Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Que bé que ens obsequies avui amb un altre d'aquests magnífics programes musicals que ens prepares.
De tant en tant, però...
De tant en tant. I saben de què va avui la cosa? Escolti'm.
Ui, això és una regressió en el temps. És la rumba psicodélica de los 70.
Sí o no?
Això és una rumba 3.
Rumba 3, aquells que cantaven Ya no te puedo creer.
Mi cariño se acabó, lo que moto falsedat.
Te'l saps tot, eh?
Por favor.
Tenim una edat, ja.
Increïble.
Bé, bé. En tot cas, és un tema que com va de rumba, doncs precisament...
Molt bé, molt bé.
Deixeu el rumba trullar l'alba, doncs com avui parlem precisament de rumba.
Perquè de fet ja vam fer un programa dedicat a...
Sí.
Primer, va, si no te recordes malament...
Però era molt acadèmic, eh, aquell que vam fer.
Bueno, vam fer un explicant la història de la rumba, vam explicar un altre sobre els garrotins.
Sí.
Que és una altra modalitat, podríem dir.
Amb els gitanos de Lleida, aquell va ser...
Aquell era molt acadèmic i molt popular alhora.
No era una cosa així.
També en vam fer un altre del Gato Pérez.
També és ben cert.
Però, enmig de tot això, ens vam deixar, doncs, el rei de la rumba.
Ja no sé per què ens el vam deixar, però bueno, suposo que va estar intencionat.
Home, perquè segurament mereixia un programa sencer per ell.
Sí, sí, sí.
Tot sencer.
No, no, que no parlem del rumba 3, eh?
Una mica estan ambientant, eh, a l'escenari, abans que surti l'estrella.
No, el rei de la rumba no és ni molt menys el rumba 3, sinó que el rumba 3 és un d'aquests grups que, des de Barcelona, amb la discogràfica Belter, això s'han de recordar alguns dels oients i altres no n'haurem vist mai cap de disc, doncs...
O Belter, que tenia l'anagrama aquell, que era... Ah, sí, sí, sí, que curiós, eh?
Ocupaven els discos, no?, i les llistes de vendes de discos dels anys 70, no?
Bé, en tot cas, el rei de tots aquests no editaven Belter, sinó que normalment editaven Mariola, i era Paret, no?
Paret, Paret, és el protagonista avui.
Si fulano fos el mengano, si me engano fos el fulano, si fulano fos el mengano, fos el sultano o per engano.
Doncs mira, potser Jordi algú dirà, oh, quina manera d'exagerar Paret,
com algun que altre personatge del nostre país, forma part de l'imaginari col·lectiu.
Des de molt joves, des de molt joves, tots sempre han tingut Paret present.
Tots no, tots no, pobrets, hi ha gent que no.
Perdona, els que tenim ja a partir de... les persones que puguin tenir a partir de 30 anys...
Sí, però els que tenen 15 o 20 persones, no.
A partir de 30 anys fins al que vulguis, sortir a totes les gales de Televisió Espanyola.
Sí, perquè a Televisió Catalana no n'hi havia.
No n'hi havia. A la Televisió Espanyola...
Bueno, a l'Àngel Casas també el treia.
Sí, a l'Àngel Casas també.
Era un dels personatges més coneguts d'aquest país, fins i tot allò que tu dius a Televisió Espanyola,
con sus palmeros, con sus palmeros, i el borriquito como tú, i el Festival d'Eurovisión.
El que passa és que precisament per aquesta mateixa influència de Televisió Espanyola
va ser una de les persones que va estar etiquetada a fi a l'antic règim, podríem dir.
Com tothom que treballava en aquella època.
Sí, sí.
Que havies morir-te la... Anna, potser...
Una de les coses curioses és que aquest tema que hem començat ara escoltant del Si Fulano,
és un tema que el David Byrne...
És antic, eh?
És antic, eh?
Sí, sí, sí.
Va ser un...
Bueno, el David Byrne, que és un dels músics així internacionals que va més de modern.
Talking Heads?
Sí, aquest músic que va triar aquest tema per fer unes col·laboracions amb el Paret.
Vull dir que és un personatge que realment està reconegut a nivell internacional
i que amb la nova florida de la rumba, amb grups com, per exemple,
doncs, els Ojos de Brujo, per posar alguns, o amb Paranoia,
doncs està recuperat.
I, de fet, estem escoltant alguns temes que alguns d'ells han estat gravats
en una compilació recent que es diu Aquilifung
i es diu Quips i Sul dels anys 60 i 70, no?
Però deixa'm dir-te una cosa, Jordi.
Amb això que deies de la identificació amb el règim,
lògicament, tothom que sortia per la televisió,
doncs se li podia o no identificar-la.
I s'ha donat un fenomen molt curiós durant un temps determinat
i això, ho hem comentat, alguna vegada va ser denostat,
fins i tot rebutjat i ridiculitzat per aquelles persones
que volien rebutjar tota aquesta època.
I ara, d'un temps cap aquí, a partir dels 80, dels 90,
tornem a rescatar aquestes figures i els posem en pedestals
quan, durant un temps, els hem tingut bastant apartats.
qui diu el Peret diu Los Chichos, Los Chunguitos i tot aquest tipus de grups
que els qualificàvem així com del règim o horteres o aquest tipus de coses
i ara resulta que a tots ens encanta la rumba i tots reivindiquem aquests grups.
Jo diria que hi ha una diferència entre el Peret i el Jordi Dan, per entendre'ns.
Per això no ho hem dubtat mai.
Però és que algú és capaç de posar el mateix sac que Peret i Jordi Dan?
Televisió espanyola ho feia.
Bé, però...
Televisió espanyola en aquella època, Televisió espanyola ho feia, eh?
Però vaja, en tot cas...
Sí, també posem en Plàcido Domingo i no sé què dir-te algun d'altres...
I el Jordi Dan també, a la mateixa gala, en general.
Bé, en tot cas...
I Montserrat Cavaller, també.
També.
En tot cas, el Peret va ser...
Bueno, és anomenat Pere Puigll Calaf, aquests són els seus noms,
i va ser precisament molt diferent de tots aquests
perquè, com ell reivindica,
ell és el pare, l'inventor de la rumba,
sempre es baralla sobre aquesta autoria amb el Pescaïlla, no?
Sempre havien mantingut una batalla.
La rumba té molts pares, en penso, eh?
Sí, però bueno, ell ho reivindica, no?
L'altre dia en el concert que va fer a Barcelona
de presentació d'aquest nou disc i dels 50 anys de la rumba,
que de fet hem començat...
Ja ens hem embalat, tu i jo.
Ah, però estàvem entusiasmats.
Estàvem entusiasmats.
Perquè, evidentment, amb un manatge al Peret,
però també el fem perquè enguany es compleixen 50 anys de la rumba, realment.
De fet, diuen que la primera rumba és una cançó que no tenim avui,
que es diu Lola,
i que no va ser gravada l'any 57, però va ser gravada l'any 59,
i diuen que va ser la primera rumba anomenada com a tal.
Enguany apunti en 50 anys de la rumba.
L'altre dia el Peret, presentant aquest concert,
deia a Barcelona,
jo soc el creador indiscutible de la rumba.
Per tant, això ho diu ell.
Hi havia alguns dels seus palmeros històrics que li donaven la raó,
i d'alguns de les noves generacions que també.
En tot cas, el Pere Pubill Calaf és l'inventor d'això del ventilador,
que és una paraula que després no utilitza en molts altres músics,
per exemple, el Gato Pérez,
i en el fons el que fa és marcar una manera de tocar la guitarra,
és a dir, mentre es toquen les cordes també s'utilitza la guitarra
com a caixa de ressonància mentre es gira.
El moviment aquest de gira és el que li dona l'home al ventilador.
Ja no el fa aquest moviment ara, això ja els hi dic jo.
Home, perquè els anys i l'artrosi, pobret.
Saps quants anys té el Peret?
Doncs no, però el vaig veure en imatges de televisió,
tu vas anar a l'auditori,
ets un dels privilegiats que el vas veure amb ell,
i els palmeros, que els vaig veure molt grans i molt encarcaradets.
Un dels palmeros, l'any passat, va ser el Ramonet,
l'altre és el Toni, que és un dels palmeros.
Però estaven molt grans, més els palmeros que el Peret, en tot cas.
Sí, sí, el Peret es conserva una miqueta.
Molt bé, el Peret, eh?
Però el Peret, 72 anys.
Què dius, ara?
Saps quants anys fa que toca?
60, des dels 12 anys,
que es va estrenar formant un duet amb una cosina seva
que es deia Los Hermanos Montenegro,
i van estrenar-se al Teatre Tívoli de Barcelona,
que és un dels grans teatres de Barcelona,
que en aquest cas també s'ha sobreviscut
el pas dels anys.
Va néixer l'any 35, no?
I és un personatge de la família gitana
que es guanyava venent,
es guanyava la vida venent.
Els mercadillos.
Sí, robes, teles i coses d'aquest tipus, no?
I el Peret, doncs, anava
acompanyant a son pare al mercat, no?
Sembla que va ser progressiu
a la seva incorporació al món de la rumba,
i de fet, l'any 47, doncs, encara molt jovenet
va gravar un disc que va passar molt inadvertit, no?
El Peret, aquesta vinculació amb la família
i amb el món gitano l'ha demostrat de moltes maneres d'altres,
entre d'altres, amb la llengua, no?
Per exemple, hi ha un tema
que escoltarem amb una versió renovada
que es diu Xavi,
que està escrit amb calor.
Amb calor, sí.
Amb calor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs mira, jo diré una cosa,
era la primera vegada que els nens i les nenes
d'aquella època de les Gales del Sabador
sentíem parlant un idioma que es deia calor,
en una època en què ens ensenyaven
que els gitanos eren inferiors a nosaltres
i que tot allò que era negatiu
pertanyia als gitanos.
Per tant, era la primera vegada
que escoltàvem aquesta parla mil·lenària, eh?
Sí, sí, de fet, el calor és un dels idiomes
que ha reivindicat el Paret,
igual que el català, hi ha un altre gran tema
que el Manuel Vázquez Montalmán va dir
que és un dels...
és el gran tema, si no equivoco ho va dir,
el gran tema de la cançó, de la nova cançó,
que és el mig amic, un tema que parlava del seu pare, no?
I, bueno, i d'aquesta vida en volant i tot això.
Per tant, el Paret, doncs,
tot i que majoritàriament, doncs,
ha composat en castellà,
doncs, té alguns temes i algunes reivindicacions d'aquest tipus, no?
De fet, el Paret va triomfar a Madrid,
és a dir, quan va ser contractat amb un tablau flamenc
que era de la pastora Imperio i de Gitanillo de Triana
i que allà va triomfar, no?
Es deia el Duende, aquest tablau.
I per què va ser contractat amb un tablau flamenco?
I aquí ve allò que es barreja una altra vegada
allò del que és el que no és, doncs, flamenc i tal.
La rumba no és una altra cosa que una variant del flamenc
que precisament els més puristes del flamenc
sempre han rebutjat,
però és una vara,
és castellà, un palo, del flamenc, no?
I no té cap altre secret,
per això el Paret va anar a actuar allà,
és a dir, va ser reconegut en els anys 60
precisament per ser un partit en aquest món flamenc.
I això és el que d'una manera o altra va permetre
que estigués introduït dins del règim,
sinó tampoc hauria sigut molt fàcil, no?
És l'època en què,
expliquen els que anaven en aquella època a les discoteques,
que durant tota...
se tocava música anglosaxona i conjunts espanyols
com Los Bravos i coses d'aquest tipus,
i de sobte a mitjanit,
doncs el Dijoki,
que no es deia Dijoki,
suposo que l'havia de dir encara de pinjar discos,
doncs...
Horacio.
No, Lluís, el tècnic nostre.
Parava, canviava
i sonaven les cançons del Paret, no?
És, no sé...
Del Paret i d'un altre personatge
que alguna vegada has parlat,
Dolores Vargas, La Terremoto,
que també vas parlar una vegada,
de la Xilipú.
Hi ha un tema que és una làgrima,
que és l'any 68,
que és el que va ser
potser el gran èxit d'entrada
i després aquests dos que hem escoltat fins ara
com si Fulano fosse Mengano o Xavi, no?
Després va arribar l'any 74,
que hi ha allò del Festival d'Eurovisión,
que és Canta i ser feliç,
que també era molt coneguda.
I després hi ha el Bombasso Internacional,
que és el Borriquito, no?
Que és el moment que coincideix
amb el boom del turisme a Espanya
i doncs que té una mica aquesta...
Això sí que era típic a l'Hispanis, eh?
El Canty, el Borret, allò, vinga,
i les Sueicas, i Alfredo Landa,
i José Luis López Vásquez.
Però bé, jo aquests temes més coneguts
els deixo perquè els puguin escoltar
el dia 17 de agosto a la hora.
Sí, perquè el tindrem a Torrefort a Peret.
I allà el podran escoltar.
Però en tot cas,
sí que hi ha una cançó que ha escrit recentment,
que sembla que sigui de tota la vida,
que explica una mica
la següent fase de la seva vida,
que és per què va abandonar radicalment
la seva activitat artística.
Un art 23 de agosto a El Señor.
Pierden el culo con mi perdón
Que va, que va, la fama no me cambiará
Que va, que va, se lo puedo asegurar
Deshabité mi casita y me compré una mansión
Un yate de cuarenta metros de esclora
Y me pasé por New York
Ya no juego más al tupe
Bé, això és una declaració de principis, eh?
Sí, és...
Aquest és de l'últim disc que es diu El que levanta el dedo
I ens explica una mica la història seva, no?
Per què la fama transforma els artistes
I, bueno, per què en el fons ell es va, diguéssim, ennubular una miqueta d'aquesta fama
I finalment va acabar, doncs, dicant-se a l'Església Evangèlica de Filadèlfia
Seu Barcelonina, no?
Va estar molts anys apartat de la vida artística
I, de fet, jo diria que si no hagués hagut les Olimpiades del 92 en què va tenir aquest protagonisme els Manolos
I també ell, amb aquella pensió famosa també de Barcelona, no?
Que, doncs, la gitana hechicera, no?
Que també és una altra dels clàssics, no?
Doncs segurament no hauries arribat fins a nosaltres
Segurament amb la vigència, com a mínim, de memòria o de record oral
Què et va semblar, tu, l'actuació de l'auditori? Et va entusiasmant?
El Pareta està una mica estupendo, eh? Jo us ho dic en seriós
Sí, sí, el vaig veure a la televisió
Això de la Guajira
És que el Pareta, en el fons, sempre ha sigut un avançat
Perquè, ara t'ha sonat a tu aquest ritme de la Guajira
Sí, sí, que això no rumba és Guajira
Xavier és un funky, eh? També, és una rumba funky
És a dir, en el fons, sempre era un personatge
que després ho va acabar d'arrodonir el Gató Pérez i això
És a dir, va barrejar els ritmes antillans
Que l'antecedent era la rumba pop, que hem parlat moltes vegades, no?
Sí, que hem començat amb el rumba 3
Vull dir que hi havia tota una barreja, doncs, molt curiosa, no?
De tots aquests ritmes, no?
De totes formes, hi ha una cosa molt important amb la música del Peret
Jo penso que moltes vegades ha quedat
Això que comentava molt a fi al règim franquista
Però, en canvi, el Peret era un personatge que tenia èxit en gent de diferents extraccions socials, no?
I, en el fons, aquest disc darrer que hi ha és una confirmació clara d'això
Primer, aquesta denúncia que fa, no?
De creure's la vida, doncs, d'una manera, doncs, molt superflua
Com fan els artistes aquestos que arriben a la fama
Sense tenir molt en compte el que han deixat per darrere, no?
Però hi ha algunes altres coses més curioses, no?
Per exemple, ara el Lluís ens tirarà un tema
Que ha estat prohibit i censurat en les emissores anomenades comercials
Ah, sí?
Sí, sí, això que sentirem ara està prohibit en emissores comercials d'aquest país
A veure, a veure...
Dime por qué, mujer coïnma, al iniciar tu tarea
Escondes el crucifijo para que el Cristo no te vea
Ay, por ser mujer de la vida
Te menosprecian los mismos
Que en la prensa andan buscando
De incognito tus servicios
El famoso vende su historia
El psicólogo Consuelo
Él ha escrito sus ideas
Y tabacalera
Puro veneno
De aquel que dice que no vende nada
Que levante
Que levante el dedo
Y el que chamulle que no vende nada
Que levante
Que levante el dedo
Ay, pero diga usted que dedo
El dedo del embuste
No el que no venda armas
Que levase el dedo
Ni a ti que descontar
Que levante el dedo
El que no venda coca
Que levante el dedo
Ni alguna otra cosa
Que levante, que levante
Home, aquestes alçades
Aquestes evidències
que tothom sap
Sembla estrany
que formen part d'una cançó
que se censurin
Aviam, jo m'imagino
que la història
no és un senyor
que va amb la tisora
aquella imatge antiga
i que es posa
sinó que és més aviat
obviar, ignorar
Sí, sí, sí
Que és la forma de censura actual
obvia, ignorar
allò que...
Sí, però bueno
és una cançó dedicada
a les prostitutes
I aquesta doble moral
que té la nostra societat
tan políticament correcta
Sí, sí
Jo penso que és un dels temes
molt, molt, molt potents
d'aquest CD
i realment
em sembla que té aquest aspecte
que, doncs, canvia una mica
aquesta imatge superficial
de les rumbes del paret
jo diria que
té una manera de fer
bastant diferent
No és únicament
l'únic tema reivindicatiu
socialment
Hi ha un altre
que també és molt xulo
molt xulo
que precisament
parla dels estàndards
de la feminitat
i no feminitat
però sobretot
de les dones
sobre els pesos
i no pesos
que han de tenir
les senyores
i és una cosa
Jalamandru
Jalamandru
Jalamandru
El Lluís ens la posarà
només una mica
en aquest cas
per veure
Sí, perquè a més
amb un sentit de l'humor
realment divertit
És dels temes brillants
Jo corrent
Escoltem-ho
Me engorda el agua
Agua
Me engorda el agua
Ey, doctorcito
Mi doctorcito
Agua
Me engorda el agua
A mí me engorda el agua
Yo no como nada
Agua
Me engorda el agua
Yo no le miento, doctor
Me engorda el agua
Que comer como poco
Y no por vicio
Si siete días tiene
Una semana
Cada día me harto
Y me harto
Y me harto
De sacrificios
Y los lunes
Solo le pongo
Sacarina
A la leche
Que me tomo
Con los bollos
Y los barques
Picoteo entre comida
Como picoteo
Por tener menos hambre
Cuando como hay
Los miércoles
Me niego a tomar churros
Y el pobre
Pero rico chocolate
A la enviuda
Los jueves
Me cocino
Tiene cerdo
Pero mira
Ojo
Contaré el pan, pan, pan
Ay, carabandru
Que cada día
Te cuesta menos
No el visualitzes
No el visualitzes ja
El paret
Aquí a Torreforta
Per Sant Magí
Jo el veig
A l'escenari
Allò
Milers de persones
Ballant
És curiós
És curiós
Perquè el paret
Fa el concert
O sigui
Porta entre 13
Sempre es mantenen
13 músics
A l'escenari
És curiós
Com un desafiament
A les supersticions
I hi ha moments
Que arriben a haver més
Però vull dir
En aquesta presentació
Va ser com una cosa
Bastant epopeica
Perquè van haver
Molts convidats
Aquests palmeros
Que deies tu
Però també va haver
Altra gent
D'aquella època
Com el Manolo Escobar
Sí
Sí senyor
Vaig veure també
En aquest reportatge
Que van fer
I poca broma
El nivellàs
Que tenia el Manolo Escobar
Que dius
Home i per què
Se'n va fer coses
D'aquestes
Que ha fet
Amb aquest xiquet
Del Corral
Bueno
Són coses
Que passen en la vida
Però va ser curiós
Va ser curiós
Jo vaig anar amb un company
I vaig dir
Fes una foto
Perquè tots aquests
Que estan a l'escenari
Ja formen part
D'una altra època
I tant
Bé
En tot cas
El paret
El que sí que
El que s'ha d'entendre
Penso que és un personatge
Que neix en una Catalunya
Doncs àrida
Que és la Catalunya
Del franquisme
Que doncs això
No és un context fàcil
I que evidentment
Doncs la seva
Ascripció
Doncs en una ètnia
Concreta
Doncs també
No crec que ajudés
Massa
A la seva
Projecció
Artística
Oficialitzada
Jo diria que el paret
Té bastanta sort
Amb la seva trajectòria
Per diferents raons
Però que realment
És un personatge
Que ha arribat
Has de venir una mica més
Que un cantant famós
Jo diria que té una categoria
De mite
Fins i tot
De patrimoni
D'una comunitat
Important
És una icona
Per la comunitat gitana
D'aquest país
No hi ha dubte
Com podia ser-ho
La Carmen Amaya
En el seu moment
O altres personatges
Sí
I a més a més
Em sembla que és un personatge
Que a més a més
Transcendeix
Aquesta comunitat gitana
Sempre
Paret diu
Que sempre
Juga molt amb el tema
Dels paios
I dels gitanos
I em sembla
Que és una cosa
Doncs
Em sap molt de greu
La seva influència va ser brutal
I se n'anirem amb un tema
Que demostra aquesta influència
Que va ser
Un grup
Que no és ell
Evidentment
Un grup
També dèm i agitant
En aquest cas
D'Extremadura
Que vivien
En el barri de Vallecas
I que un dia
Doncs
Un personatge
Que és el Ramon Arcusa
Del Duodinàmico
El va veure
El Baixet
No?
Els van veure tocants
Pels messons de Vallecas
I els va fitxar
No?
I com aquests senyors
També van tocar
La teia l'homenatge
Del paret
Ens han semblat
Doncs
Aquí van
Són?
Qui són?
Los chunguitos?
Sí
Acabem amb los chunguitos
Jordi Bertran
Sempre sorprenent
Sempre benvingut
Al matí de Tarragona Ràdio
Tradicions i cultura popular
Doncs sí
Amb la rumba
Amb Peret
I amb los chunguitos
Que també forma part
De tota aquesta història
Ui, ens espero
Una festa de Sant Magí
Molt animadeta, eh, Jordi?
El proper dia
Haurem de fer un programa
De sants
Per expirar
Les nostres
Pecats i culpes
El proper dia
Santets
Santets, vinga
Doncs vinga
Gràcies, Jordi
Com sempre
Adéu
L'ільriat
Com sempre ser진�
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!