Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, iniciem aquest temps d'un quart de català, repassem l'actualitat de la llengua.
Ja ha sortit el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans,
ens va fer molta gràcia la incorporació de paraules que no coneixíem,
com el pica-pica.
Xatejar, piercing, mossà de memòria, eh?
Mira, mira, que no estic llegint.
Piercing, però n'hi havia més.
Ai, no me'n recordo.
Diràs que moderna, només se'n recorda de xatejar i piercing.
Doncs no és el que em va quedar més al cap.
És que és bastant difícil que algú se sàpiga les 2.422 paraules noves que hi ha...
2.420?
22.
2.422 paraules noves que hi ha en aquesta edició,
que, de fet, no ha sortit encara al carrer.
Surt demà.
Surt demà, exacte.
Dubto que...
El dia 29.
Dubto que les llibreries facin com ha fet algun banc recentment
per la sortida del mercat de la Xbox 60 o coses d'aquestes.
Ui, per un diccionari? No ho crec.
Hi va haver un banc que va obrir a les 12 de la nit el dia que sortia la Xbox
i hi havia cua de gent, eh?
Dubto que les lligaries demà hi hagi les mateixes cues.
I em perdó als treballadors de la banca que ens estan escoltant,
que em costa que ens escolten.
Si no ens obren per fer una gestió, no ens obrim per vendre màquines, per favor.
Va fer ràbia, això, eh?
Això fa ràbia i fins i tot...
Bé, més coses igual.
Que no tenim temps, és que ens empatullem amb unes coses que no tenen res a veure.
El que ens interessa, la notícia de la llengua catalana d'aquesta setmana,
jo crec, sense gaires dubtes, que és la...
Però hauré també ser incorporat.
Sí, és l'aparició de la nova, de la segona edició del diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans.
És el tercer diccionari normatiu de la llengua catalana en els últims 100 anys.
Els que estaven mirant la llista de paraules que em fa gràcia.
Ho remarco, eh? Ho remarco.
El català té diferents diccionaris i n'hi ha molts diccionaris,
però n'hi ha uns que són descriptius, uns altres que són orientatius
i només n'hi ha un que sigui normatiu, que és el de l'Institut d'Estudis Catalans.
Què és aquest?
Aquest és el que mana.
Aquest és el que dicta la norma.
L'Institut d'Estudis Catalans és qui té l'autoritat lingüística i normativa sobre el català.
La normativització, no la normativització, les normes gramaticals,
tot això, les dicta la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
per a tot l'àmbit lingüístic, al marge i independentment
que puguin existir altres organismes similares al País Valencià o a altres llocs.
Per tant, l'autoritat de l'Estudis és aquesta.
El primer diccionari normatiu de la llengua catalana va ser el del Pompeu Fabra.
En quin any, el del Pompeu Fabra?
És el primer que va existir normatiu l'any 1932.
1932.
I es va publicar quan aquest senyor Pompeu Fabra era el president de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'any 1932, primer diccionari normatiu de la llengua catalana.
Després no diguin que no ho hem dit, eh?
La segona edició, quan va ser?
Quan va ser la segona edició?
Doncs durant moltes dècades, tenint en compte que entre la publicació
del primer diccionari del Pompeu Fabra i el següent,
hi va haver 40 anys de dictadura i una que ha recebut tot això,
que ens van impedir moltes coses, ens van eliminar moltes coses,
doncs una va ser que durant moltes dècades només van tenir aquest diccionari normatiu.
Fins que l'any 95 l'Institut d'Estudis Catalans fa una,
per primera vegada fa el seu diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans,
que veia ser la continuació o la nova actualització.
Per tant, el primer, 1932, el segon, 1995...
Parlem 63 anys de diferència, eh?
Prenent com a base el del Pompeu Fabra del 1932,
que el diccionari del 1932 es deia Diccionari General de la Llengua Catalana,
tot i que el publicava el president de la secció filològica
i era conegut amb recolzament i el coneixement de l'Institut d'Estudis Catalans,
però no era una obra pròpiament de l'Institut d'Estudis Catalans,
sinó que era una obra d'una persona, que era ell.
En canvi, després, l'Institut d'Estudis Catalans,
aquest diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans,
que va sortir el 95, el que s'ho dit ara, hi han participat més de 100 lingüistes,
filòlegs, tècnics, etcètera, etcètera,
i així que és un treball d'un equip de professionals lexicògrafs,
gramàtics, lingüistes, etcètera, etcètera.
Dit això, tenim tres edicions.
Aquesta, la que ha surt ara, han passat 12 anys des de la del 95, la del 95,
resumidament, diguem quatre xifres de la del 95.
Va ser la primera edició del 95, va ser polèmica
perquè hi va haver un famós article a la revista Els Marges
de quatre filòlegs que van criticar certes mancances
i certes, diguem, dúbites i coses dubtoses del diccionari.
Hi va haver dues reimpressions, una de l'any 46 i l'altra de l'any 47,
i en total d'aquest diccionari de la primera edició del DIEC,
és conegut com a DIEC entre els tècnics del meu gremi,
se'n van vèncer 144.738 d'exemplars.
En el format normal ja estan.
Després hi ha el format manual que va sortir pocs anys més tard
d'aquest matí institut, el diccionari manual de l'Institut de Ciutat Catalans.
D'aquest se n'han venut 10.121,
i també existeix en CD-ROM i se n'han venut del CD-ROM 1.800 còpies.
I, a més a més, podem dir que també és consultable a la web.
Una persona pot anar a la web de l'Institut de Ciutat Catalans,
buscar una paraula i el diccionari nou matí...
Gratuïtament.
Sí. A la web podem utilitzar el diccionari per buscar paraules gratuïtament
i saber-ne tant la definició com les equivalències, etcètera, etcètera.
Parlem ja del diccionari nou.
Es va presentar dilluns al matí institucionalment
i a la tarda es va anar a presentar...
No, va ser una notícia de ressò, i tant.
Però a les llibreries arribarà demà.
Demà, com dèiem abans amb la cosa aquesta
de les...
Has portat molt de material i a mi m'ha cridat molt l'atenció,
per exemple, una expressió que era així com a molt castellanitzada,
que és per autonomàcia.
Per autonomàcia.
Ara podem dir per autonomàcia?
No, autonomàcia no, antonomàcia.
Antonomàcia, però vaja, ve a ser...
Jo ho he dit tota la vida.
Doncs no ho deies bé, pel que em sembla.
Una altra cosa és que no parlava normativament.
No eres normativament.
Jo no soc gaire normativament.
Una altra cosa que hem dit tota la vida és
hem portat una rebequeta.
Sí.
Doncs no era correcte dir rebeca.
I ara sí.
I tu saps d'on ve aquesta paraula?
De la pel·lícula.
De la pel·lícula.
De la pel·lícula, rebeca.
Que portaven aquelles jaquetes curtetes de punt finet.
Sí, doncs aquesta paraula, tant en català o en castellà,
sorgeix...
D'una pel·lícula?
A partir d'aquella pel·lícula.
Antigament no se'n deia així, se'n deia simplement jaqueta.
Jaqueta, i era una rebequeta.
Ara una rebequeta...
Però greu ho hem dit tota la vida.
Sí, però...
I no era normativament.
No estava al diccionari.
N'hi ha moltes de coses.
Hi ha una...
En aquest diccionari nou, hem dit abans que hi ha 2.422 paraules.
Més que a l'anterior edició.
En total, en total, n'hi ha ara 69.988.
Imagina't.
I algunes són fruits de les noves cultures, no?
Una de les coses que s'ha fet en aquests 12 anys,
i a més amb les crítiques que va haver al primer,
va ser precisament adequar la qüestió, diguem, als matisos ideològics.
I en alguns casos es nota molt.
perquè en la primera edició, en la primera edició, l'any 95,
es va fer partint del Fabre,
i en alguns casos les definicions no es van retocar gaire.
I les definicions que tocava fer per la qüestió, diguem,
per l'ètica, la moral i la cultura.
S'entomple la boca de paraules, de tantes com n'hi ha.
És que n'hi ha quasi 70.000.
I les vols dir totes alhora?
No, només en vull dir 3 o 4.
Un boca plena de paraules.
3 o 4, en direm.
Algunes definicions estan molt marcades per la ideologia i la moral de l'època.
L'any 95 això encara se'ls va escapar una mica,
i encara hi havia definicions absolutament carrinclones.
Tenim exemples d'això?
Sí, ara t'en donaré dos.
I ara això ja s'ha superat.
A més a més s'han canviat definicions amb matisos importants.
Directes exemples d'això.
Definicions que han canviat.
Per exemple, la de pagar, pagana.
L'anterior definició de l'any 95 era dit de qui adora falsos déus per oposició als fidels de les tres religions monoteïstes,
el cristianisme, el judaïsme i l'islamisme.
Dit de qui adora falsos déus.
Falto, parlem-ne.
La nova definició...
Falsos falsos.
Què vol dir falsos déus?
La nova definició diu que no professa cap de les tres religions monoteïstes,
el cristianisme, el judaïsme i l'islam.
Això em sembla més raonable.
Més objectiu.
Passa el mateix amb la definició d'heretgia, per exemple.
Fins a l'any 95 encara, hereu de la definició de Fabra de l'època,
heretgia era doctrina contrària als dogmes de l'església,
especialment quan tendeix a promoure un sisma o separació.
Aquí hi ha entès l'església i en majúscula com a església catòlica, apostòlica, romànica i tota la mandanga.
Ara la nova definició és doctrina que l'església,
no diu quina, però ja s'ha tornat a sobreentendre que és aquesta,
doctrina que l'església considera contrària als seus dogmes.
Aquí hi ha un canvi de posició demoniològic important
que em sembla que és una de les coses interessants d'aquest diccionari.
I n'hi ha moltes altres d'aquest estil.
Una altra cosa és tota la terminologia tècnica,
que fins ara, l'any 95 precisament, havien exclòs molta terminologia tècnica,
aquesta vegada s'han inclòs uns quants, a veure,
1.944 entrades de terminologia tècnica.
De 3.580 proposades que hi havia,
se n'han admès 1.994 de paraules de terminologia tècnica,
que abans no hi eren i ara sí que es conselleren, etc.
Podríem parlar de xifres així, pim-pam-pim-pam.
Parlem d'anticionari nou.
69.988 entrades,
2.422 paraules més que a l'edició del 95.
12.460 excepcions més,
és a dir, significats de paraules.
Una excepció és el significat que pot tenir una paraula.
Doncs 12.460 més.
En total ara n'hi ha 132.000 i pic.
343 entrades més.
14.000, no, 14.000, 7 definicions més
i 6.234 exemples més.
Molt bé.
Ho deixem aquí i jo crec que caldrà tornar al diccionari,
ja que surten demà a la venda,
doncs ja tornarem a propers programes.
Setmana per la llengua de la Universitat de Perpinyà.
Doncs sí, això m'ha agradat.
Aquesta setmana anem una mica per tot arreu geogràficament parlant.
La Universitat de Perpinyà,
diguem, l'adreça de la web,
és una cosa que s'està fent des del dia 30 fins a l'1...
No, no, perdó, des del dilluns fins al dijous 30,
no, fins al divendres 30,
és la setmana per la llengua,
a la Universitat de Perpinyà,
organitzada per la Universitat
i les Asociacions Estudiants i Associacions Culturals de Perpinyà.
Organitzada això a la Universitat,
hi ha exposicions,
unes exposicions itinerants dels Angelets de la Terra,
hi ha conferències i taules rodones,
hi ha una tarda poètica
per escoltar els poetes de la Catalunya Nord,
una a Cercavila el dia 30
per convidar el concert per la llengua
que es fa al vespre amb quatre grups,
concretament un de Barcelona,
un de País Valencià,
un de Mallorquí i un de Sabadellenc.
Ara que aquests tipus d'ambients
no els hi van gaire,
sempre poden anar també al segon saló del sexe en català,
a Manresa.
Diferent a l'activitat anterior, eh?
Sí, perquè també és cultural.
I tant, sempre,
si és en català.
És que justament un dels valors d'aquest saló
i el motiu pel que el traguem aquí és aquest.
Sí, perquè si no...
Ara ho explicarem.
Ja veus tu.
Diguem, l'adreça de la web de l'Oda Perpinyà
és www.setmana-llengua.com
i l'adreça d'això que diem ara
és www.sexecatalà.com
i la pàgina web, la primera cosa que diu
benvinguts al segon saló del sexe en català.
Sexe en català és un saló que vol dinamitzar
la normalització lingüística
dels productes i tecnologies
de la indústria del sexe a Catalunya.
Això de tecnologia i sexe sona tan raro?
Etiquetatge, doblatges, publicacions, web
i que compten amb el regolzament
de les principals institucions del país.
A la Galeria de Fotografies de l'edició de l'any passat,
que va ser la primera, per exemple,
a l'acte inaugural hi assistia
el director general de Política Lingüística.
En aquell moment no era director,
és secretari de Política Lingüística,
que ho ha de ser ara mateix,
l'any passat ja va ser la inauguració
perquè hi ha tot aquest aspecte.
A la web hi ha un apartat interessant
que és el diccionari sexual.
A les presentacions...
Diccionari sexual.
Sí, que des de l'any passat fins ara
s'ha ampliat, ho he comprovat,
s'ha ampliat i hi ha un apartat d'expressions
i frases fetes de tema sexual
que està bastant bé.
Això fa gràcia.
Fa gràcia, això fa gràcia.
Em fa gràcia, clar que sí.
I després, diguem-ne,
de coses de normalitat lingüística,
doncs a les presentacions...
Els ullens diuen,
ai, no diran cap, no diran cap,
desnou, perquè és horari infantil.
No, no és horari infantil, ara.
Novetats des del punt de vista lingüístic
són el primer concurs de relats eròtics.
Una de les condicions,
si no quan on és,
que siguin en català...
Per antonomàcia.
Han de ser exclusivament en català,
no poden ser en altres idiomes.
I presentacions d'algunes pel·lícules,
com ara una que es diu
Càsting de noies catalanes,
evidentment la pel·lícula
està doblada al català.
O El diable sap el meu nom,
també pel·lícula doblada al català.
Però trobo que els títols són poc...
poc evidents o poc eloquents
respecte al contingut.
Però les caràtules no, eh?
No, les caràtules ja les veig aquí que no,
que també les he fotocopiat.
Tu mires la caràtula.
A veure, la del diable, com és?
No les podem explicar.
No les poden explicar.
Que vagin a la web i unes si volen.
Quan jo anava a l'institut,
el professor ens deia,
professor que després ara és president...
Enric, tenim poc temps fent valoració
la propera setmana de com ha anat?
Sí.
De dir, ha anat molt bé tants visitants
i així tornem a parlar del temps.
No sé si podrem dir-ho, eh?
No sé si podrem dir-ho.
Sí, home, sí.
Tenim l'anecdotari de primavera,
l'aquesta secció que va iniciar l'Enric
la passada setmana,
a través de la qual,
no sé si està en el nou diccionari,
parafraseja?
No seria...
No, això ja hi sortia fa temps,
els diccionaris.
Sí, sí.
Parafrasejant el títol d'una pel·lícula de Robert Redford,
doncs diu,
la metgessa que xiu-xiugejava amb els pacients
i no els cavalls,
com era la pel·lícula de Redford.
La metgessa que xiu-xiugejava amb els pacients
era una metgessa del Pantallobregat,
que ho feia en català.
I per això l'han acomiadat,
perquè és clar,
és una cosa terrible,
i a més està...
Deu estar prohibit.
Això no pot ser.
Atenció,
perquè l'han acomiadat d'una cosa que és...
De fet,
de xiu-xiugejà no xiu-xiugejava,
ho parlava en català,
i el que veu és que la senyora treballava
al centre esportiu municipal,
ho remarco,
municipal,
senyera del Prat de Llobregat.
Per tant,
una cosa municipal,
i el que passa és que aquest centre esportiu
el gestiona una empresa privada,
i l'empresa privada,
doncs ja té aquestes coses.
La metgessa parla en català,
que és el que li toca normalment
i és el que hauria de fer,
i a més treballa per al municipi,
i feia set anys que hi treballava,
però alguna queixa,
alguna,
ha fet que l'empresa l'acomiadi.
L'empresa,
la carta d'acomiadament,
ja reconeix que és un acomiadament improcedent,
i diu,
la seva...
Diu que l'acomiaden,
per la seva negativa a l'ús de l'idioma castellà,
en haver estat advertida en diverses ocasions.
I en un altre lloc de la carta,
també la carta,
el redactat de la carta ja admet,
ja diu que sap que...
Diu,
l'empresa justifica l'acomiadament
a la multitud de queixes rebudes
dels usuaris de la instal·lació situada al Prat de Llobregat,
en relació amb la seva negativa,
utilitzar l'idioma castellà,
en haver-li advertit en diverses ocasions
d'aquesta circumstància.
Per tant,
l'empresa s'estima més una indemnització que no pas...
Sí, a més,
l'empresa reconeix que és un acomiadament improcedent
i ofereix la màxima indemnització,
però la senyora ho ha denunciat a través del sindicat
i això anirà a judici.
Ja ho veurem.
En fi,
fem la qüestió,
una mica de música,
la qüestió,
perquè estem arribant pràcticament al final del temps.
La pregunta,
Enric,
i mentre arriba la primera...
fem una petita pausa i recapitulem.
Vinga, va.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a e-garriga
arroba c-p-n-l punt o-r-g
o truca a l'Enric Garriga al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
Ara no sap però jo encara ho faria
una galera armaria de nits.
Les veus d'ara mateix
que actuaran a la ciutat de Tarragona?
Quan actuen?
Doncs el dia 30 passat demà.
Ai que bé.
A l'Escumbar,
que és on es fan els concerts d'aquest tipus
perquè els altres estan tancats,
a les 11 de la nit,
em sembla que val 5 euros l'entrada,
i ara mateix és un dels grups
que han sortit de la dissolució de Brahms.
El cantant continua sentit tot
i alguns membres de Brahms estan aquí.
Molt bé.
I sentim una cançó que es diu
ara no es fa però jo encara ho faria,
que ara la de jo discutíem si és o no és
de Pere IV,
que en aquest disc hi ha unes quantes cançons
que són textos de Pere IV.
És un textul poètic.
Ens sembla que sí que ho és aquesta.
Doncs amb aquest fons musical
fem la pregunta,
la qüestió d'avui per aconseguir
la motxilla de la Queta
i tot el que hi ha al seu interior.
La pregunta és senzilla,
però no fàcil.
En quines dates s'han publicat
els tres diccionaris normatius del català?
Cosa que jo he remarcat al principi.
Sí, perquè semblàvem tontets
l'Enriqui Servidora.
Què? Quin any? Què dius?
Home, segur que ho han apuntat.
Hem parlat de tres,
com a mínim heu d'encertar dues.
Doncs vinga,
donem pas a aquesta primera trucada.
Esperem que no hi hagi una segona,
perquè voldrà dir que hem fet el regalet.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
El David, el David García.
Què tal, David, com va?
Un clàssic.
Molt bé.
Un clàssic d'un quart de català,
així m'agrada.
Demà comprar-te el diccionari, eh?
No l'hem dit.
El diccionari té més de 1.800 pàgines
i valdrà 67 euros.
Comptarem aviam per quan surt la paraula.
David, dates de publicació.
La segona és el 1932.
Bé.
Molt bé.
Pompeya Fàbrega.
Bé, Pompeu Fàbrega.
Comencem amb Pompeu Fàbrega.
I la segona, el 1995.
Sí.
I ara, la nova que he estat, 2007.
Perfecte, David.
Tres de tres, perfecte.
Molt bé.
Però de motxilles, només una, eh?
Sí.
Ja, ja, ja.
Però amb les cosetes dins, no?
Sí, sí, amb el lot.
El bolígraf, el calaüe, el buf i el calendari.
Tot, tot, tot.
I el bolígraf.
Molt bé, David.
Gràcies per trucar-nos, eh?
Què?
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Escolta, Enric, a mi m'agradaria això de fer el càlcul de quan surt la paraula.
Ets capaç de fer-ho per la setmana que ve?
Et puc posar deures com el col·le?
Com a veure, si és el preu del diccionari per les paraules que condessin, ho podem fer.
El que no podem fer-ho és pel sou dels 117 que l'han curat.
Ai, tot ho ha de polititzar, aquest home, no.
Jo vull saber, 67 euros costa el diccionari, quan surt la paraula.
D'acord?
Sí.
Sí?
Doncs vinga, pregunta el Lluís quantes paraules.
Buf, un munt.
Quasi 70.000.
A menys d'un euro la paraula.
Si és que ens perden les paraules en aquest espai.
Mira, ja ens hem passat de temps a mascareix.
A veure, el Lluís ja ha fet el càlcul.
Ho deixem per la setmana vinent.
Ràpidament, noveteta editorial informàtica, que ens espera la Guàrdia Urbana.
Ja existeix, atenció, la setmana que ve ho explicarem.
Ja existeix la web de Microsoft en català.
I des d'aquesta web ja s'hi pot baixar els pedaços per a l'office en català i aquestes coses.
Per la setmana que ve ho explicarem.
No és el que era, només parla en general de coses positives.
Enric Garriga, gràcies. Fins la propera setmana.
A la setmana que ve més.
I encara sóc cert de trobar una illa.