.
Ara són dos quarts de dotze del migdia,
de cinc minuts i mig.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio en directe.
Avui els hem avançat una miqueta l'hora,
perquè amb l'estiu ja saben que també la programació varia,
però no ens podíem perdre aquesta cita mensual
que tenim amb la Guàrdia Urbana de Tarragona,
que està de celebració, o podríem dir de celebracions,
perquè amb motiu del seu 150 aniversari,
Déu-n'hi-do a l'activitat que duen a terme.
Isabel Moedano, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs de vacances, no?
No, Carme.
Però feu vacances, la Guàrdia Urbana, com tothom, eh?
No baixen la Guàrdia, ja, ja.
No, no, no.
Broma fàcil, evidentment.
Comencem amb un tu així, doncs, alegre, planer,
perquè, de fet, aquesta celebració té una vessant lúdica
i molt esportiva.
Jo no sé si sou al cos de la policia local més esportiu de Catalunya,
però gairebé, perquè no passa setmana,
o més que no tingueu una activitat esportiva.
Bé, jo penso que hem començat una mica amb el tema d'esports,
i després, de mica en mica,
ens anirem posant en altres qüestions més culturals i més sossegades.
Ara aprofitem l'estiu i, bé, fem tema d'esports.
va ser al Futbol Platja,
després va ser...
Futbolset?
No sé.
Futbolset, sí, bueno, digueu, digueu.
No, vau jugar molt bé.
Que la posició que vam quedar no va estar molt bé,
però, bueno, vam jugar.
Però escolta, que era allò del baró de Cobertin, eh?
L'important és...
Ah, això mateix.
No s'ha dit mai, aquesta frase.
No, però, bueno.
Bueno, ens vam passar molt bé.
I ara aquest cap de setmana tenim un campionat de Futbol Platja, no?
Volei.
Ah, i de volei, de volei, és veritat, també a la platja de la Rebassada.
Sí, també a la platja de la Rebassada.
Com esteu de volei?
Bé, bé.
Sí, jo crec que bé.
Jo sé que farem un bon paper, jo penso que sí.
Sou els mateixos que jugueu a futbol o teniu equip específic?
Alguns, no, no, alguns, alguns, alguns sí.
Però, bueno, el volei penso que són dos, els dos jugadors, per equip, tampoc.
Amb qui jugueu?
O és un campionat més reglat?
És una cosa més domèstica?
No, són 25 equips.
O sigui, a Dúnido hi ha uns quants equips.
Venen també italians, algun equip italià.
Bé, jo penso que estarà bé.
Molt bé.
Sí, sí.
La qüestió esportiva, d'una banda, l'any continua.
Jo m'imagino que fins ara esteu satisfets de totes les celebracions que esteu fent.
L'any és molt llarg, encara queda...
doncs uns quants mesos i encara teniu previstes més activitats, no?
Tenim un tema important, l'educació infantil, l'educació vial infantil,
que aquest, si ho aconseguim, farem una fira molt, molt, molt important.
A nivell nacional serà un impacte, jo crec que, bueno, encandilarà tothom, no?
O sigui, encandilarà tothom.
Fareu el recinte del Palau de Congressos?
Sí, sí, sí, està previst per l'any que ve i és un tema que s'ha de treballar molt,
perquè hi ha molta gent que col·labora i que participa
i aquí s'ha de treballar molt i fer-me.
Ens ha portat avui la Isabel un llibre magnífic que vau editat
amb motiu de la presència, de l'aniversari de la presència de les dones a la Guàrdia Urbana,
un llibre de fotografies.
I una mica constatava allò que des del primer capítol explicàvem al matí de Tarragona Ràdio,
de com havia evolucionat, lògicament, com la societat, el paper de la Guàrdia Urbana.
Però, clar, com que són imatges, són fotografies,
ens ha cridat molt l'atenció la part estètica,
la part paisatgística de la ciutat.
I aquell urbano que esmentàvem els primers dies,
que estava... no sé com es deia tècnicament aquella mena de tarima rodona.
El monolito.
Monolito?
Sí, monolito, una tarima.
Amb el seu salacot, amb la seva...
Semblava que anés a la selva, eh?
Amb la Sariana.
Amb la Sariana, sí, sí.
Era més aviat allò una cosa d'aventura,
que també devia ser una aventura, aleshores...
Suposo que sí, jo no vaig arribar a veure, però suposo que sí.
Òbviament, Isabel, no vas arribar a viure.
No, no, però a veure, hi ha gent, hi ha companys que sí que ho han arribat a veure.
Jo no, jo només ho he sentit dir.
Hem tingut algun que altra Guàrdia jubilat,
que ens ha explicat alguna d'aquelles experiències.
Sí, bueno, aquests que van estar a l'altre programa,
ells sí que ho van viure.
I explicaven allò que els deixaven regals de Nadal,
com a les pel·lícules, aquelles d'en blanc i negre, no?
Aquestes coses, tot i que no les hagi viscut,
com passen de boca en boca.
És una cosa molt peculiar i que sempre agrada recordar-lo.
Arriba un moment que dóna la sensació que ho has viscut
i és perquè ho has sentit molt, no?
És curiós, sobretot aquest recull de fotografia
en un llibre editat magníficament.
Es ve també l'evolució dels uniformes,
a la part aquella estètica que dèiem en els homes.
Ara per aquí ens acosten més fotografies.
Mira, aquí tenim, fixa't, mira Isabel,
mira quina quantitat de regals molt de l'època.
Hi ha una capsa de González Vias,
això era conyac si no m'equivoco, no?
De la Pierre i, bueno, tot ple de fordells, de paquets,
home, Déu-n'hi-do.
Una mica simbòlicament d'agrair aquest servei públic.
I fixa't la roba que porten, que porten un abric llarg.
Mare meva, fins ara.
Aquest abric es veu que pesava un munt.
Sí, a més no crec jo que fos allò...
Era com de llana, molt gruixut.
No devia ser fibra sintètica d'aquesta.
No, segur que no.
No, no, la veritat.
No sé si teniu previst de fer algun tipus d'exposició o alguna cosa.
Sí, sí, és una altra cosa que teníem prevista.
Perquè clar, i ara mirant aquestes fotografies farà una llàstima
que la gent que ara ens escolta,
que la ciutadania en general no pogués gaudir-ne.
No, no, si estem a temps, ho farem, ho farem.
Presentem les convidades d'avui.
Endavant.
La Guàrdia Urbana ja saben vostès que treballa
coordinadament amb altres col·lectius de la ciutat
i en aquest cas treballa i és una feina
que ha donat resultats molt positius.
Tothom està molt satisfet.
Estem parlant del treball que es fa conjuntament
amb l'àrea de serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona
i per parlar-ne avui ens acompanyen la Mònica i la Mercè.
Bon dia a totes dues.
Hola, bon dia.
Benvingudes.
Elles ja fa un quant temps que estan al peu del canó?
Doncs gairebé dos anys faran aviat.
En tot cas, Isabel, expliques-te una miqueta
com va començar aquesta col·laboració.
Responent a quina necessitat,
des de la part de la Guàrdia Urbana,
des del punt de vista vostre?
A veure, la problemàtica que ens trobem molt sovint
és que en temes de violència a la llar, en general,
violència a la dona, violència a temes de gent gran,
doncs amb problemes, menors...
Llavors ens trobàvem que en temes socials,
ajuda social o suport social,
doncs durant el dia no hi ha problema
perquè estan les traviadores socials
dels diferents purs de la ciutat
que estan allà.
I, clar, arribant a la tarda, tarda-nit,
que últimament vam notar
que hi havia un increment,
potser el tema de la violència a la dona
es donava més sovint de cara a la tarda-nit,
doncs llavors ens faltava aquest suport.
Faltava aquest suport.
Llavors es va decidir crear una unitat,
podríem dir-ho així, Mònica, Mercè,
com ho podríem definir?
Exactament vosaltres com us ubicaríeu
dins d'aquesta atenció que feu a la ciutadania?
Com un servei conjunt a la Guàrdia Urbana,
una unitat de serveis socials de tarda-nit.
Quan parlem de tarda i nit, quins horaris?
Servei d'atenció és de set de la tarda
a tres de la matinada, tots els dies de l'any.
I això ho heu constatat?
Perquè hi ha una memòria,
ja teniu, diguem-ne, prou experiència
per poder constatar, no només amb impressions
i intuïtivament, sinó amb dades concretes
després de l'actuació,
l'efectivitat que té
i on són els punts febles
d'aquest tipus de problemes
que es donen,
sempre portes endins.
Sí, sí.
És el que deia l'Isabel,
l'atenció,
la principal atenció la realitza la Guàrdia Urbana
com sempre,
però després tindre'ns en altres allà
significa fer el suport a la víctima en tot moment.
En el primer any,
segons la vostra pròpia memòria,
reflecteix que vau atendre
unes 214 persones
o unitats familiars.
Sí.
Són uns 214 casos,
però això no vol dir que únicament
haguem fet 214 actuacions,
perquè moltes vegades ens trobem
que es repeteix l'usuària,
per tant no s'obre un nou expedient,
sinó que es fa
un seguiment d'aquella persona.
Vull dir,
són 214 casos,
però són moltes més actuacions.
En cadascun dels casos
potser podeu actuar una dotzena de vegades,
no?
He dit que això no treu.
En quant a la tipologia,
comentàvem,
parlàvem del tema de la violència de gènere
i la violència familiar.
Generalment és violència de gènere
la que heu abordat
al llarg d'aquests períodes?
Un 50% ha sigut violència de gènere, sí.
Gent gran,
menors també.
També.
I indigents,
també tractem,
en principi tractem
tot el que surt social a la nit.
Sembla que sigui una cosa de risc,
d'urgència,
igual que la Guàrdia Urbana.
A les vagues,
quin és el funcionament?
Diguem que la Guàrdia Urbana
està fent la seva feina,
posem-ho a les 11 de la nit
i pot veure,
doncs justament el que dieu,
una persona gran,
un menor,
un indigent abandonat al carrer.
Quin és el protocol,
les passes que seguiu
i què us fa entrar en contacte
amb els serveis socials de l'Ajuntament?
La primera assistència,
diguem que intervé la patrulla,
no la dotació,
si s'ha de portar a l'hospital,
si hi ha qualsevol detingut pel tema,
aquesta és la primera assistència.
Després, la víctima,
la víctima té una ajuda a nivell social,
i la víctima sempre,
en una situació de violència,
es troba molt desorientada.
I, bé,
elles el que fan,
el paper d'orientar-les,
per on poden tirar
i un suport importantíssim.
De fet,
són un equip que s'han integrat molt,
molt amb la Guàrdia Urbana
i, bé,
la veritat és que es treballa molt a gust.
Físicament,
diguem-ne,
si parlem d'una persona
que es trobi al carrer
o que ha de sortir de casa seva
per determinades circumstàncies,
físicament,
la patrulla de la Guàrdia Urbana
trasllada aquesta persona
allà on estan la Mònica o la Mercè?
Depèn,
depèn,
no sempre.
De vegades,
són elles,
les acompanyem al lloc
on està la persona
que ens requereix.
En un cas de violència de gènere,
perquè, com bé,
dèieu domèstica i de gènere,
perquè a vegades trobeu
les dues coses
en el mateix àmbit familiar.
Com funciona,
en aquest cas,
l'itinerari?
Rebeu una trucada
d'algun veí,
de la pròpia víctima,
que en un moment determinat
ens pot avisar-vos
la vostra experiència?
Sí,
les trucades
arriben a la central,
tu ho has dit,
d'un veí,
de la pròpia víctima,
d'algun parent
de la víctima.
Llavors,
la primera assistència,
com t'he dit,
és la dotació,
la patrulla que arriba al lloc,
valorar una mica,
actuar en funció
de la necessitat immediata
i a partir d'aquí,
la víctima
és trasllada a l'hospital,
si es cau,
i a l'hospital,
de vegades,
moltíssimes vegades,
anem a buscar
la Mercè o la Mònica
i les acompanyem a l'hospital
i si han d'estar a l'hospital
fins que aquesta dona
o aquesta víctima
surti i els donin suport,
estan allà amb ella
i no la deixen.
El presumpte agressor
fa tot el circuit
que marca la llei
en l'actualitat,
ja hi ha una,
per tant,
s'inicia tot un procés d'ofici,
ara ja no cal
que hi hagi denúncia
com abans,
és correcte
que funciona així?
Sí, sí, és correcte.
Quan vosaltres preneu contacte
amb la víctima,
què és el que feu exactament,
quines dades cerqueu,
quin és el suport que doneu?
Primer de tot,
intentem valorar
quina és la necessitat
que té,
perquè cada víctima,
cada persona
té unes mancances diferents
i a vegades
que estan acompanyades,
tenen família,
intentem contactar
amb la família,
les dades que recollim
normalment són dades personals
i mirem
la nostra base de dades
que per sort
doncs ara ja tenim
un gran bagatge,
mirem si tenim antecedents
d'aquesta persona ja
per poder saber
una mica
la problemàtica
i la situació actual
que està vivint.
Doncs després és això,
fem l'acompanyament,
el suport amb ella,
tant als hospitals
com a la interposició
de la denúncia
ja a la Guàrdia Urbana
i satisfeixen
les necessitats
que tinguin.
Sobretot
el que diem
estan molt desorientades,
les atenem
just després
de la situació
de crisi
i el que intentem
és orientar-les
i informar-les bé.
El que has dit
tu ara
ja la denúncia d'ofici
per part dels cossos
de seguretat,
també sapigues
que es devindrà
amb la denúncia
que puguin o no ficar.
Si poden demanar
una ordre de protecció,
com la poden demanar,
què implica
demanar l'ordre de protecció,
els serveis que tenen
després
que els poden ajudar,
com és el CIAT,
per ajudar-les.
Si m'equivoco
em rectifiqueu,
veig una miqueta
que seria
com un servei
d'urgències hospitalària
que un cop
t'han fet la primera cura
després t'has d'adreçar
al teu metge,
el que et visita habitualment,
aniria per aquí.
Jo m'imagino
que després
el contacte
és amb un altre treball
o d'hora social
que està en la rutina
del dia a dia.
Sí,
nosaltres només fem
l'atenció d'urgència,
per això fem aquest horari,
horari de nit.
Nosaltres realment
no pots atendre
una persona,
nosaltres acabem
a les 3 del dematí
a treballar
i després ja passen
al servei normal,
de serveis socials,
que ja hi ha
una xarxa
que s'encarrega
d'això,
no?
Segons la vostra memòria
hi ha
99 casos
de, com dèiem,
de violència domèstica
i o de gènere
i a sota
en 26
conflicte
de parella.
No és fàcil
escatir
què és una cosa
i què és l'altra
i aquí és on
s'està creant
un conflicte
a vegades social
perquè, clar,
aviam,
no tot és el que aparenta
sempre, no?
Aquí teniu
una dificultat afegida
tant vosaltres
com vosaltres.
No és fàcil,
la veritat és que
no és fàcil
i com cada cas
és diferent,
has de pensar
molt en la ment freda
i a veure
què està passant aquí.
Perquè molt,
en bona part
el que decideixi
en un futur
un jutjat, etcètera,
depèn també
del primer informe,
de la primera valoració
que feu vosaltres.
Heu d'anar
amb molt de compte,
no?
Suposo que sí,
suposo que sí.
Evidentment,
l'informe
que tant fan
elles
com la Guaribana
suposo que
sí,
és bastant relevant.
La majoria
d'usuaris
són dones,
el que he vist,
no?
Sí, la gran majoria.
D'aquest servei.
És una de les
característiques.
I la procedència?
Doncs mira,
procedència de tot.
tenim aquí unes dades.
Aviam,
ens trobem
amb molta,
molta immigració.
No només
immigració,
també ens trobem
gent d'aquí.
Espera que t'ho busquem.
Sí,
però la majoria
em penso que no són
immigrants,
la majoria d'Urreca.
Contra el que
algú podria pensar,
no?
Sí,
aquesta pregunta
ens la fan molt sovint
i sí.
Home,
hi ha un 60%
de l'estat espanyol,
després trobem
un 25%.
Però això no és tot,
o sigui,
això són tots els casos
que s'ha fet.
Sí, sí,
en conjunt.
No només del servei
el que passa
és que potser
els immigrants
tenen més difícil
saber on s'han d'adreçar,
qui els pot ajudar,
perquè a part
hi ha un gran problema
que és la llengua,
moltes vegades,
l'idioma,
que no tenen,
normalment la persona
de l'estat d'aquí
té una red familiar
que la pot ajudar,
moltes vegades
l'immigrant no el té.
Clar,
i no coneix els circuits,
tampoc,
no?
Que hi ha d'atenció.
Ha sentit parlar,
però tampoc sap ben bé
per on tirar.
Ara que parlàveu
de l'idioma,
en el vostre cas
és important,
però en el vostre,
Isabel,
en Déu-n'hi-do també
quan heu d'atendre
alguna incidència,
algun incident relacionat
amb persones estrangeres?
I cada vegada més,
cada vegada més,
perquè ens trobem
en molta...
Estem ja en un país
multirracial,
com jo dic,
i cada vegada
tenim més problema
amb el tema de la llengua.
I en una situació,
diguem-ne,
de normalitat,
doncs,
poc o molt,
un es pot fer entendre
l'altre,
però en una situació
de conflicte
i amb una certa agressivitat
o estat de nerviosisme,
clar,
això per a vosaltres
és un repte
cada cop més important.
ens en sortim,
no?
Com que...
No, sí,
és cert,
t'ho dic perquè
com quan a nosaltres
ens truquen
ja és una situació
violenta,
o límit,
diguem-ne així,
doncs ja ens en sortim.
De totes maneres,
l'estudi i la memòria
que tenim aquí
no és només
per venir
i ensenyar
i mirar quina feina,
la feina és
naturalment importantíssima
i impecable,
sinó que a vosaltres
també us permet
crear estratègies
i protocols futurs,
no?
Perquè saber una miqueta
cap on va
el camí
disortadament
aquest tipus d'episodis
no van enrere,
sinó que es mantenen estables
o fins i tot creixen.
Per tant,
ja teniu,
doncs,
una base
per saber cap on heu d'anar
a l'hora d'actuar,
no?
És el que dèiem
amb l'horari,
el primer any
va ser un,
ara el vam fer,
era mitja jornada,
era jornada completa,
se va retreçar una mica
perquè vèiem això,
que és de tarda a nit
tirant a matinada,
depèn dels dies de la setmana,
en caps de setmana
es dona més,
clar,
intentem fer la memòria
per això,
no?,
per saber ben bé
cap on anar
i satisfer
la demanda que hi ha.
Totes tres
sou professionals
de la vostra feina,
però també,
doncs,
sou persones,
lògicament,
amb les vostres emocions.
La ciutat canvia
molt quan es fa de nit
i tothom està a casa seva,
als carrers d'aquesta
o de qualsevol altra,
però com que estem parlant
de la nostra,
hi ha aquella altra ciutat
en paral·lel
que presenta aquesta cara
més conflictiva,
més dramàtica
de l'ésser humà.
Sí, sí,
a veure,
els serveis,
això ho podíem
treure
pels serveis
que es fan.
Els serveis
que es fan de nit
són gairebé
diferents
als de dia.
Però tu particularment,
Isabel,
tu treballes molt de nit.
Sí.
Per què?
Bueno,
és un tema,
m'agrada la nit.
T'agrada?
M'agrada treballar la nit.
Però també saps
que les sorpreses
et poden tocar
emocionalment, no?
Sí.
Per molt preparada
que estiguis,
que ho estàs.
I el difícil
és no implicar-te
en el tema.
Això és difícil
i això
elles,
tu poden dir
més que jo,
que elles sempre
toquen amb gent
amb problemes
i és molt difícil
no implicar-te.
I tots sabem
que no sempre
hi ha la resposta
que espera
aquella persona
que li donis
i no sempre tens
la solució,
tot i que et moriries
per tenir-la
en aquell moment.
Què us sentiu pitjor
quan sou conscients
de la situació
que viu la persona
o davant de la impotència
que podeu sentir
de no poder
donar una solució
o una resposta?
Home,
te sents malament
davant de tot,
no?
Però clar,
quan tu detectes
un problema
però no li pots
donar solució,
doncs potser
és pitjor,
no?
Clar.
Perquè,
perquè dius,
bueno,
hi ha un moment
que dius,
és que per què
estic jo aquí
si no és per donar
solucions
a aquests problemes,
però realment
no pots donar
solucions
a tots els problemes.
Moltes vegades
a pocs problemes
pots donar solucions,
no?
Perquè a vegades
són situacions
molt cròniques
i bueno,
doncs que treballar
amb persones
és molt difícil,
no és el mateix
treballar
a una fàbrica
que quan estàs
treballant amb persones,
no?
I tant,
és el que diem,
cada persona
té el seu temps,
cada persona
necessita
pair les coses
i sortir
a la seva manera,
tu voldries agafar
i no es pot,
no?
No ho dic,
esperes,
ja tornarà,
sobretot és això
informar-la bé,
sàpigues que hi ha
una psicòloga aquí,
una advocada
que et pot assessorar
en tot moment.
Perquè a vegades
les persones
que no treballem
en aquesta àrea vostra,
jo crec que inconscientment
i amb la millor voluntat
del món
actuem amb un cert paternalisme
i ho veiem
d'una manera diferent,
per això crec que és molt important
el punt de vista professional
que pugueu donar
vosaltres,
perquè tots tenim
aquesta tendència,
no?
certament
de sobreprotecció,
de paternalisme
quan la realitat
és una altra
i el tipus de resposta
que necessiten
aquestes persones
és una altra,
assegurant que la que donaríem
la ciutadania en general.
Nosaltres diem això,
que tenim la gran sort
de treballar
amb els agents
de la Guàrdia Urbana,
que estem ubicats
en el mateix despatx.
Sentiu una mica urbanes
vosaltres, no?
Una mica Guàrdies Urbanes
també, sí?
Perquè us veig
que esteu com
molt compenetrades,
no?
És fantàstic.
L'altre dia us ho deia,
no?
Que ens sortien places
i deu dir-ho, no?
Ah, doncs escolta,
és com tot, eh?
Sí, sí, home,
és que clar,
és el que diem
des que vam sorgir
estem allà treballant
amb ells, no?
I ho fem tot conjuntament
i els dius
què et sembla, no?
Això?
Vull dir,
amb l'Isabel
sempre que treballa
molt de nit,
Isabel com ho podem fer
això?
Prepareu una miqueta
la nit?
Us reuniu prèviament?
No, preparar la nit no.
És tal com surten
al servei,
llavors sí,
ho comentem
i sí, sí,
valorem la situació.
Estem allà tots junts,
i que no costa res
dir, hòstia,
m'ha passat això,
què fem aquí, no?
L'experiència
és molt important.
És un grau.
Sí.
Jo volia comentar una cosa
perquè en general,
en general,
els comentaris
de la gent del carrer
quan hi ha una dona
que ha tingut un problema
de parella
o violència de gènere
i elles aconsegueixen
que, bueno,
que prenguin una decisió,
una decisió que la millor
hauria d'haver pres
fa molt temps,
deixar aquesta parella,
encaminar la seva vida
d'una altra forma
i per una qüestió
que moltíssima gent
no entén,
aquesta dona
torna amb aquesta parella
i torna a succeir
i passat el temps
que és el que
t'han comentat abans,
que a més hi ha un cas,
si intervé en 10,
12 vegades...
Es fa crònic aquell cas.
Es fa crònic, no?
Llavors,
el comentari general és
doncs no sé,
és que jo no entiendo
com ho volen
o a lo mejor
li gusta que li veuen.
Això,
de veritat,
que fa molt mal
perquè la gent
no aprofunditza.
I aquí hi ha un tema,
un tres fons
més important.
Hi ha un tema social
que a la millor
aquesta dona
ho arrastra ja
de la seva infància,
de lo que ha viscut
al seu entorn,
la seva situació econòmica.
És que són moltíssimes coses.
És important aquest comentari
que fas,
molt, sí,
és que jo m'agradaria
que la gent
no parlés
amb tanta...
Aguanta perquè vol,
no?
Sí.
Ningú aguanta
aquest tipus de coses
perquè vol.
És que si la solució
fos tan fàcil
no hi haurien dones maltractades.
Vosaltres no tindríeu feina
en aquest terreny
ja d'entrada
amb seguretat.
Per tant,
és tan senzill.
Això diem que sí,
que es parla molt
de la violència domèstica
però hi ha molt
desconeixement
també del que és,
no?
La violència domèstica
és un cicle,
és una...
no és crònic
però és que la violència domèstica
ja ho porta,
no?
És que aquella dona
assumeix amb normalitat
el seu paper de víctima
perquè és el que ha viscut sempre.
No pot concebre
és quan els menors
també són agredits
per la seva pròpia família.
És la seva família
per tant
deuen considerar
que és normal.
Ells ho han viscut sempre així.
Ells ho han viscut així.
Per tant,
no és tan fàcil,
no?
No.
És que ens agrada molt parlar
sense saber-ne tots plegats.
És cert, és cert.
Per tant,
hem d'escoltar els experts
i això és el que ens agrada fer
aquí a la ràdio per cert.
Isabel,
Tornem a ser cada mes.
Però cada mes
no envien correus,
no envien res.
Al final us donaran,
no sé,
el premi a...
Jo dir,
veuràs tu,
ens posarem les botes
a la gent que trucarà
per criticar la guàrdia.
L'estrany és que tampoc truquin
per preguntar qualsevol qüestió,
no?
És curiós,
no sé,
no truquem.
En fi,
nosaltres ja saben
que un dimarts
el mes tenen aquesta oportunitat
a través del 977-24-47-67.
En tot cas,
el que sí volíem agrair
a la Mònica
i a la Mercè,
no només que hagin
vingut,
perquè jo m'imagino
que si treballeu de nit
heu dormit poquet avui.
Sí.
Avui l'ha tocat a Mònica.
Doncs jo t'agraeixo a tu,
a tu també, Mercè,
però a la Mònica,
si em permets,
doblement,
perquè ha vingut
amb la sona a les orelles
encara,
pobra,
i aquesta nit
tornes a treballar
o li toca amb ella?
Tornes a treballar.
Tornes a treballar.
Deixarem que vagis a dormir
i us donem
l'enhorabona de veritat
i una mica
doncs aquesta gratitud,
no?
Que cal dir,
d'acord que feu la vostra feina,
però hi ha moltes maneres
de fer la feina
en aquesta vida
i diuen les bones llengües
que la feu molt bé.
Moltes gràcies.
Isabel,
moltes gràcies.
D'aquí un mes
ens retrobarem.
Ens retrobarem.
Jo ja toco fusta
i aquest dissabte
anar pujant a la classificació.
Esperem.
No us vull veure desanimats
ni de bon tros.
No, no, no,
això no.
I a veure si enganyiflo
algú pel carrer
i el proper dia
us critiquen una miqueta.
A veure.
Us donen una miqueta de canya,
eh?
No toc serà tan flors i viola.
Molt bé, Jolanda.
Moltíssimes gràcies.
A tu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.