Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana tanquem la temporada
de les tertúlies diàries del programa.
Farem un parèntesi d'un mes i mig, aproximadament.
Tornarem a principis de setembre.
Així que avui, dijous, fem l'última tertúlia de la temporada.
És un honor compartir aquesta tertúlia
amb la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
I una parella d'advocats, en Xavier Soler Poblet.
Bon dia, Xavier.
I Ton Ober, Ton també bon dia.
Bon dia.
Una parella d'advocats que en una parella de fet,
no sé si han coincidit alguna vegada en algun plet allò cara a cara.
I tant, un munt de vegades.
Jo puc certificar que s'estimen, eh?
Hola, el Xavier i jo...
Estàvem a estar a Londres.
Sí, el Xavier...
En fi, no cal explicar més coses del conte, eh?
El Xavier i jo portem molts anys llaurant pels jutjats
i ens hem trobat sovint.
Molt bé, doncs a la Universitat ja de vacances, suposo.
Sí, sí.
I els advocats a punt de fer vacances, també,
perquè ara ho comentàvem abans d'entrar en antena
que el mes d'agost és gairebé un mes inhàbil,
faltaran encara 10 dies de juliol,
però el món de la justícia a l'agost tanca,
el món de la Universitat a l'agost tanca...
Acepció feta de les causes penals,
que aquestes continuen, òbviament.
Les detencions i el judici ràpid i tot això.
Però tot el que és el civil, el mercantil, l'administratiu,
tot això és temps inhàbil,
per tant es paralitzen les actuacions
i al setembre en tornarem a parlar.
I a la Universitat, Nani, també, no?
També.
A l'agost del tot.
Del tot.
El juliol una mica es nota?
Sí, al juliol hi ha poca gent,
hi ha poca activitat.
De totes maneres, hi ha feina a preparar el setembre,
perquè al setembre, bueno, tu també ho saps,
comencem molt d'hora.
Abans, fins passat centetre...
Jo me'n recordo que quan es començava pel Pilar,
més o menys, començaves a anar a classe pel Pilar.
I tot això s'ha anat avançant.
S'ha anat avançant i el 6 o el 7 de setembre ja comencen a tope.
De totes maneres, en el món de la docència,
el tema de les vacances el teniu força bé.
Ja sé que després dieu que compenseu amb l'estrès que us comporta...
Però el món de la docència no és només la classe.
...l tractar amb l'alumnat i demés, però vaja.
Déu-n'hi-do, ja discutiríem una altra.
Sí? No ho podem discutir, eh?
Si volen, de si hi ha moltes vacances o no.
No, Ricard, això és com ho dels toros.
Això és com ho dels toros.
El que no hi ha és un horari de terminar.
No, és que és blanc-blanc i pel que és negre, és negre.
Però el que no hi ha és un horari de 8 a 3.
Vull dir, no hi ha un horari, però feina no te l'acabes.
Vull dir, això és clar.
Les vacances, les tries una mica tu de dir,
doncs mira, ara parco això i em dedico a anar-me a la platja.
Però allò ho tens allà aparcat, no s'acaba.
Jo amb això és una cosa que pateixo a casa meva,
perquè la meva dona també és professora d'un institut,
i a part de les obres electives que té l'institut,
cada dia ve amb unes carpetes així,
corregir exàmens i coses d'aquestes,
i és molt pesat.
Menys mal que ho has aclarit,
perquè quan has dit que ho pateixes,
he pensat que pateixes,
que tens la dona massa temps a casa...
No, no, no, no,
em soben els papers que em porta a casa.
Que no ho crec, que no ho crec, que la pateixis.
A banda que es facin més o menys vacances,
el que sí que és veritat,
i és un debat d'aquells recorrent en èpoques com aquesta,
si realment en aquest país
es continuen concentrant excessivament les vacances
durant unes setmanes determinades,
bàsicament del mes d'agost.
I si consideren que això és bo dolent.
És un debat d'aquells, en fi,
des de fa anys.
També diuen que cada cop
les vacances es van repartint més al llarg de l'any,
però també és evident
que hi ha una part importantíssima de la població
que durant unes quantes setmanes,
al mes d'agost,
allò es paralitza tot.
I això és bo o és dolent?
Que tothom les faci gairebé alhora?
A la justícia,
al mes d'agost és inhàbil
per al Ministeri de la Llei.
O sigui que no és una cosa aleatòria,
ho diu la llei.
Però no només de la justícia,
parlem de moltes altres...
L'administració,
si més no es ralentitza,
de tal manera que pràcticament es produeix un peron.
Jo no seria partidari,
he de concentrar les vacances de tot el...
Ets partidari.
De tot el país,
si soc partidari,
llavors se sap que el mes d'agost,
per exemple,
és el mes que tothom està de vacances,
pràcticament tothom està de vacances,
serveis mínims,
amb el que siguin serveis públics,
i bé,
penso que hi hauria una continuïtat.
Si no,
passa que el juliol
ja les coses comencen a estar mig paralitzades,
l'agost per descomptat,
i també mig...
I el setembre no comencen a...
El setembre no arrenca,
no arrenca la mitjana de setembre.
Jo seria partidari.
Nani?
Tu?
No, jo...
Al revés.
A veure,
jo no és que sigui ni partidari,
jo el que penso és que és absolutament inevitable,
perquè abans d'entrar,
ho comentàvem el Ton,
vull dir,
el mes d'agost,
encara que tu vulguis tenir molta activitat,
i hagis fet les vacances el mes de juliol
i arribes amb les piles carregades,
i la ciutat està tranquil·la,
i jo què sé,
tens ganes de treballar,
no pots,
no pots perquè les botigues estan tancades,
perquè els llocs oficials estan a mig gas,
no és qüestió que jo vulgui decideixi,
o triï,
o prefereixi una cosa o una altra,
sinó que és una situació absolutament,
jo diria que inamovible,
perquè abans sí que es feia tot el mes d'agost,
ara potser ha canviat una mica de dir,
no ho faig tot el mes sencer,
m'ho guardo uns dies per Setmana Santa,
m'ho guardo uns dies per algun pont,
però a l'agost sempre em guardo alguna cosa,
sempre em guardo alguna cosa,
i per exemple a Tarragona,
el pont aquell de Sant Magí,
està absolutament,
és un altre a Tarragona,
veus el trenet turístic a tope,
gent amb pantalons curts,
i xacletes,
i mitjons pel carrer,
però vas a buscar el pa
i el forn està tancat,
aquella setmana és absolutament inhàbil,
com els jutjats,
jo penso que és una cosa
que no val,
és irremediable.
És inevitable.
Sí, inevitable.
Javier, tu també consells que...
Sí, sí,
és que el mes d'agost tradicionalment,
vaja,
nosaltres com que hem viscut sempre
que el mes d'agost era inhàbil,
doncs ho trobem normal,
però té a veure la nana quan diu
escolta,
vas a comprar el pa i la fanyada que tens,
tens que anar a un supermercat d'aquests grans
que tenen de tot i tal,
perquè clar,
la gent també vol fer vacances,
i principalment...
O vas a Salau que està tot obert,
però vas tot obert a tota hora,
que també és una altra opció.
En fi,
més enllà de les vacances,
de la concentració,
no,
avui aquesta setmana hi ha notícies
per comentar,
avui la universitat,
per cert,
és notícia,
perquè han sortit
aquell clàssic de l'estiu,
Nani,
tu que estàs en el món de la universitat,
que és allò,
els talls,
les notes de tall,
les preferències que tenen els alumnes,
ara resulta que la majoria
volen fer medicina,
tothom vol ser metge,
i la nota de la URB més alta
és la de medicina,
un 8,11.
Sí,
és una barbaritat.
I què us sembla que vulgui tanta gent jove
fer de metge?
Fins al punt que recordem
que una altra notícia de la setmana,
suposo que ho hauran vist a la premsa,
és que tres universitats catalanes més,
a part de les que n'hi ha,
oferiran estudis de medicina
a partir del curs 2008-2009.
Com és que està de moda la medicina?
M'agradaria aprofundir una mica més
en aquest estudi,
em sembla una mica superficial això,
perquè m'agradaria saber
quina importància té amb això
de triar ser metge,
el fet que constantment s'està dient
que fan falta metges.
No sé fins a quin punt
la gent que a la millor
hagués triat química
o hagués triat biologia,
es decideixen per medicina
perquè veuen que tenen
més sortida professional.
No ho sé,
ara m'estic tirant a la piscina,
però potser valdria la pena
d'aprofundir més.
De totes maneres,
en relació amb això,
a mi m'agradaria dir
que escombrant cap a casa,
que els estudis de comunicació
mantenen una nota de tall
molt alteta,
molt guapeta.
Això què vol dir?
Això vol dir que ho fem bé,
que la gent volen venir a estudiar.
Ho fan bé,
que volen molta qualitat
entre els professionals.
I el tema em sembla
que és els cinquens
o alguna cosa així
de preferències de la URB,
amb la qual cosa està força bé.
Tema metges,
què els sembla?
Per mi el tema metges
ha estat un tant sorpresa,
és a dir,
que hi hagués una demanda
que comportés,
una tal demanda
que comportés
un tal increment
en les peticions,
m'ha estat una mica novetat.
Jo sabia que
en l'àmbit de la medicina,
infermeria sí que,
que sembla ser
que també ha produït
un increment important molt alt.
Sí,
hi havia una carència
i això lògicament
comporta una vista atractiva
cap a les persones
que també pensen
en el seu,
no només futur professional
en quant a la vocació
a l'afició,
sinó també en quant
a la seva sortida
professional econòmica.
Bé,
llavors això
sempre comporta
una major demanda.
Però en medicina,
la veritat
és que jo desconec
la dada
de les mancances
que hi podien haver
de les necessitats
i m'ha sorprès
que hi hagués tal demanda.
Ja ve.
Mira,
amb el que deia la nani,
ahir mateix
jo anava amb el cotxe
i estava sentint,
no sé si,
potser,
una emissora
i sortia
el president
dels metges
de no sé què
de Barcelona
i tal
dient que el problema
que hi ha a Barcelona,
clar,
jo estava sentrat
en Barcelona,
era la manca
de metges,
que el problema
era aquest,
també pot ser això
de l'efecto llamada,
pot produir
l'efecto llamada,
no?
I les sèries de televisió?
O això ja seria massa...
Jo penso que també.
També?
Sí, segur.
La moda
que hi hagi
tantes sèries de televisió
o marron de metges.
Jo crec que aquí
hi va haver un boom
de dret,
per exemple,
a l'època
que la televisió
donava aquelles sèries
americanes
dels bufets grans
a bufets d'advocats
o del pay-meison
i coses d'aquestes,
vam tindre
un gran boom
i jo recordo
que la facultat de dret
estava
avançada de gent
i tots cap allí
i ara actualment
doncs sembla
que la cosa
s'hagi
seranat una mica
però...
Hi ha uns estudis
professionals
que
jo no n'havia sentit
a veure,
sí que saps que existeixen
però que no pensava
que tinguessin
molta demanda
i que hi ha un munt
de canalla
que ho tenen present
en les seves eleccions
que la millor
et diuen
jo vull fer
filologia anglesa
o no sé què
o criminologia.
Criminologia
és que es pensen
que aniran com
el CCI
amb la lupa
i dius
a veure,
no xato això,
és molt més
cutre que t'ho
A quin nivell de dada
tu preguntes
es pot pensar
amb això, no?
Sí.
A més,
el Perry Mitchell
que tots li sortien
absols.
Sí.
De totes maneres,
vosaltres creieu
que
els aspectes
negatius
del servei
de medicina
ho siguin
com a conseqüència
de la falta
de metges?
Jo diria que
si hi ha llistes
d'espera
no és perquè
hi faltin metges
que puguin
fer la intervenció
sinó que la gent
no hi cap als hospitals
no hi ha nits
els quiròfons
estan saturats
i de més.
No sé fins quin punt
aquesta falta
de metges
és una mica
la cortina.
Jo diria que és
un factor més, no?
De fet,
quan ho demanen
és un factor més.
No ho sé,
a mi em va sorprès,
sincerament,
jo no sabia
o per més
no havia
pres consciència
que realment
el tema
de la medicina
a Espanya
estés
en manca
de metges
i que per això
no funciona el sistema.
De fet,
segurament
si va anar
a un hospital
de Tarragona
o qualsevol
centre d'atenció primària
segurament
es podran trobar
amb metges
d'altres nacionalitats
que han vingut
en els últims anys
que estan vivint
i residint aquí
i exercint
la seva professió
de metge
a Catalunya
i a Tarragona
concretament.
Potser seria interessant
fer una enquesta
sobre aquest canvi
en quant a la quantitat
de malalts,
no?
Perquè l'augment
d'habitants
del país
tampoc ha sigut
tan tremendo
com és això,
no?
I no ho tenen fàcil
que els metges
des d'un punt de vista
de sortida
professional
és molt complicat,
són molts anys
de carrera,
després hi ha els mers
i fins que no
s'estabilitzen
des d'un punt de vista
econòmic
per dir-ho d'alguna manera,
allò que dèiem.
Hi ha aquesta demanda
perquè hi ha
una expectativa bona
des d'un punt de vista
econòmic,
la carrera
és llarguíssima
en aquest sentit
de carrera
d'arribar
a l'objectiu
professional
econòmic.
I per entrar dura
perquè recordem
el 8,11
que es necessita
de nota
en la URB
per treure un 8,11
i que s'ha de treure
la selectivitat.
No ho sé,
perquè si fas la mitjana
amb la nota de batxillerat
és una barbaritat.
Ha sigut un estudiant
molt bo
i haver tingut...
Molt bo, un pitagorínes,
metges seran genials
els metges que tindrem.
I haver tingut,
a més,
també un bon examen
de selectivitat
que influeixen
molts factors.
Hi ha estudiants brillants
que tenen una bona mitja
que en selectivitat
baixen moltíssim
perquè no tenien el dia
o vés a saber.
De totes maneres,
amb l'increment
de gent
que va als hospitals
i tal,
potser es podria
recuperar
la famosa figura
del metge
de capçalera.
Potser podria evitar...
Home,
jo diria que ja
s'està recuperant
força, eh?
Cada vegada
n'hi ha més
metges de família...
Els caps són tots,
estan els metges
de capçalera.
Sí,
però a vegades,
a veure,
amb un malalt,
el fet de tindre
que anar a un lloc,
doncs potser
li agradaria més
quedar-me a casa
i que vingui...
Jo recordo,
quan teníem la grip,
doncs baixava
al metge de casa,
donava les pastilles
i el que fos i tal...
Només faltaria
que tinguessin d'anar a casa.
Però,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
ara és el mateix,
ara vas al cap
i si realment
no et pots desplaçar
ve el metge a casa.
Però,
si una cosa realment
que no et puguis desplaçar,
de totes maneres,
ara,
tothom té vehicle,
abans no hi havia cotxes
com per agafar
el balal amb una febrada
i tenir el que passejar
pel carrer,
etcètera,
i ara
és molt més possible.
O sigui,
la medicina de proximitat,
podríem dir,
no?
Bé,
doncs,
que sàpiguen això,
que medicina un 8,11,
però després tenim
biotecnologia
un 8,02,
fisioteràpia
un 7,25,
que d'un i do també,
d'un i do,
no?
I arquitectura,
que també era un clàssic
d'aquells de tota la vida
que sempre han tingut
en notes molt altes,
un 7,03.
S'ha de treure de nota
a la URB
per fer arquitectura.
I per fer dret,
i per fer drets...
No surt en la llista
dels altres.
Un 5, un 5.
El top 10 no hi és.
Un 5.
És una carrera...
Però empresarials
també és molt curiós.
Això s'hauria de analitzar
molt bé, eh?
Perquè empresarials
que en principi
és la carrera
que fa la gent
que tenen aspiracions
poc vocacionals,
per dir-ho així,
vull dir,
que el que volen ser
quan siguin grans
és guanyar diners.
Ara em mossegaran
els empresarials,
però una mica és això, no?
Els que volen dirigir empreses,
els que volen ser
directors
amb unes possibilitats
econòmiques altes,
fan empresarials o fan...
Iades.
Exacte.
Doncs molt baixeta la nota.
Hi ha poca gent...
El jovent és força, guapo, home.
Si dret ni surt.
No, no, entre les notes altes
no surt.
No, no, no,
que va, que va, que va.
A més, la nota és baixa,
el detall.
Molt bé.
Seguim parlant de la universitat,
però per un altre aspecte,
aquesta setmana
la universitat de Rubir i Virgili
o un edifici,
un equipament de la universitat
també és notícia,
de manera tangencial,
però és notícia,
perquè aquesta setmana
l'alcalde Josep Félix Ballesteros
ha donat a conèixer
que una de les alternatives
que s'estarien duent a terme
per negociar
la cessió de l'edifici
del Banc d'Espanya a l'Ajuntament
seria, com a contrapartida,
cedir a l'administració central
una part de l'edifici de Lletres
de la plaça Imperial Tarraco
quan, recordem,
la facultat de Lletres
és traslladi
al campus centre
de l'Avinguda Catalunya.
Dit d'una altra manera
i perquè la gent ens entengui,
tot i que ja ho hem explicat
en els informatius
de Tarragona Ràdio,
és que l'Ajuntament
es quedaria al Banc d'Espanya
i a canvi cediria
una part,
no tot,
però una part de l'edifici
de la facultat de Lletres
de la plaça Imperial Tarraco
al govern central,
al govern de l'Estat,
perquè tingui
les seves oficines.
No és un acord tancat,
però s'està negociant.
Què els sembla, Nani?
Home, jo diria que
el fet d'incloure
el Banc d'Espanya
en un edifici
d'utilitat pública
i d'integrar-ho
a la vida diària
de Tarragona
em sembla genial.
El Banc d'Espanya
és un edifici...
S'ha de recuperar.
S'ha de recuperar
per alguna cosa
que tingui cara i ulls.
I la contrapartida,
que sigui...
Que sigui un tros de llei.
Doncs també,
a veure,
a priori,
ja estic...
No hem d'oblidar
que és una proposta,
això.
És una proposta.
Que s'està negociant.
Però pensa que
a la plaça Imperial Tarraco
hi ha altres serveis
del govern central,
del govern civil.
Exacte,
dius,
per almenys aquella zona
quedaria més localitzada,
és més coherent
organitzar la ciutat
de manera que hi hagi,
doncs això,
sinergies de dir,
doncs l'administració central
està més o menys allà baix,
no?
Fins i tot la policia.
Vull dir,
seria una zona...
A mi em sembla prou bé,
a mi em sembla prou bé.
Si funciona...
Jo tinc una idea molt clara
i discrepo
dels plantejaments
que s'han fet,
i fins i tot fins ara,
inclús de l'anterior
equip de govern.
Jo penso que el Banc d'Espanya
no és negociable amb res
i m'explicaré.
En primer lloc,
el Banc d'Espanya
ha de ser per un servei
tarragoní.
És a dir,
no,
per cap administració.
Però per cap administració,
quan dic cap administració,
m'estic referint
a l'estatal
i a l'autonòmica.
Jo penso que ha de ser
un equipament
per al servei
propi del tarragoní.
I a més,
si pot ser
de caràcter cultural
millor que res.
Però amb això,
Tom, perdona,
tothom està d'acord.
No, sí,
però si...
És a dir,
quedar-se a l'Ajuntament,
la ciutat,
amb el Banc d'Espanya,
tothom està d'acord.
Però hi ha persones
que segueixen opinant
que allò podria servir
per un centro
d'administració
més proper.
No, a veure,
el que s'està negociant
és...
Perdona,
primer es va dir
a l'antabacaler
de l'administració.
Sí,
l'administració central
volia quedar-se
amb el Banc d'Espanya,
que és propietat de l'Estat,
per oficines.
L'Ajuntament li proposa
que se cedeixi
al Banc d'Espanya
a l'Ajuntament,
però a canvi,
clar,
l'administració central
el que demana
és un espai,
instal·lacions
per tenir oficines.
No, bé,
sí,
si cada vegada
queda menys gent
que pensi
que allò,
el seu destí
podria ser el de...
el que no fos aquest,
doncs ho celebro.
I en segon lloc,
jo crec que no s'ha de canviar
per res.
El Banc d'Espanya
s'ha d'adquirir
i punt.
S'ha d'adquirir
si bé,
potser permutant
i facilitant,
però facilitant
sol
com perquè
l'administració central
amb aquell sol
construeixi
les seves dependències.
Però canviar el Banc d'Espanya
per una part de l'edifici
de la plaça Imperial Tarraco,
d'aquí dos dies
passarà a ser el mateix,
és a dir,
l'edifici de la plaça Imperial Tarraco
serà un equipament
que serà necessari
per a Tarragona,
també serà un edifici
ja tan emblemàtic,
ubicat al centre mateix
i al cor de la ciutat
i bé,
ens tornarà a passar el mateix,
voldrem tornar-la a recuperar
perquè resultarà
que ens seria útil
pels tarragonits
per a Tarragona.
No és contradictori
una idea amb l'altra,
vull dir,
el que estàs dient
tu em sembla molt raonable,
però dius,
quan arribi
al moment de buscar-li
una altra utilitat
a l'edifici
de la plaça Imperial Tarraco
ja buscarem
algun lloc
com posar-la.
L'important és que la ciutat
decideixi
què s'utilitzen
els seus edificis còmics.
Per res en absolut
no te'l donaran,
no te'l canviaran.
No, no, no,
jo dic de comprar-lo
amb diners
o facilitats i sol,
que en definitiva
és el cos principal
de la construcció
i que es construeixin
els edificis
d'administració
estatals i autonòmics
que també és una bona idea
concentrar-los.
Sol els has d'enviar
fora de la ciutat,
fora de la ciutat
te diran que hi vagis tu.
Bueno, fora de la ciutat
i la tabacalera
tampoc estan fora de la ciutat,
no ho sé,
és a dir...
Home, la tabacalera
és més incòmode
pel ciutadà
que no pas la plaça Imperial.
El centre de la ciutat
s'està desplaçant
i es desplaçarà
a més a una velocitat
inocitada
amb el Corte Inglés,
amb la ciutat Judicial,
etcètera.
Però tot i de tinta
del roble.
Les gavarres
ens caien molt lluny
abans.
Les gavarres
les tenim aquí a tocar
i hi ha quasi una continuïtat.
Tinguem una perspectiva
de futur
amb tot això.
No canviem
equipaments,
el centre útils
per altres
que són
al centre i útils
quan podem preveure-ho
a més llarg termini
i no canviem coses
que ens seran útils
en un plaç immediat.
Jo em sembla
que el que estàs dient
té raó
i és mirar més enllà
i és mirar lluny.
Però jo soc govern central
i et dic no.
Doncs mira,
em quedo amb el Banc d'Espanya
i també hi vas tu
a les gavarres
a posar les assassines.
I per què no pagar un diner
que realitzi patrimoni
a través de sol
i es paga?
Tant rics,
tant rics
vols dir que som?
No val la pena?
De dir,
aprofitem això,
com un pas previ.
Es poden generar diners,
el municipi té sol,
té sol
que treu a subhasta
de quan en quan.
A veure,
jo crec que en aquest moment
l'important
és arribar
amb un acord
que amb una permuta
perquè és el més
el més fàcil
en aquest moment
i tindre per la ciutat
el Banc d'Espanya.
A partir d'aquí,
després,
es poden fer 50.000 coses.
Per exemple,
ens han quedat petites
les oficines.
Doncs molt bé,
ara en lloc
de permutar
o en qualsevol cosa,
doncs ara ho permutem
per uns terrenys
que hi ha allí,
però l'important
és l'entrada
a la ciutat
com a patrimoni municipal
del que és el Banc d'Espanya.
Això és el més important,
entenc jo,
que és el més important,
recuperar l'edifici,
no recuperar,
sinó adquirir
l'edifici del Banc d'Espanya.
I no triga gaire temps
per acordar-me
que a més està mig abandonat
i que com més temps passi...
Passi pitjor.
Es anirà degradant.
Ja veurem que no ens passi
com la Chartres,
Casa Canals i demés,
que sigui parlant, parlant,
que tu canvi,
que no tu canvio.
I al final acabin les coses...
Això estem tots d'acord amb tu.
El pitjor que pot passar és això.
Com per exemple la Chartres.
És a dir que,
no ho sé,
jo seria partidari d'anar amb diners,
comprar-lo,
i en cap cas per votar-lo
per un altre edifici
que pot ser tan útil
com el Banc d'Espanya
amb aquesta finalitat,
amb aquest aspecte,
per Tarragona
i no d'administració.
I això és amb tu,
que Tarragona ja és ample
i jo penso que es pot buscar-li
un lloc que no sigui la perifèria
o que es pugui considerar la perifèria.
Potser avui algú encara pensarà
que és la perifèria
la tabacalera
o tocant el riu.
Jo penso que això té els dies comptats
com a tal perifèria.
Veurem com evoluciona aquest tema.
L'alcalde Ballesteros
ha marcat un termini de mig any,
de dir,
abans de final d'any
aquest tema del Banc d'Espanya
s'ha de tancar.
Una altra qüestió d'aquelles de futur
que hem comentat,
jo diria que en centenars,
per no dir milers de tertúlies,
és el tema de la façana marítima,
que ara torna al primer pla,
aquesta setmana ha tornat al primer pla
després de la reunió
que va mantenir l'alcalde Ballesteros
amb el conseller Joaquim Nadal
divendres passat a Barcelona
d'on nosaltres vam extreure
un parell de titulars importants
en el sentit de dir
descartem el projecte Bufill,
el projecte Bufill de fa quatre anys
és història,
ens plantegem alliberar els terrenys
però que no hi hagi edificacions
on ara hi ha les vies del tren,
per dir-ho d'una manera clara,
i també,
i això li vam preguntar a l'alcalde
dimarts passat en aquest programa,
la possibilitat,
que es diu per primera vegada públicament,
que en el futur
el traçat de la línia ferroviària
no vagi per la façana marítima
sinó que vagi per l'interior,
si els estudis tècnics i econòmics
així ho indiquen.
Moltes coses,
però a veure què els sembla.
Descartat el projecte Bufill,
no posar pisos al damunt de les vies
i que potser la línia del tren
vagi per l'interior?
Què els sembla?
Per mi és una solució
que inclús un dia
amb l'Albert Bell ve aquí,
l'ideal seria
que el tren entrés cap a Lluvito,
per exemple,
que passés per Lluvades,
fes l'estació
i deixés lliberat
tota la façana marítima.
A mi em sembla perfecte
que es tregui...
A més,
hi ha un llibre
de Josep Maria Rubí
i Virgili
que és de l'any 32,
que per exemple
el va regalar el meu tio
Josep Maria Poblet
quan vivia amb ella a Barcelona,
que hi havia tot un escrit
de la façana marítima de Tarragona
i deia
quina meravella és
el balcó del Mediterrà
si no hi passés
el cavall de foc.
Ja ho deia
Rubia i Virgili.
Jo crec que seria
un gran encert
desviar el tren
perquè entrés
a l'estació Lluvito
o una cosa així.
A més,
això ajudaria,
a més,
a enxamplar la ciutat,
que també convèn
enxamplar la ciutat.
Ton.
El tema no dona gaire joc,
és una obvietat
que si realment
es pot desenvolupar
la façana marítima
sense
la construcció
d'aquests habitatges,
és obvi
que és una millora
en quant al projecte
arquitectònic
i de ciutat
per Tarragona.
Però, perdona,
això com el Banc d'Espanya
ho hauríem de compensar
segurament
amb edificacions
o amb promocions immobiliàries
en altres zones de la ciutat.
Ja els hi faríem
l'estació.
És que em sembla bé.
Els hi faríem
l'estació gratuïta, tu.
A mi em sembla bé
que la ciutat creixi
i creixi en horitzontal,
creixi en horitzontal
i a més es lliberlitzi sol
com perquè no hi hagi
una repercussió
tan greu
i tan gravosa
perquè té raó
a la nova construcció.
I en quant a allò del tren,
home,
és obvi
tapar el tren
o desviar-lo
i si l'estació de l'AVE
la tenim a Perefort,
home,
doncs el Llurito
ens queda molt a prop.
Per què no?
Si hem assumit,
si vam consentir
i hem assumit
que l'estació de l'AVE
estigui a Perefort,
que ara posi l'estació
de Tarragona a Llurito,
doncs està aquí a tocar,
en termes relatius,
no?
De totes maneres,
doncs endavant,
endavant.
Amb això de l'AVE,
que jo també estic d'acord
en que l'AVE era fort,
com un i cavall,
el que no podem oblidar
és que l'AVE
no venia a Tarragona,
l'AVE passava
pels brucs
i tot allò,
de Lleida
cap a Barcelona,
no passava per Tarragona
i es va aconseguir
que passés per Tarragona.
Això jo crec
que també
hem de sopesar
el mèrit que és
canviar tot el traçat
d'un tren.
Sens dubte.
A veure,
jo em sembla
que,
com diu el Ton,
no és discutible
el fet de
plantejar-te
recuperar
la façana marítima
amb edificis
o sense.
Home,
clar,
si et donen a escollir...
L'única cosa
que volia portar
és que és agotador,
com deies tu,
és agotador
aquest tema.
És allò de dir,
una altra vegada
la façana marítima
són d'aquells temes
que donen tots.
A temes recurrents.
Sí,
jo no sé.
L'any que ve
hauríeu de fer la tertúlia
prohibit
utilitzar temes recurrents.
Jo ja voldria,
però de l'Escola Oficial d'Idioma
segurament hem parlat
durant més anys
i ara ja no en parlem
perquè segurament
el projecte
ja tira endavant.
Però encara està allò així,
la xarxa és d'aquella manera,
vull dir que
això costa tant,
és que és tan lent,
és tan...
és igual,
que facin el que vulguin
però que facin alguna cosa.
Que treguin les vies,
fantàstic,
que no facin edificis,
millor,
però que s'hi posin d'una vegada.
Si estem tots d'acord,
què discutim?
Aquí sí,
jo penso que
una infraestructura
tan important
i tan necessària
com és una estació
i una estació
que per Tarragona
pressuposarà
tot l'enllaç,
amb l'AVE,
el corredor
per Barcelona,
trens llançaderes
i a més jo
seria per dir
a dir,
apurar el màxim
com per situar
al més possible
centre de la ciutat
l'estació.
I on està el centre
de la ciutat per tu?
Doncs ara
jo diria
que està
per la plaça
de la Generalitat.
És a dir,
per la zona
de Joan XXIII,
per darrere
de Joan XXIII.
És allò
que sembla
que hi haurà
un creixement
des del punt de vista
no de vivenda,
eh,
principalment,
sinó
com a centre
logístic
de la ciutat.
Cança el tema,
segurament,
com deia l'Anani,
però en fi,
és una qüestió
que es va plantejar,
el projecte Bufill
es va plantejar
fa quatre anys,
durant quatre anys
les negociacions
no van avançar.
Ara, clar,
amb el nou govern municipal
es torna a reprendre
el tema.
Creuen que aquesta vegada,
en aquest mandat municipal...
Confio,
jo confio,
no sé si ho crec,
però confio.
Ara ho tenim tot,
no?
Ara hi ha una millor sintonia
entre les administracions
que han de...
I això ajuda?
Jo penso que
amb això ha d'ajudar
i així no en demanarem
responsabilitats.
Però si els hi donen
a triar
soterrar
o desviar
la via,
com a ciutadans,
els dirà, no?
És que soterrar és impossible.
Desviar,
jo no ho sé
si és impossible
tècnicament,
però aquí si em donen
a triar
a desviar,
evidentment.
A mi la ciutat,
l'estació
al centre de la ciutat,
no sé.
Jo si es pugui soterrar...
Hi ha el mar allí,
home,
soterrar.
Perquè aquí sí que ens donaria
la possibilitat
de tindre
fins i tot
una pedra
com el Passeig de Gràcia,
el rovell de la urseta
o la ciutat,
o molt al centre
en què hi pots anar a peu.
No sé,
d'altres maneres,
això ho teníem
que lligar
amb les infraestructures
al voltant d'una estació.
A Terragón no es pot
aparèixer el cotxe,
és un problema,
el transport públic
amb els carrers estrets...
I l'estació que tenim...
Tot complicat.
Jo penso que
el plantejament de l'estació
ha de ser un plantejament
de l'estació
amb l'estació
també d'autobus
a tocar
i amb infraestructura
la bàsica,
per exemple,
el d'aparcament.
És que l'estació
que tenim
està al segon distància.
És una pedra.
I aquí
van les gavarres
que no queden tan lluny
i hem de tindre
amb l'urbanisme
s'ha de tenir
una visió de futur
a llarg termini.
Jo penso que tenim
unes zones
molt bones
com per fer tot això.
Home,
ja a la zona
de les gavarres
estaria bé
perquè també podries
dins d'aquesta
multiutilitat
de l'estació
vincular-la
a l'aeroport,
no?
Aquella zona
està més propera
a l'aeroport,
aeroport,
estació d'autobús,
estació de trens,
seria pensar en coherència,
però si no ens posem d'acord
per arreglar el balcó
que el tenim aquí al davant
i que estem xerrant
tot el dia del mateix...
Bueno, va.
Veig avui molt negativa, Nani.
Deu ser la calor.
En fi,
marxem de vacances?
Marxem de vacances.
Està de vacances,
l'Anna,
ens ha confessat.
Ara m'ha xivat,
ara m'ha fet quedar malament.
No de l'agost,
fins a setembre?
Per què t'he fet quedar malament?
Si això és un objectiu
desitjable per tothom.
Quina fama
que teniu els mestres, eh?
És més desastrosa,
però bé,
és igual.
Enveja,
enveja,
això és que està en verd d'enveja.
En fi,
senyors,
acabem la tertúlia.
Avui,
per cert,
qui han acabat les vacances
són els jugadors del Nàstic,
és una altra de les notícies
de la jornada.
Després ja anirem
per veure com va
el primer entrenament
dels jugadors del Nàstic
de la temporada 2007-2008,
però nosaltres,
avui, com dèiem,
acabem la tertúlia.
Aquesta semanera
l'última amb tertúlies,
per tant,
avui és l'última de la temporada.
Tornarem amb les tertúlies
a principis del mes de setembre.
Ha estat un plaer.
Javi Soler Poblet,
Tonubert,
Nani Rodríguez,
gràcies per convertir
aquesta última tertúlia
de la temporada.
Bon estiu,
bones vacances
i fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Igualment.