Ja he arribat aquí als estudis de l'Avinguda Roma i la saludem, encantats com sempre.
Cristina Barber, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Esteu que no pareu a la biblioteca.
Saps, ara quan havies arribat, és que tenim molta feina.
T'imagines aquelles biblioteques d'abans, no?, que la gent estava mà sobre mà.
Entrava un senyor gran, normalment, seia allà.
I ara no, ara és tot el contrari, és un no parar allò, eh?
Això devia ser abans, doncs.
Home, abans et parlo, però molt abans, eh?
Ara tenim gent, abans d'entrar, ja tenim cua.
És increïble, hi ha més de veritat.
Si vostès no s'ho creuen, un dia passin, avancen, a les 10 menys 5, per davant de la biblioteca pública, i és increïble.
Jo crec que Tarragona és l'única ciutat...
Però no em facis propaganda d'això.
Sí, dona, sí.
Que no et dic que ja tenim cua abans d'entrar.
Que hi ha cua cada dia per entrar a la biblioteca.
És extraordinari, sí o no?
Dona.
Sí, sí, sí, Cristina, és extraordinari.
Un mica menys de públic, també hi hauria més de sus hores.
No, no, va, no ens posarem d'acord, però és igual.
Els posarem d'acord en que esteu fent moltíssimes activitats també dins la Tardó Literària.
Aquesta setmana en teniu una de molt important.
I a més, organitzada amb motiu de l'activitat que ja fa temps ho heu a terme amb el Club de Lectors.
Doncs mira, si et sembla, comencem per aquesta.
Sí, perquè si no se'ns podria oblidar i fora...
Que no t'oblidis de venir.
No, no, jo estaria allà.
Justament, doncs mira, un dels actes ja finals de la Tardó Literària,
perquè està programat pel dia 29 de novembre,
com que a la Biblioteca, doncs sí, fem diferents activitats,
hem pensat de fer una cosa relacionada també amb la literatura,
però no amb la poesia, com molts actes s'han fet a aquesta Tardó.
N'hem fet nosaltres també i altres entitats,
però aquest hem pensat d'una cosa una mica diferent.
i volíem dedicar a una sessió del Club de Lectors
al periodista polonès Rydas Kaptschinski.
No sé la primera part si li pronunciem massa bé.
Jo sempre ho dic del cognom només i així, sé que no m'equivocaré.
Que s'ha mort, va morir a començaments del 2007
i va ser una persona, doncs, molt prestigiosa dins de la seva professió.
I fonamental dins del periodisme més honest, segons diuen.
Va ser nomenat, no sé si, periodista del segle XX,
el millor, periodista d'aquests títols,
i va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Hastúries de Comunicació l'any 2003.
Bé, però, com a lectors, el que ens interessa és la seva obra,
que ha escrit, com saps, molta literatura de viatges,
però que va més enllà, no?
Sí, sí, sí, va a l'anàlisi, va entre l'antropologia,
el periodisme i la literatura de viatges.
Doncs hem escollit un títol, hem escollit el darrer,
perquè normalment ens fa gràcia llegir el darrer.
I el darrer és Viatges amb Herodot.
Potser és el més complex, però també hem recomanat,
per exemple, Evan, que és una novel·la...
Bé, una novel·la.
És la seva visió de l'Àfrica quan hi va anar cap als anys 50.
Un periodista que venia de l'Europa de l'Est,
perquè ell és de Varsovia,
i que el destinen per primera vegada a la seva vida fora de Varsovia,
que era la seva il·lusió, marxar, però potser no tan lluny.
I no amb una visa oro, precisament,
sinó que anava també bastant amb una amal davant i una altra al darrere.
És a dir, que és molt senzill la descripció
i després de la lectura de moltes de les seves obres
em fa l'efecte, per les dues o tres que m'estic mirant,
que saps més de la història d'aquell país,
perquè ell no et vol fer una literatura.
Et fa literatura, perquè t'apropa d'una manera recreada,
però saps, aprens molt de la història,
de molts conflictes que encara perduren ara, no?
La seva tesi era claríssima per poder explicar el que passava en algun lloc
que t'havies de mimetitzar en aquell lloc.
És a dir, no podies ser un observador europeu
que contemplava una altra societat, un altre conflicte.
T'havies de formar part d'aquella societat.
I moltes vegades això ho tenia molt clar,
que havies de començar per la llengua de l'entorn en què eres.
Doncs bé, per arribar amb aquest autor, com tu ho saps,
anem a la sessió del dia 29.
Hem convidat el periodista Lluís Foix,
que és una persona que ha escrit molts escrits sobre Kaputxinsky,
perquè ell és una persona que l'admira.
El Lluís Foix, doncs, ens estem referint a l'exdirector de Mitjans com La Vanguardia
i que actualment...
Ara és director de La Vanguardia Digital.
Ara és director de La Vanguardia Digital
i, a més a més, molta gent el segueix, els animats a Catalunya Ràdio, amb una tertúlia.
Doncs bé, i ja explicarem la seva bibliografia.
I hem convidat, doncs, una periodista que es diu Yolanda García,
és a dir, que estàs convidada, recorda-ho,
a fer de conductora i de moderadora d'aquesta sessió,
perquè hem pensat, doncs, que la teva trajectòria com a periodista,
doncs, que es llueixi allí al costat de...
Viatges d'Heròdot...
A dos quarts de set de la tarda.
Dos quarts de set, un acte obert a tothom.
És un acte obert a tothom.
El que recomanem, per tal de poder, com que no tenim una gran...
ni gran ni petita se sala d'actes,
ho fem a les dependències mateixes de la biblioteca.
Els prestatges de la biblioteca la gent va seient com si fos un llibre,
els col·loquen allà, sí, a la gent que hi va.
Una mica atapeïts, és possible que hi estem,
però hem de tenir una previsió de quanta gent,
de més a més, a part dels del Club de Lectura, venen.
I per això, si truquen a la biblioteca,
els demanarem el nom i el telèfon
per tenir una previsió, doncs, del lloc.
Viatges d'Heròdot, a banda de ser la darrera obra publicada de Kaputschinski,
lliga molt bé amb l'esperit del Club de Lectors,
perquè, a més a més,
diguem-ne que pot mostrar tota la seva trajectòria.
No és que sigui un llibre de memòries,
ni un llibre de resum, però sí que parteix des dels inicis
i va donant la seva visió del món.
I és allò que diuen avui dia,
els diaris no poden recollir aquest tipus d'informació,
i el món editorial, el món del llibre,
és el que està recollint, d'alguna manera,
la tasca que fan aquests periodistes de vocació.
Exactament.
En tot cas, recordar que el dia 29
no comentarem únicament aquesta obra.
El comentari pròpiament de l'obra
el farem posteriorment la gent del Club de Lectura
i qui sí vulgui afegir per curiositat.
Aquest dia 29 el que farem és una aproximació
al personatge del periodista Kaputschinski.
Molt bé.
Tothom és convidat i avui la Cristina ens ha portat llibres.
Ha portat dues novetats damunt la taula,
físiques i després ressenyes,
perquè és que la pobra sempre ve carregada
i tampoc és cas de que...
També ens volíem fer un recordatori.
Encara hi ha més coses d'agenda?
Sí, perquè la ruta balader
que s'havia de fer aquest dissabte
al Benissanet,
organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona,
es va haver de suspendre's
per qüestions alienes a la biblioteca.
Ja vam avisar tota la gent apuntada,
que eren més de 60 persones.
Sí, ens ho van dir perquè vam estar parlant
amb l'associació de balader de Benissanet.
És una llàstima perquè era el colofó
a tota aquesta setmana d'actes
que tanta acceptació ha tingut.
Nosaltres vam participar
amb la conferència inaugural
amb el Xavier García
el dimarts passat
i després cada dia s'ha presentat
un dels llibres del...
Desombillà.
Del brader desombillà.
El colofó era el dissabte
a la sortida aquesta
i estem ara treballant
a veure si abans de Nadal...
Per tant, s'ajorna, no se sospèn.
S'ajorna, s'ajorna,
però no sabem quin dia serà.
Intentarem la data del 15,
perquè no hi ha masses dates ja,
intentarem que sigui la data
del 15 de desembre,
però en tot cas les persones
que haguessin estat apuntades,
com que tenim el seu telèfon,
els hi tornarem a proposar
la data quan ja la tinguem confirmada.
Molt bé.
Ara ja sí?
Ara ja sí.
Què vols que parlem?
De Conrad, per exemple?
Jo, quan he vist que has portat...
l'ha portat i té mèrits,
és que la Cristina...
Mirin, eh?
Pesa.
Pesa el llibre.
La ràdio s'ha d'expressar tot
amb so, no?
Clar, i com expresses aquest llibre
que a més és de...
Els amants de la lectura
i els amants sobretot de Conrad,
que són moltíssims,
xalaran d'allò més
perquè hi ha com 430 pàgines
de Conrad.
Fantàstic.
Bé, hi ha fotografies també.
També, dona, també.
I índex i apèndix i tot això.
Acaba de sortir una biografia
del John Stape
que es titula
Les vides de Josep Conrad
publicada per l'editorial Lumen.
Ja veus la fotografia d'ella
a la portada, quin senyor, no?
A més és la imatge clàssica i tòpica
que tenim tots de l'autor
del Cor de les Tenebres.
Doncs jo crec que és una biografia
però que es pot llegir
com una novelassa d'aquelles, no?
Perquè una persona que té...
Quatre centes pàgines.
Ja diu Les vides de Josep Conrad
doncs ja ens dona una pista
del que ens pot oferir
aquesta gran biografia
de l'autor del Cor de les Tenebres.
Aquesta biografia es publica ara.
Ja se n'havia publicat.
Publica Lumen, no?
La publica Lumen
i aquest any fa 150 anys
del naixement de Josep Conrad.
I amb motiu d'això
realment ara els suplements diaris
estan traient molta informació d'ell
i s'està recuperant ell.
No ho dic amb esperit de crítica, eh?
Només com a comentari.
Que sort que hi hagi aniversaris
perquè tu vas a buscar
el Cor de les Tenebres, per exemple
i trobes unes edicions antigues
trobaves unes coses així molt estranyes
i ara afortunadament
doncs amb el tema del 150è aniversari
probablement es torni a editar obra
i hi ha gent que diu que a veure
que depenem molt d'aquestes coses, no?
I sí que és veritat
perquè has de celebrar el naixement
o la mort i tal.
Però bé, és una ocasió...
Només per aquest motiu ja està bé,
per poder reditar l'obra.
Per recuperar coses
que amb motiu
que hi ha una mica d'actualitat
sobre el tema
doncs mira
a la biblioteca ho veiem
fem un expositor
d'aquestes
de les commemoracions
i es busca molt
això justament
perquè
la novetat
novetat
ens interessa
però passa molt
Cristina
jo me'n recordo
quan es va
d'acord que era una traducció
al català
i el que hi havia
era en castellà
quan es van treure
els viatges d'Imbatuta
al català
que és una edició extraordinària
jo recordo
que us ho treien
de les mans
quan a la biblioteca
teníeu els viatges
d'Imbatuta
en castellà
potser dels anys 70
en una edició
de l'editora nacional
i mai de la vida
ningú us hagués demanat
els viatges d'Imbatuta
per tant
ja va bé
que passin aquestes coses
però llavors
la mateixa editorial
i fa una lletra més grossa
que també és una de les demandes
que avui en dia
sembla que no
però la gent busca també
un format de llibre
més actualitzat
li posen una etapa
més adient
de vegades l'ha fet un artista
tot això
el paper
perquè clar
el paper
la qualitat del paper
trobar-te unes obres
complertes
amb paper bíblia
i amb una lletra
de mil·límetre
doncs ja no et ve de gust
llegir-te allò
només hi ha aquell erudit
que sap ja prèviament
sobre el contingut
d'aquest llibre
i que te'l voldrà
tant amb el format que sigui
ni que li donis
mitja estripat
però nosaltres
també volem arribar
al lector
que et erudit
per descomptat
però al lector
que ha nous lectors
obtenir nous lectors
i els hi posem
una informació
dels autors
i que sigui
una motivació
per la seva lectura
doncs bé
us recomanem
us recomanem molt
no només les obres
de Josep Conrad
sinó
que també moltes
s'han portat al cinema
i sinó
a més a més
aquesta magnífica biografia
a més a més
il·lustrada
amb fotografies
amb apèndix
amb mapes
amb arbres
genealògics
és a dir
que conred
destripat
totalment
té una pinta
increïble
aquest llibre
una qualitat
està molt ben editada
i el paper
molt bé
a veure
que ja
l'amagarem per aquí
després us porto
una altra novetat
en català
molt novetat
que és el Premi
Carlemany 2007
la darrera novel·la
de Jordi Coca
la darrera novel·la
de Jordi Coca
que es titula
La noia del ball
per qui recordi
El metall impur
que era una novel·la
gairebé de 500 pàgines
més que la del Conrad
aquesta
aquesta
aquesta és una novel·la
petiteta
i jo crec que
és una novel·la
que em sembla
que tindrà força
acceptació
perquè ens parla
perquè ens parla
ens parla
una mica
d'un tema
semblant
que ja havia tractat
a sota la pols
està relacionada
amb les anteriors
però es pot llegir
independentment
exacte
llavors ella
ell diu que
ha tret elements biogràfics
es titula
La noia del ball
i la noia del ball
diu que és la seva mare
que diu que és una senyora
que amb 82 anys
encara se'n va ballar
cada setmana
però suposo que
deu treure records
de la vida
de la seva mare
que no sé
se suposa
que també hi deu sortir
el seu pare
perquè parla també
de la part
de la Barcelona
anarquista
i de la part
també més negra
de la Barcelona
anarquista
no només
ja se para
com si hi hagués
hagut dos anarquismes
el més
el més
de la Barcelona
de l'esperanto
de l'amor lliure
tot això
però llavors
hi ha
l'anarquisme
més de la FAI
que va tenir
una sèrie
d'impactes
és a dir
hem superat
aquella etapa
de bons i dolents
i ara estem entrant
la literatura
també està entrant
en el que és
la línia
de recerca històrica
cercant
les actituds
els perfils
dels diferents grups
Jordi Coca
fa això
amb les seves novel·les
jo crec que
amb les seves novel·les
il·lustra capítols
de la història
perquè per exemple
el tema del metall impur
el tema de la immigració
a les fàbriques
de Barcelona
això hauria estat
molt poc tractat
aquest és el mèrit
de Jordi Coca
que relata
fets històrics
no te n'has de
aquest és molt més dolç
tot i que tracti
el tema de l'anarquisme
que ell s'ha comparat
amb Rodoreda
ell diu que no vol ser
que li agraeix
que el comparin
amb Rodoreda
perquè no l'hi comparen
amb qualsevol
però voguem dir
no té aquest aire
tan dolç
de la Rodoreda
sentimental
en el bon sentit
del terme
l'argument
és que una dona
explica al seu fill
els primers 26 anys
de la seva vida
aquesta dona
és d'una condició humil
vulnerable
i fràgil
potser per això
ja se compara
una mica
amb personatges
de Rodoreda
viu a Barcelona
però va néixer a Menorca
i n'enyora el mar
el sol
i les olors
a la fàbrica
on treballa
descobreix
la cultura anarquista
dels anys 30
l'esperanto
la natació
el ball
la lluita
per la justícia social
però l'home
amb qui es casa
encarna
l'altre anarquisme
el de les tenebres
de la incultura
la violència cega
i la imposició
de la por
després
els esdeveniments
són un remolí
embrutidor
la guerra
la revolució absurda
els bombardeix
feixistes
la repressió salvatge
i la injusta
del franquisme
La noia del ball
ens diu
és una novel·la
que cal posar al costat
de sota la pols
i també
és el retrat femení
d'una dona temorida
que busca estratègies
per sobreviure
mitificant la seva infantesa
i construint-ne
una resistència secreta
en el seu interior
És curiós
que les dues posicions
del moviment anarquista
les traspassi
a una relació personal
de parella
no?
La plantejament
és original
i a més a més
potser alguna vegada
havíem vist
l'anarquisme
d'un sol color
i aquí veiem
també un anarquisme
més
també en positiu
Molt bé
Què més tens?
Això sembla
un mercat
és fantàstic
Bé
Aquest també
el posem damunt
del Conrad
Va
I ara
a veure
volia portar
una novel·la
que se n'està parlant
i que em penso
que es farà
a la pel·lícula
que és
una novel·la
que és
l'elegància
de l'arissó
de la
Muriel
Barberi
Sí?
No tinc ni idea
de qui és
Sí, sí
Està posada en català
i està publicada
en català i en castellà
Sí, sí
que ens interessa parlar
vull dir
de l'elegància
de l'arissó
Si tu dius que ho sé
doncs ho sé
però no tinc ni idea
de qui és
Si no ho saps
ho saps ho saps
Ja callo
Diu
Que ningú s'escapanti
per la quantitat
de premis
amb què ve avalada
l'elegància
de l'arissó
Ui
De l'arissó
Ui, Cristina
La segona novel·la
La primera d'aquesta autora
es diu
La golosina
No la conec
No la conec
La llaminadora
Jo no la conec
traduïda el català
aquesta
Bé
L'autora és francesa
Jo trobo que aquesta senyora
sembla que tingui
paral·lelismes
amb l'Anna Gavald
Saps que també és francesa
Però l'Anna Gavald
és molt coneguda
ja aquí
Sí
A tu t'agrada molt
l'Anna Gavald
A mi no m'acaba de fer el pes
És molt francesa
I aquesta em fa l'efecte
que també
Jo soc més britànica
Tu ets més francesa
No, però
em fa l'efecte
que
que a veure
m'ho crec
Si diuen que té tants premis
doncs a veure
No li haurà donat
perquè sí
El seu mèrit tindrà
A veure
També té una
imminent adaptació
cinematogràfica
És a dir
que no sé si portava
el mateix títol
però és possible
i ens diuen
que no és una operació
de màrqueting comercial
ni d'un cap vestit
de llibre
Avui has vingut
amb ganes de fer
Rissos
És una magnífica novel·la
amb ganes de fer
lectors
Original
tensa
i honesta
que explica
a més a més
una història
carregada de sentit
amb personatges
poc comuns
i molt ben treballats
Diu
L'argument
s'estructura
a partir d'un esquema
molt simple
Tres vides
s'entrecreuen
i a l'entrecreuar-se
canvien completament
el que el destí
aparentment els depara
La portera
d'una finca
règia de París
això és molt
de l'Anna Gavalda
René
diu que intenta
sempre dissimular
la seva impressionant cultura
i sensibilitat
ja que òbviament
no són adequades
a la seva categoria
i condició
Paloma
una nena de 12 anys
veïna de l'immoble
que té una intel·ligència
calaparadora
i que ha decidit
que acabarà
amb la seva vida
quan compleixi els 13
Una cosa Cristina
si no arribes a dir
el nom i el títol
de l'autora
Podria passar com ella
Perfectament
l'Anna Gavalda
la sinopsi
d'una de les moltes novel·les
d'Anna Gavalda
Potser és una senyora
que copia l'altra
i això està per veure
Ho llegirem
I després hi ha un tercer personatge
en el triàngul
que és un senyor japonès
que arriba com a
nou habitant
de l'edifici
I d'això faran una pel·li dius?
Que curiós
Sí, sí, sí
L'Elegància de l'Erizo
El títol ja està bé
Després diu que
bé
res no és el que sembla
amb aquesta novel·la
i encara l'hem d'acabar
no podem avançar-les més
Més coses
Bé, doncs us convidem
que vingueu a
Que has portat el del Basiligros?
No, no l'he portat
No l'has portat?
L'he portat en ressenya
però bé
Està molt llegit
Fa l'efecte que l'has llegit
Sí, ja l'he llegit
Doncs explica'ns-ho
No, no, no
Jo no penso explicar el llibre
Els llibres s'han de llegir
No s'han d'explicar
És que encara no el tinc llegit
Però això no el vull comentar
Superbendes, eh?
Superbendes
Sí, i en canvi
doncs sembla que sigui
una cosa
que no ho semblava
que hagués de ser
Superbendes
una cosa
basada en l'honor
de
Nasi de Treblinka
Que és un llibre reeditat
després de moltes dècades
però és un
ara ja
tu saps que estan sortint
moltíssims llibres
que estan revisant
la història
de la Unió Soviètica
postrevolucionària
i bé
és un llibre
que va estar
un període molt ampli
és un llibre molt dur
d'una gran duresa
lògicament
si està parlant
de la guerra
Ara, per a aquells
que els agrada
el totxo
en el bon sentit
de la paraula
és a dir
que tu agafes
i dius
me l'acabaré o no
si no estàs disposat
d'acabar-te'l
no el comencis
perquè és un llibre
contundent
i és un llibre
llarg
no està malament
jo no penso fer
crítica literària
que no
doncs una lectora
ens el va demanar
no?
sí
i el tenim
el teniu
i molt prestat
el teniu
és el llibre
del Vasili Grossman
que no recordo
ben bé el títol
potser
Vida i destino
Vida i destino
molt bé
doncs Cristina
recordar en tot cas
aquest acte
del dia 29
quarts de 7
de la tarda
Lluís Foix
el títol
l'acte porta el títol
Caputxinsky
vist per Lluís Foix
i jo hi afegiria
doncs presentat
per Lluís Foix
però com que són
tots de la casa
ens quedem amb Lluís Foix
i tot l'altre
som els de la casa
escolta Cristina
una cosa
Lluís Foix i Lluís Foix
i parlarem una miqueta
del Caputxinsky
potser
i jo m'imagino
que el que passarà molt
és que els lectors
i tothom que vingui
tindran tendència
a parlar del periodisme
que s'està fent ara
perquè una cosa
portarà a l'altra
veuràs com que serà
bé per això
t'hem convidat
perquè el col·loqui
pot ser
no només literari
sinó que vagi
el tema
de la professió periodística
doncs jo crec que
entre periodistes
quedarà la cosa
i ja acabareu
la tardor literària
com a biblioteca
però continuareu
em fa l'efecte
que sí
que és el darrer acte
que marquem
dins de la tardor
tot i que no ho sembla
un acte
perquè no és gens d'aquí
aquest tema
però bé
ens ha semblat
adequat
de posar-ho
també
del Club de Lectura
molt bé Cristina
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins al proper programa
fins al proper programa
Gràcies, bon dia