El matí de Tarragona Ràdio comença l'Aventura de la Vida
com cada divendres en directe i en diferit,
podríem dir-ho així l'endemà dissabte a partir de les 10 del matí.
Aquest programa que compartim setmanalment
amb nois i noies de diferents centres educatius
de la ciutat de Tarragona,
i que impulsen des de l'àrea de serveis socials
i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, naturalment, amb el treball del dia a dia
de les escoles, dels centres de primària que hi prenen part.
És el cas del Col·legi de les Teresianes.
No és la primera vegada ni de bon tros que ens acompanyen
alumnes d'aquest centre educatiu del centre de la ciutat de Tarragona.
Avui, concretament, tenim una bona representació
dels alumnes de CISER de les Teresianes de Tarragona.
Ens acompanyen Gadea, Judit, Helena, Maria C,
perquè hi ha dues maries,
l'Ivan, el Javier, el Jorge, Eduard, Marc i Maria Esa.
Molt bon dia a tots i totes!
Bon dia!
Benvinguts i diem bon dia als companys, companyes i professors
que us escolten segurament en aquests moments des de l'escola
que no han pogut venir, perquè, lògicament,
no hi podeu venir tots, però bé, ells també han treballat i força
el tema d'avui de l'aventura de la vida.
Els fem un bon dia amb ells?
Vinga, va!
Bon dia!
Us costa imaginar que algú us estigui escoltant, no?
Sí!
Sempre que estigui parlant aquí a l'aire, no, no, no,
que us estan escoltant, jo us ho asseguro jo, eh?
A veure, parlarem avui de relacionar-se, no?
És aquest el tema central.
De fet, és un tema important, perquè des del moment que ens trobem amb algú,
al carrer i a quan sortim ens estem relacionant, no?
Sí!
Hi ha moltes maneres de fer-ho amb la gent, amb tota la gent.
Quan ens llevem al matí, amb qui ens trobem, normalment?
M'haurem!
Amb els pares!
Amb els pares germans ens relacionem.
Sí!
De diferents maneres, esclar!
Sobretot amb els germans.
I si són petits, no?
Sí!
I si són grans, també, perquè clar, cadascú explica a la fira com li va, no?
El petit com a petit i el gran com a gran.
Teniu germans, tots?
Sí!
Més grans o més petits?
Més petits i més grans.
Més grans.
A veure, els que tenen germans grans, que aixequin la mà...
Jo.
Vinga, primer expliquem, com és la vostra relació amb els germans grans?
Maria S, acosta't una miqueta el micròfon.
És que el meu germà és un germà basó i és una mica més gran perquè...
És a dir, segons més gran?
Tres minuts més gran.
Tres minuts més gran.
I això li dóna autoritat a ell?
No.
Jo, com que sóc tres minuts més gran que tu, per tant, la relació, normal.
La teniu bastant equilibrada, no?
Sí.
Deu ser divertit tenir un germà basó, no?
O què?
Bé, t'he de dir una germana.
Una germana.
A veure, sempre volem allò que no tenim.
Maria S, què hem de fer, si no?
Jorge, tu tens un germà gran.
Sí.
O germana.
I una germana.
Què tal?
Amb un germana?
Bé, però amb un germà de vegades ens paguem, però així, de broma.
Ah, però això forma part del decorat, ja.
Això ve de sèrie, eh, amb els germans.
Eduard.
Jo tinc un germà dos anys més gran que jo, però ens relacionem bé, però de vegades ens paguem, com sempre.
Va, bé, el que dèiem, és el normal.
Javier, què tal? Com ho portem, això?
Bé, jo tinc bastants germans.
Bastants, què vol dir? 50?
No.
Som tres nens i tres nenes.
Déu-n'hi-do, tens bastants germans, sí, senyor.
Bé, aquí, doncs, aleshores, amb uns millor que d'altres i amb alguns pitjor que d'altres, no?
Clar, perquè si sou que...
Ha de ser guai, no?
Un dia a casa teva, sobretot els teus pares, eh?
Deuen estar ben distrets.
Segur que sí. Ivan?
Jo tinc una germana gran, però que estava a Salona i ja no em relaciono amb ella.
Per tant, no tens problemes així de relació molt directa.
No, em porto molt bé.
Maria C.
Que jo amb la meva germana moltes vegades em barallo.
És més gran que tu?
Sí, té dos anys més que jo.
Per què us baralleu? Per quines raons?
Doncs no ho sé.
Qualsevol raó és bona, per tenir una bona baralla amb una germana, clar?
Sí.
És que no, això està molt bé. Elena?
Jo també tinc una germana gran i ens portàvem uns anys, però ens barallem moltíssim.
Ah, sí?
Sí.
Doncs dic, home, així com que és bastant més gran que tu, doncs no, també us baralleu.
Sí.
Judit, tens germans? Tu ets la gran.
Sí, jo soc la gran.
I què tal?
Bé, bueno, es comporta bé, però a vegades hi ha les simples baralles que sempre hi ha.
Ai, s'ha de tenir paciència, eh? I volen sempre ser els primers i volen que a tothom els faci cas als germans petits, eh?
Sí.
Gadea.
Doncs jo tinc una germana gran, però amb ella no em barallo, sinó que com ella és molt carinyosa i jo no tant, doncs...
Ets una consentida de la teva germana.
Sí.
Ah, ja saps, jo.
Jo no vull que em faci tant de cas, però ella em fa.
Ai, doncs escolta, no et queixis que està molt bé. Algú és del mig? Algú està al mig?
Jo.
Eh que és el pitjor paper?
Sí.
Eh que sí?
Els del mig sempre han patit, allò dels grans i allò dels petits, clar que sí.
Un aplaudiment pels germans del mig, va.
Un petit homenatge, un petit homenatge als germans del mig.
Clar, tota aquesta parafernàlia us asseguro que no era per xafarderia, per conèixer la vostra vida,
sinó una mica perquè pensem-hi tots de la diferència que hi ha de relacions que tenim amb les diferents persones que ens hi trobem a la vida.
Jo sé que heu treballat un conte, una mica per il·lustrar el tema de relacionar-se,
un conte que es titula La caixa d'eines que no llegirem perquè vosaltres mateixos vau dir
escolta, potser és una mica llarg per llegir-ho per antena, però el sentit o la història,
alguna cosa del conte ens podríeu explicar als oients i a mi que no el coneixem, Ivan, per exemple?
Bueno, doncs que són unes eines que no volen ser amics de les tanalles i la deixen a part
i després veuen que els hi fa falta i la posen al seu grup.
Digues.
Doncs que és una caixa d'eines que tots són uns companys i un dia, bé, el que he dit,
li van unes estenalles, però ningú li volia fer cas perquè diuen que no tenia força i tot això
i la van deixar abandonada, però després van reflexionar i van dir que la necessitaven.
El conte tracta que una caixa d'eines volia construir un carro i no podien perquè al final
quan ficaven les fustes sempre queien perquè no tenien fil ferro al darrere i ningú podia fer-lo,
menys les tanalles, llavors li van demanar perdó i li van dir si ho podia fer i les tanalles ho van acceptar.
Les tanalles li va reaccionar positivament. Judit.
El significat que té aquest conte és que cada un té les seves qualitats.
Hi ha algú que les té, que es nota més, però cada un té la seva petita cosa que sempre ajuda els demés.
Jo n'estic segura que tothom és útil en aquesta vida i que tothom té habilitats per determinades coses.
El que tu dius, Judit, alguns es nota molt i altres són més discrets i no es nota tant.
Maria, essa.
Jo crec que també parla una mica que acceptem els demés tal com són.
No intentar canviar-los, no?
Perquè a vegades fem això.
Mira, aquesta persona m'agrada, però m'estimaria més que fos d'una altra manera.
Si t'agrada, t'agrada com és, no?
Sí.
Segurament no cal canviar ningú.
No.
Què et sembla, Maria? No, veritat?
Clar, en tot això de relacionar-se i a partir del conte hi ha tota una sèrie de temes que heu treballat,
definicions, conceptes, dieu-li com vulgueu, de la importància de donar i de rebre.
Què? Per on comencem? Donar i rebre.
A tots ens agrada rebre, però donar ja costa més.
Però a tots, eh?
Ens hem de reeducar o educar tots per saber que, aviam, si tu avui em dones,
no és perquè tu em donis i jo t'hagi de donar a tu,
però també he d'estar disposada quan em necessites de donar-te un cop de mà, no, Ivan?
Que rebre és molt fàcil, però donar costa més perquè...
Però us heu fixat que en algun conte, sobretot, ho hem vist això, i en la realitat també,
que a vegades hi ha gent que no vol rebre per després no sentir-se obligat a donar?
Us heu fixat que també hi ha persones així? Xèvia, digues.
Jo crec que hi ha gent que poder-hi era molt rebre, però són molt avariciosos i no volen donar.
Clar. Més coses sobre aquesta qüestió, Maria C.
Que jo, per exemple, l'any passat amb les meves amigues fèiem que cada setmana ens donàvem un regal
i cadascuna tenia un regal. I totes donàvem i rebíem.
Clar. Algú més? Maria? Essa?
Bueno, jo crec que a mi m'agrada regalar, però rebre, bueno, jo ja estic bé.
T'agrada més. Te sents millor quan dones, que no quan reps. Jorge?
Que no pot haver-hi un regal així sense aquestes dues coses, però que són importants.
Clar, perquè fixeu-vos que és normal, hem parlat de regals, d'objectes materials,
però quan parlem de donar i de rebre, també parlem d'altres coses que no es poden tocar, no?
Un sentiment.
De sentiments, d'atenció, del que podem considerar un favor, una ajuda, no?
Què et sembla, Javier?
Bueno, jo crec que no has de fallar l'amic i ell tampoc t'ha de fallar tu.
I sentint-ho entenent, no dir ni els seus secrets ni els teus secrets.
Judit.
Doncs que si tens un amic de veritat, doncs quan estàs trist, l'amic de veritat és qui està amb tu en els moments pitjors,
no el que està quan estiguis feliç. L'amic de veritat és el que està en els moments que pateixes.
Clar, hi ha moments una mica complicats, eh, d'això d'ajudar-se a Maria.
Jo crec que quan tens un amic, encara que ell sempre t'estigui acompanyant quan estiguis trist o quan estiguis content,
després quan ell estigui trist, doncs també l'has d'acompanyar. Així serem més amics.
Clar, això sembla molt fàcil en principi, no? Dius, home, doncs és normal, és natural, els amics estan per això,
però clar, a vegades les circumstàncies ens fan que no actuem com realment pensem que actuarien.
Per exemple, amb una mica el que diu la Maria, hem d'estar disposats en tot moment a ajudar-nos, no?
Resulta que, vinga, fem una mica de teatrello. La Judit té un problema, un problema molt greu,
em truca per telèfon, Iolanda, que vinguis, que estic molt malament, i d'explicar una cosa,
em desitjo, escolta, Judit, xata, però és que me'n vaig a Porta Aventura,
és que mira que m'ha costat trobar una entrada que m'han regalat i és només per avui,
escolta, ja et vindrà a veure el vespre, perquè, aviam, jo fa molt de temps que tinc molta il·lusió
d'anar a Porta Aventura, i si vinc a casa teva a escoltar els teus problemes,
vols dir que no poden esperar fins al vespre o fins demà?
A veure...
Això és de ser egoista, només pensar en tu.
Ara jo seré més dolenta encara, clar, i l'amiga que no veu les ganes que jo tinc d'anar-hi a Porta Aventura,
que l'amiga no pot esperar fins al vespre.
Ei, que fàcil que semblava tot, eh?
Que s'aguanti.
Que s'aguanti?
Sí.
Maria?
O també que l'inviti a anar a Porta Aventura.
Només té una entrada.
Però que es compri l'altra.
Javier.
No hi ha més.
Que podria haver...
Qui diu Porta Aventura diu qualsevol altre lloc, eh? A veure...
Digues, Javier.
Podria agafar i per esperar-se uns quants dies o que tornin a obrir no passarà res,
perquè Porta Aventura o altres llocs pot obrir-se qualsevol.
Però l'entrada és per aquell dia només, eh?
Ja, però...
Comproi una altra.
Si te l'han regalat...
No, no, li han regalat, li han regalat.
Per això, si li han regalat...
No té diners.
Però llavors...
A veure, s'ho apunta a un concurs, a veure, o alguna cosa...
Tu, per sobre de tot...
Els amics.
T'oblides de tu i vas a veure la Judit.
Molt bé.
Maria, molt bé o no?
Ja ho parlarem, eh?
Jo crec que si és un amic, doncs que et cau bé, que ell també està disposat a fer coses per tu,
doncs que jo l'aniria a veure perquè si és amic té, no...
És a dir, deus pensar que et necessita.
Judit, tu què en penses?
Tu que estàs tan malament.
Si me'n vaig a portaventura, deixes de ser amiga meva o ho entendràs?
A mi, si em passés al revés, doncs jo el primer que faria és anar a veure els amics o la família,
perquè per mi és el primer.
Jorge?
Que això que has dit tu, doncs que jo aniria a veure'l, no?
Però que hi ha gent que de vegades no li importa tant i diu, doncs espera, explica-m'ho per telèfon o...
I tampoc jo crec que siguin males persones que els haguem de condemnar, no?
Són maneres de pensar que té la gent.
Probablement aquesta actitud que assenyaleu vosaltres, dir, escolta, al cap i a la fi estem parlant de lleure,
d'una diversió i el que compta és que algú em necessita en aquest moment, però bé,
tampoc no hem de ser jutges, en principi, del que fan els altres.
Dic jo, eh? No afirmo res, només vaig posar en tema sobre la taula.
Maria?
Doncs en lloc d'anar per al matí al portaventura, vas escoltar l'amic primer i després te'n vas.
Ei, ei, ei, poca broma, la Maria, eh?
Potser tenim temps per a tot. Elena?
Jo crec que, per exemple, si el portaventura mai es mou i també hi ha més regals,
i una amiga, el millor se'n va o la perds.
Però el portaventura no crec que se'n vagi caminant a un altre lloc.
Jo tampoc no ho crec.
Ja deia.
Jo, si fos la Judit, doncs, com ella té moltes amigues,
doncs, si aquella, per no fallar l'altra amiga,
perquè, clar, si no a ella li fiques en una situació una mica, doncs, comprometida,
doncs, llavors jo el que faria és trucar a una altra nena
i després, quan arribi a l'escola o en un altre moment que no estigui ocupada,
doncs, parla d'aquest problema.
Però aquesta amistat se ressentirà.
Tard o d'hora. Tard o d'hora sortiran els drapets bruts.
Aquell dia que et vaig trucar... Eh? No ho sé, eh? No ho sé.
Ivan?
Jo crec que has de buscar, potser, per tu i per l'amic.
Xavier? Ah, un equilibri, un equilibri.
Si es pot, bé. I si no, sempre, preferència a l'amic. Creus?
Creus un altre... Truques a un altre amic.
Passa res.
Xavier?
Però jo crec que aquest amic no ha de ser rancorós.
No ha de tindre rancor, perquè un cop que vas a portaventura
i no hi pots anar cap cop a l'any i no tens diners per comprar-ne un altre,
ho ha d'entendre.
Clar, és que per això jo us posava un cas que no era tan fàcil.
Oh, no, sempre l'amic, l'amiquet.
parem, perquè tots tenim les nostres virtuts i els nostres efectes.
Marc, digues.
Jo aniria més a ajudar l'amic, perquè crec que és més important
l'amistat que divertir-se un mateix, que el portaventura ja hi podries anar.
Hi ha una cosa de l'amistat que no sé què en penseu.
Hi ha una cosa que és molt personal, però, diguem, la confiança, la sinceritat,
això vosaltres heu assenyalat com aspectes molt importants,
però la leiautat, no?, d'estar sempre allà, de ser fidel a allò que has dit que ets.
Vull dir, si jo et dic que soc amiga teva, soc amiga teva,
i si no, doncs, són persones conegudes, no?, que és molt diferent, no?,
tenir una bona relació amb algú no implica aquest nivell de compromís.
Si no imagineu-se si ens deixem la vida per tothom que coneixem del món mundial,
si coneixem moltes persones, suposo que hi ha persones amb les que tens una molt bona relació
i altres persones que consideren, que consideres amics, no?, Maria.
Que jo si, per exemple, manés al portaventura, que jo em sentiria malament al portaventura.
No aprofitaries el dia, no?
No, em sentiria trista, no...
Quants amics o amigues penseu que podeu arribar a tenir aproximadament?
Amics, Xavier?
Totes les que vulguis.
Sí?
Sí.
Amb el mateix nivell d'intensitat?
Ah, no, amb el mateix no.
Perquè com es posin de pres tots alhora, no donaràs a l'abast.
Perquè pots tindre millors amics i no.
Clar.
Maria?
Jo tinc moltes amigues, però sempre...
Però hi ha dues que són les que més m'encàvem.
Tota la vida hem dit allò de la meva millor amiga o el meu millor amic.
I això no menys tens els altres, ni de bon tros,
però en principi sempre hi ha algú que tens més proximitat.
Maria, essa?
Doncs que jo, doncs...
Aquests amics, no?
Que dèiem, tu tens molts amics, o tens dos o tres, o com creus que va la cosa?
Molts coneguts i poquets amics?
Home, jo prefereixo els amics que m'acompanyin sempre,
que no els que...
Un dia sí, un dia no, oi?
Sí.
Bé, sempre o sigui que en el moment que estiguis t'acompanyin
i t'apreguntin què et passa i coses així.
Prefereixo aquest tipus d'amics.
Però que estiguin també per divertir-se, per les dues coses, no?
I també, si tens un amic que viu lluny, pots trucar-lo de tant en tant.
Per no perdre la relació.
Perquè això passa molt, no?
O sigui, tens un molt bon amic i marxa a viure a una altra ciutat,
generalment es perda el contacte.
Marc, farem tota la taula, eh?
Per ordre.
Vinga, Marc, digues.
Que no pots tindre amics...
Perdona, és fantàstic.
Totes les manes estan aixecades.
És magnífic.
No pots tindre mateix amics de la mateixa intensitat,
que poden ser més perquè potser et donen més que els altres amics.
Eduard?
Jo crec que els millors amics teus poden ser els que els agraden les teves coses,
que t'agraden més a tu, els esports i tot això,
els nens que s'agraden també fer aquestes coses que t'agraden a tu.
Has de tenir coses en comú, clar.
Jorge?
El mateix que ha dit el Eduard, però que estic a buscar bé,
perquè quan tu creus que ets el millor amic seu,
ells et poden fallar o tu els pots fallar a ells,
sense enterar-te.
Clar.
Javier?
Jo abans anava a un altre col·legi,
i quan vaig canviar em sentia greu perquè perdia uns quants amics.
Has mantingut contacte o ja, no?
Sí.
Sí, encara m'entens.
Això és fantàstic.
Perquè tens els altres i els d'ara.
El Messenger ajuda moltíssim a mantenir els amics,
com sempre ens diuen amb burro, racional i unes hores determinades,
però de fet és una manera de trobar-se amb els amics,
que si es fa amb cap és magnífic.
I els pares que no et mirin malament.
Ivan?
Jo m'ho treu, el del Messenger.
El del Messenger.
Sempre tens aquesta oportunitat per comunicar-te.
De contactar i de mantenir l'amistat.
Judit?
Què? El que ha dit l'Ivan?
T'ha passat el problema que tenies ja?
Aquell que jo t'havia d'anar a veure?
Sí.
Que no perquè hagi anat a viure fora has de perdre el contacte.
I que no sol amb el Messenger.
Que jo, per exemple, a l'estiu, amb les meves amigues,
m'escrit cartes i així no perdem el contacte.
Que bé, no? Això d'escriure les cartes és molt xulo.
Està molt bé.
Maria?
Que jo crec que el millor amic o amiga és aquell que mai dirà els teus secrets que li diguis
i sempre puguis confiar en ell i mai et falli.
Marc?
Doncs jo crec que si tens una bona relació amb un amic,
encara que se'n vagi a algun lloc o mantinguis la distància,
seguiràs tenint amistat.
Eduard?
Jo crec que hi ha alguns nens que per davant et fan molt bon paper,
et riuen i tot i pel darrere tot el contrari.
que, per exemple, li has dit tu un secret i dius no ho diguis a ningú i pel darrere...
Ja ho estan xerrant.
Ja li han dit, però li diuen al nen que li han dit que no ho digui.
que no ho digui.
Però això no és patrimoni dels nens, eh?
Els grans també, Déu-n'hi-do.
Tots.
Xavier?
Jo crec que per tindre una relació bona amb una amica és de ser leial a ell,
mentre ell també sigui leial a tu.
Molt bé, la leialtat és el que deien fonamental, Helena.
Jo crec que també la família,
perquè jo tinc una cosina que me l'estimo molt
i a ella li dic tot el que em passa.
És amiga teva, a banda de la cosina, això està molt bé.
Jo, que no sempre, una que coneixes,
diu, bueno, ets la meva millor amiga,
també una germana o...
Clar, no, no, perfectament també pot ser.
Escolteu una cosa.
Hem dit moltes vegades,
no, no, un bon amic és aquell que no et falla,
un bon amic és aquell que està sempre...
Però, a veure, no som perfectes.
Nosaltres podem fallar com amics.
I els amics ens poden fallar.
No fallar, ens podem equivocar
o no actuar com esperem.
Un bon amic també és aquell que saps perdonar, no?
I no sempre han de ser perfectes.
Jo em puc equivocar i fer una cosa que no t'agradi.
Per això perdrem l'amistat o no?
Ens podem perdonar i demanar perdó?
Ho fem? Ens costa molt fer-ho?
Gadea?
Això de demanar perdó o que et demanin perdó,
acceptar les disculpes dels altres, com ho portes?
Jo, bé, jo...
Bueno, quan faig alguna cosa malament...
No et costa disculpar-te.
Judit?
Que en el compte de la caixa d'eines
també dona com si haguéssim aquest exemple.
perquè primer les altres eines
s'han rigut de les tanalles,
però després quan li dona disculpes,
quan li demana disculpes,
les tanalles no diuen
no perquè m'heu fet això
i ja no us vull ajudar,
sinó que elles són partidàries de seguir ajudant.
Els amics tampoc no els hem d'ofegar, no?
De dir només has de venir amb mi,
només has d'estar amb mi.
També hem de respectar la llibertat de l'altre, segurament.
Maria?
Que també el conte aquest deia
que quan es perdonàvem
li deia que les tanalles no eren ni tan fortes
ni tan altes, millor què sé,
però que era la que tenia el cor més gran de tots.
Ivan?
Que a un amic sempre el pots perdonar,
però sempre quedarà alguna cosa
que et pot fer també després.
Xavier?
Que jo crec que el perdonar,
depèn de qui li perdonis,
et pots acceptar les disculpes o no.
Per exemple,
si hi ha una persona que et cau malament
i et fa una cosa i diu
perdó allà sense arrepentir-se...
Allà tampoc no és el teu amic
i no té gaire relació, no?
No, no, però sense arrepentir-se...
Què ho diu per dir-ho, vols dir?
Sí, també costa molt.
Clar. Eduard?
De vegades al pati
hi ha un nen que quasi sempre ens piquem o alguna cosa,
per alguna cosa
i al final ens barallem
i al final diem
perdó, però no sé...
Fins l'endemà que us torneu a picar, no?
Perquè és la vostra manera de relacionar-vos segurament.
Marc?
Que en una bona amistat
jo crec que encara que...
que no el tens que tindre només perquè el necessitis,
o sigui que...
tens que haver fet coses
en ser bon amic,
tot això, donar i rebre.
Molt bé. Maria?
A mi no em costa gens de demanar perdó.
l'únic que a vegades,
depèn del que et facin,
t'agafa ràbia de perdonar a la gent.
I llavors,
doncs clar,
a vegades no em...
no em ve de gust perdonar a la gent,
però al final la perdon.
La perdones i torneu a ser amics, no?
Jorge?
També que a mi em costa una mica perdonar,
però, per exemple,
amb un germà,
quan ens paguem i tot això,
de vegades ens perdonem,
però l'endemà ja ni recordem que ens hem perdonat,
sinó que se'ns ha oblidat tot.
Se us ha oblidat, clar.
Hi ha una cosa que dèiem abans
de saber demanar perdó,
de la leialtat,
l'enveja.
L'enveja diuen que és de les coses
que a vegades pot fer malbé una amistat.
Algú...
és difícil, eh?
S'hauria de definir
o què és l'enveja
o què provoca l'enveja
o què se sent quan algú té enveja?
Ivan, per exemple?
Sí, perquè hi ha un nen de la classe
que no sé,
sempre està així com envejós.
No diem noms, eh?
No diem noms.
Sempre està envejós
i a mi també no m'agrada que tinguin enveja.
La persona que t'enveja
ho passa molt malament, eh?
I la que...
A mi, per exemple,
quan tenen enveja de mi no m'agrada.
Et sents malament, no?
Sí, perquè et sents com, no sé...
Javier?
Una forma de tindre enveja
és, per exemple,
si al teu amic
li compren una cosa molt divertida
o alguna cosa
i no te la deixo.
Llavors tens enveja perquè...
clar.
Deixa.
Judit?
Que si és un amic de veritat
no fa falta que tinguis enveja
perquè suposo que si és un amic de veritat
si tu s'ho demanes
que te deixi aquella joguina
o el que sigui
ell, sempre que sigui bon amic teu
t'ho deixarà.
Però a lo millor, perdó,
l'enveja no és per un objecte material.
A lo millor el que em fa enveja
doncs és el seu color de cabell
o que és molt bo fent esport.
Però el pot ajudar.
Aquí estem les notes
perquè treu molt bones notes.
digues.
Jo, amb mon germà,
de vegades si ell em té enveja
quan jo sóc el protagonista
en un concert o alguna cosa,
ell es pica.
Però el mon germà
sempre té més bones notes que jo
i a mi això no...
Maria?
Jo quasi mai tinc enveja.
l'única del meu germà.
doncs a vegades em fa una mica d'enveja
que sempre acabi els deures més ràpid que jo
i m'agafo i m'agafa una mica de ràbia.
A veure, a vegades deixem de banda les persones
perquè no ens agraden.
què passa quan deixem de banda algú?
Xavier?
Xavier?
que sent malament,
que no té amics,
que no li cau bé a ningú.
Ivan?
Però quan et deixen de banda
sempre tens el veritable amic
que sempre et vindrà a consolar.
Jorge?
Que sempre tens un remordiment dels altres
però que al final els perdones.
Maria?
Però a vegades et deixen de banda
però sempre hi ha alguna persona
que potser diu
si no fos això no ets la meva amiga
i per exemple pot dir
si no vas a molestar aquest
ja no ets la meva amiga
i per ser amiga d'aquella persona
van a molestar el que està deixat de banda.
Escolteu una cosa,
els vostres pares, mares,
conserven amics de quan tenien la vostra edat?
Sí.
Sí.
Sí?
No ho sé.
Quan es veuen.
Les festes d'exalumnes
tenen relació habitualment?
És a dir, han pogut mantenir
ja no dic una amistat ferma
perquè els pares avui dia
van molt atabalats
però continuen tenint relació
amb amics de quan anaven a l'escola
per exemple?
Sí.
Sí.
Sí, però és que
sempre quan anem de viatge
perquè
ells, els meus pares són d'Aragó, no?
Llavors...
Quan tornen al seu poble
o a la ciutat d'on era
doncs sí que troben els amics, no?
Però així aquí, clar,
lògicament n'en tenen uns altres.
Ivan.
Se t'ha oblidat.
Ui, a mi també se m'ha oblidat
el que havia de preguntar.
Ah, sí,
i allò de l'enveja,
que abans parlàvem de l'enveja.
Algú de vosaltres ha sentit mai enveja?
Heu experimentat aquest sentiment?
És terrible.
Maria, alguna vegada has tingut un puntet allò de dir...
Sí,
amb un amic del meu germà
que li van regalar una cònsola
i deia
seràs l'última en jugar
perquè és fet no sé què
perquè feia...
Ai, que dolent.
Que dolent, eh?
L'amic del teu germà.
I em feia ràbia.
Bueno, això no és enveja, eh?
Això és que l'altre també estava...
També m'agrada la màquina aquella
perquè era l'Auí
i és de les més noves.
Ah, t'ho diràs,
està tothom boig amb aquesta artil·logia.
Javier, has sentit...
Has notat el sentiment d'enveja alguna vegada?
Tothom ho ha notat alguna vegada,
més o menys d'intensitat.
Que a l'altre col·le em deixaven de costat
i per això vaig marxar.
Llavors tenia enveja de no tindre amics.
Clar, et feien enveja aquells
que tenien un grupet d'amics.
Ara estàs bé.
Sí.
T'has un munt d'amics, ja ho veig jo.
Va, Ivan.
Que jo crec que sempre tindràs enveja d'algú
perquè no, no és perfecta.
Sempre algú és millor que tu.
O no.
O pitjor.
O no.
Judit, has experimentat enveja alguna vegada?
No, però que el tema aquest de deixar de banda...
No és important, sí.
Algunes vegades no es dona sol el simple fet
de la persona que deixa de banda l'altre.
També a vegades pot haver alguna cosa
perquè la deixi de banda.
no sempre és culpa dels mateixos.
Elena?
Que jo he tingut enveja,
però a vegades perquè tenia alguna cosa que m'agradava,
però també perquè alguna amiga meva
tenia més amigues que jo.
Bé, que jo.
Sí, sí.
I jo volia tindre més amigues,
però no podia fer res.
Ah, clar, clar, això no es pot forçar.
Maria C.
Que també si alguna amiga, per exemple,
em deixa de banda,
les meves altres amigues
sempre intenten que tornem a fer les paus.
que a vegades tens enveja
quan neix algun nadó,
la cosina,
com sempre ha sigut el petit,
doncs ara no estic acostumat
a que cuidin sempre la cosina.
Clar, tota l'atenció
se centra en l'altra persona
i dius, home, que continua existint, no?
Em sento com de banda.
Aquestes coses normalment passen.
Però ja, ja, ja no.
Home, perquè un sap que l'estimen igual,
però clar, com que són tan petits, tan petits
i necessiten tanta atenció
i pensen, ai, que no li passi res,
doncs tota la cosa va...
Jo me l'estimo molt.
Home, clar que sí.
Això sempre són els primers dies.
A veure, hem d'anar acabant.
Vosaltres, després de treballar
tota aquesta qüestió a classe,
heu après alguna cosa
que no sabíeu anteriorment?
O heu reflexionat al voltant
d'alguna cosa que no sabíeu anteriorment?
Digues, Judit.
Bueno, sí que ho sabíem anteriorment,
però ho hem reflexionat
que els amics són molt importants.
Heu vist la importància que té, no?
Digues, Helena.
Ai, no, perdona, Maria.
Maria és cè.
Que deixa de l'enveja.
Jo tinc dues cosines que són petites, no?
I quan agafa l'una, l'altra té enveja
i sempre estira el damunt meu
perquè l'hi agafi.
Ai, aquesta cosa...
Com li diuen allò en castellà, pelucilla, no?
De tenir pelucilla, no?
Quan tens...
Xavier.
Que el meu germà,
quan es fa mal o ens barallem,
sempre em donen la culpa a mi,
però comença ell.
Però és que tu tens uns quants
que reparteixi la culpa, no?
I són uns quants germans,
un dia que te la doni a tu
i un altre dia a un altre.
Així ho aneu equilibrant.
Jorge.
Que també jo no crec
que tinguis que deixar de costat els amics
perquè sempre que puguis
tens que estar totes amb ells.
però també per divertir-se, eh?
Que només expliquem drames.
Elena, anem acabant ja, eh?
que l'enveja no només tenen les persones,
també els animals,
perquè jo tinc una amiga que té dos gossos,
però que un és petit
i en canvi l'altre ja és gran.
I el gran té enveja del petit
perquè sempre diuen
ai, que molt, no sé què...
Per tant, és una cosa instintiva
que en tot cas, com que se suposa,
se suposa que som racionals,
hem d'intentar com a mínim controlar i dominar.
Jorge i Gadé,
i ara sí que acabem,
perquè és que ja el temps
pràcticament l'hem exaurit.
Digues, Jorge.
A mi em passa el mateix que l'Helena,
però quan vaig allà a Saragossa,
però que amb el gos petit estic
i quan el gos gran me demana
i vaig amb ell,
ell se fica estirat a dormir.
Bé, doncs, està per aquest també que ha animat.
Gadéa?
Que jo crec que quan alguna persona
doncs es queda de banda,
doncs tenen culpa les dues persones,
perquè de vegades
algú li falla a una altra
i, clar, doncs allò,
doncs potser a una persona
doncs no li costa
doncs passar-ho com si no hagués passat,
però a nosaltres sí.
Llavors, doncs,
perquè això s'acabi,
doncs han de ficar
les dues persones.
Molt bé.
Sé que heu triat una cançó
per acabar aquest espai
de l'aventura de la vida.
Molt maca,
d'un grup que agrada a tothom,
que són els PETs.
Algú pot fer la presentació,
dir-nos quina cançó escoltarem.
No sé, feu entre tots una mica.
Marc, per exemple.
La cançó es diu
Jo soc el teu amic.
Home, molt a dir, eh, no?
Per el tema que hem parlat avui.
Ivan?
Sí, aquesta cançó va d'un senyor
que sempre li diu
que mai li fallarà.
Xavier?
Que aquesta cançó parla
que aquest sempre estarà al costat
o que el plori
o que el parli.
Maria S, ja està,
ja ho han dit tot, eh,
de la cançó.
Vols afegir alguna cosa més?
Què us sembla
si la dediquem als companys i companyes
que us escolten des de la classe?
Sí, bé.
de dir, cada que sàpiguen
que sou aquí i ells allà
i els pares, naturalment.
I el Jordi,
que és el mestre d'autor
que us ha acompanyat
i que s'ha mantingut al marge
perquè us volia donar
tot el protagonisme.
Doncs per tots ells,
aquesta cançó
i el nostre agraïment
per compartir amb vosaltres
aquesta estona a la ràdio,
de veritat que ens ha agradat molt.
Elgadea, Judit, Helena,
Maria C,
Ivan, Javier, Jorge, Eduard, Marc
i Maria S.
Teníem dues maries,
les havíem de distingir
amb la inicial del cognom.
Moltíssimes gràcies
i ens quedem amb la música dels pets.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Quan tot sona tan avorrit
Tan inútil, tan repetit
Quan l'únic combustible
és el dolor
Quan la veu que tant t'ha promès
Et confessa que no pot més
Quan el queda per sempre
Ara és record
Quan se't fa tant cost amunt
Començar des del mateix punt
Prova de cridar-me
Que no tens motius
Per estalviar-me
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Mai és mal moment
Mai tard o d'hora
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Que no tinc cap altra feina
Aquesta nit
Puc parlar-te dels vells moments
Provar d'adivinar el que sents
Puc callar i escoltar les teves pocs
Puc fer broma al teu costat
I si estàs molt desesperat
Provar de cantar-te una cançó
Si sóc bo
Si sóc bo quan els temps són bons
També vull compartir-te'n'hi
També vull compartir els mals sons
Prova de cridar-me
Que no tens motius
Per estalviar-me
Per estalviar-me
Per estalviar-me
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Mai és mal moment
Mai tard o d'hora
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Que no tinc cap altra feina
Aquesta nit
Si sóc bo quan els temps són bons
També vull
Compartir els mals sons
Prova de cridar-me
Que no tens motius
Per estalviar-me
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Mai és mal moment
Mai tard o d'hora
Jo sóc el teu amic
Vull que em molesti
Sóc aquí
Parla'm o plora
Que no tinc cap altra feina
Ak besta ni
A questão né
Ah qu'estunda ni
A questão né
O plora's
Quo s'ésta ni
A questão né
Gràcies.