3 minuts i mig, un quart de 12 del migdia.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Avui el Víctor Roca ve sol, la Laura Picó està fent una guàrdia.
Ho dic perquè ho diem no per justificar la seva absència,
que no cal, només faltaria, sinó per allò de dir que primer és l'obligació i després la devoció.
Efectivament.
I que això de les guàrdies i els torts d'ofici que parlem en teoria,
doncs a vegades ho veiem aplicat a la pràctica i trobo que és il·lustrador de dir
avui la Laura, que havia de ser aquí, doncs a primera hora del matí,
com que tenia guàrdia, doncs no hi és perquè està atenent un cas, no?
Molt bé.
Una salutació i ànims.
Ànims.
No crec que ens escolti en directe si està atenent la guàrdia,
però si ens sent en un altre moment, doncs ànim.
Per cert, que les guàrdies no necessàriament han de tocar a Tarragona, ciutat.
Pots desplaçar-te perquè, com hem explicat alguna vegada,
la cosa no està, diguem-ne, que el mapa territorial,
des del punt de vista jurídic, no és el mapa territorial polític que tenim, no?
Ni de bon tros.
No, no és ni tan sols el judicial.
Molt breument, el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
que és el que gestiona en aquesta zona el tema de...
Bé, en concret, del Tor d'Ofici de les Guàrdies,
té un àmbit d'expansió que abarca tres partits judicials.
El de Tarragona, que arriba, perquè ens entenguem,
doncs fins a Altafulla, ja no ho inclou,
i pel sud fins a Salou Vilaseca.
El Col·legi d'Advocats de Valls,
que és la part de la Conca de Barberà, l'Alcamp, etcètera.
I el partit judicial del Vendrell, que és d'Altafulla per amunt.
Són aquests tres partits judicials.
Aleshores, quan tu estàs de guàrdia,
en diferents torns, que ara no ve el cas,
pots estar, crec, si no recordo malament,
que la Laura comentava que estava de guàrdia
al partit judicial del Vendrell.
Crec que sí.
Perquè ella zona.
Aleshores, bé, et pot tocar existir
qualsevol persona que així se't reclami
o pel que així se't reclami en aquella zona.
Quins criteris ho veix això?
I això és canviable o és una cosa d'aquelles,
diguem-ne, que s'ha fet tota la vida així ja,
perquè ho hem de tocar, no?
Tota la vida així.
Moltes coses de les que tenim avui en dia.
Tota la vida així.
Actualment, des de fa, posem, 5 o 6 anys,
els col·legis d'advocats,
a nivell de tot l'estat espanyol,
es permet o s'ha flexibilitzat la intervenció professional
en qualsevol altre col·legi d'un altre jutjat.
Abans, això implicava el tenir que abonar una sèrie...
Jo recordo que per intervindre en un procediment judicial
fora del que era l'àmbit del teu col·legi d'advocats,
hi havia procediments que tenies que pagar, doncs, 10.000 de les antiques...
T'havies d'advocat, pràcticament, no?, al col·legi d'advocats.
Era l'habilitació.
Ara, amb una simple comunicació.
És a dir, abans, dintre dels teus honoraris,
amb el client li tenies que dir,
escolta, miri, si vol que li porti un procediment a Saragossa,
a Lleida, a Barcelona o a Reus,
no recordo que haguéssim puntualment convenis,
i havies de pagar quantitats,
doncs, depenia del procediment,
però a vegades de les antigues pessetes,
doncs, 10.000 pessetes, 5.000 pessetes,
15.000 pessetes, depenia del tipus de procediment.
Ara, amb una comunicació que, a més, funciona amb molta agilitat,
comunicació és un fax o correu electrònic,
que envies al Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya o d'Espanya,
segons l'àmbit d'intervenció,
et donen ràpidament la resposta normalment positiva
que estiguis immers en un expedient
o una causa d'inhabilitació
amb qualsevol col·legi d'advocats dels de l'estat espanyol.
És bastant més raonable,
però ja sabem que aquest carro va amb una velocitat molt lenta,
però intenta adaptar-se a les necessitats del moment.
Avui els volem parlar d'un terme que s'utilitza,
a vegades molt alegrement,
i potser caldria ser bastant més prudent a l'hora d'utilitzar-ho,
negligència.
Generalment, relacionem la negligència amb temes que tenen a veure
amb la cura de la nostra salut.
Segur que immediatament els ve el cas d'aquesta noieta basca d'11 anys
que va perdre la vida després de dues visites mèdiques
mentre feia una estada en un alberg.
No parlarem d'aquest cas primer i fonamental,
perquè és un cas que encara no se saben les causes.
Diuen que seran setmanes que es trigarà a saber
exactament quina va ser la causa de la mort d'aquesta noia.
Des de la Conselleria de Salut s'apunta que es van seguir perfectament els protocols,
que aquesta noia va rebre dos diagnòstics diferents,
per dos equips mèdics diferents.
Per tant, resten a conèixer els informes de l'autòpsia per determinar el cas.
Per tant, nosaltres no parlem d'aquest cas ni de Bontros
i segurament de cap cas en particular.
Però sí volem parlar de negligència,
perquè hi ha les dues creences.
D'una banda, quan pot haver-hi un cas de negligència,
hi ha aquella, no sé si llegenda urbana o no,
de dir clar, als metges no hi ha qui els denunci,
uns es tapen els altres,
a l'hora de demanar una segona opinió,
l'opinió d'un pèrit,
hi ha una certa endogàmia,
un cert gregarisme entre ells.
Després, l'altra part diu,
els metges estem absolutament desprotegits,
la gent ens denuncia per tot,
negligència no és un error o una equivocació,
que és diferent.
En tot aquest ambient que sembla que costa de posar d'acord,
parlem d'aquesta figura jurídica,
que pot ser la negligència d'aquesta acció, no?
Sí.
En primer lloc, volia dir que el terme negligència o imprudència...
No només ho apliquem al tema de la sanitat, no?
Efectivament.
És un terme que es pot aplicar en qualsevol tipus,
si ens ajustem a la vessant professional,
a qualsevol tipus d'ofici,
els advocats se'ns pot denunciar per negligència o imprudència.
Els arquitectes?
Els arquitectes.
Bé, qualsevol tipus d'estament,
amb un taller o amb un electricista.
Un lampista?
Els ha fet malament una instal·lació elèctrica,
peta tot i allò no sé què passa, també podem...
Des del punt de vista professional,
pot aplicar-se a qualsevol tipus de professió.
El fi o la cap, o al cap i a la fi,
és, es dona, o s'interpreta,
que pot concórrer a imprudència o negligència
quan, d'una manera aparentment involuntària,
és a dir, quan hi ha voluntarietat de causar o generar un dany o un perjudici,
ja entrem en valoracions, doncs...
Ja no seria negligència.
Poden ratllar el dolor, que se'n diu,
la voluntat de causar un mal,
i pot arribar a ser un delicte.
Encara, que una negligència o imprudència greu
pot arribar a ser un delicte.
Aleshores, aquest grau de causació d'un dany o d'un mal resultat,
o d'un resultat no desitjat i d'un possible perjudici
a la persona que t'ha fet l'encàrrec professional,
es denomina imprudència, negligència,
i com a vegades també és un terme jurídic,
però potser més entenidor, culpa.
Culpa no és dolor.
Dolor és causar un dany voluntàriament.
Si a tu vingui, et pego un cop de puny
i he tingut ànim de pagar-te un cop de puny
i causar-te unes lesions...
Si no ho has fet sense voler,
però si te'l fais sense voler hi ha negligència.
El que passa és que, òbviament,
el grau de gravetat de la negligència o imprudència
va en funció d'una sèrie de paràmetres.
Un d'ells és la gravetat del dany infligit.
Si, a veure, s'ha produït una negligència metge
amb resultat de mort, normalment serà més greu
que amb resultat d'una petita lesió.
És en funció de les conseqüències.
Sent l'acció la mateixa,
en funció de les conseqüències que es desprenen,
es valora o fins i tot podria anar més enllà
de la negligència, un cas?
Efectivament.
Òbviament, insisteixo, la conseqüència
és un primer element, un primer paràmetre...
És filosofia del dret pura i dura,
perquè dius, home, si en l'origen, diguem-ne,
no hi havia una actitud de causar un mal,
que la conseqüència valori èticament, també,
el comportament d'aquella persona...
Sí que és filosofar una mica,
però, a més, a vegades,
causar la mort en una persona
es pot donar en una errada
de dècimes, per no dir mil·lèsimes, de segon.
és a dir, que se t'escapi alguna cosa de les mans,
parlem, per exemple, del cas metge,
i, escolta, a mi, en un moment,
plof, aquella persona se te n'ha anat,
quan era, potser, una persona,
doncs, imaginem que sana o...
Sí, sí, que en principi no tenia cap quadre
que indiqués.
Efectivament.
Aleshores, per lògica,
la gravetat del resultat de la conseqüència
és un factor que pot agreujar
o atenuar el grau d'imprudència, no?
el possible càstig que s'inflingeixi.
Clar, i en aquest cas, i perdona, Víctor,
ho dic perquè, si aportem imatges,
doncs, com a molt conegudes per tot,
també ens ajuda a entendre-ho tot plegat.
Ara que és tan popular,
el tema de les intervencions de cirurgia estètica
se'n fan a milers en aquest país.
De fet, som dels països europeus
on la gent ha esmerçat més diners
en fer retoques, que diuen,
i la majoria surten bé.
Però, clar, sempre hi ha aquelles intervencions
que més surten les imatges a les revistes,
a la televisió,
que fan autèntiques barbaritats
en el cos d'una persona.
Allà hi hauria negligència, en alguns casos,
o en alguns casos d'aquests
podria anar més enllà,
perquè si tu saps que no ho saps fer
i et poses a fer aquest tipus d'intervencions,
quantes vegades persones que no són metges
doncs apliquen algunes tècniques d'aquestes, no?
És que quan es valora un cas
de possible negligència i imprudència metge,
es ha de mesurar d'una manera molt acurada
les circumstàncies amb les que es produeix.
Partim d'entrada
que quan un pacient
sigui per cirurgia estètica
o bé sigui en qualsevol tipus d'intervenció quirúrgica
o intervenció metge,
et fan firmar un consentiment.
Aquest consentiment és dir
escolti, jo em sotmeto voluntàriament
i assumeixo possibles riscos i conseqüències
que puguin comportar aquest tipus d'intervenció quirúrgica.
Aquest consentiment els metges
sempre te'l fan signar
a nivell de metge particularment
i a nivell de l'hospital, de la clínica
on t'estiguin atenent.
Per què?
Perquè és també lògic
que qualsevol tipus d'intervenció
pot comportar,
és a dir, et sotmet a riscos.
Hi ha riscos, clar.
Molt bé.
Aleshores, clar, aquest consentiment
frena moltes possibles reclamacions
perquè després ve un
escolti, miri, jo em vaig anar a operar de l'ull
i resulta que m'hi quedat sense vista
o vostè sabia que es podia quedar sense vista
perquè la intervenció era molt delicada.
Sí, però a vegades per coses sense importància
també ho has de signar, això.
I a vegades vas a treure, jo què sé,
un petit voltet de greix que tens aquí
i et quedes sec, m'entens?
No, no, efectivament.
Per això dic que a l'hora de mesurar
una negligència, una cosa que has de valorar
és els riscos que es corrien amb aquella intervenció.
No és el mateix que t'operin d'un ull,
que t'operin d'un dit o d'un peu
i la conseqüència que pot comportar,
com dèiem abans.
I insisteixo, el que és molt difícil de mesurar
i a qui intervé
aquesta famosa interpretació
i aquest famós corporativisme metge
a l'hora de reclamar contra un metge o l'altre
és aquest, el que se'n diu l'ex artis,
aquest modus operandi dels metges en aquest cas,
si han accedit o han traspassat la línia
del que era una actuació normal,
raonable dintre d'aquella intervenció quirúrgica.
Si hi ha un metge que opera de cirusia estètica
i es demostra que no té cap tipus de preparació,
de coneixement,
que està operant en unes condicions
que no arriben ni als mínims,
que al damunt està utilitzant uns cestris
que no arriben ni als mínims
i que al damunt...
És a dir, tot això s'ha de demostrar.
Home, però aquí la prova més tangible
la pots tenir a la cara del pacient, per exemple,
que no és que el nas li hagi quedat més gran o més petit,
sinó que a vegades són lesions molt greus
i a més irreversibles.
Però aquest és el resultat,
és a dir, aquesta és la conseqüència.
La conseqüència, torno a dir el que deia abans,
és evident que la conseqüència
és un primer factor,
un primer paràmetre
per valorar aquesta negligència o imprudència.
Però després hem de mesurar en conjunt
una sèrie de factors,
que en poden ser, diria que molts,
amb els quals es mesuri
si aquell metge ha actuat dintre de les regles
de la lògica, de la sana crítica,
de l'ex artis.
L'ex artis significa dintre de lo normal,
del que es fa normalment en aquella situació,
o no té els coneixements suficients,
o en aquell moment no ha aplicat les tècniques
que tindria d'haver aplicat,
o si se l'ha avisat,
escolti, vostè ho tindria d'haver fet així
per algun tipus de metge,
company i no ho ha fet,
o perquè, no ho sé, a veure,
o perquè, clar, hi ha casos molt evidents,
no?
Hi ha el típic cas que també ha sortit
diverses vegades amb els mitjans de comunicació,
que una vegada un metge es va deixar
una gasa aquí al nas,
o unes tisores a la d'això,
clar, això és obvi,
que hi interveix una negligència metge.
Aquí ja pot haver-hi el papel que hi hagi signat,
o alguna vegada que també m'ha existit,
òbviament són casos absolutament extraordinaris,
i per això són notícia,
doncs d'haver-hi de fer l'amputació
de la cama esquerra i que amputin la dreta,
això també s'ha adonat,
aquest tipus de coses, no?
Però pensem que un metge,
és a dir, fem el contrapès...
Aquí suposo que està claríssim.
Però un metge...
El fas una cara com dient,
home, caldria demostrar-ho, no ho sé.
No, no, no, no, realment està claríssim.
No, feia la cara perquè ja pensava
en la següent situació.
Això és una qüestió evident.
Però hi ha altres casos més complicats, no?
A més a més, és el que deia,
els metges han de prendre a vegades decisions,
el que deies tu de la cama.
A veure, si una persona té problemes a la cama
i el quiròfano sobre la marxa
se decideix a amputar,
clar, s'han de prendre decisions a vegades delicades, no?
I després, clar,
a ningú li agrada que li amputin la cama,
però aleshores els metges també en dient
que si no t'emputaven la cama
hauries pogut perdre la vida.
Llavors, clar, estem jugant
en un terreny molt pantanós,
sotmès a moltes interpretacions
i que costa molt de demostrar,
costa molt de demostrar,
primer perquè efectivament existeix
aquest corporativisme,
que crec que no dic res,
que no es pugui dir, és innegable,
però, per altra banda,
també reconec que és difícil
demostrar que s'ha dut a terme
una acció negligent,
perquè, clar, escolti,
una operació sempre comporta risc.
Aquesta frase,
aquesta frase és lapidària, no?
Aquesta intervenció quirúrgica
comporta un risc.
Però no és el mateix una operació
a cor obert
que una petita intervenció
d'un quista de greix,
per dir-ho d'aquesta manera.
Però si per treure-te un quista de greix,
tu abans de l'intervenció,
un quista de greix,
no sé,
vaig a posar un cas inventat,
un quista de greix
es pot treure
amb anestèsia local,
però resulta que
el pacient, doncs,
és molt peruc,
que a vegades passa,
o té certa por,
o certa fòbia,
fins i tot,
i diu,
escolta'm,
jo vull que em dormin tot.
Bueno,
s'arriba a la conclusió
que et puguin dormir,
encara que sigui
un vulto de greix
que no estigui
en una zona vital.
Doncs,
t'adormen,
i t'adormen tot
per treure aquest vulto de greix
i resulta que
amb l'anestèsia,
que sabem
que són substàncies
que han millorat molt,
però que no deixen d'adormir-te,
que comportar-se risc
per la mesuració,
etcètera.
Clar,
imaginem que hi ha
algun tipus de desgràcia
o imaginem que,
no sé,
és que es poden produir
moltes coses.
Hi ha un altre factor
i un altre element
que s'introdueix
en segons quins casos,
per molt evident que sigui.
Quan tu reclames
a algú o amb algú,
has de concretar
a qui dirigeixes l'acció,
a tal metge,
senyor,
Pepito.
Sí,
però en aquests casos
a vegades és tot
un conjunt de persones.
una intervenció quirúrgica,
hi ha l'enfermera jefe,
l'ajudant del metge,
l'enfermera no sé què,
el que em passa,
el que controla l'anestesista.
Els papers amb el preoperatori,
tota la informació
que estigui ben feta,
clar.
L'anestesista,
el que em passa a les tisores
i el que em passa al bisturi.
De totes maneres,
aviam,
poques sentències
surten condemnatòries
cap als metges.
Poques.
Poques sentències.
Poques.
Però deixem els metges,
que Déu-n'hi-do,
hi ha altres col·lectius
com tots en aquesta vida,
perquè ara, per exemple,
avui podíem llegir
després d'aquestes desgraciades
pèrdues materials
però importantíssimes
que hi ha hagut
al País Valencià,
s'està parlant
i s'està dient
que tota aquesta desgràcia
és fruit d'aquesta
construcció massiva
que s'ha fet
a tota la línia costanera,
que s'han modificat rius,
que s'han modificat
el territori
d'una manera
absolutament irracional.
Pot haver-hi negligència.
És el que t'anava a dir.
aquí hi ha negligència
dels senyors,
des dels urbanistes,
els polítics
que van donar els permisos
als constructors.
Ara,
vés a reclamar,
no?
No,
a més negligències greus,
perquè...
Molt greus,
clar.
A veure,
a l'hora de valorar
la negligència,
i això
sempre diem
que va del blanc
al negre,
no?
El negre
és una clara
intencionalitat,
no?
Però una negligència
està amb el gris,
eh?
I amb el color gris,
amb el color gris,
és a dir,
el fet que no es fa
una cosa voluntàriament,
es té en compte una cosa
que és si s'hagués pogut
tenir en compte
un resultat d'anyors.
És a dir,
si jo feia una casa
en un lloc
que no hi ha cap element
que indueixi a pensar
que hi hagués hagut
cap problema,
hi ha el problema,
escolta,
pot haver-hi hagut un terratrèmol,
no?
O una riuada
en un lloc
que no és habitual
o freqüent.
Però si tu fas una casa
en una riera...
Tu saps que estàs construint
en una riera.
No cal anar gaire lluny
i te'n vas...
Bueno, aquí a Tarragona
també hi ha casos,
no?
Però, per exemple,
casos molt evidents
és el Baix Camp,
que tenim totes aquestes rieres
de Reus,
Cambrils,
i realment és al·lucinant,
jo a mi que em perdonin,
potser són construccions
d'una altra època,
és evident,
però trobar una caseta
amb el llit de la riera
i allí, escolta'm tu,
jo no sé si hi viuria
amb tanta tranquil·litat
com gent que et trobes
que viu en aquestes cases,
amb aquestes vigentes.
Per això dius,
en tota aquesta àrea
de la zona costanera
de l'Acan
i dels petits pobles
de la costa
del País Valencià,
vull dir,
certifica
i no cal ser
un geòleg
ni un urbanista
de primera
per veure que realment,
tal com ho expliquen,
doncs jo,
aquí hi ha negligència,
ara,
és el que diem.
D'aquí i fins a quin punt?
No, no,
saps per què t'ho deia?
Perquè m'ha vingut
quan estàvem parlant
dels metges,
dius,
no, no,
la persona que denuncia
ha de tenir clar
quin és l'objectiu
de la seva denúncia
i a qui vol demanar
responsabilitats.
En un cas com aquest,
a qui demanaria
responsabilitats?
Perquè, clar,
el senyor que ha fet
la casa de pisos,
el que li va vendre
el terreny,
el que li va donar
el permís
perquè fes
el bloc de pisos,
qui va requalificar
aquells terrenys?
Sí,
però així com moltes vegades
és molt difícil
individualitzar
la responsabilitat,
fixar
amb tot detall
quina és la persona
responsable,
com moltes vegades
pot haver-hi un
que sobresurti,
fins i tot pot haver-hi
un únic responsable,
però moltes,
bé,
les construccions,
les reparacions,
les intervencions
metges,
hi treballa un equip,
hi ha un equip al darrere
i moltes vegades
és difícil saber
si aquelles tisores
doncs ha sigut
el metge al tancar
o una infermera
que les ha manipulat
o el procés constructiu,
si s'han donat malament
els permisos,
si s'han fet malament
els dissenys,
si el que ha promocionat
o ha construït
ho ha fet malament,
etcètera.
És a dir,
tothom pot tenir
una responsabilitat.
Aleshores,
moltes vegades
és convenient
demandar una pluralitat,
com es passa
amb ell de tema
amb els judicis
amb els plecs
de la construcció,
que demanen
4 o 5 agents
de la construcció
i demanar
una pluralitat
i després
darrere d'aquestes pluralitats,
per això sentim
a vegades
a les notícies,
als mitjans de comunicació,
doncs hi ha
empreses,
hi ha
entitats
i institucions públiques,
doncs demando
a la Generalitat
per negligència
o aquests dies
li fumien
bastant la bronca,
una bona esbroncada
amb els ministres
que anaven allí,
Jesús Caldera
em sembla que era
i el Bernat Sòria
em sembla que eren
els que s'apropaven
a la zona catastròfica,
clar,
ells són ministres
nouvinguts,
tot el que sigui,
però són els responsables públics
i possiblement
els cents públics
puguin tenir
certes responsabilitats,
poden tenir
perquè es deia
que es podia haver reparat
aquest problema
amb anterioritat,
bé,
són coses que es diuen
que jo ho dic
amb poc objectivitat.
A vegades,
i ja en parlarem
perquè és un altre capítol
que volem dedicar
en aquest espai
de la interpretació,
de la llei
o les interpretacions
en plural,
aquests casos
deixen amb una certa
perplexitat.
Ara que parlem
de demanar responsabilitats,
evidentment,
si vols denunciar algú
has de tenir clar
què vols denunciar.
Si parlem
de temes constructius,
dius,
home,
avui en dia
en què
determinades actuacions
en infraestructures
les gestionen
moltes administracions,
alhora,
potser hi ha
4 o 5 administracions
en una mateixa intervenció
urbanística
o d'infraestructures,
a banda d'aquestes administracions
hi ha 20 empreses
les quals tenen
10 empreses
més subcontractades
que a la seva vegada
subcontracten
3 subcontractades
en 4.
T'a perds.
És a dir,
comences a tirar del fil
i dius,
bé,
saps què?
Que al final
no denuncio ningú
perquè no sé
a qui he de denunciar,
quin nom he de posar
en el meu paperet
de la denúncia.
En aquest sentit,
tots els ciutadans
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que ahir es van quedar
5 hores
sense transport públic
poden denunciar
per negligència
algú?
Poden.
Per poder,
poden, no?
Estem donant idees.
No sé si ens escolta
a Barcelona.
Perdona,
la llei és per tots, eh?
Sí, sí,
no sé si ens escolta
a Barcelona,
no per això dic
que estem donant idees
d'actualitat.
És que si encara no ho han fet
que vols que et digui
jo m'ho fan seria, eh?
Ho dic,
no,
però realment,
clar,
a veure,
sempre hi ha...
la figura de la negligència,
pot haver-hi aquesta cosa?
Sempre pot haver-hi
un responsable,
però mira,
parlarem de la negligència
i vaig a fer
d'advocat del diable,
d'advocat boi,
d'advocat dolent.
Quan dius del diable,
en quina part et posa?
Dels usoris o de la companyia?
Ja saps que aquí
sempre intentem fer
la justícia, no?
Els dos platarets, no?
Per una banda,
es pot denunciar,
pot haver-hi negligència,
pot haver-hi imprudència
per part dels tècnics,
per part dels que estan preveient,
per part del senyor...
Del senyor de la màquina
que fem l'esborany, no?
Efectivament,
pot haver-hi negligència
d'un o altra
i sempre hi ha
el responsable últim,
que en principi
és el que està gestionant,
que pot ser
l'empresa contractada X
o l'administració pública,
perquè a vegades
són empreses privades,
depèn, no?
Però tot això
és fruit d'una...
Fes una llista de sigles
de tothom que hi ha
en una obra d'aquest tipus
i no te l'acabes.
És que, a veure,
moltes vegades
és tant o més difícil
verificar,
investigar
sobre a qui demandes
que no pas fer-ho.
És a dir,
a veure,
tothom té clar
que fer un esborany,
vull dir,
la història,
els fets,
quan tu amb una demanda
exposes els fets,
moltes vegades
li dius al client,
escolta,
miri,
digui'm què ha passat.
I si no són fets,
tots els fets
tenen una possibilitat
d'una...
És com escriure
un petit relat, no?
Escolta,
miri,
tal dia
jo anàvem al tren
i va arribar amb retard
perquè en sec
m'ha van dir
que hi havia un esborany,
etcètera.
Després hi ha
la part tècnica
que l'encarrega
amb uns pèrits,
amb uns experts
que diuen
que això s'hagués pogut evitar,
que no s'hagués tingut
que generar,
etcètera,
etcètera.
I després hi ha
l'investigar,
a veure qui està intervenint
en aquella obra
i clar,
has d'anar burxant
i mirant,
etcètera.
I per una cosa et volia dir,
així com pots reclamar,
amb més o menys dificultat,
clar,
després ells te contestaran
amb més o menys motiu,
no estic justificant,
però insisteixo
d'advocat del diable
que esclar,
escolti,
això estava dintre
de les previsions
de l'obra.
Tota obra comporta
aquests riscos,
no?
Aquest risc,
aquest límit,
aquesta frontera,
el jutge,
cada advocat
defensarà una postura
i el jutge
té a veure
si s'han passat
o no de la línia.
És a dir,
si aquesta reiteració
durant tres dies seguits
d'un cada dia
un forat extra,
no sé qui dèiem
una tertúlia radiofònica
un dia d'aquests,
diu clar,
a les vies del tren
sempre hi ha forats
perquè entre vies,
però clar,
abans un altre
contertuli deia,
bueno,
però estem parlant
d'un es veurant
que evita que passi el tren,
no?
Aleshores,
a veure,
jo dic el mateix,
aquesta línia,
el passar del forat
a un forat
ja més considerable,
a nivell de risc,
a nivell del grau
de negligència
i imprudència,
a part d'investigar
qui és
o qui pot ser
o quins poden ser
els responsables,
es té a veure
si s'han passat
de la línia o no.
Clar,
és el que dèiem
de la intervenció quirúrgica,
no?
A veure,
si s'ha actuat
utilitzant els mitjans
que s'havien d'utilitzar
i, a veure,
per donar un exemple
i això és com,
estem parlant
d'una via del tren,
no?
Però això és com
si un el van operar
d'aquí i l'operen d'allà
i fan el forat
una miqueta més allà.
Escolti'm,
oh,
no,
ha sigut el metge
que l'obria.
Ho han fet al forat
on no l'havien de fer,
perquè no ve d'un mil·límetre,
segons l'operari
que estava tragint
en la màquina,
no dic que sigui el cas,
però podien dir,
tira, tira,
tira, tira,
doncs mira,
ja has tirat,
no?
És el que pot passar.
Als advocats
també s'us pot acusar
de negligència.
També tinc que donar idees.
No, home,
i als periodistes
també se'ls podria
acusar de negligència.
També se'ls pot acusar
i amb la nostra feina...
Als tècnics de ràdio no, eh?
Bé, ja ho veurem,
ja ho veurem.
No,
però amb la nostra feina
també tenim situacions
amb les que ens podem
una o passada a la línia, no?
Per exemple,
si ens saltem un termini,
se'ns pot
demanar per negligència
o imprudència.
Sí que no ho has fet
diguem-ne a propòsit,
però que senzillament
se t'ha passat.
Tenia un any
per presentar
o s'acaba,
sempre hem d'anar
molt de compte
i són coses
que ens apuntem.
Però després hi ha
un tema
molt freqüent
que és, bé,
a veure quan se t'encarrega
un assunto,
hi ha gent que se li encarrega
en assuntos
i bé,
bé,
el client sempre exigeix
molta rapidesc
però tu segueixes un procés.
A vegades requereix
doncs de setmanes
o mesos de treball,
de feina, d'investigació,
de negociacions
i el client
diu, escolti,
vostè s'ha passat dos mesos
de la data fixada,
escolti, quina data?
No vam fixar cap data.
Oh, però perquè s'ha retreçat
amb la presentació
de la demanda.
Clar, aquí ja és
un tema més difícil
perquè és la paraula
d'un contra l'altre,
etcètera, etcètera.
És a dir,
en totes les professions
hi ha casos molt evidents
i en casos intermitjos
amb els quals
es ha de valorar
i sopesar
en base a tot
el que s'ha fet,
s'ha parlat
i una sèrie de circumstàncies
sí a aquesta línia.
I és una línia
que a vegades
pot estar més a l'esquerra
o més a la dreta,
pot estar en un cantó
o en l'altre
i que cas per cas,
tornem a la casuística,
hem de valorar
i mesurar
en base a aquests paràmetres
que avui hem delimitat
en un caire general
però que és molt difícil.
No puc extraure
una conclusió
de dir, sí,
miri, aquest senyor
ha incorregut amb negligència
perquè es té que valorar
molt moltes coses.
Però mira, Víctor,
i soc optimista
i positiva.
Jo intueixo
que sense conseqüències greus
tots a la vida
alguna vegada
ens hem vist afectats
per la negligència d'algú.
Un funcionari,
un professional,
nosaltres potser
també hem estat negligents
sense vulguer-ho,
lògicament,
com ho diu expressament
aquest terme,
però que dius
el temps que he d'esmerçar
i els diners
que m'he de gastar
no m'hi val la pena.
Per tant...
No, no,
i a veure,
cada advocat
pot actuar
quan te venen a fer
les consultes
sobre la reclamació
però aquesta dificultat
que deia
que comporta
a la vida
el fet
de posar
una reclamació
òbviament
jo amb el client
sempre
crec que es té
que deixar-li ben clar
que té dret a reclamar,
que hi pot haver hagut,
es pot haver ultrapassat
pel professional X
la línia,
que hi poden haver elements
per valorar-ho
però com són plets
amb un resultat
mai garantit
al 100%,
que òbviament
la despesa
econòmica,
personal
i encara que no ho sembli
inicialment
a nivell psicològic
amb el fet que
molta gent es pensa
exactament,
es pensa que
anar al jutjat
i això va
contra la nostra professió
però crec que és així
ho tinc que dir amb sinceritat
que anar al jutjat
et solucionarà
els problemes
de
la ràbia
que tens
contra aquella persona
escolti que s'ha passat
perdoni
ja se li passarà amb el temps
el fet de reclamar
ves que no li porti
encara més problemes
perquè
sentar-se al jutjat
comporta un procediment
en moltes ocasions
poc agradable
i vull que ho deixarem
per un altre dia
perquè a vegades
una negligència
de l'administració pública
ens pot fer capgir a la vida
d'una manera important
però aquest és un altre tema
que necessitaria
de tot un programa
molt bé
Víctor Roca
com sempre
moltíssimes gràcies
per la teva col·laboració
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
molt bé
gràcies