Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a provar aquest petit descans, d'altra banda,
tampoc no cal exigirar.
Petit però sucós.
Són de les vacances més maquetes, les de l'hivern potser,
però no tenen aquella cosa agobiant.
Si hagués fet un tel més de fred, t'haurien estat millor també.
Amb la vessant més literària, no?
Sí, sí.
Diu perquè a les de l'estiu hi ha molta gent, molt d'estiuajant,
són com a més estressants, més agobians,
però aquestes de l'hivern són més tranquil·les generalment.
Llevat del neguit de la compra.
Que s'arrossega encara ara.
I entres si vols, i si no, no hi entres.
Avui parlem d'una autora jove.
Sí, autora jove en els dos sentits,
jove biològicament i jove literàriament.
És la Noemi Vallès?
Vallès, Vallès.
Vallès, perdó.
Què hem de dir d'aquesta jove escriptora, autora?
Podríem començar dient que és a Alemanya,
per donar així un to cosmopolita,
però és una veritat de mitges.
És nascuda a Alemanya, és nascuda a Frankfurt,
però de família catalana, dels pares són de Flix,
i a Finca de Tarragona des de molt petiteta.
Sembla que va venir aquí,
vaja, no sé l'edat, però molt aviat.
La bona esgida a Alemanya, dius,
home, el cognom com que no ho llevo jo gaire, però...
No, no, no és gaire a Alemanya, no.
Doncs ella va, és de Flix, és nascuda a Alemanya,
però originària de Flix, la seva família, de la Ribera, no?
Viu a Tarragona i treballa a Reus.
És professora de secundària a l'Institut Tapiró,
Josep Tapiró,
i va començar a escriure, doncs, l'any...
Bé, que sapiguem...
Em sembla que ella, en alguna entrevista,
ha dit que efectivament no va escriure abans,
molt poqueta cosa, i no...
I la primera novel·la que va publicar,
ha publicat dues novel·les,
i la primera és de l'any 2004,
i la segona del 2006.
Va començar fent allò que se'n diu
literatura juvenil.
Sí, sí, sí.
De fet, les dues novel·les...
Escriu per als joves, no?
Sí, de fet, les dues novel·les
tenen aquesta etiqueta.
La primera és més infantil,
està recomanada pels 12 anys,
a partir dels 12 anys,
i la segona té un aire una mica més juvenil,
tot i que ella ho ha dit a totes les entrevistes,
que tot i aquesta etiqueta
que ha estat posada a la novel·la,
entre altres coses,
perquè està editada en una col·lecció
que és de novel·la juvenil
i una editorial que edita,
sobretot això,
que és l'editorial Barca Nova,
doncs, tot i que estigui etiquetada
com a novel·la juvenil,
és una novel·la que pot ser llegida
i que, de fet,
va adreçada també al món dels adults.
Comença a publicar també molt jove,
com deies,
que té un poc més de 30 anys.
Bé, nascut el 74.
És molt jove, realment.
És jove, és jove.
Quines són les característiques
de les novel·les de la Noemí Bagés?
Jo crec que una,
sobretot una,
que és la que ella mateixa
ha destacat
quan n'ha pogut parlar,
i és que es tracta de novel·les
que tenen una finalitat,
és a dir,
que aspiren
no només a explicar una història,
sinó que aquesta història serveixi
a l'actor per alguna cosa.
En el cas de la primera,
que es titula,
perdoni,
a quin segle diu que som?
Aquest és el novel·la.
És prou bo, eh?
És molt maco, sí.
I que dèiem que era una novel·la infantil.
Aquesta és un viatge
a través de la història.
A través d'una màquina del temps,
els nois,
uns nois,
que visiten un museu,
doncs recorren diverses èpoques
de la història
als països catalans.
D'una banda,
comencen a la prehistòria,
després se'n van cap a la Tarragona Romana
i després acaben ja
al segle XV,
amb l'època medieval
d'Eusiasmarc,
de Tirant i de tot això.
Però fixa't que aquest element
que pren la Noemi
per fer parlar
a la ciutat,
a la seva història,
és la màquina del temps,
que és un referent
del món infantil
que hem tingut tots
sempre.
Sí, sí,
molt clàssic.
Qui no ha pensat alguna vegada
que tenia
o un llit volador
o una màquina del temps?
Un gran clàssic.
Que tothom, eh?
Sí, sí.
Doncs bé,
fonamentalment,
la pretensió de la Noemi
en aquest llibre,
segons pròpies declaracions,
és ajudar
a que els nens
comprenguin la història.
Té una funcionalitat,
un interès
en que això sigui funcional.
A més a més,
naturalment,
després és una novel·la.
No és un llibre d'història.
No és allò només
pedagògic, divulgatiu.
No, no, no.
Però una de les característiques
és la voluntat
que tingui una funcionalitat.
Ara, és una novel·la,
i per tant, doncs,
s'ha de llegir com una novel·la.
A més a més,
d'aquest passeig per la història,
la novel·la també vol ser
una reflexió
al nivell que poden
llegir-la
aquests xiquets
d'aquesta edat
sobre la pau,
la necessitat d'entesa
entre els pobles de la Terra,
en fi.
De totes maneres,
en aquest cas,
i d'altres que podríem trobar,
el fet de ser professora
de secundària
i d'escriure
per a un lector més jove,
vulguis que no incideix molt
aquest contacte diari
amb la gent jove.
Tu ja fa molts anys
que estàs amb gent jove,
ja fa molt de temps
que escrius,
però en determinat
tipus d'escriptura,
que en aquest cas
literatura juvenil,
jo crec que poc o molta
d'influir.
Mira, ella diu que sí
i jo dic que no.
M'entens?
Ella diu que...
Depèn si et deixes o no,
que t'influixi.
No, no,
és un problema diferent.
La mamí a Bajés
em sembla que fa nou anys
que és a dir que l'ensenyament
o una cosa així.
Primer va estar
al col·legi de Sant Pau
i ara està
en aquest IES,
en aquest institut públic
a Reus.
Bé,
ella diu que sí,
que el fet d'estar en contacte
amb els nois i noies
doncs fa que
hagi tingut una tirada
a escriure per ells.
I jo em sembla
que això és veritat.
és a dir,
si ho dius,
no hi ha cap motiu
per dubtar-ho, no?
I és cert que naturalment
si tu et planteges
la teva activitat
d'escriptura
a l'entorn de la feina
pot ser orientada
cap aquí.
De fet,
jo vaig començar,
ja ho saps,
escrivint versions medievals
justament per això.
Perquè era la teva feina
per explicar literatura.
Però,
si he de pensar jo
en la novel·la,
per exemple,
jo no m'he sentit mai atret
pel fet d'escriure novel·les
juvenils
o novel·la infantil
pel fet de...
Jo fa 25 anys
que faig classes
a batxillerat
i a secundaria.
Doncs,
jo, per exemple,
no m'he sentit mai atret, no?
Ara,
a partir d'aquesta constatació,
i és que un se sent atret
individualment,
i per tant
n'hi haurà de tot,
sí que és cert
que si t'hi sents atret
el fet d'estar en contacte
i de saber
què els agrada,
què no els agrada,
per què s'entusiasmen,
per què no s'entusiasmen,
què els cansa,
home,
és evident que això sí
que et dona eines
perquè la teva literatura
arribi millor.
Home,
és el que s'ha dit moltes vegades,
un escriptor o una escriptora
sempre té uns referents personals,
però no pot escriure només
d'allò que ha viscut,
sinó els llibres que faríeu
serien molt avorrits.
No, no,
evidentment.
Perquè les vides de les persones
en general
són molt normals,
no?
Evidentment.
Home,
si la Noemí té aquesta màquina
del temps,
que ens ho digui rapidíssimament.
Que ens convidi
a viatjar amb ella.
Sí,
que ens ho digui rapidíssimament.
No,
però aviam,
també depèn de l'interès
i on vulgui posar èmfasi
l'autor, no?
Si en aquest cas
el món jove
i la teva experiència vital
i quotidiana
t'hi acosta,
doncs és normal
que te sentis atret
per escriure al voltant
d'aquesta gent.
Sí, sí,
això és evident.
Això pel que fa al primer llibre
va tenir una notorietat.
Sí, sí, sí.
Home,
li va ser relativament fàcil
publicar-lo
o qual cosa vol dir
que a l'editorial
doncs li va agradar
prou el llibre.
És a dir,
normalment les editorials
s'hi juguen poc.
Això és una obvietat
i cada vegada
s'hi jugaran menys
perquè les tirades
són més...
Estan reduint tirades
i estan reduint títols
les dues coses, no?
Per tant,
entrar en el món editorial
comercial
cada vegada
és més difícil.
Per tant,
això vol dir
que el fet
que una primera novel·la
entri en naturalitat
dintre d'una editorial
molt especialitzada
en aquest,
perquè Nova
és una editorial
que ven molt
en el món
de la secundària
i de la primària,
especialment la primària.
Vol dir, per tant,
que, home,
has passat un filtre
molt professional
perquè t'està llegint
gent que llegeix
constantment
aquest tipus de narracions.
I que fan una mirada
no només literària,
sinó lògicament
també comercial.
Per tant,
vol dir que bé,
això és d'alguna manera
un reconeixement
ja des del començament
de la novel·la de la Noemi.
La segona
també l'ha publicat
Bercanova,
la qual cosa ja
consolida
l'autor
dintre de l'editorial
i la bala
davant
de tots els lectors.
Vull dir,
això
és més,
vaja,
és una novel·la curta
de totes maneres
també,
igual que la primera,
no són massa llargues,
però és una novel·la
que té més ambició.
Aquesta segona
no és tan allò,
tan encursetada
en el gènere juvenil,
no?
És una novel·la
més apta per tothom.
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
Si la primera
dèiem,
quan deies
quina característica
destacaria,
és deia si la primera
era el fet
de convidar els nois
a conèixer la història
i a fer-los passejar
a través de la història,
en canvi aquesta segona
hi ha una pretensió
de més abast,
que és
convidar-los
a reflexionar.
D'entrada,
els personatges
són adults.
D'entrada,
bueno,
hi ha una part
que són adults.
De fet,
l'argument gira
l'entorn
d'una relació familiar
entre els pares
i una filla,
que és una relació
molt tensa,
d'altra banda.
Per tant,
esclar,
estem en un món diferent,
aquí es planteja
un conflicte
en el qual
els lectors
es poden identificar
amb algun dels personatges,
amb algun dels dos,
que és el que destaca a ella,
perquè, esclar,
des de la perspectiva juvenil
tu et pots
identificar
amb la Txell,
amb el personatge jove,
però, esclar,
però també ets la mare,
pot ser la mare
o pot ser el pare,
que és una figura
que no és protagonista
perquè també hi és,
de manera que,
bé,
és una novel·la
d'una ambició,
jo crec,
diferent.
Una de les coses
que potser cal destacar
és que
el món de la literatura,
anomenada literatura juvenil,
tot i que cada cop
és més complicat
de poder encasillar.
A més,
no es crec que sigui bo,
però és una literatura
que, en principi,
ella mateixa
diu que està adreçada
als joves.
Són autors i autores
que no tenen
tanta notorietat
mediàtica
com poden tenir
els autors i autores
que fan llibres
per adults.
Per tant,
és molt bo
que la Noemi Bagés
tingui aquest rellot.
això és una qüestió
molt paradoxal
perquè
abans les novel·les
dites juvenils
en realitat
volíem dir novel·les
d'aventures
i hi havia
els grans clàssics
a les novel·les juveniles.
Quan un editorial
feia una col·lecció juvenil
acostumava a posar
Walter Scott,
se va...
Jules Verne...
Clar,
posava grans autors
per adults
però autors d'aventures
i era així considerant.
Bé,
la introducció
sobretot
de la literatura
a l'ensenyament
ha fet que hi hagi
línies editorials
específicament dedicades
a la novel·la juvenil
i infantil
d'una manera
molt marcada
i autors
que s'han especialitzat.
Que no dic que sigui
el cas de la Noemi Bagés
que amb dues novel·les
acaba de començar...
Hem obert un parèntesi ara.
Clar,
sí,
no,
la Noemi Bagés
amb dues novel·les
li en queden moltes
per escriure.
Ja veurem què farà
i què ho farà fer
i el millor les alterarà.
En fi,
no ho sé.
Però sí que és veritat
que hi ha autors
que s'han especialitzat en això.
El més conegut
és el Jordi Sierra
que escriu moltíssim.
Jo no sé quants llibres
deu tenir aquest home.
Clar,
i que es publicen sempre
en aquestes línies editorials
de caràcter juvenil
buscant el públic.
I a la secundària
sempre hi ha
un o dos títols
d'aquest autor.
I a la primària també.
Llavors,
esclar,
ara sí que podem parlar
de llibres juvenils.
I podem parlar
perquè els hem creat.
Ara més que mai,
probablement.
Clar,
existeixen editorials
que només es dediquen a això
o pràcticament a això
o línies editorials.
Però des del punt de vista editorial,
des del punt de vista de la creació,
és molt relatiu.
No,
no,
una novel·la juvenil
pot ser,
i ha de ser llegida
per adults.
El que passa
és que aquest és un terreny
molt relliscós.
En cas de Ruiz Zafón,
per exemple,
que va tenir tant d'èxit
amb l'obra del vent,
va començar a fer novel·la juvenil.
Quan va solir aquest èxit
extraordinari
amb l'obra del vent,
les editorials,
corrents,
corrents,
van reeditar
tot allò
que era novel·la juvenil.
Molts lectors
que havien llegit
L'ombra del vent
i no coneixien Ruiz Zafón
s'hi van abocar
a llegir aquestes novel·les juvenils
i s'hi van quedar
una miqueta frustrats.
Sí,
clar,
és un altre tipus de novel·la.
Això et deia que,
això ha creat un mercat
que és un mercat
molt dinàmic,
molt més dinàmic
que el mercat d'adults,
perquè el mercat d'adults
es donen els grands bestsellers.
En el mercat infantil
o juvenil
normalment no n'hi ha
de grands bestsellers,
però hi ha
això que en diuen
els long bestsellers,
és a dir,
aquests llibres
que es van venent
bastant
sempre,
és a dir,
no hi ha una tirada
de dir,
ui,
ara se'n venen
un milió d'exemplars,
no,
però el que sí que hi ha
són llibres que es veuen
cada any,
cada any,
cada any,
cada any,
molts,
no?
Ara s'han complert
un aniversari altíssim,
no recordo quin és,
de la Casa Sota la Sorra,
del Joaquim Carbó,
que és un altre dels especialistes
d'això,
que aquesta novel·la
almenys fa 20 anys
que s'està venent
a tots els instituts
i no caduca.
No, no,
continua.
Va agafant generació
darrere generació,
no?
Això es dona
en el mercat juvenil,
però també es dona
la novel·la molt efímera,
la novel·la que està
una mica,
a veure si m'explico
per no molestar ningú,
que no m'agrada ofendre ningú,
però una mica
ho han promocionat
les editorials,
per exemple,
hi ha algun editorial
que no citaré
i algun premi
que no citaré
que convoca un premi
en el qual
alguna de les bases
és,
ja ho posa,
novel·les que abordin
problemes actuals
que serveixin per reflexionar
des d'una perspectiva
no sé què,
no sé quantos.
I llavors,
esclar,
l'autor escriu
ja no una novel·la,
sinó que escriu dient
ara tractaré el tema del racisme.
Les drogues.
Ara tractaré les drogues.
L'homosexualitat.
Ara tractaré no sé què.
Clar,
i llavors això són novel·les forçades
que generalment
doncs tenen un nivell
doncs no gaire especial.
De totes maneres,
tornant al tema
del reconeixement global,
és veritat
que des del punt de vista mediàtic
i des del punt de vista
del món literari
es té poca valoració
a la novel·la juvenil
i n'hi ha de molt bona
igual que n'hi ha de molt lenta.
I tant, i tant.
És veritat,
però en canvi
també es produeixen
sorpreses
com el Harry Potter,
que jo ho sento molt.
Jo soc una gran defensora
del Harry Potter
perquè em semblen novel·les
extraordinàries
i més igual
el que diguin
els puristes i la crítica.
Entra en el nivell
de novel·les
d'aquelles de xalada
quan eres jove.
Exactament igual.
Són novel·les
que han estat llegides
per un lector
molt jove també.
Però Jordi,
és el que diem sempre.
Al final,
jo no dic que tinguin raó,
però al final,
quin és l'objectiu final
de l'autor
que el llegeixin?
I si al lector li agrada?
Doncs escolta,
els crítics que facin
la seva feina
i al lector
que gaudeixi de la lectura
d'allò que li agrada.
Sí, sí, no, això està clar.
Va, d'acord,
eduquem tot el que vulguem.
Però aviam,
els nens, precisament,
són els que són més espontanis
en expressar
allò que els agrada i no.
I, per exemple,
en els clubs de lectura
de la biblioteca
dels jovenets,
moltes vegades
ells mateixos expressen
que aquests llibres
que abans tu deies
que jo ho trobo,
vaja,
tampoc no vull ofendre ningú,
per tant no posarem adjectius,
autèntics drames vitals
que quan un nen
està passant
per un problema
de desestructuració familiar
que dins del seu entorn
més immediat
estan visquent
situacions dramàtiques,
a sobre l'escola
no li donen
ni l'oportunitat
d'evadir-se
amb un bon llibre
d'aventures
amb molta imaginació
i que han d'entrar
en aquestes problemàtiques
socials tan espesses,
francament,
ni som pedagogs
ni som escriptors,
però dius,
home,
una miqueta de fantasia.
D'acord,
David Copperfield,
era un drama,
però un drama
carregat d'aventura.
Clar, això anava a dir
que des del punt de vista
de la literatura
el problema no és mai
el contingut,
o sigui,
no és mai
el tema tractat.
Pot haver-hi grans novel·les
i molt satisfactòries
des del punt de vista
d'un lector jove.
Harry Potter és un pobre nen orfe.
Sí,
però em refereixo
que un noi jove
en un moment determinat
pot necessitar
i pot necessitar
i pot necessitar
plorar,
pot necessitar
les dues coses.
Per tant,
ja està bé
que hi hagi llibres
que abordin
temes seriosos
en els quals
un alumne
pot sentir-se reflectit
i pugui,
doncs...
Però ben escrit.
Una miqueta de respecte
a aquest lector.
Clar, clar, clar.
La qüestió és de qualitat,
sempre és de qualitat.
Jo penso que és això
el que hem de defensar,
que abordin els temes
que es vulguin,
però un autor
quan escriu
ha d'escriure
allò que té ganes
de dir.
No, clar,
si és un dictat,
si és un encàrrec,
allò se'n ressenteix sempre.
Hi ha molt bona novel·la juvenil
i hi ha novel·la juvenil
molt dolenta,
la veritat és aquesta,
els instituts.
Clar,
la quantitat d'allà
de novetats que hi ha,
la lleu de novetats
que hi ha en aquest món
és increïble,
cada dos per tres
et visita un editorial
per donar-t'un catàleg
de novetats.
I, esclar,
a més a més
amb molt de poder,
perquè et porten els autors
als instituts
i t'agafes la novel·la,
t'ho paguen ells,
en fi,
vull dir,
promoció,
que no es fa
amb les novel·les d'adults.
I sèries,
sèries que la creació
de personatges
tipus aquell clàssic
que tots havíem llegit,
l'Edith Blyton,
avui són substituïts
per personatges
com els de la penya
dels tigres,
per posar un exemple,
i moltes altres sèries
de novel·la infantil
i juvenil
que tenen un èxit
aclaparador.
Sí, sí.
Tornant a la Nomi Begés,
la segona novel·la,
aquesta que comentàvem ara,
que no em dic ni el títol,
es diu La mort en parlava,
que és del 2006,
aquesta és efectivament
una bona novel·la.
I, home,
si no recordo malament,
en l'últim Sant Jordi
la premsa va dir
que havia estat
una de les novel·les
que havien venut més
aquí a Tarragona.
La qual cosa vol dir
dues coses.
Una,
que ja tenia un reconeixement
per part d'un sector del públic
amb la primera novel·la,
suficient,
com perquè s'interessessin
per la segona,
com és obvi.
Per tant,
aquesta és recomanable,
com deies,
també per un lector adult.
Sí, sí,
ella la recomanà, sí.
A més a més,
és una novel·la
que ja dic
que és més ambiciosa
pel tema,
que tracta això
d'una relació familiar difícil,
però també
per les tècniques narratives.
Clar,
s'ha d'entendre,
també és lògic
que sigui així,
no és el mateix
escriure per nois de 12 anys
que voler escriure
per més adults,
no?
Doncs,
ella ho ha dit
més d'una vegada
i en aquest cas,
doncs,
aquí hi ha provatures
de tècniques diferents,
bonòlegs interiors,
cartes,
narradors en tercera persona,
és una novel·la
més ambiciosa,
més treballada.
Doncs,
la veritat és
que hauríem d'agrair
d'una banda
a la Noemi Bagés
el fet
que hagi publicat
dues novel·les
i que avui
més modestament
ens hagi donat
l'oportunitat
de parlar
sobre el món
de la literatura
per als més joves.
Tens notícia
que estigui preparant
alguna altra novel·la?
Suposo que deu escriure.
L'haurem de preguntar
amb ella
un dia d'aquests.
I en tot cas,
recomanar d'entrada
aquesta última,
que et sembla?
Sí,
l'altra és una novel·la infantil
per nens,
vull dir,
no...
I escolta,
Jordi,
no ens podem estar
ni que sigui
de fer un breu comentari
de la notícia important
pel món de la literatura catalana
de Google.
Jo sé que també
estàs entusiasmat
amb aquesta idea.
A partir d'ara,
a través de Google
podem trobar
moltíssims textos
originals en català.
Sí,
la notícia,
si encara no saben,
que hi ha hagut
un acord
entre Google
i la Biblioteca
Nacional de Catalunya.
Hi ha tres o quatre biblioteques,
no recordo ara exactament.
Una és aquesta,
l'altra és la Biblioteca
de l'Ateneu,
la Biblioteca
del Seminari de Barcelona.
Fins a cinc o sis, no?
I les altres no recordo.
De manera que
es digitalitzaran
els fons
que no estan subjectes
a drets d'autor
de totes aquestes biblioteques.
Em sembla que estem parlant
de 300.000 títols
o alguna cosa així
i que es començarà
fent els pròxims mesos.
Clar,
això és una notícia excel·lent.
És a dir,
que finalment
puguem tenir
a l'abast
i fàcilment
a través d'internet
llibres
d'aquests fons
perquè fins ara,
clar,
això per nosaltres
és importantíssim.
Els anglos
fa molt de temps que ho tenen.
Ja comentàvem abans,
la Biblioteca Gutenberg
corre per internet
des de fa 7 o 8 anys
i, esclar,
hi ha milers i milers
de llibres
de tots els escritors
de parla anglesa
que es pot baixar
de la xarxa
i els pots llegir,
no?
I en el cas del castellà,
doncs la Biblioteca Cervantes
també ha complert
una mica aquest paper.
Bé,
doncs ara tindrem,
en català hi havia
molt poca cosa
a l'Institut Lluís Vives,
ara tindrem això,
ara vol dir
en els pròxims anys
perquè això trigarà
una mica a fer-se,
no?
I hi haurà,
segons el meu notícia,
si hi haurà tots els llibres,
és a dir,
els fons d'aquestes biblioteques
que no tenen drets d'autor,
això vol dir
que són llibres
que tenen més de 100 anys
d'antiguitat,
aproximadament.
Hi haurà llibres
en català,
lògicament,
però també hi haurà
llibres en castellà,
hi haurà llibres en llatí,
hi haurà llibres en anglès,
hi haurà llibres en francès,
perquè són els que hi hagi
a la Biblioteca.
L'altre,
la Universitat Barcelona
també participa.
O sigui,
que és una excel·lent notícia,
el que hem d'esperar
és que ara efectivament
això es faci
i tinguin un ritme
d'incorporació de llibres
relativament ràpid.
En fi,
estem al dia 11
i hem començat bé l'any
des d'aquest punt de vista,
poder comentar notícies
com aquesta
i poder parlar
d'autores joves
com la Noemi Bagés,
doncs ens fa alvirar
una bona temporada
de llibres,
no, Jordi?
I tant.
Ho hauríem de desitjar,
així més no.
Jordi Tinyena,
com sempre ha estat un plaer,
fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.