Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Arriba puntual l'últim convidat, perquè els altres tres contertulis els teníem a punt des de fa estona.
Saludem Alejandro Fernández, portaveu del grup municipal del Partit Popular.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
També Teresa Valls, professora de música. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Joan Menchon, arqueòleg municipal. Joan, bon dia.
Bon dia.
Aquests eren els tres puntuals. I el que arriba, home, també és puntual, perquè arriba i ja està aquí.
Albert Ballbé, regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona.
A veure si ens pot dir bon dia a través d'algun micròfon.
Bon dia des de l'oposició.
Albert Ballbé, bon dia.
Amb aquests quatre convidats comentarem l'actualitat d'una primera setmana de juliol, ja molt festiva, molt estigüenca.
Suposo que, en fi, els regidors, avui que tenim dos regidors de l'oposició estan molt tranquils,
perquè encara l'activitat del govern podríem dir que és poca.
Tenim una professora de música que m'imagino que ja ha començat les vacances.
Home, això és un dir.
Vacances.
O feu cursets.
Clar, canvies d'activitat, però continues.
I els arqueòlegs fan vacances o no?
Joan, no.
L'estiu, precisament, és d'aquelles temporades que l'arqueologia són bastant actives.
Hem d'aprofitar el sol.
És una setmana de concurs de focs artificials.
No sé si són aficionats o no.
Jo, com a ciutadans, anem a veure els focs.
I els has vist els dos d'aquesta setmana?
El d'abans d'ahir molt poc vaig arribar, molt tard.
O sigui, no puc dir res.
Però el d'ahir sí, sí, em va agradar.
Sí?
Sí.
A la valenciana.
Algun comentari, no, Joan?
Jo estic al juret, llavors no em puc pronunciar gaire.
Ah, no ho sabíem, això.
Ah, no t'ho prenguis tan seriosament, home, que això no és Eurovisió.
No, però molt macos.
I ahir els vam poder veure des de la mar.
A dos mesos al juret vam anar a la platja del Miracle amb barca.
I realment és espectacular.
Aquesta deu ser una experiència interessant, no?
El que deu ser, i l'interessant és el que sents.
Perquè l'eco es va propagant de forma consecutiva.
Perquè tot Tarragona fa com un circ.
Una partalla, sí.
Com un circ glacial, però bueno, de ciutat.
que veus com córrer, no?
I és bastant impressionant, eh?
L'Albert i l'Alejandro han vist algú de focs, no?
Jo ahir, com a membre de l'associació de veïns de la part alta,
i quan ens va tocar la rifa,
vaig anar a veure els focs des de casa Canals,
que no hi havia anat mai.
Carai, que bonic.
Sí, no, no, realment va estar força bé, força bé.
El que passa, com que diuen que hem deixat les arques municipals molt aprimades,
ens van donar una copa de cava i res més.
Digue'm, jo us ho deixo per un altre dia.
Fluits secs.
Una mica de fluits secs, perquè clar.
Una semallaneta.
Una semallaneta, perquè ajuda a fer una mica de...
Bueno, el jurat va amb barca, eh?
En el meu cas, quan era jurat, allà, complint a la platja...
Alejandro, et recordo que hi ha un membre de cada grup municipal al jurat, eh?
Sí, no, no, no, no, nosaltres en tenim.
Val, val, val.
Però dic, quan era jurat, em refereixo quan em tocava a ser representant.
Això de la barca és nou, no?
No ho sé si l'any passat ho...
No, però jo he sigut jurat tres anys i això de la barca no es feia.
Et puc dir, Albert, que els dos només del jurat d'abans d'ahir
van anar a la barca i em portaven una ampolla exactament a Tarragona.
Se la van portar de casa, eh?
No em facis parlar.
No, no parlaré.
El respecte no parlaré.
El concurs fa 18 anys, en fi, jo crec que és una de les festes,
no sé si tenen aquesta sensació, si es pot qualificar de festa,
ja molt arrelada, no?, en el calendari de la ciutat, o no?
Quina impressió tenen del concurs de focs?
Jo entenc que sí, jo entenc que sí.
A Tarragona hi ha coses tan arrelades com la carpa del camp de mar,
que el diu el alcalde que la vol treure,
però jo crec que el castell de focs no el trobaran
perquè és un èxit, ja no sol a nivell tarragoni,
és un èxit a nivell del camp de Tarragona.
I, clar, com a dius que fa 18 anys que ho fem,
és un número aquest dels 18 anys que me recorda altres qüestions.
I, en definitiva, bueno, doncs mira,
permeteu-me que se m'ompli la boca,
doncs mira, un èxit de l'antic govern.
És a dir, van tindre l'habilitat entre Carles Sala
i altres regidors d'instaurar a Tarragona
un festival de castell de focs,
que és referència, és veritable referència.
No faig més propaganda.
Joan.
Des del punt de vista efectiu,
Tarragona omple el carrer per Santa Tecla,
per Sant Magí de Nidoret,
per Setmana Santa,
per Tarracoviva i pel concurs de focs.
Són una sèrie d'elements del calendari festiu particular nostre
que penso que se n'ha arrelat.
Carnaval penso que ha reaixit també, no?
No menys.
No és el mateix,
però és un element important del nostre calendari festiu.
Alejandro?
Res a afegir, evidentment que sí.
només cal veure com estan després les sortides de la ciutat
quan acaba el concurs.
És una cosa al·lucinada.
Tot i que les sortides, això sí que volia parlar-ne.
Jo, avui, actualment, ho veig des de dalt d'un terrat.
Home, quin privilegi, eh?
Doncs sí.
Avui tenim uns contartulis amb un terrat, una barca,
casa canals...
I és, esclar, és fantàstic.
I aleshores sempre fa anys que vèiem sempre la pujada de tot el munt de motos,
que a veure què pujen les motos, no?
I ara, de debò és que va...
Ahir no, però abans d'ahir,
res, en cinc minuts,
es va liquidar, eh?
Una cosa fantàstica.
Es va crear un fet esportiu perillósíssim,
a la capa els focs.
Sí, sí, ja ho sé, ja ho sé.
Jo hi anava amb una modesta vespa,
però allà hi havia...
Sí, sí, sí, sí.
I quan el guàrdio van adonar,
jo sortia...
Jo també, evidentment...
Però ara es despeja amb no res.
Ara el que fan és que fan la sortida controlada en molts seny,
per la policia municipal,
d'anar fent sortir de 10 a 10, de 15 en 15.
No, no, però més ràpid,
perquè des de baix a la platja,
vull dir, ahir estava jo a la platja,
no estava al terrat,
i en 10 minuts es va a l'Espanya.
Bueno, perquè munten un bon sistema d'evacuació, diríem,
és una única direcció,
és tot de la platja cap a la ciutat,
i llavors es fa molta via i molta fenya.
En fi, tenim aquesta cita,
que es pernyugarà durant tota la setmana,
fins i sabta,
però en fi, més enllà del concurs de focs,
hi ha altres coses.
Aquests dies en les Tertulis estem parlant,
en fi, de l'activitat bàsicament del nou govern municipal,
un nou govern que porta...
té apenes 15 dies,
poc més de 15 dies de vida.
En fi, quines impressions els hi deixen?
Tenen alguna imatge,
alguna cosa que els hi hagi quedat especialment
de l'acció del nou govern?
S'ha parlat molt del tema de les zones baves,
perquè és aquella acció especialment...
en fi,
d'imatge,
d'impacte pels ciutadans?
Home, 15 dies.
És que...
No, home, però...
No hi ha temps per res.
Clar, és que a veure,
les zones blaves és una cosa que es veu,
però és tan poc temps que dius...
Bueno, potser que els deixem uns quants dies més,
no?, que es vegi alguna cosa més.
Home, a tot govern se li dona 100 dies de gràcia,
i crec que això és correcte.
El que passa és que, clar,
si aquest govern últimament,
o últimament, o des que va començar,
l'únic que fa és criticar
tot el que ha trobat damunt de la taula,
llavors el tema comença a ser una mica perillós,
i llavors, clar,
aquests 100 dies de gràcia
tampoc se li poden donar,
perquè encara l'otorga, no?
I llavors dic, per exemple,
jo vaig mirar per Tarragona,
o per la divisió de Tarragona,
que el senyor alcalde,
que Déu guardi,
deia que estava considerant
treure la carpa del Camp de Mar,
i que estava pensant,
senyor arqueòleg,
enderrocar la muralleta.
Clar, jo crec que al senyor alcalde,
això ja no li fa falta,
ell ja ha guanyat les eleccions,
llavors ha guanyat d'una manera clara, neta,
esplendorosa i aclaparadora.
No cal que vingui amb idees de bombero,
dius, o sea, con el debido respeto,
de dir, me carreguen la muralleta,
això, l'amic Manchón ja ens explicarà
que va ser una discussió d'arqueòlegs
de fa molts anys,
com aquella de continuar a la catedral
o treure l'església de l'amfiteatre, no?
Llavors jo crec que a l'alcalde
no li fa falta més idees força,
perquè ja no estem en campanya natural,
però dir que vol treure la carpa del Camp de Mar,
que amb el seu dia va ser molt discutida,
tu que ets una dona de l'espectacle,
també la van ser dintre la paraula,
que si és una corista,
però jo crec que aquella carpa,
després una vegada l'hem assumit
i l'hem incorporat...
I els pros i els contres.
Escolta'm,
aquella carpa és bonica
des del punt de vista estètic
i per l'altra banda ens serveix
perquè si un dia ve un ram
d'aquests importants a l'estiu,
l'espectacle continua.
Jo quan m'han posat la carpa
no m'agradava gens,
perquè vaig trobar que era un normatosta
allà al mig posat
que me molestava visualment,
amb aquells braços tan gruixuts de ferro,
que clar,
també ha de ser doble allò.
No m'agradava gens.
I a més a més,
va variar la sonoritat
i no sé quantes coses.
Però la va variar per millorar.
Sí.
Però no m'agradava físicament.
En aquest moment,
potser és que ja tots plegats,
la gent ens acostumem a moltes coses,
m'he acostumat a veure-la
i és veritat
que el dia que plou quatre gotes,
perquè si em fa ja vuit,
ja no,
però les quatre gotes primeres
les podem aguantar.
Per tant,
té algun avantatge.
Però a mi,
visualment,
no m'agrada.
M'encantaria
que ho tragués
perquè ens donaria motiu per debat
i llavors es dividiria la ciutat
i en definitiva
el tema va per aquí,
no?
Però bueno,
i després ja,
el que sí que m'ha dolgut tremendament,
estic preparant el diari,
que és l'única manera
de la posició
d'espressar-se,
és que el senyor Navarro
està discutint
la bondat
de la idea
del Teatre de Tarragona,
no?
I diu que Tarragona
es mereix un teatre millor.
És que jo no dic
que sigui el Gran Teatre de Tarragona.
El Gran Teatre de Tarragona
hi ha la promesa
de l'alcalde Nadal
i suposo que el senyor Ballestreus
també farà el mateix
de la zona de Joan XXIII
fer un gran teatre
o un gran auditori
i que el Teatre de Tarragona
no és res més
que tornar-li a la ciutadania
un teatre que tenia
i que...
Però si va venir el Mascarell
a inaugurar la primera pedra.
Home, home,
ha posat la primera pedra.
No, no, que sí,
que ho recordo.
No, que s'ha de tenir barra,
dic,
per ara dir que no es farà.
No, tampoc és això, Alejandro,
A veure, un moment,
no em descontrolin els temes.
A veure, anem pel teatre.
Si volen, parlem del teatre.
Necessitem el Teatre de Tarragona
i necessitem algun altre
equipament teatral, Joan?
Sí, sí.
Gràcies, gràcies, home.
Pots obliar una mica,
pots argumentar una mica més això?
Home...
Realment hi ha tant de públic
per tants teatres?
Sí, home.
Jo crec que amb el de la Rambla ja...
Ja estem en el de sempre.
Creiem l'equipament
perquè hi ha públic
o tenim públic
perquè hi ha equipament
o creiem una necessitat
perquè tenim l'equipament.
Això és un tema tan relatiu,
pensem que Tarragona
necessita un teatre com il·ló.
I el teatre de Tarragona
seria un teatre com il·ló
o caldria un altre...
Jo ja entenc de pedres
i de teatres romans,
de teatres del segle XXI,
precisament no és el meu fort, no?
Això ho heu de dir...
La gent...
Sí, la gent del Rambla.
Teresa.
A veure, jo trobo que Tarragona
hi ha un metropol
que ha fet funció fantàstica
perquè no para
i a més a més,
com sempre diu l'Albert Ballbè,
amb una gent dintre de l'àrea
de cultura fantàstica,
vull dir que
uns tècnics
i la gent qui treballa
que ho han fet funcionar
tot en aquesta ciutat,
amb tota la cultura, evidentment,
i penso que sí,
que cal un altre teatre,
però és que jo,
abans que un altre teatre,
que sí,
que penso que hi ha de ser,
és que hi posarem,
aquest teatre,
és a dir,
què hi haurà dalt d'aquest teatre?
A mi personalment,
m'agradaria molt
que els professionals
de les arts escèniques,
en aquest cas,
de Tarragona,
poguessin fer més coses
de les que estan fent,
jo penso que
els professionals
que avui en dia
tenim a Tarragona,
que n'hi ha molts
que han marxat,
perquè no tenen espai
per viure,
perquè han de menjar
cada dia,
seria molt bonic
que poguessin revertir
la seva feina
a Tarragona,
vull dir que està molt bé
que se'n vagin a estudiar a fora,
que se'n vagin a treballar a fora,
perquè a 100 quilòmetres menys
i n'hi ha molts de teatres
i és allà on té la feina
i amb això
no hi podem competir,
però que,
ostres,
de tant en tant,
vull dir,
o habitualment
poguessin venir a fer coses aquí
i això és una cosa
que no es pot fer
mentre hi hagi més teatres.
Però amb el Teatre Tarragona
solucionarem el tema aquest?
Amb el Teatre Tarragona
i amb un plan a sota,
no només amb el Teatre Tarragona.
Alejandro.
Amb un plan,
amb un plan
que els professionals
amb un projecte.
Amb un projecte.
A veure, Alejandro.
Hi ha una tendència
entre les administracions públiques
i això en campanya electoral
ho comentàvem,
a una certa infrautilització
dels espais públics
i quan parlo d'això
nosaltres ens referíem molt
per exemple
al fet que col·legis,
centres cívics
estiguin tancats
més de la meitat de la setmana
de les hores actives,
de les hores que es fan servir
per activitats normalment
i després,
clar,
jo crec que abans
de l'ho cobrar
sobre la possibilitat o no
de fer després
un altre auditori,
etcètera,
hauríem de veure
quines possibilitats
i com es maximitza
d'alguna manera
el nou teatre.
Ho dic perquè
si algun espai
s'ha demostrat
que no està infrautilitzat
sinó tot el contrari
i està sobreexplotat
és el metropol.
És que n'hi ha altre lloc.
Això, evidentment,
ja justifica
la posada en marxa
del teatre,
però esperem després
com funciona el següent
per veure si hem de construir-ne
un altre,
perquè si no podem tenir
de seguida
espais infrautilitzats
i això seria molt perillós.
Deixa'm dir coses ràpides.
Quan es va parlar
de fer el teatre de Tarragona
haguéssim pogut
amb el mateix solar que hi havia
i estaria acabat inaugurat
amb tot l'èxit
que això representaria.
Però els tècnics de cultura
van dir,
home, no,
fem una cosa una mica millor.
Com a mínim guanyem
espai per darrere,
per tenir una caixa escènica
important,
perquè la caixa escènica
que hi havia abans
pràcticament no existia.
Molt bé.
Això ens va originar,
com sabeu,
a comprar l'imperi del Tàrrec
o a comprar els militars
i això ens va retreçar
tremendament.
Molt bé.
I llavors,
jo deia als meus tècnics,
escolta'm,
fotem una cosa grossa
i m'han dit,
no, t'equivoques.
Per fer teatre,
400, 500 places
i prou,
i prou.
I a Barcelona,
tal, tal, tal, tal, tal,
el Tàrrec Nacional...
Els teatres de mil,
però jo no ho fan.
No, no funcionen.
No ho fan.
O sigui,
que va ser,
insisteixo,
en descàrrec del senyor Navarro,
tirant l'alcalde d'Urbanisme,
que va dir
que li semblava petit.
Jo vaig pecar del mateix.
El que passa és que
jo vaig preguntar
abans d'opinar
i els meus tècnics
van dir,
ni el Bras de Peloquin,
600 o 700
tarragonins,
perquè a mi em queia
la cara de vergonya
que un lloc
com el Tàrrec de Tarragona,
que havia donat
un servei important
a la ciutat,
estigués tancat i barrat.
Per raons
que allí volien fer
el Nacional Arqueològic
juntament amb el Govern militar.
Bé, és igual.
I aquestes són...
I llavors,
punt tercer.
Home,
jo crec que el Tàrrec de Tarragona
dinamitzarà
la part alta de la ciutat.
Es va dir
que allí també
hi faríem cinema,
perquè hi ha molta gent gran
que estan molt neguitosos
perquè no poden anar al cinema,
perquè encara que hi hagi
autobusos meravellosos,
jo avui he arribat tard
perquè l'autobus no funcionava
com tenia que funcionar.
Molt bé.
Bé, llavors,
la suma d'aquestes tres coses
és dir
que estem recuperant una cosa
que el Tarragoni tenia
i que d'alguna manera
se li va treure, no?
I llavors,
el que volem és això,
que sigui no sol un teatre
normal i corrent,
i per últim,
i si volem ser capital
de la cultura,
el que no podem anar
és únicament amb el Teatre Metropol.
Si en comptes d'anar
100 quilòmetres
ens n'anem 13...
També.
Vale,
doncs no,
òbvia amb més explicacions.
És molt fàcil.
Em va voler.
Em vols dir.
Què?
Em vols dir.
Balls, balls.
La ciutat inombrable.
No, però a veure...
Pobre gent.
A veure, Teresa.
No, però parlem de teatres,
però és que a més a més...
Ah, allà va dir el Sant Enmaria.
Sí.
Però a més a més,
el que sí que no tenim
és un lloc per escoltar música.
Vale, vale.
Penso que cau un auditori.
Deixa'm fer un incís.
A mi,
quan me van vendre
la idea de la façana marítima,
que em meravella,
que espero que els joves llestres
és a dir,
la promesa...
Aquell és el projecte de...
Sidney.
Aquell és el projecte de Bofill.
Sí, no?
Sí, sí.
Bueno, la façana marítima
tenia un auditori al Camp de Mar,
ai, perdó,
un auditori
on està comandant la General Marina
i un gran teatre
a la zona del G23.
Jo això m'ho vaig gravar
amb foc a la pell.
I això ho li demanaré
a tothom que mani.
Clar, però a veure,
jo estic dient que falta un lloc
per escoltar música
i les escoles de música,
tu saps,
jo també,
que estan plenes
i són saturades
i conservatoris, etcètera.
Però realment,
els músics professionals...
On té l'orquestra
de Tarragona?
Sí, sí, sí.
Que no existeix.
Llavors penso que sí,
que cal un lloc
per escoltar música
amb condicions,
però també cal un plan,
un projecte,
perquè els músics
puguin tocar allí.
Perquè si no,
tal com està ara,
els músics,
jo toco el violí
i me'n vaig
perquè aquí,
tururut,
no menjo de tocar el violí.
Mai d'inventar fer classes,
mai d'inventar no sé quantes coses,
però com a músic professional,
no.
Llavors jo penso que
jo demano al Ajuntament...
Normalment, xiqueta.
I sé que m'escoltaran.
Segur?
Ei, ei, ei, ei,
segure't tu.
Que se n'encuidi
els professionals
d'aquesta ciutat,
els professionals
de les arts escèniques
en aquest cas,
i suposo que
la de les plàstiques,
no ho sé
perquè no es van del ram.
Molt bé.
Doncs deixem temes
d'equipaments culturals,
parlem d'altres qüestions.
Els hi proposo
parla de neteja
i de contenidors soterrats
perquè ahir
la nova regidora
de Medi Ambient,
Carme Crespo,
va dir en aquest programa
que la setmana que ve
començaran ja
a funcionar els contenidors
soterrats de Ponent
i que en el termini
d'aquest any,
abans que s'acabi l'any,
tots els contenidors soterrats
que podem veure
repartits per tota la ciutat,
alguns ja posats,
altres amb el forat
encara fet,
doncs que ja estaran
en funcionament,
doncs això,
que podran funcionar
i que tot aquest sistema
es podria ja aplicar
a pràcticament bona part
de la ciutat
abans que s'acabi l'any.
Què els sembla?
Joan?
No és mala notícia,
no,
que anem engegant
el tema de contenidors?
Arqueològicament
no hi ha hagut cap problema,
bueno,
n'hi ha hagut potser
algun...
Arqueològicament
sabem que Tarragona
té un subsol
bastant complex
i, aviam,
hi ha hagut dificultats
que s'han anat salvant
i, per exemple,
un tema a estudiar
en un futur
serà la implantació
definitiva,
en aquesta vegada
per qüestions tècniques
no ha pogut ser
dels contenidors
a l'apartalte.
De moment s'ha decidit
que no,
però es tornarà a parlar.
Jo crec que se'n parlarà.
Què els sembla?
Tema contenidors, Albert?
Una bona notícia.
O Teresa?
Jo crec que és una bona notícia
i, a més a més,
que potser,
ara ja m'ho poso jo d'allà,
ja potser,
els que ja tenim una edat
estem acostumats
a posar-ho tot
dintre la mateixa bossa,
no sé què,
però els nens d'ara,
avui a les escoles
tot tot el sap
on t'ha d'anar el plàstic,
on t'ha d'anar el cartró
i, clar,
t'ho estan dient...
Són implacables.
Clar,
aleshores,
és a l'hora de llançar,
vas en un munt de bossetes
de la planificació
que ja s'havia presentat públicament
de quan s'havien d'instal·lar
els contenidors soterrats
i, per tant,
s'està,
d'una manera correcta,
continuant una planificació
que estava feta.
De tota manera,
també s'ha de dir una cosa
i és que, segurament,
el tema de la neteja
era una de les assignatures pendents
de la darrera època de Tarragona.
És a dir,
amb aquestes coses
s'ha de ser sincer
i hi ha coses que han funcionat millor
i hi ha coses que no han funcionat tan bé
i la neteja n'és una.
Jo no situaria aquesta col·locació
dels contenidors soterrats
com un punt d'inflexió de millora
perquè, insisteixo,
ja estava planificat.
Però sí que recolzarem
l'equip de govern
en tot el que sigui
millorar la neteja de la ciutat.
És que el fet d'això
que diu Alejandro,
i, en fi,
dono veu a tothom,
ahir justament la regidora
Carme Crespo
deia que volen parlar
de manera immediata
amb l'empresa
per, d'alguna manera,
entre cometes,
renegociar el contracte
o incloure noves condicions,
encara que això suposi
més diners de cos
per a l'Ajuntament
per millorar la neteja.
Perquè consideren això
que és un tema
que s'ha de millorar,
el tema de la neteja, Albert?
És evident que s'ha de millorar,
però cuidado
amb el tema dels calés.
Perquè, si recordeu,
al cap d'un any
d'anar al contracte
amb l'empresa
ja es va fer una renegociació.
I aquí jo no sé què passa,
però, escolta'm,
sí que és cert que la estat creix
i que, quan arriba el moment
del complement del contracte,
diuen, oh,
és que, per exemple,
la G3 aquí no estava contemplada,
en conseqüència,
si vostè vol que la llimpi
em té que donar més dinerets, no?
Llavors, home,
jo recomano el...
És a dir,
i crec que el pressupost
dels contenidors soterrats
ha crescut d'una manera tremenda,
molts, molts diners, no?
I crec que val dir la pena
començar a ser una mica més curós
amb el tema de la contractació.
Joan,
creus que s'ha de millorar la neteja?
Sí, però és que la neteja
depèn de dues persones.
Primer, del que es compra,
però abans del que tira el paper.
I jo insisteixo en aquest assunt,
estic cansat de veure
el sujeto que tira la borrilla,
el criot que tira el paper a terra,
o la senyora o el senyor de casa seva
que no fa el reciclatge com toca...
Sí, però és possible el tema de la neteja
amb el tema coloms i tot això,
que ja no és el senyor que llença el paper,
sinó...
No, no, això és un altre tema.
És una plaga que tenim...
És una relliscada, segons...
I aquí mengen d'un port i...
Ara pregunto a l'arqueòleg,
però voleu dir
que no hi ha una manera
de conjurar aquesta plaga?
És a dir, jo per mi, sí, sí, sí.
Això és inexplicable.
La plaga de què?
De coloms.
Clar, és que a més que les terres,
les voreres...
I que en sap l'arqueòleg de coloms.
Sí, no, l'arqueòleg sap...
L'arqueòleg sap que...
No, no, home, l'arqueòleg sap
que la muralla és un lloc preferit
per les aus per passar la nit.
D'acord?
I llavors...
I que suposo que el rebuig
d'aquestes aus és d'un element
corrosiu brutal,
que és que es menja la punyadera pedra.
Una de les patologies importants
en conservació de pedra
és les caques dels coloms,
per exemple,
de les rates pinyades,
és una cosa espantosa,
el corrosiu que arriba a ser.
I jo us ho puc dir.
quan vam restaurar el tram de muralla
a la porta del Sant Antoni,
un dels objectius era
impossibilitar que els coloms
se fixessin en aquells frossos
pedra de llurito
que...
Bueno, vam utilitzar
gairebé sistemes hitlerians.
Però són insistents,
aquells bitxos,
i amb una repisseta d'un mil·límetre
s'hi tornen a ficar
i fan el forat s'hi tornen a ficar.
Aquí s'han de buscar
sistemes d'esterilització,
sistemes ja...
Hitlerians, com havies dit.
hitlerians.
Continua sent una terminologia
prou inquietant.
M'ho miro des del punt de vista històric,
no d'un altre,
però és una plaga
que em sembla que els coloms
han de tenir la seva dimensió,
com les gavines,
o que tinc entès
que fa un temps
el port
va posar
aus rapinyaires
per d'allò,
van acabar aniuant
el pont del diable
perquè estaven fastiguejats
de menjar aquestes carns.
O sigui, van anar...
ells mateixos,
ja estic fart d'aquest plat,
marxo a la natura, no?
Hem de buscar sistemes.
En qualsevol cas,
Teresa, sí que s'ha de millorar
la neteja.
Home, sí.
Encara que sigui
a costa de contribuentes,
que l'Ajuntament
pagui més a l'empresa.
Clar, és que, a veure,
jo, no sé,
hi ha trossos de ceres
que estan,
que hi ha un fil d'electre,
no sé què,
allà a sota,
és un regalín
de caca
que es queda impressionant,
no més cal que hi hagi passat
el que rega
o hagi plogut una mica
o no sé què.
Pasteta absoluta.
Relliscada,
i jo no sé com no hi ha
em venia al cap,
si ens recordem
als anys 80,
el tema dels pipicans.
Ah, sí.
En temps enriquecens
que es van dibuixar
aquests bossets.
Sí, encara n'hi ha algun.
Si algun s'aconserven molt llau,
haurien de catalogar-ho,
allò.
És part de la nostra història.
I la gent, llavors,
me'n recordo
que estaven als carres
plens de caques de bosc
i ara veus molta gent
que se'ls fica
dintre una bosseta
i puja.
Sí, sí.
Amb això ha millorat, no?
És important.
Propietat és agost,
medalla.
Més qüestions.
És una notícia, en fi,
del dia, suposo,
o de la setmana.
Ja saben que tenim
la passarel·la de vianants
de la ciutat de repòs
i vacances
a la platja llarga tancada
i ahir reconeixia
un polític,
un responsable polític,
el delegat del govern,
Javier Sabater,
reconeixia un error,
reconeixia que sabia
que no hi havia hagut
planificació
a l'hora de preveure
el tancament d'aquesta passarel·la
que obliga els vianants
a creuar la carretera
en el 340
i, de fet,
obliga la Guàrdia Urbana
i els Mossos d'Esquadra
a fer torns
per evitar
problemes de seguretat.
En fi,
què els sembla?
A veure,
les administracions,
la falta de previsió
és un mal endèmic
i no precisament
del govern
del senyor Sabater,
no?
El que passa és que,
clar,
jo crec que és un acte
de valentia
de dir això,
ho tanquem i punto,
perquè també podria dir
això,
li ho tancarem
el mes de setembre,
no?
Però si algú pren mal,
llavors jo crec que qui governa
té que governar
la responsabilitat
encara que la notícia
sigui...
i amb això
ningú pot tirar
la primera pedra
i no és que estigui fent
cap tipus d'elevance
al govern del senyor Sabater,
perquè no és el meu,
entén?
Però jo crec que,
jo crec que si realment
la passarel·la estava malament,
doncs, escolti-me,
allò s'ha de arreglar.
I suposo que aquí,
com que la degradació
d'una passarel·la com aquesta
no és de cinc anys,
aquí tothom
deu tindre culpa.
En conseqüència,
escolta'm,
que ho reparin
el més aviat possible
i que recuperi la seva funció.
Alejandro.
Jo crec que hi ha
determinades coses
de tota manera
amb les quals
el senyor Sabater
hauria de reflexionar
perquè està molt bé
acumular errors
i reconeixer errors
perquè és humà
i a més no hi ha cap problema
de fer-ho.
El que passa també,
per exemple,
si recordem la seva actuació
concreta
a l'hora de,
per exemple,
alliberar l'A7
de les barreres de peatge
quan hi ha hagut accidents
que no hi ha hagut manera
mai que ho fes,
etcètera, etcètera,
es van acumulant errors
que després,
i jo crec que aquest sí que és un tema
que jo personalment
he trobat a faltar,
l'opinió de l'alcalde
sobre aquesta qüestió.
Ho dic perquè
quan els governs
eren d'un altre color,
jo recordo perfectament
la rapidesa
absolutament
de reflexes
que tenien
a l'hora de criticar
el que succeïa,
i jo he vist
l'alcalde en aquest cas
absolutament callat
en aquesta qüestió
i jo no dic,
evidentment,
que es janci
cap al senyor Sabater
perquè això seria
massa demanar,
però sí que,
si més no,
es mostri una miqueta crític
i que demani,
sisplau,
públicament
una actuació
el més ràpida possible
per corregir
aquesta situació.
Jo crec que això
no és crispar
la vida política,
és demanar una miqueta
de rapidesa
en aquest cas.
Teresa.
Bueno,
jo trobo que si està malament
doncs s'havia de tancar
perquè abans que allà
passi alguna cosa
doncs
per lo sano
i punto.
I que hi hagi,
evidentment,
que repari
el més aviat possible
i que hi hagi
els Mossos d'Esquadra
a la Guàrdia
em sembla imprescindible
perquè a més a més
em fa un reparo tremendo
travessar carreteres
d'aquest tipus
o com travessar la via.
És una cosa
que m'ha donat
molt de respecte
i la gent passa
i traspassa
que si hi ha de venir
un tren
i passa.
Jo, de debò,
me fa molta por
sobre,
no sé,
per tant,
trobo que s'ha de reparar
ja i a més ara
els mesos d'estiu
que se suposa
que allò
hi ha més gent.
Joan.
Per començar,
hi ha ràdio
humà,
només est.
Ara,
per l'altra banda,
si s'ha de tancar,
es tanca,
però també es poden buscar
solucions provisionals,
estructures de mecanotub,
muntes un pont,
això es munta en uns dies
i passes i salves el assunto.
Són diners,
però,
estem més acostumats
als que treballem per obres
a muntar estructures provisionals
en dies, no?
Està per veure si
l'obra de reparació
trigarà molt de temps
o és una obra curta?
I després pensem en una cosa,
allà hi ha un canvi de resanya
i una corba molt pronunciada,
dir la solució
per posar una estructura provisional
aviam a quin lloc hi ha
l'embocador
i la sortida del personal,
etcètera,
etcètera.
O sigui que no és fàcil, eh?
Paral·lela,
bé, és igual,
que no som arquitectes,
però paral·lela a l'actual,
que és on hi ha la diferència...
Albert,
el micròfon.
Perdó.
No, no.
Què deies?
No, dic que...
Volia callar
perquè no soc arquitecte ni molt menys,
però paral·lela a l'actual
perquè és on hi ha la diferència de nivell
que permet la sala.
Segons la patologia que tingui aquest pont,
si és un tema de patologies de formigó,
potser el que s'ha de fer és enderrocar-lo
i fer-lo nou, eh?
En fi...
Això no són dos pessetes.
Jo deia al principi de la tertúlia
que el nou equip de govern
porta poc més de 15 dies funcionant,
que una de les seves accions més vistoses,
per dir-ho d'alguna manera,
ha estat el de les zones blaves,
el de retirar 500 zones blaves,
que per cert,
doncs això ja es nota
perquè la gent ja no paga,
i la gent pot gaudir, entre cometes,
d'aquestes zones alliberades,
en tres minuts que ens queden de tertúlia.
D'acord amb la retirada de les zones blaves, Teresa?
Sí, perquè a més a més aquí baix és un...
De totes?
Totes aquestes que hi ha aquí baix, sí,
perquè a més a més hi ha molt poques botigues.
Vull dir, les persones blaves se suposa
que són per la gent que va al banc,
que va entrar i surt a comprar en una botiga,
no sé què,
no per deixar el cotxe tot el dia,
per tant, sí.
Jo crec que la tasca de l'oposició
és fiscalitzar i, per tant,
jo no ficaré amb el tema ara,
perquè considero que...
D'aquí un temps.
No, si va bé,
si funciona bé,
seré el primer a en reconèixer-ho,
no tindré cap problema.
Però en determinades zones
on s'has retirat,
tinc els meus dubtes.
Tinc els meus dubtes
perquè després la gent té una certa tendència
a deixar els cotxes dies i dies i dies,
i jo me'n recordo perfectament
quan a determinades zones
encara no era zona blava,
que era absolutament impossible
aparcar perquè no hi havia cap tipus de rotació.
Esperem.
De tota manera,
dit això,
que la mesura,
primer,
va complir una promesa electoral,
això no em sembla malament,
de fet,
senta un precedent
en el Partit Socialista
molt esperançador,
i després,
dit això,
el que he de dir
és que el que no m'ha agradat massa
és les imatges,
aquesta obsessió per la imatge.
Ricard,
t'has fet servir el tema imatge,
aquesta obsessió
per sortir a les fotos
amb la maquineta aquella repintada.
Això ho fan tots els polítics,
eh?
Això no m'ho...
Jo,
bueno,
això no m'ho agrada.
Crec que a Comissions Obreres de la UGT
posen a denúncia
el senyor Ballesteros
per intrusisme professional,
primera,
i la segona...
Per què?
Home,
perquè ell no és qui
té que agafar la mà aquí d'aïda.
Bé,
no,
i després hi ha una altra qüestió,
jo crec que això ha sigut,
parlo de modo col·loquial,
un moc
per tots els tècnics municipals
que van decidir,
perquè això no ho decideix un polític,
això ho decideixen els tècnics municipals,
la Convenció de Viabilitat
i de Trànsit,
no?
És a dir,
que hi ha informes de l'ingiret de camins,
informes de la Policia Municipal,
i que...
és a dir,
a mi al fons no ho sé,
si la Teresa diu
que allí no hi ha gaires botigues,
doncs bé,
és un bon argument.
Espera't,
però a on me'n refereixo
és que és la manera com s'ha fet.
Governar per decret
sempre ha estat molt criticat
per l'esquerra,
i ara ho fan ells.
Joan.
Jo torno a dir
el que vaig dir l'última vegada,
el que ens han d'acostumar els ciutadans
és anar a peu
a utilitzar transports públics.
Això ha sortit
per la tangent.
Però estàs a favor o no?
Que retirin les zones blaves?
Tot el que pugui anar
per estalviar-me uns colorons
i vas a transport públic.
No hi ha cap problema.
No he vingut amb el meu cotxe particular
i l'hi he percat aquí el pàrquing.
O sigui que
avui no sóc l'exemple.
En fi,
ho deixem aquí.
Parlant d'aquest apunt
de les zones blaves,
acabem aquesta estona de tertúlia
que avui hem compartit
amb l'Albert Vallbé,
el Joan Menchon,
la Teresa Valls
i l'Alejandro Fernández.
A tots quatre,
moltes gràcies
per compartir
aquesta mitja hora
amb els oients
de Terraona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia, gràcies.