.
Comença l'aventura de la vida, la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com cada divendres en directe a aquesta hora,
obrim aquest temps dedicat a fomentar els hàbits saludables
i sobretot a la convivència a través d'aquest espai
que realitzem en col·laboració amb les àrees d'ensenyament
i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i naturalment amb la col·laboració de tots els centres educatius
de primària de la ciutat, que des del primer moment
o posteriorment s'han afegit a aquesta iniciativa
que es treballa a les aules, es treballa d'una manera continuada
i és cadascun dels centres que tria la manera de com vol tractar
aquests temes, sens dubte, fonamentals
pel desenvolupament dels més petits.
Avui ens acompanyen nens i nenes de tercer de primària
de l'escola del Col·legi Santa Teresa de Jesús,
una escola que té dues línies
i bé com que ja saben que és impossible
que tots vinguin a la ràdio per una qüestió mínimament d'espai
i mira que és gran aquesta ràdio,
doncs venen una representació.
Ara, això sí, que pensin aquells nois i noies
de tercer de primària que ens escolten des de l'aula
que és com si fossin aquí, perquè d'alguna manera
els seus companys fan de portaveus.
Acompanyats, acompanyant, millor dit, aquests nois i noies,
una de les seves professores, la Mireia,
que està aquí entre nosaltres i que cedeix tot el protagonisme
als seus alumnes.
Saludem l'Àngel, Juan, Sílvia, David, Javier, Jorge, Laia, Laura, Marina,
Maria del Mar, Carla i Gerard.
Seran els nens i nenes que a partir d'aquests moments
ens parlaran de qüestions tan importants i tan transcendents
com l'autoestima i el respecte per un mateix
i, en conseqüència, el respecte als altres.
Quasi que dieu bon dia, perquè potser pensen que estic sola
i que m'ho invento, que hi ha algú aquí.
Bon dia.
Bon dia a la Laia.
Bon dia.
Bon dia.
Oh, oh, oh.
Tant que xerraven, tant que xerraven que no callaven
i ara que s'ha obert el micro, ping, s'han quedat així sense paraules.
Heu treballat el tema de l'autoestima i del respecte.
Abans d'escoltar el conte, que és un conte que es titula
Conill per sempre, algú em pot dir què és l'autoestima?
Algú sap definir l'autoestima? Sílvia, per exemple?
És quan algú...
Acosta't una mica al micròfon. Gràcies, Sílvia.
És estimar. Suposo que és estimar.
A un mateix.
A un mateix.
Algú més em podria dir què és l'autoestima?
A veure, Gerard.
L'autoestima és estimar i ajudar-nos.
Entre vosaltres.
És tenir respecte, no?
Per un mateix.
L'autoestima.
Sí o no?
Sí.
Sí.
Algú més vol dir-nos alguna definició o què és l'autoestima, no?
No.
Us sembla que escoltem el conte i després en parlem de tot plegat?
D'acord.
Doncs vinga, escoltem el conte.
Hola, sóc el Xavier.
Avui a l'aventura de la vida us explicaré una cosa que em va passar.
Diu l'aventura de la vida.
Un partit de bàsquet representa per mi el que representen pels Sergi cinc gelats gegants de xocolata.
O el que significa per la Iolanda posar les mans al piano.
Tot i així, per mi, el partit que vam jugar un dia contra les gavines va ser terrible.
Ei, mireu!
Les girafes no són com les pinten.
Més aviat semblen conills.
Un jugador de l'altre equip va començar a burlar-se de mi a la meva cara.
Ei, conillet!
Vols una pastanaga?
Ja m'havien dit altres vegades que tenia dents de conill,
però mai al davant de tanta gent i en ple partit.
Em va molestar molt.
Només et volen distreure.
Com de Xavier!
Tenia la moral destrossada.
L'entrenador se'n va adonar i va demanar canvi.
Molt bé, conillet!
Conillet, que descansis!
Gira!
Gira!
Gira!
Estava jugant molt bé.
Què ha passat, Xavier?
Res, entrenador, res.
T'he vist discutint amb el número 10 de les gavines.
No m'ho recordi.
És greu?
L'entrenador acabava de fer una bona pregunta.
La veritat és que no sabia si era greu o no.
Només sabia que em sentia molt malament
i vaig decidir explicar-li el que m'havia passat.
Digue'm una cosa.
És culpa teva tenir dents de conill?
No, esclar que no.
Doncs no hi pensis més.
I ja està.
Esclar.
Preocupa't el dia que et faci pudor a la boca
i que et diguin bacallà.
Ui, entrenador.
Una cosa és tenir les dents grosses
i l'altra és no rentar-se-les.
Tu ho has dit.
Tenir dents de conill no és culpa teva.
Però si un bacallà, sí.
A la pista, conillet!
A la velocitat d'un conill vaig tornar a la pista.
Vaig rebre una passada perfecta
i vaig fer els dos últims punts.
Una altra vegada aquest conillet?
Doncs sí, una altra vegada.
La pestanaga estava boníssima.
Aquella nit vaig arribar a casa.
Em vaig dutxar i em vaig estirar al llit.
Estava molt cansat.
Mig adormit i mig despert
vaig recordar les paraules de l'entrenador.
Preocupa't el dia que et faci pudor a la boca
i et diguin bacallà.
Vaig saltar del llit com un conill de debò.
No m'havia recordat de rentar-me les dents.
Bacallà ni mort.
Conill tota la vida.
Conill per sempre
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Veus que ve música en directe cantant la cançó.
Us agrada molt aquesta cançó de l'aventura de la vida?
Sí!
Ara, després per acabar el programa,
no diem res que serà una sorpresa pels oients.
Heu triat una cançó.
És un luxe de cançó la que heu triat.
Déu-n'hi-do!
Anem a parlar del que interessa.
Jugeu a bàsquet, vosaltres?
Sí!
A mi no m'agrada gaire.
No?
Tampoc.
Parlem d'un amb un?
D'un amb un?
Parlem?
D'acord?
Vinga, va.
Hem escoltat aquest conte del Conill per sempre.
Algú pot enresumir,
no el conte que ja hem sentit al partit del bàsquet,
sinó una miqueta,
quina és la intenció del conte,
que és el que ens en volen dir, Gerard, per exemple?
Que li passava al nen que li passava
que sempre s'estava barallant,
quasi sempre amb les gavines de l'altre equip
i el que passava és que li estaven dient
va callar i li insultaven.
Juan, qui ho diu?
Ningú!
Qui ho diu que hem de tenir panxa o no?
Qui ho diu?
Ningú!
Per tant, no som culpables de res?
Ja.
Ah, doncs ja està.
No, si estem tots d'acord,
doncs anem a passar.
Jo sé que la Mireia
i que els vostres professors,
després del conte,
us van donar o teníeu a l'abast un mirall, no?
Sí!
I us vau anar mirant.
Sí!
No cal que contesteu fent duo, eh?
Contesteu d'una amb un
i així us ho sentiran molt bé per la ràdio.
Gerard, per exemple,
us sembla que fem una ronda breument
de com us vau veure o el mirall?
Per exemple, Gerard,
tu què vas veure de tu?
Què et va agradar més i menys de quan et vas mirar?
A mi me va agradar més les celles
i menys me va agradar...
I menys me va agradar...
eh, els...
això d'aquí, els...
El nas?
Sí.
No et va agradar el teu nas?
Ah, doncs jo el trobo perfecte.
Bé, però és qüestió de gustos, eh?
Ja, ja.
Molt bé.
Carla, quan et vas mirar,
és que sou tots molt guapos.
Jo no sé si hi trobaríeu alguna cosa
que no us agradés, però en fi...
A mi el que em va agradar més
va ser la boca i les meves dents.
És el que més et va agradar de tu?
Sí.
I el que menys...
l'orella.
Les orelles?
Maria del Mar?
El que em va agradar més de mi
eren els ulls...
els ulls i el cabell,
que m'agrada molt el color.
Doncs sí.
I el que m'agrada menys
són les dents que vaig portar per ells.
Ja no en portes?
No.
Doncs és unes dents molt maques.
Marina,
què t'agrada i què no t'agrada?
A mi el que em va agradar més
va ser el meu cabell,
pel color,
i perquè el té un molt llis i suau.
i el que em va agradar menys
són els meves dents
perquè encara no m'han crescut
i a vegades em diuen abuela.
Et diuen abuela?
Bueno,
tant de bo que arribis a ser abuela.
Però les teves dents
no és possible que t'agradin
perquè encara no han sortit?
Ja.
I quan sortin?
Quan sortin seran unes dents perfectes,
ja veuràs.
Si et diuen abuela,
dius doncs mira,
tant de bo que arribis a ser abuela.
Laura,
què és el que t'agrada
i el que no t'agrada de tu?
A mi m'agrada anar al cabell
pel color
i el que no m'agrada
són les orelles
perquè no m'agrada ensenyar-les.
M'agrada més portar-les tapades.
Ah,
doncs avui portes dues cues
i estàs molt guapa.
Però, escolta,
això és qüestió de gustos.
Laia,
què ens agrada i què no ens agrada?
A mi m'agraden els ulls
per el color
i no m'agrada el nas.
No t'agrada el teu nas?
Estàs com el Gerard,
de tenir uns nassets molt xulos.
Jorge,
quan et vas mirar al mirall
què vas pensar de tu?
A veure.
El que m'agrada més
són els ulls
i el que menys
les dents.
Les dents també.
Javier,
posarem dents d'all,
eh?
Si no us agraden les que teniu.
Javier.
A mi el que em va agradar més
va ser els meus ulls
perquè m'agrada el color
dels meus ulls
i el que em va agradar menys
van ser les meves dents
perquè
no sé,
tenen
com un color,
no sé.
Jo te les veig normal,
però és a tu.
David,
a veure,
què va passar
quan vas mirar-te?
El que em va agradar
és el cabell.
Et va agradar
el teu cabell?
Sí,
perquè tinc un color
com si
fos i fosc.
Molt fosc,
i tant,
molt bonic.
i el que no va agradar
va ser
el nas també.
El nas.
Quina vella?
Però si tenen uns nassos muníssims.
Vinga,
Sílvia,
tu què és el que no t'agrada
i què és el que t'agrada?
El que més me va agradar
van ser els ulls
i el que menys
el nas.
El nas.
Us veig amb el tema del nas
una mica obsessionats.
Juan.
Que el que més me'n va agradar
els ulls
perquè m'agrada molt el color
i el que menys
és que el tinc al cap gros.
Tens el cap gros?
Sí.
Jo te'l veig al cap
molt proporcionat a tal cosa
i és que jo no sé,
clar,
cadascú té la seva mirada, eh?
Àngel,
a veure.
A mi el que em va agradar més
van ser els ulls
perquè els tinc de color blanc,
blaus.
Blanc no,
blaus.
Sí.
Blanc series com un zombi,
eh?
Quina por.
I el que em va agradar menys
van ser els cabells.
No t'agraden els cabells?
Si és un noi
amb ulls blaus i ros,
com pot ser que no li agradin els cabells?
Perquè em van treure,
perquè em tapen les orelles.
Ah, no t'agrada el tall de cabell que portes?
Però els teus cabells sí.
Escolteu una cosa,
si ara arribés una fada,
mira,
però dir una tonteria,
qualsevol altra,
o un geni,
o el que vulgueu,
dic per no dir un programa de televisió
perquè, escolta,
ja ens agafen esgarrifances
de pensar en segons què
i us diguessin
que us donen l'oportunitat
de canviar a tu el nas,
a la Carla a les orelles,
a l'Àngel canviar-li el cabell,
a tu el nas també.
Què faríeu?
Diríeu que sí o no, Gerard?
Sí.
Sí.
Què en dieu?
Sí?
Jo sí.
Jo no,
perquè a mi m'agrada tal com soc.
Clar.
Algo més?
Marina,
tu què canviaries?
Jo no canviaria res,
perquè a mi m'agrada com soc jo.
Clar,
i tu, Carla?
Jo tampoc canviaria res.
No canviïs les orelles,
que les tens molt xules,
veuràs com d'aquí un temps
canvies d'opinió.
Jorge?
A mi tampoc.
Tampoc canviaries.
Javier?
A mi tampoc canviaria res,
perquè això és com he nascut
i m'agrada viure així.
Molt bé.
Sílvia?
A mi tampoc m'agradaria canviar res,
però és que no m'agradaria canviar res,
perquè he nascut així
i som tal com som.
I ens hem d'estimar com som.
El de l'Àngel no és problema,
perquè és només anar a la perruqueria
i que li tallin el cabell d'una altra manera.
És qui ho té més fàcil?
Gerard?
A mi el que m'agradaria que em canviessin
seria estudiar més i aprovar.
És a dir, que et donessin una miqueta més
d'allò de ganes.
Sí.
Perquè estudiar podem estudiar tots.
Tots tenim capacitat,
però ens hi hem d'esforçar.
Marina?
A mi també m'agradaria
que em donessin més a estudiar
i portem-me a més a classe.
Ai, que som una miqueta...
Ai, Marina, però això ho has de fer tu.
Això no hi ha enfades que valguin.
Juan?
A mi m'agradaria que em canviï
una mica el comportament
i que em posin les notes una mica més bones.
Per això, escolta, no cap fada, eh?
El comportament controles tu.
I no faig parlar a la Mireia
perquè diu
Ai, on vendran aquests genis o aquestes fades, no?
Però això del comportament sou vosaltres.
Àngel.
A mi m'agradaria que em canviessin el comportament
perquè jo a classe
ric molt i em porto bastant malament.
Et portes malament?
I què et fa portar-te malament?
Algú que t'obliga a que et portis malament?
No, però ara ja vaig millorant.
Sí?
Sí.
Així ha de ser.
A veure,
hi ha una cosa que potser caldria canviar, no?
De tot això que heu dit,
que si les dents,
que si les orelles,
que si el nas...
Alguna vegada algú,
no dic companys,
pot ser que sí, pot ser que no,
us ha dit alguna cosa que us hagi dolgut
pel vostre aspecte físic?
Jorge, per exemple?
A mi quan era més petit me deien xino.
Et deien xino,
perquè tens els ulls així,
no sé com es diuen català,
rasgados, no?
Estàs preciosos.
David,
de tu algú se n'ha rigut
o t'ha dit alguna cosa que t'hagi molestat?
Sí.
Què t'han dit?
Que m'apareix...
que m'apareix a un porc.
A un porc?
Què sé,
no sé d'entreu.
Ai, quina imaginació que tenen.
Altra cosa no,
per imaginació no els hi falta.
Juan.
Sí,
que les meves germanes
em diuen que tinc el cap gros.
També.
Àngel.
A mi m'adonen que soc gordo.
Que ets gordo?
Però en qui planeta viviu?
Amb qui viviu?
Jo no veig res d'això que esteu dient, Gerard.
Que a mi abans fa...
fa uns dies
me deien que era
un...
dientes torpes.
Maria del Mar.
A mi la meva germana
quan portava aparells
em deia que parlava malament
i coses així.
I ara jo
no li dic res
perquè ella porta aparells.
Doncs mira,
en això sou diferents
i aquest és el teu comportament
és el correcte, segurament.
Marina,
a banda d'abuela,
què et diuen?
a vegades em diuen
abuela
que no m'agrada
perquè no soc...
No, ets abuela, clar.
Escolta, ets una nena
i si ets una nena
ja seràs àvia quan toqui, no?
Sí.
Vinga, i què més et diuen?
I a vegades
em diuen
també
que tinc un...
els polgars
que els tinc gordos
i no m'agrada.
Escolta,
quina poca feina
perquè jo
per fixar-me
en el polse d'una persona
doncs
és que no se m'acudiria mai
a aturar-me
a mirar el polse d'algú
o el dit petit del peu.
Javier, diga.
que a mi
un nen
doncs
em deia
que
perquè tenia un cabell
de color castany
em deia castanyamant.
Castanyamant.
Va, simpàtic.
Tampoc no li veig
molta malícia aquí
però bé, Carla.
El meu germà
m'ho diu...
Que dura que és la vida
amb els germans, no?
Ai, que difícil que és.
Que estic una mica gorda.
Que estàs gorda?
Sí.
Doncs jo, el teu germà
en tot cas
miri d'anar l'oculista.
D'acord.
Perquè no
Déu necessita ulleres.
Escolteu una cosa.
Mira que peso poc.
Va, però si no estàs gorda, dona.
I si ho estiguessis, què?
Que no ho estàs.
I si ho estiguessis, què?
A veure,
anem un pas més enllà.
A veure,
quan us han dit aquestes coses
com us heu sentit?
Malament.
Tots?
Malament.
Malament.
Però molt malament.
Molt malament.
Sí.
Us heu enfadat molt?
Sí.
No.
Us heu sentit tristos?
Sí.
Una mica.
Una mica.
Una mica.
I us heu cregut això que us han dit?
No.
Ah, això és important.
Algú de vosaltres alguna vegada ha rigut
quan li han dit això
i no ha fet ni cas?
Sí.
jo.
Sí, jo.
Sí?
Jo.
Després de moltes vegades, no?
Sí.
Jo sí.
Molt bé.
Digues, Marina.
Que el món de la meva mare
que passi al meu germà
quan m'està dient coses
com per exemple
que, a veure,
que no penso que...
Però els germans,
segur que és un germà gran.
Sí.
Els germans grans amb els petits,
ara que no ens escolten,
els grans,
grans,
aquests que estan...
Aquests que estan adolescents, ara?
Som molt pesadets amb els petits,
o que sí?
Som molt pesadets.
Què hem de dir?
Què hem de dir?
Que no haguem passat tots.
Ja.
Anem a l'altra banda.
Què us sembla?
Anem a l'altra banda.
Algú de vosaltres alguna vegada
li ha dit alguna cosa
lletja
o alguna cosa com la que
a vosaltres us han dit,
els altres?
Sí.
A veure, Àngel.
Sí.
Jo també li he dit
Gordon, meu germà.
Vale.
I tu creus...
I tu quan li has dit
has pensat que li feies mal?
No.
Per tant, quan a tu t'ho diuen,
l'altra persona potser
tampoc no ho fa amb intenció
de fer-te mal.
Però a tu et fa mal, no?
Això fa pensar que potser que
ens mesurem
quan diem aquestes coses.
Juan?
Que a mi, per exemple,
quan em diuen cap gros,
jo li dic
i tu espagueti.
Però a banda d'aquesta cosa
d'espagueti
que és una mica de defensa, no?
Alguna vegada tu perquè sí,
perquè t'ha cridat l'atenció
de l'aspecte d'algú,
la seva aparència o el que sigui,
li has dit alguna cosa?
No.
No? Mai t'has posat amb ningú.
Tu, Sílvia?
Jo, que si
m'hi dic amb bona intenció,
a vegades
insulto
quan m'amorresten molts,
però
no amb molt mala intenció.
Però ho dius perquè estàs enfadada.
Enfadada, perquè estic enfadada
i venen molts en contra meva.
És a dir, tu estàs enfadada
i aleshores dius tot allò que et surt
perquè estàs enfadada.
Però diguem que no estàs a la classe
o al carrer
i veus algú que és
d'aspecte diferent a tu
i aquest fet només
per dir-li
alguna cosa desagradable.
No, no.
És que
no insulto,
dic,
no insulto
molt
i no
molta paraulota.
No, ja t'entenc, Silvia, ja t'entenc.
Però
estic enfadada.
No li vull dir això perquè vull.
No, perquè et surt així de ràbia.
Perquè em surt de ràbia
perquè està en contra meva
i diu coses en contra de mi.
Però això és diferent, no?
És una mica com el cas del Juan.
Capgròs, doncs tu espagueti.
És una mica allò de la discussió
de l'atenció del moment.
Però jo parlo d'allò
que vas pel carrer
i passa una persona
que és molt grasa, molt grasa.
Per exemple,
per posar un exemple.
Ah, l'Ara.
I a dir allò que és gorda.
això que dius,
i quin sentit té, no?
Fer-li veure a aquella persona
alguna cosa que li deu molestar.
No, és que a la tele
veig un programa
on surten uns munts
i aleshores hi ha uns
que sempre fallen
i dic
ui, mira que són dolents aquests
que sempre fallen les preguntes.
Dona, però això,
això, tu, al final
et faran santa, Sílvia,
que això no és fent res dolent.
No, això no.
És que m'ho vaig pensar una vegada
que vaig veure uns
que estàvem amb els meus pares
fent preguntes
i deia
que a vegada
vam preguntar una cosa
i sempre el meu pare fallava
i li deia
si et posen a un concurs
tu perds, eh?
Li deia al meu pare.
Per això,
això, Sílvia,
pots tenir la consciència
ben tranquil·la.
David,
alguna vegada
tu li has dit
alguna cosa desagradable
a algú pel seu aspecte?
No.
No?
Molt bé.
Javier.
Ui, aquesta cara és...
Deixa'm que em sona
que sí que alguna vegada
potser sense voler.
Sí, jo alguna vegada
sense voler
quan m'havia enfadat
amb algú
però
no li volia fer mal
dint-li aquella cosa
i llavors
li vaig dir.
Recordes
què
li vas dir a algú?
Que era pel seu aspecte?
Sí.
I no ho recordes?
Sí.
Ho vols dir o no?
No.
Jorge.
Quan el meu cosí
m'hi diu Sant George
et diu Sant George?
Sí.
Oh, que aristocràtic,
que guai.
Jo m'enfado.
Però no t'enfadis
i és xulíssim.
Oh,
que digui Sir Jones.
I jo li dic
que fotes.
Bueno,
si esteu...
Laia,
que et tenim molt calladeta.
Alguna vegada
t'has anat de la llengua
i has dit allò
que no volies
algú pel seu aspecte?
Sí.
I ho recordes
i ho vols explicar
o no et ve de gust?
No.
No et ve de gust.
Home,
això és un bon símptoma.
Això és que no estàs orgullosa,
no?
D'haver-ho dit.
No et vas sentir bé després,
eh?
Laura.
Un dia
la meva germana
em va dir
que estava gorda
i jo li vaig...
Una altra
que necessita ulleres.
Ai senyor,
que mal està la vista.
I li vaig dir
no et feia cas
que tu ets una pequeñaja
i no saps res.
Això és bastant inofensiu, eh?
Marina,
tu recordes
d'haver dit
alguna cosa lletja
algú pel seu aspecte?
Sí,
alguna vegada
sí,
quan me fico nerviosa
i a mi també
diuen coses contra mi,
dic a vegades...
Però també és
quan t'estàs barallant
una miqueta
o estàs discutint.
Tu, Maria del Mar?
Sí.
Jo,
quan algú
em fa enfadar,
jo passo,
però
tinc molta ràbia.
i jo vull dir una cosa
però no ho dic al final.
Clar,
però perquè et reprimeixes,
no?
Sí.
Et controles molt més.
Carla,
alguna vegada ens hem anat
de la bola
i hem dit
que això ens ha passat
a tots alguna vegada.
Ho vols explicar?
Vale.
Si vols, eh?
Sí.
Aquí ningú diu res obligat.
que un dia
el meu germà
em va dir gorda
i jo...
Com que...
Jo,
el teu germà
l'oculista directament.
Clar,
és que quan més ho dius
més admiro.
Digues, digues.
Perdona, Carla,
que t'interrompo.
que me diu gorda,
doncs jo passo d'ell
a vegades
i li dic
se m'escapa una praulota
i li dic...
Però això és perquè estàs enfadada.
Ja, perquè me fa molta ràbia.
Clar,
jo el que comentava
una mica allò
de que, no sé,
seu al costat algú
algú al costat meu
o coincideixo a la classe
o a la feina
i és algú
que és diferent a mi
per diferents motius
i que està bé
que siguem diferents.
I, doncs,
per menys tenir-lo
o per una falta d'aspecte
faig referència
al seu aspecte físic.
Doncs,
o que tingui el nas
d'una forma
o el cabell d'un color
o la pell d'una altra
i dius
utilitzar
la seva aparència física
per fer-li mal.
És una mica això
al que em referia.
Gerard, tu?
Jo sí.
A segon
i a primer també
que me vaig barallar
amb la Valeria
i a segon
li vaig dir
negrita
i també
ell me va dir
ella també
me va insultar
i a tercer
fa bastants dies
li vaig dir
al Sebastià
un nen
que li toca ximbo.
A veure,
la Valeria
i el Sebastià
són negres?
No,
són morenets.
És igual.
jo si tu em dius
blanca
jo et diré
no em dic
Iolanda
perquè
blanc
negre
això
en principi
no és cap insult
no?
És la constatació
d'un fet.
Uns tenim la pell
tu què diries
que sóc jo?
Moreneta
Moreneta
que ximba
com el Sebastià
No.
No.
Tinc la pell
més fosca
pel que sigui
tu tens la pell
més blanqueta
i així
les celles roses
vull dir que
ara
vosaltres
hauríeu d'estar
acostumats
perquè hi ha molts nens
i nenes
que han vingut
de fora
a viure aquí
i la quantitat
de coses
que podem aprendre
d'ells
us molesta
particularment?
No.
No.
No.
I aleshores
per què hem de dir
aquestes coses
no ho entenc
però en fi
suposo que m'ho podreu explicar
digues Gerard.
Hi ha una nena
que ha vingut
nova d'Ivisa
que es diu
Laura Ferrer
aquella nena
va a la classe
també
o sigui
ha vingut d'Ivisa
ha baixat
des d'Ivisa
per vindre
al nostre col·le
Veus?
Ha vingut expressament
i segur
perquè li deien
que hi havia
el Gerard
la Carla
la Maria del Mar
que eren estupendos
segur que sí
Escolteu una cosa
hi ha molts nois i noies
que han vingut de fora
a la vostra classe
Sí
Heu parat compte
alguna vegada
com es deuen sentir
si algú els diu
alguna cosa
que no els agrada?
Heu parlat amb ells
alguna vegada
d'això?
Sí, sí
Moltes
A veure
val a dir que
la Mireia
la mestra
d'aquests joves alumnes
de les Tres Ines
ens ha dit
que alguna d'aquestes alumnes
havia de venir
però està de viatge
no ha vingut per això
no per cap altra raó
m'agradaria deixar-ho clar
Quan heu parlat
amb els vostres companys
que han vingut de fora
algú em pot explicar
si heu estat capaços
d'entendre com se senten
Laia, per exemple
Tu has parlat d'aquest tema
Sí
Quan algú li diuen negre
o moro
o aquest tipus de coses
despectivament
perquè ser negre
o ser moro
o ser àrab
és una definició
en cap cas
hauria de ser un insult
no?
Digues, Laia
Que un dia
la Zaida
no sé què li van dir
una cosa
que li va sentir malament
Respecte al seu origen
devia ser, no?
Sí
I jo li vaig anar
a fer companyia
I vas parlar amb ella
Sí
Molt bé, doncs la Zaida
va veure que aquella persona
que li va dir allò
estava equivocada
i que no tots penseu igual
Jorge
El Juan Pablo
un dia
li van dir
del seu país
i jo
D'on és Juan Pablo?
De l'Argentina
De l'Argentina
I doncs jo li vaig anar
al seu costat
i li vaig dir
que és on ha nascut
i no té que ser
ningú
l'insult
Però el van insultar
per haver nascut a Argentina
No, li van dir
Per ser argentí
Sí
I que li van dir argentí?
Sí
Sí
Li van dir argentí, així?
Argentí no
Ben
Digues, Javier
Que el que importa
és com són per dins
no com són per fora
David
Has parlat amb algun company
o companya?
Sí
I què?
Tu fas cara
que t'és igual d'on sigui
no tens cap problema
amb això en penso, no?
Vaja, és la sensació
que a mi em dona, no?
I què?
Has parlat amb ells
d'aquest tema
i què t'han dit?
Se senten malament
quan algú els diu alguna cosa?
Sí
Sí, no?
Sílvia
No, que jo dic
que no és que jugo
no és que els dic als meus pares
no és que jugo
a pares i mares
abans, a segon
i jo feia de germana gran
eh?
eh?
i jugàvem a preguntes
perquè jo era de gran
i aleshores
estàvem al col·legi
no?
i jo feia unes preguntes
i no les sabia
i deia
que si et porten
a una amiga meva
que no
que jo feia de germana gran
i si a una amiga meva
li deia
eh?
eh?
que tu mai
si et porten
a un concurs
no ho sabràs
no ho sabràs contestar
A tu t'agraden
els concursos de la tele,
Sílvia?
Déu-n'hi-do
Sí, però era
no li deies
no era dels pares
no era de pares i mares
de pares i mares
ja ja
perquè com aquelles amigues
no ho van gaire bé
però són molt amigues
però era una pregunta
bastant difícil
que jo tampoc sabia
Sílvia, són noies
de fora d'aquí
o són d'aquí?
Són d'aquí
Són d'aquí
Juan, tu jugues
amb els nois i noies
que han vingut de fora?
Sí
Normal, no?
Sí
És com jugar
com la resta de companys?
Sí, però hi ha un
que va venir
sense dir noms
no diguem noms
que no estan aquí
per defensar-se
podeu parlar
de companys
però sense dir els noms
Va venir nou
el primer
i que un dia
li van dir
Rússia és una merda
i llavors
Ha nascut a Rússia
Sí
Que heu estat a Rússia
algú de vosaltres
i com ho sabeu
que és una merda
com dieu?
No ho sé
jo no li vaig dir
Però no ho sabem
si jo no hi he estat
tampoc
i què va passar?
I llavors
es va anar
i jo li vaig consolar
perquè és el meu amic
Clar, doncs és el teu amic
i és bon xiquet
i estàs a gust
Àngel
Jo
el Juan Pablo
No diem noms
d'acord?
Que no hi són
Eh?
Doncs
ell també és el meu amic
i jo jugo amb ell
i ens ho passem bé
als patis
I escolta Àngel
quan algú altre
algú
li diu alguna cosa
perquè és de fora
o pel seu aspecte
tu com et sents?
Jo malament
i a més que no
No ho entens?
No
És que costa d'entendre
Gerard
Que un dia
Costa't una miqueta el micro
Un dia un nen
s'estava
barallant
amb un altre
de cinquè
no?
Que
era un company
de la meva classe
que s'estava barallant
i jo vaig vindre allà
a ajudar-li
perquè si no
el nen de cinquè
li pagava
Un dels aquests nens
era de fora?
Era vingut de fora?
No
No, érem de classe
Clar, això s'ha d'intervenir
també sempre
i quan podeu
ho avisar
la mestra o el mestre
perquè si no
pot haver-hi un problema
Maria del Mar
després et dono la paraula
Carla
Jo
jugo sempre
amb una companya nostra
que és
la meva millor amiga
i
jo
quan
quan
quan
quan
els altres
li diuen
una cosa
per exemple
no sé
com una grita
jo
li dic
no passa res
no
no
no t'enfadis
perquè
això passarà
i després
ja no t'ho diran
Tu què en penses
d'aquestes persones
que li diuen
negrita
per insultar-la?
Per què creus
que li diuen?
Perquè costa d'entendre
una mica
no?
Sí
i també
perquè
han nascut
en un altre país
són de diferent color
només és això
Clar
però això
costa d'entendre
que això sigui
un motiu d'insult
no?
Sí
però mira
ja
ja
ja
n'éix
Marina
Segons
una amiga
la meva
amiga
i jo
sempre
jugàvem
i quan
estàvem
pel pati
al menjador
a vegades
li deien
li deien
a ella
negre
negre
i jo
l'anava
a consolar
i li
deia
que no
es fes cas
i que no
es parlés
I tu saps per què li deien?
No
no sé
però
per fer-li mal
senzillament
érem nens grans
ja
érem nens grans
Carla
perdona
que t'he fet passar del tor
disculpa'm
digues
que
jo crec que
els nens i nenes
que diuen
per exemple
si jo
fos rosa
que em diguéssim
vaca
no sé
ells han nascut així
i
però això no és un defecte
ni un problema
ni és res
no?
Ja
crec jo
vosaltres creieu que
això és un defecte
o un problema?
No
No
Vaja
Javier
Que
hi ha un nen
de la meva classe
que
és un amic meu
i
jugo a ell
moltes vegades
en el pati
i
també
quan l'insulten
doncs
vaig a
vaig a ell
i el consolo
perquè
no estigui trist
a veure
jo m'imagino
i això
vosaltres
ho podreu dir
millor
ui
quasi hem d'acabar
que hem esgotat el temps
jo m'imagino
que la majoria
d'aquests nois i noies
que han vingut de fora
tenen la sort de comptar
amb bons companys
com hem vist ara
que els consoleu
que jugueu amb ells
però són una minoria
segurament
són poquets
els que actuen així
no?
els que els tracten malament
no ho sé
no?
molts pocs
no ho sé
aleshores vosaltres
què heu de fer
davant d'això?
mirar cap a una altra banda
o continuar sent amics seus?
continuar sent amics seus
això ho teniu claríssim
no?
sí
clar
molt bé
doncs us ha servit
treballar aquest tema classe
del mequi
no ho té claríssim
hi ha algú que no ho té claríssim?
és d'antitud nòdica
doncs que ho expliqui
només faltaria
a veure
us ha servit
parlar d'aquest tema classe
i treballar aquest conte?
sí
sí
que heu après
coses que potser
sabíeu però
costava més de portar
a la pràctica?
sí
enteneu que aquest és un tema
una mica delicat
no?
sí
aquest que hem tractat avui
i que no és fàcil
de resoldre
i que depèn de nosaltres
o de qui depèn?
de les professores?
mira ja
de nosaltres
de les professores
de nosaltres
dels grans
dels pares
dels petits
dels petits
de tots
segurament
de tots
de tot el món
per tant si vosaltres
veieu que la cosa
està xunga
valdria la pena
que diguéssiu alguna cosa
no?
de tant en tant
sí
sí
breument
que hem de marxar
hi ha nens
a la nostra classe
que no deixen jugar
tots
al pati
doncs que juguin sols
i la resta
jugueu junts
o què?
no
perquè hi ha un nen
que a vegades
quan volem jugar
no ens deixa
però sou molts
però sou molts per jugar
Javier
va l'última intervenció
ja
que
que quan insultin algú
tenim que intervenir
i dir-li que pari
perquè no veu que li està fent mal
que no té per què insultar-lo
i vosaltres amb molt bones maneres
dins del possible
doncs dieu que prou
heu triat una cançó
molt bonica
i molt tendra
que m'agradaria
que algú presentés
l'han triat ells
això ho dic als ullets
perquè
sisplau
sisplau
sisplau
sisplau
la presenteu tots alhora
fluixet
vinga
opa
opa
jo ja sé un corrent
doncs vinga
aquesta bonica
creativa cançó
és la que tanca
l'aventura de la vida
d'avui
que han protagonitzat
alumnes de tercera primària
de l'escola
Santa Teresa de Jesús
Àngel
Juan
Sílvia
David
Javier
Jorge
Laia
Laura
Marina
Maria del Mar
Carla
Gerard
Escola
la Mireia
que també està aquí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i naturalment
a la resta de companys
i companyes de classe
que també
ells i elles
des de l'aula
del Col·legi Santa Teresa
de Jesús
han fet avui
l'aventura de la vida
gràcies
molt bon dia
Bapà
L'aventura de l'am
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!