Com cada setmana ens acompanya el seu director gerent, el doctor Joan Mariat Serà.
Doctor, Serà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya el doctor Jaume Burset, és neuròleg i, entre moltes altres coses,
és l'autor d'un llibre que es presentarà el proper 21 de novembre titulat
Epilepsia i conducció, una iniciativa de la Societat Espanyola de Neurologia
i la Direcció General de Trànsit.
Doctor Burset, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Farem referència al llibre, i no només avui,
sinó que, en tot cas, quan es presenti així i sigui més conegut,
hem de ben segur que tindrem oportunitat de parlar-ne.
Però avui la referència la volem fer i la farem.
Però, primer que tot, expliquem què és l'epilepsia,
perquè a vegades, allò, uns determinats símptomes,
oh, mira, és epilèptic aquesta persona, i potser no ho és, no?
Potser fer-ne el diagnòstic d'un epilèptic no és tan fàcil.
Bé, l'epilèpsia és la segona malaltia neurològica,
és a dir, és relativament freqüent, crònica,
i es caracteritza per la repetició de crisis epilèptiques,
és a dir, més de dues,
a pesar que en aquest moment, en algunes circumstàncies,
després d'una primera crisis,
el malaltia es pot diagnosticar d'epilèptic.
Què és l'epilèpsia?
Doncs és un fenomen en el qual el cervell,
les neurones de l'escorsa cerebral,
entren en sincronia,
és a dir, descarreguen totes de forma desordenada i anàrquica.
I hi ha uns símptomes,
el més típic que tothom coneix és la crisis convulsiva,
de la que a persona que va al carrer i cau a terra,
però n'hi ha moltes més de crisis.
Per exemple, pot existir l'ausència,
que el malaltia en un moment com ha desconnectat,
pot existir descarregues que només agafen mig costat del cervell.
El que caracteritza la malaltia epilèptica és la repetició,
és a dir, la reiteració de crisis.
Hi ha una crisis, i una, dues,
i tres n'hi poden haver i fins a mil.
perquè ens donem en compte de la incidència,
de la prevalència,
que són les dues dades que es maneixen,
en una població de 100.000 habitants,
com posaríem, per exemple,
a la comarca del Baix Penedès,
cada any hi ha 60 nous epilèptics,
nous, nous, eh?
Sí, sí.
Que es digui en un any,
60 malalts que es diagnostiquen d'epilèpsia,
i per la qual cosa fan una primera crisi,
que s'ha de valorar.
Hi ha una existència,
és el que en termes mèdics es diu una prevalència,
de 600 epilèptics,
és a dir, que entren 69,
és la incidència,
i hi ha 600 malalts epilèptics
per 100.000 habitants,
és a dir, 60 i 600.
Una de les coses que també és important
és que l'epilèpsia es pot controlar,
és a dir, no és una malaltia de per vida,
sinó que amb el fàrmac, amb els fàrmacs,
es pot controlar.
Però hem d'insistir en que tota malaltia epilèptica
comença amb una primera crisi,
i aquest és un dels camps de batalla importants
de l'assistència sanitària,
poder des del primer moment,
des de la primera crisi,
ja diagnosticar i entrar en un circuit
de diagnòstic ràpid i eficaç
de la primera crisi,
quan nosaltres ens pensem que sigui epilèptica.
Hi ha una primera crisi,
i quan es pot esperar una segona?
Hi ha uns paràmetres que ajudin
al pacient i al metge,
lògicament,
a saber amb quina periodicitat
s'han de produir les crisis?
Aquesta és la pregunta clau.
És a dir, quan hi ha una primera crisi,
la primera providència
és veure aquesta crisi,
perquè ha passat.
L'epilèpsia té dues grans causes,
una la causa genètica
i una altra la causa adquirida.
La causa genètica és d'aquella família
en la qual hi ha uns antecedents
d'epilèpsia.
La causa adquirida és per una agressió cerebral
adquirida,
de la més típica postraumàtica,
però també pot ser vascular,
pot ser postmeningítica,
pot ser postencefalítica,
post un ictus,
genètica i adquirida.
Cada vegada adquireixen més importància
les causes adquirides.
Bé, després d'una primera crisi
s'ha de fer una valoració.
Aquest sistema,
a l'Hospital de la Vendella
el tenim ja ben implementat,
en el qual al malalt
se fa una valoració d'urgències,
se fa un registre electroencefalogràfic
i un estudi demogràfic
amb TAC cranial
durant el primer dia.
Llavors tenim les armes,
és a dir,
les eines principals
per fer un càlcul actuarial
de recurrència de primera crisi.
Quina és la recurrència màxima?
Quan hi ha l'agió estructural,
quan hi ha factor genètic,
quan hi ha anomalia electroencefalogràfica
i quan hi ha causa desencadenant.
Posaré un exemple.
Una persona
que té el pare epilèptic,
que als 30 anys
ha tingut un traumatisme
que l'ha enxefàlic
i ha quedat amb una lesió,
que al TAC veus aquella lesió,
que li fas el registre
dins la primera setmana.
D'acord?
I que a més a més
no té cap factor desencadenant.
Doncs aquesta persona
té un risc de recurrència
al primer any d'un 70%.
L'altre cas,
l'altre cas,
l'altre cas que estem,
aquella persona jove,
de 20 anys,
que no hi ha antecedents,
que té un escàner normal,
que no té cap lesió cerebral,
que té una electrònica
normal
i que té la crisi epilèptica,
doncs no sé,
perquè s'ha fumat
dos perritos
i s'ha fumat dues copes d'alcohol,
el risc és un 20%.
Llavors, clar,
esbrinar
quan el risc és 20
o un 70
és una tasca important.
S'ha de fer el més ràpid possible
per totes les implicacions que té,
una d'elles,
si no la més important
o si la més important
és la capacitat
de tenir una llicència,
un permís de conduir,
però també hi ha
utilitzar maquinària pesada,
hi ha moltes més actes
a la vida ordinària
i això és una tasca important
a esbrinar el risc de recurrència
després d'una primera crisi.
Una persona que pateixi
una crisi convulsiva
i lladament sense antecedents,
sense hàbits
que puguin desencadenar
una epilèpsia,
necessàriament ha de ser epilèptic?
És a dir,
una crisi convulsiva
sempre obeix a una epilèpsia?
No.
Ni tota epilèpsia és convulsiva
ni tota convulsió és epilèptic.
Ara, aquella, perdona,
aquella que no té cap causa,
com tu deies,
o sigui,
aquella que no té cap antecedent,
i em poso l'exemple
perquè els oients sempre,
això és una de les coses
que sempre passa,
la convulsió febril,
no?
Sí,
sobretot la canelleta,
no?
Clar,
si hi ha una convulsió
i hi ha febre,
doncs ja tens un agent
que ho provoca.
El problema més important,
si tu identifiques
una crisi convulsiva
en què hi ha hagut realment
algun factor desencadenant possible,
perquè és molt fàcil,
com aquesta febre hipertèrmica
molt alta,
de quasi 40 graus,
i amb una canalla,
i amb un...
on tot això,
on la barriera metroncefàlica
està molt més feble,
perquè és un criu,
i tot això,
doncs el més probable
també pot ser,
però el més probable
és que evidentment
no sigui epilèptica,
és una crisi convulsiva,
i ja està.
Però hi has de trobar
aquest factor,
o bé
l'utilització de drogues,
o bé
el...
a vegades
això dels...
junt tot això
amb les drogues i tal,
aquestes llums
que són,
que s'ensenyen i s'apaguen.
Sí, locals, nocturns,
i...
Tots aquests fenòmens d'excitació.
Falta de dormir,
probablement, no?
Falta de dormir,
la llum de la tele,
aquest que va ser també el mateix,
que fa aquestes això,
aquestes factors excitants
i ajuntats
amb tot un munt de coses,
doncs tot això
podries trobar-hi
algun element.
Això no vol dir
que no ho sigui,
però ja hi ha un element
que ho ajuda.
Ara, aquell
que no hi ha res,
de res, de res,
i en un bon dia
sense res més
fa una crisi convulsiva,
o una pèrdua de consciència
sobtada,
o cau a terra sobtadament
sense saber res més,
sense convulsionar,
aquesta persona
és la que
es necessita
un diagnòstic
el més aviat possible, no?
De saber
si ho és o no ho és,
perquè les implicacions
que pot tindre
de la seva sinestrabilitat.
Podríeu haver-hi
fins i tot
a causes més greus
que no tenen res a veure
amb l'epilèpsia, no?
O no?
O no necessàriament.
És un fenomen.
És un fenomen, exacte.
L'hem d'interpretar
quasi com si fos la febre.
Hi ha una epilèpsia
per dos mecanismes,
o perquè hi ha
una susceptibilitat genètica,
o perquè hi ha una lesió,
que pot ser estàtica
o pot ser adquirida.
Però, en última instància,
l'epilèpsia
és una expressió del cervell,
que si és genètica,
tota la malaltia
és l'epilèpsia.
Si és una causa adquirida,
hi ha una lesió cerebral
que moltes vegades
pot ser xilent,
un infart,
una seqüela,
una cicatriu postmeníngia,
una impregnació de drogues,
que és...
La conseqüència
és l'epilèpsia.
La causa
és la malaltia
de base prèvia, no?
No discrimina edats
ni sexe?
No.
No, no.
Jo posaria
com l'exemple
com el mar, no?
Quan nosaltres fem
un registre
electroencefalogràfic
normal,
veiem com
les zones del mar,
que el mar mai està pla,
sempre està en moviment.
perquè l'escorsa cerebral,
que és la capa més...
l'última capa
i la més sensible
de l'escala filogenètica
de l'evolució
de les persones,
de l'ésser humà,
és la que té aquest ritme
que li fem a l'electro
i veiem unes zones,
a cada una
l'òbul temporal,
cada una té
les seves funcions
neurològiques,
el parla,
la vista,
la intel·ligència,
que les podem anar
més o menys
o cada cop
s'identifiquen més.
I això té un ritme
com el mar.
I un bon dia
hi ha un succès
i aquest succès
és el que hi ha
com una lesió
prèvia
que pot ser un tumor,
per tant s'ha de veure
i per això ve el TAC
i veure què hi ha,
orgànica allí
que ho ha desencadenat,
i aquest succès
provoca un tsunami,
que és una gran ona
que s'esbolota
perquè algú l'excita
i surt
i llavors allò
arrasa amb tot el que troba
per davant
fins que s'acaba.
Això és l'epilepsia.
jo deia epilepsia
perquè vostès
m'han corregit abans
i se'ns va cap
a la paraula epilèpsia.
correctament
en català
és epilepsia
però jo crec
que els oients
ja ens entenen,
no?
Sí, sí, epilepsia.
Però bé,
és allò
d'aprendre
una cosa més
cada dia.
Anècdotes
a banda,
qualsevol malaltia
que pugui ser
imprevisible,
que no avisi,
tot i el tractament
farmacològic
i el control,
però com molt
afecta la vida
quotidiana
de les persones
i en aquesta quotidianitat
si el sembla
podríem comentar
alguns dels aspectes
d'aquest llibre
que encara s'ha de presentar
el dia 21
però que és certament
interessant.
primer que tot
a nivell general
de quina manera
pot limitar
la vida quotidiana
i normal
d'una persona
a l'epilepsia
des dels nens
que van a l'escola
van de colònies
fins a les persones adultes
que treballen
que tenen una professió
determinada
que el millor
l'han de deixar
i tot, no?
En els nens
el problema
de l'epilepsia
és el desenvolupament
intel·lectual
és a dir,
l'aprenentatge.
Cada vegada
els fàrmacs
són millors
això s'ha d'insistir
perquè encara existeix
una mica de tabú
que el fàrmac
no, no,
el fàrmac cada vegada
són més perfectes
el problema dels nens
és l'aprenentatge
el problema de les dones
és el problema
de donar a les dones
durant la vida fèrtil
és un problema
molt més complicat
s'ha de donar
uns fàrmacs
específics
amb unes
per exemple
s'ha de donar
sempre massa
i fòlic
amb unes dones
amb un estat fèrtil
i el problema
que totes les edats
des dels 18 anys
fins als 64 anys
són
l'adaptació social
el primer problema
que tots els epilèptics
els diu
escolti
puedo tener carnet
de conducir
això és la primera pregunta
que es fa
per això és tan important
manejar bé una primera crisi
perquè
hi ha un altre partat
que és
les professions
amb una regulació espacial
i una altra consideració
és que
des de fa
dos anys
l'OMS
i la Lliga Internacional
contra l'Epilèpsia
han decidit
que una primera crisi
una primera crisi
si hi ha
això és important
si hi ha un substracte
al cervell
que és capaç
de generar més crisi
és a dir
que hi ha una lesió
predisponent
que generarà més crisi
amb una primera crisi
ja es pot diagnosticar
d'epilèptica
i en aquest moment
per exemple
un conductor professional
que faci
una sola crisi
i que
degut a tot el que s'ha explicat abans
doncs
ha de prendre un tractament
antiepilèptic
aquesta persona
no pot ser
per llei
conductor professional
i quan diem
conductor professional
diem conductor professional
permisos d'armes
gruistes
és a dir
parlaríem
que tot això
que en llibres
s'explica
totes les professions
que es diu
en una especial normativa
que són normatives
de la Unió Europea
per tant són
d'obligat compliment
s'han de transposar
l'estat espanyol
però si s'estan
i pràcticament
implica una proporció
molt important
de persones
que davant d'una primera crisis
s'ha de ser
el màxim
ràpid possible
el màxim
precís
perquè implica molt
implica l'ins
implica el temps de baixa
implica fins i tot
un canvi
d'activitat laboral
en el cas concret
en el cas concret
de la conducció
d'una banda
aquesta conducció
professional
però també
aquella conducció
que dóna autonomia
mobilitat a la persona
pel seu temps
a lleure
però també
per la seva vida laboral
poden conduir
no poden conduir
depèn
però la norma
són sis mesos
sis mesos
depèn
perquè hi ha quatre formes
d'espressar-se
la legislació
parla de quatre formes
parla de l'epilepsi
com a tal
com a crisis recurrents
parla de les crisis
morfeiques
que són els que només
apareixen de nit
parla d'un tipus
especial de crisis
que són
miocròniques
la que s'expressen
només en una sacudida
i parla de la crisis
única
és la legislació
i la legislació
que vindrà
a la transposició
de la normativa europea
incidirà molt
en la primera crisis
la norma és clara
després de sis mesos
després d'una primera crisis
durant sis mesos
no es pot conduir
és a dir
tenim una crisi
d'epilepsia
i hem d'estar
sis mesos
sense agafar
el volant del cotxe
la llei ho diu així
si no torna
aquesta crisi
als sis mesos
aleshores
i els mecanismes
són prou clars
però no professionalment
jo entenc
els mecanismes
són prou
no no
o sigui
a nivell individual
però no a nivell
de xòfer professional
que tens altres
que tens altres
discurs
la llei
és
sí sí
és
és així
no professionals
aleshores
aleshores
quin dispositiu
de control
es pot establir
perquè una persona
a la qual
no se li hagi diagnosticat
o una
clar
és molt important
per això
manejar molt bé
la primera crisis
donar els diagnòstics
hi ha uns protocols
de notificació
a nivell
no es pot saltar
baix cap concepte
per això
el secret professional
el que passa
és que s'ha de donar
la màxima
una de les coses
és el que s'està explicant
aquí
s'ha de donar
la màxima informació
a la persona
que ha fet una primera crisis
explicar-li
quina és la llei
quina és la normativa
i intentar
que compleixi
amb la màxima llei
hi ha països
com per exemple
l'estat de Florida
bé
els Estats Units
cada estat té
una regulació independente
l'estat de Florida
obliga a declaració
obligatòria
de primera crisis
i obliga
a depositar
el carnet
de conduir
a la policia
si no
hi ha una senció pel metge
concretament
l'estat de Florida
l'estat de Nevada
l'estat de Texas
i hi ha diversos estats americans
que obliguen
aquí a la Unió Europea
això no es pot fer
per llei
és a dir
se violaria
la llei de protecció de dades
en fi
se violaria moltes lleis
almenys
un tema de drets
de les persones
ara hi ha l'obligació
d'explicar-li
clarament
amb el malalt
el que s'està mirant
per tant
això queda
que és el malalt
qui decideix
sí
el malalt
li ha de donar
tota la informació
l'ha d'entendre
se li pot donar
tota la informació
que sigui
però és el malalt
qui decideix
per tant
vostès als neuròlegs
s'afegeix
diguem-ne
el que és
el seu diagnòstic
el seu tractament
doncs
aquesta faceta
pedagògica
i una miqueta
pastoral
m'atreviria a dir
o jurídica
perquè en cas
que aquesta persona
tingui algun problema
algun sinistre
i es comprovi
que realment
no estava complint
la normativa
pot tenir problemes
afegits
això també
se'ls ha d'explicar
si no és per bona voluntat
com a mínim
allò
disuasivament
aquest és un d'aquests aspectes
que alguna vegada
en aquest programa
hem comentat
que jo
més d'una vegada
hi ha vingut fins i tot
el nostre assessor jurídic
a comentar-vos
una mica
a vegades
el cert sentiment
d'indefensió
que hi ha
davant
de la pròpia
esforats
o espais
no regulats
encara
que de la nostra
legislació
on per un cantor
s'han fet
unes lleis
molt desenvolupades
com per exemple
la llei de protecció
de dades
i la intimitat
aquí a l'estat espanyol
que no és tant
amb altres estats
i per altra banda
tota una sèrie
de declaracions
de salut pública
i d'interès general
i de preservació
no han seguit
aquest camí
i hi ha un forat
un buit legal
perquè una de les preguntes
és a dir
com demostres
que realment
li has donat
tota la informació
si aquesta persona
té un problema
després pot dir
que no
que tu no li has explicat
està dient que li poden
demanar responsabilitats
en un cas de sinistre
al doctor
que ha diagnosticat
l'epilèpsia
però jo ja li he explicat
l'altre dia
jo no l'hi he entès
i com que no ho pots
declarar
ni ho pots dir
queda en el secret
de dues persones
per tant
articular mitjans
perquè tu també
et puguis cobrir
perquè l'altre ho fa
o bé
com s'ha dit aquí
o que hi ha
algunes malalties infeccioses
que també hem parlat
més d'una vegada
que es va fer
quan per exemple
en el cas de la sida
i les mares embarassades
on dir
miri escolti
jo li puc observar
tots els seus drets
però del nou nat
que encara no té
cap capacitat de defensa
l'àrbitre de la jugada
soc jo
per tant això
s'ha de poder dir
per posar el tractament
llavors
aquest és un debat
un debat difícil
la ciència
sempre
diu
que tu no pots
publicitar
alguna cosa
que vagi
per judici
de la persona
això seria
l'ex artist
des dels èpoques
de tota la llei
de la medicina
l'ex artist
mèdica
i el jurament
hipocràtic
diu que
aquests bonics documents
que a vegades
s'assignen
davant de determinades
intervencions quirúrgiques
no es podria fer
per això no es podria
fer una adaptació
a aquest tipus
no té cap validesa legal
per tant caldria
que se li donés
validesa legal
és obligatori fer-lo
des del punt de vista
que totes les assegurances
diuen
que almenys
l'asseguradora
que tu el tinguis
fet
ara
que tu hagis
signat un consentiment
informat
qualsevol jutge
te'l pot tombar
davant l'alegació
de l'altre
que sí sí
però no ho ha explicat bé
ara
l'únic que sí que es fa
que tothom
demana
que s'assigni aquest document
perquè com a mínim
ja hi ha
un element en discussió
el que has perdut
totes les partides
quan ni tan sols
està assignat aquest document
les has perdut les totes
però
el que allò
et preservi de res
no té cap valor
jo crec
que aquestes
legures
en alguns d'aquests aspectes
són claus
que això
és un debat
que ho ha de fer
la seva pròpia societat
perquè clar
deixar la responsabilitat
individual
alguna cosa
que afecta
només a la persona
en aquest cas
doncs és el seu problema
deixar la llibertat individual
alguna cosa
que pot afectar
a tercers
com és una conducció
inapropiada
amb una autopista
com és altres successos
d'aquest estil
això
és un debat
que la societat
hauria de decidir
el meu parer
és que s'hauria de
s'hauria de
perfeixo
bueno
penso
que els temes
de salut pública
i seguretat ciutadana
són socials
més que individuals
ara
lògicament
s'ha de parlar
a la responsabilitat
individual
i no sempre
arriba
aquesta responsabilitat
individual
per tant
suposo que
s'han d'articular
mesures
com vostè deia
justament
perquè
es pugui dissuadir
de determinades actituds
quins són els drets
individuals
i quins són els drets
col·lectius
ja en tenim
uns drets col·lectius
com a societat
que també
s'han de preservar
en tot cas
l'afil·lipsia
ara volia afegir
un comentari poètic
l'afil·lipsia
era aquella malaltia bíblica
per exemple
els faraons
es deia
que era
una malaltia
dels faraons
també
que eren
aquestes
segurament
aquestes genètiques
que arredaven
uns amb els altres
i fins i tot
hi ha hagut anys
els pedurosos
sempre s'ho feien
ben i bé
per tot
fins i tot
quan estaven malalts
però bueno
era una malaltia
d'aquestes
que sempre ha sigut
a més a més
a les pel·lícules
d'allò
de la cullera
i el no sé
com una mala adicció
és una malaltia
que sempre ha tingut
una oreola
en aquella persona
epilèptica
així com a
com a
com a molt bíblica
com a molt d'això
no
sobretot pensant
que no s'hi podia
fer mai res
i en algunes èpoques
històriques
de la medicina
doncs
es feien tractaments
absolutament bèsties
contra l'epilèpsia
perquè com que no s'hi podia
fer res
doncs anaven tots
a base d'electroxocs
i coses
que van ser
activitats
actuacions
professionals
realment
desesperades
diria jo
davant d'enfrontar-se
amb un problema
que no
no sabies
què fer
no hi havia
què fer
i a l'època
que es van descobrir
l'electroxoc
que era posar
una descàrrega elèctrica
que provoqués
o sigui
el que es pretenia
era dir
doncs
anulo tota la
o sigui
faig una descàrrega elèctrica
per anul·lar
tota la corrent
abarrant
perquè em torni
a quedar
la corrent normal
és com fer un reset
a l'ordinador
exactament igual
exactament
era voler fer un reset
tot això no es fa
jo volia posar-ho a la taula
sortosament
i avançat moltíssim
de dir
tota aquesta visió
d'aquesta visió
històrica
i pel·lículera
no és la realitat
de cada dia
et volia tancar
amb això
amb que la medicina
ha canviat moltíssim
els professionals d'avui
tenen unes altres eines
sortosament
amb la medicació
amb el diagnòstic ràpid
i totes aquestes persones
un
si tenen un problema afegit
com pot ser un tumor
es pot resoldre
i es detecta
ràpid
i dos
si no és així
i el que necessita
és un bon tractament
avui hi ha un arsenal terapèutic
que permet fer una vida normal
i hi ha metges
especialistes
que estan amatents
a les necessitats quotidianes
com el cas
d'aquest llibre
jo espero
poder parlar
quan el tinguem a la mà
i anar-lo detallant
de totes maneres
a qui va adreçar
d'aquest llibre
el malalt
a l'especialista
va adreçat essencialment
als metges
que es dediquen
a la medicina
de la conducció
i a metges de capçalera
que són els que més
de fet
els malalts
pregunten al neuròleg
però pregunten
al capçalera
és un llibre
dedicat
als metges
dels centres
de reconeixement
que ara hi haurà
un canvi
de legislació
i als metges
de capçalera
Epilèpsia i conducció
es presentarà
el 21 de novembre
ens guardem el contingut
d'aquesta obra
per poder tornar
a parlar-ne
si volen tornar
que jo espero que sí
que ho facin
doctor Atzarà
director gerent
de la xarxa sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla
i doctor
Jaume Burseta
neuròleg
i autor
d'aquest llibre
Epilèpsia i conducció
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies
gràcies
gràcies