Sintonia de Tartúlia, temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui hem quatre convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Albert Ballver.
Albert, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el president local d'Esquerra Republicana Tarragona,
Quim Vendrell. Bon dia, Quim.
Hola, bon dia.
L'advocat Manel Roca. Manel, bon dia.
Bon dia.
Un altre Roca, no som família.
Jordi Roca, informàtic. Jordi, també bon dia.
Bon dia.
Manel Roca, advocat, Albert Ballver, advocat.
Dos advocats avui no està malament per comentar una notícia de tribunals
perquè ja saben els oients que avui la primera notícia dels informatius de ràdio
i també la primera notícia de la premsa, la portada és aquesta resolució
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
durant un termini de 30 dies d'un mes a l'Ajuntament
per començar l'enderroc del restaurant del Fortí de la Reina.
Una notícia, una resolució que sorgia ja a la tarda.
En fi, comencem primer, si els sembla, pels advocats,
si ens donen una mica de llum sobre aquest tema,
perquè hi ha un recurs d'apel·lació...
No, no, no.
No, perdó.
De súplica.
Perdó, de súplica, sí.
Ja comencem malament.
Mira, a veure, el que direm el Manel i jo, suposo...
Conec el Manel des de fa més de 30 anys
amb exercicis de la professió abans.
Bé, serà sempre des del més absolut respecte a les decisions dels tribunals.
Una altra història és que hi estem d'acord o no hi estem d'acord.
Però el tribunal té l'obligació d'emetre les seves resolucions
i llavors, qualsevol ciutadà pot discrepar.
I per això, avui dia, afortunadament,
discrepar del que diu un tribunal
no és un delicte de desacato com passava abans.
Ara, el que sí que sap és que podem tenir opinions
positives en la nit respecte de la resolució,
que jo la tinc des del punt de vista negatiu.
Bueno, aquí ara hi ha...
Perquè els suients ens entenguin,
això ja és inamovible o aquest recurs de súplica...
Intentarem explicar-ho d'una forma comprensible.
A veure, s'ha dictat un auto,
és a dir, una interlocutòria,
una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
en tràmit d'ejecució de la sentència
que en el seu dia es va dictar
després de tot aquest tràmit que s'ha anat seguint davant dels tribunals.
Aleshores, això és executiu.
A veure, no és ferma aquesta resolució
en el sentit que la llei preveu
la possibilitat que en el termini de cinc dies
des que es va notificar,
no sé si es va notificar ahir o abans d'ahir,
ahir, ahir mateix,
en cinc dies la part ejecutada
pot presentar un recurs de súplica,
que se'n diu.
És a dir, un recurs davant del propi tribunal
que ha dictat aquesta resolució.
A veure...
I el recurs serveix realment
per endarrerir l'execució de la sentència?
No, en tràmit d'ejecució de sentència
el recurs de súplica no detura
aquest tràmit d'ejecució.
El que passa és que abans comentàvem fora de micro
amb un company
que, a veure, si es presenta aquest recurs
el tribunal pot decidir
amb més o menys temps
el que s'ejecuti realment
i de forma efectiva
i inqüestionable
aquesta resolució
que ara s'ha dictat.
Creiem, l'Albert i jo,
que això ja està al final del camí.
Vull dir, això s'ha d'executar
per un principi de legalitat.
És a dir,
estem davant d'una sentència ferma,
tard o d'hora,
i, per tant,
això s'ha de complir,
si no llavors no hi hauria respecte
per...
Coincideixes, Albert, amb això?
Jo coincideixo en part amb el Manel Roca.
En tot no?
No, espera, em permets?
En part.
Coincideixo en part, Manel.
A veure, i per què coneixem això en part?
Perquè, mireu,
aquesta és una llicència
que no origina
un perjudici en un tercer.
No hi ha ningú
que li tapin la vista,
que li copin el seu terreny
o que d'alguna manera
pugui afectar els seus drets.
A ningú.
Això és una pàjara
d'una ciutadana,
que jo respecto,
que ha demanat
un exercici de justícia,
la justícia per si mateixa.
És a dir,
una espècie de justícia de laboratori.
La justícia té un fet fonamental
que és protegir el ciutadà.
Clar,
la protecció
que aquesta sentència
o aquest procediment ha originat
és un procediment
una mica aterri.
Una mica aterri.
El tema de la llicència,
si ens remutem l'origen
i no voldria ser llarg,
va ser un oblit
de la gent
que van fer
el pla general
en vigor
en aquell moment,
que se'n va oblidar
de dir
que tant els vials
com els dos fortins
no eren zona verda.
No eren zona verda.
l'absència
d'aquesta declaració
fa
que es converteixin
en zona verda.
És que
hi ha a pensar
que un fortí,
una edificació
o un pas
puguin ser
són la verda.
I a partir d'aquí,
per dificultats
efectives
entre la recurrent
i el propi ajuntament,
que seria molt llarg
d'explicar,
comença aquest procediment.
L'Ajuntament
ha intentat
diverses vegades
posar-hi remei
modificant
puntualment
el pla general
i donant-li
als fortins
la condició
lògica,
la condició òbvia
que cau del cel.
I el Tribunal
ha entès sempre
que això era
una manera
torticera
d'evitar
la sentència.
En conseqüència,
aquesta és una resolució
que és,
jo diria,
de justícia
de laboratori
que és la justícia
més allunyada
de l'interès dels ciutadans.
A veure,
el que existeix ho és.
Evident que existeix.
Per tant,
s'ha de respectar.
A banda,
que és l'acció
d'una ciutadana
que jo no defenso
ni critico,
sinó que és una acció popular.
No, popular no,
és una acció personal.
A veure,
personal però que va arrastrar
una sèrie d'opinió social també.
Vull dir,
hi va haver una sèrie de gent.
A veure,
el Jordi i el Quim,
fora de la professió d'advocat,
com ho veuen això?
La professió d'advocat
que és prou complicada
pel que veig.
Segons com i quan.
I amb un llenguatge
tan especial.
Sí, no,
ho han explicat molt bé.
Ho han explicat molt bé.
Suposo que s'entès perfectament
el que deia.
A veure,
en primer lloc,
presentar un recurs de súplica,
com ja s'ha dit aquí,
suposo que el que s'intenta
és demorar una mica
tot plegat, no?
Però aquest recurs de súplica,
si em permeteu
fer la lectura política,
podríem dir que això
és el mal estudiant
que el dia abans de l'examen
es posa a estudiar.
Per què ho dic això?
Perquè sembla que el mes d'abril
doncs es vol aprovar
per plenari
la modificació
o revisió del pla general
que tenim en aquests moments,
que fa vuit anys
que es va iniciar
i que, per tant,
si aquest pla general
possiblement,
i dic possiblement,
s'hagués aprovat
fa tres anys,
aquesta situació
del fortuit de la reina
possiblement
no estaria en la situació
que està ara.
Per tant,
si parlem de política
i de responsabilitat política,
en aquest cas
tenim una responsabilitat política
dels dos grups
que han estat governant
en aquest moment
a la ciutat,
que són Convergència,
Unió i Partit Popular.
Gràcies.
De res.
I en segon lloc,
crec que també
aquesta responsabilitat
s'ha de remetre
en el seu moment
a qui dóna la llicència
de manera errònia.
Per tant,
aquí hi ha responsabilitats
polítiques també
per parlar-ne
i el que no val
és que després
surtin
o es treballi
des de la política
a moviments ciutadans
perquè defensin
aquesta situació
que no fan res més
que encobrir
aquesta responsabilitat política
que jo crec
que en aquests moments
s'ha de demanar.
A veure, Jordi,
com ho veus?
Jo,
com a informàtic,
el que veia
és que amb 20 anys
que es va donar
aquesta llicència,
pot ser?
89.
Sí,
aviat farà 20 anys.
Amb informàtica,
el Bill Gates
ha tret com 10%
del Windows.
O sigui que,
diu,
jo és la primera vegada
que ho sento
i sé de justícia
de laboratori,
però quin laboratori?
Si,
no ho sé,
jo,
com a ciutadà
que no conec
per res el procediment
legal,
trobo que amb 18 anys
no pot...
A veure,
el que ha volgut dir l'Albert
en la justícia
del laboratori
és que hi ha hagut,
s'han exercitat
tota mena
d'actuacions
judicials
possibles,
de recursos,
de recursos extraordinaris,
tot el possible,
tots els mecanismes
legals possibles
per intentar,
en aquest cas,
evitar l'enderrocament
d'això.
És a dir,
vol dir que hi ha hagut
molta mecànica,
no?
No, no,
i més coses.
Més coses de quin tipus?
A veure,
jo també volia dir que
tu preguntes
a les ciutadans de Tarragona
i un tant percent
elevadíssim,
elevadíssim,
no és tant
perquè el fordí i la reina
tinguin que desaparèixer.
No és tant.
Entre altres coses
perquè això costarà diners
de la butxaca del ciutadà,
per molt que es digui.
Sí,
si Manelva
es tindrà que intervixar amb algú.
Llavors,
reitero,
partint de la base
que no s'han creu
de Tarragona
dos grups,
uns que estan a favor
que el fordí
s'han de roc
i els altres que no,
per moltes coses,
perquè aquest és un tema de ciutat.
És a dir,
el fordí i la reina
no molesta ningú.
Si fem una mica d'història
i ens en recorreu,
tots tenim bastantes canes,
menys la ciutat informàtica,
no en tenia ni una.
Jo que he aixecat.
No, no, perdona.
Si fem una mica de memòria,
què passava al fordí i la reina?
Drogues,
periòdicament un calàver,
etcètera, etcètera, etcètera.
Llavors,
jo crec que des del punt de vista ciutadà,
el fordí i la reina...
Es va recuperar un espai, no?
Va ser un espai
i que donà un servei a la ciutat,
punto y aparte.
I encara ningú m'ha donat una raó
que des del punt de vista ciutadà
tingui pes
perquè aconsellin que desapareixi
aquesta instal·lació turística.
Que s'ha fet mal fet?
Sí, senyor,
ningú discuteix.
Llavors,
jo també volia dir una cosa,
perquè, clar,
qui em fa la lectura política
i anant-nos a canvi
ens recebem la legal.
No, no, no, no.
També la política.
A mi em crec,
Quim,
que és la postura típica d'Esquerra Republicana.
Soc innocent de res.
Com que fins fa quatre dies
no pintàvem res,
però, perdona,
hi ha un munt de resolucions
aprovades pel plenari
i aprovades per la Junta de Porta en Veus,
on hi havia,
i on, evidentment,
hi ha gent d'Esquerra Republicana,
que van estar d'acord.
És a dir,
quan l'Esquerra Republicana
s'incorpora
a la direcció de la ciutat,
l'Esquerra Republicana
s'afegeix
en aquesta postura,
s'afegeix
d'una manera positiva
en la postura
d'intentar defensar
el fortí de la reina.
I tant.
Espera, espera, espera.
Per descomptat.
Llavors,
la culpa política
la tenim tots.
Primera.
Segona,
perquè, com tu bé deies,
la licència la dona el PSC,
no la dona la Convergència i Unió.
Però jo,
aquest joc,
no el vull jugar
perquè crec que és un tema de ciutat.
És un tema de ciutat.
No, no,
crec que no és adequat.
El tema de ciutat
també són les responsabilitats polítiques.
També és tema de ciutat.
És covard dir,
escolti,
tant,
nosaltres no tenim res a veure,
la culpa la tenen els altres.
Perdona.
És que vosaltres
no hi éreu
quan s'ha de la licència.
No hi éreu.
I el fet que no tinguéssiu
suficient pes polític
per estar a l'Ajuntament
no vol dir
que quan ho heu pogut,
quan heu pogut manifestar,
heu estat absolutament d'acord
en mantenir aquesta llicència.
Quim,
cada cosa amb el seu moment.
Però et recordo
que estava dient
que si després de vuit anys
de revisió del Pla General
encara no s'ha aprovat
i ha d'entrar al mes d'abril
de pressa i corrent
sense tenir tota la informació,
sense tenir tota la informació...
Estàs mesclant els temes.
No,
no els estic mesclant.
Estic dient
que si en comptes d'esperar vuit anys
se n'haguessin esperat menys,
possiblement aquesta situació
no s'hagués arribat
a la situació que estem fent.
A l'Ajuntament,
com hem explicat abans...
Per tant,
també estem a Ciutadà
que la responsabilitat política
dels que dirigeixin la ciutat
es pagui.
A veure,
els Roca...
A veure,
si em permeteu.
Per això precisament
jo crec que
es té que separar
la qüestió clarament.
És a dir,
hi ha...
La política i la...
Evidentment.
Llavors jo només
he de parlar, crec,
des del punt de vista,
diguem-ne,
tècnic,
per dir-ho d'alguna forma.
Serà bo o dolent?
Serà contra el sentiment ciutadà,
contra el sentiment social,
contra el sentiment
de la classe política,
però el cert és que hi ha hagut aquí
una tramitació legal
davant dels tribunals
que s'ha seguit
tot el procediment
amb més o menys dilació
i aleshores
hi ha una resolució
que s'ha d'executar.
Per tant,
deixem-nos de històries.
Òbviament,
com a ciutadà,
puc dir que el fortí de la reina
era un lloc abandonat
on hi havia regates,
on hi havia de tot i tal, etcètera.
Es va recuperar,
bé o malament,
es va edificar dintre
tot el que...
Molts de nosaltres hem gaudit
perquè hem anat allí a sopars
i a dinars
i en fi a celebracions.
Però, torno a repetir,
hi ha una sentència,
s'ha de complir,
s'ha de executar
i no en parlem més.
Vull dir, ja està.
Ja veurem què passa.
Però, Manuel,
si voleu,
a veure,
un apuntament
i després parlem del text legal.
És a dir,
jo el que dic és que...
No massa,
perquè la gent,
això del text legal...
No, no, no.
Per contestar,
el senyor Vendrell,
el bon amic Vendrell,
Quim Vendrell,
l'Ajuntament,
l'Ajuntament,
amb exercici
de la seva responsabilitat urbanística,
ha intentat per dos vegades
sorprendre això.
Com?
I això és públic i notori.
L'Ajuntament ha proposat dues vegades,
ha aprovat dues vegades
modificacions puntuals
del pla general
referit a la fortida de la reina.
I el Tribunal ha considerat
que aquesta modificació
tenia una intenció
no adequada
de precisament
minimitzar el resultat.
És a dir,
que l'Ajuntament
ja ha fet el que
tenia que fer
dintre de les seves paroles.
No, perdó,
aquí està l'error.
És a dir,
es feia una modificació puntual
del forter de la reina.
És que això cantava
com una almeja a tu.
El que s'havia de fer
és tota la modificació
del pla general,
que és el que m'estava referint
jo abans precisament
quan parlava.
No vuit anys,
que és el que s'ha dilatat
tot això.
Si s'hagués fet en cinc
en tota la modificació
del pla general,
i torno a insistir,
possiblement
no estaríem
en la situació que estem.
Com que cada vegada
s'ha intentat allò,
clar,
allò,
el puntet, pum,
damunt del forter de la reina
és que això,
qualsevol jutge...
Es veia com una maniobra, eh?
Això es veia clarament
que era una maniobra.
Jo entenc que no.
Una tàctica.
No era una visió total
de ciutat
on a més a més
incorporaven el forter de la reina,
sinó que necessàriament
es passava única
i exclusivament
per al forter de la reina.
I és que això
es veia d'una hora lluny.
Però abans hem explicat
que tot això
venia d'un error
i que és illògic,
no és illògic,
és impensable
que el forter de la reina
sigui,
la reina i el Sant Jordi
jo crec que amb això...
El tribunal aquí
s'ha radicalitzat
com a conseqüència
d'una lluita
que ha durat molts anys
perquè, escolteu-me...
I d'uns excessos verbals
que moltes vegades
no haurien d'haver estat
a la premsa.
L'auto és tremendo.
Perquè aquest és
el primer requeriment
que es fa
a l'Ajuntament de Tarragona
i al seu alcalde
per enderrocar-ho.
A nivell personal.
Sí, sí, sí.
Llavors,
amb una amenaça
d'una multa
a les 1.500 euros
cada 20 dies.
I llavors, clar,
qui diu,
en 30 dies,
a terra.
senyors del tribunal,
senyors magistrats,
a dins del fortí de la reina
hi ha treballadors.
I el senyor Catà
tindrà més o menys culpa,
que no ho sé,
francament, honestament,
no ho sé, no?
Ha fet més,
ha fet menys,
no ho sé.
Però el senyor Catà
és un senyor
que obre el seu negoci
amb una licència
que li permet
fer aquesta activitat.
Jo crec que,
de sobte,
indirectament,
s'arribi un paper
que diu
que en 30 dies
ha d'estar
al fortí de la reina
inactiu,
doncs ja em diran
als senyors magistrats
què fem amb el contacte de treball.
A veure,
crec que és molt clar
que és una situació
d'aquelles ràpidament,
que és una situació
d'aquelles que diuen
que la justícia extrema
és extremadament injusta.
I aquest me sembla
que és un d'aquests casos...
Ara anem bé, Quim.
No, a veure,
una cosa no treu l'altra,
és a dir,
però me sembla
que quan s'arribi al final
s'ha de parlar
de tot plegat
i la responsabilitat,
torno a insistir,
la responsabilitat política
també és ciutadana
i s'ha de decidir.
Per tant,
la justícia extrema
és extremadament injusta.
I després me sembla
que hi ha un altre joc
abans de...
També té que haver
amb la forma de cultura.
Exacte, exacte.
O sigui,
que hi ha també un procés
on cultura,
no, de l'Ajuntament...
El Departament de Cultura
de la Generalitat
ha de dir alguna cosa.
Jordi, digues.
Jo, com a ciutadà,
i ja ho dic,
totalment alié al món legal,
si el cas del Forti de la Reina
hagués tingut alguna externalitat,
és a dir,
jo tinc el xalet allà
i m'han tapat el sol
tot el dia,
i trigo 18 anys
en tenir una sentència,
a mi aquesta justícia
no em serveix per res.
Per molt de laboratori que sigui,
o el que sigui,
i només una puntualització,
si jo com a ciutadà
em queixo
que una sentència
trigui 18 anys,
d'una cosa
que no és que tinguis
que cridar a declarar
50.000 testimonis,
ja no els hi dic
el que penso
si algú demana
responsabilitats polítiques
18 anys després.
Clar,
és que...
No són realment 18 anys,
perquè la licència
es dona en una època determinada
i s'impugna la licència
anys després.
Anys després, sí.
No se'n ve d'igual.
Però Déu-n'hi-do,
fa 10 o 12, no?
Potser és fa 10 o 12.
La sensació que dona
és que hi ha gent
que votarà
el proper alcalde
que ni tan sols
havia nascut
quan es començava
a muntar el fortí.
Vull dir,
la sensació des de fora
no es veu justa.
I quina sensació
què ho tindria la gent
el col·lectiu social
si aquesta sentència
no s'executés mai?
No, segur que s'ha just de dret.
Però, a fer aquestes reflexions,
Manel,
si la majoria també de la ciutat
està en contra
de l'enderrocament,
si això es produeix,
també quina sensació
pot tenir el ciutadat
d'una justícia...
El que passa és que
si la llei diu
que allò que es construïs malament
s'ha d'enderrocar
o canvies la llei,
i jo em penso que
si el grup de l'Ajuntament
ha de fer servir
el seu poder polític
per canviar la llei...
Més que canviar la llei
es ha de canviar el planejament,
el planejament de la ciutat.
Entens?
Gràcies, Albert.
M'acabes de donar la raó.
No, però escolta'm,
però aquí
s'ha intentat canviar el planejament
a base d'una modificació
puntual del pla general.
Això és canviar el planejament,
estimat Quim.
Canviar el planejament
només per al futur de la reina.
El teu és obsessiu.
A veure,
el teu és obsessiu.
A veure, un moment,
de totes maneres,
i tenint en compte
que això,
segons els advocats
que avui ens acompanyen,
va gairebé a missa,
entre cometes,
que això s'ha de fer,
i tenint en compte
la situació en la que ens trobem
en un moment polític
a la ciutat de Tarragona,
només dos mesos
a les eleccions,
creuen que això pot tenir
alguna repercussió política.
Abans el Jordi parlava
de responsabilitats polítiques
després de tants anys,
però creuen que això
té un efecte polític?
El jutge ha de treure sentència,
malgrat el calendari electoral.
Jo no crec que es mirin
els calendaris electorals.
No, ell diu la ciutadania,
això com ho jutjarà?
Això és molt difícil de preveure,
perquè actualment,
fins que arribin
el moment de les eleccions,
qualsevol cosa
que té un cert impacte ciutadà
té una incidència
sobre l'opinió política
del ciutadà,
sigui per bé,
sigui per mal,
sigui d'una manera
o sigui per l'altra.
Claríssim és el fet
que s'avan succeint
a Tarragona,
en concret,
una sèrie d'esdeveniments,
sigui del fortí de la reina,
sigui del nàstic,
sigui d'això,
Terres Cavades.
que Terres Cavanes,
que no sé quantos,
qualsevol cosa
incideix sobre l'opinió col·lectiva
del ciutadà,
per tant,
és difícil de preveure,
però crec que indiscutiblement
hi ha una certa incidència.
A veure,
la incidència es tindrà
si es vol que es tingui,
també.
si hi ha algú
que fa d'amplificador
i comença a remenar el tema...
Però és que s'aprofita sempre,
eh?,
qualsevol qüestió.
S'aprofita sempre,
però m'assembla
que en aquest cas,
malgrat tot,
s'ha de fer un exercici
de responsabilitat,
perquè en definitiva,
com ha dit l'Albert,
i amb això coincidim,
i que no serveixi
de precedent,
qui paga finalment
és la ciutat.
i qui paga finalment
és la ciutat.
Llavors,
el que no voldries
de cap de les maneres,
si fos possible,
cosa que en aquests moments
semblava difícil,
és que hagi de pagar
la ciutat la festa,
perquè ens entenguem.
I després tenim
l'efecte de celebracions
a milers de persones afectades,
no?
I perdre allà
una instal·lació,
hi ha la persona
que ha fet un negoci,
hi ha les persones
que hi treballen,
hi ha les persones
que tenen la boda
per d'aquí 31 dies,
que avui hauran llegit
i hauran llegit
per fer un any o dos.
Sí, sí,
no, no,
hi ha reserves
per d'aquí un any,
però també hi haurà reserves,
doncs això,
previstes per d'aquí
un mes i mig.
Però aquí parlàveu
de la incidència
que això pot tindre
des del punt de vista electoral.
Jo crec que,
com coincidíem
amb el Quim Vendrell,
cosa inusual,
aquest s'ha convertit
en un tema de ciutat.
És a dir,
com deia jo abans,
i no pot arribar
l'asco a mi sardina,
però el cert
és que la major part
dels ciutadans d'Arragona
no entenen,
no entenen
aquest fet de justícia.
No ho entenen.
I, en conseqüència,
jo crec que hi ha
una opina majoritària
que entenen
que enderrocar
el fortí de la reina
és una mica
una salvatjada.
Tenim en compte
una altra història
que,
quan s'aprovi
el pla general,
el nou pla general dirà
aquí es pot posar
un restaurant.
I això és el que jo crec
que el ciutadà
quedarà amb bocabadat.
I això és una pràctica
que vol dir
que podem assistir
a un enderrocament
i l'endemà
la construcció.
Si és que s'aprova
ara el pla general...
No, quan sigui,
estimat Manel,
dubto que hi hagi
cap grup polític
dels que té presència
a l'Ajuntament
que amb el pla general,
sigui el pla general
de l'actual govern
o sigui el que pugui
vindre en un altre moment,
digui que el fortí de la reina
continua sent
una zona verda.
No hi ha ningú
perquè les activitats
que tots hem tingut
i en definitiva
manaran uns o els altres
però seran els que estem
ara dins de la casa,
el que és cert
és que tothom està d'acord
en què santament
ells va fer un restaurant.
En conseqüència,
es pot donar
el fet paradoxal,
senyor informàtic,
que la justícia
de laboratori que jo deia
avui digui
que això va a terra
i que inclús, fixa't,
inclús quan estigui
en procés d'enderroc
es pari d'enderroc
perquè hi hagi
una nova norma
que digui
que allí pot haver un restaurant.
Això és kafkià
i això és del que jo
em queixo
d'aquest tipus de justícia.
És a dir,
aquí la justícia
ha resolt
amb els llibres
prescindint
de la realitat social.
I això crec
que això no és finit.
Això segurament a més
allunya encara més
el senyor de la justícia.
Però el Jordi Roca
ho encertaves molt bé,
en Jordi Roca
ho encertava molt bé
que deia
que si canviem la legalitat
això
podria no passar
o...
però si s'hagués canviat
la legalitat
temps enrere,
possiblement
ara no estaríem
en aquesta situació
que és el que em venia
a referir
durant
tot el rato
en les meves intervencions.
Això com diu ara
en castellano,
aprovechando que el pisor
que passa a Port Valladolid
jo poso la meva...
Jo crec que aquí no...
Amb el tema del fortí
doncs
barrejar el tema
del pla general
amb el tema del fortí
que el que veia
és la gent que va pel carrer
i que els dius
que enderroquen el fortí
de la reina
al·lucina.
Malgrat que la multa
que es pogués posar
o que es digués
o que...
Perquè a més
una cosa que es diu
que no genera externalitats
és a dir
que no afecta a ningú
aquesta sentència
sí que genera externalitats
tindrà una repercussió brutal
afecta treballadors
com deia el company
Sí
però pensa que
amb aquesta vida
possiblement
el més quotidià
que és el més difícil
d'entendre
és
una sentència
i el tema d'urbanisme
per mi
són les dues coses
el senyor Roca Informàtic
ho ha dit molt clar
és a dir
la gent flipa
la gent flipa
perquè a la gent
no li expliquis pel·lícules
ni li expliquis
terminologia jurídica
com bé deia
el Manel Roca
el diari que reprodueixi
això la gent
s'ho pot llegir
es pot quedar igual
però com que flipa
és la reflexió que jo feia
que segurament
encara allunya més
a la ciutadania
el conjunt de la ciutadania
de la justícia
segur
i després una altra història
i aquí hi ha una crítica directa
al text de l'auto
és terribament dur això
és a dir
personalitzant amb l'alcalde
que té la seva raó de ser
però jo crec que
aquesta resolució
estaria bé
quan s'haguessin incomplert
un parell de requeriments previs
aquí tenien que dir
a la sala de cuerda
requerir formalment
perquè això
es compleixi la sentència
però directament dir
i l'alcalde que vagi viu
perquè li fotrem una multa
de 1.500 euros
cada 20 dies
i a més
el fotrem per lo penal
home francament
m'assembla
tu Manel
també coincideixes
que és extremadament
jo l'auto
només l'he tingut una mica
d'esquit llevit
ara que m'ha l'ensenyat
l'Albert
el tens eh
no sí però ara no el tinc
que llegir
que són tres fulles
òbviament
part de dispositiva
perdona
part de dispositiva
al final
part de dispositiva
bé
però el que passa
és que com
sembla
com que aquest tema
s'ha remenat tant
i s'ha triturat tant
i s'ha matxacat tant
el tribunal diu
escolta'm
això s'ha de acabar
i s'ha de complir
el que diu la justícia
punt
en fi
els contartulis
tenen alguna celebració
pendent
el fortí de la reina
els propers mesos
no seran per afectades
indirectament
segur
indirectament
segur
sí perquè hi ha
en fi
moltes entitats
i col·lectius
que fan
que fan celebracions
el fortí de la reina
en fi
anirem a menjar la mona
a on
però a fora
suposo
i ja per acabar
amb el tema
que no cal ni parlar
de plataformes ciutadanes
que intentin salvar el fortí
és a dir
no té sentit
ha arribat aquest moment
de recuperar
aquelles manifestacions
com veia
el senyor Roc informàtic
farem un col·lectiu
de gent bocabadats
és a dir
gent que no entenen
com va la justícia
el Manel i jo
fa temps
que tenim
una partida de disfunció
en l'externo
mastoideo
d'estar bocabadats
de com funciona
l'estat de justícia
és a dir
tu et queixaves
del que tarda
una resolució judicial
i han hagut últimament
petites modificacions
fonamentalment
en el tema
que la Generalitat
està en el tema
dels mitjans
de la justícia
però la justícia espanyola
continua sent
la germana pobra
de l'administració
exactament
i això el ciutadà
no ho veu
fins que no li toca
perquè no hi ha pisos
de lloguer
perquè la gent
està cansada
d'un lloguer
un desnonament
tardi
un any
o un any i mig
la gent
va anar
adequant
la seva vida social
tant com amb les coses
i la justícia
ho dic amb el cos
sagnant
perquè m'ho estimo moltíssim
com el Manel Roca
hem fet grans
amb aquest gremi
doncs la justícia
no està alçada
malgrat l'esforç
que posen els funcionaris
jutges
i companyia
però l'estat
no posa suficients mitjans
llavors la justícia
és l'acabert
recte final
de la tertúlia
deixi'm reservar
els últims 4-5 minuts
ja que parlàvem abans
d'una possible incidència
electoral
del tema
del fortí
de la reina
ja que estem
a menys de dos mesos
de les eleccions
hi ha un parell de notícies
en clau de previsió
avui
que podem comentar
ràpidament
la presentació
del programa electoral
del grup independent
que encapça la Maria Mercè
Martorell
que tindrà com a lema
amb valentia
i la presentació
també aquesta tarda
en roda de premsa
del candidat
que presentarà
a l'alcaldia de Tarragona
el partit polític Ciutadans
partit de la ciutadania
creuen que
justament
grups polítics
que no tenen
ara mateix representació
a l'Ajuntament
tindran alguna incidència
en les eleccions
el 27 de maig
vinga Quim
ràpid
i breu
ràpid
molt clarament
depèn dels diners
que es gastin
això està claríssim
i en segon lloc
depèn de la gent
que els voti
així de clar
arribaran a tenir molts vots
o no?
hi ha un estudi
electoral
molt clar
que diu
que un grup nou
que apareix
en una ciutat
en un municipi
tipus Tarragona
la seva campanya
per assegurar
un regidor
s'han de gastar
al voltant
de 70 milions
de pessetes
carai
Jordi
a veure
què et sembla?
jo crec que
Catalunya
té un problema
i és que
té masses partits
crec que
no es poden
muntar
taules de debat
per exemple
amb comunicació pública
que del ciutadà
amb 5 persones
és que 5 persones
més una mica
d'intervenció
del moderador
ningú diu res
massa partits
5
jo crec que
és una opinió
totalment personal
jo em penso
que 5 partits
és inviable
i en canvi
diuen que el mapa
polític d'Espanya
amb només dos partits
és massa
poc plural
per mi
és una opinió
absolutament personal
però creus que
els grups
aquests independents
poden tenir incidència
a l'Ajuntament
en el proper
no tinc ni idea
però treure
no sé si fan falta
3.000 vots
depèn
de la gent
que voti
els temes
van per aquí
jo crec que sí
que tindran
alguns vots
i que mossegaran
lògicament
vots
als partits
majoritaris
però la pregunta
és
arribaran a tindre
representació
em dóna la impressió
des del punt de vista
simplement
de presumpció
que és possible
que ho tingui més
el de la plataforma
ciutadana
que no pas
Ciutadans
de la plataforma
de Maria Mercè Martorell
jo opino
el revés
sí
creus que Ciutadans
tindrà més
no no no
recordem que Ciutadans
va tenir molt bon resultat
a les eleccions
al Parlament
i Ciutadans
realment
és novetat
i en canvi
l'altre grup
que no mencionaré
per no fer propaganda
necessària
ve d'una aventura política
troncada
d'una manera especial
i això pot fer
que la gent
diguin
escoltim
per mi
no és prou fiable
llavors
entenc que els Ciutadans
puguin tenir
la seva
com a mínim
el que va passar
amb les últimes
relacions
al Parlament
de Catalunya
tinguin aquest benefici
del dubte
aquesta qüestió
no els coneixem
i tinguin
un missatge
polític específic
un missatge
una mica
fora va bé
però l'altra opció
que aquí parlàvem
home
ve d'una ruptura
d'un trencament
més o menys
violent
amb el Partit
de la vida
de suport
durant una sèrie d'anys
i llavors pot ser
que en independència
de la vàlua
que té la persona
Quim
només
una reflexió
que li faig
al Jordi Roc
en aquest cas
a veure
Catalunya si té
gràcia políticament
és que té cinc partits polítics
i crec que ja n'hi ha prou
en cinc
és suficient
perquè si mirem
a l'altre cantó
dos partits polítics
fixa't tu
com s'està tensant la corda
i al mig
no hi ha cap coixí polític
que pugui amortir
aquesta estibada
que s'estan fotent
els dos grans
per tant per mi
és una gràcia
i a més a més
diguem-ho molt clarament
en qüestió de mercat
la gent
amb cinc partits polítics
pot triar i remenar
molt més
que no pas que en dos
Sí però al final
per exemple
Catalunya és l'única
comunitat autònoma
que no té llei electoral
per exemple
que és un fonament bàsic
de qualsevol societat
per què?
perquè arribar a consensos
amb cinc forces
et passa com
a Itàlia té 35
què passa?
que a Itàlia
és un millor sistema
hi havia un moment
que el Parlament d'Itàlia
tenia 35 partits
allà fer una llei
era impossible
perquè clar
no és que hi hagués
partits radicals
és que la majoria
havien de guanyar vots
amb sectors de la societat
absolutament
diferents
i incompatibles
estic d'acord
amb tu
i per mi personalment
cinc és massa
com a nació
hauríem de tenir
una llei electoral pròpia
però fa falta
que ens posem d'acord
i aquesta també
possiblement
és la gràcia
és més complicat
PP i PSOE
amb molts temes
es posen d'acord
de seguida
Jordi
pensa que la llei electoral
precisament
depèn dels dos grans
tornem a estar
una altra vegada
amb aquesta dualitat gran
que és la que no permet
moltes vegades avançar
que és la que no permet
avançar allà
ara estaria molt bé
el debat aquest
que abrien sobre això
més pluralisme
o menys pluralisme
polític
a les cambres legislatives
ho deixem aquí
Albert Ballbé
Quim Vendrell
Manel Roca
Jordi Roca
gràcies a tots quatre
fins la propera tertúlia
bon dia
gràcies
Gràcies