Ara són en dos quarts de deu del matí, quatre minuts.
Saludem la nostra convidada d'avui, Rosa Queral,
professora de la Facultat d'Infermeria de la URB,
especialista en el tema de riscos.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En 25 minuts no sé si podrem comentar tot allò que volem
i no es pensin que, tot i que ha començat la campanya electoral
aquesta passada mitjanit, hi ha moments, hi ha espais,
hi ha hores i hores i hores dedicades a parlar de política.
Aprofitem que tenim a entrar nosaltres la Rosa,
probablement per parlar de qüestions transcendents,
importants i de les que a vegades no se'n parla tant,
tot i que no està malament fer de Pepito Grillo
i despertar en tot cas la memòria o l'atenció sobre qüestions,
per exemple, que apunta avui una informació
que podem llegir a les pàgines d'un diari de Besnacional.
És un estudi fet per l'Institut Català d'Estadística
que constata un fet que probablement tots coneixem
però que val la pena fer una mirada.
està parlant de la pobresa a Catalunya
i bé, d'entrada tenim un percentatge de pobres,
però pobres, pobres, no?
Allò d'anar amb estratos, no?
Important.
Evidentment.
I a més a més aquesta...
O sigui, la pobresa sempre té nom de dona.
Vull dir, les dones a les, diríem,
apartades del mercat laboral durant molts anys
i ara que les xifres de l'atur han millorat
i continuar sent femení en l'atur.
Això fa que, juntament amb una longevitat important,
com és la que tenim la Catalunya,
i a més a més,
l'haver estat treballant en el domicili,
sense cap mena de prestacions de seguretat social,
sense absolutament res,
ni consideració de treball,
ni possibilitat de sortir-se'n,
és a dir, es genera el que es diu, bueno, misèria,
és a dir, la pobresa extrema,
incapaç de sortir-se'n,
perquè, evidentment, per poder subsistir
es necessita, doncs, unes pensions
que són superbaixes
i, evidentment, això fa que
que hi hagi bosses molt importants
i que, a més a més,
aquestes bosses importants siguin de dones,
dones que viuen soles,
dones que no poden comprar menjar,
i que estan desnutrides
i que tenen molts de problemes
degut a aquesta pobresa.
Clar, és que diu,
una de cada tres dones catalanes majors
de 65 anys
viuen per sota del dintell de la pobresa.
Exacte.
Una de cada tres és molt, no?
És molt, és molt.
Però les raons són aquestes.
Ara les coses han canviat en tant i quant,
suposem, no?,
que d'aquí endavant les coses seran diferents
per la incorporació de les dones al món laboral.
Aleshores, l'estar treballant, cotitzant, etcètera,
garanteix almenys una, diríem,
si a casa ha de ser pobra,
però una pobresa d'igualtat, podríem dir, no?
Però les dones de més de 65 anys
que corresposen a un període del nostre país
en què s'havia de lliberar
les dones de les fàbriques i les talleres
i que havia de ser la reina de casa,
és a dir, treballadora domèstica no reconeguda
o allò que ja era més, més insultant
que era sus labores,
evidentment aquesta gent s'ha vist treballant
tota la vida sense vacances ni descans,
sense jubilació
i a més a més, doncs,
el que li donen de pensió,
que moltes vegades pot ser una pensió de viudetat
o una pensió mínima de l'Estat,
doncs, aleshores, això les condueix,
evidentment, les aboca en una pobresa.
No, no, és terrible
i si es traslladen aquestes dades
a les famílies, en general,
sembla que tothom viu un somni daurat
i sí que hi ha persones
que tenen un nivell econòmic i de vida important
i viuen amb una qualitat de vida extraordinària,
però hi ha famílies que no.
No, no, no, no.
I sobretot quan són famílies monoparentals,
és a dir, perquè...
L'estiu diu que el papà,
espera, que ho direm així bé,
el 32,4% de les famílies
asseguren en aquesta enquesta
sobre privacions a la llar
que no tindran suficient capacitat econòmica
com per reaccionar davant
de les despeses imprevistes.
Evidentment, van al dia.
Al dia.
Al dia i no hi ha possibilitat,
a més a més, de sortir-se'n per aquí, oi?
Déu-n'hi-do.
Doncs ja que parlem de dones,
jo sé que tens molt d'interès
comentar aquesta qüestió
que ahir podíem conèixer,
que és un tema relacionat
amb la violència de gènere
i més concretament
les declaracions
que feia la presidenta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
treint en compte
que el nombre de casos
de violència de gènere
als jutjats va augmentar
un 24% l'any passat.
posava en dubte
l'eficàcia
de la llei integral
contra la violència de gènere.
Això ho posa
en dubte
moltes persones,
però sobretot
la realitat,
que és tossuda
i ens demostra
que cada dia
hi ha més víctimes.
El que proposa,
en tot cas,
ho recordem els oients,
la presidenta
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
és que hi ha una part
d'aquests assumptes
que es podrien resoldre
mitjançant la mediació
perquè no són assumptes
pròpiament de violència
de gènere
sinó que poden ser
baralles puntuals
entre la parella
en un moment de crisi.
A veure,
el que passa és que
ara venint
escoltava la ràdio
i la presidenta
de l'Associació
d'Anàlisi Transaccional
que es fa ara,
que és una
que dóna suport
amb aquesta mesura
presentada per,
bueno,
aquesta proposta
feta per la
senyora Maria
o Eugeni Alegret
era de que
era per prevenir,
a veure,
que potser
hi havia hagut
una empenta,
jo entenc
que quan hi ha
una empenta
hi ha violència
i que aleshores,
doncs bé,
en tot cas,
vull dir,
sí que és veritat
que poden mirar
d'arreglar-se
sempre i quan
siguin persones
que puguen parlar,
oi?
Però el que passa
és que quan hi ha
la violència
està molt instaurada,
quan hi ha,
a veure,
quan s'ha arribat
al poc respecte,
sigui per una banda
o per l'altra,
per una empenta
o bé,
per una provocació,
important,
jo crec que
el que,
evidentment,
reflexionar,
i tal,
abans ho feien
els capellans,
ara ho poden fer
els psicòlegs,
evidentment,
però jo no crec
que vagi cap aquí
la història,
jo ho veig més
com allò
que,
com el que dia
aquesta senyora
a la ràdio,
abans quan venia,
que era,
bueno,
si hi ha hagut
algunes empentes,
però clar,
vull dir,
que no l'ha pallissat
de mala manera,
doncs aleshores
potser sí
que els hi posem davant
i que miren
de mediar,
jo la veritat
és que ho trobo
horrorós,
perquè en un moment
determinat
que hi ha
una violència,
hi ha una violència
instaurada,
que no sabem
si ve des de
quan festejaven
ni quan se casaven
o no sabem quan,
el que sí
és que hi ha
un llenguatge
no verbal,
un llenguatge
que fins i tot
al mediador
se li pot escapar
i penso
que moltes vegades
posar
agressor
i agredit
o agredida
i agressor
junts
no és res més
més que
augmentar,
multiplicar
i fer més gros
el problema,
no?
Però Rosa,
no creus que a vegades
ens perd el ser
políticament correctes
i, clar,
aquest comentari
que feies
d'aquesta senyora,
jo personalment
ho trobo horrorós.
Jo tinc la sensació,
vaig entendre
les paraules
de Maria Eugènia
Alegret
en el sentit
que davant
d'aquesta,
que socialment
hi ha com una,
està tothom
com a molt sensibilitzat,
potser no se sap
trobar l'equilibri
en el sentit
jo les vaig entendre
com de dir
una cosa és la violència
de gènere,
aquell home
que maltracta
sistemàticament
a la seva companya
i una altra
és una situació
de crisi
entre dues persones
que en un moment
de terminar,
independentment
les dues
o alguna d'elles,
pugui tenir
una sortida
de to
i que en virtut
d'aquesta nova llei,
això t'ho comenten molt
els advocats
que estan al dia a dia
als jutjats,
en virtut d'aquesta nova llei,
immediatament
entren al circuit
de la violència
de gènere.
És el que moltes vegades
els advocats
ens expliquen,
que moltes vegades
entra tot dins
del mateix sac.
Sí,
diversificar
no està malament.
Jo ho vaig entendre així,
calla,
que no ho sé,
va ser una interpretació
personal que jo vaig fer.
A veure,
diversificar
i sàpiguen,
saben els lletrats
el que són delictes
o no,
però vull dir,
jo ho veig
en una situació
en què siguin
de violència
i que aleshores
doncs,
diríem,
pugui haver-hi
una violència
no detectada
i que aleshores
entren en una mediació.
Jo,
en tot cas,
seria si les persones
ho volen de caràcter voluntari
i després posaríem
molta llenya,
diríem,
en el que és la prevenció,
és a dir,
començar
des de les escoles,
els instituts,
el respecte,
el fer coeducació,
el fer tota una sèrie
de coses prèvies
abans de no arribar a això.
Jo l'entenc la mediació
quan hi ha un problema
i quan,
a veure,
potser sí que serà
en aquest problema puntual,
però no ho sé,
suposo que s'hauria
d'estudiar els casos
i de fet
la presidenta
de l'Institut
de les dones
ha dit
que ni parlar,
que no està d'acord
amb aquesta,
suposo que
és la que recull
tots els estudis
que s'han fet
a través de violència
de gènere
i realment
tindran més informació
al respecte.
La realitat,
insisteixo,
és tossuda
i no ha millorat
amb aquesta llei
o bé per falta
de mitjans
o bé perquè realment
potser cal
posar-hi imaginació,
deies que l'educació
a les escoles
és important
però tots sabem
que és la societat
qui educa
i el que sorprèn molt
o com a mínim
ja a mi em sorprèn
és el fet
que ja no hi ha
molt joves
que pateixen
aquest tipus
de maltractament.
Els mites
dels prínceps blaus,
el mite
de confondre
possessió
amb amor,
tot aquest tipus
de coses,
valors que semblen
una mica
antics,
encara continuen
molt instaurats
i interioritzats
per les nostres filles.
I això fa
que estiguen
en una
posició
de feblesa
en la qual
continuen
deixant-se
elles
en un segon
terme
o bé
passant
en el contrari,
passant
en un extrem
també
més
diríem
de rebuig
cap als homes.
De rebuig
exacte,
vull dir
aleshores
és un problema
però bé
insisteixo
també
en el que
no solament
és escola
que sempre
recarreguem
en escola
instituts
etcètera
no diem
dels mestres
és una part
molt important
molt important
perquè a través
dels textos
a través
de les dinàmiques
que es puguen
de grup
que es puguen
fer a classe
etcètera
s'han de treballar
aquests temes
però després
el model
bàsic
i fonamental
està en la família
el pare i la mare
i clar
depenent
dels rols
en què es juguen
els altres
aprenen
i són models
aprendre
per tant
poden sortir
es poden donar
no?
aquests casos
en què
és que ja es genera
no?
un sistema
diríem
de
la dona
encara està
un pas
enrere
si total
fa cent anys
que hem aconseguit
doncs
el sufragi
fora d'aquí
és a dir
que
són molt pocs anys
per a la història
de la humanitat
i que en fi
suposo que
hi ha una
tendència
i tu saps millor
que jo
que estàs molt al dir
també
amb aquestes qüestions
hi ha una tendència
de determinats
col·lectius
de dones
que diuen
mateixos drets
mateixes responsabilitats
però no facin
no em facin lleis
que em protegeixin
no em facin lleis
que em defensin
som prou
grandetes
per tirar endavant
soles
amb els mateixos
drets
i els mateixos
deures
és una tendència
en l'actualitat
aquest excés
de protecció
potser també
aventeix una miqueta
l'evolució
i el progrés
de la dona
en la societat
és un tema
complicat
la protecció
és una cosa
que sempre s'ha fet
però si abans
ho feien els homes
ara ho fan les lleis
sí
sí
a veure
és allò
que en definitiva
la societat
perquè les pobretes
ha d'haver-hi un tutelatge
constantment
de la dona
a veure
si hi ha tutelatge
vol dir que no s'ha solit
la majoria d'edat
oi
si abans
teníem el 21
i encara
s'està insistint
en que s'ha de tutelar
tot allò
que fa la dona
perquè pobretes
les dones
bé
per favor
la mirada política
el tema de la paritat
o en qualsevol altre àmbit
davant d'una oferta
de treball
en determinats sectors
ha d'haver-hi
X dones
tot aquest tipus
de coses
i moltes vegades
aquí també
hem de dir
que
que moltes vegades
també
són les pròpies dones
que estem
a veure en general
a vegades
en una manera
que et tutelen
i no assolir
diríem
la responsabilitat
que comporta
la majoria d'edat
que fa
doncs que davant
d'una situació
doncs no
no es presenten
i tal
però que moltes vegades
jo ho he vist
perquè
he vist com a intents
de fer candidatures
de dones
abans de
de la llei
en la que
estableix
les 40
60
les 4
i aleshores
moltes dones
doncs
estaraven molt animades
però després
ara arriba a casa
doncs el conflicte
que es creava
perquè ser
una dona
doncs que
bueno
com diu
la Montserrat
una dona pública
no
una dona
doncs
que és
una política
oi
i que aleshores
doncs
se creen uns conflictes
que les dones
es retrotraen
van cap a casa
altra vegada
per evitar
el conflicte
de casa
evidentment
necessitem també
que les dones
ja ens ho creguem
que som majors
en el fons
en el fons
s'enreu
una qüestió
domèstica
no cal complicar-nos
amb altes filosofies
sí
i aquestes qüestions
domèstiques
mai les resoldrem
amb una llei
no tindrem un policia
que vingui a casa
a veure qui fa els llis
només faltaria
això t'ho dic
a vegades
només faltaria
hi ha d'haver-hi
una feina
i un canvi
de mentalitat
realment important
i de realment
creure's
que ja som majors
d'edat
totes plegades
vull dir
que no fa falta
que ens tutelen
i que tampoc
no
a veure
no ens deixem
a tutelar
perquè de vegades
també és una forma
còmoda
a veure de no créixer
i el que hem de fer
és créixer
en aquest sentit
de tutelatge
ara ho dèiem
estic buscant-ho
ho miràvem ara
fa un moment
la Rosa i jo
l'Ajuntament de Milà
era
que volia
que ara ho trobarem
aquí
ho tenim aquí
perfecte
que Milà donarà
una mena de test
antidroga
als pares
perquè controlin
els seus fills
ui
ui
quina por que fa això
el mòbil
i el test
o sigui
pot ser terrible
nen
on vas
portes el mòbil
portes el test
antidroga
portes la píndola
de l'endemà
que ara en parlarem
també
sortiran amb una mena
d'equip
d'equip de campanya
quan sortim de nit
sobretot
és que no sé
la qüestió
de l'observància
continuada
o sigui
la vigilància
en la que
jo crec
que
a veure
potser totes
potser hi ha gent
que l'hi va vejar
però jo
no sé
jo
a la meva
o sigui
de jove
me fan un sistema
de vigilància
tot i que vam viure
en un sistema
molt estricte
i molt tancat
vull dir
en ple franquisme
vull dir
hi havia molt de control
i molta vigilància
i ves en qui vas
però
a sobre
que siguen els pares
que tenen que vigilar
òbviament
tenen que veure
quin rumb
m'agafa
el noi o la noia
però els pares
han de ser invisibles
en la seva vigilància
han d'observar
constantment
han d'observar
i han d'estar present
en el moment
en què toca
oi?
o sigui
ser oportuns
diríem
per tant no sé
vull dir
notícies com aquestes
no sé si és que venen
per aquesta banda
diríem
de
l'oportunitat
o bé que
doncs
en un control remot
la mare o el pare
depèn del grau
d'obsessió
que tingui
doncs aleshores
va veient
què és el que fa
en qui relaciona
en què fa
etcètera
etcètera
vull dir
és un gran hermano
diríem
fet pels de casa teva
és que imagina
la situació
que arriba el teu fill
o la teva filla
que ha sortit
i res del petó
i com t'ho has passat
i com ha anat
i tot això
sinó
vinga va
fem un pis
perquè es veu que es fa
amb un test d'orina
fem un pis
a veure què has pres
aquesta nit
és una situació
que domèsticament
pot crear
molt de conflicte
és que
penso que és
de molt poca confiança
entre els progenitors
i els fills
i que evidentment
en una època
a més a més
que el crió
o la xiqueta
o el xiquet
doncs estan
ja en una
en una època evolutiva
en la que la rebel·lia
és una de les maneres
diríem
de créixer
i per tant
de posar en joc
tot el que li fan
els pares
i posar-les
i que es necessita
molt d'amor
molta paciència
molta proximitat
molt de
abraçada
petonet
i carinyito
vull dir que
poques paraules
i més tocar
exacte
que a sobre t'arriba
i que et vagi fent
la llista
com si estigués
a la policia
bueno
jo crec que
és per marxar de casa
òbviament
clar
amb això
ens fa mirar
tot el que fan
altres llocs
perquè algunes coses
tard o d'hora
sempre arriben a casa
no?
Sí
en el Bertone
us calla
que allò de les barbes
del veí
que deia la llista
és igual que en la notícia
que deien
que els mòbils
les podrien controlar
ja hi ha
que per espontàni
ja n'hi ha
de mares o pares
que són pesats
i que truquen
i diuen
hi ha tastats
hi ha intervens
ja no sé què
vull dir
que ja és una llauna
però
a veure
el que està clar
és que
que a sobre
si hi ha
estes controls
quan arribis a casa
és com si tingués
dos Mossos
d'esquadra
a casa teva
directament
de totes maneres
ningú posa en dubte
que la majoria de pares
ho fan amb la millor voluntat
perquè tenen por
que no els hi passi res
etcètera
però clar
però a vegades
però això va
diguem
ve de sèrie
com els cotxes
el patiment dels pares
quan tens fills
vull dir
ho has d'assumir
com una cosa normal
i a més a més
una cosa és que
la sobreprotecció
dels fills
pot ser un maltractament
també
vull dir
perquè en definitiva
no el deixes ser
no el deixes que es crea
no estàs allí
però
que li digues
el que és el món
i parlar
sobretot parlar
per posar les coses al lloc
evidentment que sí
però vull dir
establir un estat policial
a mi em sembla
bastant horrorós
vaja
vull dir
pot fomentar la rebel·lia
de la joventut
que és observada
d'aquesta manera
però jo penso
que això són
són cases
vull dir
són potser demandes
en un moment determinat
i que
és la por
en definitiva
el que crea aquest tipus
d'iniciatives
la por
tens molta por
que passi alguna cosa
però les coses passen
és a dir
que
jo penso
que te n'assabentes més
encara que sempre
hi ha una part del fill
òbviament
que no te n'assabentaràs
ni tens per què
n'assabentar-lo
és que jo penso
que una de les
de les reflexions
en aquestes edats
és també pensar
que què eres tu
quan eres joves
oi?
no perdre mai la memòria
no perdre mai la memòria
és importantíssim
perquè clar
evidentment
això fa que
que un se situï
i digui
bueno a mi també em passava
perquè clar
el patiment
el ser mare protector
o pare protector
doncs
a veure
s'ha de ser protector
però no
no està
a este punt
no?
ja que parlàvem
de química
em feies abans
algun comentari
sobre el tema
de la píndola
de l'endemà
jo ja ho he sentit
algunes veus
que diuen
home
és que això
s'està agafant
com un costum
en lloc de fer prevenció
doncs
hi ha persones joves
que ja van
als urgències
als ambulatoris
diguem-ne
de forma sistemàtica
quan clar
això lògicament
té a la llarga
i si s'utilitza
moltes vegades
jo m'imagino
tu ets la professional
que ha de tenir
unes conseqüències
sobre el cos
de la dona
a veure
el que si
salut
ha decidit
de posar
medicament
a l'abast
diríem
a les farmàcies
perquè fins ara
només es facilitava
els centres
d'urgències
i els ambulatoris
sí
a veure
de moment
diríem
que el servei
de salut
el que posava
era barreres
per a d'això
el que s'han vist
és que el consum
tampoc és tan elevat
i que evidentment
això pot donar
peu a que hi ha altres models
a nivell
d'Europa
i que per tant
doncs n'hi ha uns
que són més
controladors
entre cometes
i l'altre
que doncs
són més lliures
llavors doncs
tant el farmacèutic
com l'infermer
o la infermera
la farmacèutica
són professionals
sanitaris
i per tant
també tenen uns coneixements
i per tant
si algú va
i li pregunta
li pot donar informació
li pot donar
quines són les advertències
li pot dir
quines són
evidentment
les contradiccions
o sigui
les contraindicacions
etcètera
per tant
doncs això
no posem en dubte
que hi hagi
que es faci bé
i suposo
que a més a més
salut
aportarà unes estadístiques
de veure si hi ha més increment
o menys
i tal
l'única cosa
és que clar
si per una
jo què sé
per un trencament
de preservatiu
o bé
per una
relació espontània
ocasional
i que
doncs
ha passat això
doncs aleshores
tota la barrera
tots sabem
que en urgències
amb els sobrecarregats
que estan
als serveis
per buscar una píldora
el dia siguent
francament
és sobrecarregar
el servei
perquè ja està prou
carregat
els serveis
d'urgències
per tant
per tant
no veig malament
l'única cosa
és que s'ha de controlar
quina és
diríem
les despeses
que es fan
i després
insistir
incidir
i continuar
amb la tasca
que
mai
se fa
prou
i encara
continuem
amb estereotips
molt vells
i tal
que és el prevenir
el dir
bueno
si és una relació
doncs
si és un accident
és un accident
més val això
que no pas un avortament
trobo més
més fotut
per les dones
tant a nivell físic
com psicològic
i que
i a més a més
si es pot evitar
millor
perquè
insisteixo
més val
posar barreres
abans
que no hi ha
després
però aquí tornem
al tema dels pares
a quina edat
el meu fill
la meva filla
sobretot
que és
directament
ha de començar
a tenir relacions sexuals
escolti
això tampoc
no ho controlarà
això
abans
feien en una edat
i ara en una altra
i va canviant
a mesura que
el món
canvia
i les coses
canvien
doncs
les relacions
hi ha molts pares
que els costa entendre
que la seva filla
a 15, 16, 17 anys
comencin ja a tenir
relacions sexuals
completes
és el que es dona ara
és el que es dona ara
la cosa és que
no negar prèviament
tota una sèrie
d'informació
mira
nosaltres vam estar fent
en el curs
de dones i salut
que vam fer del Tebre
va organitzar el Grec
vam fer un treball
de grup
entre
vull dir
les alumnes
eren 50 alumnes
i les edats
anaven des de 22
fins a 70 anys
i resulta
que van fer un treball
de grup
sobre la informació
que rebien
en el moment
de tindre la menstruació
de la regla
i aleshores
van fer grups d'edat
el sorprenent
el sorprenent
que jo em vaig quedar
esgarrifada
era
que com
del grup de 22 anys
hi havia gent
que havia estat
igualment informada
que el grup
de 65-70 anys
això vol dir
que els missatges
que es donen
que continuen
sent els mateixos
i jo em vaig quedar
de veritat
estorada
perquè no
m'assemblava
que havia evolucionat
per tant
vol dir
que aquí
hi ha una feina
a fer
prèvia
tant del pare
de la mare
però que clar
a l'escola
fan quatre coses
però no més
perquè després
ja
amb la qüestió
del sexe
venen tots
que més tothom
de deixar
en mans
de l'escola
no
per favor
pobre gent
pobre gent
quin agotament
quin agotament
vull dir
ja en tenen
prou
amb el català
el castellà
el matemàtiques
o socials
és molt sorprenent
això que dius
que la mateixa informació
que rebien
és a dir
estem parlant
de dues generacions
evidentment
molt diferenciades
en el temps
sí sí sí
doncs es va donar
i vull dir
francament
allò que ens va fer
obrir els ulls
estorades
la transmissora
sempre era la mare
sí sí sí
el pare no entra
en aquestes qüestions
i el missatge
de debò
és que
vam quedar
ara ja et pots quedar
prenyada
era allò
de dir
bueno
el mateix
vull dir
quedar prenyada
a veure amb qui vas
a veure què fas
mentre no teníem
la menstruació
cap problema
a partir de tenir
la menstruació
ja
és negar
la pròpia biologia
en el moment
en què
ja has canviat de rol
ja no ets la nena
i has passat
automàticament
vull dir
has passat
d'una situació
a l'altra
i a més a més
ja no pots jugar
amb els nens
ja ves amb compte
en què fas els nens
vull dir
un dia estàs jugant
amb els teus amics
i veïns
i el dia siguient
resulta que ja
no els has de mirar
perquè
clar vull dir
hi ha un
ara és diferent
segurament sí
a veure
bueno ja ho veurem
era un grup de 22
22 anys
que tenien
que t'havien encara
doncs els missatges
exactament
que les que tenien
65 anys
ojo que això és fort
eh
passant amb les generacions
de 50
que també
n'hi havia que tenien
el mateix missatge
òbviament
això pot ser
doncs uns grups
però existeixen
oi
i per tant
vull dir
continuem
altra vegada
dient
que això
doncs a canviar
perquè
el que fa
és adelantar-se
és a dir
prevenir
vull dir
anticipar-se
que la gent
que la gent
sàpiga
que moltes vegades
doncs
una relació
pot ser
doncs
si no hi ha
preservatiu
doncs
no es fa
i que això
pot
a la llarga
perjudicar
òbviament
la salut
de la dona
sigui com sigui
les marats
ens hem de posar
les piles
perquè som
les primeres
transmissores
de rols
cap a les nostres filles
és el nostre model
per tant
hem d'aprendre
hem d'anar canviant
i tant que sí
Rosa Caral
ha estat un plaer
de veritat
esperem que tornis
un altre dia
moltíssimes gràcies
gràcies per convidar-me
són les 10 del matí
repassem l'actualitat
nacional i internacional