Dos minuts, un quart de dotze del migdia.
En iniciar la setmana, ens agrada treure el cap
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
No només a tornar els préstecs, agafar-ne material de relleu,
sinó que, com que saben, que la Biblioteca Pública,
en paral·lel a banda d'aquella feina que, diguem-ne, li és pròpia,
tenen moltíssimes iniciatives, no podien faltar en la tardor literària
i per això intervindran i participaran directament
de moltes activitats que són iniciativa pròpia de la institució,
però també altres activitats que han fet conjuntament
amb associacions i altres persones de la ciutat de Tarragona.
Ens acompanya l'Esteba Massalles. Esteba, bon dia.
Hola, bon dia.
La tardor literària ja la tenim aquí.
Sí, ja ha començat.
Moltíssima activitat. Cada dia hem de parlar d'algun aspecte que l'envolta.
I vosaltres sempre aposteu fora la tardor literària,
però en guany d'unidor, eh?
Us heu posat les millors gales.
Sí, sí, perquè, a més a més, hi ha activitats, com has dit abans,
amb diferents entitats i, a més a més, activitats molt diferents.
Vull dir, des de... vam començar, per exemple, el dia... el dijous,
que va ser el dia que va començar, el dia 25,
vam treure, doncs, ja vam fer una petita exposició, doncs,
de llibres que tenen a Tarragona com a escenari.
En dues vessants, un escenari, doncs, més de ficció,
més de novel·les, més de contes,
i un altre a Tarragona com a escenari de memòries,
de cròniques i de descripcions, no?
Això n'hem fet una guia,
i això va ser la primera activitat.
Després, doncs,
diumenge, ahir,
ja vam fer... es va tornar a repetir aquell espectacle
que es fa amb col·laboració amb el...
amb el Teatre, el Magatzem,
sobre textos de Mercè Rodoneda.
El dissabte hi ha
la mateixa línia de col·laboració,
els textos amb Joan Fuster,
i, doncs, després, també la setmana vinent,
hi ha, doncs, textos,
hi ha, doncs,
poesies, recitals de poesia a la sala infantil,
amb diferents, doncs,
conte-contes i amb diferents, doncs, poetes.
Si em permets, Esteve,
has parlat d'aquesta guia de referència
a autors del Camp de Tarragona
o que tenen a veure la seva obra literària
amb paisatges i amb espais de la ciutat.
Sí.
Jo veig que és una guia bastant gruixuda,
amb la qual cosa això fa pensar
que hi ha un bon fons a la biblioteca
d'aquest tipus de llibres.
Sí, que hi ha un bon fons.
Val a dir que és ambientada al Camp de Tarragona.
Al Camp de Tarragona, no a la ciutat.
No tant a la ciutat de Tarragona,
perquè, a més a més,
tenim el llibre aquest que ha tret el Joan Cavaller,
que és Tarragona escrita.
Magnífic llibre, eh?
Sempre aprofitem per dir-ho,
perquè realment és un llibre magnífic.
Sí, sí, doncs, vaja, vull dir,
és molt exhaustiu.
Aleshores, nosaltres aquí encara
no hem pogut fer-ho de forma exhaustiva
al Camp de Tarragona.
Senzillament, cada any l'anem ampliant.
Hem començat, doncs,
en guany n'hem afegit,
em sembla que són 10 o 12 referències.
I, doncs, bé, esperem que això
continuarem en els anys següents.
És bo explicar-ho i que consultin aquesta guia.
Jo ara els hi diré,
i és una perspectiva absolutament personal.
Però, clar, a vegades,
quan parles d'aquesta referència,
diu, home, doncs, llibres de cronistes locals,
d'episodis determinats de la història,
algun llibre que, anecdòticament,
des del punt literari,
doncs, es passeja pel Camp de Tarragona,
però, clar, estem parlant d'obres literàries
d'una gran qualitat.
I ho dic perquè, justament,
anava parlant l'Esteve,
he obert el català Calatzar,
l'Esteve és testimoni,
que no heu mirat,
i trobo el Mas de la Guineu
del Joan Maria Mestre.
Un llibre magnífic.
Una novel·la històrica
per d'una qualitat extraordinària,
que podríem, doncs, perfectament
llegir sense, diguem,
d'aquesta intencionalitat localista.
Com aquest llibre, n'hi ha un munt, aquí.
És clar, és clar.
Però, oi que sí que hi ha aquesta tendència
de pensar, ah, de Tarragona,
bueno, doncs, petites històries locals...
No, no és el cas.
Home, és clar, vull dir,
això és una mica la...
Constantment, vull dir,
et trobes, els que treballem en estudis locals,
doncs, sembla que siguem, doncs,
una espècie de germans pobres,
vull dir, unes persones que, bueno,
que ens perdem, doncs,
en la crònica de cada dia,
i no.
Vull dir, hi ha, doncs, intervencions
des del món local
que tenen, doncs,
un valor, doncs,
que va més enllà.
Això, sense dubte.
El del Josep Lluís,
en Burguera,
del Joan Perutxo,
les històries naturals.
Sí, les històries naturals, sí.
d'autors són realment importants.
El Burguera, no?
Diu que és el novecento català, no?
Sí, sí, sí, sí.
La Constitució, doncs, diguéssim,
de la Cooperativa Obrera de Barberà,
ell, doncs, la relaciona, doncs,
amb el moviment cooperativista,
amb el moviment obrer, etcètera.
Lògicament, hi ha la família Morós,
la Margarida Ritzeta,
Jordi Tinyena,
no podia faltar amb els dies a la ciutat,
o els vespres de Don Magí Castellarnau.
I, escolta, he vist,
perquè ha de ser-hi
aquell llibre que jo recordo,
Esteve,
que potser va ser a l'estiu abans de l'oci...
Espera, a veure si ho trobo, eh?
Que ho vam comentar,
el de la Petra Bàlzer,
que a mi em va fer tanta ràbia...
L'Escaladell.
L'Escaladell,
perquè feien castells i pàm tomàquet
i calçots, no?
Però com és possible
que en plena època
del que era la reconquesta ciurana,
doncs fessin castells i calçotades, no?
Bé, però...
Però no, no,
però és la referència local, esclar.
Per això t'ho dic que és...
No, ho dic a tall d'exemple
perquè els oients vegin
que és una guia molt completa
i que és de lectures
absolutament per tots els públics,
des de Betsellers
fins a coses més especialitzades, no?
Vaja, aquesta és la perspectiva
que a mi em dóna.
Sí, sí.
Aquí, doncs,
bueno, vull dir,
tenim, doncs,
exactament, doncs,
des de tot,
des d'autors
una mica, doncs,
bueno, clàssics del tot,
vull dir, com Pini Soler...
El Màrius Caroll també hi és.
Màrius Caroll,
vull dir, fins a...
També hem posat clar,
és perspectiva camp de Tarragona,
doncs,
el Vilaniu de Narcís Uller,
doncs,
hi ha també,
hi ha també d'altres,
doncs,
com en Baixeres,
amb la transposició que fa,
amb la novel·la
L'Anell al dit,
la transposició que fa
de Castellet en Tarragona,
vull dir, sí,
n'hi ha realment
de totes les maneres,
de totes les qualitats
i per tothom.
Tothom segur que hi trobarà
alguna cosa d'interès.
Aquestes guies
estan al taulell de Prèstat
i, bé, un cop tenim,
doncs,
també sempre tenim
l'opció de cercar els llibres
a través de la xarxa
i, com sempre,
també fer les pròrrogues
i totes aquelles coses
que semblen evidents,
però val la pena recordar-les,
no, Esteve?
Sí, i tant,
i tant.
Vull dir,
això,
de fet,
nosaltres,
continuar,
la formació dels usuaris,
vull dir,
és una cosa que sempre,
sempre fem,
no?,
sempre ensenyem a la gent,
doncs,
la manera d'actuar les biblioteques.
N'has portat dues,
Guia,
són diferents?
Que en són dues.
En són dues.
Jo és que n'hauria agafat només un exemplar.
Una que és només ficció,
diguéssim,
novel·les i contes,
i una altra que ho pren més com a Tarragona,
vista com a memòria,
com a descripció,
com una crònica de les coses que hi han passat,
no?,
i, doncs,
aquí això també és una mica un calaix de sastre,
però, doncs,
per exemple,
hi hem posat el Xavier Morós,
per exemple,
doncs,
clar,
vull dir,
sempre és una,
sempre és una delimitació una mica arbitrària
i una mica, doncs,
problemàtica,
dir què és ficció,
què no és ficció,
què es basa en memòria,
què no,
si hi ha voluntat,
doncs,
d'explicar la veritat
o d'explicar la pròpia,
doncs,
tenim de tot,
des de la tarragon,
l'antologia tarragonesa d'Antoni Rubí i Virgili,
fins, doncs,
les vivències d'un muntanyany,
en aquest d'Antoni Casas i Ferrer,
vull dir que són, doncs,
les seves passejades
per les muntanyes d'aquí al voltant,
fins, doncs,
el viure a Tarragona,
de Blader de Zumbila,
vull dir,
ens va semblar
que aquesta divisió,
doncs,
feia més clara
la difusió, doncs,
d'aquesta mena de literatura.
Doncs,
aquestes són les guies
que estaran al llarg de la Tardó Literària
quan convingui,
perquè, escolta,
les paraules no se les emporta el vent
si estan escrites,
per tant,
allà estan.
Esteve,
més activitats,
perquè,
Déu-n'hi-do,
hi ha algun nom propi destacat
que visitarà la biblioteca
i el tema dels contes
i dels nanos
aquesta setmana,
si no vaig equivocada,
hi ha contes d'aquests
de bruixes i de por
per allò de tots sants,
no?
Sí, sí.
Amb neu a viure el Halloween,
eh?
Per tots sants.
Per tots sants.
panellets i mosquetell.
I tant que sí.
I castanyes.
Què més tenim?
Doncs,
aleshores,
també una següenta,
també la biblioteca
també participa
en l'any
Blader de Zumbila
amb dues,
doncs,
d'això,
amb tres activitats.
Una és el Club de Lectors,
el dia 8 de novembre,
doncs farà,
entrarem,
hi haurà una reunió
del Club de Lectors
que, doncs,
es comentaran textos
de Blader de Zumbila.
El dia 20 hi ha
les jornades d'estudi
Blader de Zumbila
en les quals també
participa la biblioteca
i el dia 24,
doncs,
fem una ruta,
una ruta cultural
organitzada
per la biblioteca
per,
anem a Benissanet
i, doncs,
allà,
doncs,
amb col·laboració
també amb l'associació
de Blader de Zumbila
de Benissanet,
doncs,
farem,
doncs,
la ruta
que tenen ells
muntada allà,
no?
En aquest cas,
val a dir
que si algú
està interessat
que, per favor,
que ho digui abans,
que es doni
una mica de manya
perquè ja tenim,
doncs,
pràcticament
l'autocar,
doncs,
molt ple.
Home,
és a dir,
que hi ha demanda,
no?,
de l'assumptu,
com si diguéssim.
Sí, sí,
i, aleshores,
doncs,
també,
una activitat
més de...
No només hi ha
aquestes activitats
de l'any Blader,
però, doncs,
hi ha altres activitats,
per exemple,
el dia 14 de novembre,
la directora,
la directora
de la biblioteca,
doncs,
farà una visita
al que se'n diu
que han posat
els tresors
de la biblioteca,
en el qual,
doncs,
la Roser Lozano,
sí,
explicarà,
doncs,
els manuscrits,
els incunables,
els llibres rars
que té la biblioteca,
ens farà un petit comentari
i ensenyarà,
doncs,
bé,
això,
els tresors de la biblioteca.
Perquè Servidor ha tingut
l'ocasió de veure'ls
i, bueno,
és que et quedes,
realment,
ets sense allò
com era
aquella novel·la
de l'Humberto Eco.
El nom de la Rosa.
Dius, home,
no tocaré
perquè no es faci malbé,
no crec que porti verí,
però hi ha manuscrits
que són autèntiques joies,
eh?
És un tresor,
realment,
és un tresor,
i és un tresor
que s'ha de conservar
amb unes temperatures,
amb una circumstància
realment especial.
Sí, sí,
doncs,
qui estigui interessat,
doncs,
la Roser Lozano
farà aquesta visita
el dia 14.
Val a dir,
igual que la ruta
Pladea de Zumbila,
de que,
precisament,
per condicions
de conservació,
cal apuntar-se abans.
Molt bé.
Anem repassant.
Escolta,
ocupeu-vos una part
de la guia,
eh?
De la Tardou Literària,
la biblioteca.
Trobo que esteu en forma.
Sí, sí,
vull dir,
és una cosa
que,
la veritat,
fa goig de veure.
I això que no hi ha
gaire espai,
físicament,
el dia que tingueu espai,
ja no sé,
si faré musicals
o alguna cosa,
també.
Tot arriba,
de fet,
ja se n'han fet.
També tens raó.
Ja hem cantat.
De butxaca?
De butxaca,
però se n'han fet.
S'ha cantat,
hi ha hagut concerts
de saxo,
inclús alguna vegada
havíem plantejat
de portar una jazz band,
però aquí ja ens vam quedar
una mica.
Ja dius,
calla,
que no hi haurà puesto
pels instruments.
Això ja potser
és una mica,
és una mica,
doncs,
d'això.
I per últim,
ja per acabar
la Tardou Literària,
doncs,
el dia 29 de novembre
vindrà en Lluís Foix,
en qual,
doncs,
una periodista
que es diu
Yolanda García,
doncs,
el presentarà.
És un honor,
és un honor,
ve la dir-ho,
que és un honor.
El presentarà,
doncs,
en Lluís Foix,
parlarà,
doncs,
de l'obra
d'un periodista polonès
que és Kapuscinski.
Va morir encara no fa un any,
segurament,
no?
Sí,
no fa un any,
no fa un any.
Uns mesos,
sí.
Aleshores,
doncs,
tindrem a tu,
perquè,
doncs,
vaja,
facis els honors.
Jo insisteixo que és un honor
que hi hagin aquests noms propis,
un de l'àmbit més proper a nosaltres,
geogràficament,
com és Lluís Foix
i naturalment Kapuscinski,
que tothom més o menys ja sap
la dimensió d'aquest personatge.
Esteve,
hem constatat una vegada més
que esteu en forma.
La passada setmana
vam fer un cop d'ull
algunes novetats,
hem parlat de cinema,
també amb allò de les pel·lícules
que heu fet,
que és tot un èxit,
no?,
de triar les 10 millors pel·lícules
de la història.
Sí.
Em van parlar amb la Núria
i ara esteu amb la Tardó Literària.
Com veus,
cada dilluns tenim coses per explicar,
aquí a la ràdio.
A vegades et preguntes
què diré avui?
I no,
sempre el resulte sempre hi ha.
Com pot ser que cada setmana
es parli d'una biblioteca pública
i sempre es puguin explicar coses
i a més amb ganes,
il·lusió,
doncs mira,
ja veus,
a vegades hi ha sorpreses.
Esteve,
moltíssimes gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
que parlàvem d'autors locals.
Ara saludarem l'Olga Xirinax,
que ja ha arribat,
que presenta
en el Mar de la Tardó Literària
el seu darrer llibre
El Balcón de los Suïcides.
En parlem tot seguit.
Gràcies, Esteve.
A vosaltres.
Adéu-siau.