Ara passen set minuts a dos quarts d'una del migdia.
Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui el Pep no ha vingut sol,
ha vingut molt ben acompanyat del Jaume.
Bon dia, Jaume.
Bon dia.
I la veritat és que prèviament,
mentre anàvem escoltant la publicitat,
bé, vostès escoltaven la publicitat,
nosaltres el que estàvem fent era aprofitar aquests minuts
per comentar algunes de les qüestions que tractarem avui.
La presència del Jaume, avui entre altres coses,
perquè és una persona molt d'esports d'aventura,
molt de natura, molt de muntanya,
ens va avui a parlar d'una vessant seva,
que és el tema del parapente.
Es diu parapente?
Sí, sí, correcte.
És aquest el terme.
I clar, el primer que jo li he comentat,
i que segur que vostès també li diuen,
oi, quina por.
Doncs mirin, parlant, parlant, dic,
home, doncs tanta por, tanta por no fa,
perquè l'entusiasme amb el que ens parlava,
jo dic, oi, això s'ha de provar com a mínim una vegada a la vida.
Crec que sí, crec que sí, crec que sí.
A més, és controlat total i la seguretat per davant de tot.
Home, jo després de veure el currículum del Jaume
i l'experiència, perquè a més també
és autor de la ruta dels refugis de la serra dels Montsant
i les muntanyes de Prades,
que això ho reservem per un altre programa.
Sí, sí.
L'enganyarem perquè vingui un altre dia.
No, ell content, ell content.
Però avui podem i volem parlar del tema de parapente,
no només perquè sigui una activitat probablement desconeguda,
en realitat, tot i que ens fascina,
veure com altres la fan,
sinó que fins i tot els podríem proposar
que vostès ho provessin, ben tutelats.
En parlarem immediatament perquè, a més a més,
la setmana vinent, el cap de setmana vinent,
coincidint amb les eleccions,
ells es tiraran, en aquest cas, a la muntanya.
Sí.
Un cop hagin votat, si ho decidien, esclar.
Hi ha una trobada molt interessant a Cornedella de Montsant.
Per deixar el màxim temps possible el Jaume, què et sembla?
Comencem, Pep, per l'agenda
i després entrem en el Montparapente?
Una agenda així una miqueta ràpida,
perquè moltes ja les vam parlar la setmana passada.
Cal recordar, això sí,
per el que és de feixuda,
la quarta marató de muntanya a Berga,
que és el dia 20,
són 42 quilòmetres i 24,
dues curses.
Llavors, a Cambrils hi ha una cursa amb BTT popular,
amb sortida des de l'Ajuntament de Cambrils
fins a la Mare Déu de la Roca.
Està molt bé.
No hem parlat sempre de Mare Déu de la Roca,
doncs ara tenen una oportunitat per arribar-hi.
Llavors, com a Rides,
a llavors sí, hi ha el Ride Eco,
que és el que, bueno,
més o menys és el de les facultats,
per dir-ho d'alguna manera.
No sé com estaran ja els...
les entrades, per dir-ho d'alguna manera,
per dir-ho d'entrades,
perquè potser ja participar estarà ple, no?
Però, bueno, per veure-ho,
com ho munten aquest any d'una manera
que passen dos i tres camins pel poble,
de llavors sí,
llavors la gent així des de fora ho poden mirar, no?
Llavors, i comentar simplement
que vam parlar la setmana passada
de la cursa popular al Cap de Creus,
ja en vam parlar,
i el dia 27,
també coincidint aquí,
no és que no els agradi el parapent,
sinó que, bueno,
ja la tenen de cada any,
hi ha la cursa de pauls de muntanya,
que, bueno,
també és feixudeta.
No està malament, no està malament.
Doncs, bueno,
ho deixem aquí
i llavors ja li donem aquí...
Doncs sí,
el protagonisme,
el Jaume,
aquesta cita a Cornudella,
que és dissabte i diumenge,
explica'ns una miqueta
qui organitza,
quin és l'objectiu,
perquè no és només per persones
que vulguin participar-hi,
sinó que,
com a espectadors,
és una activitat molt bonica
de veure, també, no?
Sí, sí,
al parapent una de les coses
que més agrada a vegades
és poder veure-la
com a acompanyant, ja, no?
Nosaltres aquest any
fem una prova
de la Lliga Catalana,
puntuable per la Lliga Catalana,
aquí a la zona del Montsant.
Ens trobarem tots
a Cornudella de Montsant,
que és el poble Unió Visc
i estic molt a gust amb tots.
Quina sort que tens.
És que demoració.
Quina enveja,
que fa més de la verda, eh?
A nosaltres ja hem d'anar
i ell no cal.
Ja hi és, mira.
Així qualsevol fa parapent.
Exacte.
Si el dia no pinta bé
per volar,
agafo la bicicleta
o agafo les bombes
i vaig a explorar racons
que sempre n'hi ha,
de nous,
tot i que hi visquis cada dia.
Aleshores,
la prova, com dèiem,
serà el 26 i 27,
o sigui,
el cap de setmana vinent.
I com a punt de trobada
pels qui vulguin gaudir
d'un espectacle
de molts parapents
enlairar-se,
serà la Serra de la Mossara
en l'antic campament
dels Castillejos.
Suposo que molts,
doncs amb el cotxe
ja heu passat
a la zona aquesta
del campament militar.
És des del coll del Forja
per anar cap a la Mossara.
Exactament.
És la carretera obligada.
La carretera obligada
en direcció a la Mossara.
Aleshores, allà,
doncs ja hi trobareu
a les 12 del migdia
del dissabte i del diumenge
i trobareu, doncs,
hi ha una sèrie de vehicles
i tots els pilots, doncs,
preparant-se per enlairar-se.
Normalment,
ens enlairem
entre la una
i les dues del migdia,
que és quan
les corrents d'aire
són més bones.
Sí, les tèrmiques.
Ah, això mateix,
les tèrmiques,
perquè el Pep
ja ha fet alguna coseta.
Em paràvem.
Jo veig el temps
de TV3 cada dia.
Alguna cosa
aprendré, no?
També, també.
com a sisòbares
i tota aquella cosa.
Això, això.
Sí, sí,
pels pilots
el temps
és el programa preferit,
sense dubte.
I bé,
llavors, doncs,
a les 12 del migdia,
com us deia,
si us hi apropeu,
podreu veure, doncs,
40 o 50 pilots
alhora
com surten
i com s'enlairen
amb les tèrmiques, no?
És fascinant veure,
jo m'imagino
que fer-ho encara més.
Com a espectadors,
quin és el lloc
més adient per veure?
Bé,
aquí a Castillejos
potser és un dels envols
més bonics,
més agradables
perquè hi ha espai
per tot arreu
per veure els pilots, no?
Hi ha altres envols
que s'hi ha de pujar
amb 4x4
i estan una miqueta amagats.
Aquí arribareu
amb el vostre turisme,
us podeu posar
al costat dels pilots,
pràcticament,
i veure el moment
d'enlairar-se, doncs,
com van volant
per l'abesant
de la Mossara.
Des de la zona
del Forja, diguéssim,
fins a les centenes
als repetidors
de la Mossara.
Tot aquest abesant
és el que volarem
i bé,
sentats sota una sombra
podeu veure
els parabéns.
Que bonic.
amb un dels pobles
de Vilaplana
i del Forja,
tot allò.
Tu fa 15 anys
que fas parapent, no?
Bé, sí.
Vaig començar
amb ganes
i encara estic aquí.
Com és que...
Com ho vas conèixer?
Com vas prendre contacte
per primera vegada?
Bé, l'oportunitat
va ser precisament
aquí a Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
el seu regidor d'esports,
fa 15 anys.
Doncs van promocionar
un curs de parapent,
que aleshores sí que era
molt desconegut,
i una miqueta
agosarat, també.
I bé,
va ser com
només
l'intenció
de poder volar,
de poder estar allà dalt
sense motor,
amb una sensació
realment màgica.
I bé,
com tots els
parapentistes
que hem començat,
una vegada
que estàs allà dalt
et costa molt
deixar-ho.
Hi ha molta diferència
entre l'ala delta
i el parapent,
a banda de la forma,
com si diguéssim
en quanta experiència
de volar.
És una molt bona pregunta
perquè molta gent,
i és normal,
ho confon,
i és bastant diferent.
O sigui,
el parapent,
per entendre'ns fàcil,
és com un paracaigudes
més allargat,
o sigui,
més...
que planeja millor,
perquè el paracaigudes
normalment cau,
i l'ala delta
ja és una estructura rígida
que permet
fer vols més llargs,
potser amb més prestacions,
però és molt més
també exigent
en quant al pilot.
És més delicat,
podríem dir.
Més arriscat, també.
Sí, perquè s'aterra
a 30-40 per hora,
ja has de saber
calcular bé l'aterratge,
i en canvi,
un parapent aterrem
a 10-12 per hora.
Pràcticament,
són dos passos.
Clar, vostès diran,
home,
però amb això dels vents,
dels corrents,
s'ha d'aprendre qualsevol persona,
no pot agafar un parapent
i llançar-s'hi,
no, s'ha de fer un curs, no?
Evidentment, evidentment.
Potser el que ha evolucionat
més amb el parapent
ha sigut amb aquest tema
de formació,
reglamentació,
perquè no hi haguessin
aquests pilots,
diem-ne...
Suïcides.
Suïcides,
una mica de vídeo de primera, no?
Sempre hi ha algú, no?
Sí, encara hi ha algú
que va...
Sí, i si tens
una mala experiència
de començament,
com va passar a mi,
també...
Però tu no anaves amb motor?
amb un...
Sí, a l'Uteliger, sí.
Tu anaves amb ultrallocer.
No, i va, i va.
Però ara que parlàvem
del parapent
i de l'Ala Delta,
vaig voler provar l'Ala Delta
dient allò que passa.
No, no,
que jo ja en sé.
És allò que té
de les primeres vegades
que sempre diu.
En l'Aida,
molt bé tot això,
però clar,
després has d'aterrar.
És que allà no et quedes
perpetuament, eh?
Llavors la tècnica d'aterrar,
més o menys,
te l'expliquen,
la domines,
però és una sensació.
No n'han de posar
ni un matalàs ni res
quina gent més desagradable.
No, de veritat,
no m'hi vaig deixar les dents,
ho parlàvem l'altre dia
rient els dos,
i no he tornat a fer
ni li dic a ningú
que ho torni a fer sol.
No, clar,
perquè és el de sempre,
la mala experiència
doncs fa que no tornis.
Preparar-te,
ja en parlarem allò
de la possibilitat
de fer-ho sense experiència
amb un expert,
però per preparar-te,
per fer-ho tu sol,
és a dir,
jo demà et dic,
Jaume,
jo vull fer parapente,
vull que m'expliquis
quines són les passes
que he de fer,
els cursos,
m'he de comprar el parapent,
m'he d'apuntar a un lloc,
a un club,
a una entitat,
perquè clar,
explica-ho tot una mica.
Molt bé, molt bé.
Bé, en principi aquí,
per proximitat,
tenim el Club de Vol a l'Aire,
que tenim una web,
amb qualsevol buscador
trobaríeu el Club de Vol a l'Aire,
i allí doncs ja teniu
unes primeres informacions
dels cursets que es fan,
que és un d'iniciació,
per començar,
són cinc dies,
si t'agrada
i no has tingut cap mala experiència,
pots continuar un segon curset,
que és el de perfeccionament,
podríem dir,
o nivell dos,
i allí ja et preparen,
en aquest segon curset,
per la prova de l'examen
i per aconseguir
una titulació bàsica.
O sigui,
serien dos cursets
que es poden fer
amb dos estius,
hi ha qui els agrada tant
i ho fan amb el mateix estiu,
cinc dies i cinc dies,
i després fas ja l'examen.
Amb aquest examen
tens una titulació bàsica
que et permet,
atenció,
per volar sempre en grup
i en pilots
més experimentats.
Ah, però no individualment.
No per anar...
A veure,
és com el submarinisme,
no?
Pots tenir moltes nocions
i molta formació,
però sempre s'ha adequat
anar en grup.
És molt aconsellable
anar sempre acompanyat.
I tu anaves a la...
Vinga,
a la valenta.
Jo aquest...
No,
aquest que passa
que vaig anar potser...
Ja són els pedals.
Potser vaig anar
amb un que era encara
més valent que jo,
no?
I això...
Nosaltres que som aventureros,
nosaltres un parapent...
I bueno,
estic molt content
perquè no m'hi vaig deixar els dents.
Jo me n'alegro
que estiguis bé
i pogués estar
entre nosaltres
en aquests moments.
Així em serveix
per donar consensos a més.
No, home,
ben fet.
Jo des de fora
i sense entendre
ni un borrall
a mi no em dóna
la sensació
que sigui una activitat arriscada.
Ben fet, eh?
Ben fet.
Sí, sí, sí.
O sigui,
com tots els esports
i els de risc,
no hem de dir que no,
tenen unes regles,
diguéssim,
hi ha unes regles d'or
en quant a vents,
en quant a orografia,
en quant a aterratges...
Llavors,
s'han de seguir
molt al peu de la llet
aquestes regles, no?
Vull dir que
de vegades
portem dues o tres setmanes
sense volar
i ja toca
i tinc ganes
però el vent no està
adequadament
i hauríem de saber
dir no.
Això ens passa
amb el windsurf
i altres activitats
d'aigua també
que...
Sí, sí.
Tens tantes ganes
de sortir
i aquell dia
no és el dia
més adient.
Jaume,
de totes maneres
parlaves d'aquests cursets,
són complexes...
Bé, no...
Fàcil, fàcil,
no, deu ser,
perquè si no
tothom faria així...
Tampoc no és res fàcil.
Intentem fer-los
bastant fàcils
perquè són grups reduïts,
o sigui,
són cursets
composats
de quatre o cinc alumnes
i dos monitors,
o sigui,
el que és
el control
del curset
és força
bo,
perquè són
dos monitors
per quatre o cinc persones.
Quasi individual.
Quasi individual.
Sí, aleshores
el que es fa
és molta progressió,
és a dir,
el primer dia
no volem,
tothom vol volar
però el primer dia
no saltem.
El que fem
és el que se'n diria
control de la vela
amb una pendent d'herba,
inflem el parapent
com si fos una cometa,
un estel,
i quan ja veiem
que tens un bon domini
del parapent al terra
és quan fem
petits salts
de 10,
15,
20 metres
i així anem progressant
fins a fer vols
de 300 metres d'alçada.
Clar, però i ara penso
aquests primers salts
de 10 metres
amb aquest parapent
que és una cosa enorme,
deu ser una mica
de dir
ai,
si ja sóc al terra.
Sí, sí,
efectivament
de seguida
els alumnes
volen més
i volen progressar,
però clar,
hem de veure
que l'inflada
del parapent
i la sortida
serà perfecta,
perquè en pic
estàs a 10 metres del terra
ja és igual
10 que 200,
és dominar el parapent
a l'aire
i que no et faci
cap mala impressió,
no?
Això també recomanem,
aquí jo també
estic potser
una miqueta
interessat,
però ho recomanem,
que es faci
un vol biplaça
abans d'entrar
en un corset
de parapent.
Sí, perquè
t'apuntes,
comences
i resulta
que veus
que allò
de les alçades
no és el teu,
que no és el mateix
volar amb avió
que amb parapent.
Això,
el que dèiem,
primer,
si ho veus
amb una persona
professional
que t'ensenya
i te diu
que no passa res,
si fem tot el que hem de fer,
doncs llavors ja ho tenim clar.
Clar, jo demà vinc aquí
a Cornudella
i et dic
Jaume,
vinga va,
vull fer un vol biplaça
d'aquests,
estic veient unes fotografies
i aviam,
en principi
sembla que jo sec
i no he de fer res.
No,
disfrutar.
És una estructura metàl·lica
aquesta...
No.
Com és?
Perquè clar,
jo veig que a la fotografia
parlem d'aquest
tàndem.
Sí, sí, sí.
Que hi ha una petita estructura
que no sé com és
i aleshores
és com si portessis
el pilot
que series tu
en aquest cas
porta la persona
com si fos amb braços.
Quasi bé,
sí,
la fotografia es veu així
molt conjunts.
Bé,
tant el pilot
com el passatger
se'ls hi posa
una cadira
semirrígida,
una cadira semirrígida
vol dir
que quan estàs dreta
la cadira queda
com tota l'esquena
plana
i quan hi ha
tan laires
que fa la forma
de cadira.
Ja saps allò
quan tens...
M'està pujant per l'estona
perquè l'estic visualitzant,
eh,
que guai.
una cosa
que hem d'aclarir bé
és que tant el passegger
com el pilot
s'enlairen.
Dius,
no, no,
saltarem.
No, no,
ens enlairarem
perquè els biplaces
sempre es fan
amb bastant de vent,
una brisa moderada,
perquè
amb dos passos
puguis ja
enlairar-te cap a dalt.
No tinguis
que arribar,
com deies,
a un penjat
i llançar-te,
sinó que realment
abans d'arribar...
Ah, aleshores no saltem
en el biplacer.
Abans d'arribar
a el que és el final
de la vessant
i et vaig dient
corre, corre, corre
i tu dius
això no ho veig clar,
en sec notes
que els peus
ja estan a l'aire
i estàs corrent
com els dibujos animados,
saps allò que corren
és a l'aire?
Sí, sí,
i llavors ja
doncs
dic tranquil·lament
que te sentis
i et poses còmode.
És xulo, eh?
A més,
i la perspectiva
de l'aire,
això sí,
és completament diferent
a tot el que
estem acostumats
per aquí, no?
Per molt que...
Si jo he volat,
sí, he volat amb un avió...
No és el mateix.
Això no, no.
Quanta estona
estàs volant
en un vol
ordinari de parapent?
El que podeu fer vosaltres,
que m'imagino
que és una cosa així
molt lliure,
o aquest de tàndem,
aquest de primera experiència
acompanyats?
Sí,
en principi
el vol de tàndem
es recomana
a tots els pilots
que estem ja federats
i titulats
en Catalunya,
fent vols
de 15 a 20 minuts.
Aparentment,
potser no són molts,
però és una sensació
molt agradable.
Perquè s'ha pogut comprovar
que quan hi ha més
d'aquest temps
i no estàs acostumada
pot agafar un caire
una mica
com de mareig,
perquè és una mica
de muntanya russes.
Aleshores,
aquests 15 o 20 minuts
són fenomenals.
I aterrar al mateix
lloc que has despegat,
llavors ja és...
Clar,
i tens ganes de més.
Que és que deis
calla't que
potser,
normalment,
teniu cadascú de vosaltres
els que us hi dediqueu,
per exemple,
a tots aquests esportistes
que us trobareu
a Cornudell
al cap de setmana.
Cadascú té el seu parapent?
Efectivament.
Llavors ja passem
a la titulació de pilot.
És que no és una raqueta
de tenis, això.
No, no.
És un aparell car,
perquè són uns materials
molt resistents.
Què pot costar
un parapent bo
d'aquests que feu servir vosaltres?
Doncs el parapent sol
uns 3.000 euros,
3.000 euros,
i després hi ha la cadira
que pot tenir
diferents compartiments
per posar
els instruments de vol
que són el GPS,
l'altímetre,
la ràdio,
unes galetes
i una miqueta d'aigua.
Un paracaigudes normal.
Un paracaigudes d'emergència,
efectivament.
Sí, sí, sí.
Portem tot.
I, doncs,
bueno,
tot l'equip pot ser
sobre els 4.000-5.000 euros,
no?
Però quan un comença
també agafa
uns models més bàsics,
que no vol dir
que siguin menys segurs,
només que són...
Com qualsevol pràctica esportiva.
Sí, sí.
Com que no saps
si t'has de dedicar,
no fas una despesa molt gran
i després, doncs,
vas fent.
Efectivament.
Alguna cosa deu tenir, eh?
Que la majoria de gent
que ho prova
repeteix.
Jo,
tots repeteixen, eh?
Menys tu.
Jo, no,
jo a la delta, eh?
Però, a veure,
tornaria a anar,
però pas a pas,
com diu la Jaume.
Tu al tàndem,
amb el Jaume
i no fent aquí el valent.
Però, per exemple,
l'ultraliger,
el que dèiem
dels 10 minutets,
15 minuts,
igual,
quan fem el bateig d'aire
a la gent,
també amb 15 minuts
en tenen més que suficient
per gaudir de tot, no?
Em dóna la sensació, eh?
que deu donar
més sensació
de por,
de por d'inquietud
o així,
perquè això de por
és una paraula molt gruixuda.
L'ultraliger
més que el parapent.
Bé,
més,
són coses diferents.
Tu has provat les dues coses,
m'imagino, Jaume.
Sí,
són coses diferents,
però, per exemple,
el parapent,
com és lliure,
és una llibertat
que dic jo, no?
L'ultraliger...
És la gasolina,
el rassol...
A més,
el xiloll que fa l'aparell, no?
I tot això
disvirtua una mica, no?
Tot i que vas amb el teu casc
i tot, no?
Però,
a mi m'agraden
les dues coses, eh?
M'encanten
i aquí
l'amic Jaume
encara més.
Hi ha alguna limitació?
Ara penso, home,
a edats m'imagino
que hi ha un mínim,
un màxim no,
perquè depèn de com
es travi la persona.
Ja suposo que...
Bé,
en principi,
per el que seria
el tàndem,
podem agafar
passatgers
des de
nanos petits.
Jo he fet la meva filla
amb cinc anys,
que si m'escoltés
segurament estaria recordant-ho.
La que estava preocupada
era la seva mare,
evidentment.
Amb això no es passa.
Però els nanos
s'ho passen pipa
perquè, clar,
la sensació de por
no la tenen gens
i gaudeixen plenament
del vol.
I després,
fins a edats també,
bastant avançades,
de 65 i 70 anys,
persones simplement
que els agrada la muntanya
i que volen experimentar,
doncs,
la visió des de dalt,
no?
Potser et pregunto
una bajanada,
però jo ho pregunto.
En determinades pràctiques esportives,
fins i tot aquestes,
el tema de l'impacte
en les articulacions,
ja aquí té una mica de por,
sobretot persones
que puguin tenir
alguna dificultat.
En aquest sentit,
fent el tàndem,
persones que tinguin
algun problema
en les articulacions,
és poc recomanable?
O potser això
els crea
una certa recança?
Bé,
normalment,
sempre demanem
que no hi hagi
cap fractura recent,
que no hi hagi
cap problema
d'òsia,
no?
De totes maneres,
jo poso a vegades
una anècdota
d'un noi
que va volar
com a tàndem,
que, bueno,
no es lligava molt bé
les bambes,
com ara és moda,
doncs,
no lligar-se a masses coses,
i just enlaireu-se
es va perdre
les bambes,
tal com ho dic,
o sigui,
la seva mare,
que estava allà
fent-hi la fotografia...
Segur que eren de marca,
a més a més.
Les va perdre
només enlairar-se.
I, clar,
una vegada en vol,
ja que no em podíem tirar enrere,
veig que estava
amb els peus
i els mitjons a l'aire,
no?
I, clar,
l'aterratge
tenia que ser
precis i suau,
perquè, clar,
anava descalç.
Bé,
aleshores vaig agafar
una zona
que hi ha una herba
molt tubeta
i vam aterrar allà,
no?
I el noi,
doncs,
va xalar molt del vol
i s'ho va passar molt bé,
només que la bronca
de la seva mare
després...
Perquè les va perdre.
Les va recuperar.
S'aterra bé.
O sigui,
el pilot,
en aquest cas,
és el que ha de fer
l'aterratge
el més suau possible
i, pràcticament,
ja et dic,
persones grans...
I en la zona
on esteu vosaltres
hi ha bons llocs
per aterrar?
Perquè, clar,
hi ha tanta muntanya...
Sí,
bé,
molts,
molts tampoc,
però la zona
que està el tàndem...
Però els teniu localitzats,
no?
Sí,
aquí està,
tenim els de la zona,
ja,
quan vénen pilots de fora
ho recomanem,
on hi ha zones
per aterrar
que estiguin lliures
de camps elèctrics
i aquestes coses.
Per fer guies i mapes
també deu anar molt bé,
no?
També?
Sí,
sí,
sí,
de fet,
al final hi vas anar
a la mola
des de Riudoms,
mola,
que...
I tenia que anar,
el que passa
que va caure un aigua...
Ah, sí,
tens raó,
tens raó.
No vam poder fer-ho.
És que volia seguir
des de l'aire
tota la cursa,
que això és un dels avantatges
que té el paramotor
i el parapent.
Quin és el trajecte
més llarg que has fet?
Entrem una miqueta
en el teu terreny
més personal.
Sí.
Bé,
amb el camp de la competició
o distància lliure,
s'han arribat a fer
més de 100 i 200 quilòmetres
d'un sol vol,
no?
Aquí a Catalunya
ara hi ha un rècord
que fa 10 anys
que n'hi ha engolbat
i nosaltres volem intentar
batre'l des de la zona
de la Sènia,
de Galsport,
intentar creuar
la màxima distància
de Catalunya possible.
Ala,
que això és...
Tot a base
de tèrmiques
i ascendències,
no?
I aquí,
l'entrenament que fem
a Montsant,
per exemple,
un vol que vaig fer
vaig sortir de Montsant
i vaig anar
a les Borges
i quan li vaig dir
al company
que em tenia que recollir
un cotxe
em va dir
les Borges,
les Borges del camp,
no, no,
les Borges Blanques
i havíem aterrat
allà a prop de Lleida.
O sigui,
el parapent
quan el domines
pots fer distàncies
força, força llargues,
però són molts anys.
Sí, clar.
Hem de demanar-li al Jaume
que torni un altre dia
perquè per continuar
parlant de parapent
i d'aquesta ruta
dels refugis,
que és una guia magnífica
que l'ha dit
a Tal Piolet,
és una guia
que segur que està molt bé
tota una sèrie de mapes.
Volen provar-ho?
Doncs, home,
aquest cap de setmana
no és un bon moment
perquè tenen la competició,
però en tot cas
ara fa un temps magnífic.
Van al Parc Natural
del Montsant,
hi ha una web,
m'imagino,
un telèfon,
en demanen
pel Jaume
o l'Estéfano.
Sí,
l'Estéfano
és l'altre pilot titulat
que també fa vols
i parla en anglès
per si són
persones turistes
angleses.
Clar.
I bé,
com a punt fàcil de trobar
és l'oficina de turisme
de Cornudella.
Perfecte.
Allà us donen ràpidament
tota la informació.
Us truquem un divendres
i aleshores jo suposo
que ens direu
o sí o no
en funció de la previsió
del temps també.
Per tant,
no tenim sempre
la seguretat
de poder fer-ho, no?
Sí,
sempre queda reservat,
però 24 hores abans
amb un SMS
o trucada directa
us diem si es fa o no
perquè davant de tot
la seguretat.
El temps vola
més que el parapent.
Sí,
està clar.
Moltíssimes gràcies,
Jaume,
per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer
fins a una propera ocasió.
Moltíssimes gràcies.
Pep,
fins a la propera setmana.
Avui no t'he deixat parlar.
No voldràs venir mai més.
Quan venen convidats
no et faig cas.
A més,
tot el de volar
és fascinant.
La una,
les notícies.