Temps, tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta sintonia obrim l'estona que dediquem cada matí
a la sintonia de la ràdio de la ciutat a comentar notícies d'àmbit local.
Avui hi ha un 4 polítics que els tenim ja molt animats
fent tertúlia fora de micro, fora d'antena.
Ara la faran davant dels micròfons de la ràdio.
Avui amb Sergi de los Rios, d'Esquerra Republicana.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
Albert Vallbé, de Convergència Junió,
tinent d'alcalde de Cultura. Bon dia, Albert.
Bon dia.
També ens acompanya Carme Crespo, regidora del Grup Municipal Socialista.
Bon dia, Carme.
Bon dia.
I Francesc Ricomà, del Partit Popular,
responsable de l'àrea de promoció i estratègies de ciutat.
Bon dia, Quico.
Bon dia.
Doncs amb aquests 4 convidats, 4 polítics,
comentem l'actualitat del dia.
Avui per començar una notícia de caire polític,
amb rerefons judicial,
perquè tenim la votació d'ahir del Senat,
que ha retirat la immunitat parlamentària a la senadora
i també regidora socialista a l'Ajuntament de Tarragona,
Maria José Elíces.
Això vol dir que el Tribunal Suprem podrà jutjar
Maria José Elíces per un presumpte delicte d'injúries
contra l'alcalde Joan Miquel Nadal.
Era l'últim pas que havia de fer al Senat la cambra alta
abans que continués el procés judicial endavant.
En fi, avui que tenim 4 polítics,
com valoren aquesta decisió?
De fet, ja semblava prevista,
perquè Convergència i Unió i el Partit Popular
ja havien votat a favor de la retirada de la immunitat
quan el tema es va abordar en la comissió de suplicatoris del Senat.
Quines conseqüències polítiques creu que tindràs
si és que ha de tenir alguna cosa, alguna conseqüència,
algun efecte, tenint en compte que a més ens trobem
en la recta final del mandat.
Qui comença?
Carme.
Els socialistes, que ahir ja van parlar en boca
del seu primer secretari, Xavier Sabater.
Assistim un altre cop a la pinça Partit Popular,
Convergència i Unió, o Convergència i Unió-Partit Popular,
que fins ara era un model que s'havia vingut repetint,
que és un model que duc ja a Espanya, també a Catalunya,
i ho serà a Tarragona a partir del maig,
però, evidentment, altre cop han anat junts.
I, a més, per un tema que al nostre alcalde Nadal li agrada molt,
que és portar la justícia a la política.
Bé, doncs nosaltres, la nostra primer secretari ja ho va dir,
donem ple suport a la nostra senadora i regidora
en el tema aquest que, igual que va comentar ell,
jo crec que és una rocada,
perquè si tots els polítics que diuen coses als altres polítics
en plenaris municipals, inclús en premsa,
haguessin d'anar a la justícia,
la justícia no faria res més, només cal assistir
al Congrés dels Diputats, qualsevol sessió,
ja no diguem les sessions últimes d'aquests últims temps,
per veure-ho, no?
Si tots fessin com l'alcalde Nadal, no faríem res més.
ocupar el temps de la justícia, que prou feina té i prou endarrerida
té amb els casos ja que són realment seriosos,
com per a sobre portar-li casos com aquests,
que sap de sobres l'alcalde Nadal, que no arribarà enlloc.
Vinga, més opinions.
El Partit Popular, Quico.
Jo crec que a partir d'ara el que hem de fer és callar
i deixar que sigui el Tribunal Suprem el que decideixi
si això és una tonteria o no és una tonteria, no?
Per tant, la politització de la vida judicial
passa per entrometres amb el que és el treball de la justícia.
Hi ha un cas, el Suprem Senat ha de fer cas
i quan decideixi, doncs, podrem fer les valoracions oportunes.
Jo el que vull afegir en tot això és que el que vaig trobar
lamentable i excepcional és que grups parlamentaris,
en aquest cas en el Senat, no acceptessin
no acceptessin aixecar la immunitat amb un parlamentari.
Jo soc parlamentari, fa molts anys,
he viscut desenes de casos en el Congrés de Diputats
i sempre, sempre, tots els grups s'ha votat a favor
de que el diputat al que, presumptament,
se li atreueix algun tipus de delicte sigui jutjat.
Però sempre, vaig més enllà, fins i tot és el propi diputat
el que demana la paraula per demanar
que com que ell és innocent no ha fet absolutament res,
vol que el jutgin per provar la seva innocència.
I, òbviament, a petició fins i tot del diputat,
el pronunciament, malgrat que la votació sigui secreta,
sempre és un ànim en el sentit d'aixecar el suplicatori.
Per tant, no entenc que el Senat,
jo crec que per primera vegada en la història
això no passés i una senadora no estés disposada
a que, de forma procedimental, a través del judici
que s'ha de fer, demostri la seva innocència
sobre la que jo ni em pronunciaré ni en tinc cap dubtes.
Però sí que vull deixar constància del fet excepcional,
camuflat en què hi ha hagut una pinça.
No, miri, no hi ha hagut cap pinça.
S'ha fet el que sempre ha fet el PP en el Congrés i el Senat.
El que sempre ha fet, Convergència, en el Congrés i el Senat.
I el que sempre ha fet el Partit Socialista en el Congrés
i en el Senat, menys ahir.
A veure.
A veure, jo potser...
No, no, Carme, no, el torno.
El torno i marxant-ho.
Albert i Sergi.
No, no, Carme, no.
No, Carme, no.
No, Carme, no.
No, Carme, no.
Mira, la Carme ha dit dues coses.
La Carme està en campanya, això és evident.
La Carme...
En tots, és que no estem en campanya tots.
No, no, perdona, però amb modus.
Però ja no estic en campanya, parlo d'un tema molt seriós d'un acompanyament.
Amb modus, Carme.
Tu has dit que ara resulta que el alcalde Nadal judicialitza la vida política.
Perdona.
Ho ha fet sempre.
Jo recordo que la denúncia que va rebre el senyor alcalde
pel tema dels pallaresos i pel tema de renta de cotxes
va ser una denúncia que va sortir del Partit Socialista.
No, és veritat, això.
Ho podeu demostrar?
On està?
Això va ser la pròpia justícia?
Clar que es pot demostrar.
El propi fiscal?
No, no.
Doncs si no ho podeu demostrar...
Hi va haver una denúncia de la Fiscalia.
També es poden sortar...
Un moment, un moment.
Primera qüestió.
Això no és cert.
És a dir, de judicialitzar, primer, aquí va començar aquesta tècnica,
els socialistes.
En segon lloc, el que veia el senyor Ricouma.
El tema del suplicatori, els diputats i els senadors
tenen un privilegi, perquè no és un privilegi personal,
és un privilegi de la Càmera,
per evitar que es poguessin canviar les majories de les càmeres
a base d'imputar a diputats o senadors,
la Càmera té el privilegi de disculpar-li.
Aquest senyor, si el delicte que se li acusa ho ha fet amb seu parlamentària,
llavors sí, que normalment tothom s'ho oposa.
Però el que faci un senador o un diputat fora de la seva activitat
com a diputat o senador,
evidentment no està subjecte a cap tipus de privilegi,
perquè seria injust, seria inconstitucional, seria medieval, Carme.
En conseqüència, si la senyora Elícesa li calenta la boca,
encara que sigui senadora,
el que ha de passar és passar com qualsevol ciutadà
per els sedats de la justícia.
La justícia et dirà, la justícia et dirà.
El que no pot ser és atribuir amb una persona
negocis bruts i que té participació amb immobiliars.
això no pot ser, perquè això sí que embruta la vida política.
Això sí que embruta la vida política.
A més, jo no interrompo.
A mi personalment m'entristeix molt situacions d'aquest estil
en la qual el que hauria de ser un debat estrictament polític
passa a esdevenir un debat judicialitzat
o que entrem ja, o si sortim del terreny polític
i ens n'anem cap a la justícia.
Per tant, primer de tot, una sensació de tristor
davant d'espectacles com aquest.
Però d'una altra banda, jo crec que també aquest fet en concret
ens ha de portar a reflexionar sobre la manera de fer política,
tots plegats.
I parlo de tothom, no m'estic referint ni a un cas concret
ni a un altre.
Parlo de casos concrets
i d'això que ara deia l'Albert Bellbé,
que a vegades ell estava dient
que si se li escalfa la boca amb un o amb un altre.
Jo crec que precisament el que hem de fer
és que no se'ns escalfi la boca
els que ens dediquem a la política
més enllà del que seria un debat polític
amb el fair play que ha de tenir un debat polític.
Des d'aquest punt de vista,
després, el que va succeir al Senat,
no queda més rebeix
acceptar la votació que va sortir del Senat
i en aquest cas la retirada de la immunitat
per Maria José Elíces
i a partir d'aquí veure cap a on aniran
aquestes injúries que se li demanen.
Jo personalment també sóc de l'opinió
com la Carme Crespo
que la cosa no passarà d'aquí.
És la meva opinió.
A partir d'aquí és una possibilitat,
evidentment, com qualsevol procés judicial que s'obre.
Pot ser culpable, innocent o culpable a trossos.
Per tant, a partir d'aquí ho veurem.
Però jo, sincerament,
portar qüestions d'aquestes a través dels jutjats
i, per tant, judicialitzar el que és la política
realment entristeix i diu molt poc a favor
dels que ens dediquem a això.
Alguna cosa més, Soli?
Jo volia concretar i recordar als nostres oients
que el Partit Socialista no va portar a la fiscalia
el senyor alcalde,
amb el cas Pallaresos o amb el del rentacotxes.
Va ser la pròpia fiscal.
Vull recordar perquè en aquest moment
mai l'alcalde d'aquesta ciutat,
que per cert sí que va presentar querelles,
el senyor Burgassei, el senyor Sabater,
no ho ha pogut demostrar mai
perquè no existeix.
Quina querella va posar?
Quina querella va posar contra el senyor Burgassei?
Quina querella va presentar l'alcalde contra el senyor Burgassei?
Quina?
Contra el senyor Burgassei.
Quina?
El senyor Sabater va presentar una querella
precisament quan el Tribunal Superior de Catalunya
va dir que no...
O sigui, va fer l'auto del procediment.
No, no, perdona, perdona.
Doncs sí, fins fa uns mesos
aquesta demanda estava en peu.
Ha sigut només l'alcalde d'aquesta ciutat...
Els diaris n'han parlat d'això, eh?
És curiós, eh?
N'han parlat, senyor Baller.
El que sí que sé que...
Com que fa una mica de memòria n'han parlat.
Fa uns mesos que ja per fi el senyor Nadal
es va cansar i va deixar ja d'insistir
perquè sabia que és que no hi havia...
Aquest terme es va cansar i va deixar d'insistir.
A veure, vostè és advocat, jo no.
Per tant, jo no parlo com advocada,
sinó com una persona al carrer que no és advocada.
Senzillament aquest senyor ja ha desistit
perquè veu que no té vies de solució
ni de tirar endavant aquesta querella
que li ha presentat al senyor Burgassé
i al senyor Sabater.
I ara a la senyora Elíces.
Per tant, l'únic que ha presentat demandes a la justícia
en aquesta ciutat ha sigut l'alcalde.
Que marxa tan malament com va entrar.
És a dir, en lloc de marxar com un senyor,
en lloc de marxar com un senyor,
després de tants anys, que no ho ha sigut, evidentment,
sota el meu punt de vista,
doncs marxa malament.
Jo faria igual.
Escolti, a veure, un moment, Francesc.
A veure, un moment.
És que aquí estem barrejant les coses.
Intervencions breus i canviarem de tema.
Aquí estem barrejant les coses.
Jo no estic en campanya electoral, és obvi.
Això no m'ho crec, senyor Ricomà,
el seu partit, que l'únic responsable,
està en campanya electoral.
Anem a l'ordre.
No m'atorgui tanta grandesa
que jo soc el partit.
No, no, el francès Ricomà
no està en campanya electoral
i, per l'altra banda, el Partit Popular
mai ha presentat cap tipus de demanda judicial
en l'àmbit municipal de Tarragona.
I el que jo veig és que,
d'una banda, hi ha el debat
de si és convenient o no
que aquestes trifulques
que es produeixen en el sí d'un ajuntament,
en el sí d'un debat en un Consell Plenari,
tenen que acabar o no els tribunals.
Aquest és un problema.
I l'altre problema és que,
si alguna cosa arriba als tribunals,
la persona afectada
no tingui la valentia
i no tingui la gallardia,
entre cometes, de dir
escolteu,
ni parlar de l'obligatori.
Jo vull defensar,
m'hi vull deixar molt clar
que és innocent,
que soc innocent.
I en aquest sentit,
crec que la Maria José Elíces
ha perdut una oportunitat
important d'actuar
de forma coherent,
de forma sensata.
La senyora Elíces i el Partit Socialista.
I el Partit Socialista.
La justícia té coses més serioses
que fer
i no ocupar-se d'aquesta.
Gràcies, Carme.
Gràcies, Carme.
O sigui,
a tu et posen el teu bon nom
i el teu honor.
Ho posen amb entredit
i a tu et sembla
que la justícia
té altres coses que fer.
A veure,
els representants polítics
ja sabem que estem exposats
a segons quines opinions
de part dels altres.
No, senyora.
Ni a calúmnies
ni a falsos testimonis.
M'entens?
M'entens?
Exactament.
La senyora Elíces
això no ho podia fer.
Ara, no, però Pep,
Quico,
recordeu que la senyora Elíces
als plenaris
té una manera una mica
i sempre, doncs home,
algun dia aquesta senyora
va anar més enllà
al que coincidia
amb el senyor de los Rios
que se li va cantar la boca
més al conte
i va fer referències
a comportaments
il·legals
del Joan Miquel Nadal.
Punto.
Jo crec que el Joan Miquel Nadal
com qualsevol ciutadà
està a la ciutadà
a defensar el seu bon nom
i la seva honra.
Entens?
I com que aquesta senyora
no va tindre
la moderació verbal
d'evitar aquest insult,
d'evitar aquesta col·lúmia,
doncs el senyor Nadal
acudeix al jutjat.
Això ho fa el Nadal
per allò que ell diu
a molta gent
l'hauria d'haver portat
molta gent també
i no ho han fet.
Senyora Crespo,
a part que si hi ha una calentura
que és possible que n'hi hagi,
doncs hi ha aspirines
i l'aspirina vol dir
al cap de dos dies dir
escolti,
vaig calentar
i vaig pujar el to
més enllà del que tenia
que haver fet
i el que vaig dir
és més fort
del que volia dir,
per tant,
doncs no se'm tingui
en consideració.
No es va prendre
aquesta aspirina,
tot el contrari,
ho va seguir mantenint,
per tant,
aquest pas
en el que m'ha arribat
finalment
sembla inevitable.
I d'altra banda,
ja ho sé
que estem en campanya,
però hi ha una cosa
que és innegable
i és que el senyor Nadal
i no és del meu partit
ha estat
molts anys
alcalde de Tarragona
i ha guanyat
moltes eleccions
i per això
se'l mereix
una mica de respecte
en el sentit
de dir
que va entrar fatal
i surt fatal,
a veure,
ja m'agradaria a mi,
ja m'agradaria a mi
que el meu partit
pugui justificar
que ha guanyat
tres eleccions
consecutives
a la ciutat de Tarragona.
Jo crec que també
en ares
d'afavorir
el debat polític
hem de ser respectuosos
amb aquests fets.
Una persona
nefasta,
una persona
nefasta,
horripilant,
que entra destrossant,
que marxa destrossant,
li puc assegurar jo
que no guanya.
A veure,
Sergi,
alguna cosa
per acabar aquest tema?
Senzillament
els companys de Tartulia
me continuen
confirmant
amb la meva tristur.
de parlar de temes
judicials
quan hauríem de parlar
de política.
No estiguem tristos,
parlem de temes,
en fi,
de política,
de ciutat.
Proposit justament
d'unes declaracions
que avui apareixen
a la premsa
i que hem recollit
també els micròfons
de Tarragona Ràdio
d'un dels contartulis
del tinent d'alcalde
de Cultura,
Albert Ballbé,
que d'alguna manera,
i així ho reflecteix
avui la premsa,
sembla que torna
a obrir el debat
sobre la ubicació
del centre d'art
contemporani,
aquell que havia d'anar
a la xar 3.
a l'hora de presentar
la memòria
de l'àrea de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
Albert Ballbé
va dir que
potser la Generalitat
reconsiderarà
la decisió
d'aferir l'escola oficial
d'idiomes
a la xar 3
i de posar-hi
el centre d'art contemporani.
Els altres?
O comença l'Albert
explicant...
No, jo, breu meu.
No he vist que
s'hagi iniciat,
no s'hagi volat
ni el més petit totxo
a les xar 3.
Primera.
Segona.
Em consta
que hi ha inconvenients
d'ordre patrimonial,
patrimonial en el sentit
de patrimoni històric
artístic
de destinar
un edifici
des del punt de vista
d'interès
d'arqueologia industrial
tan important
com la xar 3
que és l'últim
que hi ha de Tarragona,
l'últim,
els altres,
entre uns i els altres
els hem carregat
i jo crec que fraccionar-lo
per fer un escola d'idiomes
no és el lloc més adequat.
Jo veig l'escola d'idiomes
un edifici nou
amb un lloc més cèntric
que la xar 3
i poder destinar la xar 3
en una cosa
que era projecte
de l'Ajuntament de Tarragona
però també,
també insisteixo,
del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
del Tripartit.
Cuidado,
era un projecte
que fèiem a mitges,
llavors jo veig
que tinc notícies
que sembla ser
que se'n reconsideraran
a fort...
amb el canvi de responsable
dins del Departament d'Ensenyament
jo crec que allò va ser
un pique del senyor Pallàs,
no del Santi,
del seu germà,
el que era delegat
d'Educació d'Ensenyament
a Tarragona.
Em podia explicar un llibre
o escriure un llibre
com van les coses, no?
Bé,
i llavors jo crec que
ara que s'ha referat
una mica el tema,
com dic,
hi ha inconvenients greus,
sembla,
per posar-hi l'escola d'idiomes
i jo crec que,
bé,
que estem intentant
recuperar el diàleg
amb el Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
amb qui hem mantingut,
hem continuat mantenint relacions
per fer tot el que és
les exposicions
d'art contemporani
entre el Tinc Lado número 2,
l'antic Ajuntament,
i l'Ajuntament
que era la tercera pota, no?
Com que en definitiva
aquest és un projecte
de l'Ajuntament de Catalunya,
en el sentit que
a cada capital de demarcació
hi hagués un centre
de ciutat contemporània
coordinat entre ells,
doncs jo crec que
el senyor Maragall,
germà,
serà una mica més receptiu
i llavors podríem
recuperar una mica
aquest mantó
i que no oblidem
que això a la Generalitat de Catalunya
li costaria
moltíssim,
moltíssim diner
perquè estem per allà.
A veure,
què opinen els altres contartulis?
Reobrim el debat
sobre el tema?
A veure...
Bueno,
el debat
l'obrim avui
a la tertúlia segur.
No, no,
fem tertúlia.
I el que els demano
és si seguint la línia
de l'Albert Vallès
estan d'acord
en que
reconsiderarà
el tema
de l'Escola d'Idiomes,
de la Xartres
i del Centre d'Art Contemporani.
Jo crec que s'ha de fer
una mica de memòria
del per què
acaba anant
el projecte
de l'Escola Oficial d'Idiomes
cap a la Xartres.
El problema
és el següent.
Feia més de 12 anys
que la Generalitat
estava demanant
un solar,
un terreny
a l'Ajuntament
perquè li cedís
perquè pogués construir
la nova Escola Oficial d'Idiomes.
I parlo de 12 anys
i amb això
12 anys
tots els que ens estan escoltant
saben perfectament
que no només
m'estic referint
al Govern de la Generalitat
d'Antesa
o a l'anterior
sinó als de l'època Pujol.
Bé,
en 12 anys
l'equip de Govern
ha estat incapaç
de trobar
2.500 metres quadrats
a la ciutat de Tarragona
per cedir-los
a la Generalitat
i que aquesta
construís
l'Escola Oficial d'Idiomes.
Bé,
després de 12 anys
el que va decidir
el Govern de la Generalitat
era que l'Escola Oficial d'Idiomes
que en aquests moments
està aquí a la Rambla
on estava l'antit
Col·legi Vallellano
està en una situació
bé,
bé,
m'estalviu
els adjectius
de la situació
amb la qual es troba
l'Escola Oficial d'Idiomes
però
m'enteneu
en quina situació està.
A partir d'aquí
què va fer la Generalitat
si l'Ajuntament
no em cedeix un terreny?
L'he d'ubicar
en un immoble
que sigui propietat meu.
l'únic immoble
propietat de la Generalitat
a la ciutat de Tarragona
que està desocupat
és la Xar 3.
Per tant,
s'arriba a la Xar 3
per eliminació
perquè després de 12 anys
de tomba puja baixa
imagineu-vos
que la primera
consellera
que té la idea
de posar
l'Escola Oficial d'Idiomes
a la Xar 3
és
la darrera
consellera
d'ensenyament
del Govern Pujol
que va ser la Carme Laura Gil.
Aquesta va ser
la primera persona
la primera consellera
que va dir bé
com no me n'en surto
on que em cedeixin
2.500 metres quadrats
l'únic que em queda
que sigui propietat
de la Generalitat
és la Xar 3.
I aquesta decisió
és inamovible ara?
Jo crec que sempre
sempre s'ha dit
anem a trobar
2.500 metres quadrats
però és que no hi ha hagut manera
no hi ha hagut manera
amb 12 anys
i jo no m'estic referint
als últims 6 mesos
o als últims 8 mesos
o als últims any i mig
amb 12 anys
no hi ha hagut manera
de que...
Tinc un testimoni
que diu que no
a veure un moment
deixi'm escoltar
a tots
2.500 metres quadrats
aleshores
clar
és que estem davant
d'una situació
però és a dir
si trobéssim
2.500 metres quadrats
evidentment
però és que si fa 12 anys
que no se troben
poder haurem d'entrar
a un altre govern municipal
per trobar els 2.500 metres quadrats
en dos mesos
Carme
No afegit allò del Sergi
que a més
el govern últim
de Jordi Pujol
o sigui la Carme Laura Gil
havia fet ja un projecte
ja havia estat un projecte
és a dir
que ja sabíem
que ha estat
els diners de tots
en un projecte
i en vista
que durant uns anys
no hi ha hagut modo
que des de l'Ajuntament
senyor Valbé
una servidora
està a la Comissió de Territori
i sé
com va tot el procés
és a dir
sempre s'han donat
uns terrenys
que no eren de l'Ajuntament
primer
que no hi havia modo
de comprar-los
i després
quan s'han aconseguit
alguns
eren menys
del que demanava la Generalitat
per fer una escola oficial
digna
d'idiomes
que si us plau
el Ricard Laoz
sap que des que jo
vinc a aquesta tertúlia
que ja fa bastants anys
ara
sempre han parlat
del tema
de l'escola oficial d'idiomes
i fa pena
perquè és l'única ciutat
ja no dic capital de província
és que d'escoles oficial d'idiomes
n'hi ha les capitals
que no són capitals de província
però Carme
reconsiderem el tema
de la xarxa
i jo crec que
ara en aquest moment
mentre l'Ajuntament
no digui
d'avui per demà
teniu això
el projecte és a la xarxa
l'escola oficial d'idiomes
es farà allà
i com que la xarxa
és molt gran
segur que hi ha una part
de la xarxa
però poder destinar
a d'altres equipaments culturals
a veure Quico
el paper què pensa
a mi el que em sembla
és que la xarxa és a la xarxa
com que ara tenim ubicat
la xarxa
la xarxa
l'escola oficial d'idiomes
de la xarxa
i hi ha problemes
potser això pot acabar servint d'excusa
perquè estem 14 anys més
malgrat tenir ubicació
sense fer la xarxa
i aquest és un problema
de responsabilitat col·lectiva
i compartida
pel historial que té
en el que ningú ha sigut capaç
de resoldre
i estic segur que serà un tema
també que a partir d'ara
doncs serà llargament discutit
i cap dalt en campanya
no sé si més o menys
que la façana marítima
però òbviament hi serà
jo soc positiu
crec que hi ha voluntat de tothom
que tinguem una escola oficial d'idiomes
crec que cap administració
per sistema
no vol que en una ciutat com Tarragona
no hi hagi una escola oficial d'idiomes
ni la Generalitat
ni l'Ajuntament
estic segur que està en aquestes postures
i per tant
sempre he dit
i segueixo mantenint
que tot això
és bastant
és bastant surrealista
si vostè em dona a triar
doncs
jo soc més de la línia
que una escola oficial d'idiomes
requereix unes instal·lacions
modernes
adequades
operatives
funcionals
evidentment
de nova construcció
evidentment que sí
jo crec que aquesta
hauria de ser
la línia
però el que jo no estic
disposat
és que
aquesta
confrontació
o aquests serrells
que hi ha
en un aspecte
en el que en principi
tothom hi està d'acord
serveixin d'excusa
perquè ens estem 14 anys més
sense tenir
els col·locs
és que el fill d'això últim
que està dient
Francesc Recomant
no veuen el risc
que si es reobre el debat
podem estar
no, no, no
amic meu
l'administració
no s'atura per un debat
el que passa és que
l'administració s'atura
en aquest cas
i el que a mi no m'agradaria
seria
s'atura
la Generalitat
segons Albert Ballver
perquè no veu clar
situar l'escola oficial
d'idiomes
estimat amic meu
jo patiria
que la Generalitat 3
que des de fa
fa molt temps
que es va resoldre aquest tema
encara no he vist
la primera pedra
primera, segona
tinc por que es converteixi
en el mateix que ha passat
amb la regència de la Mercè
que la Generalitat
del tripartit
va començar
a remodelar-la
i fa potser
un any i mig
que allí no es mou
ni un totxo
allí no hi ha gent
que treballi
fa uns mesos
i estan treballant
fa dos mesos justos
i estan treballant
escolta
ha estat un any
sense parada
ja no és ara
amiga meva
més d'un any parat
gràcies home
i mentrestant
vostè sap que
hi ha molts problemes
en aquell edifici
alguna responsabilitat
deu tenir
el govern de la Generalitat
tornem a la xar 3
no se m'envasin
a la recerca
l'únic que no m'agradaria
seria que la Generalitat
que ja ha decidit
anar
per mi una decisió
errònia
d'anar a la xar 3
que per inconvenients
per algú que convingui
per dificultats
es posposi
molt més
a aquesta obra
a l'inici
de l'escola
i jo més
la Carme Grespo
parlava de terrenys
jo sóc
demano una cosa
parla
amb la intimitat
amb el senyor Xavier Sabater
que va tindre
l'abonomia
de rebre'ns
el senyor Pallàs
d'Esquerra Republicana
amb els trencs
de l'Ajuntament
i un servidor
i ell fent
una mica
de mitjador
i va quedar
esparverat
de la negativa
constant
del responsable
de l'ensenyament
perquè el terreny
que se li donava
no
era insuficient
gràcies Carme
per tu
per dir la niña bonita
a veure
Sergi
jo discrepo
del que ha dit
el senyor
Ricomar
en què hi hagi voluntat
discrepo
crec que l'alcalde de Nadal
mai
mai
mai
ha tingut voluntat
de fer una nova escola oficial
d'idiomes
per quina motivació?
perquè
senzillament
per ell no és prioritari
si sap que no té voluntat
sabrà per què
no li és voluntat
senzillament
perquè per ell
no és prioritari
tenir una nova escola oficial
d'idiomes
a la ciutat de Tarragona
punt
perquè si no
amb 12 anys
hi hagués cedit un terreny
fins i tot
quan governaven els seus
quan governaven els seus
ja tenia dificultats
ja tenia dificultats
repeteixo
la consellera Carme Laura Gil
ja tenia dificultats
amb l'alcalde de Nadal
tots dos del mateix partit
per trobar
una ubicació
que fins i tot
va ser la pròpia Carme Laura Gil
i el seu equip
en aquell moment
el Departament d'Educació
equip de Convergència i Unió
que es va començar
a fixar
perquè és que no li quedava
cap altra alternativa
aquí
aquí està el drama
que és que no ha quedat
cap altra alternativa
després de 12 anys
i s'ha hagut d'anar
cap allà baix
segona
evidentment que no s'estan fent obres
el senyor Ballver
a la Xartres
diguéssim que abans
de començar les obres
s'ha de tenir un projecte
i precisament el que s'està fent
en aquests moments
és redactar un projecte
de rehabilitació
de la Xartres
per poder-hi ubicar
l'escola oficial d'idiomes
que puguin haver-hi més
o menys problemes
a l'hora de fer aquest projecte
evidentment
en qualsevol projecte
de rehabilitació
d'un edifici
a més a més
amb la càrrega històrica
i simbòlica
que té per la nostra ciutat
doncs existeixen
que seria molt més fàcil
agafar
2.500 metres quadrats
i fer-ne una escola oficial
nova de planta
diguéssim
una nova construcció
coi
si fa 12 anys
que s'està reclamant això
a partir del que
estan dient
els quatre representants polítics
si aquí es posessin d'acord
els partits
han de trobar un espai
els quatre
serien partidaris
de destinar
la Xartres
a altres usos
i no a l'escola oficial d'idiomes
entenc de les seves paraules
és que fa 12 anys
estem dient
que és per eliminació
qualsevol altre ús
que no malmeti
l'última
l'última mostra
de l'arqueologia industrial
de Tarragona
l'última
perquè les seves idiomes
podien malmetre
vostè
està al govern de la ciutat
convenci el senyor Nadal
que doni
ja
un terreny
aquí al pla
parcial 2
però que joan 23
és corresponsable
eh
senyor Valldol
hem intercanviat
pel nàstic
o sigui
per fer el camp
del nàstic
allà
hi ha terrenys
vostè
ha de tenir més força
que jo
per demanar-li
tu estàs
la Carme
està a la comissió
que diu del territori
jo preguntaria
amb els quatre anys
que et regidora
quants metres quadrats
ha donat
l'Ajuntament de Tarragona
al Departament
d'Essenyament
de la Generalitat
per fer
institut
escoles
de tot
doncs
les que són
obligacions
i les que són
obligatòries
amb un Ajuntament
només faltaria
que ens puguin
fer escoles
i guardes
i que a l'Ajuntament
no donguem els terrenys
només faltaria
però l'Escola Oficial
de Idiomes
també
sap el que passaria
si donguéssim un terreny
si existís aquest terreny
i el donguéssim
doncs que si aquest terreny
tingués 2.500 metres
vostès dirien
que és insuficient
si en tingués
2.900
això ha passat
això ha passat
no, no
ho soc seriós
primer es va oferir
un detect de ser salada
a veure
la meva objectivitat
ens queda mig minut
la meva objectivitat
i la meva seriositat
es fonamenta
que el meu argument
ja s'ha donat
per tant
no me'l desestimin
ha estat així
ha estat així
fins ara
són insuficients
vostè ha dit
que no hi ha hagut
voluntat política
per part de Convergència
i Unió
i del Partit Popular
que a Terroni
hi hagi una escola
oficial d'idiomes
jo li dic
que no hi ha hagut
voluntat
per part de l'oposició
que governant
PP i Convergència
aquest edifici
hagi estat una realitat
deixa parlar
els controls
acabem
és que no tenen fonament
de 12 anys
s'han passat 8
governant
els mateixos
a la ciutat
acabem la tertulia
fonament o no
el que tinc
és dret a parlar
Francesc Ricomà
té dret a parlar
i li amaneixo
que hagi parlat
també la Carme Crespo
de parlar
sense interrupció
Francesc Ricomà
Albert Vallbé
Carme Crespo
Sergi de los Rios
se'm fan cridar una mica
i tot
perquè m'escoltin els soñents
gràcies per convertir
aquesta tertulia tan animada
seguirem parlant
de l'escola oficial d'idiomes
en un altre dia
gràcies
fins la propera
bon dia