Obrim el temps a la tertúlia,
temps per comentar l'actualitat d'aquest dimarts 17 d'abril.
Com us dèiem, avui amb quatre convidats tenim una tertúlia paritària
i a més tenim una tertúlia amb polítics i amb periodistes.
Els polítics són avui dones.
Carme Duc, regidora de Convergència i Unió a l'Ajuntament.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Rossell, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
I els homes són companys periodistes.
Jordi Salvat, director del Mest Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I Octavi Saumell, company de la redacció del Diari Tarragona.
Octavi, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats comentarem l'actualitat del dia,
una actualitat molt municipal, podríem dir,
moltes qüestions avui que ens deixa la celebració d'alguns plenaris
ahir a l'Ajuntament de Tarragona,
amb decisions preses per unanimitat,
el tema de la canonja i el tema de la part alta i de la llei de barris,
tot i que segurament en algun cas com el de la part alta
en matisos dels diferents grups municipals,
però en fi, tenim el tema començant per la canonja
i començant pels companys periodistes.
Sembla que ja tota la feina s'ha fet aquí,
s'ha fet bastant bé,
hi ha acord i unanimitat entre Tarragona i la canonja
i ara caldrà veure quin és el procés
que segueix el tema a la Generalitat i a nivell de Parlament.
Com ho veus, Jordi?
Ja queda menys.
A veure, l'important és que els dos ajuntaments
ja han arribat a un acord
i crec que ha sigut un procés bastant modèlic,
més comptant que són ajuntaments amb color polític diferent,
crec que és una cosa, l'administració ha sigut llarga,
però ha sigut bastant modèlica.
I ara està en mans de la Generalitat,
no de la Generalitat del Parlament, si no m'equivoco.
I està molt bé perquè, clar, una cosa,
la que no sé qui li va prendre la independència,
la va prendre el règim franquista.
Per tant, jo crec que és molt positiu que sigui ara
el Parlament de Catalunya,
la màxima autoritat democràtica aquí a Catalunya,
que pugui arreglar aquesta injustícia
que hi va haver als anys 60.
Hi ha alguns problemes jurídics,
perquè hi ha en el règim actual,
perquè un nucli conceixi de l'independència
hi ha aquest problema dels 3 quilòmetres
que ha d'haver entre el nucli
del nucli que s'independitza,
diria, la ciutat de la qual s'independitza,
però sembla que hi ha voluntat
per totes les forces polítiques catalanes
que es pugui salvar d'alguna manera,
o és un canvi legislatiu aquest petit dos matis,
i que la Canonja, a finals del 2008,
segons tot apunta, pugui ser independent.
Octavi.
Home, en la línia del Jordi,
sembla que es torni a la normalitat.
La Canonja fins al...
Em sembla que era el 3 de març de l'any 63,
va ser un municipi independent
i pels motius que ha dit el Jordi
a l'època franquista
va deixar de tenir independència.
Crec que el procediment que s'ha portat
està sent modèlic
i crec que ara no tindria sentit
que si dos localitats, dos ajuntaments
es posen d'acord per la segregació,
no tindria sentit per molt
que la llei digui que han de ser 3 quilòmetres,
doncs que no puguin...
Bueno, que ha arribat un acord
i que la gent tira enrere això.
crec que a veure si la Canonja per fi
torna a ser un municipi independent
que fa molts anys que estan darrere
i que des de Tarragona
doncs ja s'ha arribat a l'acord
sobretot econòmic
pel que fa a la indústria química,
els impostos a la indústria química
i si una vegada ja estan d'acord
amb tot això
no veig que hi hagi cap problema.
I des de l'Ajuntament?
Com ho veuen?
També bé?
Tot són flors i violes?
A veure, jo hi he estat
a la comissió paritària de Tarragona a la Canonja
avui dia han estat dos anys durs, eh?
No ha sigut tot flors i violes.
Dic durs perquè les negociacions eren dures,
perquè estàvem parlant de modificació
d'un terme històric,
perquè estàvem parlant
que el municipi de la Canonja
es quedarà pràcticament amb un 70%
de la totalitat
de tota la zona industrial
que té aquest moment,
vull dir, la part química
de la química.
Hi havia temes peluts
que jo crec que els hem sapigut
portar amb una dignitat important.
A veure, partíem amb un avantatge,
que era que tant Tarragona
com la Canonja teníem clar
que la Canonja havia de tornar a ser un poble
i que, per tant,
les negociacions han sigut dures,
però sempre han sigut positives
per anar a trobar una solució
que agradés als dos municipis.
En quant al que comentàvem a vosaltres,
que això ara està en mans del Parlament,
doncs sí, està en mans del Parlament,
hi ha el petit problema,
o gran problema, com s'ho voleu mirar,
de les tres condicions
que posa en aquests moments la Generalitat
per poder segregar-se a la Canonja,
o millor dit,
perquè la Canonja torni a ser un municipi.
Llavors, Esquerra,
ja fa quasi bé un any,
vam fer una proposta
en el Parlament de Catalunya
que, en casos de la recuperació
dels termes històrics,
en aquest cas, doncs,
de la Canonja
que hi pogués haver
una de les tres condicions
que no es complís,
perquè Canonja
en compleix dos,
o sigui, compleix
l'acord de modificació
del terme municipal,
vull dir,
les dues poblacions
estem d'acord
en canviar unes línies de lloc,
i també el fet
que els dos municipis
quedaran econòmicament autònoms.
El que no volia el Parlament
és que tornés a passar
una altra cosa
com va passar amb Badia,
que Badia li han donat
l'autonomia municipal
i és deficitària
i cada any
la Generalitat
els ha d'ajudar a pagar.
Això ni a Tarragona
ni a la Canonja passarà.
L'única cosa
que la Canonja
no compleix
són els tres quilòmetres
entre els dos nuclis.
Llavors,
el que demanàvem era
no canviem la llei
totalment,
però donem aquesta opció,
que en el cas
que hi hagi municipis
que en l'època franquista
van ser accionats,
ara puguin tornar
a tindre
la seva autonomia,
fallant
un dels punts.
Carme.
I així estem.
Bé, jo quasi bé
ja s'ha dit tot.
Estic d'acord
amb el que dien els companys
que ha sigut
una negociació
llarga i dura,
però
sabem tots
que hi havia la voluntat
i hi havia
la necessitat,
penso jo,
de tornar
aquesta independència
a un municipi,
a un poble
que l'hi van prendre.
Aleshores,
a partir d'aquí,
els dos ajuntaments
han estat treballant,
ha sigut molt dura
la negociació,
tal com diu la Rosa,
encara que jo
no hagués estat
dins de la comissió
aquesta,
però doncs ho sé.
I sí que,
torno a dir,
ara és degut,
és degut,
està en mans
del Parlament.
Jo vull pensar
que serà,
que s'ho mirarà
doncs de la manera
que cal
i que hi ha
la voluntat
d'aquests dos municipis
o d'aquestes dues poblacions
que volen
recuperar
d'alguna manera
aquesta independència
i recuperar
la personalitat,
que no la perdula,
que no en ja,
però que els hi convé,
no?
I que tenen,
doncs jo penso
que el Parlament
ha de ser,
ha de tenir en compte
la veu dels dos municipis
i com diu la Rosa,
si més no,
encara que no es compleixin
les tres condicions,
aquelles,
diguem-li,
circumstàncies
que van fer
que aquests municipis
se fusionessin,
doncs s'han de tenir
en compte
que va ser una cosa
forçada
i és de llei,
dic jo,
que puguin tornar
amb la seva independència.
I surt algú perdent,
especialment?
Clar,
en unes negociacions
sempre se cedeix,
no?
Sempre hi perd,
clar,
un perd una banda
i un perd per l'altra.
Està cal tant
amb la química,
clar,
a veure,
Tarragona...
Perquè pot haver-hi
la sensació a priori
que, clar,
Tarragona perd
perquè perd una part
del seu municipi
i, en fi,
la Rosa ja explicava
una part important
del polígon.
Clar,
des del punt de vista
tarragoní estricte
es pot tenir la sensació
que es perd una part.
Però no sé
si aquesta és la sensació
tampoc dels tarragonins,
de la gent de carrer.
A veure,
jo crec que,
malgrat els anys
que la Canonja
ha estat, doncs,
dins el municipi
de Tarragona
per la unió
que hi va haver
per l'acord
dels dos alcaldes
franquistes
de l'època,
ni la Canonja
ha perdut mai
el seu esperit
de poble
i la prova està
en detalls
tontos.
Vull dir,
tu poses
Mars Ricard 3
a la Canonja
i la carta t'arriba.
No cal que posis
Tarragona.
Vull dir,
en canvi,
si tu poses
un carrer
i poses
el millor
Sant Pere i Sant Pau
et ve
escolta,
has de posar
Tarragona
a la Canonja.
Mai t'ho han dit,
mai t'han tornat
una carta.
Ja sé
que és un exemple
tonto,
però vull dir
que jo penso
que la gent
de Tarragona
i la gent
de la Canonja
sempre han sapigut
que això
s'havia de tornar
a separar.
S'ha de 40 anys
són molt pocs.
Vull dir,
hi ha gent
que té 50 i pocs anys
que se'n recorda
quan la Canonja
esdeixia en pandèmia.
No,
hi ha gent de 60,
70 o de 80.
Mira,
nosaltres tenim militants
nostres d'Esquerra
Republicana
a la Canonja
que et van repetint
allò com
la gota malaia.
No se n'oblideu
que som un poble!
I és veritat
i tenen raó,
som un poble.
Per tant,
no tenen la sensació
que surt perdent
clarament Tarragona.
A veure,
jo penso
que no ho hem de mirar,
això.
nosaltres estem parlant
sempre d'un altre tema,
és recuperar
aquella identitat
d'aquell poble.
És evident
que en tots aquests anys
totes les poblacions
de Catalunya
i d'Espanya
i d'arreu
han anat canviant,
han anat evolucionant
i la vida,
les circumstàncies,
la globalització
ja tan recorreguda
ens porta a tot això.
No podem pensar
qui hi perd,
qui no hi perd.
Hem de pensar sempre
i penso
que la que hi ha
dins de la mentalitat
dels dos ajuntaments
és ser coherents
i ser justos
amb allò
que va ocórrer
en el seu moment
i tots volem
que la cosa
torni a recuperar,
que la que no ens recuperi
la seva identitat
i estem totalment d'acord.
Perdem,
no perdem?
I si no hagués passat?
Com estaríem ara?
Que hauríem perdut?
No podem pensar això,
no ho pensem.
Però a més hi ha
una altra cosa
que no es penseu
que ara al Parlament
de Catalunya
d'aquí un any
digui senyors
la canonja
torna a ser
municipi independent
i que a partir
d'aquell moment
passem tisurada
això per tu
i això per mi.
És gradual.
És gradual.
Hi ha una moratòria
doncs
que Tarragona
anirà cedint
part dels impostos
de la química
d'una manera progressiva
perquè, clar,
Tarragona
tampoc pot prescindir
avui
de tots els impostos.
No podem.
I la canonja
no es pot fer càrrec
de tots els serveis
que li està donant
Tarragona
ara en aquest moment
de manera autònoma
a partir de demà.
Penseu que la canonja
està rebent
els serveis
de Tarragona.
Per tant,
tot això
aquest epoquet
s'ha d'anar...
En tot el dia d'ahir
va sortir
que ha sigut
una negociació
llarga,
complicada,
però modèlica.
doncs el traspàs
serà exactament
igual.
Un últim aspecte
sobre això,
l'acord arriba
a un mes
de les eleccions
municipals,
no sé si alguns
poden pensar
que els dos ajuntaments
han buscat
justament l'acord
propiciant això
que teníem
les eleccions
a punt
o justament
també ha estat bé
perquè així
abans de tancar-se
el mandat municipal
s'assolita l'acord
entre dues parts
com recordaves tu Jordi
amb dos alcaldes
de dos partits
polítics diferents.
El procés està engegat
des de fa ja anys,
per tant,
si he coincidit
una mica
en aquesta època
que falta res,
falta un mes i mig
per les eleccions,
però és com
quan parlem
també del pla general,
com parlem
del nou logotip,
parlem molts temes
que ens enganxen
ara quan estem
acabant el mandat.
Hi ha gent que diu
estem a final de mandat
però clar,
tot ha de continuar,
no ho hem de parar tot.
Jo penso que les persones
que ja han participat,
els responsables
d'un ajuntament
de l'altre,
de la comissió,
saben la feinada
que hi ha hagut
i el llarg
que ha sigut
aquest procés.
Ha coincidit ara,
però és evident
que no és una cosa
d'avui per demà
ni una cosa programada,
la traurem aquest dia.
No es va dir mai,
mai es va dir
que aquesta comissió
tingués una data
de caducitat,
o sigui,
ens vam posar a treballar
el 2005,
al començament del 2005
i es va dir
acabarem quan acabarem,
vull dir,
si ens posem d'acord
doncs ràpid,
el que passa
que hi ha un procés
a veure aquí,
s'ha de felicitar
els funcionaris
la feinada
que han fet,
perquè darrere
de la comissió
hi ha una batalla,
un batallón,
no una batalla,
un batallón
de funcionaris
treballant
que han fet
una feinada important,
eh?
Penseu que la memòria
és un totxo
de pam, eh?
Octavi,
tu veus
algun rarafons
electoralista
amb això o no?
Un mes i mig
sembla que tot
tingui rarafons
electoralista,
com deia el Jordi,
el tema del pla general
que porten 8 anys,
les obres,
que ara sembla
que acabaran
més de 40 obres
fins a acabar
la legislatura,
jo crec que el tema
de la cononga
s'hauria de mirar
més que en Clau Tarragonina
en Clau que en Ungina,
no?
Tornar a la normalitat
d'un poble
que no hauria
sigut mai
deixar de ser poble
i en fi,
ara mateix
tot pot
semblar
que sigui electoralista
però, bueno,
és un procés
que ja fa molts anys
i no crec
que tingui cap mena
de repercussió.
Molt bé,
doncs ahir,
com dèiem,
vam tenir dues sessions
plenàries
i en les dues sessions
va haver-hi
a Corsa
per unanimitat
també el tema
de la part alta
de la quarta convocatòria
de la llei de barris.
Creuen sincerament
que tenim alguna
possibilitat
tenint en compte
sobretot que ja hi ha
un altre projecte
en marxa
com és el de Camp Clar
i en una ciutat
com Tarragona
de, en fi,
de dimensions
mitjanes
només tenim el cas
de Barcelona
si no recordo malament
on hi ha més
d'un barri
on s'està actuant.
Creuen sincerament
que tenim possibilitats?
Evidentment.
Sí?
A veure, clar,
n'hem de tenir
de possibilitats.
Tota la feinada...
Home, possibilitats
clar que en tenim
però ho veu enviable.
tu preguntes
si tenim possibilitats.
Tota la feinada
que hem fet
doncs és per...
perquè pensem
que hi ha possibilitats.
Viable?
Serà molt dur.
Molt dur.
I espero que sigui viable
i que espero
que ens la donin,
vull dir,
que ens donin
el projecte aquest
perquè serà dur
perquè l'Ajuntament
ja en té
engegat un
de pla integral
i ara
apostem per un altre
però hi ha una oportunitat
que no hem de perdre.
Hi ha una convocatòria
a la qual ens hi podem presentar.
Sí que és cert
que l'Ajuntament
té una despesa econòmica
molt important
perquè
t'ajuda la Generalitat,
és evident,
però l'Ajuntament
ha d'aportar
una quantitat
molt important.
tenim dos projectes
però entre
que ens diguin
que sí o que no,
que torno a dir,
espero que ens diguin
que sí
i que comencem
i tal,
jo vull pensar
doncs
que ho hem de poder fer.
Barcelona té dos projectes,
dius només Barcelona,
però és que sempre
parlem amb Barcelona,
sempre parlem de Barcelona,
sempre ens mirem
i Tarragona.
Tarragona és una ciutat
complexa,
és una ciutat
que té una distribució
que poques ciutats
hi haurà importants
a Catalunya
que tinguin
la personalitat
que té Tarragona
o l'extensió
que té Tarragona
i amb la particularitat
d'un barri,
d'un altre,
d'un altre,
d'un altre.
Per què hem de pensar?
Tarragona sí,
ai perdona,
Barcelona sí,
Tarragona no.
Doncs Tarragona s'ho mereix.
A veure,
com ho veuen?
Jo crec que són
dos projectes molt diferents.
La Camp Clar
és un barri,
entre comences,
nou,
és un barri
que va néixer
als anys 60-70.
En canvi,
la part alta
és la part històrica
de la ciutat
i si mirem
ciutats properes
a nosaltres,
tenim un problema
amb els centres històrics.
Mirem valls
aquest cap de setmana
en funció de casa,
Reus,
també fa poc
hi ha hagut problemes.
Vull dir que
passen moltes ciutats
que el centre històric
està molt degradat,
se mira de construir
nous polígons,
noves unitats urbanístiques,
però en canvi
els centres de ciutats
queden envellida,
la gent,
una població molt envellida,
és on potser
una tasse d'immigrants
més alta
i clar,
potser la Generalitat,
la llei de barris
és una bona idea,
però potser,
clar,
es posa tot com un pot i pot
que igual s'ha de dividir
entre cometes,
una llei de barris
per barris potser,
entre cometes,
més d'extraràdi,
nous,
que potser
és una marginalitat.
De temes socials,
i altres urbanístics.
D'actuacions urbanístiques
i arquitectòniques
de barris
on hi ha tant per ser
molts de cases
amb mal estat.
I per això,
doncs,
esperem que la Generalitat
tingui aquesta sensibilitat
i valori que es tracti
de dos projectes
molt diferents.
I el tema aquest
de l'esforç econòmic
és important,
perquè recordem
que la meitat dels diners
es posa a la Generalitat,
però l'altra meitat
a l'Ajuntament.
Per tant,
l'Ajuntament de Tarragona,
si li donen aquest projecte,
tindrà dues actuacions
fortes econòmicament
en curs.
La pregunta seria
si l'Ajuntament
podria suportar
les dues càrregues alhora,
però en fi.
Ara, Octavi,
tu com ho veus?
Jo ho veig molt difícil
que li donin
la llei de barris
a la Peralta.
Primera,
perquè té una puntuació
molt justeta
i els problemes
que té la Peralta
que són del mal estat
dels edificis,
la llei de barris
no els cobreix.
Cobreix el tema
de les façanes,
el tema de les línies
d'autobús,
però el tema
propi de la Peralta
no el cobreix.
Ojalà,
tant de bo
m'equivoqui.
I si m'érem Balaguer,
a la primera convocatòria
li van donar Balaguer
i Balaguer
era
un centre
antic
i allà
allà anava bé.
No sé quin...
Però potser
tenim cascos àntics
més degradats
fins i tot
que el de Tarragona,
no?
Suposo que és el que vols dir.
Per exemple,
a la Peralta
la gent
hi va prendre alguna cosa
i surt per la nit,
no?
No crec que sigui
la idea
que tenen
de la llei de barris.
doncs...
Potser hi ha dos parts altes
a Tarragona,
potser.
Ara m'agrada.
Ara m'agrada.
Potser hi ha...
El carrer Major
divideix potser la part alta
en dos sectors molt diferents.
A la part alta
de Tarragona
tenim tota una part
que quan
l'alcalde
recesents
van muntar el Pepa
van començar
a treballar-hi
que doncs
és tota la part
diguem
mirant la catedral
tota la part
de la dreta
que està
més arregladeta
però tenim
tota la part
de l'esquerra
tots els voltants
de Sant Miquel
del Pla
de l'Art
de Toda
de Carrer Comte
tot aquell allò
està molt degradat
però molt
socialment
i
i la edificació
i clavegueram
i tot.
Mireu jo
ara ja no...
A veure
m'és igual
si la Generalitat
dona
dona
accepta
el programa
dins de la llei
de barris
m'és igual
m'és igual
perquè
el compromís
que agafa Esquerra
en aquest moment
i ja ho hem dit
a la gent
de la part alta
si la Generalitat
no dona
no inclou
a la part alta
amb la llei
de barris
ja la farem igual
hi ha un pla B
en casa
que no
no sé si
hi ha una necessitat
i de totes maneres
deixeu-me acabar
un momentet
una miqueta
jo no sé
si hi ha un pla B
des de l'Ajuntament
si és
no ens l'han explicat
però jo em comprometo
a partir del 28 de maig
a que hi hagi un pla B
a que aquest pla
s'ha de fer
i hi hagi el suport
de la Generalitat
on ho sigui
si la Generalitat
ha de posar
el 50%
no sigui
estem parlant
de 14 milions
i escats
l'Ajuntament
ha de posar 7
si l'Ajuntament
té clar
que durant 4 anys
que és el que dura
o 5 anys
el que dura
l'execució
del projecte
ha de posar 7
senyors
doncs
en 8 anys
en posarem 15
i si la Generalitat
no ens ho dona
començarem igual
i ens hi tornarem
a presentar un altre any
no passa res
perquè tu comencis
a fer el pla
i després t'hi tornis
a presentar
no t'has d'estar
amb les mans
a la butxaca
fins que la Generalitat
et doni el pla
és el que es vol fer
amb Sant Salvador
tenim clar
que s'ha de fer
el pla integral
a la part alta
ho tenim claríssim
doncs senyors
comencem-lo
si no ens donen
aquests diners
ja el tornarem a presentar
l'any que ve
o l'altre
és per això
que s'ha presentat
aquest any
hi ha la possibilitat
que no ens el donin
però com que és una necessitat
i s'ha de fer
si ens donen
aquesta ajuda perfecta
si no ens la donen
és que actuarem igual
però l'Ajuntament
jo insisteixo
en el que deia abans
em sembla que el Jordi
el tema del finançament
en fi
estem parlant
d'unes quantitats
pressupostàries
que em semblen considerables
per un Ajuntament
com el de Tarraona
tot i que no sigui un expert
en temes financers
però clar
si tenim en execució
el de Camp Clar
ara posem en marxa
un de la part alta
recordem que hi ha altres barris
que ja han aixecat el dit
dient
tenim Sant Salvador
fins i tot la part baixa
fa unes setmanes
va donar
però és el gran problema
és evident
però ja podrem suportar-ho
econòmicament
com a consistori
farem el que calgui
el que passa
que estem parlant
d'un pla
i d'una execució
de 50 programes
de 50 actuacions
i d'un període
doncs si no rebem
l'ajuda de la Generalitat
aquest període
s'haurà d'allargar
en el temps
però el que és evident
és que s'ha de fer
no podem nosaltres dir
mira doncs
no ho presento
perquè i si no m'ho dona
i si m'ho dona
el que no pot ser
és que nosaltres pensem
bueno
quan m'arribi l'ajuda
si haguéssim anat així
que haguéssim fet mai
alguna cosa
el problema és que
té unes necessitats
la ciutat
i la part alta
té unes necessitats
i és evident
i és per això
s'ha presentat aquest pla
i el que voldríem
és que ens donguessin
que ens l'autoritzessin
que l'acceptessin
però si no és així
el pla hi és
i s'ha d'actuar
i s'actuarà
el que passa
és que potser
si tenim previst
amb aquesta ajuda
amb aquesta injecció econòmica
que ens ha d'arribar
de la Generalitat
actuar
amb aquests
50 projectes
i amb una durada
determinada
molt marcada
aquesta durada
pot ser que s'allargui
una mica amb el temps
però és evident
que s'ha de fer
és el que dia abans
perquè mirem sempre
a Barcelona li donen
i Tarragona
és que Tarragona
té unes característiques
i té una
una particularitat
que s'ha de tenir en compte
i el govern
de la Generalitat
l'ha de tenir en compte
el que passa
que amb la
degradació
que hi ha
en aquesta ciutat
de Tarragona
molta culpa
l'ha tingut
l'Ajuntament
a veure
no s'ha preocupat
l'Ajuntament
de fer uns plans
de millora urbana
de dir
escolta
tenim aquest sector
molt malament
doncs
en comptes
d'anar
a fer edificació nova
i a inventar-se
polígons nous
anem a arreglar
el que tenim
en funcionament
a la ciutat
vull dir
ara ens ha petat
la part alta
però és que la part baixa
està exactament igual
però ha petat
la part alta
com peta
a moltes ciutats
perquè tenen
l'antiguitat
que tenen
i el temps que tenen
però no diguis
que no se n'ha fet
d'actuació
se n'ha fet moltes
la part alta
en els últims anys
ha canviat moltíssim
i li convé
canviar molt més
però ha canviat moltíssim
la part alta
uns quants anys enrere
no passava això
que diu ell
que us he comentat
de dir
ara hi ha gent
que s'hi va
que s'hi passeja
tots aquests restaurants
i tota aquesta vidilla
que té la part alta
quants anys fa que hi és?
i per què hi és ara?
per l'actuació
que fa l'Ajuntament
perdona
lògic
jo crec
perquè els tarragonins
han volgut rehabilitar
la part alta
i l'Ajuntament
a part d'arreglar
tres coses
que des que es va
fer el Pepa
no s'ha tornat a fer
res més en sèrio
la part alta
i ha sigut
els propis tarragonins
els que han anat
rehabilitant la part alta
han sigut els propis tarragonins
que amb alguna subvenció
en rehabilitat fa sanes
ha sigut la gent jove
de Tarragona
que ha volgut
anar a viure
a la part alta
ha sigut els propis tarragonins
amb el suport
que han donat
a l'Ajuntament
lògic
i han anat a trobar
a trucar a la porta
de l'Ajuntament
cada vegada
que els hi ha calgut
i han rebut sempre
la resposta
que els hi han pogut donar
no et puc dir
que a tothom
li hagi dit sempre que sí
però és evident
que la part alta
ha canviat
i ha canviat moltíssim
però per què ha canviat?
per l'actuació
de l'Ajuntament
l'Ajuntament
i els tarragonins
i tota la gent
que viu allà
s'han preocupat
de modificar
de canviar
aquesta imatge
que tenia la part alta
que no fa tants anys
que no s'hi podia ni passar
per alta i canonja
ja veig que per alta
sí que dona
de si de polèmica
per alta i canonja
com dèiem
protagonitzaven ahir
els plens municipals
va haver-hi unanimitat
tot i que ja veiem
que en el tema
de la part alta
hi ha matisos
sobre el que s'ha fet
o el que es pot fer
en el futur
però per acabar
la tertúlia
amb aquesta
configuració
d'elements informatius
d'estricte
caràcter municipal
ahir també
els grups municipals
de l'oposició
demanaven
de celebrar
un altre ple
pel tema
de la nova imatge corporativa
pel tema
del logotip
aquesta polèmica
que va arrencar
fa un parell
de setmanes
i ara
demanen
en fi
que es demani
demanen
el ple
per suprimir
la campanya
i suprimir
el logotip
començo també
pels periodistes
abans que em polemitzin
les regidores
com ho veieu
s'ha de canviar
s'ha de fer
el plenari
el plenari
s'ha de fer
perquè
hi ha una ordre
em sembla que hi ha
un termini
de 15 dies
segons
la llei municipal
tot i que semblava
que el ROM
el reglament
orgànic municipal
deia 4 dies
però em sembla que ara són 15
en definitiva
el pla s'ha de fer
4 per convocar
15 per celebrar
sembla que és l'última cosa
que ens han dit
15 laborals
15 laborals
que serien per tant
3 setmanes
però en fi
què hem de fer amb el logotip
primer els periodistes
Octavi
home jo crec que
no sé si està plejat
o no
el que és evident
és que és molt semblant
el de Sant Sebastián
de los Reyes
i sigui com sigui
sembla que estigui maleït
aquesta imatge corporativa
una imatge corporativa
que està creant
molta polèmica
que no acaba d'agradar
es veu
i jo crec que el millor
que es pot fer
és retirar el
perquè Tarragona
es mereix una imatge pròpia
una imatge que no
que no doni dubtes
i en fi
crec que
que ens mereixem
una imatge
millor
Jordi
home jo tinc la sensació
que tots els logotits
s'assemblen bastant
perquè primer se'l comparava
amb el de Gabà
després amb el de Sant Sebastián
de los Reyes
però clar també
amb el de Sant Sebastián
hi havia aquest document
que al final
des de l'Ajuntament
se dius del Govern
que és un document
de prova
que estaven fent proves
i clar ja surt la parò
de Sant Sebastián de los Reyes
compares dels dos
i dius
home s'assemblen
sí
però com s'assemblen
moltes altres coses
tot el tema
d'images corporatives
i de campanyes institucionals
els ajuntaments
inverteixen molts diners
i potser
d'altra banda
no és el que inverteix més
potser
si fiquem
per habitant
aquest logotip ha entrat amb el peu
ha entrat amb el peu
i jo crec que la polèmica
aquesta que hi havia
fa 15 dies
no hi hauria estat
si no s'haguéssim
en aquest període prelectoral
jo crec que això
arriba a passar
fa un any i mig
i no crec que aquest matí
tan mogut que hi va haver
després que els companys
del dia de Tarana
traguessin aquest tema
doncs jo crec que no hauria passat
que hi hauria pogut haver
doncs debat
enfrontament
però aquest enfrontament
tan visceral
que hi ha hagut
no crec que hauria passat
ara
el que diu l'Octavi
aquest logotip
doncs ha entrat amb el peu
i clar no sé si
s'ha de debatre
i un altre tema
amb el forçar-se aquest ple
queda en evidència
doncs que aquest govern
està en minoria
i clar
a veure
està en minoria
que és molt poc
per les eleccions
i clar
evidentment
ningú ha dit
doncs de fer l'emoció
ni molt menys
ni tindria cap sentit
però també queda clar
no va per aquí
però queda clar
el tema
que el govern està en minoria
que s'arriba
en aquest final d'etapa
doncs molt complicat
doncs per aquests moviments
que hi ha hagut
dintre els grups de govern
però el tema del logotip
el que diem
és un tema
que s'ha de debatre
i que és això
que ha entrat en mal peu
i que s'ha de veure
si s'ha de mantenir
o s'ha de retenir
a veure
govern i oposició que tenim
oposició primer
a veure
jo crec
que no és que hagi entrat
en mal peu
ni que
si això hagués patat
un any enrere
doncs s'hagués callat
a veure
no callat
però no tanta virulència
com hi ha
jo virulència
no ho sé aquí a la muntada
nosaltres
ens entenem
a veure
teníem els documents
els havíem vist
ens estaven plantejant
l'oposició
ens ho havien enviat
amb sobres tancats
no sabem
quins ho han enviat
i quan ho vam veure
ens vam esgarrifar
és que
no és que sigui
un document de treball
que dius
mira
hi ha un índex
que està copiat
ja ho sabem
que tots els manuals
poden utilitzar
el mateix índex
és que els punts
i les comes
estan copiats
és que la traducció
del català
del castellà
al català
és literal
és tan literal
que la màquina
que ha traduït
ha agafat
directores
per adreces
i tu estàs llegint
i no saps
el que estàs llegint
vull dir
a veure
jo ja puc acceptar
que és un document
de treball
ho puc acceptar
perquè l'has passat
a les empreses
que estan treballant
per l'ajuntament
a les editorials
que estan publicant llibres
perquè posin
el nou logo
si és un document
de treball
perquè l'estàs utilitzant
aquest és el problema
i què demaneu doncs
la supressió
demanem
que es quedi congelada
aquesta imatge corporativa
que es despenguin
totes les banderoles
que hi ha per la ciutat
que no s'utilitzi
i que tenim
uns equips tècnics
suficients a l'ajuntament
gabinets jurídics
i persones
x, x, x
i si no
doncs
anirem a
a informes externs
per tal
que es dictamini
què coi s'ha de fer amb això
a veure
el que no podem tindre
és un logo
que estigui
com a mínim
tacat
davant la possibilitat
d'un plagi
Carme
a veure
jo estic d'acord
amb el Jordi
això ha sigut
perquè
és en el període
en què estem
no
t'he deixat parlar
Rosa
deixa'm parlar
sisplau
a veure
que ens queda poc
de tertúlia
doncs jo trobo
que ha sigut això
mireu
hi ha molts logos
de diferents ciutats
d'Espanya
molts que s'assemblen
s'assemblen moltíssim
utilitzen més o menys
els colors
però el que és més important
i el que cal dir
és que hi havia una comissió
que estava valorant
tot això
cada grup
de l'equip
de govern
i de l'oposició
i del que està governant
tots tenien la seva persona
representant
dins d'aquesta comissió
i es valorava això
i tothom va donar
el seu vistiplau
amb aquest logo
i es va acceptar
aleshores
es va demanar
inclús alguna modificació
sé que es van presentar
a altres empreses
hi havia tècnics
hi havia polítics
jo no hi era aquí dins
els polítics van veure
el logo
quan ja estava triada
l'empresa
i després el que és molt fort
és que ara la Rosa
ens digui
és que a mi m'ha arribat
un sobre
i no sé d'on m'ha arribat
aquest sobre
que no sé d'on m'ha arribat
encara em confirma més
que a l'edat en què estem
algú està nerviós
i vol fer soroll
i no sap com fer-se
per desacreditar
l'equip de govern
no és cert
no es desacredita així
l'equip de govern
l'equip de govern
ha fet una feina
ha fet un concurs
s'han presentat unes empreses
però tot ha sigut correcte
una empresa ha guanyat
i aquesta empresa ha presentat
diferents propostes
i entre tothom
s'ha triat una proposta
i aquesta és la que hi ha
i no és solament
Sebastián de los Reyes
és que hi ha moltes poblacions
jo us diria
que mirasseu
el mapa d'Espanya
i mirasseu
i veureu
que n'hi ha moltes
que són molt semblantes
aleshores
jo entenc
que és un logo
que es va consensuar
ho hem de deixar
ara sí que continuem
la tertúlia
però en fi
com que hi haurà plenari
segurament ja podrem discutir
les forces polítiques
Rosa Rosell
Carme Duc
Octavi Saumel
Jordi Salvat
gràcies per compartir la tertúlia
i fins la propera
bon dia
gràcies
avui
un altre