Fins demà!
I que a més a més el Camp Nou es van pagar molt cares, a més a més del que deia Paco Flores, també en sala de premsa, de tenir molt poca arribada a la porteria de Víctor Valdés.
De fet, nulla l'arribada que va tenir el Nàftig ahir a la porteria del Futbol Club Barcelona.
Per parlar d'això del que va deixar el partit, tenim com sempre tres socis, tres aficionats del Nàftig, el seu expresident, a més a més, l'Antoni Vallvardó.
Antoni, molt bon dia. Hola, bon dia.
El Ignasi Buguesca, Ignasi, bon dia. Bon dia.
I el Manel Fuster, Manel, bon dia. Hola, bon dia.
A més tres volem parlar de com vam viure una jornada històrica ahir, que era la d'atrevitjar el Camp Nou per primera vegada en competició oficial a Lliga
i com van sortir després de veure el partit que es va poder veure, de la imatge que va mostrar el Nàftig,
ni hi ha que diuen que és en dignitat, ni hi ha que diuen que no, que vam cometre les mateixes errades
i opinions per tots els gustos avui d'aquest partit entre el Barça i el Nàftig, que en definitiva va quedar 3 a 0 i això és el que compta, no?
Bé, primer vam estar al Camp Nou, que això fa molts anys que jo no havia estat mai al Camp Nou amb el Barça,
però, per tant, això ja és un gran èxit.
El Nàftig poder jugar en aquesta Lliga, en aquests camps, jo crec que això és el més important.
Després, com vam jugar?
Doncs, bé, fins que vam fer el gol estaven bastant tranquils, va passar el de sempre,
teníem unes errades importants en la defensa, vam fer el primer gol
i a partir d'aquí van anar fent els altres gols, a pesar que el Barça, crec que també s'ho ha de fer mirar,
o sigui, que no va fer res de l'altre món i crec que vam estar bé el Nàftig millor que altres partits,
però també perquè el Barça no feia res, es va deixar jugar.
I el resultat, doncs, bé, jo crec que en dignitat ja està bé, 3-0, no passa res.
El Camp del Barça, en un Barça en condicions, no tenim res a fer nosaltres,
ni, bé, una vegada de cada 10.000 partits podem arribar a empatar, a guanyar-ne un,
en els jugadors d'un i l'altre equip, però, fonamentalment, vam anar al Camp del Barça
i vam ser 5 o 6.000 tarragonins que vam disfrutar.
Fia molts anys, molts anys, molts anys, que ningú podia venir a una tertúlia
i havia dit que podíem haver jugat a la Lliga amb el Barça.
Sí, sí, arriba, com diu la Lliga Fuster, és veritat, no?
I fa il·lusió perquè és una espècie de, encara que la catedral sigui a Bilbao,
sembla una espècie de catedral del fútbol, allò, no?
Llavors, ho estava comentant abans que a mi em va impactar realment
el veure el marcador electrònic, no?, que es veia a l'escut del Nàstic
allà a la mateixa nivell del Barça, això és una satisfacció pels tarragonins
i ens vam sentir gloriosos.
Com dieu, vam fer la mateixa grada de sempre, sobretot el primer gol,
i jo penso que vam jugar tècnicament bé,
i jo tenia uns socis del Barça al costat i va dir,
no em sembla que el Nàstic sigui golista i l'altre sigui campió d'Europa,
del món que jugàvem, també realment la Barça està molt per sota d'altres vegades,
però bé, com dieu, una satisfacció que, a més a més,
vam fer la publicitat de Tarragona el 2016,
que també això és agradable, perquè això ho veu a la televisió
i ho vam veure a 70-80 mil persones en directe,
bé, va estar bé, jo penso que vam disfrutar.
vam disfrutar de l'imatge, no del resultat.
Ara discutirem sobre això del gaudir o no gaudir.
Bé, doncs, per la gent jove, que no hem vist en el Nàstic,
a primera divisió, el partit d'ahir era un partit que teníem marcat
amb una creu al calendari, no?
Era un partit que era per gaudir-ne, era per anar al Camp Nou,
i després, doncs, després del suport de l'afició,
si vam anar, no sé, 5.000 tarragonins o gent del Nàstic,
doncs, també és molt important, no?
Llàstima, doncs, del resultat, perquè, doncs, hi ha la diferència que hi ha,
nosaltres estem on estem i ells estan on estan,
i el pressupost d'un amb l'altre, doncs, potser guanya més Ronaldinho
que tota la plantilla del Nàstic junts.
Segur.
A partir d'aquí, doncs, tot el que parlem, doncs, bueno,
és futbol, i el futbol, com deia Boscov, futbol és futbol.
No teniu la sensació, per això, que el partit d'ahir va ser una calcomania
de tots els partits que ha jugat el Nàstic aquesta temporada?
No pel fet de ser el Barça va ser un partit diferent,
que potser algú podia pensar, home, és que és el Barça,
i tens les dues teories, no?
Una, o que t'en fotran set, que era la teoria que teníem molts,
o l'altra, home, els sortirem més motivats, els hi plantarem cara,
jugarem d'una manera diferent, i no, ni una ni l'altra.
Ahir el partit va ser igual, se'n fa el programa pla,
que els que hem tingut durant tota aquesta temporada.
Sí, sí, a veure, i sempre ens fan el gol en aquests 15 o 20 minuts,
i a partir d'aquí...
L'equip no canvia més, es manté el mateix sistema,
l'Adeado, no l'Adeado, jo sincerament continuo creient que era un 4-1-4-1,
Flores tindrà les seves teories de quin sistema era,
defensiu, amb molt poca arribada, amb les bandes molt clavades,
amb segones línies que no arriben...
Però el Nàstic és...
A veure, el que has dit tu abans,
tots els partits que ha fet ha fet igual, o sigui que no...
Ahir no vam xutar a Porta, eh?
No, no, ni un.
Ahir no vam xutar a Porta, això ni una vegada.
Ahir no vam xutar a Porta, o sigui que, per tant,
i el Cleo de Joc molt diuen que,
oh, és que juguem només en un punta,
i bueno, doncs, un punta,
però a vegades un punta fa coses,
és que el punta ahir va tindre una ocasió bona o dos per poder...
Bueno, doncs no vam xutar a Porta, i així no es pot fer res.
La mitja, és la mitja que tenim,
que va tallant, però no mai se fa amb el partit al 100%.
Ahir sí que és veritat que hasta el minuto 15-20,
que el Barça estava molt desconcertat,
doncs sembla que fèiem alguna cosa, però després tal.
I després ens passa el de sempre,
que la defensa en qualsevol moment fem un fallo,
i a partir d'aquí ja hi som.
Però bueno, jo,
el partit d'ahir jo crec que no el pots juzgar globalment,
perquè molta gent surt d'aixin,
molts equips de molta més entitat que nosaltres,
al camp del Barça ja surten una mica allò...
complejats, no?
I bueno, nosaltres no vam sortir a complejats,
però Déu-li-do que no...
Donava la sensació que estem esperant com sempre,
ara ens faran el gol,
a partir d'aquí ja estarem tranquils,
ja no tindrem que lluitar tant per no perdre, no?
O sigui que dóna la sensació que estem esperant
que ens facin el gol
per no patir nosaltres mateixos.
És molt futura aquesta sensació, per això.
Bueno, però és que és aquesta.
És que el dia del Getafe es va veure molt aquí.
El moment que vam fer-nos el gol,
sembla que menys sentar-se,
els nostres jugadors vam fer de tot.
És que estem molt baixos de moral,
i és lògic el que ens passa,
però bueno, jo...
Jo tampoc...
Jo, veure el que està passant,
no m'estranya res.
Quizás tindríem que tindrem algun puntet més,
vam tindre dos o tres partits,
que ja s'han pogut tindre tres o quatre partits,
però veiem el que hi ha, és el que hi ha, eh?
Jo no estic desesperat
perquè el dàstic està com està.
Doncs bueno,
podríem tindre quatre o cinc punts més,
però nosaltres en l'equip que tenim
no podem aspirar a molta més gran cosa,
a intentar salvar-nos si tenim sort,
però la cosa és la que és,
i per tant jo no els demano massa més als jugadors,
perquè hem vist que...
aquí ja s'han pogut substituir
per fer més bon equip.
Jo crec que...
Això és molt personal, eh?
El dels noms és molt personal.
Sí, sí, sí, jo veig que...
Que bueno,
que tota la Liga
han anat canviant jugadors i tal,
i els resultats ja han sigut,
és que han sigut.
Jo l'únic que crec
és que no hem sigut acertar,
a mi jo ara és dos o tres defenses,
dos defenses millors,
que ens ha salvat molts punts a la millor.
Però bueno,
és el que tenim,
i a l'altura que estem
hem de pensar ja
en mirar què es pot fer, ja està.
Bueno...
Sóc pessimista,
però bueno, és així.
Resignació, home.
Resignat, sí.
Resignat, sí,
perquè tenim el que tenim,
com dius tu.
Però jo penso que potser...
I si em permeteu fer una miqueta de...
No, no, és que...
Que...
Hi ha dos o tres noms extres
que havien de vindre
i no ha sigut
el que s'esperava, no?
En cas de...
Bueno,
hi ha alguns noms
que no cal comentar, però...
Sí, el Portillo no ha portat res.
No, però inclús
hi ha alguns que no juguen
i alguns que juguen ara,
que...
Es deia que...
que mentre aquell existia,
doncs aquell equip
no pujaria mai a primera,
i sembla que aquest equip
pujarà a primera en guany.
Per tant, hauríem de mirar
o s'hauria de mirar
a veure com és que...
Aquest aposta, suposo, important,
perquè no és amb dos rals.
Van vindre
i van fallar,
fallen d'aquesta manera, no?
Això és un...
Vaja, això també pot passar
quan fitxes mai saps
que no va sortir un jugador.
Sí, home, però...
Però els tècnics per fitxatge
sí que han de ser bé, això, tu.
I a vegades només trucant
amb un altre jugador,
inclús saps a vegades
el comentari que es fa
no?
Bé, jo no crec
que vaja
amb tan mala imatge
per això a Barcelona,
perquè tècnicament
es va jugar, penso,
bastant bé.
Van jugar
a l'antitud de partit,
no és allò
de tirar les pilotes amunt,
en quant al pressupost
que heu dit abans,
el Getafe,
jo penso que té
el mateix pressupost
amb molt semblant
que a nosaltres
i aquí se'n va,
ens va empelar fàcilment.
Sí, sí.
No, i el Huelva
deu ser molt semblant
amb nosaltres.
El que passa que,
clar,
la veterania també és un grau,
nosaltres vam arribar de sobte
potser una miqueta
a la primera divisió
i llavors potser
no hi va haver
el suficient temps
per fer les coses,
planificar les coses, clar.
Ahir en una jornada
que es marquen 9 gols
en tota la jornada,
el Nàstic li en fan 3.
Això també és significatiu.
No, home.
Bueno, home,
està clar, no?
Naltros per un patim
és per l'est defensiu.
Si mires aquí,
no sé si tenim 39...
39 en contra.
Doncs 39
i el Getafe la setmana passada
en Naltros va vindre aquí
amb 12 a favor
i 12 en contra
i tenia 20 i pico de punts.
En Naltros amb més gols
tenim la quarta part de punts
que té ell
o la tercera part de punts ell.
Ara el Nàstic i Getafe
porten els mateixos gols,
16 a favor,
el que passa que el Getafe
té 13 en contra
i en Nàstic 39 en contra.
Tres vegades més.
Doncs aquí hi ha la diferència
de punts que hi ha, no?
Doncs està clar
que s'ha fallat
en una banda o altra, no?
Érem el...
Doncs mira,
jo, per comentar això
que parlàveu i del partit del Barça,
jo vaig arribar a casa
i després a les 12 de la nit
em vaig quedant fins a les 2 de la...
Sí, vam ser alguns malalts
que vam fer el mateix exercici.
Perquè clar,
Quim,
de baix on estàvem,
doncs,
al partit
no tens la sensació
de veure a vegades
com estan posats, no?
I si estàs més dalt
doncs veus la gent col·locada.
i el Nàstic, doncs,
amb el plantejament
no va estar bé, no?
El que passa
és que no hi ha arribada,
hi ha jugadors
que no estan al nivell
i, bueno,
tot això ve en la mancança
d'errades que han fet, no?
Que s'han fet, doncs,
del començament, no?
Les errades venen
del començament de la Lliga,
bueno,
a l'acabar la Lliga passada,
doncs,
que hi ha una sèrie de jugadors
que pel Luis Tésar comptava
i pel Sicar no comptaven.
O al revés,
pel un es comptava
i pel l'altre comptava.
Llavors,
a segona vam tindre la sort
que aquestes discrepàncies
entre ells
es van portar
a primera divisió,
però a primera divisió
no perdona,
a primera divisió
tens d'anar
amb un objectiu clar,
deixat de remuntisismes,
deixat de moltes coses
perquè al final es paga, no?
I al final
el que ho paga
no hi ha més que una cosa
el que ho paga,
és el club,
és el gimnàstic.
Perquè els presidents,
els jugadors,
els secretaris tècnics,
tots passarem a la història
o passaran a la història.
l'afició,
però el que queda
és el club
i la història
i això, no?
I l'escut, no?
Això sí que és bàsic.
Abans el senyor Ballverdú
apuntava un tema
que era el tema
del gaudir o no gaudir.
És un tema
que està obert
perquè hi ha dues teories
aquí també.
Una que diu
que la gent
està gaudint d'això,
d'anar a camps
com el Camp Nou,
de quan es vagi el Bernabéu,
de que es va al Calderón,
i l'altra que diuen
home, sí,
això és gaudir,
però gaudir-ho
de la manera
que ho estem gaudint
en un any.
Massa, massa gaudir,
tampoc podríem dir
que és aquesta paraula.
Home,
el senyor Ballverdú
no sé l'edat
que té exactament,
però suposo
que va haver
l'anàstic a primera divisió.
És jove, és jove.
Molt petit.
Molt petit.
Va a veure, va a veure.
A la vinguda de Catalunya.
Va a veure el 7 a 0
de la Bilbao.
Llavors, doncs...
El 0 a 7.
Aquest senyor,
comparat, doncs,
al cap de 60 anys després,
doncs,
qui l'hi havia dit, no?
Un expresident, no?
Que fa 10 anys
estava ell
al comandament de la nau
i es barallàvem
amb els Premiars,
Bilobis i tot això.
I clar,
si ho mires
d'aquest avasant,
doncs, dius,
bueno, estem gaudint, no?
Però clar,
si ho mires
de l'avasant esportiva,
de l'avasant
de tocar peus en terra,
doncs,
estem patint, no?
Estem passant com un...
No en biocrucis, no?
Perquè, doncs,
no és un biocrucis,
però, doncs,
ha vés involgut tothom,
doncs,
que des vés quedat
la permanència, no?
Si ens ha faltat
guanyar aquells dos
prestigiosos a principi,
allò del Santander,
i en aquest moment
si héssim tingut...
A veure,
no tindríem que estar...
A mi no tindríem que estar
en els 3 del pelotó
en aquest o el 4,
però no en la diferència
aquesta.
Si estiguéssim
en els 13 o 14 punts
que tenen
el llevant cos de té...
El llevant en té 19,
ara mateix,
que és el que marca
la permanència.
Aleshores,
Betis 17
i Real 7 a 13.
Si en més de 10 punts
fossin 2 o 3,
diguéssim aquí,
doncs,
gaudaríem d'una altra manera,
per descomptat.
I això és la diferència
que ens falta una mica.
Hi ha una sensació
de recinació
i de passivitat
una mica,
també de dir...
Però,
hi estic d'acord amb tu,
ojalà poguéssim gaudir
i a més estar aquí...
No és passat res
si has hem baixat,
què passa?
No passa res,
absolutament res.
Saps com ens hem de situar?
A un equip
que pujéssim i baixéssim,
quan baixem,
dos anys a segon
poguéssim pujar,
és el que hem de fer nosaltres,
perquè al final
els diners són els diners,
el pressupost
ho marquen molt
i pots tindre sort,
el Getafe va d'altres anys
que té sort,
però normalment
els pressupostos
marquen la permanència
o no permanència
en primera divisió.
Vos tindre sort.
El Huelva,
està molt bé el Huelva
i també no està massa...
Ha tingut sort
amb els fitxatges.
Nosaltres,
jo crec,
a més hem tingut una sort,
en dos defenses millors,
dos centrals bons
i un lateral més,
a mi avui estaríem
en això que estic parlant ara,
estaríem en 14 o 15 puntets
i ja hi estaríem patint
una cosa així.
Jo crec que la diferència
és aquesta,
que estem massa resignats
a les altures d'ara
que estem precisament
a l'equador de la Lliga
i estem ja massa resignats.
Així és la diferència.
Però jo,
jo crec que és superpositiu
haver estat un any
en l'àstic en primera.
Això,
jo no ho pensava mai.
Després d'anar a patir
al camp del Viloví
per poder pujar,
si te'n recordes...
Estàvem a tercera llavors.
A tercera, eh?
Ostres, tu, eh?
Estàvem a tercera.
Escolta,
a veure,
imagina't,
n'estàvem patint
llavors ja n'estem patint ara,
això, no?
No es paga de cap manera,
home,
la satisfacció aquesta.
Home,
després dels anys
que no hem estat a primera,
era un somni pujar a primera,
no?
Era un somni,
un somni que es va fer realitat
el 3 de juny
de l'any passat
i que doncs t'ha donat
aquesta satisfacció
d'estar a la Lliga de les Estrelles,
potser estar a la millor Lliga del món
i de veure els equips
que només els veies per la tele,
o amb Copa del Rei,
i així, no?
Doncs clar,
mirant tota aquesta vessant
podem sentir orgullosos
des que n'estigui en primera.
No podem sentir,
tenim de sentir orgullosos
des que n'estigui en primera.
Sí, però tenim d'acabar
el més lluny possible.
I acabar de la mateixa
i doncs començar a treballar
ja pel projecte que ve, no?
No podem aturar-se ara aquí
i deixar passar el temps, no?
Jo demanaria, doncs,
no sé si es treu d'acord amb mi,
que com més aviat
se facin les eleccions millor,
com més aviat se sàpiga
el secretari tècnic que hi ha millor
i com més aviat se sàpiga
l'entornament que l'any que ve,
doncs, programar ja una miqueta, no?
Perquè matemàticament
no estem a segona,
però tenim de fer
més de 30 i pico de punts,
que és una barbaritat.
Jo crec que hem d'estar d'acord amb tu,
hem de començar a planificar
fer un equip
el més digne possible
de l'any que ve
per poder tornar a pujar,
per poder aspirar a pujar i ja està.
I la llàstima és això,
que hem tingut obligació
a entregar molt massa prompte.
Però ara ja,
sense cap rubor,
es començant a planificar
l'equip de l'any que ve.
Pel que dieu, llavors,
fitxaríeu ara, no fitxaríeu,
incorporaríeu algú?
Perquè ell, Josep Cicara,
el director esportiu,
deia que potser dues cares noves
encara poden arribar.
Jo, si fitxés ningú,
hauria de ser ja pensant
més en l'any que ve
que en guany.
Jo en guany no tiraria
la casa per la finestra,
no sé que vingués una cosa molt...
A veure, el club,
una de les coses bones que ha fet
és que no s'ha tornat loco
ni s'ha endeudat massa.
Massa dintre del que passa
a molts clubs de por ahí
que posen l'any en primera
i després ja no hi ha manera
de poder-se recuperar.
Dintre del que cau
no han estat massa esbollarrats
en el gasto.
Per tant, jo fitxaria,
si fitxés ja,
vistes anar programant l'any que ve.
No, jo estic bastant d'acord
perquè desgraciadament
no podem anar a altra direcció
si hi ha alguna cosa
a vindre que fos bé,
doncs,
bé,
un final de guany digne
i no hi ha una planificació
per l'any que ve,
a veure si podem tornar
a pujar altra vegada.
Aquesta és la pura veritat
perquè, com ho dieu,
en 10 punts de diferència
de la salvació
no hi ha ningú
que s'hagi salvat
i hem de ser realistes.
El Mallorca es va salvar
a la temporada 2003-2004,
jornada 31,
estava a 11 punts de la salvació
i es va acabar salvant
amb una recta final espectacular
del Mallorca
però bé,
ens hem d'agafar el que sigui,
fitxem,
Ignasi,
no fitxem,
què fem?
No ho sé,
ho he de decidir,
què ho he de decidir,
no?
Jo,
hi ha jugadors
que no han estat
a l'alçada
de les circumstàncies,
hi ha jugadors
que teníem tots
una,
no sé,
una esperança
que poguessin aportar
alguna cosa més
del que han portat,
no?
I després hi ha
altres jugadors
que per una sèrie de lesions,
com pot ser
el Generello,
que era un jugador
que t'havia de marcar,
potser era
el comandament
en jefe
del mig del camp,
en principi
era un jugador
que t'havia de marcar
la pauta allí
i per desgràcia
està lesionat,
doncs,
tot no ha fet
pretemporada,
va anar allí lesionat,
tocat
i no sé si va començar
a jugar
a l'octubre
o al novembre,
va començar a entrar
a la dinàmica
del grup
i de l'entrenament,
no?
No res,
resignació
i, bueno,
i sentir orgullosos
per damunt de tot,
no?
Vull dir que
som del Nàstic,
hem arribat
on hem arribat,
s'ha costat molt
i aquests 56 anys
que hem,
doncs,
esperar
i tornar a veure-ho
molt aviat,
això, no?
Tornar a veure,
fer un pressupost
per la temporada que ve,
treballant-ho bé,
molt acuradament,
amb molta,
amb molta
astúcia
per segons qui,
no?
Perquè, doncs,
això del futbol
hi ha molt de,
també hi ha molt de
mercenari, no?
Hi ha molt de,
molt de gau, no?
i llavors,
doncs,
tornar a l'any que ve,
no?
Tornar amb l'el·lusió màxima
que podem posar,
doncs,
directius,
president
i l'afició,
no?
Que l'afició,
doncs,
no té de fallar mai,
l'afició sempre
té d'estar al costat
del club,
hagi qui hagi,
mani qui mani,
sigui per tema econòmic,
sigui per tema polític,
no?
Tot això té de part,
l'afició està per damunt de tot
i el club,
no?
Jo crec que tardarem
molts anys
a tornar a ser 600 o 700
com anàvem,
vam arribar a anar al club,
o sigui que,
passi el que passi,
aquí ara n'hi ha una massa
d'aficionats
que són capaços
d'estar fent pujar
i baixar l'equip
cada any,
o sigui que,
això és la gran diferència
que tenim.
Hi ha una base molt sòlida,
home,
i de moltes xavals joves,
que aquests són els que
han tornat a enganxar
el que és el nàstic.
L'altra cosa,
i també,
és que els deixéssim estar,
que els tècnics
els agaféssim
i que no hi hagués
interferències de ningú més,
que es fiquen a jugar
i que els deixen
en tranquil·litat
i que,
a veure,
damunt que anàvem malament,
doncs hi ha hagut
certes declaracions últimament
que han acabat
d'embolicar la troca
i necessàriament
tal com estàvem.
O sigui que,
per tant,
que ens deixin,
que ens deixin
en els pressuposts
que tinguéssim
el que tinguéssim
i que deixin treballar
a qui hi haguéssim
fixat en cap moment
i al president que hi hagi
i a l'entrenador
que hi hagi.
Això és el que hem de fer
i deixar estar
ficant damunt
més problemes
dels que ja teníem.
Jo crec que
és el que ens ha faltat
ara per l'últimament
i ja està.
Ara que has tret tot això,
Manel,
no sé com ho heu viscut
aquesta última setmana
amb el canvi
de president de l'Assad,
amb les declaracions
de Joan Miquel Nadal,
de Josep Maria Andreu,
tot el que ha passat
aquesta setmana.
En això me referé,
això,
que no faltava més que això,
no?
Véramos pocos
i...
Periós la burra.
És que és això
el que crec
que hem acabat de...
Que a veure,
que això era innecessari.
Això l'equip
creu que l'afecta?
Perquè...
Jo penso que l'ambient
l'afecta,
és l'ambient
que afecta aquestes coses.
L'entorn, l'entorn.
L'entorn, molt bé.
I de cara a l'exterior
també veig-se a tu
ha hagut de ficar...
Jo no,
un regidor
que siga president
d'un canvi de primera
no n'hi ha cap,
jo no sé si n'he vist mai cap,
no?
Aquestes coses
des de fora
donen la sensació
i es maten,
l'alcalde se mata
amb el president.
Bueno,
la sensació que donem
d'aquí
perquè ho estem vivint
i Déu-li-do
com ho vivim,
però a fora
la sensació que tenim tu,
tu lleges la premsa
i què has dit estos dies,
no?
Enfrentamiento político
con el presidente
de no sé què i tal.
Bueno,
i a més coneixem
com coneixem
els que porten temps
a Tarragona
que funcionen les coses,
doncs aquest senyor
s'ha hagut d'esperar
almenys a la seva rabiera
a treure-la més endavant.
Jo crec que
no ens ha fet cap favor
en aquest moment en això.
Bueno,
jo...
Sí,
jo penso que
desgraciadament
tant en les declaracions...
Jo ja vaig comentar
públicament també
un altre mitjà de comunicació
que per mi
a darrere
hi havia alguna altra cosa més
perquè no pot ser
que en sec
es diguin coses així
i sortin
en aquests moments
precisament
tan delicats
que no tenia per què ser,
no?
És una miqueta estrany
tot això.
Bueno,
doncs ja sabem
el que ha passat
aquesta setmana,
no?
Ja sabem,
no cal comentar el més.
Jo el que trobo raro
de l'alcalde,
per exemple,
i tinc bona relació
i això també,
no?
És que
quan el 3 de juny
que cantàvem tots
a la plaça La Font
visca el Nàstic
i visca Tarragona,
si ara és un fracàs del Nàstic,
és un fracàs de Tarragona.
No, home, no.
No,
tenim de ser més coherents.
I trobo estrany
que ell en què fes
aquestes declaracions
tan dolentes,
no?
O tan,
en un moment donat,
tan d'allò,
no?
No, no.
És visca el Nàstic
i visca Tarragona.
i si el Nàstic fracassa,
fracassa Tarragona,
no?
Perquè
anem tots a una
o no anem tots a una,
no?
Si tenim d'anar tots a una,
no s'apuntem
quan la cosa va bé
i quan la cosa malament
desembarca,
desembarca el primer
i queda un terra,
no?
Anem tots a una,
si anem tots a una,
doncs va a la ciutat
i va al club,
no?
Perquè, doncs,
la projecció
que ha donat el Nàstic
a la ciutat
és importantíssima.
És elevadíssima,
és importantíssima,
no?
El Nàstic, doncs,
segons en quines vegades
anàvem per ara
i es pensaven
que era la gimnàstica
de Torralavega.
Sí, sí, sí.
En molts camps
s'han confús.
Això, el que aconseguia
lligar Nàstic
amb gimnàstica
de Torralavega,
perquè n'hi havia altres
que ja n'arribaven ni a això.
Ni a això,
doncs, Quim,
doncs, bueno,
doncs hem arribat
on hem arribat
amb l'ajuda de tots,
doncs,
també de l'Ajuntament,
doncs, potser
quan estava el senyor Vallverdó
doncs no va tindre
segurament
el suport que calia
i, però, bueno,
doncs,
les coses canvien per bé,
l'hem tingut,
s'ha pujat a primera
i a partir d'aquí
tenim d'anar tots a una.
Quan comencem a anar
un per allà avant
i l'altre per allà avui
com diem els del serrallos,
els pescadors,
no n'agarrarem cap,
com diu el Manel.
No n'agarrarem cap.
No, és veritat.
Naltros hem arribat...
Molt bé, molt bé.
Manel,
molt bé,
molt bé,
l'Ajuntament,
naltros hem arribat
on hem arribat
perquè hem anat tots a una,
no?
Sí, sí.
El moment que,
aquesta setmana
ho hem viscut tot
i com a tarragoní
i com a serrallenc
i com a n'estiquet
per damunt de tot,
jo estic molt dolgut
amb tot això.
Estem molt dolguts,
és que no hi ha volta de fulla.
Tinguis a vegades
tinguis raó l'alcalde,
tinguis raó el president,
tinguis d'allò.
Tots tenim part
de raó en aquesta vida
i tots tenim part de culpa,
no?
L'una cosa que no es pot fer
és, doncs,
potser en aquest moment
fer les declaracions
que es van fer
i que no eren oportunes,
penso jo, no?
Que potser, doncs,
després va canviar
la frase i va dir desil·lusió,
però és que estem desil·lusionats tots,
evidentment, no?
I què?
I baixarem a segona.
Doncs tenim de treballar l'any que ve
per tornar a fer un projecte important,
un projecte, doncs, de futur
per pujar a l'equip
una altra vegada
a primera divisió, no?
Ja està.
És que en cas que tingués,
a millor, motius,
les coses a vegades
és el moment.
Les coses és el moment.
Pot tindre tota la raó del món,
però, des de lloc,
que el moment
no era el més adequat.
I, a més,
jo, que també el conec una mica,
em sembla
que no fa mai res gratuïtament,
l'alcalde.
Alguna cosa ho ha tret entre caps
i alguna cosa,
per ahir,
els rumors diuen
que la volia fer pagar
en coses personals
del president.
Però, bueno,
jo crec que...
Això ho puc fer-li pagar jo
o a algú,
a l'Antoni,
en aquest moment,
però un alcalde
que està molt amunt,
tu,
ha de cuidar molt les paraules
i ha sigut
totalment desafortunades
al moment que les ha fetes.
Però, damunt,
la il·lusió
no ho la traurà
els del nàstic, eh?
A mi,
ja pot fer el que vulgui
i en cas que estiguéssim
a treballar a la tercera,
tornarem a anar al camp
i passa el que passa,
tu.
Però, Manel,
en aquest cas,
doncs,
que deies
que jo,
estem ja
en una democràcia,
no fa 40 anys enrere
o 50,
que segons quines coses
no podies dir.
Jo trobo bé
que l'alcalde critiqui.
Que sí.
Com ara,
l'expresident pot criticar,
no criticar,
vèiem,
criticar,
donar una opinió,
una opinió,
donar la seva opinió.
Sí,
perquè en aquest moment,
com has dit tu molt bé,
tots estem a la barca
i tots som nàsticers
davant de tot.
Davant de tot,
no?
Aquí,
jo,
no sé,
des del tema
de socis
i de penyistes,
per damunt de tot
hi ha el nàstic,
no?
I tant.
Per damunt de tot
hi ha el nàstic.
I no es té
d'embolicar,
involucrar,
com vulgueu dir-li,
el tema polític
ni el tema econòmic.
Sí que hi ha gent
que té un poder econòmic
important
i que fa la seva aportació,
que també s'ha de parlar,
però,
no es pot,
perquè si mirem
l'interès econòmic
i l'interès polític
per davant del nàstic,
estem fotuts tots.
I no arribarem enlloc.
No, no, no.
No arribarem enlloc.
Doncs llavors,
intentar anar tots
per un mateix rumb
i intentar anar tots
per una mateixa direcció
i poder pujar al nàstic
més davant de tot.
Per això el que deies del...
Jo trobo bé,
com t'he dit abans,
que tothom pugui parlar.
El que no trobo bé
és que se li busqui
les pessigolles
al president
per temes
privats.
perquè a vegades
es sentia les declaracions.
El que has dit abans,
no, Manuel?
El que ha dit ell,
que jo ja ho he dit,
jo què sé.
Per mi,
darrere hi ha algun trasfons
diferent,
perquè ara m'ha pensat
que ho sabeu més que jo.
el Josep Maria Andreu
ha arribat a un punt
amb tot el respecte
en tot el món
que ha dit
ja n'hi ha prou,
ja n'hi ha prou,
no puc aguantar més
i jo no puc...
Llavors,
doncs bueno,
no sé si avui teniu
el president avui a la nit aquí.
Al final no vindrà
Josep Maria Andreu,
veurem qui tenim aquest vespre.
Al final no vindrà.
Doncs,
doncs bueno,
doncs...
Si vol estar més,
si és més tranquil
i vol estar...
El millor que es pot fer
és deixar de parlar d'això.
Deixar de parlar
i...
Tanquem parèntesi,
deixem anar a parlar.
L'Ignasi Budesca,
per cert,
és aquell senyor
que segurament heu vist
en tots els diaris
i totes les televisions
aquests dies.
Sabrà ser-ne Josep Maria Andreu
el dia que marxava
amb unes ulleres fosques.
És ell,
és l'Ignasi Budesca,
per si algú el troba al carrer
i el vol saludar.
Queden tres minutets.
Volia fer-vos una pregunta
sobre els debuts d'ahir
perquè Paco Flores
els va destacar molt
en sala de premsa
tant César Navas
com el Pampa Calvo.
Jo no sé
què us va semblar a vosaltres,
sobretot el debut del Pampa
amb bona nota en principi.
A mi em va agradar, eh?
Sí,
a mi em va agradar.
I damunt,
i el central
també es va veure
bastant tranquil
Jovan del Barça,
però jo crec
que els dos fitxages
ahir per almenys
el Pampa,
bueno,
el Rodillo està fotut,
però ahir
no el va deixar
assurar gens,
va fer-se bastant bé.
Els dos,
per mi,
la nota d'ahir
va ser bastant generosa
la que es portaria.
Les incorporacions,
no?
Jo també ho donaria
com un provat.
Sí, sí.
Bé, bé.
El primer partit,
per això.
Sí,
el que passa
és un partit
que també ells
van una miqueta així
i clar,
el Pampa
té de marcar Ronaldinho,
també té un plus
de motivació
per potser marcar
el millor jugador del món,
bueno,
després de Canavaro.
Home,
respecte per Canavaro.
Home, sí.
Sí,
i el Navas,
doncs,
un central,
molta planta,
mètre 90 i tants,
doncs,
que també,
doncs,
presència
i per dalt,
doncs,
també va bé,
no?
No sé,
potser es té donant-li
més continuïtat
i més regularitat
i, doncs,
ara ens hi acaben
de construir
aquesta defensa
i poder, doncs,
encaixar
els menys gols possibles.
Avui el tòpic
diu que és un dia
de valoracions
perquè s'ha tancat
la primera volta,
ens queda un minut, eh?
Molt ràpid,
molt ràpid,
molt ràpid.
Una valoració positiva
per poder engrescar la gent
per de cara a aquesta
segona volta sencera
que encara queda?
En la cima alguna per avui?
Com, perdó.
Com has dit tu abans,
al Mallorca
hi havia 11 punts
i ara si no tenim 10
doncs hem de atacar
i ajudar el Max
i tampoc no m'ho recordava.
Aquests perilluns
ho saben tots.
farem 12.000 i pico
i això és important,
passi el que passi.
Aquesta gent
serà un dels que anirem
al camp d'anàstic
fins al final de la temporada,
animarem i cridarem com sigui
i si tenim...
bé, si ens passa
aquest milagre de salvar-nos
doncs, bueno, imagina't tu,
i si no,
no passa res, tu,
no passa res.
La il·lusió
que no defalleixi mai
i sempre estar amb el club
que està per damunt de tot.
Ja està.
Ho hem de deixar aquí
Ignasi Budesca,
Manel Fuster,
senyor Toni Vallvarduc,
moltes gràcies per acompanyar-nos,
que ens trobem un altre dia
i que vaja,
que esperem que la segona volta
sigui molt millor
que aquesta primera volta
que hem tancat aquest cap de setmana.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.