Sintonia clàssica, ben coneguda per tots vosaltres, Jordi Bertran. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com prou aquest 2007?
De moment bé, no?
De moment bé. La carta a Reis ja l'estàs fent?
Sí, jo l'he feta, ja la vaig enviar.
I optimista?
Sí, sempre saps optimista.
T'has portat bé, d'avui?
Crec que sí, una miqueta.
Ara has de parar i a veure què et porten.
De Reis parlem avui, però no parlem de cavalcades.
No, per cert, dijous segurament parlarem de la cavalcada dels Reis a Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio,
però ara volem parlar de com es viu la tradició dels Reis,
la tradició de l'arribada dels mags d'Orient,
en poblacions molt concretes de l'estat espanyol.
Sí, de tant en tant fem aquests viatges
i mirem de veure petits detalls d'altres poblacions
que crec que ajuden en alguns casos a il·lustrar també coses de la nostra tradició.
En aquest cas caminem cap a les terres de l'Akant
i amb una població petita, en aquest cas, de 1.200 habitants,
que es diu Canyada, que està a uns 60 quilòmetres d'Akant,
que l'hem utilitzat una mica com a punt de partida del viatge d'avui.
S'ha de dir que les terres d'Akant tenen molta tradició
amb el fet dels Reis.
No sé ben bé per què, però realment la cavalcada més històrica
que hi ha des de l'any 1885,
l'única que ha tingut una continuïtat des d'aquesta edat
en tot l'estat espanyol, és la cavalcada del Coy,
no en parlarem avui, però és curiós.
En aquesta zona s'ha produït un culte,
fins i tot anterior que en el d'altres poblacions.
Això de les cavalcades, que sona també molt antic,
pensin que més enllà de la mitat del Cey XIX,
no s'organitzaven.
És una cosa relativament recent.
El que sí que hi ha és una tradició dels Reis Mags
molt anteriors als segles,
que va derivar en una sèrie de representacions teatrals.
Precisament en aquest poble,
aquest poble a la Cantia, a Canyada,
s'ha mantingut una representació que té lloc als dies 6 i 7,
que està dividida en dues jornades,
tot i que inicialment només en tenia una,
que era el dia 6.
És una representació teatral.
De fet, les primeres notícies que coneixem,
perquè hi ha un text, en aquest cas en castellà,
són de finals del segle XVIII, del 1784,
i d'un autor que es diu Gaspar Fernández d'Àvila,
tot i que el text que es representa avui
és un text bastant adaptat i bastant posterior,
potser de finals del segle XIX.
El curiós d'aquestes representacions
és que ens expliquen una mica coses
que la tradició a vegades ha perdut,
i aquestes tenen una certa gràcia per això.
Concretament en aquest poble,
que és un poble petit,
els mags arriben a través dels camps,
i a diferència de la imatge
que potser tenim més comú a nosaltres,
els mags no arriben junts,
sinó que els mags arriben per separat.
Ah, sí?
Arriben per separat.
Això, en el fons,
hi ha relats i representacions pictòriques
i quadres i escultures
que dona les dues interpretacions.
De fet, té la seva lògica,
el que succeeix en aquest poble de la canyada,
de l'Acan,
perquè realment els tres mags,
la tradició va voler interpretar-los
com els reis dels tres pobles
coneguts en l'època.
Les primeres versions parlen del rei dels perses,
el rei dels indis
i el rei dels africans, en aquest cas,
una mica posterior a aquest africà.
Posteriorment, això s'ha interpretat
en lloc dels perses i dels indis
com els europeus, els asiàtics i els africans.
Sembla que els mags,
els reis mags, realment eren mags, de veritat,
eren astròlegs i
van veure aquest estel
en els seus regnes
i el van veure de manera separada.
I precisament van coincidir
amb la interpretació d'aquest estel.
En altres versions no és ben bé un estel,
sinó que és una conjunció de planetes
en un moment determinat
que genera un fenomen astrològic important
i que és observat en les tres parts del món
conegut fins aleshores.
Hem de pensar que estem en una època
en què Amèrica encara no està descoberta.
Per tant, només es coneixen aquests tres pobles
o les tres races, podríem dir, fins i tot.
I, curiosament, coincideixen amb la interpretació
i es dirigeixen a Batlem de manera separada
i es troben allà.
La representació de la Canyada
evidencia molt això,
perquè els reis porten intèrprets
i realment no s'entenen entre ells.
No s'entenen entre ells.
Parlen llengües diferents
o figuren parlant llengües diferents
i realment és en aquell moment
a les afores d'aquest poble,
al mig dels camps,
quan se n'adonen que han arribat
en el que representa aquests Batlem
per un mateix objectiu.
Aquesta és una de les versions més boniques
o de les parts més boniques d'aquesta representació
i ens explica una cosa molt diferent
perquè la imatge d'avui en la gran majoria de ciutats
és que els reis arriben junts
i tothom sembla que segueix en aquest estel
d'una manera unitària.
Per acabar d'orientar-nos,
aquesta representació,
no sé si tenim les dades,
s'assemblaria, per exemple,
a uns pastorets catalans?
És una representació de gaire més humorística,
de gaire més sobri?
No, no, seria una mena de pastorets
en el sentit que els pastorets
també deriven de representacions
que en el seu origen segurament
van estar integrades
en tot el tema del teatre medieval.
Però potser aquesta representació
té un caràcter menys burleta
que la dels pastorets.
Els pastorets sempre identifiquem
aquesta part còmica més divertida,
podríem dir.
Aquest seria una representació
més austera.
De fet, en aquest primer dia 6,
l'eix és la duració dels mags
i aquesta que entren a la vila
llavors durant una sèrie d'escenes
que van succeint en llocs diferents
i aquest petit poble
doncs adapta escenaris naturals
per veure aquesta representació.
A mi el que em recorda...
No es tracta per tant
d'una representació
que es fa en un teatre
sinó que es va fent
pels diferents carrers de la vila.
Sí, sí, imaginen que
en lloc de tenir una cavalcada
tal com tenim aquí
allà, diguéssim,
l'arribada dels mags
representa tota una sèrie d'escenes
amb un text
on hi ha
en aquesta primera jornada
hi ha aquests dos grans moments
la trobada dels mags fora
i després la duració
que seria l'epicentre de la jornada.
De fet, aquí acabava
la representació antiga
i més recentment
en els anys 60,
l'any 1964
es va incorporar
una segona representació
també bastant austera
et diria
perquè aquí representa
tot el que seria
la fugida
de Jesús,
de Maria
i del nen Jesús
cap a Egipte
i la degullació
dels innocents.
És a dir,
un episodi
que es forma perfectament
part del ciclo de Nadal
la família
dalt de la burreta
marxant
és una de les escenes
més clàssiques
dels diorames
per exemple
es pot veure
d'una manera molt clara.
En aquesta representació
de la canyada
hi ha alguns detalls
interessants
per exemple
hi ha una escena
d'una trobada
de la família
que fuig
amb els lladres
i bandolers
que capitaneja
Dimas
és un lladre
lladregot molt potent
que arriba
a desenveïnar
l'espasa
i amenaça
amb la mort
a l'infant Jesús
per aquelles coses
del teatre popular
queda esturat
i aturat
i finalment
això no es produeix
però hi ha
aquest gest
una mica
que es va reproduint
amb la tradició bíblica
de desenveïnar
l'espasa
i amenaçar
això existeix
en diversos moments
molt claus
de la història
sagrada
en aquest cas
també succeeix
aquí
un altre moment
també curiós
és el xoc
que es produeix
entre uns elements
que sí que són
molt de pastorets
que són
els pastors
i les pastores
en aquest cas
hi ha un diàleg
entre els soldats
romans
que
enviats per herodes
intenten trobar
el nen
i els pastors
que malgrat
que han adorat
aquest nen
neguen
la seva existència
en aquest sentit
també és
bo d'interpretar
que precisament
els soldats romans
estan absolutament
desconcertats
perquè malgrat
que els reis mags
li havien promès
a Herodes
de
tornar al seu palau
i
desvetllar
doncs
si
aquest fenomen
astrològic
important
era
com realment
se sospitava
per part d'Herodes
doncs
el naixement
de Jesús
finalment
els mags
en uns somnis
doncs
se'ls apareix
un àngel
concretament
se li apareix
el rei Gaspar
i
nega
o sigui
l'àngel
els diu
no heu d'anar
en aquest lloc
no és bo
el rei Herodes
no pot ser
de cap de les maneres
que desvetlleu
aquesta realitat
llavors
els mags
doncs
tornen a les seves terres
però sense passar
per
a informar
doncs
a Herodes
no
és una de les altres coses
doncs
boniques
que succeix
i l'escena
diguéssim
final
d'aquesta
representació
de la canyada
és la matança
dels innocents
no
que és una altra escena
també pròpiament
del ciclo de Nadal
i de
diorama
que realment
la festa dels sants innocents
està ubicada
el dia
28 de desembre
no
en aquest cas
doncs
cronològicament
doncs
representa
com una cosa
posterior
a l'epifania
pròpiament
en aquesta representació
aquí hi ha
podríem dir
molt d'efecte especial
en aquesta representació
de la canyada
perquè
és bastant així
sanguinolenta
i un dels moments
més destacats
és quan
una de les mares
doncs
que
ha vist com
assassinaven
el seu infant
doncs
és Raquel
personatge de Raquel
doncs
increpa
a Herodes
d'una manera
molt dràstica
és un dels moments
també diguéssim
més durs
de la representació
i que ve a ser
una mica
el final
d'aquesta representació
en dues jornades
els dies 6 i 7
en aquesta petita
població
de la canyada
aquest tipus de representació
de totes maneres
eren molt comunes
hem volgut fixar-nos
en aquesta
perquè és una de les
dins de l'àmbit
del País Valencià
prou coneguda
amb prou trajectòria
si més no
des de finals del 18
però no és un cas únic
no
n'hi ha moltes més
segurament
i
potser aquestes
de les més destacades
que hi ha
en l'àmbit
de països catalans
però
n'hi ha d'altres
n'hi ha
per terres
en general
de tot l'estat espanyol
n'hi ha
bastantes
el que sí que s'ha de dir
és que les representacions
igual que les cavalgades
dels mags
no són una cosa
absolutament avui en dia
comuna
per tot Europa
perquè a diferència
d'altres coses
que a vegades comentem
aquí en el programa
el cult dels mags
va quedar més centrat
en uns països concrets
i l'estat espanyol
va adquirir
una gran importància
sobretot a finals
des del segle XIX
però
amb especial importància
a la segona meitat
del XIX
finals del XIX
que és quan s'ha consolidat
aquesta estructura
més de desfilada
i d'arribada
de manera potent
ara
el nucli originari
d'aquestes cavalcades
i d'aquestes
desfilades actuals
és una representació
estricta
de l'adoració
dels mags
és a dir
d'aquesta trobada
dels mags
que venen de pobles
diferents
que ens troben
a l'entrada
d'una població
i que caminen
fins a adorar
el nen Jesús
aquest viatge
que ens proposa
avui en Jordi Bertran
ha tingut la seva
primera parada
en aquest petit poble
d'Alacant
ara em sembla
que continuem
donant un tom
per la geografia espanyola
i ens aturem
a Guadalajara
sí, avui
és curiós
també aquesta setmana
perquè
quan normalment
hi ha una festa
d'aquestes
molt potents
sembla que
eclipsi la resta
i
ens hem volgut fixar
en una altra
de petita població
de fet
el dia 25
de desembre
neix
el nen
Jesús
i
m'ha semblat
oportú
d'enfuscar
una petita població
en aquest cas
que honora
el nen Jesús
però ja
processonant
pels seus carrers
és a dir
ja no només
amb l'escena
de l'establia
això
succeeix
cada any
amb una petita
població
de Guadalajara
que es diu
Valde Núño
Fernández
és una població
de 130 habitants
130 habitants
on hi ha una població
molt inestable
en el sentit
que
hi ha molta gent
que viu a la capital
i que
fa segones residències
però
en aquest cas
aquesta festa
té com un gran valor
el nen
Jesús
ja processona
pels carrers
el diumenge
després de reix
en aquest sentit
normalment coincideix
per tant
amb un dels
primer o segon
diumenge
de gener
i
com a cosa
curiosa
a banda del fet
que el nen
ja no està
dins
del braçol
sinó que ja
processona
d'un tabernacle
em sembla
que són els personatges
que envolten
aquesta representació
que malgrat que
la població
és petita
i la processó
és molt petita
té una certa càrrega
important
en quant a ritualitat
cada diumenge
després de reix
surt al matí
s'anuncia
la processó
del nen Jesús
que ells diuen
del nen perdut
del nen perdut
en aquest cas
té aquest renom popular
surt al matí
de bon matí
un personatge
que
es diu
la botarga
la botarga
és una mena
de
de diable
podríem dir
entre cometes
tot i que mai ningú
l'anomena
com a diable
són uns personatges
que en general
a tota Europa
estan molt estesos
en moltes festes
en la zona
castellana
doncs hi ha
molta
costum
que sigui
només un
botarga
és a dir
la botarga
a vegades
el botarga
i
concretament
aquesta població
Valdenuño Fernández
està documentada
des de l'any
1846
però segur
que és molt més
anterior
és un personatge
que de fet
sempre ha provocat
escarafalls
en aquesta població
i moltes altres
aquí
concretament
el bisbe
de Sigüenza
la va prohibir
el 1963
és a dir
tampoc
tants anys enrere
i no va ser
fins a l'any
1973
encara
en època
diguéssim
franquista
que va ser
recuperada
durant el matí
es produeix
una sortida
d'aquest personatge
que anuncia
la festa
del nen perdut
del niño Jesús
en aquest cas
que va
per les diferents cases
visitant
els nens
i les jovenetes
saludant
és una mena
de ritual comunitari
en què
tota la població
o la petita població
rep una visita
d'un personatge
que ronda
les cases
és un personatge
que va vestit
amb multitud
de colors
són retalls
de moltes robes
molt vistosos
amb màscara
les màscares
més antigues
conservades
són les de fusta
després es va passar
el cartó a pedra
després el plàstic
però sempre
amb una màscara
amb un barret
també multicolor
amb una bola
en el seu final
i un cinturó
ple de campanetes
les campanetes
també són molt habituals
no només
en el cicle de Nadal
sinó durant tot l'hivern
es tracta
d'anunciar una cosa
es tracta
que la gent ho vegi
que ho senti
les campanes
en aquest cas
són campanetes
molt petites
que van lligades
a la cintura
d'aquest personatge
d'aquesta botarga
porten en cada mà
dos estris
en un bastó
que teòricament serveix
per empaitar
i en l'altre
porta una cosa
que en diuen
castanyo elón
que és una mena
de bufeta
que també serveix
per donar cops
és un altre dels elements
clàssics
dels elements festius
per empaitar
els nens
o per empaitar
la gent
i després
d'aquesta
d'aquesta primera ronda
el botarga
i ja en aquest cas
acompanyat
per un petit
balla de bastons
que integra
en vuit personatges
que se'n diu
el paloteo
en castellà
una paraula
més habitual
en terres espanyoles
se'n va fins a l'església
i entra
a dansar
dins de l'església
aquesta dansa
de bastons
en aquest cas
la comparació
és odiosa
però realment
els botargas
acompanyant els bastons
són el mateix
que els dimonis
tarragonins
acompanyant el balla de bastons
és una de les característiques
que insisteixo
no surt mai la paraula dimoni
però
són el mateix personatge
de fet
aquests tratges
tan cosits
i amb tanta
varietat
cromàtica
s'assemblen molt
en els antics tratges
que portaven els dimonis
aquí a Tarragona
recentment recuperats
amb filigranes
i tal
però que no tenen
o tenen poc a veure
amb els dimonis
aquestes burletes
de color vermell
que surten
a alguns pastorets
en tot cas
aquesta primera visita
al matí
a l'església
té un filtre
que és que
a la porta
el botarga
es queda
hi ha moltes vegades
que no entra a dins
de fet
en els períodes més durs
se li prohibia l'entrada
però fa una capta
a l'entrada
de la porta
és a dir
qui vol entrar
a l'ofici
del niño perdido
ha de pagar capta
en el diable
en aquest cas
en el botarga
i a la tarda
és quan realment
surt aquesta possessió
del nen Jesús
sobre tabernacle
i el botarga
i els bastoners
l'acompanyen
concretament
el botarga
ocupa la posició
just al davant
de la figura
del nen Jesús
i sempre avança
donant-li la cara
al nen Jesús
i d'esquena
per tant
a la capçalea
de l'itinerari
amb un ritual
d'aquestos
també molt antics
que de quan en quan
doncs
es troben
és a dir
el no donar
l'esquena
a l'autoritat
o a la figura
religiosa
que presideix
la possessió
la festa
té altres elements
després hi ha una rifada
massa pa
molt pròpia
de l'època
i finalment
una cosa
que sempre
de quan en quan
ens passa
en el cicle
de Nadal
apareixen alguns elements
carnestultencs
en aquest cas
apareix una batalla
de taronges
que és
diguéssim
el final
de la festa
del niño Jesús
o del niño perdido
en aquest petit
poble
de Guadalajara
que en el fons
ens recorda
els rituals
de batalles
que es produiran
ja d'una manera immediata
en el cicle
de Carnaval
però que realment
aquí a la Ràdio
o Gades
ho comentem
històricament
començaven
molt més abans
i de fet
quan parlem
o quan ens referim
a les festes
del Bisbató
a principi de desembre
en el fons
ja són aquestes festes
en què tenen
aquests apunts
carnestultencs
Doce
molt interessant
poder veure
com es fa
aquesta processó
en un poble
molt petit
de només 130 habitants
sensats
comentaves
a la província
de Guadalajara
el mateix dia
de Nadal
suposem que
totes les persones
aquesta és el diumenge
després del diumenge
el diumenge
de fet
això té una
explicació
perquè normalment
la comemoració
de Jesús
doncs sempre
s'està identificada
o bé
amb l'inici de l'any
o bé
per aquelles coses
de passar-ho
el diumenge
en el diumenge
aquest immediat
apropia a Reis
i per tant
té el seu rotllo
de totes maneres
el dia 25
hi ha moltes altres aparicions
el 25 o 26
Sant Esteve
curiosament
ha d'espensem
que només és a Catalunya
doncs no
en moltes altres zones
apareixen botargues
d'aquest tipus
que tenen el mateix ritual
és a dir
normalment
fer una ronda
per les cases
i després
acompanyar una figura
religiosa
no sempre és
el nen Jesús
en aquest cas
hem triat
el nen Jesús
perquè ens encaixava
molt bé
amb aquesta setmana
però
acostumen a fer
aquesta doble funció
és a dir
sempre
ja en aquestes setmanes
nadalenques
hi ha processons
també d'aquest tipus
ha de ser molt interessant
veure doncs
deu ser gairebé
imprescindible
la participació
de tot el poble
bueno
el que passa és que
després també té això
la seva connotació turística
és a dir
no no
òbviament
aquí s'hi afegeix
s'hi afegeix tothom
però la gent
que cou les castanyes
podríem dir
doncs
ha de ser realment
realment interessant
també una festa
d'aquestes
de les petites
jo una mica
acaba sempre
dic de quan en quan
cal recomanar
algun llibre
en aquest cas
avui guia imprescindible
per aquestes festes
que hem explicat
un llibre del País
Aguilar
que es diu
Fiestas con encanto
de la col·lecció
guies con encanto
del País
i que és un llibre
de l'autora
del qual és
la Mari Ángeles Sánchez
una periodista
molt important
en matèria de festes
un llibre relativament recent
de l'any 2005
Jordi Bertran
alguna cosa més?
desitjar que tots
ens portin molts reis
moltes coses
els reis
i que
la tradició
deia abans
que el rei negre
portava el carbó
doncs
ara diuen
que és el rei
que porta més bons regals
esperem que
que vingui carregat
bondat però
hem de fer
Jordi Bertran
merci
fins la setmana vinent
vinga
bon any