell global
que arriben els alumnes
al nostre centre
i podríem dir
a la universitat
com a mínim diria
que és diferent
ara
que fa 15 anys
doncs
amb aquesta sentència
acabem
senyor Antoni Jordà
de la facultat
de ciències jurídiques
de la Rovira i Vergili
gràcies per haver estat
el protagonista
de la mirada
aquest divendres
moltes gràcies
a vostè
nosaltres ho deixem aquí
que arriben les 10
a la represa
després del bolletí
arriba Jolanda García
des del pati del Jaume I
3 hores i mitja
per fer balanç
de l'actuació
de Joamica Nadal