Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Els divendres, aquesta franja horària, dos quarts de deu,
el temps de l'actualitat el dediquem a un protagonista en concret.
Ja saben, aquesta secció setmanal de cada divendres es diu La Mirada.
Nosaltres sempre tenim la voluntat de convidar un personatge
més o menys conegut de la societat tarragonina
perquè ens expliqui la seva visió de l'actualitat
i no només de l'actualitat, de les coses que passen en l'àmbit local,
en l'àmbit de la demarcació de Tarragona,
sinó també, per una vegada, expandir una mica més els nostres horitzons
i fer un repàs si s'escau d'aquelles qüestions més interessants
de l'àmbit estatal o internacional.
El nostre convidat d'avui és el doctor Xavier Llué,
és el cap de l'unitat de pediatria de l'Hospital de Joan XXIII.
Senyor Llué, moltes gràcies.
Hola, bon dia.
Merci per acceptar la nostra invitació.
Per cert, senyor Llué, vostès ara, a curt o a mitjà termini,
se li incrementarà especialment la feina.
Aquests dies és notícia, ho hem llegit als diaris.
aquest increment de natalitat a les comarques tarragonines.
De fet, els hospitals tarragonins s'han quedat, no sé si petits,
però gairebé suposo que vostè...
Justos.
Justos, diguem-ho així.
No és que és increment, és que és bé incrementant-se.
I a més, fins i tot tenim elements de predicció d'aquest increment.
A mi no m'ha agafat de sorpresa,
perquè ja fa sis, quasi set anys,
que estem avisant a les autoritats polítiques,
perquè la sanitària se suposa que ja ho coneixen,
un notable increment dels naixements,
que està relacionat directament
amb distribucions demogràfiques de la població.
És a dir, hi ha més gent
amb edat de tenir canalla
perquè corresponen als que van néixer als anys 70,
el baby boom dels 70.
Això inclou els meus fills, no?
Doncs jo he arribat a tenir nets ara
perquè vaig tenir fills als anys 70.
Doncs el...
I això és fàcil de veure.
Nosaltres vam fer un treball fa ja un temps
recollint els naixements de la província de Tarragona,
de tots els ajuntaments,
des de l'any 1940.
D'ençà que hi ha registres fiables,
perquè durant la Guerra Civil
es va perdre molta informació.
I el que era evident
és que s'havia produït un increment
que més o menys durant els 60 anys
aquests que han passat, els 670,
a la província de Tarragona
neixen, mà o mena,
5.000 nens cada any,
entre 5 i 6.000,
però que va haver un notabilíssim increment
al llarg dels anys 60 i 70,
arribant fins a 9.000 naixements anuals,
i que després va anar baixant això.
Com que és molt probable
que alguns polítics
no es van fiar més que dels números
de l'Institut d'Estatística de Catalunya,
que va començar a treballar l'any 1979,
doncs en aquell moment
el que era apreciable
era una disminució constant
del nombre de naixements,
que es va més o menys aturar,
pel que fa a Tarragona,
a l'any 88.
O sigui, no estem parlant
d'una cosa molt recent.
Des de l'any 88
es va aturar
la així dita davallada
de la natalitat,
que, bueno,
des de l'any 88
fins a l'any 98
es va mantenir
en unes xifres més o menys homogènies,
entre aquests 5 o 6.000,
s'entenava més en un any.
Un normal any.
I a partir d'aquesta època,
això anava lligat
no només amb dos fenòmens.
Un és el que començava a tenir fills
que havien nascut 25 anys abans,
però que d'alguna forma
ho van retardar.
Les dones,
l'incorporació al món laboral,
al món dels estudis,
han retardat la seva edat de concepció.
I, per tant,
això va allargar una mica més
aquest període
de no creixement,
d'estabilitat de la població.
Però a partir de l'any 98
ha sigut un creixement continu
i un creixement que està
arribant a ser
doncs un 50% més, no?
Tornem a arribar aquest any
probablement a prop dels 9.000 naixements
a la província de Tarragona.
I com que l'hospital del 23
fa el 25% d'aquestos,
també ho hem notat considerablement.
Vostè parlava ara,
doncs, home,
part d'aquest increment
de l'analitat es diu
que aquesta generació dels anys 70,
la generació del baby boom,
doncs,
ells tenen fills segurament
una miqueta més tard
del que es tenia anteriorment,
si en un cas després,
si vol,
en podem parlar.
Aquest segurament
és una de les causes,
però no sé si vostè també
té consciència
de si l'augment
de la immigració,
la presència de les persones
provenients de...
De fet,
sense anar més lluny,
el primer nen,
el primer nadó
de les comarques tarragonines
aquest 2007
era un nen d'orís marroquí.
Això fa notícia
i és interessant
com a fenomen social.
El Departament d'Antropologia
de la Universitat de Ribera Vigília
fa temps que treballen
en temes d'immigració
i també teníem
aquesta previsió.
Al final del segle,
als anys 90,
ja teníem...
com érem bastant conscients
que aquest fenomen migratori
aniria creixent.
Evidentment,
els immigrants
són ja joves
amb edat de procrear
i, per tant,
és la incorporació
de ciutadans
d'un grup d'edat
que tenen canalla,
tard o d'hora.
Fins i tot,
alguns que,
si no la tenen,
per al regrupament familiar
s'emportaran els nens.
Això és relativament minoritari.
Les dates
des de començaments de segle
és entre un 5
i un 18% anual
de naixements
de fills de mares
que no són nascudes aquí,
per dir-ho d'alguna forma.
Perquè això inclou
emigrants que es quedaran
o emigrants que són
més o menys transitoris,
perquè hi ha
unes diferències notables
entre els contingents aquests.
Hi ha més africans,
més americans
o més europeus de l'est
i que realment comporta
també una part de l'increment.
però, de totes maneres,
aquest any passat
ha estat d'un 18%
de tots els naixements.
Clar que és una xifra important,
però és que tot plegat
s'ha incrementat un 10%.
Si el número gros
s'ha incrementat total.
A partir dels ciutadans
arrelats aquí
o nascuts aquí anteriorment.
Sí, són dos fenòmens
que sumen
i, per tant,
són notables.
Abans parlava
d'aquesta diferència d'edat.
Ara, segurament,
els pares d'avui en dia
tenen vora 30 anys.
La mitjana
ha baixat una mica.
L'any 2005,
la mitjana de les primíperes,
o sigui,
l'edat mitjana de mares
que tenien el primer fill,
era 30,5 anys.
Aquest any passat
han sigut 30,0,
no sé què,
ha baixat com a 6 mesos.
Fa uns anys,
segurament,
aquells fills del baby boom
que havien parlat abans,
doncs els seus pares
estaven més al voltant
dels 23, 24 anys,
segurament.
vostè té una dilatada trajectòria
a través de la seva consulta,
vosaltres visites els nens,
però també de retruc,
òbviament,
veu els pares.
Aquesta diferència d'edat
a l'hora de tenir els fills
ha també comportat
una diferència de comportament
pel que fa als pares?
Realment, sí.
A part de factors biològics,
que són evidents,
l'accés a la maternitat
amb edats més avançades
comporta tot un seguit de risc,
que hi ha una incidència més gran
de malformacions congènites,
hi ha una incidència més gran
de riscos al voltant del part.
Fins ara,
les dones de més de 30 anys,
només que pel fet
de tenir 30 anys,
ja es consideraven
persones de risc,
perquè els embarassos
tenien tot un seguit de problemes
més...
Hi ha més taxes de forces,
més taxes necessàries,
més taxes de prematuritat,
i com més s'allarga,
més.
Si arribem a situacions
tan absolutament exagerades
com aquesta senyora
que paritarà
un parell de persones de 67 anys,
imagineu-vos-ho.
el fet que també
hi ha una disminució
de la fecunditat.
No és tan fàcil
que les dones
per sobre els 30 anys
es queden embarassades
i per tant
hi ha un increment
de recursos
embarassos assistits.
Els embarassos assistits
en moltes circumstàncies
comporten factors
de risc perinatal afegits,
com és sobretot
el que moltes vegades
per garantir l'embaràs
es fecunden dos òvuls
i per tant
neixen bessons.
Els bessons
tenen tendència
a ser prematurs,
a ser més petits,
a tenir més problemes.
tot això,
això són els factors
diguem-ne biològics.
Que hi hagi un nou factor
del punt de vista social,
que ser pare més tard
comporti més angoixes,
doncs també.
potser la persona
de 22-23 anys
que té un crió
s'ha prou inconscient
que va fent
i fa el que pot
i potser no té consciència
que el que ho fa més tard
que li ha costat més,
a més a més,
i li ha costat més decidir-se
i ha hagut d'invertir
més coses
i la hipoteca
i ha comprat més trastos
a l'aprenetal
perquè ja li dona
la vida
a aquestes oportunitats,
també està més...
els seus fills
són més cars,
són més cars
en tots els sentits,
cars en el sentit
diguem-ne econòmic
i cars en el sentit
del caro,
el que té
l'estimat,
i per tant
els comporta
algunes dificultats
a l'hora d'acceptar
el millor esdeveniments
que haurien de ser normals
a la vida de les persones
com són les malalties,
doncs s'encoixen més
quan el nen està malalt
van més al metge.
Avui en dia
requerim
una gran planificació
i tot allò que s'escapa
del que podem controlar,
ens provocar maldecaps
que segurament
uns anys enrere
haguéssim assumit
amb molta més naturalitat.
Amb l'edat
el que vols
és controlar
i tothom vol
tenir
que la vida
que et dóna sorpresa,
sorpreses té de la vida,
et doni les menys possible
i això
doncs sabem
que pot ser sí
o no
i tot això
sí que comporta
un increment
de la demanda assistencial,
la més angoixa
davant de malalties
que poden ser
absolutament benignes
o sobredesfrecades,
a tot això
s'ha d'afegir
un factor importantíssim,
la salut dels nostres nens
és excel·lent.
La mortalitat infantil
està reduïda
a xifres
pràcticament negligibles,
estem per menys de 5
morts
per cada 1.000
nascuts vius
i aquests 5
pràcticament tots
corresponen
a infants prematurs
de menys d'un quilo
500 de naixement,
és a dir,
infants que tenen
una situació extraordinària
de risc
i amb dificultats
i tot i així
encara
se'n surten molts,
fins i tot
els d'aquestes edats
a la nostra unitat
de prematurs
ens tenim
sortit de infants
amb menys de 24 setmanes
d'embaràs
i just al voltant
de 24 setmanes
que és el límit
que tenim ara
de viabilitat
i menys de 500 grams
de pes,
vull dir,
estem parlant
d'un fetus
pràcticament
però clar,
alguns d'aquestos
simplement
no arriben a fer-se
amb una mortalitat
tan baixa
el missatge
potser
és normal
que els pares
més grans
estiguin angoixats,
és normal
que potser
no tinguin
l'experiència
de la malaltia
perquè també
les famílies
són més petites
i mai han vist
un nen malalt
al seu entorn
no tenen germans
i germanes
que hagin passat
el serampió
i coses aquestes
que es passaven abans
a canvi
és que les garanties
de supervivència
amb integritat
que els nens
es facin grans
i que estiguin sants
i que estiguin vacunats
de tots
i que siguin feliços
ara són molt més
que abans
que fa 15 anys
i no més
que fa 30
Hem dedicat
els primers minuts
aquesta conversa
a parlar
de diferents qüestions
relacionades
amb la natalitat
directament
més en relació
amb la professió
del doctor Allué
del nostre convidat
d'avui
si li sembla
parlem
canviem de qüestió
parlem de la mobilitat
al camp de Tarragona
perquè aquests dies
han succeït
diferents notícies
en aquest àmbit
aquests dies
precisament
fa un mes
de la implantació
de l'arribada
de l'alta velocitat
al camp de Tarragona
ahir sense anar més lluny
l'alcalde Joan Miquel Nadal
es reunia
amb l'alcalde de Castelló
per impulsar
una línia
del corredor
del Mediterrani
diferent
al que ja s'està construint ara
una nova línia
però que aquesta
també sigui
d'alta velocitat
i ahir
sense anar més lluny
també
els Mossos d'Esquadra
i el Servei Català
de Trànsit
difonien les dades
de la sinistralitat
a les carreteres
una accidentalitat
menor
afortunadament
que d'altres anys
tot i això important
insistien una vegada més
en la problemàtica
de les vies
de la xarxa viària
tarragonina
amb la nacional 340
com a via més
més problemàtica
vostè com a ciutada
d'aquesta zona
que es mou moltíssim
a més a més
per la zona
del camp de Tarragona
com definiria
tots aquests canvis
i aquesta voluntat
de canvis
en aquest sentit
jo que m'identifico
com un supervivent
de la nacional 340
jo si no he mort
a les 340
és per casualitat
perquè hi passo cada dia
i he tingut més
d'un incident
potser en accidents greus
i contemplo
que tots els que transiten
per aquella via
són supervivents
d'una situació
d'infraestructures viàries
absolutament
rebutjada
obsoleta
passada de rosca
i mal endreçada
de la que patim aquí
des de fa temps
diferents ministeris
siguin d'obres públiques
o fomento
fomento
són les cataplasmes
també
han maltractat
de forma activa
la ciutat de Tarragona
i el seu entorn
i això és fàcilment comparable
només que
sortint de Tarragona
la xarxa viària
que tenim nosaltres
és
absolutament
espactosa
horrible
i ridícula
i a més
sobretot
desordenada
la xarxa viària
ferroviària
jo agafo el tren
per anar a Barcelona
agafo el tren
per anar a Barcelona
amb l'estació
de tren
més cutre
de l'entorn
de l'estat
i que a més
per cert
és la tercera estació
que recull més
més passatgers
de tot Catalunya
després de
Barcelona
Girona
que està en una situació
molt similar
i després
Tarragona
i realment
penses que
estem deixats
de la mà
no de déus
sinó dels déus
de les obres públiques
motius
suposo que diversos
alguna culpa
tindrem nosaltres
que no s'ha pogut valdre
els nostres drets
i les nostres demandes
però realment
és lamentable
i jo
no tinc més
que paraules dolentes
per parlar
de diferents
ministeris d'obres públiques
de diferents governs
que han passat
amb els darrers
25 o 30 anys
a l'avi
doncs
l'Ave César
l'Ave César
la Renfe
amb el seu més pur estil
de posar les estacions
lluny de tothom
doncs l'ha posat
ben lluny
d'on hi viu la gent
jo això ja
ho contemplava
fa uns 15 anys
que vaig escriure un article
que es deia
el Morell Grand Central Station
perquè
referent
que era el lloc
on hauria d'anar a parar
a una estació central
volguéssim o no volguéssim
perquè la Renfe
sempre ho ha fet
sempre ha posat estacions
en puestos que no existien
Sant Vicenç de Calders
no era ni poble
i allí hi havia una estació
importantíssima
Alcázar de Sant Juan
Miranda d'Ebro
Castejón
Plasencia
Empalme
que té un empalme
fora de Plasencia
ja no sé si es empalma
la Renfe
sempre ho ha fet
posar l'estació
allà on tenen els IBB
tornen un nerm
i diuen aquí
Massanet de la selva
qualsevol cas
també
que és a fora del poble
això és una tradició
d'una empresa
de ferrocarrils
de la qual
jo sempre he tingut
vinculacions
perquè la meva família
havien treballat
a Renfe
des del meu
basavi
estava fent trens
a la ruta
de la Plata
fa 150 anys
i doncs bé
ha arribat a l'estació
de Renfe
l'hem posat ben lluny
suposo que entre els taxistes
i algú més
doncs arribarem a trobar
una solució
perquè acostar-se
al tren
no sigui tan difícil
si ara guanyem mitja hora
en arribar a Barcelona
i tardem 20 minuts
en arribar a l'estació
jo per 10 minuts
no sé si paga la pena
pagar la diferència de tarifa
d'anar amb l'altària
d'anar amb l'ave
aquests dies coneixien
precisament que si ara
el bitllet per anar fins a Madrid
costa 65 euros
tot i que avui coneixem
que ens el pujaran
un 4%
en canvi
el taxi des de l'estació
fins a Tarragona
podia costar tranquil·lament
12 euros
gairebé un 20%
per tant
és
no sé
jo li vaig sugerir
a un alcalde de Tarragona
que em penso
encara està en funcions
fa bastant de temps
que tenint en compte
que l'estació
no aniria a Tarragona
sinó que aniria a fora
de posar-hi un monorail
que anés per la carretera
una llançadora
però un monorail
que anés una mica
per l'aire
com a idea
aquesta exòtica
alguna cosa
sí haurem de fer
alguna cosa
sí haurem de fer
perquè fins i tot ara
el trànsit
fins a arribar allà
amb les rotondes
aquestes que estan mal dissenyades
que tenen els per altes
equivocats
que no hi ha lletreros
perquè no els veus
que arribes al poble
de la Secuita
i preguntes
on està l'estació
i et miren raro
perquè la Secuita
no havia tingut mai
estació
i no han tingut encara
l'esma de posar
un lletrero
a la cruïlla
aquella aquí davant
per dir l'estació
por aquí
carretera de l'estació
perquè puguis arribar
si arribes a la Secuita
des d'un lloc diferent
que no per les rotondes
a veure
obres públiques
fatal
la Renfe
que s'ho faci mirar
i els ajuntaments implicats
potser que es posin tots d'acord
en ordenar
el que pugui ser
el trànsit
per arribar
a una de les portes
de sortida
de Tarragona
que serà l'estació de l'Ave
com és el port
per altres motius
Vostè ha fet referència abans
a una mala planificació
vostè ha criticat
en aquest sentit
segurament també
els ciutadans
haurien de tenir
un paper més actiu
perquè clar
aquí hem estat testimonis
d'un seguit
d'apagats
podríem dir
un sobreposat
un damunt de l'altre
amb més o menys gràcia
amb més o menys encert
i moltes vegades
els ciutadans
de peu
els usuaris
reals
de totes aquestes
infraestructures
podríem ser
són víctimes
d'aquesta mala planificació
que no hi ha
un criteri clar
de com ha de ser
la mobilitat
al Camp de Tarragona
d'aquí 20 anys
segurament
això bàsicament
s'ha d'escriure
la incompetència
dels que tenen
aquestes responsabilitats
els ciutadans
tenim relativament
poques oportunitats
de dir el que pensem
ara la tinc jo
i això és un privilegi
que m'heu concedit vosaltres
i que jo l'agraeixo moltíssim
però clar
hi ha 160.000 ciutadans
menys a Tarragona
per cert
160.000
no menys
160.000
de fet
allò del 115.000
ja ha passat a la història
160.000
i si no són avui
seran passat demà
que segur que tenen
opinions tan vàlides
com la meva
i segur que tenen
necessitats diferents
potser els que viuen
a Sant Pere i Sant Pau
diuen
bueno
us ho tenim més a prop
ara a l'estació
i en canvi
la meva cunyada es queixa
perquè ella viu al costat
de l'estació
i ara ha de perdre mitja hora
per agafar el tren
quan abans no tenia més
que baixar
amb el bolso
per agafar el tren
per a Madrid
si volia
el fet que
que els ciutadans
no puguin opinar
s'ha de conduir
a través dels mitjans
de comunicació
perquè altrament
no tenim oportunitat
més que debutar
un cop cada quatre anys
i decidir o no
pagar els nostres impostos
que és l'únic que podem fer
pagaria la pena
fer una campanya
de protesta
sobre els impostos
i no paguem impostos
fins que això
ho endreceu
és un suggeriment
i si algú està disposat
a encapçalar-lo
doncs a mi
cotrarà amb mi
perquè a mi no em preocupa
pagar impostos
jo crec que els han de pagar
i no m'importa
que la meva càrrega
impositiva
sigui sobre els meus
ingressos nominals
de més del 50%
perquè ho és
si comptes
el que retenen
de la renda
i el que pagues
després de l'IVA
que és el 29%
més el 15%
això arriba fàcil
o el 16%
arriba fàcilment
al 50%
de les perles
que teòricament
jo hauria de percebre
ja m'està bé
el que voldria
és tenir alguna mica
més de control
sobre com se les gasten
i és evident
que els impostos
que van a parar
l'Estat
reverteixen a Tarragona
de forma
molt irregular
reduïda
i en general
mancada
i la mostra està
que precisament
les infraestructures
que és el tros
de diners més gros
arriben malament
la part de serveis
la podem parlar
a continuació
si vols
si tenim
aquesta situació
que vostè descriu
que creu
que els diners
que portem
els tarragonins
a través dels nostres impostos
no reverteixen
segurament prou
a la nostra zona
aquí és un problema
que deu haver fet malament
tothom
ajuntaments
governs de la Generalitat
governs estatals
ja parlant
de l'etapa democràtica
en els últims 32 anys
no hi ha
no hi ha innocents
aquí
tothom té la seva culpabilitat
ha dut la nostra
la de la ciutadà del carrer
que tampoc potser
ha sigut
a prou
no sé
a prou exigent
amb el seu entorn
i ha acceptat
situacions
que en altres llocs
no s'haguéssim motivat
no les manifestacions
al carrer
que és això que més
hi ha problemes
de lideratge
això és cert
hi ha problemes
de lideratge
que ara els podrem contemplar
durant la propera
campanya electoral municipal
i això ho deixo
a criteri
dels que ens estan escoltant
però
les figures
que es presenten
a les eleccions
encara no han estat capaços
de treure entusiasmes
tot i que fa temps
que se sap
que seran els protagonistes
de la contessa
i el mateix
es pot dir
dels propis partits
fins i tot
a picar baralles
més recents
que han estat
visquent
en l'àmbit
d'algun partit
que no està al poder
però que forma part
de la coalició
que es governa
del PP
tot això
demostra que
els líders
no sembla que estiguin
per el que hauríem d'estar
tots plegats
Creu-vos ser
sempre
abans d'unes eleccions
els màxims
implicats
a bona part
dels ciutadans
i especialment
els partits polítics
on estan nerviosos
perquè s'hi juguen bona part
del seu futur
com a mínim
en els propers quatre anys
però creu vostè
que davant
d'un panorama
d'un canvi d'etapa
tan significatiu
després del comiat
de l'alcalde Nadal
amb què
en alguns partits
hi ha nous candidats
creu que
es nota un nerviosisme
especial
per part dels
partits polítics
en aquests últims mesos
Jo no puc ser
sí que analitzar
partits polítics
perquè els partits polítics
han de tenir
per definició
un estat continu
d'estrès
i d'angoixa
i com més estressats
i més angoixats
estiguin
els polítics
millor per tots
un polític tranquil
és un polític dropo
i que es dedicarà
a fer coses
per ell
i no pel poble
o sigui que
els polítics
han d'estar
apretats
i a veure
amb tot
l'enorme respecte
que en mereixen
els polítics
no?
Darrerament
estem veient
tantes situacions
complexes
fins i tot
a l'àmbit estatal
que dius
aquests tios
que fan
no?
perquè fan
tan malament
sembla que facin
tan malament
la seva feina
jo som molt respectuós
dels polítics
el ciutadà
que decideix
fer la pas endavant
i dir
jo em posaré
el servei del públic
el servei del ciutadà
mereix tot el respecte
la resta
no ho fem
la resta
treballem per nosaltres
potser
en el meu cas
jo treballo
per l'administració
però de fet
estàs
estàs
en un servei públic
però
de forma
secundària
el polític
voluntàriament
ningú l'obliga
a ser polític
decideix
intervenir
a la vida social
i fer el seu compromís
mereix molt de respecte
per aquest fet
però clar
al mateix temps
mereix també
tota mena d'exigències
però escolta
tu estàs allà
perquè has volgut
doncs espavila
hi ha vocacions
polítiques?
jo crec que sí
jo crec que sí
hi ha gent que
de petit
ja volen
dius
manar
bueno sí
manar
o jugar
a ajudar
el teu entorn
a conduir
a partir
de les idees
que tinguis
de com ha de ser
la realitat
que t'envolta
i els polítics
estan en una posició
per com a mínim
intentar-ho
el que passa
és que
aquest intent
ha d'anar
acompanyat
d'un enorme sentit
de la corresponsabilitat
cosa que ara estem veient
bastant mancada
els polítics
han de ser
capaços
d'entendre
el pacte
perquè
el polític
aspira al poder absolut
aquest és
indesitjable
és el dictador
i segur que hi ha gent
que té vocació
de petit dictador
petit napoleon
petit hitler
o petit qualsevol
persona
que pugui acabar penjada
pels seus propis
compatriotes
perquè no els agrada
el que feia
d'aquestes
hem vist uns quants
sempre els penjen tard
d'alguna forma
però bueno
el que tot polític
ha d'entendre
és que
la seva voluntat
de servir
al públic
ha d'anar acompanyada
d'una voluntat
de posar-se d'acord
amb els altres
que també estan
servint al públic
les discrepàncies
portades a l'extrem
com estem veient ara
en l'àmbit
de la política estatal
en l'entorn del
del conflicte del terrorisme
i tot això
això és molt lamentable
perquè
no s'està cedint
s'està cedint
grans
a veure
ningú està perdent
aquí territori
ni està perdent
diners
ni res
quan cedeixes
a posar-te d'acord
amb els altres
a manifestar-te
en una cosa
que sí que té
absolutament unitària
Queden tres minuts
mal comptats
i segurament
hem obert
tot un tema molt complicat
però
podem dedicar
aquests tres minuts
a aquesta ecució
per exemple
per demà
hi ha convocada
una manifestació
i entre
partit nacionalista basc
govern basc
i no cal dir-ho
govern estatal
PSOE
Partit Popular
no es posen d'acord
sobre la participació
no
amb una manifestació
de rebuig
sobre el lema
sobre el manifest
això des de fora
gairebé surrealista
absolutament
absolutament
quan en canvi
els ciutadans
quan s'hi posen d'acord
surten tots al carrer
plegats
com ho van fer
tots en contra
de la guerra d'Irak
i mira que ens agafa lluny
la guerra d'Irak
també val a dir això
i en canvi
ho teníem tots molt clar
això és una cosa
que no la volem
no voldrem que els nostres fills
facin a deixar-se matar
per una decisió
sobre els pols de petroli
de Tigrit
o com porta la democràcia
dos sectes islàmiques
que no s'entenen
però
i amb això
els posem d'acord ràpid
els ciutadans
molt ràpid
els polítics
estan
estem patint
un període
d'incomoditat
que té
probablement
una causa
amb la dificultat
per acceptar
uns resultats electorals
al voltant del mes de març
de l'any 2004
i que
el 2003
2004
2004
i que
i que ha portat
alguns dirigents
a perdre
aquesta capacitat
de pacte
que estàveu comentant
i que tot polític
hauria de comportar
perquè fins i tot
per manar
per més que manis
també has d'anar pactant
perquè no ho controles tot
ho estan fent fatal
estan fent fatal
i ho patirem tots
el mal existeix
el terrorisme
és un mal
i el mal existeix
el dimoni
no sé si existeix
però el mal existeix
probablement sigui necessari
que existeixi el mal
perquè és el que
et sensibilitza
és com el dolor
si no tinguéssim dolor
ens faríem mal
sense donar-se en compte
però precisament
aquesta sensibilitat
hauria de ser
suficient
perquè ho pensi
que amb això
estem tots plegats
i que tant fa mal
amb uns com els altres
i que oposar-se
de la forma més
palessa
efectiva
i que sigui
d'enteniment de tothom
de manera conjunta
és una cosa que sí
que els hem d'exigir
als nostres governants
o als nostres representants
jo crec que aquells
que no hi juguen
seran castigats
a les properes eleccions
malauradament
però demà
hi ha una manifestació
sembla que hi haurà
dues formacions polítiques
el partit nacionalista
basc
i el partit
dels socialistes
d'Euskadi
que sí
que hi anirà en part
i sembla que finalment
Batasuna
potser s'hi acaba desvinculant
i el partit popular
també
per raons
òbviament
completament diferents
senyor Xavier Llué
són les 10
gairebé
queden 50 segons
mal comptats
se'ns ha acabat
el temps
del repàs
l'actualitat
aquests dies
diuen que allò
que després
a les vacances
d'anada
les produeix una aturada
queda clar
que és mentida
perquè hi ha moltes qüestions
interessants
a debat
segur que les reprendrem
en una altra ocasió
doctor Llué
cap de la unitat de pediatria
de Joan XXIII
gràcies per acompanyar-nos
i aportar-nos
la seva mirada
moltes gràcies