Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
sintonia habitual cada matí a aquesta hora.
Per comentar això, doncs, algunes de les notícies,
l'actualitat de la jornada en aquest cas de dimarts i 13.
Avui, amb tres convidats, de moment en tenim dos.
Saludem l'historiador i professor universitari,
Josep Maria Sabater-Bos.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia i bona hora.
També saludem el company periodista director
del gratuït Més Tarragona, Jordi Salvat.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I el tercer convidat.
Esperem que s'incorpori de seguida, que arribi.
No tenim constància que hagi tingut cap problema d'última hora.
és el Francesc Roig, escriptor i inspector d'ensenyament.
Molt conegut per la seva vinculació a la Caronja.
Potser està venint en cotxe i té algun problema de trànsit,
perquè aquests dies, déu-n'hi-do,
els problemes de trànsit que tenim en algunes vies
als voltants de Tarragona,
a causa, sobretot, d'aquestes obres de pavimentació.
Hi ha hagut molts problemes aquests dies a l'autovia de Reus,
per exemple, o a la circunvalació a l'A7,
o a l'antiga Nacional 340.
El Jordi, que ve de Torre d'Embarra, no ha tingut problemes?
O els habituals?
Els habituals.
Estan fent les obres per fer la rotonda del que hi ha,
i home, hi ha retenció,
però no serà una retenció que diguis extraordinària.
És la que hi hagi a aquesta hora.
Quan hi hagi a aquesta hora,
més o menys avui he complert l'orari.
És l'habitual.
Si vens a Torre d'Embarra o d'Altafulla a aquesta hora,
m'has de comptar que has de marxar un quart d'hora abans,
que si vens a mig matí, si vens a quarts d'hora a les 11,
doncs agafa un quart d'hora, 20 minuts abans,
si no vols arribar tard.
El Josep Maní no té problemes, no, d'aquests?
Jo no, jo...
No té retencions.
Jo, per poc que pugui, vaig a perro a tot arreu,
i normalment no hi ha res.
És com a parc, jo aquí a Tarragona,
l'únic que has de mirar és no tindre retencions.
Davant d'un pas de peatons,
que hi hagi fanals a la vora,
perquè els coloms tenen l'oportunitat
de quan te poses en un pas de peatons
i hi ha un fanal a la vora,
has de vigilar, no solament que es posi verd la llum,
sinó has de mirar per amunt.
I això és un contratemps, això, eh?
Sí, sí, normalment.
I si no, fixeu-vos...
Has de pregar que el color vera es posi ràpid, no?
Perquè si no tens un risc...
Amb tota aquesta carretera de Fulla i Torre d'Embarra,
jo no m'explico com no doblen
i la fan tipus autovia de forma definitiva,
ja, d'alguna manera.
Amb la variància sembla que han de solucionar,
però ja ho veurem,
perquè jo crec que en algun lloc es crea un coi d'ampolla,
en alguna banda.
Bé, el que hem fet del desviament,
com si diguéssim quan arribes a la Mora
i tires ja i surts passat Torre d'Embarra,
allò també hem fet una cosa que no té sentit,
perquè només hi ha una sortida...
Té un carril.
Sí, sí, la majoria de tram té un carril.
Té un carril, eh?
I a més es pot avançar,
tot és en línia continua, en fi,
sí, la veritat és que no és precisament una via ràpida.
El mateix ha passat a l'altura de Vilafranca, també.
Aquesta, no sé què és,
la Nacional 240 o 440?
No, la mateixa, o sigui, la 340 va tirant cada Barcelona.
340, vull dir, és un desastre.
Jo no sé en què pensen aquests senyors ingenieros
de caminos, canals i puertos
a l'hora de decidir totes aquestes coses.
És que fem infraestructures que queden endarrerides en un moment.
No en un moment, quan les inauguren ja estan endarrerides.
Tarden tant a fer-se que la planificació s'ha fet 10 o 15 anys abans,
és l'exemple de l'eix transversal.
Es va acabar de fer ja fa uns quants anys
i ja es va dir que s'havia de desdoblar.
Desdobla des del començament.
En fi, aquests ja s'estan patint molt,
perquè, insistim, sobretot a la zona de la circunvalació
de les Gavarres, sobretot molta gent que ve de Vilaseca,
Cambrils, en direcció Tarragona,
a treballar a primera hora,
ens comenten això, que hi ha molts problemes de trànsit
perquè s'està pavimentant, s'està arreglant l'asfalt.
Això és una feina també molt habitual
de les administracions quan falten pocs mesos
per a les eleccions.
A Tarragona mateix hi ha molts carrers que s'acaben d'asfaltar,
que s'estan repintant,
l'administració central o la Generalitat també cadascú,
una mica es dedica a posar-ho tot a punt, net i polit,
perquè quan arribin les eleccions l'elector ho tingui en compte.
I s'hi afegeix la Renfe,
que ha tancat d'alguna forma la Renfe i el port de Tarragona,
perquè el pas a nivell també està tancat,
de la plaça dels carros,
i el serrallo també està tancat
l'entrada al passeig dels marejans,
que es diu passeig dels marejans,
allò que coneixem com a moll de costa.
Ahir ho comentàvem als informatius,
aquesta coincidència i segurament la falta de coordinació
que fa que Renfe hagi tancat per aquestes obres
la plaça dels carros durant pràcticament una setmana,
clar, coincidint amb el tall que fa l'autoritat portuària
a la zona del serrallo i del moll de costa.
Clar, això obliga els vehicles a fer una volta immensa
fins a la platja del Miracle.
Ho troben una mica incongruent?
T'ho dic que jo a vegades,
fins i tot quan estava obert la plaça dels carros,
però sobret quan estava tancat davant del serrallo,
ja fas tota aquella volta perquè, clar,
si arribes a la plaça dels carros i està les barreres baixades,
te pots passar allà 20 minuts i mitja hora també.
A vegades val més la pena fer la volta,
però vaig al Miracle, que no pas esperar-te allà
perquè potser esperes 20 minuts i mitja hora
fins que es tornen a baixar les barreres.
Però potser es podrien coordinar una mica més, no?
Això sí, el tema de la coordinació és important perquè...
És que a veure, d'exemples,
aquests descoordinats s'ho troben en molts llocs.
Quan tu, per exemple, has d'empalmar, per exemple,
un autobús amb un tren, per exemple,
pot ser que deixes esperar mitja hora o més.
i autobusos amb l'aeroport de Barcelona,
tot igual, no?
I aquí a Tarragona, si afegim, a més a més,
dissabte i diumenge amb la bufanda al mig de la Rambla,
doncs, escolta, hem tingut uns dies...
Vam tenir un bon xou.
Amb tot, la bufanda va ser emblemàtica
perquè, de moment, el diumenge hem tingut una satisfacció
que ja ens la mereixia.
És que en portem vàries ja seguides
que no estàvem acostumats aquest any.
La veritat és que l'acte de la bufanda,
ara que ho ha tret el Josep Maria,
va donar més peu a que milers de persones
poguessin fer fotografies d'una imatge realment inèdita,
que era veure, en fi, tot el passeig de la Rambla,
doncs, amb aquell color vermell, amb aquell color grana,
una imatge inèdita d'aquelles que, en fi,
jo crec que quedarà pel record
en la memòria de milers de Tarragorins, no?
I la gent amb la samarreta vermella del nàstic,
que es veu, i al camp de futbol es veu,
un color vermell pràcticament uniforme, gairebé.
Vull dir, hi ha ben poca gent que va vestida de groc o de lila o de blau al camp.
Es veu molta bufanda, molta samarreta vermella.
No sé, hi ha, hi ha.
L'afició, un guany, s'ha portat perfectament,
i l'any passat també, no?
Jo que el diumenge arribo cada dia a treballar,
el diumenge, doncs, a aquesta hora,
entre dos quarts de quatre a les quatre,
veus això, la gent que va cap al camp,
que a més marxa amb temps,
com una, el que se'n diu, la marea grana,
perquè realment és una marea grana.
Veus la gent que va en grupets,
les bufandes, samarretes,
porten de tot, vull dir,
l'altre dia hi havia una amb una nina inflable,
també vestida del nàstic,
i anava així cap al camp.
Ho hi trobes a tot,
ja molt curiosa,
el que es vesteix a Israe,
que també s'ha fet molt famós,
però trobes que hi ha un ambient,
que es cregui tot un ambient,
jo crec que passi el que passi a aquesta temporada,
perquè a més la temporada,
el que era molt perillós
és que ara l'equip s'enfonsés
i aquesta temporada molt malament,
però no, al revés,
l'equip ha revisculat
i, home, les opcions de permanència
són molt complicades,
però es pot arribar al final de Lliga
amb possibilitats mínimes de permanència,
però possibilitats.
El diumenge, el diumenge.
I diumenge a Madrid
es prepara un gran desplaçament
de seguidors grans.
Deixi'm saludar,
home, perquè tingui alguns tants
els oients que ja ha arribat
el Francesc Roig.
Francesc, bon dia.
Que has tingut problemes de trànsit.
Sí.
Dèiem al principi de la tertúlia...
L'entrada a Tarragona
a vegades acostuma a ser complicada,
però és que portem una setmaneta
amb els paviments.
Amb els paviments.
Estan res faltant.
Déu-n'hi-do.
Ja ho dèiem,
que la gent que veniu de la Canó,
en Xavi de la Seca...
Fins i tot la seva convalació,
que és per on s'entra més ràpid,
és allà on hi ha més col·lapse.
És on hi ha més embús, no?
Què anaves a dir?
Anava el diumenge a Madrid,
que m'agradaria que guanyés el Nàstic.
Estaria molt bé.
D'una banda,
però els que som també
una miqueta culers,
si guanyés el Nàstic,
perdrien bastant,
perquè segurament
traurien l'entrenador
i aleshores sortirien perdent.
Jo crec que s'ha de conservar.
Un empat.
Un empat.
Jo crec que el trauran igual.
Però vols dir que diumenge ja no?
Que l'aguantin fins al final
perquè així vagin perdent punts
i vagi la cosa...
Però segur que hi posaran en el seu lloc,
si el fan fora.
En qui?
El Mitchell.
Recordem l'exjugador
que entra en el final,
el Madrid-Castilla,
i el posaran amb ell.
Tampoc no crec que sigui guanyant d'entrenador
perquè el Madrid acabi guanyant la Lliga.
Crec que ara és una utopia
que el Madrid pugui guanyar la Lliga.
En fi, estem parlant de temes interessants,
aquells de debat ciutadà,
com el tema del trànsit
o el tall de la plaça dels carros
i del serraio,
o això del futbol i de la bufanda,
que realment va ser una autèntica festa.
Però, en fi,
més enllà d'aquestes qüestions més banals,
si em permeten aquesta expressió,
aquests dies tenim, des de dijous,
una agenda marcada políticament
per la crisi de l'equip de govern.
Primer per la baixa en la militància de Convergència
del regidor Agustí Mallol
i per la decisió 24 hores després
de l'alcalde i de l'equip de govern
d'expulsar de l'equip de govern
el propi regidor de Convergència i Unió Agustí Mallol
i també, de retruc, els regidors
que ja estaven al grup mix
i que havien estat el Partit Popular
Maria Mercè Martorell i Esteve Hortiz.
Això vol dir que des de divendres
tenim el govern de la ciutat en minoria
amb la representació d'11 regidors.
En fi, no es tracta de posar-nos més seriosos
després del que hem parlat,
però com ho veuen tot?
Si no ens hem de posar seriosos,
he llegit la notícia,
no sé qui l'ha publicat,
que el comunicat no li deien al Mallol,
no li deia Mallol,
sinó que li deien Agustí Majuelo.
Vull dir, no sé si ho heu vist
en algun diari d'aquests...
M'assembla que no és el més,
és l'altre, la competència.
Posa això, Majuelo.
Mallol és francès,
Mallol és la vinya jove, no?
Però també Mallol és...
Diuen que és la vara que porten
els arrenclaradors a les processons, també.
Vai, mira.
El que fa creure.
Ja penem cos, avui, eh?
El que fa creure.
Sí, el que fa creure, no?
Bé, és seriós.
Bromes a banda, bromes a banda,
és seriós.
Troba correcta la decisió
de l'equip de govern
d'expulsar, en aquest cas,
un regidor que, en fi,
que anuncia hores abans
que es dona de baixar el partit?
És conseqüent.
És conseqüent.
Vull dir, jo crec que no poden fer altra cosa.
perquè, si no, ja diríem que si algú va dir
que la justícia era un catxondeo,
algú pot dir ara, de seguida,
que la política és un catxondeo.
El fet no treu el que hi hagi
un abans i un després.
I de l'abans s'ha de jutjar
tot el que hi ha passat abans.
Vull dir, el Mallol ha sigut un home
que ha estat a l'Ajuntament treballant.
Hi havia un acudit que li deia que era pencaire
i després hi havia la brometa de cadiraire, no?
Però, de fet, ha fet moltes coses.
amb bona voluntat, amb un interès,
posant-hi tot.
Posant-hi tot.
Això no es pot oblidar.
Després, les raons per les quals plega.
Si és que hi ha quelcom després d'aferrar-se
a la cadira i voler mantenir-se
per mantenir-se o pel bé de la ciutat,
això no sóc jo qui ho ha de jutjar,
és ell qui ho ha d'exposar d'alguna forma
i ja dirà...
No té una roda de pressa...
Una conferència, no?
Divert, Jordi?
Una conferència, bueno.
Conferències també...
No, la roda de pressa, eh?
No, una conferència fent el balanç,
m'assembla el balanç de tot el que ha fet
durant aquesta...
És que s'han posat molt de moda les conferències.
Sí.
Tots els candidats...
Veiem que tots els candidats...
Ahir vam tenir Alejandro Fernández del PP,
queda Lluís Balart i Mercè Martúr
ahir, no sé si faran conferències,
però posa molt de moda la conferència.
Mira, quan abans hi havia un sistema d'oposicions
antic, i si fa o no fa, continua igual,
hi havia una prova que tothom, els opositors,
ni deien el que guapo soy o el que bonito soy,
que era demostrar davant del tribunal
que tu eres el millor del món.
I els polítics, quan arriba aquestes temporades,
fan balanç, però clar, fan un balanç positiu,
i em diuen, mira, jo he fet tal cosa,
mirar-se el malic i dir totes aquestes coses.
Això pot ser positiu, però el que la gent vol saber
són les raons autèntiques perquè es plega d'aquesta manera.
A veure, Jordi, tu com ho veus?
¿Conseqüent la decisió de l'equip de govern de fer-lo fora?
Jo la veig conseqüent.
A veure, l'alcalde parlava sovint,
quan parla sobretot del tema de Terrascabás,
de l'ètica i l'estètica.
L'acció que ha fet Agustí Mallol
no és ni ètica ni estètica.
Vull ètica perquè, a veure,
tu no pots deixar un equip de govern
dos mesos abans de les eleccions
quan l'alcalde és una persona
que va comptar amb tu l'any 91,
que sempre amb ell,
que, a més, públicament,
és de clara molt nadalià,
l'Agustí Mallol,
i a dos mesos de les eleccions
va i deixa la militància en el partit
i demana el pas al grup mix.
És normal que el Mallol...
Ai, que el grup de Nadal...
Ara demana serà el grup mix, eh?
Ara diu que no.
Això també és una mica enredat.
S'anirà el grup dels nostres crits
o serà independents o no sé què.
Més encara.
Legalment no sé si existeix el grup mix.
Sí, perquè s'ha creat amb...
Sí, perquè, com a mínim,
Maria Mercè Martoja és t'avortíforma
amb part del grup mix.
És que pensem que si Mallol...
Són qüestions que hi ha molt de detalls
del reglament.
Molt de detall, perquè ells...
M'assembla que, oficialment,
el que passa és que han de renunciar al càrrec
i pujar al següent de la llista, oficialment.
Això sí que renuncies a l'acte,
però l'acte la té i per tant han de renunciar.
Al no renunciar, el que va fer el PP
va ser expulsar-los al grup municipal popular
i ells van passar al grup mixt.
A veure, Francesc, com ho veus, tot això?
Des de la Canonga.
Jo, bé, des de la Canonga
o des de Tamarit, és igual.
Jo crec que és tan ondolant com l'Escut, de Tarragona.
Amb les zones.
Sí.
I és ondolant en estètica i en ètica.
Jo crec que el Mallol l'ha traït l'estètica.
Evidentment, l'ètica ja l'has comentat tu.
L'estètica, i a més a més, és com a contradictori,
perquè és el personatge que ha fet,
és a dir, ha visualitzat més la imatge folklòrica de Tarragona
a Urbia Torbe, a tot arreu.
Fins i tot penso que en el seu últim viatge a Qatar
també deu haver fet manifestació explícita de tarragonisme
amb samarretes, banderes o mitjons.
Va regalar la bufanda o la samarretta al rí d'Espanya
quan va vindre aquí a una visita a Tarragona.
Perfecte.
Sí, sí, no, no, no.
Ara bé, esclar, precisament aquesta estètica
portada a un excés, diguem-ne, superlatiu,
dona que la persona sobrepassa determinats límits
i llavors la ciutadania ja no l'agafa en consideració
d'allò que sigui viable o sigui consistent o que tingui...
És a dir, no només acudit, sinó que a vegades
quan se parla del Mallol, se parla...
Ah, sí, bueno, coses del Mallol i tal, igual.
Bé, doncs aquesta estètica que s'ha anat mantenint
al llarg dels anys, i és molt cert,
és una peça de l'equip de govern de l'any 91
que és gairebé l'única que li va ser fidel
amb un manteniment estricte més enllà
o més cap aquí de terres cavades o el que vulguis.
Ara, no sé per què, suposo que ens ho explicarà,
hi ha una inflexió de decisió com a incomprensible,
perquè, esclar, per dos mesos un ja es podia esperar
a no ser que l'efecte de futur sigui tan important
que vulgui tornar a agafar aquesta ona que et deia,
perquè Mallol ve d'on ve, passa on passa,
i pot ser que torni on era.
Això és l'explicació que et donen, com a mínim,
des de Convergència i Unió,
la possibilitat que Mallol vagi a les files dels socialistes.
Com deia Francesc Roig, Agustí Mallol segurament
és el regidor que millor representa aquesta fidelitat
a l'alcalde durant més de 15 anys, des de l'any 91.
Sí, a veure, per una banda...
Tu creus que anirà els socialistes?
Jo crec que aquesta opció hi és,
però jo crec que hi ha gent dintre dels socialistes de Tarragona
que no ho veuen clar, que no ho veuen clar.
Com també hi deu haver gent que ho veuen clar.
Per tant, està en un moment de debat de les llistes,
vull dir, van dir que està totàriament entre el 21-22 de març i 31,
han de deixar la llista fixada.
Per tant, jo crec que és un tema que ara està en debat,
perquè agafar el Mallol, què vol dir pels socialistes?
És agafar l'essència del Nadal, agafar el Mallol.
És agafar la persona que ha portat Medi Ambient,
una àrea tan emblemàtica com Medi Ambient,
durant aquests 15-16 anys.
Per tant, clar, els socialistes han d'absorbir
aquest, entre cometes, aquesta essència del nadalisme.
L'han d'assumir?
En una llista que ells pretenen que sigui de renovació,
pretenen trencar amb aquests 18 anys de Nadal?
Han d'absorbir una de les peces bàsiques de Nadal?
És que, clar, jo crec que és un debat bastant important,
crec que hi ha d'haver un debat allà dintre,
i crec, i m'arriben inputs que hi ha gent dintre dels socialistes
que no veuen, clar, que el Mallol hagi anar a la llista dels socialistes.
Com hi ha gent que creu que sí,
perquè creuen que té una base de vots enrere,
que arrossega vots...
Això de arrossega vots, també tenim el tema de la Mariódessa Martorell.
Un tema semblant, perquè hi ha un tema semblant entre Mallol i Martorell...
Són residuos populistes, que aquesta és una expressió que moltes vegades utilitzem tots?
Personalistes, potser.
Jo crec que el Mallol és més populista.
Martorell és més, no sé si dir-ne elitista,
però és més de la zona de la part alta, diríem.
La Martorell on té els vots.
La part alta, la Rambla, on té Mallol els vots?
El Serraio, els barris...
Jo crec que són diferents.
Però, clar, hi ha un tema que és que els dos parlen d'un, el Mallol.
Jo soc molt de Nadal, jo sempre he estat amb el Nadal,
el Serena d'Aliar, la Mariódessa sempre ha defensat molt el Quico Ricomà,
que va ser el qui la va cridar, sempre ha defensat,
però els dos, entre comences, han deixat penjats el seu mentor.
Han acabat fatal.
És una cosa molt contradictòria, molt contradictòria.
És que la ratlla entre l'estimació i l'odi és tan esborradissa que al final...
És ondolant, també, no?
És ondolant, sí, perquè depèn una mica.
Bé, perquè han fet política més aviat...
Perdonin els tres contartulis,
comparen les dues situacions, o les tres, les dels tres regidors,
perquè estem en un cas, la política local de Tarragona,
que ha vist en tres mesos com tres regidors,
que ve un idó la popularitat que tenen als seus àmbits respectius,
són, en fi, tres regidors que se'ls coneixia més també abans
per altres qüestions de vinculació a la ciutat.
Els tres regidors deixen partits polítics
i agafen aquesta bandera, d'alguna manera, de la independència,
d'estar al marge de l'estructura de partits.
Entenen que estem parlant dels mateixos...
Comparen les situacions, o no?
Jo crec que el cas de la Maria Mercè Martorell,
el cas de l'Esteve Ordit i el cas de l'Agustí Mallol
són tots tres completament diferents.
Concretament, el cas de l'Agustí Mallol.
L'Agustí Mallol és sentiment.
És sentiment.
És allò que diuen.
El nàstic és un sentiment.
I ell, el serrallo, és un sentiment.
I no solament el serrallo és un sentiment,
sinó que ell va ser el que va portar a terme
l'agermanament part alta serrallo per afegir el sentiment
de la part alta amb el serrallo des de l'època immemorial
de l'edat mitjana, no?
Vull dir, d'alguna forma, ell és sentiment.
I és tot cor.
I el cor té aquestes bandades que dius tu,
les zones, vull dir, de l'odi a l'estimació...
o de l'estimació a l'odi, vull dir, ell és sentiment.
I el sentiment l'ha bucat de cop i volta amb Nadal
i ara s'ha trobat que potser hi ha hagut un canvi
i en aquest canvi s'ha trobat que l'ídol
que idolatrava d'alguna forma l'Agustí Mallol
doncs ja no hi és, vull dir, plega.
I potser l'altre que el substitueix
doncs potser ja no té el carisma
que podia tenir l'altre per ell, per ell.
El cas de la Maria Mercè Martorell
és una dona universitària
de la branca jurídica, advocada
persona d'empresa
amb una capacitat de tirar endavant
negoci i carrera i despatx
i moltes coses més
i l'Esteve és un pescador del Serrallo
que també tira endavant una cofreria de pescadors
són tres coses completament diferents.
L'Esteve ha entrat en política
com aquell que digui mig de rebot.
Per què?
Perquè mai en la vida un pescador del Serrallo
de forma així democràtica
havia arribat a ser un conseller de relacions ciutadans.
Són tres casos, jo els veig completament diferents
però els tres tenen un punt de sentiment.
Un punt en comú.
Un punt en comú de sentiment.
Per què?
Perquè Tarragona per damunt de tot.
I això va ser d'alguna forma lema política
potser amb alguna campanya
però marquen Tarragona.
Hi ha molt polític a l'Ajuntament
molt polític
que potser no sent el tarragonisme d'aquesta manera
que no sé si s'ha de sentir en política
perquè en política els fets són els que compten
i a vegades una persona que està en un despatx tancada
potser fa més fenya
que passejant-se pel carrer
i fent el populisme que dèieu.
Però d'alguna manera
tots tres han representat d'alguna forma
aquest populisme
fer tarragonisme
més que política.
La política
la política és com
com els
té camins inversemblants
la política també
vull dir que
allò de
vigileu els meus amics
que dels enemics ja m'en tindré cura jo mateix
per què?
Perquè no saps
no saps qui pot
pagar aquesta
cul tallada
per l'esquena
i és trista.
Jordi
tu com ho veus?
Jo crec que estem en un final
els casos
els veus
jo veig que aquests punts en comuns
que comentava
aquesta defensa molt gran
i aquesta
dels seus líders
de Riu Comà i de Nadal
però també hi ha diferències
jo crec que estem en un final
d'etapa
i hi ha polítics
que volen superar aquesta etapa
volen estar a la pròxima etapa
i busquen un restituament
Agustí Mallol
doncs ho fa
però aleshores
estem parlant de polítics
que es mouen bàsicament
per interessos personals
a partir del que estàs dient?
Personals o no
creuen que poden ser personals
a veure
hi ha el tema aquest
doncs de polítics professionals
o no professionals
clar
Agustí Mallol
quant ens porta
en política?
L'Ajuntament de Tarragona
no n'hi
bueno no n'hi ha cap
avui en dient
molts polítics
que es converteixen
en professionals
de la política
perquè no tornen mai
a la seva feina
costa molt
Agustí Mallol
porta 16 anys
com a regional
li costarà molt
tornar entre cometes
a la vida civil
a veure
Francesc
que no vas a dir
jo crec que
aquí hi ha un factor
que condició
no ho sé
en el cas
d'Agustí Mallol
ja ens ho explicarà
quin és el motiu
pel qual
pren
aquesta decisió
telefònica
primer
el que vull dir
és que
en el cas
dels altres dos
la Maria Mercè
o l'Esteve Ortiz
jo crec que ha de ser
molt incòmode
estar afiliat
a unes sigles
en les que
ells per damunt de tot
hi tenen
un patrimoni
que és
terragoní
però per altra banda
les directrius
les seqüències
els inputs
tot el que vulguis
i tota la parafernàlia
estatalista
els hi cau a sobre
com un xàfec
que no hi ha paraigua
que ho pugui aturar
això
i aleshores
aquesta incomoditat
és tan superlativa
tan gran
que esclar
al final
han de decidir
fins i tot
de trencar
amb les amistats
amb els vincles
de les persones
que els hi van facilitar
això
esclar
l'Esteve Ortiz
no pensem bé
és un home capaç
d'haver aguantat
un xàfec tan fort
com la vaga
de pescadors
al port
això es diu
fàcil
ara ningú
gairebé se n'en recorda
però
pensem que
la tensió
és fortíssima
el tema
de pesca nova
tota la muda
la crisi del sector
en general
de la pesca
la crisi del sector
que ja hi ha
és com el sector agrari
però com el sector
de la pesca
és tres quarts del mateix
però és que a més a més
aquí s'hi afegeix
el sector comercial
el sector del dia a dia
la Maria Mercè
la Maria Mercè
ha portat a terme
un tema patrimonial
de la ciutat
i per damunt de tot
això és indubtable
per primera vegada
jo crec que hi ha hagut
un sentiment
de tarragonisme
i això que la paraula
no m'agrada gens
però
el mateix
que fa segles
passa amb reus
reus
però damunt de tot
és reus
i les diferències
poden ser
de dia a passó
eh
en canvi aquí no hi era
aquest és el missatge
que justament
coincideixen els tres regidors
expulsats
des de diferents punts
segurament
que han expressat molt
això
Tarragona per damunt de tot
recordem un detall
de Maria Mercè
Martorell
que és que fa dos anys
va aspirar a presidir
el Partit Popular
aquí a la província
de Tarragona
jo crec que tot arrenca
una mica
tot arrenca d'aquí
no va aconseguir
per tant va veure
doncs que
no va aconseguir
llavors ella era
està en la primera línia
de successió
de Francesc Ricomà
ostres vindran
que de casa
i el problema és que
quan veu
potser quan veu
que primer
no aconsegueix
això
doncs controlar el partit
no veu
que pugui ser
la successora
de Francesc Ricomà
i sobretot
quan ja s'oficialitza
que Alejandro Fernández
és el cap de llista
del PP
és quan es proveixi el trencament
el trencament
que també
a veure
si Agustí Mallol
va fer aquesta marxa telefònica
recordem
també una mica
l'escena
d'aquest sobre
que li va entregar
Maria Mercè Martorell
amb el Josep Piqué
el president del Partit Popular
a Catalunya
a la butxaca
amb els canens trencats
les dues
et diríem
marxes
han sigut bastant
especials
han estat molt teatrals
abans coincidint
que segurament
és conseqüent
que l'equip de govern
decidís l'expulsió
d'Agustí Mallol
un cop es dona
de baixa
de convergència
troben també
conseqüent
i lògic
que arran de la decisió
del partit majoritari
a l'equip de govern
de convergència
d'expulsar
Agustí Mallol
s'expulsi també
de retruc
a Maria Mercè Martorell
jo ho trobo per una manera
perquè a veure
si el PP
és a dir
si expulsa un
per dir-ho d'alguna manera
la frase seria
expulsar els altres dos
per què el PP
va prioritzant
recometres
aquesta estabilitat municipal
aquesta estabilitat
que volia
doncs
mantindre
els dos
Martorell i Ortiz
dins l'equip de govern
doncs quan veu
que l'altre soci
convergència
fa fora de Mallol
i per tant
el govern queda en minoria
doncs ja que estem en minoria
fem fora els altres dos
a més recordem
doncs que hi ha una tensió
i evidentment
ja hi ha unes ferides obertes
els pulsem als altres dos
perquè ja no té lògica
aquesta estabilitat
vull dir
la minoria s'ha perdut
doncs
quina minoria és
doncs una minoria
d'un regidor
que una minoria
de tres regidors
per tant el PP
pressiona convergència
perquè faci fora
Martorell
ara aquí hi ha un altre personatge
i tu ho trobes lògic
Francesc?
què?
que s'expulsin els tres
en el mateix PAC
jo crec que
si s'ha pres aquesta decisió
és perquè
l'equip resistent
de govern
es veu en coratge
d'arribar al final
de legislatura
amb una mínima garantia
de reier
només de reier
són dos mesos
són dos mesos
sí
són dos mesos
amb un pla general
per aprovar
sí
que no s'hagi de aprovar
que condicionarà
el futur de la ciutat
i de quina manera
i de quina manera
vull dir
tot s'ha de dir
tot s'ha de dir
eh
vull dir
hi ha molts factors
molts factors
a tenir en compte
tots som humans
i humanament
ha de ser molt fort
que les persones
hagin treballat
més o menys bé
eh
i que en un moment determinat
aquest treball
no es reconegui
vull dir
de Jesucrist
només n'hi ha hagut un
i el van crucificar
va callar
i va ressuscitar
vull dir
ull eh
la gent
que
ha net
una crucifixió
en vida
amb
l'espera
que no hi haurà
cap mena
de resurrecció
eh
vital
eh
això
és molt difícil
eh
fer mutis
pel foro
i
i
i
i
fer un mutis
i que ningú t'aplaudeixi
i no tornes a sortir més en tota l'obra
eh
és allò de dir
fer un paper de
de maldito
en una d'aquelles tragèdies
o comèdies
que dius
però què t'ha sortit per aquí
jo et posaria un exemple molt clar
eh
que el toco molt de prop
en el món dels castells
tothom pateix
tothom
tothom és necessari
eh
però hi ha molta gent que no surt a la foto
i mantenir-te en el món dels castells
sense sortir en cap foto
eh
a vegades costa
perquè a tothom li agrada sortir a la fotografia
encara que sigui de clatell
eh
encara que sigui de clatell
sí
eh
vull dir
aquest era jo
aquest
allò
el que es vegi
que et reconeguis tu mateix
d'alguna forma
però això eh
com deia Maragall
és que és molt humà
és humà en manatura
escolti
ja que hem posat
i ens queda només un minut
el tema del pla general
creuen que el tema s'ha de portar a plenari
s'ha de portar a negociar
amb els partits
encara que el govern quedi a minoria
vostès ho aparcarien
però és que és el final de mandat
un moment
per aprovar un pla general
és que jo
és una cosa
és també el final de mandat
quan s'ha d'aprovar
un nou logotip municipal
si ho tinc els meus dubtes
tornem al començament
retardar això
pot representar
jo no sé com està el pla general
pot representar
un retardament
que faci
que
que
que
d'alguna forma
deixis penjat
deixis penjades
moltes coses
i
potser
i no
i no retardar-ho
i aprovar-ho
malament
pot ser allò
de la carretera
de via única
que hem dit abans
també
que tiris una cosa
que quan neixi
resultia obsoleta
davant d'aquesta disjuntiva
no se sap que
no se sap
per això
nosaltres no som polítics
d'alguna manera
20 segons
transvers
nosaltres no som polítics
però
aquí
hi ha una alternativa
de dos personatges
de bambalines
que en aquest moment
a veure
Fèlix Ballesteros
és
el capdavanter
d'una oposició
amb vincles
o possibilitats
de llançament
segons
les estadístiques
últimes
superiors
a les que havia tingut
fins ara
i per altra banda
Aregio
és una persona
amb la qual
li cau a sobre
el repte
de tenir
continuïtat
en un panorama
realment
d'Hiroshima
és a dir
que ho parlien els dos
això serà Hiroshima
en fi
acabem la tertúlia
s'acaba aquest temps
que hem utilitzat
que hem dedicat
a comentar
alguns aspectes
de l'actualitat del dia
avui en Francesc Roig
Josep Maria Sabater
Bosch
i Jordi Salvat
a tots tres
moltes gràcies
que els vagi molt bé
la jornada
i fins la propera
bon dia
bon dia