És el temps de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya Esteve Massalles. Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Ara estàvem mirant les agendes i els calendaris
perquè venim del pont i tots estem reorganitzant horaris
i ara pensàvem la propera setmana, en principi,
ja ha previst un plenari municipal
i després hi entrem en tot un seguit de vigílies de festa.
Per tant, aquest serà el darrer espai abans...
Bé, el darrer de l'any i fins al dia 7 no ens retrobarem, no?
Fins al dia 7 de gener.
Fem l'espai, però la biblioteca continuarà oberta.
i amb l'activitat plena.
Avui l'Esteve ens porta algunes novetats,
alguns llibres, alguns d'ells tenen a veure
amb la referència històrica més propera a nostra,
però d'altres que tenen més a veure amb la història del segle XX.
Comencem amb aquest autor del que se n'està parlant molt
a partir de l'obra de Vida i d'Estí,
tot i que el que ens portes avui és diferent.
Estem parlant de Bací Grossman.
Sí, és un llibre que es diu Un escriptor en guerra,
que és un arreplec d'un dels diaris que van servir a Bací Grossman
per escriure els seus llibres.
I, a més a més, articles periodístics aplegats o editats literàriament
per en Toni Bíbor.
Aleshores, ell ha plegat aquests d'això, aquests escrits.
És un escriptor en guerra, en l'Ejército Rojo de 1941-1945.
I, doncs bé, aquest era un...
Bací Grossman, com sabeu, era un escriptor nascut a Ucraïnia.
Va morir l'any 1964.
Va ser...
Les seves obres van ser requisades pel KGB en el seu moment.
Inclús, doncs, es veu que se li van emportar els rodets aquells
de la màquina d'escriure,
perquè no pogués tornar a escriure les seves obres.
I, doncs, es va donar un cert temps les obres per perdudes.
I des de la Glasnos, la Perestroika i tot això,
van començar a arribar a petits trossos la seva obra.
Alguna, inclús Sajarov, em sembla que va ser...
o que es va prestar a portar obres per poder ser editades a Occident.
I, vaja, vull dir, és una obra realment interessant.
A mi, de Bassili Grossman, una cosa que em crida molt l'atenció positivament
és que quan es parla que la gent llegeix,
no llegeix aquest etern debat estèril d'altra banda,
que no serveix per res,
és que quan mires les llistes dels llibres més venuts,
ara que diuen que només busquem literatura d'evasió,
la novel·la històrica, diguem-ne, com a més lleugera,
et trobes que Vida i destí és un dels llibres més venuts en aquest trimestre
i dius, home, que no és una novel·la històrica ni de bon tros,
és un gran relat històric del segle XX, Europa, magnífic,
un llibre magnífic i més que recomanable,
i que sigui un dels llibres més venuts.
Escolta, això satisfà, no?
Sí, i a més a més, no és un llibre...
Té mil pàgines.
Mil pàgines, però es llegeix ràpid, eh?
És una cosa...
És a dir, en plan Guerra i Pau de Tolstoy,
Ah, exacte, és que mira, ho has trobat en una cosa així,
home, traspassat a una altra època,
a un altre estell, lògicament.
Una altra època, vull dir, al segle XX, però doncs d'això.
Hi ha un altre llibre que abans també comentàvem,
que és Les Benignes, que l'hem posat per títol Les Benignes...
Supervendes, també, eh?
En català i en castellà són Les Benévoles,
doncs que també té molt d'èxit,
inclús a les llibreries és difícil de trobar-ho,
s'ha agotat l'edició i tal.
I és, doncs, una mica la creu del llibre aquest del Basíli Grossman,
mentre que el Basíli Grossman anava, diguéssim, amb l'exèrcit roig...
I escriu en primera persona la seva experiència.
I escriu en primera persona.
Aquest llibre no, aquest llibre és més novel·la,
però, és a dir, els personatges són ficticis,
però, doncs, és d'un bafen SS,
que és el senyor...
I és real.
En principi ho està basat en un militar.
real.
És una mica, perquè, pel que he sentit,
no l'he llegit encara,
hi ha de tot, i cap de tot.
Hi ha des d'anàlisi històric fins a reflexió filosòfica,
fins a drama, fins una mica d'assaig.
Vull dir, l'autor no s'està de donar la seva opinió
i inclús de documentar el llibre.
Hi ha dues coses que criden l'atenció a la joventut de l'autor d'aquest llibre.
És un...
Ana va dir un noi, però aquí no falta respecte.
És un autor molt jove.
I jo, pel que he anat llegint, Esteve,
no sé si t'ha arribat molt controvertit, no?
Perquè planteja...
Sí, perquè precisament...
És a dir, t'allunya de la moral establerta
i presenta aquest monstre,
perquè no ha deixat de ser un monstre
com una persona refinada, culta.
És d'aquells polèmics que diuen
ai, escolta, vols dir que s'ha de dibuixar aquest retrat d'un criminal?
En fi, és un llibre d'aquells que no deixa indiferent, eh?
És també un altre llibre que té mil pàgines.
També, també.
No és d'això.
Però escolta, a la gent que llegeix li encanten els llibres gruixuts,
que no s'acaben mai, eh?
Aquells llibres que en un pim-pam ja te l'has llegit,
home, dius, ja està, no, home, no, un de més llarg.
I també s'ha de dir que aquest és el Premi Gruncurt del 2006,
les Benignes, no?
Ai, com aniran reis, aquests llibres.
Jo crec que, a banda d'explicar els llibres
que s'incorporen al fons de la biblioteca,
també servirà una mica de guia.
Parlem d'un autor local, ens encanta fer-ho,
i a més tractant-se del Joan Caballé.
Sí, el Joan Caballé, doncs, el que ha fet és,
seguint l'altre llibre que va fer
amb l'editorial Lumberg,
que era a Tarragona, a través de la literatura,
doncs ha tret un altre replic literari
que es diu
Crema Troia a Tarragona,
un miler de versos per a la ciutat,
que és, doncs, també un replic,
doncs, de...
En aquell cas eren textos literaris,
no eren els textos,
sinó que era comentari sobre persones
que havien posat Tarragona com a escenari
o havien parlat de Tarragona
de forma, doncs, descriptiva.
I aquí no, aquí és a base de poesia,
i a més a més les poesies les reprodueix, no?
Ell diu que són quasi uns 80 autors,
12 dels quals són anònims,
i és un total de 1.244 versos,
que corresponen a 123 textos.
No és exhaustiu,
perquè en un moment determinat
també diu que, escolta,
encara me'n falten,
sap que hi ha poemes dedicats a Tarragona,
però que encara no els ha pogut localitzar.
A banda del contingut,
el llibre l'ha fet Arola
amb aquell format petitó,
és una preciositat de llibre.
Ja ens té acostumats, Arola,
a fer els llibres així de macos, no?
És a dir, crema Troia,
crema Troia a Tarragona,
un miler de versos per a la ciutat.
De Joan Cavallet,
també hi és a la biblioteca.
On classifiqueu el teu departament,
podríem dir, no?,
que és l'àrea local.
Sí, no, el posem a literatura
i relacionat amb un lloc geogràfic.
Què més, Esteve?
Ui, aquest és un petit...
El de petit el deixes pel final o què?
O el parlem ja?
No, com vulguis.
A mi m'és igual, tu mateix.
No, va, ara.
Vinga, el patiment com més aviat millor.
No, no, dic patir literalment,
no perquè el llibre sigui dolent,
perquè està escrit d'una manera extraordinària,
però es pateix moltíssim amb aquest llibre, Esteve.
Surtout si tens criatures, eh?
Aquest és el Premi Pulitzer del 2007,
que el llibre és La carretera,
Cormac de McCarthy,
i doncs és una novel·la en la qual,
doncs, és una novel·la apocalíptica.
En un moment determinat,
als anys 50, 60, 70,
quan en la Guerra Freda,
hi va haver una certa moda d'això dels apocalipsis,
vull dir que hi hauria una...
El botó vermell, no?
El botó vermell, no?
Que algú pitjaria el botó.
Aleshores es produiria la destrucció total
i es crearia, doncs, bueno,
desapareixeria les ciutats,
desapareixeria tota la vida civilitzada
i només quedarien uns quants que sobreviurien.
hi va haver una moda
de què situava les accions aquí.
Aquest és un...
Hi ha un antecedent, vull dir,
el mecanoscrit del segon origen de Pedro Lo,
doncs també podríem encabir-lo en això.
I en la literatura catalana,
el Jaume Bofill,
em penso que és,
que també va fer algun fa 4 o 5 anys,
que també...
De fet, aquesta literatura...
Sí, com era?
No recordo el títol.
Ja em perdonarà l'autor,
però no recordo el títol.
En Jaume Bofill,
no, era Miquel de Palol, em sembla.
Miquel de Palol, sí.
Que era el títol, no el recordo,
però era precisament d'aquesta
que arribava a la fi del món
i aleshores les Nacions Unides
havien d'escollir les 300 persones
que se salvarien.
Sí, és cert, és cert.
Aquest és un altre.
No, potser...
Vaja.
És igual.
Torna a la literatura apocalíptica, eh?
Home, no m'estranya,
amb el que està caient,
és lògic que els escriptors
s'inspirin a explicar les gràcies.
Doncs, en aquest sentit,
el Corman McCarty
situa l'acció de la novel·la
també en un escenari d'aquest apocalíptic
en el qual constantment, per exemple,
hi ha forces referències a les cendres,
les descripcions surten a les cendres,
i és també la pèrdua de la civilització.
La foscor, el fred, la unitat...
El foscor, el fred,
el defensar-se contra els altres supervivents
que també lluiten per la supervivència,
la importància, segons com,
de què té una pistola.
Però els protagonistes,
que per cert no en diu els noms,
no surten els noms dels protagonistes,
són un pare i un fill.
Aleshores, doncs, és clar,
és la relació que s'apareix entre pare i fill.
Com suposo que el pare,
per no deixar-ho estar definitivament
i suïcidar-se,
doncs sap que té el fill allà
i que l'ha de tirar endavant com sigui.
I bé, ja has dit que és un llibre dur.
Molt dur, molt dur.
Emocionalment dur, eh?
Emocionalment dur.
Les referències que he llegit
és que el final, però, no se diu massa...
No en parlarem del final.
No, no en parlarem del final.
Però doncs sí,
vull dir que el final és una mica...
Diguem-ne que no sintonins
amb el que és el contingut del llibre,
que d'altra banda,
si vostès, doncs, això del patiment aquest emocional
el poden portar més o menys,
val la pena perquè és un llibre
sota el nostre modest punt de vista,
molt ben escrit,
amb unes descripcions realment
de les emocions del paisatge del futur
i tota una sèrie de reflexions
al voltant de la condició humana,
jo diria que molt ben fetes.
Sí, sí, sí.
Això, sí, han d'estar disposats a patir.
Clar, amb una situació limitada,
en la qual, doncs, un pare,
es diu un fill,
només té el pare i el pare...
És que el fill és petit, Esteve.
Si el fill ja tingués allò major d'edat,
que fos un xic ja fet,
però és que el fill és petit
i t'agafa un mal rotllo que...
Som massa sentimentals.
Bé, bé, però és Premi Politx.
Sí, i molt recomanable.
Exacte, que al final és el que interessa
que vostè estriui.
Nosaltres el que dèiem...
És bona literatura.
La Manxa del Siglo.
La Manxa del Siglo, sí.
Aquest és un llibre
d'una nova col·lecció
que fa l'editorial Pragma de Reus.
diu, és una...
El títol de la col·lecció és
Monterols, les novel·les de Reus.
En el qual, doncs...
Molt reusenca, eh?
Reusenca del tot.
Del tot, del tot.
En el qual, doncs,
si abans parlàvem de Tarragona
i dels textos que parlen de Tarragona,
doncs, aquí, doncs,
és una col·lecció
en la qual
tenen Reus per escenari
de la narració, no?
Reus, els pobles del seu voltant.
I la comencen amb aquesta,
amb La Manxa del Siglo,
d'Antoni de Bufarull.
Hi ha un estudi introductori
de Pere Anguera.
Aquest vol ser una novel·la així,
històrica.
Va sortir l'any 1850,
és a dir, fa...
1850...
Sí, crec que és 1850.
I, aleshores,
recrea els moments
en què...
en què l'any 1835
va haver-hi la crema de convents
a Reus.
Doncs, aquest senyor,
des d'una perspectiva,
no cal dir...
Bueno, sí que cal dir-ho,
conservadora...
Conservadora, catòlica, clar.
I catòlica i tal,
doncs, recrea la sal
i la crema dels convents
de...
Em sembla que era a finals de juliol
de 1835, no?
Bufarull, doncs,
una mica diu
quins van ser els mòbils
i descriu una mica
l'ambient que es respirava
tant en els moments d'abans
com en els moments
de després, no?
Aleshores, doncs, bé,
aquesta és la manxa del siglo
fet per Antoni de Bufarull,
que era un arxiver, doncs,
de l'arxiu de Barcelona.
Va ser d'una de les figures
de la Renaixença.
És l'autor, també,
de l'Orfaneta de Menargens.
Ah, sí, sí, sí, sí, sí.
Doncs...
Home, era la literatura
del moment, clar.
La literatura del moment.
Doncs, bueno, esclar,
aquesta novel·la, doncs, bé,
té...
Pels que els agradi
aquest tipus de novel·la
que siguin molt reussanquistes,
doncs, aquí tenen un exemple.
I aquells que continuen
i volen conèixer més coses,
jo diria que és d'aquella literatura necessària
si realment t'interessa conèixer
la situació política actual.
No es pot conèixer
sense saber
què va passar
als diferents partits
i partits emblemàtics
com el PSUC
en les tres últimes dècades,
no, Esteve?
Sí, aquest és el llibre aquest
que portem,
que portem és aquest el...
Josep Soler Barberà,
advocat,
la veu del PSUC.
És d'Andreu Maiaio Lhirtal,
que havia estat...
és un historiador
format aquí, doncs,
a Tarragona
i a la Universitat de Barcelona.
Ha sigut també alcalde de Montblanc.
i, doncs, bé, doncs, explica la vida
d'aquest, d'en Soler Barberà,
que ell em sembla que és nascut a Líbia,
però els seus pares tenien arrels
lausenques,
va ser diputat a les Corts
a les primeres eleccions democràtiques,
l'any 1977,
pel PSUC
i a Tarragona
i em sembla que ell
està enterrat a la Sacuita
o vivia
o havia viscut, doncs,
a la Sacuita, no?
I, aleshores, doncs, això,
doncs, us podeu imaginar,
doncs, que és un repàs
tant a la història,
a la història, doncs,
d'aquests...
des dels...
ell va ser dels fundadors
de les joventuts
del PSUC
fins, doncs,
pràcticament, doncs,
el moment de la seva mort.
Per la gent més jove interessada
és curiós
llegir al voltant
de formacions polítiques
que van tenir
la importància
del que va tenir el SUC
en tot el període
de les primeres eleccions,
un partit que ara
no existeix com a tal, no?
Per això dic que
la gent més jove
és important
aquest tipus de textos, no?
Sí, a més a més
és fet per un historiador,
vull dir que va conèixer també...
Molt vinculat també a la política,
lògicament.
Molt vinculat a la política,
i, doncs, bé,
és interessant, per exemple,
el capítol que dedica
a la transició,
a les primeres eleccions
que hi ha aquí,
vull dir,
estan, doncs,
donar veu
a Soler Barberà
i donar veu, doncs,
a totes les...
una mica per reviure
quines eren les esperances
que hi havia
en aquell moment,
doncs,
em sembla
una bona eina.
Molt bé,
alguna coseta més
ens deixem per aquí?
Ja has portat prou, no?
No, bé,
doncs, recordar
ja que no ens veurem
fins al mes de...
Si el tema dels horaris
i tot plegat,
et sembla el tema?
Recordar
que la setmana,
bueno,
que aquesta setmana
hi ha el Club de Lectors,
que hi ha els comentaris
sobre l'obra de Kaputxinsky,
que la setmana vinent
hi ha una representació
d'un homenatge popular
a Pere Caldés,
que el dia 20,
això, doncs,
no ho teníem
en el programa,
Julio Riccardo Trigo
farà una conferència
sobre Pere Caldés
i bé,
doncs,
que la biblioteca
continua
amb els horaris
de sempre.
De sempre,
no els canvieu
per aquest període.
Dissabtes
també tindreu
obert igual?
És a dir,
que com sempre...
perdona,
ja em sembla
que hi ha uns ponts
que és un dissabte
que queda això
que no,
que aquell dia es tanca.
De totes maneres,
seran que hi ha
una magnífica plana web
que informa
de tot pel·legat.
Esteban Assalles,
moltíssimes gràcies
per venir avui
i escolta,
per tu i els companys
i companyes
de la biblioteca,
bones festes.
Igualment.
Adéu-siau,
bon dia.
Vinga, adéu-siau.