En els darrers temps, quan hem parlat de l'Escola Oficial d'Idiomes,
ho hem fet en dues direccions.
D'una banda, la migradesa de recursos d'equipaments,
els problemes que hi ha hagut sempre amb l'espai.
D'altra banda, l'altra direcció era el bon funcionament,
malgrat tot la gran demanda que hi havia d'estudis
i la força de voluntat i ganes que hi posaven
els professors, alumnes i el personal no docent.
Avui la veritat és que volem parlar des d'una perspectiva,
diguem-ne, més amable.
Jo imagino que hi haurà un temps per reivindicar,
però ara el que ens agradaria és conèixer una miqueta a fons
qui hi ha darrere de l'Escola Oficial d'Idiomes
en el dia a dia impartint classes.
Per això, un cop al mes, i mentre duri l'any de l'aniversari,
anirem convidant persones estretament vinculades a l'escola
i que fins i tot, com en el cas d'avui,
formen part de la seva història.
Ens acompanyen dues de les professores del Departament d'Anglès,
l'Anna Sagarra, bon dia, Anna.
Bon dia.
Benvinguda, i la Bàrbara Leiden.
Bàrbara, bon dia.
Bàrbara, bon dia.
Benvinguda.
Vosaltres sou de les veteranes, veteranes,
des del començament, pràcticament.
L'Anna, un any abans que tu, no, Bàrbara?
Sí, sí.
Sí, vaig començar el 87.
El 87?
Just quan es va obrir.
El Martí Franqués.
El Martí Franqués, sí.
I a mi em va explicar la Iolanda un dia
que no tenia unicadires.
És cert, això o és llegenda urbana?
Sí.
No, segurament deu ser cert, sí.
Però ja vau començar una miqueta així corrents, no?
De dir, vinga, va, això ha de començar...
S'havia d'obrir a l'escola i l'havíem d'obrir
i la veritat és que sí, vam fer el que vam poder,
però sí, suposo que deu ser certa la llegenda
que vam tenir problemes d'aquestos al principi.
Amb poquets alumnes comparat amb ara.
Amb pocs alumnes.
vam començar a...
Llavors, en aquelles hores, la directora era la Margarita Caballero,
una professora d'anglès que està al Martí Franqués ara,
al Martí Franqués, al Pons i Car.
I ella va obrir com a directora,
juntament amb la Carme Garcia,
que és professora d'anglès al Martí Franqués,
i jo mateixa,
això formàvem part del Departament d'Anglès,
i després es va obrir amb Jacqueline Brouche,
que era la professora de francès,
i Elisa, no recordo el seu cognom,
que ara està a Barcelona,
i ella va obrir l'apartament d'Alemany.
És a dir, que vam obrir els tres departaments.
Parèntesi, faré un sopar,
totes aquestes antigues professorses i suprofesors,
de 20 aniversaris,
és el mínim que podeu fer per retrobar-vos tots
i saber que és de la vostra vida.
Farem una calçotada.
Una calçotada, sí.
Molt bé, molt rebé.
La barba va arribar un any després, segurament.
No, no, com va anar?
Jo no sabia que havies estat des de 87, has dit.
Des de l'inici.
Jo des de l'any 90.
El 90, Déu-n'hi-do, també portes uns quants anys.
Sí, sí.
L'any que em vaig casar.
Clar, tu ets anglesa.
Sí.
No, de Bristol no.
No, de Liverpool.
De Liverpool, perdona.
I vas arribar aquí expressament per fer classes?
Per fer classes, sí, però no a l'escola oficial.
Vaig començar una acadèmia privada,
British School.
Sí, un altre lloc d'ensenyament d'anglès emblemàtic, de Tarragona i tant.
I vaig treballar allà dos anys
i després vaig anar a Falset
per treballar a una escola,
bueno, una escola privada a Falset
i per a mi, com a autònoma.
I ja t'hi vas quedar?
Ja t'hi vas quedar aquí?
Sí.
Ja vas començar a fer la teva vida?
Sí.
Vas establir la teva família?
O sigui, després d'un mes vaig conèixer el meu home.
Que és d'aquí, és anglès o...?
No, no, és català.
És català.
Sí.
I ja dius, d'aquí ja no em moc,
ja tinc la família, el teu fill,
doncs els companys de classe del teu fill
deuen dir quina sort que té aquest noi que parla anglès,
català i castellà, no?
Sí, li demanen ajudar amb els deures d'anglès i tal.
Bueno, menys mal que té l'anglès,
perquè tot el de més...
Això, aquestes coses ja, no entrarem a parlar-ne.
L'escola ha canviat, tot plegat.
També el perfil de l'alumne,
els alumnes que es matriculaven,
si parlem d'anglès del vostre departament concretament,
fa 20 anys no són els alumnes que es matriculen ara ni de bon tros, no?
No, no, no.
Bé, fa 20 anys hi havia pocs alumnes
comparat amb la quantitat d'alumnes que tenim ara.
Que eren universitaris majoritàriament?
Hi havia universitaris i hi havia també gent,
que, bueno, s'interessava o els interessava l'anglès
gent que treballava,
gent que per qüestions de feina necessitaven aprendre anglès.
El que tenim ara és bastanta gent jove,
que fan també anglès als instituts, a les escoles,
i que volen seguir aprenent anglès a l'escola d'idiomes.
Potser això és el que ha canviat.
I adults també?
Hi ha d'adults, sí, però...
Amb la varietat d'horari que teniu, no?
Parlava de la diferència d'alumnat, no?
Entre els alumnes que teníem fa 20 anys i hi havia pocs adolescents,
en canvi ara n'hi ha més.
També s'han ampliat els professors i els cursos d'anglès.
Són dos estils, eh?
Però entre els alumnes adolescents i els alumnes aquests ja d'una certa edat,
rondant els 50, a vegades la seixantena...
Són dos estils molt diferents.
Molt diferents.
No us faré triar, eh?
No us faré quedar malament, perquè a més us apreciem moltíssim.
Només faltaria, però...
Heu de canviar molt el xip, no?
Heu de canviar molt la metodologia a l'hora de fer la classe,
les sensibilitats...
Home, pensant sobretot que els adolescents ja tenen les seves classes d'anglès
a les escoles i als instituts.
Venen amb una base.
Ells venen amb una base.
Per tant, està clar que...
I aprenen més ràpidament, també.
Normament, no sempre.
Clar, no, no, en tot.
En principi, vull dir, la capacitat, diuen que és aquesta capacitat d'esponja
que diuen que tenen els joves, no la tenim ja a partir d'una certa edat,
que podem ser molt curiosos, tenir molt d'interès, però escolta,
tot és rovella, eh?
Fins i tot el cervell.
Però hi ha molta més voluntat, probablement, entre la gent gran
i es talla més a l'hora de participar, perquè, clar,
parlar anglès és parlar anglès, no saber gramàtica, només.
I es tallen una miqueta més a l'hora de participar a classe?
Sí, sí, hi ha més voluntat, perquè molts dels joves venen
perquè els manen els pares, molts, no tots.
I, clar, és molt millor si venen per la pròpia voluntat.
Traiem altres llegendes urbanes més genèriques, eh?
No com la de les cadires.
Per què diuen que és tan difícil per nosaltres aprendre a parlar,
a escriure anglès?
Diuen que Espanya és el país en què hi ha un nivell de coneixement
d'anglès més baix.
diuen que l'anglès és de les activitats i dels temes de formació
que més vegades comença tothom i que mai s'acaben,
que poca gent arriba a acabar un curs d'anglès en condicions.
Per què penseu que és això?
Perquè ja tenim una mena de por abans de posar-nos-hi, o...?
Jo no crec que hi ha més dificultat aquí que en un altre país, no sé.
Però això és cert, que sempre diuen
l'anglès és la meva assignatura pendent de la meva vida.
Quantes vegades no haurem sentit aquesta frase, no?
Bastantes, moltes, moltes vegades.
El que passa és que no crec que sigui tan cert, això.
Home, una de les diferències que fa que l'anglès sigui més difícil
que, per exemple, el francès,
és, no sé, el francès té més afinitats amb el català i castellà
en qüestió d'estructures gramaticals, per exemple.
L'anglès, és veritat que al principi sembla difícil
perquè hi ha una sèrie d'estructures que no tenen res a veure amb els nostres,
però t'han de canviar bastant el xip.
Això és el més dificultós, però jo crec que amb constància,
i això suposo que és extensible a qualsevol cosa que fas,
amb constància s'hi arriba.
Aquí hi hauríem de dir.
Després hi ha l'altre aspecte de l'anglès,
que és, suposo que dificultós,
que és tota la part de parlar, de la pronunciació.
Bé, això sí que és dificultós.
Però bé, amb constància jo crec que sí que s'hi arriba i tal.
Però és com tot i qualsevol idioma,
perquè la vèrra, com parles català i amb la teva pronunciació...
No, no, a veure, les coses com siguin,
parles un català absolutament perfecte, correcte?
Ui, perfecte, perfecte.
Jo t'he sentit parlar català i bé,
és que a més allò que nosaltres quan parlem anglès
podem tenir moltes dificultats en la fonètica.
Jo des de les es, les os, tot això que fas...
Sí o no, Anna?
La diferència és que la Bàrbara està aquí.
Sí, jo he vist que parla el català tot el dia.
I nosaltres no.
I nosaltres no estem a Anglaterra o als Etats Units.
Però clar, jo mireu, jo en això soc molt...
A vegades soc una mica crítica.
Quan aprengui anglès en tres setmanes...
No, escolti.
L'anglès s'ha d'aprendre com tots,
s'ha d'aprendre el seu temps, no?
I s'ha de tenir paciència i voluntat, el que dèieu,
qualsevol persona està capacitada en principi
d'aprendre una llengua o 20,
sempre i quan, doncs, faci un treball sistemàtic.
Sí, hi ha gent que se li adonen millor també que altres,
però sí, que necessita temps, tres setmanes...
No, però anglès en cent paraules.
Vagi pel món i ho aconseguirà tot.
És clar...
No, primer has de tenir clar que vols aprendre un idioma,
sigui anglès, sigui qualsevol altre.
Després has de tenir molta curiositat per l'idioma
i després has de tenir molta voluntat i molta constància.
Però això en anglès i en qualsevol altre.
I això que diuen que el títol de l'escola oficial d'idiomes
és dels títols, diguem-ne, com a més reputats,
perquè quan surts en saps moltíssim,
quan diuen, no, no, és que no és igual que el d'acadèmia.
Jo això també ho he sentit dir.
I qui s'ha examinat a l'escola oficial d'idiomes
potser sap per què, no?
Perquè deu-nir dels exàmens.
Bé, l'anglès és l'anglès,
tant a l'escola d'idiomes com a qualsevol altra acadèmia.
El que passa és que sí que et donen un títol,
un títol que està reconegut,
i a gran part dels alumnes que estan a l'escola
el que volen és aquest títol que està reconegut.
i per exemple, oh, l'escola oficial és difícil.
Hi ha un nivell.
Sí, ho troben més difícil que un nivell.
Hi ha un nivell, això, no, no, però després diuen,
hi ha un nivell, eh, això jo suposo que...
Tenim un cert rigor a l'hora de fer els exàmens i tot això.
Com organitzeu les classes?
És a dir, us junteu al departament,
no en quant, diguem-ne, el que és la matèria,
la línia curricular,
que això ens va bé donat a totes les escoles oficials,
lògicament, com els exàmens,
però una miqueta la posta en escena,
si em permeteu l'expressió,
va una miqueta també amb el tarannà de cada professor, no?
És molt personal.
Sí, el que passa és que el departament està dividit,
tenim un cap de departament
i després està dividit en els diferents nivells
que aquí impartim, de primer a cinquè,
i cada nivell té un cap de nivell
que coordina els professors d'aquell nivell.
Bé, preparem els continguts de curs,
preparem els materials extra que fem servir,
els diferents listenings que fem servir durant el curs,
preparem inclús el nivell primer,
segon i quart els exàmens,
perquè el tercer i cinquè són de certificat,
certificat elemental i d'aptitud.
Això és a partir d'enguany, no?,
que ha canviat amb la vallet.
Sí, bueno, enguany canvia el segon curs, sí,
que s'incorporarà, segons el marc europeu,
però fins ara, tercer i cinquè,
eren exàmens que ens venien de fora,
fets per un grup d'experts que fan l'examen,
i aquests exàmens eren iguals
per totes les escoles oficials de Catalunya.
Però primer, segon i quart,
fins ara fèiem els exàmens,
els professors d'aquell nivell,
juntament amb el cap de nivell.
S'estimula molt a l'alumne que parli a les classes,
a partir d'un cert nivell,
a banda de l'aprenentatge que pugui tenir
de la gramàtica o altres aspectes de vocabulari,
que pot treballar perfectament a casa seva,
a més hi ha material a través d'internet,
i s'estimula molt a l'alumne que parli.
Jo em faig creus,
observant alguna classe,
de com ens enteneu els alumnes.
No sé com podeu entendre el que us diem.
Perquè si analitzes allò que has expressat,
diu, jo no sé com aquesta professora o aquest professor
ha entès el que li he dit,
perquè ara que ho acabo de dir,
no sé ni jo el que...
Això feia amb l'experiència.
Molta intuïció, eh?
Molta intuïció.
Amb l'experiència,
amb el fet que la Bàrbara parla català
i sap els errors que podem fer els catalanoparlants,
i jo parlo català.
Però quan es parla en anglès,
és a dir que hi ha construccions impossibles.
Però les construccions impossibles
són traduccions literals al català.
Sí, efectivament.
I això és molt difícil de treure l'estudiant d'anglès,
el que té la llengua materna,
perquè és inevitable allò.
No, la llengua la domines quan penses en aquella llengua.
Que bonic, però pensa en aquella llengua.
I el pas aquest ningú sap com el dones.
Hi ha un moment que ho fas.
Sense adonar-te?
Sí, sense adonar-te hi ha un moment que no tradueixes.
Però si ho intentes racionalitzar una miqueta,
no saps quan es dona aquell moment.
Però un bon dia dius,
oh, mira, he fet la frase sense traduir.
Perfecte.
O, per exemple, quan es construeixen frases
a partir de tornades de cançons a l'anglès.
Això també, jo m'imagino que en més d'una redacció de classe
heu trobat paràgres literals de cançons.
Ai, sí.
De moda.
Algunes molt divertides.
I dius, no, home, però això és un llenguatge molt literari,
no té res a veure amb el que li demano a l'alumne.
Dic jo, eh?
Jo us pregunto per coses així anecdòtiques,
que fan gràcia, sense ofendre ningú, però fan gràcia, no?
Algunes que són directament de cançons.
Sí, recordes alguna barba?
Sí, sí, però no sé, en anglès.
Just when my heart starts jumping and my heart starts thumping.
We are the champion, we are the champion,
i vinga, tira milles, no?
No, no, realment, aviam,
això també demostra, diguem-ne,
la voluntat de l'alumne d'en sortir-se, eh?
Poc o molt.
A banda de les classes,
s'intenta, doncs, crear una certa relació
en el que és l'escola,
parlem del vostre departament,
altres programes vindran altres companys vostres,
i hi ha activitats específiques per Nadal
en què els alumnes participen en la mesura del possible.
Podríem explicar-ho una miqueta als oients, no?
Bé, sí, s'havia fet abans de Nadal
unes festes de cantar cançons de Nadal tots junts,
havíem també preparat una festa gastronòmica
on també es preparaven plats típics
fets d'Anglaterra o als Estats Units,
i, bueno, era una manera de celebrar el Nadal,
no?
Sí.
I, bueno, havíem fet també moltes altres coses,
el Departament d'Anglès havíem fet...
Amb els concursos aquests que feu de preguntes, no?
Que són famosos, eh?
The Trivial, el Trivial, sí,
que fem cada any, que vam començar fa un parell d'anys,
potser, que s'ha estat un èxit.
I són molt competitius, aquests concursos, eh?
Sí.
Bueno, la gent s'ho pren a la valenta, eh?
A als alumnes els agrada molt això.
Déu-n'hi-do.
I, clar, com que al Departament d'Anglès
teniu una cantant fantàstica,
que és la Barbara,
que canta magníficament,
a mi m'han explicat que fins i tot
si s'espatlla l'aparell reproductor,
canta ella la cançó i es queda tan ampla.
Sí, és la cançó, sí.
Canta molt bé, doncs també jo m'imagino
que alguna coseta fareu amb l'aniversari de cantar, eh?
Bàrbara, tens l'oportunitat.
Sí, sí, sí, l'oportunitat, gràcies.
Canta molt bé la Bàrbara, de veritat,
que canta molt bé.
Doncs sí, ara fem una activitat
que oferim a totes les escoles oficials
i les escoles secundàries també,
que és un concert karaoke,
que es diu Singalong.
Jo canto i un altre professor del departament,
el Josep Suyer, que toca la guitarra,
doncs fem un concert,
però la gràcia és que tenim
la lletra projectada a una pantalla darrere,
així que els alumnes poden cantar amb nosaltres
i tenim un micro també de karaoke
que podem passar entre els alumnes,
entre el públic,
i que cantin ells
o que pugin a l'escenari
i que cantin amb nosaltres.
Ja heu començat o heu de fer-ho?
Sí, hem fet bastants concerts.
I què tal?
Sí, ha estat un èxit que no m'ho esperava,
un èxit total.
I el repertori bastant modernet.
Bastant modern, sí.
Són cançons actuals
o de...
Clàssics anglosos.
Sí, clàssics de rock i...
Sí, tot en anglès, tot en anglès.
Déu-n'hi-do, eh?
I aleshores ho feu a l'escola
i també ho oferteu a centres de...
Sí, ho hem fet a Barcelona, Girona, Lleida.
L'última ha estat aquí
a les jornades pedagògiques aquí a Tarragona.
I les últimes tres cançons
tothom estava de peu ballant.
Oh, que divertit, eh?
Veus?
Perquè hagin d'aprendre idiomes.
I això també serveix per aprendre.
Sí, sí, sí.
Aquesta és la idea,
que aprenguin això.
Tenim un pack d'explotacions
de les cançons
que oferim als professors.
I esperem que
fan aquestes cançons a la classe
abans del concert
perquè estiguin preparats
els alumnes quan vinguin al concert.
Aquest any d'aniversari
vosaltres, lògicament,
feu la vostra feina,
que ja en teniu prou,
però també hi ha aquesta coseta, no?
De dir, mira, estem d'aniversari,
doncs sembla que hem de posar-hi encara
més enfasia en tot allò que fem.
Sí, sí, sí.
Bé, intentem,
sobretot aquest any,
fer diverses activitats
per fer participar la gent
d'aquest 20è aniversari.
Jo diria que no reivindicaríem,
però, clar,
a veure si ja fem el trasllat,
no?
Sí, aprofitem.
Si canviem de casa,
que és això ja...
Paciència, paciència.
Oi, quanta paciència.
L'hem tingut, l'hem tingut.
Quanta paciència,
adéu-n'hi-do,
si serà per paciència, no?
En aquest sentit.
Però esperem que ja,
crec que aquesta és la definitiva, no?
Ara, diuen que sí,
que facin via amb les obres.
Hem de tenir paciència
tres anys més
i després ja el trasllat
i tenir la seu definitiva,
que és el que necessitem.
Fa molta falta.
Perquè a l'escola aquesta
fem moltes coses, és cert,
en tots els departaments
i la veritat és que
una es pregunta
com podem arribar a fer
tantes coses
en una escola
amb unes condicions
bastant precàries.
Clar, és que estem parlant
que hi ha laboratori de llengües,
que hi ha ordinadors,
que han de participar-hi
tots els alumnes.
Tenim ordinadors,
tenim una biblioteca
que és molt petita
però hi ha moltíssim material.
És a dir,
que oferim els serveis
que ofereixen
qualsevol altra escola
amb seu pròpia
i amb espais grans.
Oferim els mateixos serveis
i potser en alguns casos
una miqueta més
i tenim una escola
amb unes condicions
molt precàries.
I pensin que encara
es permetre en el luxe
de fer servir l'escola
de sala d'exposicions
a través de treballs fotogràfics
que fan els propis alumnes.
És que dius,
calla,
és que a sobre
pengem quadros de les parets, no?
I no només fotografia,
sinó que tenim
una companya del departament,
la Paquita,
que pinta
i l'any passat,
ho fa dos anys
i l'any passat també
va fer una exposició
dels seus quadros
per les escales
de l'escola
i la veritat és
que donava
un ambient increïble.
Sí, sí.
Ambient sempre hi ha.
Escolta,
està allò sempre
que és un no parar.
Haurem de fer alguna cosa
el dia que s'abandoni
al local de la Rambla, eh?
S'haurà de fer un algo.
No?
Sí, sí.
Una festa al carrer,
alguna cosa, alguna cosa.
Mira, et veig una mica piròmena,
però no...
Figurat, eh?
Metafòric, metafòric.
Bàrbara, per cert,
jo no et veig tornant
a Liverpool ni a Anglaterra
ja mai més, eh?
No, mai més.
Jo et veig visquent aquí a Catalunya
i...
Sí, sóc mitja catalana ja.
I encantada de la vida, no?
Sí, sí, sí.
Tota la meva vida
està aquí,
la família,
la casa,
la feina...
Vas i vens, lògicament,
a veure la teva família
a Anglaterra, però...
Sí, però els meus pares
ara en viuen a Alacant.
Ja veus?
Sí, sí.
Al final tots fareu cap aquí
i...
El meu germà, no sé,
té ganes de venir.
També?
Sí, però buscar feina
és una mica complicada.
No et va costar adaptar-te?
No, sóc una persona
que s'adapta...
M'adapto molt fàcilment.
I la llengua tampoc no...
Perquè com que el castellà
també el podies fer servir,
m'imagino.
Ja parlava francès
quan vaig venir
i abans de venir
havia trencat la cama.
Llavors vaig aprofitar
el temps
que estava enguixada
per aprendre el castellà.
i vaig venir aquí
amb unes nocions de castellà.
La veus?
Ella tenia avantatge
perquè parlava francès
allò que deies tu abans.
Nosaltres que...
Bé, doncs...
Però l'Anna
és poliglota, eh?
L'Anna
és trilingüeia.
Quantes llengües
parles, Anna?
Francès
perquè sóc mig francesa.
Bé, de mare francesa.
Vé de sèrie, com si diguéssim.
De mare francesa
ja vaig venir incorporada
molt francès.
El català, el castellà, l'anglès
i alemany
perquè vaig fer alemany
a l'escola,
a l'escola, a l'universitat.
Clar, si jo li dic
a l'Anna
escoltes que l'anglès
em costa molt dirà
si hi ha un altre
que no vol estudiar.
No, no.
Jo entenc que costa
i evidentment
a mi també em va costar.
Quan vaig començar?
Això costa a tothom.
Clar, s'ha de tenir
allò de la força.
Però esteu satisfets
del nombre d'alumnes
que acaben fins a cinquè
els cursos?
La veritat és que...
Hi ha pocs abandonaments
dins de tot o què?
N'hi ha,
però hi ha gent
que els veus de primer
i passant a segon,
a tercer, quart,
després els trobes a cinquè
i dius
xapó.
La veritat és que
jo m'alegro moltíssim
quan els veig
i després penso
fantàstic.
És una persona
que està allà
i que ho ha aconseguit.
I després,
després de cinquè,
després hi ha més.
Vull dir,
l'aprenentatge
no s'acaba mai.
En un idioma mai.
I la recomanació
que feu sempre,
pel·lícules,
subtitulades,
llegiu llibres,
i aquí és on viatjar,
en viatges fonamental,
qui s'ho pugui permetre
per a gent
d'estades a Anglaterra
és una altra cosa.
I ara,
l'internet,
que és fantàstic,
a internet,
pots llegir en anglès,
estem molt informatitzats
a l'escola.
Sí,
de fet,
cadascuna,
bona part dels professors
teniu una web pròpia
per escoltar,
per fer l'Issan
i ens per fer de tot,
no?
Sí, sí.
En aquest sentit també.
I tenim un coordenador
d'informàtica
fantàstic
que ens sap molt
i...
Vaja,
que no us falta detall,
no us falta detall.
Doncs ja veus
que amb aquesta escola
així petita i precària,
la veritat és que
fem moltíssimes coses
i després les fem
amb moltes ganes.
Això ja es veu.
I la gent que ens escolta
que partint de la base
de les xifres
que es mouen a l'escola,
segur que hi ha un percentatge
que va a l'Escola Oficial
d'Idiomes
i que escolta Tarragona Ràdio
segur que poden
confirmar aquest terme.
Bàrbara,
podríem fer un dia
quan acabi l'aniversari
un karaoke
d'aquests aquí a la ràdio?
Tu t'animaries?
Jo m'anim...
Jo sí, sí.
Jo suposo
que el Josué Ier,
que és el que...
Què et sembla?
Ho anem preparant amb temps
quan vagin passant
els representants
als diferents departaments
i l'últim programa
doncs podríeu venir
a alguns d'alguns departaments
i fem aquell un karaoke.
Nosaltres per fer festa
sempre estem a punt.
Convidem gent també
de la redacció
que van cint la feina
aquell dia
i que entrin aquí
i fem una mica de...
Jo m'animo.
Sí?
Doncs vinga,
jo prenc nota, eh?
Això ara...
Ara mirem dates
i ho posem a l'agenda
i convidem els oients també.
És més,
li demanaríem a la Bàrbara
que ens passés
les cançons que faríem
i que vostès
les busquessin per internet
i des de casa seva
les poguessin cantar.
Molt bé.
Què us sembla?
M'ho acabo d'inventar ara, eh?
Això ho polirem
però trobo que estaria bé.
Molt bé.
Compreu la idea?
Sí.
Doncs vinga,
si és que s'apunten a tot,
si és que són de professores
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
què volen?
Són tot terreny,
estan acostumades.
Bàrbara,
Anna,
de veritat,
un plaer la vostra companyia.
Enhorabona a vosaltres
i tots els professors
del departament
que tireu endavant
aquesta tasca encoratjadora
però també difícil
per naduir-ho
d'ensenyar.
Al final,
el que estem ensenyant
és comunicació
i que les persones
es puguin entendre.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.