Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de polítics, de renovació
de noms propis, o també s'ha de fer
una renovació legislativa
perquè realment es pugui produir
aquest canvi. Hi ha coses urgents,
hi ha coses urgents que jo
i molta gent
venim dient fa molt de temps
i que, esclar, no passen perquè
hi ha màfies, veritables màfies
dintre dels partits polítics. Una cosa urgent,
per exemple, a nivell local, són
les llistes obertes. Que tothom ho reclama, això?
Clar, sí, sí, però no volen.
Evidentment, són màfies tancades,
són quatre amics, vull dir
que ja fins i tot porten noms, eh? Porten noms.
Els del carrer no sé quantos, els del carrer
no sé quantos. Són quatre.
Són quatre que tenen
copat el poder dintre dels partits.
No d'un partit, de tots els partits.
De tots. Llavors, aquests quatre se'ls haurà
de fotre fora petades, diguem-ne, no? O probablement
entrant dintre els partits i fotent-los fora, no sé.
Al final caldrà entrar dintre,
caldrà entrar militar, ser majoria
i fotre'ls fora, perquè ja n'hi ha prou, no?,
de vividors
i de gent de molt baix nivell dintre de la política
i, però jo, vamos,
reclamo ràpidament llistes obertes
perquè ningú pugui dir que a mi m'he votat.
No, escolta, vamos, la gent
votem, actualment, votem
partits. I, evidentment,
hi ha uns caps de llista que signifiquen més,
però els que venen darrere els caps de llista
van amagats, van amagats sota les faldilles del partit
o dels caps de llista. I, evidentment,
allà hi ha de tot. Hi ha gent bona,
hi ha gent menys bona, gent dolenta
i veritables monstres. Només cal veure, no?,
com es negocien
les llistes, com es fan ofertes,
com... Clar, clar, clar,
és una negociació,
esclar, jo no ho conec perquè no ho conec des de dintre.
No, però fixa't l'expectació que hi ha davant
que es presentin les llistes definitives.
En compte gotes, es van donant informacions,
X partit presentarà, va de número tal,
ara s'incorpora aquell, no em diguis
que aquell no el lligava. I tothom espera
que surti la llista com si fos un joc.
i no és un joc. No, no, esclar,
perquè ens juguem qui gestionarà
els nostres diners, qui gestionarà
la cosa pública, no?
I ja et dic, és el moment en què
els monstres tenen la seva
la seva parcel·la mediàtica
i tenen el seu moment de glòria
i quan pressionen perquè resulta
que jo porto... Quants vots portes tu?
Què portes? On t'ho posa
que portes vots tu? La llista
és la que porta vots i el cap de llista
eventualment doncs pot... Però vull dir
que... Llavors ja et dic,
jo crec que... Jo intento mirar-m'ho
en la part positiva, no? Almenys
no és que sigui particularment optimista,
però m'intento mirar en la part positiva
i penso que de moltes d'aquestes coses
que estan passant, doncs les coses
poden anar millor.
El que passa és que els que llegislen
i els que haurien de plantejar, per exemple,
a nivell local, el tema de les llistes obertes
són els propis partits polítics.
Exacte. Per tant, clar, és un cercle tancat, no?
Sí. Bé, potser l'única opció
és, doncs, ciutadans, allò
o les armes ciutadans, no? Les armes ciutadans,
en aquest cas no les armes, sinó ciutadans,
ocupem els partits polítics. O sigui,
entrem en massa en els partits polítics
i fotem fora amb aquesta gent.
No és la primera persona que sento de dir
entrem a militar, eh?
Ah, entrem, entrem, o sigui, allò
vinga, va, tu amb aquest, tu amb aquest, tu amb aquest,
ens ho repartim i fotem una neteja, home,
que ja està bé la broma, que ja està bé
de determinats monstres
que focalitzen la vida política
i que porten enfrontaments
artificials i que
i que centren els debats
en coses artificials i que no tenen
cap ni peus quan la gent ens preocupa
doncs la felicitat,
la vivenda, la salut,
l'educació dels nostres fills,
tots aquests temes que són públics,
que són comuns
i que amb aquests
fulanos és el que menys els importa.
El que els importa és viatjar per la cara,
cobrar
pràcticament per la cara,
sortir als diaris, tenen un ego
que no se l'aguanten
i fins i tot,
tant com estem veient ara
a nivell de l'Estat,
arribar a enfrontar
la societat
per la seva
per la seva
ego i per la seva
visió
cavernícola
de com és
la política, no?
És vergonyós.
Jo dic,
ciutadans,
ocupem els partits polítics,
ocupem els partits polítics,
fotem fora tota aquesta caterva
i almenys regenerem una mica.
Segurament
que el sistema tornarà a generar monstros,
però bueno,
netejarem una miqueta, no?
Vull dir que...
Ahir llegia en un editorial
d'un diari
n'apuntava
i diu
la política
de fet
només interessa
els periodistes
i els polítics
en aquests moments.
Però això no és veritat.
Clar, jo també...
No, no, és el que jo vaig pensar.
La política aquesta,
la política...
És el que t'anava a dir.
La política no és això,
per exemple,
a nivell estatal,
això que estem visquent ara
no és política,
és una altra cosa.
Clar.
Per tant,
la política segur que interessa
a moltíssima gent.
A mi el que fan els meus impostos
m'interessa moltíssim.
Exacte,
però això,
aquesta ressó,
aquest espectacle,
aquesta picabaralla,
això no interessa
perquè això no és política,
segurament, no?
Això és el Gran Hermano,
home,
això és el Gran Hermano
en versió VIP,
diguem-ne, no?
En versió cotxe oficial
i dinars pagats
i dinars i viatges
a llocs exòtics
pagats per l'erari públic.
Vull dir,
home,
per la mort de Déu,
això és vergonyós.
Fa fàstic.
Fa fàstic,
igual que fa fàstic
el Gran Hermano
i altres coses, no?
Vull dir,
que al final la gent
se'n cansa ja
d'aquests espectacles.
i ja et dic,
jo crec que sí,
que la política,
és que gairebé
per definició interessa.
En qui no li interessa
el que es fa
amb els seus diners?
A qui no li interessa
el futur dels seus fills?
A qui no li interessa
el benestar?
A qui no li interessa
el recalentament
del planeta?
Hem de viure,
vull dir,
és que seria suïcida
no interessar-se
per la política.
fixa't, Manel,
per exemple,
en els canvis
que està experimentat,
que experimentarà
i estem en un moment
realment
que hauríem d'estar
tots molt amatents,
sobretot
aquells que tenim
o que tenen fills.
Hi ha un canvi
en l'àmbit educatiu
importantíssim.
Hi ha una reforma
universitària
que determinarà
el futur
dels nostres fills.
I d'això
no se'n parla pràcticament.
En parlen els tècnics,
en parlen els directors...
Quan realment
és tot això
el que voldríem saber
els ciutadans,
que ens expliquessin
en què consisteix
tot això, no?
Això sí que és política, no?
Saps què passa?
Que això requereix
dedicació.
I la major part
dels polítics,
no tots, eh?
Però diguem molts polítics,
no diguem la major part,
diguem, molts polítics
això no els interessa.
Això els requereix dedicació,
treball, gestió,
dia a dia,
trucades...
Discreció.
Discreció, correcte.
Treball, treball,
treball i treball, no?
Allò que fa la gent,
treballar, no?
És clar, això no els interessa.
Els interessa sortir
als diaris fent declaracions
de bestieses,
viatjar per la cara,
figurar...
I et dic que...
Jo crec que aquest és el tema,
que això requereix
com qualsevol feina,
gestionar una empresa.
tu veus, escolta,
Repsol, Dau, Bas,
la botiga del costat,
la tecla,
funcionen.
Per què funcionen?
Perquè hi ha gent al davant.
I no surten gaire,
no surten gaire els mitjans.
Escolta,
i la gent se la cura,
la gent se l'ensenya,
es produeixen productes,
les botigues estan plenes,
els transports mal que ve
funcionen...
Per què?
Perquè hi ha gent al darrere.
I això,
i en política sembla
que estiguin per un altre tema,
no?
Ja et dic,
a última hora és qüestió
de noms i cognoms,
les coses no tenen més misteri.
noms i cognoms
i maneres de fer tradicions
que, esclar,
que estan enquistades
dintre dels partits polítics.
Els partits polítics viuen ara
com fa 30 anys
i el món ha canviat molt
des de fa 30 anys.
És el que jo t'anava a preguntar,
Manel.
Quan creus tu
que va començar,
no hi ha una data
ni una hora,
lògicament,
però quan creus tu
que va començar a canviar
d'aquesta manera?
Va una miqueta en sintonia
amb el desencant dels ciutadans?
Va una mica en sintonia
amb l'aparente desinterès
que la ciutadania pot tenir
perquè viu millor materialment?
Bé, jo crec que d'això
se n'aprofita el sistema.
No dic que se n'aprofiti conscientment,
és a dir,
no crec que hi hagi ningú
que estigui darrere del sistema
i digui
ara és el nostre moment
de medrar
i de mangar fins i tot.
És un procés,
no surt d'un dia
per l'altre.
Però, esclar,
els mangantes
i els que medren
i els monstres aquests,
doncs,
evidentment,
i els va bé
que la gent no els interessi
en aquestes coses
perquè així poden fer-ho...
Jo no crec que hi hagi un moment.
El que sí és cert
és que la història
d'Espanya en general,
Catalunya,
però, esclar,
Catalunya està immersa
dintre Espanya,
ho vulguem o no,
és anormal.
Vull dir,
quan aquí teníem
una dictadura
que matava la gent,
per cert,
entre parèntesi,
alguns dels que surten al carrer
encara no han condenat
els assassins
de fa 30 anys,
però, bueno,
tanco parèntesi.
Quan,
doncs,
a Itàlia,
a França,
a Alemanya,
la gent tenia
la situació que tenim ara.
Més o menys bé
l'economia,
però políticament
teníem la situació
que tenim ara.
Per tant,
hi ha una normalitat.
En fruit d'aquesta normalitat
es creen
un sistema polític
en el qual
se'ls dona molta força
als partits
i molta força
als partits majoritaris.
Es limita molt
als partits minoritaris,
el qual està molt bé.
Els que són més grans,
recordem
quan va començar
la democràcia,
a finals dels 70...
Quants partits n'hi havia?
N'hi havia centenars de partit.
Així de papereta.
Si tu fas proporcional,
en aquests moments
tindríem 37 partits,
això seria ingobernable.
De tota manera,
a Israel ho fan
i els hi va bastant bé.
clar,
Israel és un cas
molt extrem,
però vull dir que
a Israel hi ha un munt
de partits
i sobreviuen.
Però bueno,
aquí es va optar
per aquesta situació.
Amb la qual cosa
es crea un sistema
en la pràctica majoritària
que limita els partits petits,
els partits nacionalistes
en un país multinacional
els hi costa molt
de sobreviure
i llavors tenim
aquesta situació.
I jo crec que
ja han passat 30 anys
i ara ja no val
el coco franquista
per l'únic que serveix
és per dir-los
amb els senyors del PP
que el condemnin d'una vegada,
que no demanin a altres
que condemnin els assassins
mentre ells no condemnen
l'assassí número 1
que va tenir aquest país,
el tercer criminal
més gran de la història d'Europa,
així de clar,
vull dir,
dit pels historiadors.
Però bueno,
deixem la història.
Ja ha passat,
això ja no val,
el coco franquista,
ja no val això,
no?
Per tant,
tampoc valen
aquelles lleis
electorals,
aquelles lleis,
diguem-ne,
de funcionament democràtic
que van servir
per un moment.
Jo crec que aquesta anomalia,
les llistes obertes
existeixen en molts països.
Probablement...
No passa res,
no s'enfonsa el món.
No pot ser que un sistema
inexpert,
jove i que va néixer
en les circumstàncies
que neixia,
no s'hagi reformat
en 30 anys,
no?
Que no sigui
un tema obert,
dinàmic...
Perquè des de dintre
no interessa,
vull dir,
el carrer no sé quantos
i el carrer no sé quantos
i el carrer no sé quantos
no li interessa.
Clar,
els 5 o 6 amics
que viuen d'això,
que cobren d'això,
que fan i desfan d'això,
vull dir,
a veure,
en aquest país,
en aquests moments,
jo ara no diré noms,
perquè clar,
tampoc en vull anivisar ningú,
però hi ha gent més...
Gent en la política,
eh?
Ja no dic en l'empresa privada
que n'hi ha molta més,
que aquest és un altre tema
que no estem parlant,
però en la política
hi ha gent molt més poderosa
que el president
de la Generalitat
o que l'alcalde de Barcelona,
per entendre'ns.
Però no més
que en l'empresa privada.
No, no, no.
A l'empresa privada
en l'actualitat
hi ha gent que mana més
que el president
de la Generalitat
i del govern, no?
No, no,
però en refereixo
als que jo he votat,
als que jo pugui haver votat,
els que controlen
no són aquests.
O sigui,
que això és un engany.
Clar.
Vull dir que
estan uns altres al darrere
que són a l'aparat,
uns li diuen a l'aparat,
uns li diuen al carrer,
uns li diuen al boró,
no sé quantos,
que aquests
no els elegim ningú
més que uns quants militants
amb uns sistemes,
bueno,
deixem-ho córrer.
Sí, cada partit
té la seva manera de fer.
I aquests controlen
i aquests són els que no volen
de cap manera
les llistes obertes
en les quals els ciutadans
podrien dir
jo voto en aquest partit
però aquest monstru,
aquest monstru
i aquest monstru
no els vull.
O voto en aquest partit
però sobretot
vull aquest, aquest, aquest.
Hi ha res més democràtic
que això?
No.
Jo segurament que no.
I això jo crec
que és tan senzill,
jo no estic parlant
de llistes obertes totalment,
estic parlant
amb el sistema actual,
és a dir,
votar llistes
però amb la possibilitat
de poder tatxar noms.
Amb la qual cosa
els vots es compten,
la nit electoral
per entendre'ns ja se sap
quin partit ha guanyat?
Punto.
Però llavors
s'ha de recomptar
qui ha sortit
dintre d'aquell partit.
No qui digui
el carrer
o qui digui el buró,
sinó qui diu
els ciutadans
que ha sortit.
I amb això
ens evitaríem
personatges patètics
que estem veient
aquests dies,
doncs que
la gent n'està fart
i que encara diuen
que si no sé què,
que si aniran les llistes
i tal,
per la mort de Déu.
Clar,
i els que quedarien
haurien de finar molt.
Ah, clar,
haurien de treballar més,
això sí.
Clar,
esmentaves el tema
de la condemna
del govern franquista,
esmentaves el tema
de tot aquest,
ara amb el tema
de la memòria històrica.
Jo et faig aquest comentari
perquè ho he vist
avui als diaris
i jo sé que és un tema
que per convicció
però també per afició
i per interès
segueixes.
Avui llegia
en un diari
de Besnacional
que el govern
de Polònia
ha decidit
retirar les pensions
que pagaven
els brigadistes
internacionals
polonesos
que van venir
a lluitar
a la Guerra Civil
Espanyola.
I a més a més
tot això
va acompanyat
en una campanya
en la qual
se'ls titlla
de criminals
i assassins.
Quan ho he llegit
avui m'he quedat
molt parada
perquè dic
no tenim altra feina
i a països
com a Polònia
i d'altres
de l'antiga òrbita
de l'URSS
no tenen molta feina
per ara dedicar-se
a fer aquest tipus
de coses.
Bé,
està dintre
del revanchisme
religionista
de la dreta,
de l'extrema dreta
Polònia
ha caigut
en mans
de la dreta
molt dura.
Es retiren
les pensions
i fan una declaració
formal
titllant-los
de criminals.
Bé,
jo en primer lloc
el que faria
ràpidament
el govern espanyol
els hauria de
cobrir
aquestes pensions
perquè
a veure,
òbviament
dintre les brigades
internacionals
hi va haver de tot
però fonamentalment
les brigades internacionals
van estar formades
per voluntaris
per gent
absolutament voluntària
aquella imatge
d'Stalin
espitjant la gent
en àrea
és falsa
evidentment
algú ho havia d'organitzar
l'Internacional Comunista
i evidentment
hi havia comissaris
polítics estalinistes
però vull dir
que la gran majoria
està documentat
que eren voluntaris
que van venir aquí
a donar la cara
per la democràcia espanyola
alguns volien el comunisme
evidentment
però la majoria
però venien voluntaris
no hi havia soldats
van venir molts brigadistes
d'Holanda
d'Alemanya
d'Estats Units
entre 50 i 60 païs
i que en cap moment
eren d'ideologia comunista
a veure,
la majoria sí que ho eren
altres es definien
antifeixistes
però pensem en tot cas
que el 36
pensem que el 36
el que després es va conèixer
d'Estàlin
encara no es coneixia
per tant
tampoc venien aquí
a instal·lar l'estalinisme
i si ho haguessin sabut
probablement
s'ho haguessin pensat
dues vegades
si haguessin sabut
el que era l'estalinisme
per tant
això em sembla lamentable
a mi el que
clar, jo en Polònia
no hi puc fer res
perquè tot i que som polacs
nosaltres també
però jo crec que
algú hauria de cobrir
aquestes pensions
entre altres coses
perquè deuen ser
brigadistes polonesos
en aquests moments
en deuen quedar 17
o 22
però així
és un tema
és un assumpte testimonial
el fer aquestes declaracions
per tant és un tema testimonial
jo crec que els polacs
els catalans
hauríem de fer alguna cosa
i el govern de la Generalitat
potser hauria d'avançar-se
perquè a més són quatre duros
jo en tot cas
el que sí que em toca
que és la llei de la memòria històrica
és una nova vergonya
o sigui
jo no acabo d'entendre
com és possible
que
després d'una segona vegada
és a dir
quan el govern socialista
de l'any 82
va pujar al poder
potser era massa tendre la cosa
però figura que aquests són els hereus
del PSOE
que va lluitar a favor de la república
dius
vale
del 82 al 93
no poden
perquè
perquè bueno
les ferides estan molt
però
l'any 2007
que un govern socialista
amb un senyor com el Zapatero
que fa de l'ètica
la seva bandera
i encara
tinguem una llei
de la memòria històrica
vergonyosa
que no reconeix
que hi ha més de 30.000 persones
a les cunetes
de la d'Espanya
enterrades encara
els morts
els assassinats
perquè quedi clar
els assassinats
del bàndol franquista
els assassinats
del bàndol franquista
és a dir, aquells que van ser assassinats
pel bàndol republicà
estan tots enterrats
i ben enterrats
i és lamentable
el que va passar
jo no defenso res
però n'hi ha
més de 30.000
persones
és a dir, que podrien ser
tots ells el meu avi
que estan en fosses comunes
i encara no se'ls ha fet
un enterrament
i els hereus
això
és una vergonya
se n'haurien de donar
vergonya
i hauria d'aparèixer
el fantasma de pau
i eglésies
aixecant-se
i dient-li
maleït sigueu
perquè és una vergonya
que encara
no tinguem una llei
de la memòria històrica
com Déu mana
que és simplement
tornar les coses a zero
i va ser una catàstrofe
les coses com van ser
i les víctimes
se les ha de protegir
és que no és per caure
en l'emocionalitat
que diuen
que no s'ha de tenir mai
en aquests temes
però si ho trasllades
a nivell personal
segur que a tots nosaltres
ens agrada
i saber on estan
els nostres pares
els nostres esters estimats
i quan ens ve de gust
o no
anar a dir hola
o el que sigui
és natural
que aquestes persones
que a més van patir
unes circumstàncies
molt difícils
vulguin saber
on són les restes
dels seus pares
o dels seus avis
és que això és de sentit comú
segurament
en aquest país
hi ha 10 milions de famílies
a Espanya hi ha 10 milions de famílies
per tant 30.000 famílies
és no res
és un 1 per 10.000
si voleu
però hi ha 30.000 famílies
en aquest país
que tenen un avi
o una àvia
normalment avis
però també àvies
que no saben on tens
ja no parlo de desapareguts a la guerra
perquè mira
desapareguts a totes les guerres
no, no, no
d'assassinats
o sigui que la gent
sap que està
en aquella cuneta d'allà
més o menys en aquell racó
perquè uns desalmats
blaus en aquest cas
en l'altre costat
eren vermells
li van fotre 4 tiros
una matinada
i en aquests senyors
no se'ls ha pogut enterrar
perquè primer amb la dictadura
i després en la democràcia
no toquis res
no toquis res
perquè
i ara que
estem
el país que creix més d'Europa
amb una economia assenejada
que ja ningú recorda la guerra
que pràcticament
tots els butxins
són morts
i tal
i encara no
home
per la mort de Déu
vull dir que aquest és un tema
que em sembla vergonyós
i encara ara
hàgim d'estar discutint
a la baixa
una llei de la memòria històrica
que és lamentable
que l'hagin fet
els hereus del PSOE
precisament aquesta llei
i altres assumptes
com abans comentàvem
educació
universitats
o qualsevol altre àmbit
doncs no se n'ha parlat
portem gairebé un mes
amb el tema
de
Juan Atxaos
amb el tema
de les manifestacions
amb les picabaratlles
amb aquestes coses
que això sí que realment
està esgotant
a la ciutadania
bueno això és un altre
episodi
aquest és l'episodi
de la dreta
per dir-li
d'una forma suau
que no
que no paeix
la derrota
del
vull dir que se la van guanyar
pols
del 14
del 14 de març
del 2004
quan després de dir
mentides a la població
la gent va reaccionar
i els va fotre fora
i això no m'ho he empaït
bueno
si encara van dient
que els islamistes
eren drets
i aquestes coses
aquestes coses
que sembla mentida
sembla mentida
parlant de més de
500 autocars
que aniran a Madrid
parlant de que serà
una de les manifestacions
més multitudinàries
de la història
de la democràcia
jo no sé després això
si fins aquesta setmana
hem estat
amb molta tensió
des d'aquest punt de vista
en funció de com
vagi la marxa
i concentracions
que hi ha
aquí a Tarragona
també hi ha una concentració
aquesta tarda
a la plaça de la Font
per aquest mateix tema
del Partit Popular
la convoca
no sé com
continuarà la setmana vinent
perquè clar
això no s'acaba aquí
és l'estratègia de la tensió
a veure
em sembla que això
ja està bastant clar
hi ha una sèrie d'individus
al Partit Popular
no diria que siguin tots
però hi ha uns
molt identificats
alguns no surten
a la tele
els més perillosos
probablement no surten
a la tele
els que surten a la tele
són els portaveus
però n'hi ha
que han decidit
ara diria una expressió
molt bèstia
que diria
tirar la de llances
al riu
vull dir
no hi ha prisioneros
des del punt de vista polític
o sigui
aniran fins a les eleccions
amb l'estratègia
de l'atenció
jo vull creure
que el país
és prou madur
com perquè aquesta estratègia
igual els acaba sortint malament
i si els acaba sortint malament
serà divertit
veure determinats personatges
que ara surten per la tele
sortir escoats
i anar a parar
amb fundacions rares
perquè seran
cadàvers polítics
o no
o els hi sortirà bé
i llavors
tindrem un altre escenari
en el qual tindrem un partit
però esclar
els partits
quan radicalitzats
també quan arriben al poder
ja no es deixen de radicalitzar
és a dir
que a veure
tampoc pensem
que si el PP guanya
les pròximes eleccions
això serà jauja
vull dir
bueno
hi haurà un ministre
com el Rato
o un altre ministre
que més o menys
no aniran portant
i tampoc passarà res
continuaran manant
aquells que dèiem
exacte
aquests no els votem
aquests no canviant
aquests no els votem
per tant tampoc és
però l'estratègia
de l'atenció
és evident que seguirà
avui amb l'excusa
del criminal aquell
del de Juana Chaus
i demà amb una altra
una altra excusa
corresponent
realment
jo amb això
estic d'acord
amb el president del govern
el Zapatero
amb el tema del terrorisme
no s'hauria de fer política
però és un tema molt seriós
i n'hi ha que l'hi fan
i això em sembla vergonyós
Mira a Irlanda
com ha anat
quins resultats han tingut
les eleccions
com ho veig
és com ha anat
els que ha guanyat
amb Paisley
i els dos
i ara s'hauran d'entendre
els dos falcons
s'hauran d'entendre
els moderats
els anomenats moderats
han quedat fora
però bueno
això és bastant
a veure
és bastant lògic
el que hi hagi
hi hagi hagut
malgrat tants morts
com hi ha la història
d'Irlanda
i l'època de l'Ira
que hagin arribat
a aquest punt
de normalitat
d'eleccions
i no ha passat tant de temps
jo crec que vam
a veure des de fora
no ho conec gens
no tinc ni tan sols
amics irlandès
vull dir que no
no ho conec gens
però dono la sensació
d'un procés molt seriós
en el qual
la Paula acabaran firmant
els que l'han de firmar
que són els falcons
perquè si la Paula
firmen els coloms
no val perquè els falcons
protesten
la Paula han de firmar
els extremistes
la Paula han de firmar
els que se n'estan matant
els que es miren a la cara
i diuen mira
saps què
no ens matem més
perquè no el porten lloc
si la firmen
i això és com
el País Basc
el País Basc
la Paula
l'han d'acabar firmant
doncs els falcons
també
i és possible
que l'hagi d'acabar firmant
un govern extremista
de nacionalista espanyol
amb una facció
extremista
d'ETA
perquè és que si no és així
no acabarem mai
no s'acabarà mai
per cert
queden quatre minuts
m'agradaria fer una referència
a aquesta cimera
que hi ha hagut a Madrid
de dones africanes
i dones europees
i déu-n'hi-do
els càrrecs
que en els països
de l'Àfrica subsahariana
comencen a ostentar
ja les dones
les dones negres
i amb una experiència
i amb una
vaja
jo he estat llegint
una miqueta
declaracions
i entrevistes
que se li ha fet
per exemple
a la presidenta
de l'Iberia
sense anar més lluny
i dius
quin cap més ben posat
que tenen aquestes dones
això és una esperança
això realment
és una esperança
en un continent
que sembla que és
el continent sense esperança
que les dones
hi tinguin tant de paper
és una esperança
perquè més enllà
de tòpics
el que és cert
és que
la component femenina
no ha estat explotada
perquè
lògicament
per qüestions històriques
antropològiques
pel que sigui
però jo crec que
fa falta la mare
més que el pare
els pares
han manat fins ara
potser ja és hora
que manin les mares
que tenen una altra sensibilitat
i jo
la veritat és que
és una de les notícies positives
veure
veure com a l'Àfrica
el lideratge
no dic que estigui passant
a mans de les dones
que no és així
encara
però que hi ha moltes dones
que estan agafant
les rendes
perquè és clar
és que a última hora
quan s'arriba
a l'extrema misèria
són les dones
les que aguanten
les que aguanten
les famílies
les que aguanten
els països
de fet s'explica
que són
les petites comunitats
femenines
les que estan tirant
endavant el país
amb la petita economia
amb aquesta política
de diverses ONGs
dels microcrèdits
que realment són
les que estan creant
petites indústries
a nivell de cooperatives
i que estan creant
un altre concepte
del que és
el món d'Àfrica
jo ja et dic que
l'Àsia també està passant
en països amb desenvolupament
jo crec que és una esperança
això és un signe
també d'aquells
per somriure
per sentir-se optimista
que no tot són monstros
que no tot són
són coses que van malament
hi ha coses que van bé
els humans
són molt variats
i hi ha molts humans
que volen que les coses funcionin
i en aquest cas
doncs em sembla que
caldrà veure
si això evoluciona
en aquest sentit
perquè és que és l'única esperança
que té l'Àfrica
perquè per altra banda
tota la resta
és un continent
desgraciat
diguem-ne
jo crec que
potser
potser
nosaltres ja no ho veurem
però potser
en el futur
pensem que d'allí
va venir la humanitat
de l'Àfrica
i dos vegades
no una
sinó dues vegades
i potser
potser la tercera
serà l'avançuda
que vingui un nou humanisme
de l'Àfrica
evidentment estem parlant
en termes
històrics
en termes de generacions
però tal vegada
tal vegada sí
i nosaltres ja no ho veurem
però bueno
és una esperança
intueixo Manel
que tu ets dels que pensen
que hi ha més coses bones
que dolentes a la vida
i que hi ha més
i hi ha en condicions
que no pas monstres
com tu els defineixes
jo no crec
que les coses
vagin
això
és que tot va malament
jo no ho crec
hi ha moltes coses
que van malament
però en som responsables
també els que ens queixem
i igual que deia abans
jo torno a repetir
a les armes ciutadans
tu estàs per assaltar
les seus dels partits polítics
per afiliar-se
exacte
no per assaltar-les
per tirar-les
i pintura
i fer
no no per afiliar-se
i dir
escolti
jo em vull apuntar
gairebé
gairebé de manera aleatòria
allò
si ens juntéssim 200 ciutadans
creu una estratègia ciutadana
per ocupar els partits
i afiliar-nos
10 aquí
10 allà
10 allà
10 allà
escolta'm
la militància que hi ha ara
ràpidament ocuparíem
perquè és que ara
ara
hi ha molts partits
que l'únic que hi ha
són gent que està esperant
el càrrec
i sobretot ara
aquí hi ha hagut canvis
i tot això
i ja està bé
no res
tu vés donant idees
per cert
Manel
t'has adonat
que per primera vegada
a la vida
no hem parlat d'internet?
és veritat
ni una sola vegada?
que bé no
és la primera
no que bé no
que està molt bé
internet
és que internet
ja és com la llum
que ja no parles
de la llum
perquè la tens
encara no és del tot així
però cada vegada
va sent més normal
voldrà dir
que tot allò
que obviem
és perquè en principi
està funcionant
i funciona
exactament
Manel Sant Romà
que dir-te
que com sempre
ha estat un plaer
t'espera'm un altre dia
molt bé
moltes gràcies
Gràcies
Bon dia