Com cada dimarts, a aquesta hora, aproximadament al matí de Tarragona Ràdio,
abordem algunes qüestions relacionades amb el món del dret i la justícia,
en principi perquè no és un fet que ens sigui alí.
Abans pensàvem que aquestes coses només les feien servir,
entre cometes, si em permeten l'expressió als altres,
però sempre ho diem i vostès ho senten constantment,
que vivim en una societat molt judicialitzada.
Fins al punt que si un dia tenim paraules gruixudes entre nosaltres,
ens poden portar als tribunals, o al contrari,
i nosaltres podem portar als tribunals algú que nosaltres pensem
que ens ha ofès, ens ha criticat en desmesura.
En fi, estem parlant de calúmnies, d'injúries,
i d'això en parlem avui amb Víctor Roca, Laura Picó.
Molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Advocats que ens acompanyen avui en aquest espai setmanal
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Abans no calia saber res del dret,
perquè això del dret era per determinats sectors
i determinades pràctiques.
Ara sempre ho diem, i és una constant,
en determinades circumstàncies
o gairebé totes les accions a la nostra vida
han de passar a parlar-ho, no?, que diríem.
I en aquest sentit, el que abans podia ser
una discussió més o menys encesa,
unes paraules majors,
que en el millor dels casos es podia arreglar
posteriorment amb una encaixada de mans,
ara ja la cosa es pot posar crua
i podem anar als tribunals,
i ens pot costar molts quartos, segons com, no?
I ojalà...
O podem guanyar molts quartos, també, segons com.
Sí, el que passa és que tot aquest tema dels quartos
moltes vegades és desproporcionat
envers la situació que s'ha creat,
i moltes vegades és una espècie de tàctica,
de pressió o d'intentar intimidar.
Jo sempre dic que algunes reclamacions per injúries i calúmnies,
que ara breument resumiré el que significa,
a vegades pràcticament la injúria
la representa la reclamació que t'estan fent,
perquè n'hi ha algunes d'absolutament desmesurades.
A més a més, el que tractem amb aquest tipus d'accions punibles,
des del punt de vista penal,
injúria no deixa de ser una utilització,
com tu deies molt bé abans,
d'expressions que vulguin,
menys que val el teu honor,
la teva honorabilitat,
i que es facin d'una manera pública,
que tinguin certa repercussió,
perquè efectivament també existeix el tipus penal
d'injúries entre particulars,
però normalment el que greuja aquest tipus de conductes
és donar-li publicitat,
bé sigui verbalment,
ho podria ara fer aquí en aquesta emissora,
ja me cuidaré de no fer-ho,
o per escrit, amb un mitjà de comunicació,
o simplement enviant una carta,
o un escrit a un munt de gent,
o penjant-ho al tauloll d'anuncis
d'una comunitat de veïns,
dient, escolti'm,
el veí del tercer primer
és un fulano de tal i un fulano de tal,
pum,
aleshores això pot significar
una falta o un delicte,
falta i delicte,
ja hem dit moltes vegades,
que depèn de la gravetat,
injúries menys greus o més greus,
de què depèn el grau de gravetat,
doncs de la repercussió que li donguis,
de les expressions utilitzades,
de lo que es diu a l'ànimo in i oriandi,
que...
Disculpa,
que per persones, entitats o institucions també,
no cal que sigui per alguna cosa particular, no?
Cap a qui sigui.
El que passa és que,
bueno,
normalment,
normalment,
doncs bé,
té que ser una al·lusió directa,
això està claríssim, no?
Això són injúries,
és a dir,
insisteixo,
l'utilització,
doncs d'expressions
que el que pretenguin és,
doncs,
perturbar,
doncs,
l'honorabilitat,
resumint-ho amb una paraula,
d'aquella persona.
I honorabilitat no és que signifiqui
una qüestió absolutament exaltada,
vull dir,
honorabilitat la tenim tots, no?
Un altre aspecte són les calúmnies.
Una calúmnia és la falsa,
com diu el Codi Penal,
errònia,
atribució de la comissió d'un delicte
o d'una falta
amb una altra persona.
Doncs,
jo puc dir públicament,
escolta'm,
tu has robat,
tu has assassinat,
ets tu el culpable.
Per tant,
i si no tens proves,
jo et puc denunciar,
si tens també.
perfecte.
I per això molta gent,
a vegades ve al despatx,
i diu,
escolta,
a mi m'han estafat,
i vull dir que aquest senyor
és un estafador.
Clar,
sona molt,
extremadament cautelós,
i la gent et diu,
escolta'm,
per què tinc que estar-m'hi,
si realment m'han estafat?
Doncs,
al dir-li a una persona públicament
que ha estafat amb una altra,
encara que puguem intuir
i que sigui veritat.
El que és evident
que des d'un punt de vista
estrictament jurídic
has d'anar amb compte,
amb cautela,
perquè després em pot girar la truita.
I si jo dic,
escolta'm,
fulano de tal m'ha estafat,
pot ser una cosa evident,
però mentre no es provi
amb una sentència judicial
o amb una sèrie d'aspectes,
francament,
això pot correspondre
o pot ser una calúmnia.
De totes maneres,
digueu-me malpensada,
però quan parles d'injúries
i dius,
no, no,
és l'honorabilitat d'alguna persona,
en definitiva,
vaja,
jo pel poquet que ja entenc
és que quan hi ha
algun procés d'aquest tipus,
generalment el que es busca
és una indemnització econòmica,
que et pots comprar alguna cosa,
pots gaudir dels diners,
però la teva honorabilitat
està exactament igual
que estava abans
que en duessin els quartos.
Dius,
home,
si realment es tractés
d'honorabilitat,
una disculpa pública
difosa a través
de tots els mitjans
de comunicació,
dir,
no, no,
aquesta persona
no és això que he dit,
sinó l'altre,
i calés a banda.
Probablement,
buidaríem una miqueta
els jutjats
d'aquest tipus de coses,
perquè són els diners
que mouen sovint,
sobretot en determinats sectors,
això, no?
Sí, són els diners.
De tota manera,
abans que feia referència
als mitjans de comunicació,
una cosa és la gent de peu,
diguem que jo m'esbarallo
amb el veí,
ell m'insulta,
jo l'injúrio,
etcètera,
anem al jutjat
i hi ha un judici, no?
Això arriba als jutjats,
aquestes coses particulars?
Molts.
És que,
i a més això,
això sí que embussa el jutjat,
perquè en un procediment així,
imagina't que hi ha quatre testimonis,
jo en porto dos,
més resulta que m'he donat
un cop a la cara,
anem al forense,
involucres amb molta gent,
molts papers,
moltes citacions
i això embussa el jutjat.
Jo sempre dic,
quan ve algú al despatx,
i suposo que el Víctor fa el mateix,
si no és una cosa molt greu,
jo dic,
escolta, mira,
la vida és molt dura
i si no és una cosa realment
molt, molt, molt greu,
llavors has d'impatrar
l'auxili judicial, no?
Perquè estàs al teu dret.
Però si és una cosa així banal,
com,
m'has tirat una torreta,
doncs ets un no sé quant,
home, m'has tacat un llençol
i començo a insultar-te,
escolta,
jo a tu no t'he faltat,
no cal que em faltis a mi,
aquelles coses,
potser acabar el jutjat
i entorpir per això,
diies, escolta,
ja et compraré una altra llençol
i te l'he tacat realment.
Doncs el jutjat és ple d'això
i el Víctor també ho sap
i els jutges es queixen d'això,
és més,
a vegades l'actitud dels jutges
és de sentar-se en la cadira
i pensar
o acabar ràpid
i acabar ràpid.
I acabar ràpid.
Moltes vegades són denúncies creuades,
per tant,
denunciant-te denunciado
i per tant acaben tots
amb una multa
i si hi ha lesions
o el que sigui
amb la indenició
que els hi toqui,
però vaja,
no més.
Nosaltres no diem
en cap moment
que la gent no faci servir
els seus drets,
però vaja,
hi ha una cosa
que és en dius sentit comú,
no?
Sí,
però jo voldria resaltar
tres aspectes
que s'han de tenir en compte
i és absolutament cert
el que està comentant
ara mateix Laura,
però primer aspecte,
efectivament col·lapsa
els jutjats
i els advocats
moltes vegades lluitem
perquè això no arribi,
no transcendeixi
més enllà de l'esfera privada,
però,
i que es perdoni
ni es dongui en la mà
o si no,
escolti,
deixi-ho estar.
A més a més,
això ho frenes dient
escolti,
si vostè va a judici
i vol advocat
doncs li costarà tant
o tant
i què en trauré?
Doncs una multa simbòlica
de 120 euros.
Però hem de tenir en compte
que moltes vegades
aquestes situacions
tenen una nova,
una altra connotació
que és ni més ni menys
que l'amor propi,
el que estàs vivint cada dia
i que això et crea
una angoixa personal
que molta gent
realment està angoixada
perquè el veí
diu que no li deixa viure
i el que deia
del llençol
i tota aquesta història.
Però aquí enrereies
amb una altra figura delictiva
per dir-ho d'alguna manera,
el que és injúria,
d'insult,
de faltar el respecte
de tot això.
Però pot ser un veí
que t'insulti constantment.
Una combinació de diverses coses.
Però és una manera
de parar la situació.
És a dir,
si un veí es creu
en disposició
d'insultar-te,
de tirar-te coses pel balcó,
etcètera, etcètera,
i un bon dia
i hi ha gent que diu
és que no aguanto més
i hi ha gent que és així
i diu, mira,
poso una denúncia.
A vegades es paren les coses
perquè la gent diu
és que ara anem una mica de veritat.
És una manera també,
és una altra opció.
És que hi ha dos nivells
pel que expliqueu.
Podríem agafar qualsevol programa
o revista d'aquestes
del món del cor
i sovint surten sentències.
Abans em comentaves
una de l'Audiència Nacional
d'un personatge
d'aquests friquilandis
de televisió.
que em penso que va dir
que una senyora...
No sé si va dir
que era drogadicta
o que era promiscua.
Una de les dues coses va dir.
La va posar a baixar d'un ruc
i ara l'ha d'indemnitzar
amb...
300.000 euros.
Amb 300.000 euros.
Dius, home,
aquí això és un nivell,
perquè clar,
amb 300.000 euros...
A més, això era la segona instància.
La que insulta
o la insultada
té per viure una bona temporada.
Per tant, no m'estranya
que molts vulguin ser insultats.
que, clar, després, imagina't,
és una renda de per vides
i cada X temps...
I, a més,
hi ha hagut moltes sentències
absolutòries
perquè una persona,
i això a la tele
van plems tot el dia,
una persona que...
Ben, entre cometes...
Sí, però això anima molt
al telespecte de dir
mira, si fulaneta de tal
per dir això d'allò,
si és jo,
la veïna que no sé què,
potser també em donen això
i la realitat és una altra.
No, ja et veiem...
A més, la televisió,
des del punt de vista jurídic,
deixa molt que desitjar
les explicacions que donen, no?
El que passa és que no és el mateix,
perdó,
la repercussió a nivell estatal
amb un mitjà de comunicació,
amb una prime time,
que penjar-ho
amb una comunitat de veïns.
És una miqueta
al que em referia jo abans
quan deia que,
precisament,
que a vegades,
quasi que paradoxalment,
i és una miqueta metafòrica,
el que diré,
és més injuriant
la reclamació que interposes
que no pas la pròpia injúria
perquè, francament,
a vegades veus problemes
entre particulars
amb la qual es diu
escolta, miri,
vostè m'ha dit
hijo de tal
i li demano 30.000 euros
perquè vostè m'ha insultat.
Home, és una miqueta desproporcionat
amb això, normalment.
Ja dic,
és una espècie
d'arma intimidatòria, no?
Escolta, senyor advocat,
me demanen 30.000 euros.
A veure,
és estrany, no?,
que un jutge et doni
una indemnització
d'aquest caire, no?
A més, el jutge és això,
i això que ho veiem cada dia,
s'ho prenen bastant malament
perquè els hi fem perdre el temps.
És que és un ànim de lucre.
Doncs quan veuen això,
et tracten a la bagueta,
pràcticament,
amb tota la raó del món, eh?
Amb el panorama que tenim
de temes molt importants,
transcendents,
que els hi va la vida
a moltes persones,
jo imagino que la impotència
que deuen sentir
de veure que han de resoldre
determinats conflictes
que potser no tenen,
no semblen...
No, no,
respecte a tothom, eh?
Que només faltaria
a cadascú li dóna el seu,
que diuen,
però vaja,
de totes maneres,
jo penso que això
de parlar
o de tenir aquest caràcter
és una mica propi
de la condició humana
i aquests espectacles
de variaters
on la gent s'insulta
i després va al jutjar,
a un nivell de caricatura
no deixa de ser una miqueta
la realitat
de la gent anònima,
perquè, aviam,
en ciutats petites
la gent parla,
uns dels altres,
uns malparlen,
alguns tenen més
que d'altres aquest costum
i imaginem,
és teatrillu, eh, Laura,
el Víctor i jo diem
la Laura,
pim, pim, pim,
bueno,
no t'insultem,
no diem
és tonta
ni res d'això,
sinó que diem
saps què ha fet?
Doncs ha fet això
i resulta que la seva família
i resulta que...
Sou uns bogaders.
Sí, sí, exacte,
però aquesta és una pràctica
no dic habitual...
És a l'esport nacional, no?
Però bastant habitual.
O safred, no?
Clar, al final,
la teva honorabilitat
i ara sí que aquesta paraula
adquireix una dimensió correcta,
la teva honorabilitat
està per terra.
Tu, probablement,
tot allò que hem dit de tu
és mentida,
però, clar,
corre el rumor
perquè sempre hi ha orelles
disposades a sentir això.
A tu t'arriba,
bueno,
que ets una estafadora,
que ets una no sé què,
que ets una no sé quantos...
Clar, tu davant d'això,
com pots posar una denúncia?
Home, sí.
Perquè on és la font
de tot això?
És un problema de prova, eh?
Clar.
És a dir, tu has de demostrar
d'on ve...
I posar-te un cas exigerat,
però crec que és la manera de...
Imagina't que davant vostre
hi haguessin dues persones
que jo conec.
I aquestes dues persones...
Mira, el Lluís mateix,
que està aquí...
Lluís, seràs amb el testimoni.
Doncs jo aniria al jutjat...
I amb els oients, eh, també.
En aquest moment.
Doncs tot...
Seria problemàtic.
Seria problemàtic.
A defensar-me.
Està tot gravat, diu el Lluís.
Exactament.
Escolta, una cosa que volia parlar
era de...
Mira, amb els processos matrimonials
moltes vegades passa
que et dé una...
O clienta o client.
Diem un client que és el més habitual.
I diu, mira, el meu marit
amb nòmina cobra 800 euros,
però resulta que sota mà cobra 1.500, no?
I clar, això afecta moltíssim
a la pensió d'aliments dels nens
o a la pensió compensatòria d'ella, no?
Clar, jo no puc dir amb un jutjat
que aquest senyor guanya 1.500 euros en negre
perquè l'estic imputant un...
Clar.
Clar.
Clar, clar.
Llavors li podrien obrir un procés
d'allò que sé, clar.
I això s'ha de tenir clar.
El que passa és que a vegades matitzes.
Malgrat que tinc una carència evident de prova,
sembla ser que aquest senyor...
Ho has de dir.
Els advocats, quan redactem escrits
moltes vegades, utilitzem cautela.
L'ambigüetat, l'ambigüetat, clar.
Exactament.
És evident.
És clar que si tens dos cotxes de luxe
i guanyes 800 euros al mes
hi ha alguna cosa que no quadra, no?
Dient això ja en tens prou.
Però clar, no ho pots provar.
I avui en dia hi ha tanta feina al jutjat
que els jutges jo crec que es miren la prova
amb lupa i allò s'aferren.
A més, dels dos aspectes
que volia comentar abans,
ràpidament una qüestió
que jo resultaria,
que és que amb quasi tots els delictes i faltes
a l'hora d'emprendre
o tirar endavant una acusació
pots començar-ho a instància de part
i tenir una acusació particular
o intervenir al Ministeri Fiscal.
Amb aquest tipus de delictes i faltes
no hi intervé el Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal no acusa
perquè es considera un delicte perseguible
a instància de part no d'ofici.
Aquesta és la primera qüestió.
Segona, així com amb altres delictes,
per molt que hi hagi un perdó del perjudicat,
pot ser que continuï demanant el procediment.
Tu m'insultes, anem al jutge, però jo et perdono.
Molt bé.
absolució, normalment.
Perquè tu deixes d'acusar.
El que passa és que si jo et pego,
en comptes d'insultar-te,
et pego una bufa, una bufetada
i no et creu més que una miqueta de lesió,
encara que tu em perdonis,
si hi ha una lesió mínima
i el fiscal segueix acusant,
pot ser, el que passa és que em rebaixarà la pena,
però pot ser que continuï acusant.
És la diferència amb aquest delicte.
I una última qüestió.
Normalment, sobretot quan hi ha injúries,
calúmnies amb una repercussió bastant àmplia,
es dictamina per part del jutge
o la resolució judicial,
és a dir, la sentència,
que es ha de publicar
amb la mitjada de comunicació, per exemple,
on s'han fet les expressions injurioses o calumnioses
o que es ha de penjar el taula de denuncis
d'aquella comunitat
a fi a efecte que tothom sàpiga
que aquella actitud d'aquella persona
era punible
i que realment estava proferint
una sèrie d'expressions no aprovades.
Amb això que diu el Víctor,
us en recordeu quan el Jiménez Los Santos
va dir que, no sé si era el Carot Rovira
o algun d'aquests eren etarres,
no sé què, no sé quantos.
Li van fer, a la mateixa emissora,
al mateix programa,
li van fer una rectificació,
que ell se n'en fotia, evidentment,
però la va fer amb ironia,
però la va haver de fer.
De totes maneres,
quan parlàveu de publicant,
la comunitat de veïns,
el tema de la...
És que l'úmnia injúria
està molt a prop també
del tema de la confidencialitat
de les dades,
del dret a la intimitat,
perquè ara penso,
avui dia en internet,
tu busques el BOE,
la informació pública de les persones
està a l'abast de tothom,
algú que hagi tingut,
algun pleit amb l'administració,
un tema de diners impagats,
aquest tipus de coses,
clar, això també pot servir
perquè alguna persona se la calumni,
és a dir,
algú que, per exemple,
té una sèrie de temes econòmics,
surt el BOE,
i algú per perjudicar-ho,
és una informació pública
a la qual tothom pot accedir,
però clar,
diferent és veure una relació
de problemes econòmics
que pugui tenir un propietari
d'una empresa,
un senyor que sigui,
que jo agafi
i vagi per les cantonades
i pels bars,
dient,
saps, fulanito?
Doncs mira,
déu-te'ns diners,
i a més li han embargat
no sé què i no sé què...
Clar,
aquesta informació
segurament és veraç,
perquè a més està a l'abast de tothom,
avui dia amb internet
és terrible,
això o no.
Aquí,
la persona,
diguem-ne,
que se l'està,
doncs,
calumniant o injuriant
pot fer res,
o això no són calúmnies
ni injúries,
senzillament és algú
que alegrement
està explicant
la situació financera
i econòmica
d'aquí el senyor.
Mira,
hi ha un tema molt interessant,
precisament arrel del que dius,
que es produeix molt sovint,
que és que algú,
ja no vull entrar a valorar
les circumstàncies concretes,
però algú que,
doncs,
no ho sé,
em posaré un breu exemple,
allò que no paga
sis euros de mòbil,
pum,
el RAI,
l'SNEF,
el Facebook,
bueno,
hi ha un munt d'entitats d'aquestes
amb els quals
et fan constar
que en principi
són registres
entre bancs,
entre caixes,
però que
a vegades
tenen certa transcendència,
no?
Molt bé,
què passa?
Bueno,
primer,
ja és l'essència
del poder-te,
com dius tu,
això és informació pública,
fer constar exactament
en aquestes llistes.
Segona qüestió,
i és un tema molt interessant
que molta gent veia,
escolti,
quan has pagat aquell deute,
que no hi ha manera,
vas al Banc d'Espanya
perquè els bancs i caixes
te diuen
que has d'anar al Banc d'Espanya
a fer la gestió,
bueno,
jo ho sé
perquè alguns clients
m'han vingut
i són qüestions de gestió,
no?
Però no et treuen,
el típic de haver-hi un client
i diu,
escolti,
no em treuen del RAI
i això m'està perjudicant
a nivell pràctic,
però a part del nivell pràctic
potser aquí estem ja
en l'esfera de la honorabilitat,
no?
Escolta,
hi ha gent que li interessa,
a més,
ja quan ho tinc pagat,
no?
És a dir,
tots aquests temes
donen molt de joc
i hi ha hagut gent que,
bueno,
jo ara desconec
si hi ha algun cas concret
amb el que s'hagi fet,
no?
Però que a vegades
et ve per comentar-te
aquesta circumstància,
a veure,
jo particularment,
com en molts casos,
sempre recomano
que es solucioni el problema
i que es deixin de històries
perquè es perdi.
La famosa llei de protecció de dades,
no sé exactament
si es contradiu una miqueta
amb determinades pràctiques
que hi ha avui en dia,
no?
És això.
I la del curador del FRAC?
Aquesta és una altra.
És a dir,
no hi ha cap sentència
que et digui
que tu deus aquells diners,
però resulta que tens un senyor
a un pam teu,
posat amb el FRAC,
que tot el poble
es creu que tu deus aquells diners.
Però no hi ha una sentència.
A potser pots anar a un jutge
dient que marqui unes normes
perquè aquest senyor
no se t'acosti, no?
I molta gent...
L'altre dia vaig veure
un cas en una altra ciutat
d'una senyora
que tenia una botiga
i el curador del FRAC a la botiga.
Cada vegada que entrava algú
li deia
aquesta senyora és una amorosa,
aquesta senyora no sé què.
I aquesta senyora
era un problema de construcció,
típic que et fan una cosa
i després resulta que
t'en cobren més, etcètera.
I aquesta senyora
va acabar callant i pagant
perquè era tant
el lucro santa que tenia.
Jo no hi entenc
de termes jurídics.
És el que t'anava a dir,
això és una extorsió.
I situacions encara,
perquè ens entenguem,
amb una aparència
molt més lleu
que el cobrador del FRAC.
A veure,
dieu-me potser
extremadament cautelós,
però així ho faig
i crec que la majoria
de companys,
per exemple,
quan hi ha una situació
d'amorositat
en una comunitat de veïns
i hi ha una gestió,
potser diem no professional,
perquè l'administrador
de finques ja sap
el que té a fer,
però que s'autogestiona
amb la Junta,
amb el president,
una comunitat petita,
i diu,
escolti'm,
posarem Antonio González
debe tanto dinero.
Jo sempre recomano
que es posi el pis,
per dos motius,
per la honorabilitat...
Jo per la meva experiència
et diré que la llista
dels que no paguen
surten els noms.
Doncs jo francament...
I el primer que fa tothom,
o que fem tots,
és mirar,
a veure qui no paga la comunitat.
Clar,
com que tu la pagues...
Però fixa't tu...
Perquè tu la pagues
i no la pagues...
Aquí hi ha un conflicte,
aquí hi ha una situació
molt evident,
aquí pot haver-hi un conflicte,
no estic dient
que pel fet de publicar el nom
una persona
pugui estar sotmesa
amb una denúncia
d'injúries...
i va a la llista, no?
Però, Iolanda,
evites problemes
perquè tothom sap
qui viu al segon, primera
i perquè evites...
Sí, perquè aquí hi ha
una certa rebenja
o un cert toc d'atenció,
vull dir,
els veïns que paguen
segurament volen
que surti el nom,
és allò de retratar la persona,
no?
És difícil que...
Però, insisteixo,
dieu-me extremadament cautelós...
Escarni públic.
Escarni públic, exacte.
Però, dieu-me extremadament cautelós,
però com a mínim...
T'ho diem.
No, però aquella comunitat
intentaré que s'eviti un problema.
Tothom sap
qui és aquella persona
perquè, òbviament,
es parla
i no ho publiques
perquè aquella persona
es pot regirar,
possiblement absolguin
el president
o el secretari
o el que sigui,
però, bueno,
potser recomano
no donar peu en general
i en la majoria d'ocasions,
anonimat,
conegut,
és a dir,
donar menys elements
per poder-te denunciar, no?
És que tot això
hem arribat per allò
de la calúmnia
i la injúria
realment
ho és
quan estàs plantejant
una mentida,
una falsetat
o no?
Perquè, clar,
tot això que estem dient
si aquesta senyora
devia els diners
la senyora de la botiga
o no
o els devia
segons l'empresa
o resulta que va pagar una part
i resulta que l'altra
volia més
i ella considerava
que no era just.
Jo penso, per exemple,
algú que tingui una feina
diguem-ne
que socialment
estigui mal vista
tant sabant la que sigui
i aquella persona
viu en una comunitat
i té uns fills
vull dir
que no vol que la gent sàpiga
a què es dedica
i a qui treballa
i algú
de l'entorn més immediat
doncs comença a escampar
que aquella persona
es dedica a tal feina
amb la qual cosa
la persona interessada
pot denunciar?
Sí, sí, sí
pot denunciar
Mira, això m'ha passat
perquè a vegades
ens quedem amb la fibrilitat
dels artistes
i la tonteria
però hi ha coses molt sèries
quan parlem de denunciar
per injúries i calomnius
Això m'ha passat molt a prop meu
una persona
veia un pis
i al damunt
va haver una noia
molt alta
molt guapa
molt espectacular
que sempre parlava
pel mòbil
i era el principi dels mòbils
sempre parlava pel mòbil
es va començar a escampar
per la comunitat de veïns
que
home, que amb aquest cotxe
una noia tan jove
tan guapa
i parlant tot el dia
amb el mòbil
havia de tenir una feina
d'aquestes
de les meves antigues
de la humanitat
de les senyores que fumen
Sí, de les senyores que fumen
doncs
es va sentar
per tota la comunitat
de tal manera
que quan
a mi m'arriba
als meus oïdus
ja estava aprovat
m'ho entens?
Sí, sí
Tothom ho donava per fet
i aquesta pobra noia
que després jo la vaig conèixer
perquè també seny de la meva edat
que tenia la sort
de ser molt guapa
era una noia
super executiva
que tenia una feina al·lucinant
que guanyava molts diners
i que viatxava molt
Ara aquesta noia
què havia de fer
amb la comunitat de veïns?
Va marxar
va marxar
perquè aquells poques soltes
va marxar
És que de fet
de fet
Doncs davant
al jutge
si li arriba un cas d'aquests
sí que ha de fer cas
Va marxar perquè
mira
no tenia temps
per perdre
amb aquell tipus de gent
És que de fet
ja ho diu el Codi Penal
es té que aprovar
l'animus
in i oriandi
és a dir
que tot allò que fas
sigui
precisament
doncs
en contra
de la persona
encara que
escolta'm
te diguin despectivament
advocat
ets un advocat
és a dir
l'utilització despectiva
advocat d'assecar
molt bé
però
potser ara
m'he passat
però
tot el que sigui
una referència despectiva
cap a algú
pot estar
immersa
en aquest tipus
en aquest tipus penal
també volia fer
una
una breu menció
i això que ara
potser està de moda
hi ha
bueno
una excepció
encara que també hi ha
un límit
però on és més tolerant
hi ha immunitats
hi ha situacions
que
compliquen més
el perseguir
un delicte
o un tipus
per injúries
o per calumni
és amb el món polític
que moltes vegades
es tiren els trastos pel cap
però que va de ser-hi
l'insult
ja vols dir
bueno
però vosaltres
seguiu qualsevol tipus
de reunió parlamentària
o de ple municipal
o de situació
no és que sempre estiguin
amb la mala educació
ni molt menys
però sempre hi ha expressions
que s'extrapolen
al món quotidià
i dius
escolta
això em passa a mi
dia a dia
i clar
hi ha una espècie
de situació
i de codi
entre la classe política
que fa que
no és que es puguin dir
qualsevol cosa
hi ha un límit
però això
normalment
complica més
perseguir-ho penalment
per si de cap
no ens insultem
no
per tant
no és bé
entre nosaltres
si hem humanitaris
sobretot
per la part
que ens toca
però
en fi
que si
en el cas
com el cas
que explicava la Laura
algú té temps
diners i capacitat
vagi anant en compte
o anem tots en compte
amb el que diem
perquè
algú ens pot denunciar
si ens passem
més del compte
i un dia
haurem d'abordar
una miqueta
això del senyor
del frac
i la llei de protecció
de dades
i tot això
a veure exactament
com està el tema
molt bé
així ho farem
seran un proper episodi
moltíssimes gràcies
Víctor Roca
Laura Picó
Advocats
per acompanyar-nos
en aquest espai
que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona
gràcies
bon dia
a vosaltres