Tres minutets i serà un quart d'una. Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
La veu, la conserves, 80%?
Encara bastant, encara bastant.
Encara bastant. Com ha provat Sant Magí?
Bé, no?
Sí, vaja, la valoració personal és bona, la valoració organitzativa suposo que també.
Sí, sempre s'han de posar notetes en els papers per anar revisant coses,
però penso que va estar bé, no?
L'únic element que no es pot dominar, que és el de la pluja,
doncs, vaja, ara ho comentàvem, va ploure, però va ploure a l'hora que menys problemes es podia causar, no?
Que era, vas veure, quarts a sis de la matinada, però, vaja, les matinades es van dur a terme,
l'altre moment en què van patir van ser els castells, però, vaja, la cosa es va aturar 10 minutets i a partir d'aquí...
En aquest cas, les previsions que nosaltres teníem no van fallar.
Vull dir, nosaltres preveien que es podria fer tot, a diferència de l'any passat per Sant Tegla,
que no vam encertar ni una, el dia Sant Tegla, doncs ahir es va encertar bastant, no?
En Jordi Bertran avui no ens parla de Samagí, vaja, ja en vam parlar la setmana passada,
vam parlar dels grups convidats en la processó, parlem d'una festa que tindrà lloc aquest cap de setmana,
fugim del Principat, però ens quedem al País València, ens quedem a Paterna,
és una població que segurament potser a molta gent li sona, perquè és allà on hi té els camps de futbol,
el València Club de Futbol, però, vaja, nosaltres ens hi acostem sempre des d'un altre punt de vista,
parlem de la Cordà.
Què és, Jordi, aquesta festa?
Doncs mira, de quan en quan repasses els guions dels programes de Terraona Ràdio,
t'adones que no sé ben bé per què te'n deixes algun de festa d'aquestes important, no?
I cada darrer diumenge del mes d'agost hi ha aquest acte simbòlic,
que és l'acte, diguéssim, central de la festa, d'unes festes molt més àmplies,
que són les festes de Sant Vicent Ferrer, el Santíssim Cristi, Crist de la Fe i Sant Roc,
és a dir, una aglutinació de sants que convergeixen aquest...
El Sant Roc és molt abans, no?
Sí, però bé, això és allò que se van ajuntar a una sèrie de patronatges,
llavors els decideixen emmarcar al voltant d'un dia,
de manera que tots els sants ajudin que no hi hagi cap drama aquest cap de setmana,
perquè aquesta és una festa d'aquestes perilloses en quant a volum pirotècnic,
i bé, suposo que cal que l'ajuda a tots els sants i santens, no?
En tot cas, nosaltres aquí a Catalunya tenim la nostra particular versió d'aquesta festa, no?
Que és la carretera de l'Arbós, que és aquesta...
Que també és aquest cap de setmana, no?
Sí, normalment per calendari no sempre ha de coincidir,
perquè l'Arbós és el quart diumenge d'agost,
i en canvi això no sempre té per què coincidir amb aquest diumenge de paterna, no?
En tot cas, avui parlem de paterna,
segurament aquesta manifestació l'hauríem pogut explicar
amb alguna altra celebració, amb algun altre moment del calendari,
perquè realment no és l'única cordada.
Ara explicarem per què ve aquest nom, ve aquest nom,
també quina és la seva evolució històrica,
però és una d'aquelles cordades que han tingut, doncs,
més tradició, que són més espectaculars,
i han tingut més continuïtat, fet que li ha donat una especial significació en el calendari, no?
De fet, què és això de la cordà, no?
Doncs la paraula cordà, com el seu propi nom indica bé, de cordada, no?
Realment seria l'origen correcte, no?, de normatiu d'aquesta paraula, no?
Ens hem de remuntar a èpoques prehistòriques, podríem dir, en el món de la pirotècnia,
per trobar manifestacions que tenen a veure amb això que s'està fent avui en dia
i que anirem explicant al llarg del programa, no?, en aquesta població valenciana, no?
La primera notícia que tenim, doncs, d'alguna cosa relacionada amb el que explicarem
és a la ciutat de Trento, Trento és una ciutat europea on va tenir lloc un concili,
que va generar tota una sèrie de conseqüències sobre la festa molt variades.
Avui, Trento no surt per les conseqüències a la festa en quant a prohibicions o regulacions,
sinó perquè en aquesta població es va portar a terme un castell de focs molt especial,
l'any 1549, en què els pirotècnics van crear efectes molt novedosos
i els van descriure els escriptors, els secretaris, de manera molt especial, no?
Hi ha un efecte d'aquest castell de focs que era pròpiament un castell,
és a dir, vostès s'imaginen una mena de falla, doncs, o d'estructura, doncs, de fustes, no?,
en forma de castell, sobre la qual hi havia una esfera, doncs, que la coronava, no?
Aquesta esfera, aquesta bola, tenia, doncs, tota una gran càrrega de pòlvora
que en un moment determinat explosiona i d'aquesta explosió neixen multitud de coets, no?
És a dir, una esfera, explosió i aboca un munt de coets sobre tota aquesta estructura, no?
És un efecte que és el que vostès facin, la idea és una mica el que es pot,
encara d'una manera o altra, veure avui en aquesta població valenciana a paterna,
però, doncs, d'una manera evolucionada, no?
En tot cas, aquest efecte de Trento, el podem també encara veure a Tarragona,
al segle XIX, que com a mínim el tenim historiat fins l'any 1862,
en què, en el pla de la catedral, en el pla de la seu,
es fa un efecte molt similar a aquest, que es diu moro de foc.
Aquí els pirotècnics ja li donen aquest nom, no parlen d'una esfera,
li diuen un moro de foc, i el moro de foc és això, és a dir, un moment en què,
com a culminació o com a moment, doncs, molt destacat en una exhibició pirotècnica,
explota una bola i comencen a sorgir i a néixer coets que es van reprodurir.
Com si trenquessis una cocaña i d'allí comença a sortir l'explosió de foc.
Exacte, en lloc de caramels, doncs, tenim una explosió de foc, no?
Bé, això és, per tant, deduïm que és un efecte que existia,
que es feia per gent professional, per tant, perquè tant a Trento com a Tarragona
sabem que existeix un pirotècnic que dispara aquest efecte,
però a Paterna avui en dia, i a d'altres poblacions valencianes,
això es manté gràcies a una sèrie d'organitzacions,
podem dir, doncs, aficionades, no professionals,
que són les que han perpetuat aquesta celebració.
Un altre tema curiós, també, sobre això,
és que aquesta manifestació només es manté en pobles.
Sembla que a tombant del segle XIX, segle XX,
va haver una sèrie de manifestacions
que havien pervingut molt a la Rodalia de la ciutat de València,
però poc a dins de la ciutat de València,
o sigui, la ciutat de València s'havia caracteritzat més
pel castell de foc amb colors i aquest tipus d'exhibició,
i, en canvi, a la Rodalia s'havien mantingut
una sèrie de manifestacions molt anteriors.
Algunes d'aquestes manifestacions, com, per exemple, la masclatada,
és a dir, aquesta successió de trons que es floten més o menys caient
des d'unes cordes a terra, van entrar clarament a València,
però, en canvi, aquesta corda que estem parlant avui
mai va entrar a la ciutat de València,
a qual cosa l'ha fet ser una mica més desconeguda
que d'altres manifestacions pirotècniques.
No és l'única, així, amb una ràpida repassada,
m'han aparegut, a banda de la masclatada,
la femellar, la cordar, la nubolar, l'escopetar, la honorar,
a banda de diferents coses del voltant de les falles.
Bé, en tot cas, l'any 1898, a la vila de Paterna,
amb motiu d'aquestes festes de Sant Vicenç Ferrer,
el Santíssim Cris de la Fe i Sant Roc,
ja es parla clarament de diferents manifestacions,
amb una estructura molt determinada
i es diferencia, per exemple, els morterets,
que són dispars com, per exemple,
els que ahir a la tarda es veuen a l'entrada de Sant Magí,
d'altres com el Castell de Focs o la Cordà.
El diari Les Províncies,
que és un dels diaris històrics valencià,
marca que aquell 1898 es van arribar a tirar,
per exemple, 3.000 morterets,
és a dir,
m'he vigineu-vos que, per tant,
les xifres ja començaven a ser importants.
Tot això va evolucionant durant el segle XX.
Són morterets, Déu-n'hi-do,
ara estaves pensant...
Són molts morterets.
Són molts morterets,
i depèn del lapso de temps en què els tires uns...
Perquè es fa ser una idea,
ahir a l'entrada de Sant Magí,
els morterets que es disparen,
bé, hi ha dues seccions,
una de morterets que va una darrere l'altra,
s'en tiran 50,
perquè es fa ser una idea.
I després, bé,
tota la suma de l'entrada pròpiament,
que hi ha morterets i altres coses,
però la diferència,
per tant,
aquesta informació que el mitjà de comunicació
dona el 1898 és significativa.
Bé, en tot cas,
això va evolucionant durant el segle XX,
i en el segle XX també es produeix,
podríem dir,
un fet que afecta a la cordada
de manera destacada,
que és l'augment també de persones
que participen en aquest tipus de manifestacions.
això dispara els accidents
i genera tota una sèrie de preocupació,
ara veurem per què,
al voltant d'aquest element.
Perquè es fa ser una idea,
en la cordada,
a diferència de les entrades d'ahir,
o les mescletades que comentàvem,
o les tronades que es poden veure per Sant Atec,
o per Sant Pere Reus,
doncs l'evolució comporta
que desaparegui el professional
i tingui més importància
el participant aficionat, no?
I això va carregat de colles, per exemple?
Exacte, va carregat de colles, no?
Que, doncs,
topen directament,
o sigui, hi ha un procés,
és a dir, passem de professional a l'amater,
però aquest amater, aquesta colla,
acaba topant amb la legislació,
de manera que, doncs,
en la postguerra, doncs,
acaba dictant una sèrie de normatives
que afecten a la seguretat,
com, per exemple,
la indumentària protectora
que han de portar
aquestes persones que participen.
I anem entrant ja en detalls de la cordada.
Vostès, imagineu-vos que avui en dia,
per anar a una cordada,
per participar en una cordada,
i ja entre una evolució
que es podeixi entre l'any 50 i l'any 70
del segle passat,
doncs,
t'has d'anar vestint.
Progressivament,
s'instaura el fet d'haver portat un mono
una mica de motorista
als monos que avui en dia,
o als vestits,
que són monos de cuir.
Però això sempre van per disparar?
Per disparar.
Per disparar.
Evidentment,
per estar dins d'on
se succeeix aquesta manifestació.
hi ha dos nivells,
els que disparen
i els que s'ho miren.
Els que s'ho miren
estan relativament
separats
d'aquests que disparen.
bé, en tot cas,
aquests que disparen
van, doncs,
amb casco,
van amb mono
de cuir,
es van absolutament protegits,
guants,
botes,
perquè realment
és un...
tu estàs al mig
d'una gran bola de foc,
no?
Perquè es faci una idea,
diumenge,
que diumenge
es dispararan,
no els 3.000,
que dèiem abans,
morterets,
en aquest cas són,
ara veurem els canvis
de tipologia,
50.000,
50.000 coetons
en 20 minuts.
Això són
una ràtio
de per minut
bastant elevada.
Vaja,
tu,
per a 2.500,
no?
És una mica
exagerat el nivell,
però és realment
molt impressionant,
no?
Hi ha 120 persones,
120 coeters
que estan disparant
alhora,
que es tenen el seu...
cadascun d'ells
també compta
amb ajudants,
i aproximadament
entre els coeters
i ajudant
estan movent-se
una 180-200 persones
per fer
aquesta seqüència
de 2.000 coets,
podríem dir,
números rodons
per minut,
no?
Per poder arribar
a aquest ritme
d'aquesta cordada,
no?
Cascos,
una mica
entre el motorista
i l'apicultor,
no?
Allò de
la reixeta aquella
que porten
quan van a les abelles,
doncs,
això també
es caracteritza
per poder tenir
una millor visual
del que està succeint.
Tovalloles
mullades
amb aigua
sota els monos
de cuir
per evitar,
doncs,
tant
que la temperatura
no pugi en excés,
com
pels mateixos impactes
dels coets
que estem parlant.
Vaja,
gairebé
com aquells
líquidadors,
perdonin l'expressió,
però veu una miqueta
al cap la imatge
que és líquidadors
a la central
de Txernòbil,
una miqueta.
A més o menys
d'això, sí.
Òbviament,
la temàtica
no és ni de bon tros
la mateixa,
però estem parlant
d'un nivell
de protecció
força similar.
Sí, sí,
important, no?
I després,
tot això
dins d'una gran gàbia
que m'he deixat
120 metres de llarg
per 8 d'ample
que es situa
al carrer Major
de Paterna
i on s'introdueixen
tant els tiradors
com els ajudants.
Tirador és la paraula
popular
per denominar
aquesta persona
que encén
els coets,
no?
Que són normalment
tots membres
d'aquestes coses
que dèiem
i que estan
coordinats
o organitzats
a banda de
per l'Ajuntament
per una comissió
tècnica de foc
que es diu
comissió tècnica
del foc
que va ser creada
l'any 1974
i que és la que
supervisa absolutament
tot el ritual
d'aquesta festa.
Perquè m'estàs dient
per les dimensions
del carrer Major
d'aquesta gàbia
que comentaves
el concepte
de bola
de la qual
ens surten els coets
s'ha mantingut
o s'ha transformat?
I ara
anem a veure
com evoluciona
aquesta festa.
Clar,
perquè una bola
de 12 metres de llarg
pot ser una mica complicat.
No, no.
Com evoluciona?
D'on ve?
O sigui,
com evoluciona
aquelles
efectes de bola
que explicàvem
com a origen
de la festa
a la festa actual.
Mira,
inicialment
en aquesta
acordada
i en moltes altres
del País Valencià
s'iniciava
la manifestació
de començar
a disparar
i a llançar coets
amb un efecte
que s'anomenava
i de fet
encara s'ha conservat
popularment
bouet.
Bouet de bou.
El bouet
és
el mateix
de l'esfera
de Trento
el mateix
del Moro
de Foc
de Tarragona
ve a ser
una mena
de
fusta,
caixó
rectangular
més o menys
que
dins
es col·locaven
tota una sèrie
de material
que servia
d'una manera o altra
per iniciar
amb aquesta peça
com una mena
d'aparició màgica
en el carrer
aproximadament
a una alçada
d'uns tres metres
sobre el terra
s'ensenia
aquest bouet
ple de coets.
Aquell efecte
fantàstic
de Trento
que va enlluarnar
en un cert moment
ara és l'inici
de la corda.
Arriba a ser
l'inici.
Avui en dia
més que inici
jo et diria
que tot això
ja ha desaparegut
i perquè
aquest bouet
que era
una gran explosió
era un gran efecte
pirotècnic
avui en dia
ja quan comences
a tirar dos mil
primer minut
i ja tires dos mil
doncs
coets
diguéssim
que l'efecte
per molt important
que fos
queda deslluït.
Per tant
podríem dir
que avui en dia
doncs
això és una cosa
històrica
que ja ha desaparegut
no?
Quan
encara la gent viva
doncs
se'n recorda
com es feia
aquest efecte
doncs
un dels tiradors
dels participants
tiradors
portava una mena
de canya
com aquesta
que porten
els pirotècnics
avui en dia
per encendre
la traca
amb uns ganxos
que permetien
doncs
estirar
el bouet
fins al lloc
concret
on se li
encenia
doncs
on se li calava foc
i on començava
d'una manera
o altra
aquesta cordada
no?
I hem de tenir en compte
que
aquest efecte
a vegades
era sol
però la història
documenta
que s'havien arribat
de fer
25 bouets
alhora
de manera
que
anaven
doncs
encenent-se
molts
molts
i molts
coets
en aquestes
alçades
per crear
aquest efecte
de la bola
o del moro
de foc
també hi ha
constància
de més
d'un accident
en cremar
aquest bouet
la corda
i per tant
doncs
caure
d'una manera
imprevista
no només
els coets
sinó
a l'ampulitori
dels coets
per tant
això
tenia la seva
complexitat
aquest efecte
que jo diria
que avui
es manté
amb el record
perquè hi ha hagut
encara una
pervivència
de persones
que el van veure
i que
es va passar
d'aquesta base
professional
a una base
amateur
doncs
lògicament
es va sent
substituït
per
molta més gent
que participa
en la cordada
per tant
encara que
aquí parlem
de 25
bouets
o 25
caixes
doncs
avui en dia
distribuïts
en caixes
podríem parlar
que
s'han arribat
a comptabilitzar
un centenar
de caixons
que ja no es pengen
sinó
el que avui en dia
la cordada
funciona
doncs
d'una manera
una mica
diferent
diguéssim
que hi ha
una evolució
en la que es combina
aquest bouet
aèri
amb unes persones
que arriben
en sacs
antigament
hi ha unes cròniques
de l'any 1919
que parlen
que a la cordada
a banda del bouet
comencen a arribar
una sèrie de gent
en sacs
a dins de la cordada
per afegir-se
començar
des de terra
també a tirar
si tu mires
des de la perspectiva
els ulls actuals
estem parlant
d'un conjunt
de barbaritats
i temeritats
de l'alçada
d'un campanar
vaja
llavors
aquests sacs
progressivament
van sent
substituïts
es parla
que l'any 27
ja va
pràcticament
el sac
desapareix
i hi ha
uns caixons
que s'introdueixen
dins d'aquesta
actual gàbia
la gàbia
tampoc existia
antigament
l'única mesura
que s'adoptava
de protecció
encara d'una manera
o altra
es fa
però vostès imaginin
que els veïns
de tots aquests carrers
el que fan
ja fa una sèrie
de dies
és protegir
amb rajoles específiques
les portes
les finestres
i tot allò
que es pugui cremar
perquè
els quarts
en un carrer
si això que veiem ara
per exemple
la Sarcavila
del dia 22
de setembre
que molts comerços
del carrer major
posen cartrons
això no és res
això és una piula
en comparació
amb el que estem parlant
bé
en tot cas
aquí
es tiren
per exemple
una xifra
fins i tot
hi ha
de tipologia
que va marcar
una mica
l'estructura actual
l'any 74
us deia
que es crea
aquesta comissió
del foc
i l'any 75
hi ha la primera
estadística
seriosa
de número
de coets
moderns
es compten
que l'any 75
ja es van tirar
24.000 coets
3.600
femelletes
ara explicarem
la diferència
21.600
trons
i un miler
de mesclets
és a dir
en aquella
xifra
de l'any 75
eren
46.600
enceses
de les quals
es pot deduir
que va haver
unes detonacions
d'unes
1.660
per minut
és a dir
28 explosions
per segon
perquè es facin
una idea
una cosa
bastant
espectacular
avui en dia
el nivell pràtic
el que es produeix
és que
en aquests
caixons
que arriben
a la plaça
hi ha
aquests tipus
de coets
quan es parla
bàsicament
dels dos principals
es parla
de la femelleta
i del masclet
que són els dos tipus
de coets
que
s'anomenen
molta gent
els anomena
popularment
coetó
per no entrar
en molt de detall
jo els diria
que un coetó
d'aquest tipus
de
corda
és un coet
borratxo
és a dir
és un coet
que tu agafes
i amb la força
del sortidor
que és
per exemple
una de les carretilles
o dels sortidors
que tiren els dracs
els diables aquí
en lloc d'estar fixa
l'encens amb la mà
el llences
i de la mateixa
impuls
comença
a girar
i a moure's
d'una manera
doncs
exageradament
doncs
àgil
i sense capacitat
de controlar-te
no
aquests coetons
tenen diferents
eixides
que es diu
els diferents
impulsos
és a dir
quan ja sembla
que s'ha acabat
ve un altre
des del mateix coet
surt un altre
encesa
i un altre
i un altre
i hi ha diferents
depèn
poden ser
de diferents
nombres
d'aixides
de diferent
nombres
d'impulsos
podríem dir
hi ha de molts
molts variats
i després
la femelleta
és
és
especialment
usatament
aquest acord
d'A
i és un coet
criador
que es diu
que tu encens un
i d'aquí en surten d'altres
és el que d'una manera o altra
s'assembla més
a l'efecte aquest
del bouet
que dèiem
que des de dalt
d'una caixa
comencen a criar-se
com una mena
de petita font
exacte
però bàsicament
la corda
el que consisteix
és que tu encens
un coet
i un coetó
i aquest coet
comença a rodar
al voltant teu
sense
cap mena
d'ordre
sinó que tot
d'una manera
absolutament
caótica
i el públic
Jordi
hem parlat
d'aquesta gent
però el públic
està absolutament
fora
a les barreres
d'aquesta gàbia
com si diguéssim
antigament
aquesta gàbia
no existia
com us podeu imaginar
perquè
amb l'explicació
que hem anat fent
d'una manera
doncs breu
podem dir
que aquí hi havia
un castell de focs
que amb el pas
dels anys
perd seguretat
en quant
a la part d'exhibició
que hi ha uns espectadors
que s'ho miren
i un professional
que dispara
i es va passant
d'aquest efecte
del bou
o del moro
de foc
que cria
i que crea
un cert desconcert
però hi ha
unes
certes mesures
de seguretat
a la participació
del públic
que es posa
dins d'aquest
efecte pirotècnic
primer es posa
i després
no solament s'hi posa
sinó que apareix
a tirar
més coets
i a fer la competència
a l'efecte
que havia creat
el pirotècnic
a nivell pràctic
avui en dia
el pirotècnic
l'únic que fa
és arribar
amb el camión
amb la pirotècnia
i marxa
marxa per cames
per evitar
qualsevol
altre incident
però vaja
és una festa
que podem dir
que
en la segona meitat
del 19
quan tenim les descripcions
aquestes
per exemple
a Tarragona
també
era una festa
professional
i amb uns 150
anys
s'ha convertit
en una festa
absolutament
protagonitzada
per aquests tiradors
que són
no professionals
que estan agrupats
en colles
i que
fan una batalla
podríem dir
mai més ben dit
de coets
ara
quan tu vas allà
o quan algú parla
de la corda
si no entens
l'origen
d'aquesta
corda
de la qual
passava
un bouet
o passaven diversos
bouets
no entens
el sentit
i aquí
aquí per què li diu
si els coets
no van lligats
en cordes
en cordes
i és precisament
per aquest sentit
originari
que
jo ara
desconec
potser hi ha
algun petit poble
perquè de cordades
hi ha d'altres llocs
un company
em parlava
de la
de vètera
hi ha diferents llocs
algun
potser
encara
algun poble
es manté
aquest fet
d'una manera
més o menys ritual
de l'inici
a través
d'aquest efecte
del bouet
doncs
vaja
si nosaltres
que des de l'òptica
tarragonina
doncs
ja estem abasats
en certa manera
a les traques potents
ens agrada el soroll
segurament
doncs estaríem d'acord
segurament ens sorprendríem
si anéssim
aquest cap de setmana
paterna
vaja
bé al cap
ahir abans
dels castells
mentre estaven representant
el Vall de la Rosaura
de Calafell
que acabaven
vaja
o els trabucaires
doncs
de Vilanova
disparaven els seus trabucs
i teníem
vaja
força turistes
els nens petits
plorant
i els homes grans
doncs vaja
una miqueta
desconcertats
així que
aquesta gent
la posem a paterna
quedaria especialment
sorpresa
o fugiria per cama
si és que pot
jo
és curiós
no he acabat
no
avui quan
bueno
anava a parlar
realment
és una de les manifestacions
més singulars
que hi ha dins
del món de la pirotècnia
i
jo mateix
m'he quedat sorprès
que no l'haguessin
m'explicat abans
perquè realment
és una cosa
doncs singular
ara que deies
aquest efecte
de
tu de la gent
gran i tal
i abans
d'aquesta gàbia
hi ha una altra cosa
que és molt característica
de moltes festes
del País Valencià
que precedeix
la cordada
que és el que se'n diu
doncs
la coetada
la coetada
en aquest cas
no té res a veure
amb això de la cordada
sinó que és
una passejada
una cercavila
en què
la gent distribuïda
en dues fileres
com si fos aquí
un ball popular
doncs
porten
com una mena
de grans estenalles
a la punta
de les quals
doncs
encenen
uns coets fixes
o unes bengales fixes
és a dir
una mica
com aquí
els diables
això és un foc
doncs
que ja està posat
en un bastó
amb una certa seguretat
aquí els diables
normalment
doncs
van en posició vertical
o en tot cas
es porta una pinza
perquè no surti
la carretilla
doncs aquí
és exactament el mateix
podríem dir
que és
l'inici de la festa
que es passeja
per tot el poble
i que
doncs
aquest públic
doncs
que no pot
apropar-se
o que realment
es podria
doncs
espantar més
té aquesta
passejada
doncs
pels carrers
realment
és
això també
en aquest cas
el nom coetada
vol dir que
antigament
aquests coets
no es tiraven
esbojarradament
pels llocs
sinó que
aquests coets
el fester
la colla
el passejava
pel carrer
més o menys
com es passeja
aquí un drac
uns diables
o una víbria
o un bou
és a dir
es passejaven
amb un cert ordre
i amb una certa seguretat
i
curiosament
el que avui ha quedat
anomenat com a coetada
és aquesta cercavila
mentre que en canvi
la corda
on ja no hi acorda
per entendre'ns
les coets
s'han tornat bojos
i se'n fan l'altra manifestació
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
recomanació damunt de la taula
que s'acorda paterna
aquest cap de setmana
ens la retrobem dilluns vinent
exactament
dilluns vinent més
bon dia Jordi
a veure
demà
gràcies
gràcies
gràcies
gimana
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
prさ
bàs
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies